24 de gen. 2014

Unilateralitats de Rajoy / Unilateralidades de Rajoy


Unilateralitats de Rajoy

 



El 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum o consulta per la independència de Catalunya. Així es va decidir el passat novembre. El govern espanyol ha reaccionat a la situació com sempre fan, posant-se molt nerviosos i anunciant-nos totes les plagues bíbliques. Dijous 14 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya ha aprovat per 87 (65%) vots a favor, 43 vots (32%) en contra i 3 (2%) abstencions demanar a l’Estat que s’autoritzi la consulta. Rajoy ha respost que s’oposa a aquest “acte unilateral” del Parlament de Catalunya.

 

 
 
 
 
 
 
Anem a pams. L’any 2006 el PP amb Rajoy al capdavant, de manera unilateral, i passant pel damunt de la voluntat democràticament expressada pels catalans en el referèndum de l’Estatut va presentar un recurs davant del tribunal de confiança del PP, també conegut com Tribunal Constitucional. En aquell període el senyor Rajoy va dedicar-se a recollir firmes “contra Catalunya”.

 

Però expliquem el que si va ser un acte unilateral per part del PP de Rajoy: L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, després va ser trinxat pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, sancionat pel Cap de l’Estat espanyol i referendat el text trinxat pels catalans a les urnes. En aquest moment el PP de manera unilateral va decidir que ells estaven pel damunt dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles i del Cap d’Estat, i va usar el seu tribunal de confiança, el Tribunal Constitucional per imposar de manera unilateral els seus desitjos.

 

Tenim davant nostre un Estat que no sap ni vol (i potser no pot) negociar, ens ho ha demostrat reiteradament. En altres èpoques no gaire llunyanes enviaven l’exèrcit, i això si que era un acte no només unilateral sinó també violent que ha provocat la mort de milers de catalans. Els catalans volem votar, és l’Estat espanyol el que ens nega aquest dret i parlen d’unilateralitat. Un vot en una urna no mata, les bombes de l’exèrcit espanyol si que mataven.

 

Rajoy diu que està obert al diàleg sempre que no sigui parlar ni de la independència ni de votar. Coneixent al senyor Rajoy el més probable és que l’únic tema del que vulgui parlar sigui de ciclisme. També va afirmar ahir en una entrevista a Antena 3 que mentre ell sigui president del govern espanyol no s’independitzarà cap territori espanyol, amb aquestes paraules podria estar reconeixent que Catalunya no és, no és de i no és part d’Espanya.

 

Alguns diuen que quan vegin que tot això de la independència va de debò es trauran un acord de la màniga, oferiran a Catalunya un pacte, un pacte que seria un greu error que fos acceptat per Catalunya, un suïcidi, ja que sabem molt bé que el Regne d’Espanya no té gaire costum de complir els acords que signa, especialment els acords amb Catalunya. La frase que Virgili posa en boca de Laocoont (L’Eneida) “no confieu en el cavall, troians! Sigui el que sigui, temo els dànaus (grecs) fins i tot si porten regals”. El govern espanyol podria oferir a Catalunya alguna mena d’acord generós amb el propòsit o condició que els catalans renunciéssim a la independència però sense cap intenció de complir la seva part, però no ho crec, complir no és ni ha estat mai l’estil dels governants espanyols, el seu estil és més aviat provar de solucionar els problemes a canonades, sense èxit, com demostra que amb totes les bombes que ens han caigut encara no ens hagin “convençut” de les (presumptes) bondats de convertir-nos en “bons” espanyols.

 

 

 

 

 

 

Unilateralidades de Rajoy

 

El 9 de noviembre de 2014 se celebrará el referéndum o consulta por la independencia de Catalunya. Así se decidió el pasado noviembre. El gobierno español ha reaccionado a la situación como siempre hacen, poniéndose muy nerviosos y anunciándonos todas las plagas bíblicas. El jueves 14 de enero de 2014 el Parlamento de Catalunya ha aprobado por 87 (65%) votos a favor, 43 votos (32%) en contra y 3 (2% ) abstenciones pedir al Estado que autorice la consulta. Rajoy ha respondido que se opone a este "acto unilateral" del Parlamento de Catalunya.

 

Vayamos por partes. En 2006 el PP con Rajoy a la cabeza, de manera unilateral, y pasando por encima de la voluntad democráticamente expresada por los catalanes en el referéndum del Estatut presentó un recurso ante el tribunal de confianza del PP, también conocido como Tribunal Constitucional. En ese periodo el señor Rajoy se dedicó a recoger firmas "contra Catalunya".

 

Pero expliquemos lo que si fue un acto unilateral por parte del PP de Rajoy: El Estatuto de Catalunya fue aprobado por el Parlament de Catalunya en septiembre de 2005, después fue troceado por el Congreso y el Senado españoles, sancionado por el Jefe del Estado español y refrendado el texto trinchado por los catalanes en las urnas. En este momento el PP de manera unilateral decidió que ellos estaban por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes y del Jefe de Estado, y usó su tribunal de confianza, el Tribunal Constitucional para imponer de manera unilateral sus deseos.

 

Tenemos ante nosotros un Estado que no sabe ni quiere  (y quizá no puede) negociar, nos lo ha demostrado reiteradamente. En otras épocas no muy lejanas enviaban al ejército, y eso si que era un acto no sólo unilateral sino también violento que ha provocado la muerte de miles de catalanes. Los catalanes queremos votar, es el Estado español el que nos niega este derecho y hablan de unilateralidad. Un voto en una urna no mata, las bombas del ejército español si que mataban.

 

Rajoy dice que está abierto al diálogo siempre que no sea hablar ni de la independencia ni de votar. Conociendo al señor Rajoy lo más probable es que el único tema del que quiera hablar sea de ciclismo. También afirmó ayer en una entrevista en Antena 3 que mientras él sea presidente del gobierno español no se independizará ningún territorio español, con estas palabras podría estar reconociendo que Catalunya no es, no es de y no es parte de España.

 

Algunos dicen que cuando vean que todo esto de la independencia va de veras se sacarán un acuerdo de la manga, ofrecerán en Catalunya un pacto, un pacto que sería un grave error que fuera aceptado por Catalunya, un suicidio, ya que sabemos muy bien que el Reino de España no tiene mucho costumbre de cumplir los acuerdos que firma, especialmente los acuerdos con Catalunya. La frase que Virgilio pone en boca de Laocoonte ( La Eneida ) "no confíéis en el caballo, troyanos! Sea lo que sea, temo a los Danaos (griegos) incluso si llevan regalos". El Gobierno podría ofrecer a Catalunya algún tipo de acuerdo generoso con el propósito o condición que los catalanes renunciásemos a la independencia pero sin ninguna intención de cumplir su parte, pero no lo creo, cumplir no es ni ha sido nunca el estilo los gobernantes españoles, su estilo es más bien intentar solucionar los problemas a cañonazos, sin éxito, como demuestra que con todas las bombas que nos han caído aún no nos hayan "convencido "de las (supuestas) bondades de convertirnos en "buenos" españoles.

10 de gen. 2014

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

 

Sánchez Camacho, lideressa del PP a Catalunya per la Gràcia i el dit del cabdill Rajoy, s’oposa a la celebració del referèndum d’independència el pròxim 9 de novembre, i alhora ha iniciat una campanya pel NO. Si segons Sánchez Camacho el referèndum no se celebrarà perquè la sacrosanta Constitució espanyola, la Bíblia i el Kamasutra no ho permeten, bé el Kamasutra no en diu res d’aquest tema però és molt més interessant que la Constitució, i més útil, perquè han iniciat una campanya per convèncer-nos que votem NO?

Per si de cas, si ni la Constitució ni la cabra de la Legió poden impedir la celebració del referèndum, la diputada, senadora, lideressa pepera a la Regió Nord-est s’ha tret una nova ocurrència de la màniga, no permetre que es pugui usar el padró. El PP governa a Catalunya deu municipis. Però Sánchez Camacho, i no és la primera vegada que ho fa, també ha demanat al PSC que no cedeixi les dades del padró a l’Idescat. L’ego de Sánchez Camacho està tan inflat per un abús amb el bòtox que el PP se li queda petit i ja s’atreveix a donar ordres a un PSC que ha perdut el nord, l’est, l’oest, el sud i la brúixola.

Estar en contra de la celebració del referèndum, alhora fer campanya pel NO i impedir les dades del padró, és a dir, la llista de les persones amb dret a votar no té cap lògica, és jugar amb les cartes marcades, senyora Sánchez Camacho.

Hem arribat a aquesta situació perquè l’any 2006 el PP va presentar el recurs contra un Estatut que havia aprovat per majoria absoluta el Parlament de Catalunya el 2005, un Estatut al que a les Corts espanyoles li van passar el ribot, és a dir, el van trinxar, i el text resultant del trinxament a les Corts espanyoles vam votar i  aprovar els catalans en un referèndum, i que finalment va sancionar el Cap d’Estat espanyol. Però el partit de la senyora Sánchez Camacho va recórrer considerant-se a ells mateixos, és a dir, el PP, per sobre dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles, del Parlament de Catalunya i del monarca. Mentrestant l’actualment president del govern espanyol, Mariano Rajoy, líder suprem del PP i cabdill de les Espanyes per la Gràcia d’Aznar, va passejar-se per les Espanyes recollint signatures contra Catalunya”.

L’any 2010 un Tribunal Constitucional amb el seu prestigi discutit per tothom va considerar que ells estaven pel damunt de tothom i van acabar de trinxar el que quedava. Des d’aquell moment el nombre d’independentistes no ha fet més que créixer. I cada llei del Parlament de Catalunya recorreguda pel PP i anul·lada pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho.

Ja sabem que ens espera si seguim “sent propietat d’Espanya”, que les lleis del nostre Parlament siguin derogades pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho, que les eleccions puguin ser adulterades pels mecanismes de l’Estat que van impedir que votessin els 150000 catalans que viuen a l’estranger, que als mitjans de comunicació afins al PP se’ns digui el nom del porc dia si i dia també, que s’amenaci el president de la Generalitat amb la presó o a la pròpia Generalitat amb la supressió o l’ofec econòmic. Ja sabem que ens pot “oferir” Espanya. Des dels temps del comte-duc d’Olivares, el Rajoy del segle XVII, ens ho han deixat ben clar.

El PP anuncia que tots els seus dirigents desembarcaran a Catalunya per explicar el sopar de duro que és molt bo seguir sent espanyols i que si ens independitzen anirem a l’infern. També el PSOE anuncia un desembarcament dels seus dirigents que ens vindran a oferir una Espanya federal en la que ni ells creuen.

Mentrestant la senyora Sánchez Camacho després de titllar de boig el president Mas adverteix que es podria fer un boicot als productes catalans. No recorda que el seu partit ja el va fer l’any 2006.

Resumint: Sánchez Camacho no vol que els catalans puguem votar, per si de cas ella i el seu partit fan campanya pel NO, i per si de cas demana als alcaldes del PP – el seu propi partit – i als alcaldes del PSC que no cedeixin el padró municipal. Sánchez Camacho té a les seves mans els mecanismes de l’Estat per impedir que se celebri la consulta, una altra carta marcada, podria intentar perpetrar una tupinada massiva si no pot impedir-ho, i tot i així, jo crec que Sánchez Camacho sap que la consulta se celebrarà i que ni ella ni l’Estat al que ella serveix podran impedir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho quiere jugar con las urnas marcadas

 

Sánchez Camacho, lideresa del PP en Catalunya por la Gracia y el dedo del caudillo Rajoy, se opone a la celebración del referéndum de independencia el próximo 9 de noviembre, al tiempo ha iniciado una campaña por el NO. Si según Sánchez Camacho el referéndum no se celebrará porque la sacrosanta Constitución, la Biblia y el Kamasutra no lo permiten, bien el Kamasutra no dice nada de este tema pero es mucho más interesante que la Constitución, y más útil, ¿porque han iniciado una campaña para convencernos de que votemos NO?

Por si acaso, si ni la Constitución ni la cabra de la Legión pueden impedir la celebración del referéndum, la diputada, senadora, lideresa pepera en la Región Noreste se ha sacado una nueva ocurrencia de la manga, no permitir que se pueda usar el padrón. El PP gobierna en Catalunya diez municipios. Pero Sánchez Camacho, y no es la primera vez que lo hace, también ha pedido al PSC que no ceda los datos del padrón en el Idescat. El ego de Sánchez Camacho está tan hinchado por un abuso con el botox que el PP se le queda pequeño y ya se atreve a dar órdenes a un PSC que ha perdido el norte, el este, el oeste, el sur y la brújula.

Estar en contra de la celebración del referéndum, a la vez hacer campaña por el NO e impedir los datos del padrón, es decir, la lista de las personas con derecho a votar no tiene ninguna lógica, es jugar con las cartas marcadas, señora Sánchez Camacho.

Hemos llegado a esta situación porque en 2006 el PP presentó el recurso contra un Estatuto que había aprobado por mayoría absoluta el Parlament de Catalunya en 2005, un Estatuto al que en las Cortes españolas le pasaron el cepillo, es decir, lo trincharon, y el texto resultante del troceamiento en las Cortes españolas lo votamos y aprobamos los catalanes en un referéndum, y que finalmente sancionó el Jefe de Estado español. Pero el partido de la señora Sánchez Camacho recurrió considerándose a sí mismos, es decir, el PP, por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes españolas, del Parlament de Catalunya y del monarca. Mientras el actualmente presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, líder supremo del PP y caudillo de las Españas por la Gracia de Aznar, se paseó por las Españas recogiendo firmas “contra Catalunya".

En 2010 un Tribunal Constitucional con su prestigio discutido por todo el mundo consideró que ellos estaban por encima de todos y terminaron de trinchar lo que quedaba. Desde ese momento el número de independentistas no ha hecho más que crecer. Y cada ley del Parlament de Catalunya recorrida por el PP y anulada por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho.

Ya sabemos que nos espera si seguimos "siendo propiedad de España", que las leyes de nuestro Parlament sean derogadas por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho, que las elecciones puedan ser adulteradas por los mecanismos del Estado que impidieron que votaran los 150000 catalanes que viven en el extranjero, que los medios de comunicación afines al PP nos calumnien día sí y día también, que se amenace el presidente de la Generalitat con la cárcel o a la propia Generalitat con la supresión o el ahogo económico. Ya sabemos que nos puede "ofrecer" España. Desde los tiempos del conde-duque de Olivares, el Rajoy del siglo XVII, nos lo han dejado claro.

El PP anuncia que todos sus dirigentes desembarcarán en Catalunya para explicarnos el cuento chino de que es muy bueno seguir siendo españoles y que si nos independizamos iremos al infierno. También el PSOE anuncia un desembarco de sus dirigentes que nos vendrán a ofrecer una España federal en la que ni ellos creen.

Mientras la señora Sánchez Camacho tras tachar de loco al presidente Mas advierte de que se podría hacer un boicot a los productos catalanes. No recuerda que su partido ya lo hizo en 2006.

Resumiendo: Sánchez Camacho no quiere que los catalanes podamos votar, por si acaso ella y su partido hacen campaña por el NO, y por si acaso, pide a los alcaldes del PP - su propio partido - y a los alcaldes del PSC que no cedan el padrón municipal. Sánchez Camacho tiene en sus manos los mecanismos del Estado para impedir que se celebre la consulta, otra carta marcada, podría intentar perpetrar un pucherazo masivo si no puede impedirla, y aún así, yo creo que Sánchez Camacho sabe que la consulta se celebrará y que ni ella ni el Estado al que ella sirve podrán impedirlo.