3 d’oct. 2009

El NYT veu els nacionalistes catalans al darrera de la causa antitaurina

El NYT veu els nacionalistes catalans al darrera de la causa antitaurina

L'1 d'octubre el New York Times va publicar un article on criticava la deriva antitaurina de la societat catalana. Segons l'article escrit per Michael Kimmelman en aquest diari nord-americà l'oposició a les curses de braus es deu a què darrera hi està el nacionalisme català que veu en les curses de braus una imposició espanyola. La consciència majoritària dels barcelonins els fa oposar-se al maltractament dels braus, no perquè rebin consignes sinó simplement perquè la majoria consideren una barbaritat que es torturi fins a la mort a un pobre animal al qual claven banderilles, li claven una espècie de pica i finalment el maten clavant-li una espasa, tot això després de fer-lo córrer desesperadament darrera d'un capot de color vermell i groc (molt curiosa l'elecció dels colors). I en aquesta pràctica ningú veu nacionalisme espanyol tot i que li diuen la “Fiesta nacional”. Per cert, quan l'Ajuntament de Barcelona va declarar la ciutat de Barcelona “ciutat antitaurina” el nacionalisme espanyol més ranci va veure en aquella declaració un crim de lesa pàtria.

Llegir: In a Spanish Region, a Twilight of the Matadors - Michael Kimmelman - The New York Times (RECULL DE PREMSA)

També: In a Spanish Region, a Twilight of the Matadors (THE NEW YORK TIMES)

El NYT ve los nacionalistas catalanes detrás de la causa antitaurina

EL 1 de octubre el New York Times publicó un artículo donde criticaba la deriva antitaurina de la sociedad catalana. Según el artículo escrito por Michael Kimmelman en este diario norteamericano la oposición a las corridas de toros se debe a qué detrás está el nacionalismo catalán que ve en las corridas de toros una imposición española. La consciencia mayoritaria de los barceloneses les hace oponerse al maltrato de los toros, no porque reciban consignas sino simplemente porque la mayoría consideran una barbaridad que se torture hasta la muerte a un pobre animal al que clavan banderillas, le clavan una especie de pica y finalmente le matan clavandole una espada, todo eso después de hacerle correr desesperadamente detrás de un capote de color rojo y amarillo (muy curiosa la elección de los colores). Y en esta práctica nadie ve nacionalismo español todo y que le llaman la “Fiesta nacional”. Por cierto, cuando el Ayuntamiento de Barcelona declaró la ciudad de Barcelona “ciudad antitaurina” el nacionalismo español más rancio vio en aquella declaración un crimen de lesa patria.

2 comentaris:

Patric ha dit...

Vaig llegir l'article escrit per Michael Kimmelman al New York Times on ell posa en primer lloc el nacionalisme separatista dels catalans per oposar-se a les curses de braus. Crec que moltes persones podrien pensar com ell.

Jo penso que a molta gent els agraden les curses de braus, els agrada aquesta efervescència que aixeca els homes quan hi ha sang pel mig ... l'home de vegades pot ser molt sanguinari i cruel. Se suposa que la correguda o lídia de toros és un espectacle, crec que gairebé tant com ho eren en l'imperi romà tots els espectacles que es portaven a terme a la sorra del Circ.

Mai he vist en persona una corrida de toros però si les he vist en pel lícules i crec que sense voler impressiona i atrau aquest enfrontament de l'home amb un toro de lídia. L'home que l'enfronta corre també el perill de morir d'una cornada com ha succeït en molts casos.
La gent sembla sentir moltes coses en aquest espectacle i crida l'atenció que moltes vegades demanin que el bou viva i no sigui mort.

Les curses de braus es practiquen també en molts països llatinoamericans ... "Mèxic, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Equador, Costa Rica, Panamà i Bolívia.". Però també estan prohibides en molts països i entenc que Barcelona té l'honor de ser la primera ciutat antitaurina del món, oficialment. Encara que crec que hi ha dues iniciatives anteriors a Espanya, la qual cosa és força curiós ... Tossa de Mar (Girona) va promoure per primera vegada aquesta iniciativa el 1989 i el va seguir una petita localitat madrilenya anomenada Coslada.

Jaume C. i B. ha dit...

A més de països llatinoamericans i Espanya, a Portugal i al sud de França. Al sud de França està prohibit matar els braus.
A Barcelona amb els anys s'ha anat adquirint consciència ciutadana en temes com els drets dels animals, el respecte a les minories ètniques o l'ecologia.