26 de des. 2012

L’insult del Rei

L’insult del Rei 

Desconec qui escriu el discurs del rei d’Espanya però si pensava que referint-se al que succeeix a Catalunya no ens molestaríem és què no ha entès res. El Borbó ha parlat de “política en majúscules” en referència a “la que, lluny de provocar l'enfrontament i des del respecte a la diversitat, integra el comú per sumar forces, no per dividir-les”. 

 
 
 
 
 
I la millor manera de demostrar-ho que tenen és dividir la llengua catalana, com es pot veure a la mateixa web de la Casa Reial on podem veure que per a la Casa Reial el català i el valencià són dues llengües diferents, això si, no consideren que el castellà, canari, andalús, extremeny siguin llengües diferents. El Borbons no s’han cregut mai la pluralitat lingüística de l’Estat que governaven, i això no ha canviat. També han obviat que el seu Estat si que té altres llengües (aragonès, aranès i asturià) que si existeixen en el món real encara que el món oficial negui la seva existència o ni tan sols la consideri.

 

 

El insulto del Rey 

Desconozco quien escribe el discurso del rey de España pero si pensaba que refiriéndose a lo que sucede en Catalunya no nos molestaríem es que no ha entendido nada. El Borbón ha hablado de "política en mayúsculas" en referencia a "la que, lejos de provocar el enfrentamiento y desde el respeto a la diversidad, integra el común para sumar fuerzas, no para dividirlas".

 
 
 
Y la mejor manera de demostrarlo que tienen es dividir la lengua catalana, como se puede ver en la misma web de la Casa Real donde podemos ver que para la Casa Real el catalán y el valenciano son dos lenguas diferentes, eso si, no consideran que el castellano, canario, andaluz, extremeño sean lenguas diferentes. El Borbón no han creído nunca la pluralidad lingüística del Estado que gobernaban, y eso no ha cambiado. También han obviado que su Estado si tiene otras lenguas (aragonés, aranés y asturiano) que si existen en el mundo real aunque el mundo oficial niegue su existencia o ni siquiera la considere.

25 de des. 2012

79è aniversari de la mort del president Macià

79è aniversari de la mort del president Macià 

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).
-Tinent coronel de l'Exèrcit de Terra.
-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).
-Fundador d’Estat Català.
-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º president de la Generalitat de Catalunya. 

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l'exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L'any 1922 fundà Estat Català i l'any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d'una peritonitis. 

Transcripció dels discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume.

Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans,
sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

 

Document: “LA VANGUARDIA – 15/04/1931 - PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA A BARCELONA”


Document: “LA VANGUARDIA - 26/12/1933 - HA MORT FRANCESC MACIÀ PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA"










 

79º aniversario de la muerte del presidente Macià 

Francesc Macià y Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, ​​25 de diciembre de 1933).
-Teniente coronel del Ejército de Tierra.
-Fundador del Partido Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).
-Fundador de Estat Català.
-Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya. 

Francesc Macià i Llussà nació en Vilanova i la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y el año 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis. 

Transcripción del discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume.

Catalanes:
Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos tomados en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, incluso si fuera necesario el sacrificio de la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y, muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y les ofrecemos aportarlos todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Por Catalunya, por los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes,
sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931.

El Presidente
FRANCESC MACIÀ

20 de des. 2012

El fatxa de l'escala

El fatxa de l'escala 

Llegeixo al ultra-digital Alerta Digital de l’inefable fatxa boig Enrique de Diego que un grupuscle espanyolista que respon al nom de “Catalunya Desperta Ya”, que s’autoproclamen els nous almogàvers, es dedicaran a despenjar les estelades dels balcons. Ells es veuen com la versió espanyola del Partit Unionista de d’Ulster. Segons el líder d’aquesta camarilla, Gerard Bellalta, ells són la “quinta columna espanyola” a Catalunya i s’ofereix a l’Estat espanyol per a què “Espanya compti amb nosaltres per a qualsevol cosa que se’ns demani dins d’aquesta regió”. Qualsevol cosa? Estan dient que si l’Estat els demana cometre actes de terrorisme els cometran?.

Bellalta diu que el seu grupuscle és “un moviment cívic-polític” i que cada dia té el suport de més catalans espanyolistes, afirma, Bellalta: “Som els nous almogàvers”.


I ara bé la part que em sembla un desvari d’aquesta camarilla. Segons Bellalta “militants i grups de suport portarem a terme una campanya patriòtica que consistirà a retirar estelades de les terrasses i façanes d'alguns municipis catalans” adduint que “l'estelada és un símbol sediciós i, per tant, contrari a la legalitat. Retirar les banderes estelades dels carrers és un imperatiu moral per a qualsevol espanyol”. I com ho faran?. Segons Bellalta el seu grup disposa d’escales procedents d’alguns parcs de bombers. Ara imaginem-nos un grup de fatxes passejant-se pel carrer amb una escala i enfilant-se a les façanes i balcons per treure les estelades.

Diuen que ho faran sense avisar a quin municipi, i sospito que no tindran pebrots de fer-ho de dia. Jo crec que això és una fatxenderia més de l’ultraespanyolisme. Ja és curiós que això aparegui en un mitjà que demanava fer un cop d’Estat contra el govern de la Generalitat. No crec que haguem de patir, això no és més que un altre desvari. Algú es creu realment que un grup de fatxes espanyolistes es passejaran pels pobles i ciutats de Catalunya amb una escala de bombers enfilant-se als balcons i finestres per despenjar les estelades?

No hi ha cap llei que consideri il·legal l’estelada, no és una bandera oficial, cert, però no és il·legal, ni anticonstitucional, ni preconstitucional i la seva exhibició pública no suposa cometre cap delicte. L’estelada és una bandera reivindicativa. Si que seria un delicte que algú la robi, entrant al balcó d’una casa. I la camarilla de Bellalta ha anunciat el propòsit de cometre un delicte en el moment en què anuncien públicament que s’enfilaran per les façanes i robaran estelades que estan en una propietat privada.

 

 

 

 

El facha de la escalera 

Leo en el ultra-digital Alerta Digital del inefable facha loco Enrique de Diego que un grupúsculo españolista que responde al nombre de "Cataluña Despierta Ya", que se autoproclaman los nuevos almogávares, se dedicarán a descolgar las estelades los balcones. Ellos se ven como la versión española del Partido Unionista de Ulster. Según el líder de esta camarilla, Gerard Bellalta, ellos son la "quinta columna española" en Cataluña y ofrece en España para que "España cuente con nosotros para cualquier cosa que se nos pida dentro de esta región". ¿Cualquier cosa? ¿Están diciendo que si el Estado les pide cometer actos de terrorismo los cometerán?.

Bellalta dice que su grupúsculo es "un movimiento cívico-político" y que cada día tiene el apoyo de más catalanes españolistas, afirma, Bellalta: "Somos los nuevos almogávares".

Y ahora bien la parte que me parece un desvarío de esa camarilla. Según Bellalta "militantes y grupos de apoyo llevaremos a cabo una campaña patriótica que consistirá en retirar esteladas de las terrazas y fachadas de algunos municipios catalanes" aduciendo que "la estelada es un símbolo sedicioso y, por tanto, contrario a la legalidad. Retirar las banderas esteladas las calles es un imperativo moral para cualquier español". ¿Y cómo lo harán?. Según Bellalta su grupo dispone de escaleras procedentes de algunos parques de bomberos. Ahora imaginemos un grupo de fachas paseándose por la calle con una escalera y subiéndose a las fachadas y balcones para sacar las estelades.

Dicen que lo harán sin avisar a qué municipio, y sospecho que no tendrán pimientos de hacerlo de día. Yo creo que esto es una fanfarronada más del ultraespanyolisme. Ya es curioso que esto aparezca en un medio que pedía dar un golpe de Estado contra el gobierno de la Generalitat. No creo que debamos sufrir, esto no es más que otro desvarío. ¿Alguien se cree realmente que un grupo de fachas españolistas se pasearán por los pueblos y ciudades de Catalunya con una escala de bomberos subiendo a los balcones y ventanas para descolgar las esteladas?

No hay ninguna ley que considere ilegal la estelada, no es una bandera oficial, cierto, pero no es ilegal, ni anticonstitucional, ni preconstitucional y su exhibición pública no supone cometer ningún delito. La estelada es una bandera reivindicativa. Si que sería un delito que alguien la robe, entrando en el balcón de una casa. Y la camarilla de Bellalta ha anunciado el propósito de cometer un delito en el momento en que anuncian públicamente que sube por las fachadas y robarán esteladas que están en una propiedad privada.

13 de des. 2012

Keep calm, Paco, but don’t lie - (Tingues calma, Paco, però no menteixis)

Keep calm, Paco, but don’t lie
(Tingues calma, Paco, però no menteixis) 

Les mentides tenen les potes molt curtes, diuen, i també que s’agafa abans un mentider que un coix, i això, algú com Paco Marhuenda ho hauria de saber però sembla que no. La primera imatge d’aquest article són les dues portades que el diari que dirigeix Marhuenda va publicar ahir. La portada de la dreta és la primera versió, un despropòsit de portada on es pot llegir “ERC recupera un cartel de la Alemania nazi para pedir hablar en catalán”.


En aquest cartell que van mostrar els diputats d’ERC Alfred Bosch i Joan Tardà es pot llegir “keep calm and speak catalan”(Tingues la calma i parla català) i és una adaptació feta per Josep Maria Ganyet, Informática i col·laborador Rac 1, d’un cartell que l’any 1939 va crear el govern britànic per aixecar els ànims de la població amb el text “Keep Calm and Carry On” (Mantingues la calma i segueix endavant).

El cartell original finalment no va ser mai usat però va reaparèixer mig segle més tard i se n’han fet diverses adaptacions publicitàries. Hores després, desconec si perquè algú amb coneixements d’història de debò, i no els que diu que té en Marhuenda, o per pressions, la portada va ser canviada, però això no pot justificar de cap de les maneres el titular. I encara és més condemnable perquè aquest diari té una afició a publicar portades difamatòries. El senyor Marhuenda pot ser tan espanyol i espanyolista com vulgui, però aquesta portada no es pot justificar de cap de les maneres, ni tan sols un espanyolista de dretes com Marhuenda. I ja que parlem de nazis, de demagògia i de mentides, sembla que Marhuenda és un gran partidari de seguir les tesis del cap de la propaganda nazi Joseph Goebbels que creia que “una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”. Doncs no, Paco, una mentida continua sent mentida per molt que les repeteixis. Keep calm, Paco, but don’t lie (Tingues calma, Paco, però no menteixis).

 

 

 


 

 

 

Keep calm, Paco, but don't lie
(Mantén la calma, Paco, pero no mientas) 

Las mentiras tienen las patas muy cortas, dicen, y también que se coge antes un mentiroso que a un cojo, y ésto, alguien como Paco Marhuenda debería saberlo pero parece que no. La primera imagen de este artículo son las dos portadas que el diario que dirige Marhuenda publicó ayer. La portada de la derecha es la primera versión, un despropósito de portada donde se puede leer "ERC recupera un cartel de la Alemania nazi para pedir hablar en catalán".

En este cartel que mostraron los diputados de ERC Alfred Bosch y Joan Tardà se puede leer "keep calm and speak catalán" (Mantén la calma y habla catalán) y es una adaptación hecha por Josep Maria Ganyet, informático y colaborador Rac 1, de un cartel que en 1939 creó el gobierno británico para levantar los ánimos de la población con el texto "Keep Calm and Carry On" (Mantén la calma y sigue adelante).

El cartel original finalmente no fue nunca usado pero reapareció medio siglo más tarde y se han hecho varias adaptaciones publicitarias. Horas después, desconozco si porque alguien con conocimientos de historia de verdad, y no los que dice que tiene en Marhuenda, o por presiones, la portada fue cambiada, pero eso no puede justificar de ninguna de las maneras el titular. Y aún es más condenable porque este diario tiene una afición a publicar portadas difamatorias. El señor Marhuenda puede ser tan español y españolista como quiera, pero esta portada no se puede justificar de ninguna de las maneras, ni siquiera un españolista de derechas como Marhuenda. Y ya que hablamos de nazis, de demagogia y de mentiras, parece que Marhuenda es un gran partidario de seguir las tesis del jefe de la propaganda nazi Joseph Goebbels que creía que "una mentira repetida mil veces se convierte en verdad". Pues no, Paco, una mentira sigue siendo mentira por mucho que las repitas. Keep calm, Paco, but don't lie (Mantén la calma, Paco, pero no mientas).

11 de des. 2012

Marhuenda, un home més enllà de la realitat

Marhuenda, un home més enllà de la realitat 

Vídeo: ORIOL JUNQUERAS VS PACO MARHUENDA (EL MÓN A RAC 1) 

Tot molt interessant, però crec que Marhuenda viu al país de les meravelles, juntament amb l’Alícia Sánchez Camacho, quan diu que “s'obrirà el Pirineu per la zona de l'Aragó en breu”. Del tema aquest del corredor central ja he parlat altres cops, i resulta curiós l’entossudiment del PP i dels afins –Marhuenda – de construir un túnel que travessi els Pirineus tot just pel centre. De fet, no el travessaria perquè Espanya només construiria la part que li pertoca construir, l’altra part li correspondria construir-la a França, i els francesos ja van dir que no ho farien pel cost absolutament desorbitat que tindria una obra així. La UE ja ha dit també que no posarien ni un cèntim en aquesta obra, i a més la UE considera prioritaris el corredor mediterrani, que és el que no vol construir Espanya, i l’atlàntic. Aquestes obres corren a càrrec dels països i la UE posa un 20% del pressupost. És a dir, si França diu que ells no construiran la seva part, la que transcorre pel seu territori, i la UE no posarà ni un cèntim, Espanya hauria de fer-se càrrec del cost íntegre d’una obra que no anirà enlloc. Clar que pot ser que el govern espanyol en un acte de fatxenderia típicament espanyol decideixin construir-lo ells i pagar-lo ells el tram de túnel francès i la connexió amb el tram ferroviari francès més pròxim que potser està a 100 o 200 quilòmetres de la sortida del túnel. En cas contrari el tram espanyol del túnel serà la via morta més cara de la Unió Europea, i potser del Món, però ja se sap que la fatxenderia espanyola pot arribar a l’extrem de construir el túnel encara que després aquest túnel no vagi enlloc. Doncs, això mateix, Paco, segueix així, ànims. 

Aquesta és la transcripció del debat que han tingut l’Oriol Junqueras, president d’ERC i candidat a la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, i el periodista, director de La (sin)Razón, Paco Marhuenda:
(Text de la transcripció i àudio: RAC1) 

Paco Marhuenda: Jo en primer lloc estic molt content que en Junqueras parli, perquè com més parli, millor per als qui no volem la independència de Catalunya, perquè crec que les classes mitjanes i altes quan senten aquest programa radical, doncs es queden bastant contentes. Quan algun empresari, per exemple, escolta exigir l'impost de successions, segur que li agrada molt, no? A algun empresari del sector financer, bancari… Ho dic perquè la gent sàpiga el que jo modestament penso. Jo el que no entenc del seu missatge és aquesta visió tan optimista i utòpica de pensar que es trenca amb Espanya i la Caixa es queda amb les oficines que té fora de Catalunya, Gas Natural… Freixenet vendrà el cava igual a tot arreu… És a dir, que tot el que és el flux comercial no tindrà cap impost i que continuarem a Europa i que tot això seran flors i violes. Jo no ho entenc gaire bé. I ja per acabar, aquest plantejament que vostè fa, jo no veig l'encaix amb un govern de dretes del Sr. Mas. Com vostès, que són d'esquerres, amb aquests plantejaments, poden entendre's amb Mas o amb el Sr. Duran Lleida, que vull recordar que és un senyor molt important de CiU i no està a favor de la independència, evidentment. 

OJ: El fet que vostè digui que el nostre discurs espanta no sé si és la millor demostració que és un bon discurs per a la majoria de la població. Per tant, jo li agraeixo molt que parli en contra meva, perquè cada vegada hi ha més gent a favor meu, gràcies a vostè. 

XS: És que hem saltat aquesta pàgina del videojoc. Ja no és independència sí o no. Han guanyat els partidaris de la consulta. Parlar de la independència si és millor o pitjor, això ja avorreix fins i tot les ovelles… 

PM: Però puc parlar o no!? Si no vols que intervingui a la tertúlia, jo cap problema… (…). Tu passes la pantalla que vols, però per mi el tema de fons és la independència, el projecte que diu el president d'ERC és un projecte per la independència de Catalunya. Jo tant aquí com a Madrid dic que tinc un gran respecte personal per vostè com a persona i com a historiador. 

OJ: Gràcies, gràcies. Jo continuo introduint matisos. Un: vostè diu que reintroduir l'impost de successions per al tram del 5% de les rendes més altes del país, això espantarà tothom i serà una catàstrofe. Doncs bé, li recordo que el govern espanyol ja ha dit públicament que es planteja restablir l'impost de successions. Per tant, a veure si resultarà al final que el Sr. Rajoy és més d'esquerres que no pas tots els partits de la política catalana i vostè tindrà un disgust i llavors no sabrà on situar-se. Per tant, calma, relaxació, parlem de coses concretes, hi insisteixo. Parlem de xifres, no us dediqueu només a parlar de 'bastants', 'molts', 'potser' i 'una mica'. Parlem de xifres i necessitem recursos per ajudar la gent que pateix. I necessitem recursos per invertir en aquestes infraestructures bàsiques de comunicació i transport que poden ajudar la nostra economia a créixer. Per exemple, connexió amb amplada de via europeu amb el port de Barcelona, amb l'aeroport de Barcelona, amb el port de Tarragona. La connexió amb el port i l'aeroport de Barcelona és més barata que no pas els diners que comportaria restablir l'impost de successions per al 5% de les rendes més altes i, per tant, es pot finançar. Fem aquest esforç i intentem-ho, hem d'ajudar la nostra economia a créixer. I jo els faig una proposta concreta, que genera més recursos del que costa, i que per tant, escolti, que això és positiu. Per què tenen aquesta mania a oposar-se que aquest país tingui futur? Per què volen ensorrar les empreses d'aquest país? Per què volen enviar els nostres treballadors a l'atur? Deixi'ns treballar! Miri què ha fet ara Rajoy amb aquest impost que nosaltres proposàvem sobre dipòsits bancaris: crear-lo ell a tipus zero perquè no ho puguem fer servir. Però que no ho veu, que això ho fa expressament perquè nosaltres no ho puguem fer servir? O per què es pensa que s'inventa un impost de tipus zero? Però és que això ho veu tothom! Però si ho veu el món sencer! La sorpresa és com vostè no ho veu! No s'adona que quan el govern espanyol posa un impost nou, a tipus zero, no el posa pas per cobrar (perquè sinó, no el posaria tipus zero), sinó que el posa per impedir que nosaltres puguem disposar d'aquesta eina per ajudar la gent d'aquest país? 

PM: No és per vostè… 

OJ: Preguntem-ho als oients, que diguin què els sembla. 

PM: Però pregunti-ho a Rajoy, i li explicarà per què ho ha fet, i no és per ERC… 

OJ: Com vostè pot imaginar, la confiança que ens generen les declaracions del Sr. Rajoy són escasses perquè és el mateix que va dir que no tocaria les pensions i les ha tocades. El Sr. Rajoy és la persona que ha incomplert tot el seu programa de dalt a baix: si té el rècord mundial d'incompliment de programa electoral! Però com ens pot demanar que confiem en algú que sempre que parla menteix, que ha fet just el contrari de tot el que va prometre en campanya? Però com això ens pot generar confiança?! Com vol que tinguem confiança en un estat que té el r`cord mundial de suspensió de pagaments? Com ens pot demanar això? Com ens pot demanar confiança en un estat que té el rècord d'incompliment de directives europees, que té el rècord d'expedients oberts per saltar-se la competència comunitària? Però que no veu que tot això fot riure?! 

PM: No m'ha contestat el que li he preguntat de les relacions amb la resta d'Espanya. Què passaria amb la Caixa, amb Gas Natural, amb les empreses del cava… 

OJ: El mateix que passa amb les empreses alemanyes que tenen seu a Catalunya i amb les empreses catalanes que tenen seu a França. Doncs exactament el mateix, que per això es va inventar Europa! I el mateix que passa amb les oficines del Banc Bilbao o del Santander que són a Catalunya! 

PM: Visca la utopia, amic meu! 

OJ: Ai, quina mania! Però per què vol fer por a la gent? Què diu? Que ens amenaça? 

PM: No, que digui la veritat, jo no amenaço… 

OJ: Bé, doncs si no ens amenaça, tranquils, que passarà el mateix que passa amb tothom. Però quina mania de veure fantasmes a tot arreu. 

PM: Però no parla de cap risc, no parla de cap cost…, m'està convencent per ser independentista! 

OJ: Doncs molt bé, això vol dir que ho faig bé. Escolti: l'estat espanyol serà el primer interessat que Catalunya se'n surti perquè el 70% de les exportacions espanyoles passen per Catalunya camí d'Europa. Per tant, el primer que voldrà que Catalunya se'n surti i que formi part de la UE serà el mateix estat espanyol. Però si l'estat espanyol ens demanarà per favor que li donem un cop de mà! Per tant, estigui tranquil, que ja els ajudarem. 

PC: Que ho sàpiga: s'obrirà el Pirineu per la zona de l'Aragó en breu, perquè no hi haurà més remei…

OJ: D'acord, d'acord, doncs que s'obri. No veu que no es podrà pagar? No veu que pagar seixanta quilòmetres de túnels a través del Pirineu no es pot pagar? Que no veu que en les infraestructures prioritàries segons la Comissió europea no hi ha inclòs la travessia pel tram central del Pirineu? Que no veu que vostè no ho pot pagar? Que no veu que la prima de risc que vostè ens fa pagar a tots nosaltres per culpa d'aquests disbarats i d'aquestes autopistes sense cotxes i d'aquests trens d'alta velocitat sense passatgers que vostès han fet per tot l'estat espanyol ara ens aboquen a tots a la ruïna? Però com vol que els ciutadans de Catalunya li fem cas? 

PM: Ánimo!

Per un país de tots, l’escola en català (II)

Per un país de tots, l’escola en català (II) 

Concentració unitària.
Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.
Lloc: Plaça Sant Jaume.
Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.
somescola.cat 

Milers de persones convocades per la plataforma “Som escola” sota el lema “Per un país de tots, l’escola en català” s’han concentrat a la plaça sant Jaume de Barcelona i altres municipis de Catalunya per protestar contra la llei del ministre de cultura espanyol, José Ignacio Wert, que converteix la llengua catalana en residual a l’ensenyament i pretén imposar els continguts de l’assignatura d’Història dictats pel ministeri amb un biaix ideològic pròxim al ministre. 

Durant la manifestació s’han escoltat crits a favor de la llengua catalana a l’escola i de la independència de Catalunya. 

Aquest esborrany de la LOMCE que va presentar el ministre de cultura als consellers autonòmics d’educació és la plasmació en forma de llei de la intenció expressada pel ministre de cultura espanyol d’espanyolitzar els alumnes catalans. La consellera catalana d’educació, Irene Rigau, va abandonar la reunió amb el ministre Wert deixant constància del profund desacord amb el propòsit de Wert de marginar la llengua catalana de l’ensenyament, relegant-la a la categoria d’assignatura optativa i sense valor pel currículum escolar. 

El propòsit del ministre Wert va provocar el rebuig de la majoria dels partits catalans del Parlament de Catalunya (CiU, ERC, ICV, CUP i PSC) i només els dos partits espanyolistes del Parlament de Catalunya (PP i C’s) sembla que hi estiguin d’acord, encara que la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministre Wert (PP) va queixar-se per no haver estat consultada pel seu company de partit.

 




 

 

 

 

 

Per un país de tots, l’escola en català (II)

(Por un país de todos, la escuela en catalán)

Concentración unitaria.
Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaza Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas para la escuela en catalán.
somescola.cat


Miles de personas convocadas por la plataforma "Somos escuela" bajo el lema "Por un país de todos, la escuela en catalán" se han concentrado en la plaza San Jaume de Barcelona y otros municipios de Cataluña para protestar contra la ley del ministro de cultura español, José Ignacio Wert, que convierte la lengua catalana en residual a la enseñanza y pretende imponer los contenidos de la asignatura de Historia dictados por el ministerio con un sesgo ideológico cercano al ministro.

Durante la manifestación se han escuchado gritos a favor de la lengua catalana en la escuela y de la independencia de Cataluña.

Este borrador de la LOMCE que presentó el ministro de cultura a los consejeros autonómicos de educación es la plasmación en forma de ley de la intención expresada por el ministro de cultura español de españolizar los alumnos catalanes. La consejera catalana de educación, Irene Rigau, abandonó la reunión con el ministro Wert dejando constancia del profundo desacuerdo con el propósito de Wert de marginar la lengua catalana de la enseñanza, relegando a la categoría de asignatura optativa y sin valor por el currículum escolar.

El propósito del ministro Wert provocó el rechazo de la mayoría de los partidos catalanes del Parlamento de Cataluña (CiU, ERC, ICV, CUP y PSC) y sólo los dos partidos españolistas del Parlamento de Cataluña (PP y C 's) parece que estén de de acuerdo, aunque la presidenta del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministro Wert (PP) quejarse por no haber sido consultada por su compañero de partido.

10 de des. 2012

Per un país de tots, l’escola en català (I)

Per un país de tots, l’escola en català (I)

 

Concentració unitària.

Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.
Lloc: Plaça Sant Jaume.
Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.
somescola.cat

 

Els atacs del govern espanyol, especialment per part del ministre de (in)cultura, (poca) educació i esport, José Ignacio Wert, a la llengua catalana, a la immersió lingüística i al sistema educatiu català ha estat la causa que es convoqués aquesta concentració unitària a la plaça sant Jaume (Barcelona). 

 
Wert afirma que “jo, per descomptat, no gaudeixo gens provocant, ni en això ni en res. I excitar una sensibilitat sobre un tema que pot ser molt emocional com el de la llengua em sembla d'allò menys desitjable”, doncs ho dissimula molt malament, perquè tant les seves paraules, intencions i maneres sembla que busquin provocar i fotre. Té raó que el tema de la llengua és molt emocional per a nosaltres, i tenim motius més que sobrats per estar sensibles davant de qualsevol atac a la nostra llengua i cultura per part del govern espanyol, perquè durant tres segles el Regne d’Espanya ha provat de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura mitjançant una extensa legislació que provava d’arraconar la llengua amb el propòsit declarat que acabés desapareixent. Aquest ministre “marca FAES” ha fet aquestes declaracions al diari monàrquicofalangista ABC, diari que històricament s’ha destacat per un profund anticatalanisme i per atacs molt durs contra la llengua i la cultura catalanes. Wert intenta excusar-se per la polèmica i afirma que està disposat a introduir petits canvis però no a desdir-se’n. Entre les mesures que proposa el ministre n’hi ha una que obliga a la Generalitat a pagar l’escolarització dels alumnes en centres privats si els pares demanen escolarització exclusivament en llengua castellana. “Només s'aplicaria en els casos en què l'administració sigui incapaç de proporcionar una plaça en els centres públics o concertats a aquells que sol·liciten ser escolaritzats amb el castellà com a llengua vehicular. No és cert que sigui un atac a la immersió lingüística”, diu. Precisament això suposaria trencar un sistema que garanteix que tots els alumnes acabin coneixent el català i el castellà, que és el que garanteix la llei d’immersió lingüística, aquests alumnes que s’acollissin a aquesta llei només rebrien classes en castellà. Si algú ho pensa una mica se n’adona que aquests alumnes acabarien el seu període educatiu obligatori sense conèixer la llengua pròpia de Catalunya. 

Hauria estat un error molt greu que s’hagués acceptat crear dues xarxes educatives separant els alumnes en funció de la llengua, això passats els anys hauria creat una societat dividida en funció de la llengua, la immersió lingüística ha impedit que la nostra societat es dividís pel tema de la llengua, malauradament hi ha partits que proven de dividir la societat amb les seves mentides i intentar crear un conflicte que no ha existit al llarg d’aquests 30 anys. 

Wert afirma que hi pot haver altres alternatives i acceptaria estudiar-les si considera que garanteixen la mateixa seguretat en quan a eficàcia. Assegura que no es tracta d’una modificació del sistema educatiu català sinó d’una “clarificació legislativa”. Una manera com una altra de dir que no accepta que en matèria educativa vol tenir el control del que passa arreu de l’Estat, i molt especialment a Catalunya, per poder homogeneïtzar cultural i lingüísticament l’Estat. Wert creu que “Si penso bé, penso que és una matèria de certa complexitat tècnica i ha hagut una lectura molt precipitada dels textos”.  Després de veure que el seu propòsit era “espanyolitzar els alumnes catalans” i que unes setmanes després d’aquelles desafortunades declaracions de les que no només no s’ha desdit treu un esborrany de llei proposant que la Generalitat pagui escoles únicament en castellà, no hi ha cap lectura precipitada, les seves paraules ens han recordat paraules dites en altres èpoques i ens hem posat en alerta. Espanya no ha canviat gens ni mica, el nacionalisme espanyol té el mateix propòsit que ha tingut durant tres segles i ni el llenguatge barroer, mal educat i prepotent amb que expressa aquest propòsit d’homogeneïtzació cultural i lingüística és diferent l’actual del ministre Wert del que expressaven determinats governants, presumptes intel·lectuals espanyolistes i algunes forces de fa cent anys.

Continua dient Wert: “Si penso malament, considero que s'ha intentat construir una visió distorsionada i falsejada del que diu la norma per buscar una banderola d'enganxada política en unes circumstàncies que tothom sap quines són. Com que sóc de natural bondadós, faig prevaldre la interpretació més favorable”. Diu que és bondadós, i que creu que la seva proposta ha estat mal interpretada. No, la seva proposta ha estat molt ben interpretada i per això a molta gent se li han posat els pèls de punta. 

Wert es reunirà amb els seus correligionaris a Catalunya – Sánchez Camacho - per “estar segur que s'entenen les coses en el mateix sentit”, sembla que tot i que Sánchez Camacho està d’acord amb el fons s’ha començat a preocupar per les formes del ministre Wert. Les formes són barroeres, però sembla que el personatge no sap fer les coses d’una manera més educada, i mal exemple pot donar un ministre d’educació que demostra tenir menys educació que un mico borratxo amb una metralleta, però és el fons de les seves propostes el que no agrada quasi a ningú a Catalunya, especialment al sector educatiu (docents, alumnes i pares d’alumnes), i per això avui hi haurà una concentració a la Plaça Sant Jaume (Barcelona), les intencions de Wert no han estat mal interpretades, tothom ho ha vist i interpretat molt bé el propòsit d’aquest senyor, i si arribés a aplicar-se suposaria un retrocés de 30 anys o més. 

I demà, penjaré les imatges de la concentració.

 

 

 

 

 

 

 

 

Por un país de todos, la escuela en catalán (I)

 

Concentración unitaria.

Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaça Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas por la escuela en catalán.
somescola.cat
 

Los ataques del gobierno español, especialmente por parte del ministro de (in)cultura, (poca) educación y deporte, José Ignacio Wert, a la lengua catalana, a la inmersión lingüística y al sistema educativo catalán ha sido la causa de que se convocara esta concentración unitaria en la plaça sant Jaume (Barcelona). 

Wert afirma que "yo, desde luego, no disfruto nada provocando, ni en eso ni en nada. Y excitar una sensibilidad sobre un tema que puede ser muy emocional como el de la lengua me parece de lo menos deseable", pues lo disimula muy mal, porque tanto sus palabras, intenciones y maneras parece que busquen provocar y joder. Tiene razón que el tema de la lengua es muy emocional para nosotros, y tenemos motivos más que sobrados para estar sensibles ante cualquier ataque a nuestra lengua y cultura por parte del gobierno español, porque durante tres siglos el Reino de España ha intentado hacer desaparecer nuestra lengua y cultura mediante una extensa legislación que intentaba arrinconar la lengua con el propósito declarado que terminara desapareciendo. Este ministro "marca FAES" ha hecho estas declaraciones al diario monarquicofalangista ABC, diario que históricamente se ha destacado por un profundo anticatalanismo y por ataques muy duros contra la lengua y la cultura catalanas. Wert intenta excusarse por la polémica y afirma que está dispuesto a introducir pequeños cambios pero no a desdecirse. Entre las medidas que propone el ministro hay una que obliga a la Generalitat a pagar la escolarización de los alumnos en centros privados si los padres piden escolarización exclusivamente en lengua castellana. "Sólo se aplicaría en los casos en que la administración sea incapaz de proporcionar una plaza en los centros públicos o concertados a aquellos que solicitan ser escolarizados con el castellano como lengua vehicular. No es cierto que sea un ataque a la inmersión lingüística", dice. Precisamente esto supondría romper un sistema que garantiza que todos los alumnos terminen conociendo el catalán y el castellano, que es lo que garantiza la ley de inmersión lingüística, estos alumnos que se acogieran a esta ley sólo recibirían clases en castellano. Si alguien lo piensa un poco se da cuenta de que estos alumnos terminarían su periodo educativo obligatorio sin conocer la lengua propia de Catalunya. 

Habría sido un error muy grave que se hubiera aceptado crear dos redes educativas separando los alumnos en función de la lengua, esto pasados ​​los años habría creado una sociedad dividida en función de la lengua, la inmersión lingüística ha impedido que nuestra sociedad se dividiera por el tema de la lengua, desgraciadamente hay partidos que intentan dividir a la sociedad con sus mentiras e intentar crear un conflicto que no ha existido a lo largo de estos 30 años. 

Wert afirma que puede haber otras alternativas y aceptaría estudiarlas si considera que garantizan la misma seguridad en cuanto a eficacia. Asegura que no se trata de una modificación del sistema educativo catalán sino de una "clarificación legislativa". Una manera como otra de decir que no acepta, que en materia educativa quiere tener el control de lo que ocurre en todo el Estado, y muy especialmente en Catalunya, para poder homogeneizar cultural y lingüísticamente el Estado. Wert cree que "Si pienso bien, pienso que es una materia de cierta complejidad técnica y ha habido una lectura muy precipitada de los textos". Después de ver que su propósito era "españolizar los alumnos catalanes" y que unas semanas después de aquellas desafortunadas declaraciones de las que no sólo no se ha desdicho saca un borrador de ley proponiendo que la Generalitat pague escuelas únicamente en castellano, no, ninguna lectura precipitada, sus palabras nos han recordado palabras dichas en otras épocas y nos hemos puesto en alerta. España no ha cambiado un ápice, el nacionalismo español tiene el mismo propósito que ha tenido durante tres siglos y ni el lenguaje grosero, maleducado y prepotente con que expresa este propósito de homogeneización cultural y lingüística es diferente al actual del ministro Wert de lo que expresaban determinados gobernantes, presuntos intelectuales españolistas y algunas fuerzas de hace cien años. 

Continúa diciendo Wert: "Si pienso mal, considero que se ha intentado construir una visión distorsionada y falseada de lo que dice la norma para buscar una banderola de enganche política en unas circunstancias que todo el mundo sabe cuáles son. Como soy de natural bondadoso, hago prevalecer la interpretación más favorable". Dice que es bondadoso, y que cree que su propuesta ha sido mal interpretada. No, su propuesta ha sido muy bien interpretada y por eso a mucha gente se le han puesto los pelos de punta. 

Wert se reunirá con sus correligionarios en Catalunya - Sánchez Camacho - por "estar seguro de que entienden las cosas en el mismo sentido", parece que aunque Sánchez Camacho está de acuerdo con el fondo ha empezado a preocuparse por las formas del ministro Wert. Las formas son chapuceras, pero parece que el personaje no sabe hacer las cosas de una manera más educada, y mal ejemplo puede dar un ministro de educación que demuestra tener menos educación que un mono borracho con una metralleta, pero es el fondo de sus propuestas lo que no gusta a casi nadie en Catalunya, especialmente en el sector educativo (docentes, alumnos y padres de alumnos), por lo que hoy habrá una concentración en la Plaça Sant Jaume (Barcelona), las intenciones de Wert no han sido mal interpretadas, todo el mundo lo ha visto e interpretado muy bien el propósito de este señor, y si llegara a aplicarse supondría un retroceso de 30 años o más. 


Y mañana, colgaré las imágenes de la concentración.

9 de des. 2012

La catalanofòbia augmenta a Madrid

La catalanofòbia augmenta a Madrid 

Candidata sospitosa de ser catalana nega ser-ho però ho fa com si ser català fos quelcom demoníac 

Ser sospitós de ser català en certs ambients a les Espanyes comença a ser un problema per algunes persones. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Col·legi d’Advocats de Madrid ha hagut d’emetre un comunicat per desmentir el rumor que és catalana o que té vincles amb Catalunya “aprofitant el moment actual que viu aquesta comunitat amb l'objectiu de traure crèdit a tal desafortunada situació”. Els oponents a la senyora Gumpert l’havien acusat de ser catalana o de tenir alguna cosa a veure amb Catalunya amb l’objectiu de desprestigiar-la i que la seva candidatura perdés suports. Gumpert afirma que no té res en contra dels catalans “ser un espanyol català, per favor, no és gens dolent”. Però ella és la primera que no es creu les seves pròpies paraules fent aquestes afirmacions i amb l’ambient de catalanofòbia que es respira a Madrid és evident que allà si que creuen que ser català és el més semblant a ser una mena d’esser diabòlic. 

La senyora Gumpert s’hauria d’haver limitat a no respondre a una acusació obertament racista que li fan els seus oponents. Ella per respondre va més enllà de l’acusació que se li fa. Per cert, la senyora Gumpert diu que no és gens dolent ser “espanyol català”, i de ser només català que n’opina?. 

Em pregunto aquests catalans que se senten tan espanyols, algun dels quals ha dit que si Catalunya s’independitza se n’anirà a Espanya, si creuen que el país que tan defensen els tractarà tan bé quan deixin de ser útils? 

Josep Capella denuncia que la catalanofòbia creix a Madrid 

El periodista i delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha denunciat l’augment de la catalanofòbia a la capital d’Espanya especialment des de que la consellera Rigau va plantar el ministre de (in)cultura i (poca) educació espanyol, Wert. La consellera va decidir abandonar la reunió amb el ministre en protesta per la pretensió del ministre d’espanyolitzar els alumnes catalans i els atacs a la immersió lingüística. 

Segons Capella a Madrid aquests dies havia “vist coses que no havia presenciat ni escoltat mai” i que “les relacions Espanya-Catalunya, estan en un punt desconegut i que lluny de millorar van empitjorant”. Capella denuncia en un article publicat a la web del 3/24 que quan la consellera Rigau va abandonar la reunió amb el ministre Wert “dos alts funcionaris del ministeri empenyien, no físicament però sí pressionant des de la distància la consellera perquè marxés, i la vigilaven molestos perquè s'estava una estona més al vestíbul parlant amb uns periodistes”. Capella també denuncia que l’entrevista que va concedir la consellera Rigau al 3/24 “va indignar alguns periodistes, no perquè fos un canal de 24 hores de notícies, sinó perquè era de Catalunya, i allò era per a ells ‘intolerable’ i suposava un menyspreu a la resta d'espanyols”. És a dir, la premsa madrilenya es va ofendre perquè la consellera no els va concedir una entrevista, però si com explica el periodista la consellera va parlar amb els periodistes catalans que hi havia a la porta caldria preguntar-se perquè els periodistes espanyols no van apropar-se a la consellera quan aquesta sortia de la reunió?. Potser el problema dels periodistes espanyols és que preferien tenir només la versió del ministre Wert. 

Per Capella “és un estat d'ànim, més aviat d'animadversió, que des de fa uns mesos ha sobrepassat les tertúlies i les portades d'alguns diaris per arrelar més en la societat madrilenya” però “no és només l'escuma d'unes hores de tensió, també és, o comença a ser, una posició de fons i això abans no era així”. Finalment, Capella, destaca dos detalls: “el menyspreu a una pregunta molesta d'una companya a la que s'hi va dirigir com a "señorita" (a cap company periodista li va dir "señor") i la sinceritat del titular d'educació en admetre que la part de la llei sobre el català es fa perquè es compleixin les sentències que un diari de Madrid diu que no es fa”. Crec que sempre ha estat així però que no acabàvem de voler creure que aquesta mala maror era tan bèstia, malgrat que els lladrucs que se sentien des del fons de la caverna eren molt forts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La catalanofobia aumenta en Madrid

Candidata sospechosa de ser catalana niega serlo pero lo hace como si ser catalán fuera algo demoníaco

Ser sospechoso de ser catalán en ciertos ambientes en las Españas empieza a ser un problema para algunas personas. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Colegio de Abogados de Madrid ha tenido que emitir un comunicado para desmentir el rumor de que es catalana o que tiene vínculos con Catalunya "aprovechando el momento actual que vive esta comunidad con el objetivo de sacar crédito a tal desafortunada situación". Los oponentes a la señora Gumpert lo habían acusado de ser catalana o de tener algo que ver con Catalunya con el objetivo de desprestigiarla y que su candidatura perdiera apoyos. Gumpert afirma que no tiene nada en contra de los catalanes "ser un español catalán, por favor, no es nada malo". Pero ella es la primera que no se cree sus propias palabras haciendo estas afirmaciones y con el ambiente de catalanofobia que se respira en Madrid es evidente que allí si que creen que ser catalán es lo más parecido a ser una especie de ser diabólico.

La señora Gumpert debería haber limitado a no responder a una acusación abiertamente racista que le hacen sus oponentes. Ella para responder va más allá de la acusación que se le hace. Por cierto, la señora Gumpert dice que no es nada malo ser "español catalán". ¿Y de ser sólo catalán que opina?.

Me pregunto si estos catalanes que se sienten tan españoles, alguno de los cuales ha dicho que si Catalunya se independiza se irá a España, si creen que el país que tan defienden los tratará tan bien cuando dejen de ser útiles?

Josep Capella denuncia que la catalanofobia crece en Madrid

El periodista y delegado de TV3 en Madrid, José Capella, ha denunciado el aumento de la catalanofobia en la capital de España especialmente desde que la consejera Rigau plantó al ministro de (in)cultura y (poca) educación español, Wert . La consejera decidió abandonar la reunión con el ministro en protesta por la pretensión del ministro de españolizar los alumnos catalanes y los ataques a la inmersión lingüística.

Según Capella en Madrid estos días había "visto cosas que no había presenciado ni escuchado nunca" y que "las relaciones España-Catalunya, están en un punto desconocido y que lejos de mejorar van empeorando". Capella denuncia en un artículo publicado en la web del 3/24 que cuando la consejera Rigau abandonó la reunión con el ministro Wert "dos altos funcionarios del ministerio empujaban, no físicamente pero sí presionando desde la distancia la consejera para que se marchara, y la vigilaban molestos porque llevaba un rato de más en el vestíbulo hablando con unos periodistas". Capella también denuncia que la entrevista que concedió la consejera Rigau el 3/24 "indignó algunos periodistas, no porque fuera un canal de 24 horas de noticias, sino porque era de Catalunya, y aquello era para ellos 'intolerable' y suponía un desprecio al resto de españoles". Es decir, la prensa madrileña se ofendió porque la consellera no les concedió una entrevista, pero si como explica el periodista la consejera habló con los periodistas catalanes que había en la puerta, habría que preguntarse ¿porque los periodistas españoles no se acercaron a la consejera cuando ésta salía de la reunión?. Quizás el problema de los periodistas españoles es que preferían tener sólo la versión del ministro Wert.

Por Capella "es un estado de ánimo, más bien de animadversión, que desde hace unos meses ha sobrepasado las tertulias y las portadas de algunos diarios para arraigar más en la sociedad madrileña" pero "no es sólo la espuma de unas horas de tensión, también es, o empieza a ser, una posición de fondo y eso antes no era así". Finalmente, Capella, destaca dos detalles: "el desprecio a una pregunta molesta de una compañera a la que se dirigió como "señorita" (en ningún compañero periodista le dijo "señor") y la sinceridad del titular educación en admitir que la parte de la ley sobre el catalán se hace para que se cumplan las sentencias que un diario de Madrid dice que no se hace". Creo que siempre ha sido así pero que no acabábamos de querer creer que este mal ambiente era tan bestia, aunque los ladridos que se salían desde el fondo de la caverna eran muy fuertes.