30 de maig 2011

En català, sense anim de voler fotre ningú - (Excepte a aquells a qui els fot la llengua catalana)

En català, sense anim de voler fotre ningú
(Excepte a aquells a qui els fot la llengua catalana)

Els espanyols tenen molts prejudicis cap a Catalunya, els catalans i molt especialment cap a la llengua catalana. Molts estan convençuts que si parlem català és per fotre'ls, i un altra convenciment molt arrelat i que sembla que no hi ha manera de treure'ls-hi del seu caparronet és que el català no és un idioma sinó un dialecte. Encara no fa gaire vaig llegir un informe on entre altres coses es deia que en els llibres de text de Castella i Lleó s'afirma que el català és un dialecte, això si, no aclareix de quin idioma. Puc entendre que una persona sense cap cultura ho pugui dir amb aquella alegre inconsciència de la ignorància però que afirmacions com aquesta apareguin en llibres de text escolars em sembla inacceptable, i crec que és intolerable que periodistes i polítics espanyols facin aquestes afirmacions, però només cal agafar determinada premsa espanyola i escoltar als polítics espanyolistes per veure que el nivell intel•lectual frega l'estupidesa per sota.

Que encara avui alguns espanyols estiguin convençuts que els catalans parlem o escrivim en català només per fotre'ls és ridícul però així és, no que els vulguem fotre, sinó que ells estiguin convençuts en que els volem fotre.

El meu bloc està escrit en català però sempre o quasi sempre incloc una traducció al castellà. Cal aclarir que escric en cinc blocs diferents (diferents proveïdors) i deixo comentaris en blocs d'altra gent. Si el bloc és en català escric en català, si és en castellà ho faig en castellà. Els catalanoparlants som per naturalesa bilingües, si això que alguns partits polítics i grupuscles espanyolistes prediquen molt però que ells no exerciten, a diferència de la majoria dels espanyols, alguns dels quals parlen el castellà amb moltes dificultats i sembla que estiguin barallats amb la gramàtica de l'única llengua que parlen, doncs bé, si, el bloc és en català, com he dic, deixo els meus comentaris en català, si és en castellà responc en castellà, però si el bloc és en català i haig de respondre un comentari en castellà jo responc en català tret que vegi que a qui haig de respondre li costa entendre les meves paraules.

També comento a Youtube on tinc tres canals. No ha estat rar que em trobi amb algú que digui en castellà “perquè no ho escrius en castellà perquè ho entenguem tots”. Jo no parlo ni portugués ni gallec però entenc aquestes dues llengües tan escrites com parlades, però els castellans sembla que tenen grans dificultats per entendre aquestes llengües, i demanar-los que entenguin el català és missió impossible. Escrit el català no els hauria de ser tan difícil d'entendre, puc comprendre que quan parlem no ens entenguin, els idiomes parlats tenen altres matisos que la llengua escrita no té.

Però en tots els casos dels que parlem es tracta principalment de paraula escrita. Avui dia no hi ha cap excusa per dir que no entens un breu text d'uns 400 caràcters, comentaris al Youtube, o un bloc, hi ha eines que et permeten entendre les principals llengües del món, el traductor de Google, per exemple, que entre els molts idiomes que pot traduir està el català.

Però tornem al principi. L'espanyol és un ciutadà amb una visió primària del que l'envolta. No és rar escoltar-los parlar dels milions de persones que parlen castellà, i això els serveix per mostrar un menyspreu prepotent propi d'ignorants cap a llengües que en molts casos han estat minoritzades per les polítiques d'un Estat, l'Estat espanyol, que mai ha assumit com una riquesa la presència d'altres llengües i cultures, més aviat les ha vist com una nosa a un procés d'uniformització cultural i lingüística fracassat, que ha frustrat als que el patien perquè no tenien les eines per poder-se expressar en les seves llengües, però també els ha frustrat als mateixos partidaris d'aquesta uniformització castellana perquè no l'han pogut concloure.

Que després de 40 anys de franquisme en què les llengües van desaparèixer de les escoles, de la funció pública i de la premsa, que en començar la democràcia aquestes llengües minoritzades amb el clar propòsit d'extingir-les comencin a recuperar els espais dels quals mai haurien d'haver estat apartades ha estat un cop que els partidaris de la uniformització no aconsegueixen entendre i no ho accepten. Els partits polítics espanyols usen els prejudicis com a arma de captura de vot, les minories culturals o ètniques sempre són útils als polítics sense escrúpols per aconseguir el vot de gent que només escolta una versió dels fets, la versió espanyolista que li expliquen alguns mitjans de la premsa espanyola, una versió carregada de prejudicis i amb unes opinions antigues i casposes. Que jo hagi de llegir a determinada premsa espanyola les mateixes paraules que ja van haver de llegir els meus avis em sembla patètic, i el pitjor és que aquesta premsa casposa de l'Altiplà castellà empra les mateixes paraules que fa cent anys, ni el llenguatge el modernitzen. Mentides velles, prejudicis vells i paraules velles.

La democràcia espanyola és jove, i no està del tot assentada, encara hi ha molt polític franquista - neo, post i algun pre- i molt tertulià que s'enyora d'aquella època i que creuen que això de parlar català, gallec, èuscar, aranès, asturià o aragonès ha de quedar circumscrit a la casa, i això de moment. Diaris, televisions i ràdios en aquests idiomes no els agraden, no pel que publiquin o emetin aquests mitjans, no, els que no els agrada es que facin servir unes llengües que al parer d'aquest personatges de "pensament antic" ni haurien d'existir.

Una amiga de ma mare, una senyora de Lleida, és una senyora gran, ella va haver d'estudiar íntegrament en castellà perquè li va tocar viure el franquisme, parla el català perquè el va aprendre dels seus pares però no sap escriure en català, si en castellà, com ella moltes persones de les generacions educades durant aquell règim sinistre que matava persones i volia matar cultures, van perdre aquest coneixement, escriure en la seva llengua. El meu avi va néixer cap al 1908, tot i que va viure les dues dictadures espanyoles i espanyolistes del segle XX ell va aprendre a escriure, llegir i parlar en català, perquè d'això se'n va ocupar el seu pare, el meu besavi, que alhora havia aprés del seu pare, el meu rebesavi, que va ser impressor, editor, periodista, publicista i moltes altres coses. Tot i que en la seva època no estava del tot permès escriure un diari íntegrament en català, no vol dir que no s'esquivés la llei. El meu avi malgrat les dues dictadures va aprendre a escriure en català perfectament, i li va ensenyar al meu pare, a qui li va tocar en el seu període educatiu el franquisme, però el meu pare la va aprendre a escriure.

He exposat dues circumstàncies diferents en què els règims espanyolistes van perjudicar un element tan vital com és el coneixement de la llengua pròpia (escrita) en un cas, i que en l'altre cas, el del meu pare, es va aconseguir burlar.

Els mitjans i partits espanyolistes s'enyoren d'aquell període i usen les eines que tenen al seu abast, la propaganda, els prejudicis i la ignorància de molts dels seus seguidors.

Crec que era Einstein qui deia que era més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici, i és evident que ni la premsa ni els partits espanyolistes tenen cap intenció d'acabar amb els prejudicis, uns prejudicis que els patim principalment els catalans, perquè aquests mitjans i partits promouen els prejudicis, la ignorància i l'estupidesa, però ells no ho són pas d'estúpids, són uns fills de (…) però no pas estúpids. Poques coses hi ha més velles que atiar el foc dels prejudicis contra un grup incòmode, i nosaltres ho som. Però són ells els que se senten incòmodes amb nosaltres degut a que són incapaços d'entendre una cosa tan simple com que els catalans parlem i escrivim en català per un simple motiu, aquesta és la nostra llengua. Mira que és senzill, doncs no ho entenen, estan convençuts que si parlem o escrivim en català és per fotre'ls.

Que té el català que tanta por li fa a Espanya?. El fet que malgrat un llistat més llarg que un dia sense pa de prohibicions, sancions, lleis, decrets, reials cèdules, sentències i instruccions que durant quasi quatre segles han anat caient damunt de la nostra llengua, i malgrat tot se n'adonen que aquesta continua viva, que és la desena llengua amb més parlants de la UE, l'única que no és oficial a cap país de la UE, tot i que n'hi ha parlants autòctons dins del territori de tres d'aquests Estats (Espanya, França i Itàlia). L'únic Estat en què el català és llengua oficial és Andorra, que encara no és membre de la UE. També els fa por que el català sigui la desena llengua de la UE, abans de l'última ampliació era la setena. Unes altres dades sorprenents per a nosaltres però que als espanyols deu posar-los els pèls de punta és saber que el català és la desena llengua en traducció, la vuitena a la blogosfera i la vintena en edició a tot el món. És a dir, que aquesta llengua que presumptament parlem i en la que escrivim quatre gats i que l'Estat espanyol menysprea, que molts espanyols creuen que només l'emprem per fotre'ls és una llengua amb un nivell d'activitat i creativitat que ja voldrien llengües que tenen centenars de vegades més parlants que la nostra.

I això malgrat que fa poc més de 30 anys estava prohibida per decret.

Veure que personatges tan sinistres com Francisco Caja es presenta com defensor de la causa dels pobres castellanoparlants perseguits pels malèfics catalanoparlants és patètic, o ho seria si no fos que aquest personatge sinistre gaudeix a Espanya d'un gran crèdit, suposo que com que és útil a un propòsit ja els va bé presentar-lo com una mena d'heroi o messies enviat a Catalunya a salvar als pobres castellanoparlants de la diabòlica llengua catalana i de pas per salvar les ànimes pecadores dels catalanoparlants entestats en una llengua que no serveix per a res segons ells, que aquest messies i màrtir de la llengua espanyola i nostre salvador sigui capaç d'afirmar això el posa en el nivell intel•lectual que realment té. Quan deixi de ser útil a la causa ja veurem com acaba.

Fa pocs dies un altre d'aquests tribunals espanyols ha donat la raó a un grup de pares assessorat per la camarilla ultradretana de Caja, els de Convivència Cívica Catalana en el sentit que als nens se'ls han d'impartir les classes en castellà. La consellera d'Educació de la Generalitat ha decidit que no acatarà aquesta sentència. Ho veig correcte. El sistema d'immersió lingüística al que Caja i la seva camarilla s'oposen tant garanteix que els joves en acabar els seus estudis obligatoris coneguin les dues llengües oficials a Catalunya, Caja i la seva camarilla els volen privar del coneixement de la llengua catalana, quan els fills d'aquests pares que s'han deixat entabanar per aquest messies de pa sucat amb oli siguin grans i pretenguin accedir a una feina pública es trobaran que gràcies als seus pares els manca el coneixement d'aquesta llengua. Encara és més greu que hi hagi grupuscles d'aquests que pretenguin crear un sistema amb línies educatives separades en funció de la llengua. Crec que aquest sistema és el que usen a Euskadi i les conseqüències són que tots els bascos parlen castellà però només una part parla l'èuscar i l'entén. Algú s'imagina que els pares d'un nen demanessin a l'escola que no ensenyin matemàtiques o història, cap escola li acceptaria això, tampoc se li ha de fer cas a una sentència oportunista. La recuperació a l'ensenyament del català s'ha produït quan hem tornat a tenir una democràcia, aquests grupuscles se senten incòmodes en aquesta situació democràtica en què la llengua pròpia del país recupera l'espai públic. I sorprenentment quan escoltem el discurs nauseabund de Caja i companyia els sentim denunciant que aquí s'ha instal•lat una dictadura que obliga als seus nens a aprendre català. Si fossin honestos i realment creguessin aquesta poca-soltada haurien de fer les maletes i marxar cap a terres en què no els fessin recitar “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat”. Venim d'on venim i considerant cap a on volen anar ells és de molt mal gust que parlin de dictadures i persecucions lingüístiques, un fet que si succeïa en una època de la que ells se n'enyoren però a la que no hauríem de voler tornar nosaltres ni sentir-ne cap enyorança.

En aquesta matèria tan sensible com és la llengua del nostre país no hauríem d'acatar sentències dictades amb el clar propòsit de tornar la nostra llengua a la situació de temps preterits ni ser tolerants amb aquells que l'ataquen. Si veuen que en aquest assumpte ens hi posem forts i no retrocedim ni un pam potser aconseguirem que els entri dins del seu caparronet que s'ha acabat el bròquil, que en aquest tema ja no tenen res a fer. Diguem-ho obertament, a aquells que no els agradi tenen les portes obertes per marxar.

El tema de la premsa espanyola en aquest tema és rellevant. La llengua catalana ha estat sempre objecte dels atacs més vergonyants per part dels columnistes del diari monarquicofalangista ABC. És per aquests columnistes una missió personal salvar-nos de nosaltres mateixos i de l'errònia tossuderia de parlar i escriure en aquesta llengua dita catalana. Aquests columnistes han exposat les seves raons per estar-hi en contra de la llengua catalana, bé, han exposat un reguitzell d'insults, perquè de raons més aviat poques, excepte els clàssics arguments típics d'un nacionalisme espanyol decimonònic que encara no s'ha assabentat que no es fer invocacions a l'exèrcit, i no dic com en altres temps, perquè aquests diaris amb l'ABC al capdavant, encara avui invoquen que l'exèrcit posi ordre, i la Justicia espanyola està tan entossudida a penjar la pobra llengua catalana que no veu el que si que és realment un delicte greu, el colpisme, no pas parlar aquesta llengua. Però no ens hem de sorprendre de res, els columnistes de l'ABC i la resta dels mitjans de la caverna tenen en comú amb alguns jutges espanyols algunes de les més grans tradicions espanyoles: lloar generals que signen sentències de mort, les corrides de toros i la defensa de l'imperialisme castellà més caspós.







En catalán, sin animo de querer joder nadie
(Excepto en aquellos a quienes les jode la lengua catalana)

Los españoles tienen muchos prejuicios hacia Cataluña, los catalanes y muy especialmente hacia la lengua catalana. Muchos están convencidos de que si hablamos catalán es para joderles, y otro convencimiento muy arraigado y que parece que no hay manera de quitarles de su cabecita es que el catalán no es un idioma sino un dialecto. Aunque no hace mucho leí un informe donde entre otras cosas se decía que en los libros de texto de Castilla y León afirma que el catalán es un dialecto, eso si, no aclara de qué idioma. Puedo entender que una persona sin cultura lo pueda decir con aquella alegre inconsciencia de la ignorancia pero que afirmaciones como esta aparezcan en libros de texto escolares me parece inaceptable, y creo que es intolerable que periodistas y políticos españoles hagan estas afirmaciones, pero hace falta leer determinada prensa española y escuchar a los políticos españolistas para ver que el nivel intelectual roza la estupidez por debajo.

Que todavía hoy algunos españoles estén convencidos de que los catalanes hablamos o escribimos en catalán sólo para joderlos es ridículo pero así es, no que los queramos joder, sino que ellos estén convencidos de que les queremos joder.

Mi blog está escrito en catalán pero siempre o casi siempre incluyo una traducción al castellano. Hay que aclarar que escribo en cinco blogs diferentes (diferentes proveedores) y dejo comentarios en blogs de otras personas. Si el blog es en catalán escribo en catalán, si es en castellano lo hago en castellano.Los catalanohablantes somos por naturaleza bilingües, si, eso que algunos partidos políticos y grupúsculos españolistas predican mucho pero que ellos no ejercitan, a diferencia de la mayoría de los españoles, algunos de los cuales hablan el castellano con muchas dificultades y parece que estén peleados con la gramática de la única lengua que hablan, pues bien, si, el blog es en catalán, como he dicho, dejo mis comentarios en catalán, si es en castellano respondo en castellano, pero si el blog es en catalán y tengo que responder un comentario en castellano yo respondo en catalán salvo que vea que a quien debo responder le cuesta entender mis palabras.

También comento en Youtube donde tengo tres canales. No ha sido raro que me encuentre con alguien que diga en castellano "porque no lo escribes en castellano para que lo entendamos todos". Yo no hablo ni portugués ni gallego pero entiendo estas dos lenguas tanto escritas como habladas, pero los castellanos parecen tener grandes dificultades para entender estas lenguas, y pedirles que entiendan el catalán es misión imposible. Escrito el catalán no debería ser tan difícil de entender, puedo comprender que cuando hablamos no nos entiendan, los idiomas hablados tienen otros matices que la lengua escrita no tiene.

Pero en todos los casos de los que hablamos se trata principalmente de palabra escrita. Hoy en día no hay excusa para decir que no entiendes un breve texto de unos 400 caracteres, comentarios en Youtube, o un blog, hay herramientas que te permiten entender las principales lenguas del mundo, el traductor de Google, por ejemplo, que entre los muchos idiomas que puede traducir está el catalán.

Pero volvamos al principio. El español es un ciudadano con una visión primaria de lo que le rodea. No es raro escucharlos hablar de los millones de personas que hablan castellano, y esto les sirve para mostrar un desprecio prepotente propio de ignorantes hacia lenguas que en muchos casos han sido minorizadas por las políticas de un Estado, el Estado español , que nunca ha asumido como una riqueza la presencia de otras lenguas y culturas, más bien las ha visto como un estorbo a un proceso de uniformización cultural y lingüística fracasado, que ha frustrado a los que lo sufrían porque no tenían las herramientas para poder expresar en sus lenguas, pero también los ha frustrado a los mismos partidarios de esta uniformización castellana porque no la han podido concluir.

Que después de 40 años de franquismo en que las lenguas desaparecieron de las escuelas, de la función pública y de la prensa, que al comenzar la democracia estas lenguas minorizadas con el claro propósito de extinguirlas empiecen a recuperar los espacios de los que nunca deberían haber sido apartadas ha sido una vez que los partidarios de la uniformización no consiguen entender y no lo aceptan. Los partidos políticos españoles usan los prejuicios como arma de captura de voto, las minorías culturales o étnicas siempre son útiles a los políticos sin escrúpulos para conseguir el voto de gente que sólo escucha una versión de los hechos, la versión españolista que le cuentan algunos medios de la prensa española, una versión cargada de prejuicios y con unas opiniones antiguas y casposas. Que yo tenga que leer en determinada prensa española las mismas palabras que ya tuvieron que leer mis abuelos me parece patético, y lo peor es que esta prensa casposa de la Meseta castellana emplea las mismas palabras que hace cien años, ni el lenguaje lo modernizan. Mentiras viejas, prejuicios viejos y palabras viejas.

La democracia española es joven, y no está del todo asentada, todavía hay mucho político franquista - neo, post y algún pre - y mucho tertuliano que se añora de aquella época y que creen que eso de hablar catalán, gallego, euskera , aranés, asturiano o aragonés debe quedar circunscrito a la casa, y eso de momento. Diarios, televisiones y radios en estos idiomas no les gustan, no por lo que publiquen o emitan estos medios, no, los que no les gusta es que utilicen unas lenguas que a juicio de estos personajes de "pensamiento antiguo" ni deberían existir.

Una amiga de mi madre, una señora de Lleida, es una señora mayor, ella tuvo que estudiar íntegramente en castellano porque le tocó vivir el franquismo, habla el catalán porque lo aprendió de sus padres pero no sabe escribir en catalán, si en castellano, como ella muchas personas de las generaciones educadas durante aquel régimen siniestro que mataba personas y quería matar culturas, perdieron este conocimiento, escribir en su lengua. Mi abuelo nació hacia el 1908, aunque vivió las dos dictaduras españolas y españolistas del siglo XX él aprendió a escribir, leer y hablar en catalán, porque de eso se ocupó su padre, mibisabuelo, que a su vez había aprendido de su padre, mi tatarabuelo, que fue impresor, editor, periodista, publicista y muchas otras cosas. Aunque en su época no estaba del todo permitido escribir un diario íntegramente en catalán, no quiere decir que no se sorteara la ley. Mi abuelo a pesar de las dos dictaduras aprendió a escribir en catalán perfectamente, y le enseñó a mi padre, a quien le tocó en su período educativo el franquismo, pero mi padre la aprendió a escribir.

He expuesto dos circunstancias diferentes en que los regímenes españolistas perjudicaron un elemento tan vital como es el conocimiento de la lengua propia (escrita) en un caso, y que en el otro caso, el de mi padre, se logró burlar.

Los medios y partidos españolistas se añoran de aquel periodo y usan las herramientas que tienen a su alcance, la propaganda, los prejuicios y la ignorancia de muchos de sus seguidores.

Creo que era Einstein quien decía que era más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio, y es evidente que ni la prensa ni los partidos españolistas tienen ninguna intención de acabar con los prejuicios, unos prejuicios que los sufrimos principalmente los catalanes, porque estos medios y partidos promueven los prejuicios, la ignorancia y la estupidez, pero ellos no lo son de estúpidos, son unos hijos de (...) pero no estúpidos. Pocas cosas hay más viejas que atizar el fuego de los prejuicios contra un grupo incómodo, y nosotros lo somos. Pero son ellos los que se sienten incómodos con nosotros debido a que son incapaces de entender algo tan simple como que los catalanes hablamos y escribimos en catalán por un simple motivo, esta es nuestra lengua. Mira que es sencillo, pues no lo entienden, están convencidos de que si hablamos o escribimos en catalán es para joderlos.

¿Que tiene el catalán que tanto miedo le hace a España?. El hecho de que a pesar de un listado más largo que un día sin pan de prohibiciones, sanciones, leyes, decretos, reales cédulas, sentencias e instrucciones que durante casi cuatro siglos han ido cayendo encima de nuestra lengua, y a pesar de todo se dan cuenta que esta sigue viva, que es la décima lengua con más hablantes de la UE, la única que no es oficial en ningún país de la UE, aunque hay hablantes autóctonos dentro del territorio de tres de estos Estados (España , Francia e Italia). El único Estado en el que el catalán es lengua oficial es Andorra, que aún no es miembro de la UE. También les da miedo que el catalán sea la décima lengua de la UE, antes de la última ampliación era la séptima. Otros datos sorprendentes para nosotros pero que a los españoles debe ponerles los pelos de punta es saber que el catalán es la décima lengua en traducción, la octava en la blogosfera y la vigésima en edición en todo el mundo. Es decir, que esta lengua que presuntamente hablamos y en la que escribimos cuatro gatos y que el Estado español desprecia, que muchos españoles creen que sólo la empleamos para joderles es una lengua con un nivel de actividad y creatividad que ya querrían lenguas que tienen cientos de veces más hablantes que la nuestra.

Y eso que hace poco más de 30 años estaba prohibida por decreto.

Ver que personajes tan siniestros como Francisco Caja se presenta como defensor de la causa de los pobres castellanohablantes perseguidos por maléficos catalanohablantes es patético, o lo sería si no fuera porque este personaje siniestro goza en España de un gran crédito, supongo que como que es útil a un propósito ya les va bien presentarlo como una especie de héroe o mesías enviado a Cataluña a salvar a los pobres castellanohablantes de la diabólica lengua catalana y de paso para salvar las almas pecadoras de los catalanohablantes empeñados en una lengua que no sirve para nada según ellos, que este mesías y mártir de la lengua española y nuestro salvador sea capaz de afirmar ésto lo pone en el nivel intelectual que realmente tiene. Cuando deje de ser útil a la causa ya veremos como acaba.

Hace pocos días otro de estos tribunales españoles ha dado la razón a un grupo de padres asesorado por la camarilla ultraderechista de Caja, los de Convivencia Cívica Catalana en el sentido de que los niños se les deben impartir las clases en castellano. La consejera de Educación de la Generalitat ha decidido que no acatará esta sentencia. Lo veo correcto. El sistema de inmersión lingüística en el que Caja y su camarilla se oponen tanto garantiza que los jóvenes al acabar sus estudios obligatorios conozcan las dos lenguas oficiales en Cataluña, Caja y su camarilla los quieren privar del conocimiento de la lengua catalana, cuando los hijos de estos padres que se han dejado engatusar por este mesías de pacotilla sean grandes y pretendan acceder a un empleo público se encontrarán que gracias a sus padres les falta el conocimiento de esta lengua. Aún es más grave que haya grupúsculos de esos que pretendan crear un sistema con líneas educativas separadas en función de la lengua. Creo que este sistema es el que usan en Euskadi y las consecuencias son que todos los vascos hablan castellano pero sólo una parte habla el euskera y lo entiende. Alguien se imagina que los padres de un niño pidieran en la escuela que no enseñen matemáticas o historia, ninguna escuela le aceptaría esto, tampoco se le debe hacer caso a una sentencia oportunista. La recuperación en la enseñanza del catalán se ha producido cuando hemos vuelto a tener una democracia, estos grupúsculos se sienten incómodos en esta situación democrática en que la lengua propia del país recupera el espacio público. Y sorprendentemente cuando escuchamos el discurso nauseabundo de Caja y compañía los oímos denunciando que aquí se ha instalado una dictadura que obliga a sus niños a aprender catalán. Si fueran honestos y realmente creyeran esta papanatada deberían hacer las maletas y marchar hacia tierras en las que no les hicieran recitar "Dieciséis jueces de un juzgado comen hígado de un ahorcado, si el ahorcado se descolgara se comería los dieciséis hígados de los dieciséis jueces que lo han juzgado ". Venimos de donde venimos y considerando hacia dónde quieren ir ellos es de muy mal gusto que hablen de dictaduras y persecuciones lingüísticas, un hecho que si sucedía en una época de la que ellos se añoran pero a la que no deberíamos querer volver nosotros ni sentir ninguna añoranza.

En esta materia tan sensible como es la lengua de nuestro país no deberíamos acatar sentencias dictadas con el claro propósito de volver nuestra lengua a la situación de tiempo preteridos ni ser tolerantes con aquellos que la atacan. Si ven que en este asunto nos ponemos fuertes y no retrocedemos ni un palmo quizás conseguiremos que les entre dentro de su cabecita que es el fin, que en este tema ya no tienen nada que hacer. Digámoslo abiertamente, a aquellos que no les guste tienen las puertas abiertas para marcharse.

El tema de la prensa española en este tema es relevante. La lengua catalana ha sido siempre objeto de los ataques más vergonzantes por parte de los columnistas del diario monarquicofalangista ABC. Es por estos columnistas una misión personal salvarnos de nosotros mismos y de la errónea tozudez de hablar y escribir en esta lengua dicha catalana. Estos columnistas han expuesto sus razones para estar en contra de la lengua catalana, bien, han expuesto una serie de insultos, porque de razones más bien pocas, excepto los clásicos argumentos típicos de un nacionalismo español decimonónico que aún no se ha enterado de que no se hacer invocaciones al ejército, y no digo como en otros tiempos, porque estos diarios con el ABC a la cabeza, aunque hoy invocan que el ejército ponga orden, y la Justicia española está tan empeñada en colgar la pobre lengua catalana que no ve lo que si que es realmente un delito grave, el golpismo, no hablar esta lengua. Pero no hay que sorprenderse de nada, los columnistas del ABC y el resto de los medios de la caverna tienen en común con algunos jueces españoles algunas de las más grandes tradiciones españolas: alabar generales que firman sentencias de muerte, las corridas de toros y la defensa del imperialismo español más casposo.

28 de maig 2011

La primera decisió del nou alcalde peper de Sevilla

La primera decisió del nou alcalde peper de Sevilla

A la ciutat de Sevilla va guanyar les eleccions municipals el Partit Popular i els pròxims quatre anys tindran a Juan Ignacio Zoilo d'alcalde de la ciutat. L'alcalde peper de Sevilla ja ha anunciat quina serà la primera decisió de govern: canviarà el nom d'un dels carrers de Sevilla que ara porta el nom de l'actriu Pilar Bardem, actriu que no amaga les seves preferències ideològiques pro socialistes. A més aquesta actriu la tenen els pepers travessada de canto des de fa molt de temps.
L'anterior consistori va dedicar-li un carrer i el proper consistori peper canviarà el carrer Pilar Bardem per carrer Antonio Burgos. Antonio Burgos és un articulista del diari monarquicocatolicofalangista ABC, el seu estil segueix la línia casposa, feixista, espanyolista i barroera d'altres “il•lustres” articulistes d'aquest diari.
A Barcelona ni Pilar Bardem ni Antonio Burgos podrien tenir un carrer perquè encara són vius, i un dels requisits per dedicar un carrer a Barcelona és que l' homenatjat amb aquest honor faci almenys cinc anys que hagi traspassat. Tampoc és una decisió particular de l'alcalde com és aquest cas de Sevilla, aquí la decisió la prenen unes persones que aproven o refusen la proposta en funció de si acompleixen uns requisits clars. Ni havent traspassat fa cinc anys podrien tenir un carrer en no tenir cap dels dos cap relació amb la ciutat ni haver realitzat alguna cosa destacable en favor de la Humanitat o de la ciutat. A Sevilla encara queda algun carrer dedicat a algun general franquista.
I és que a cada ciutat fan les coses d'una manera diferent, ni millor, ni pitjor, només diferent.
Suposo que la següent mesura del nou alcalde peper de Sevilla serà acabar de completar el nomenclàtor sevillà amb tota la llista de generalots franquistes, capitostos de la Falange i periodistes de la caverna.
Si algú encara és prou ingenu que no té conseqüències votar a un partit feixista com el PP que es desconnecti de Matrix d'una vegada. Hi ha moltes persones valuoses a les que dedicar-li un carrer, i no considero que Antonio Burgos mereixi que li dediquin ni una tifa punxada en un pal. Ja n'hi ha prou d'homenatjar i lloar a personatges barroers, grollers, maleducats i feixistes com aquest senyor que des de la seva columna al diari ABC insulta a tothom.





La primera decisión del nuevo alcalde pepero de Sevilla

A la ciudad de Sevilla ganó las elecciones municipales el Partido Popular y los próximos cuatro años tendrán a Juan Ignacio Zoilo de alcalde de la ciudad. El alcalde pepero de Sevilla ya ha anunciado cuál será la primera decisión de gobierno: cambiará el nombre de uno de las calles de Sevilla que ahora lleva el nombre de la actriz Pilar Bardem, actriz que no esconde sus preferencias ideológicas pro socialistas. Además esta actriz la tienen los peperos atravesada de canto desde hace mucho tiempo.
El anterior consistorio dedicóle una calle y el próximo consistorio pepero cambiará la calle Pilar Bardem por calle Antonio Burgos. Antonio Burgos es un articulista del diario monarquicocatolicofalangista ABC, su estilo sigue la línea casposa, fascista, españolista y chapucera de otros “ilustres” articulistas de este diario.
En Barcelona ni Pilar Bardem ni Antonio Burgos podrían tener una calle porque aún están vivos, y uno de los requisitos para dedicar una calle a Barcelona es que el homenajeado con este honor haga por lo menos cinco años que haya traspasado. Tampoco es una decisión particular del alcalde como es este caso de Sevilla, aquí la decisión la toman unas personas que aprueban o rehusan la propuesta en función de si cumplen unos requisitos claros. Ni habiendo traspasado hace cinco años podrían tener una calle en no tener ninguno de los dos ninguna relación con la ciudad ni haber realizado algo destacable en favor de la Humanidad o de la ciudad. En Sevilla aún queda alguna calle dedicada a algún general franquista.
Y es que a cada ciudad hacen las cosas de una manera diferente, ni mejor, ni peor, solo diferente.
Suposo que la siguiente medida del nuevo alcalde pepero de Sevilla será acabar de completar el nomenclátor sevillano con toda la lista de generalotes franquistas, capitostes de la Falange y periodistas de la caverna.
Si alguien aún es bastante ingenuo que no tiene consecuencias votar a un partido fascista como el PP que se desconecté de Matrix de una vez. Hay muchas personas valiosas a las que dedicarle una calle, y no considero que Antonio Burgos merezca que le dediquen ni una mierda pinchada en un palo. Basta de homenajear y loar a personajes chapuceros, groseros, maleducados y fascistas como este señor que desde su columna al diario ABC insulta a todo el mundo.

27 de maig 2011

Estats Units i Israel

Estats Units i Israel
Ajuda d’Estats Units a Israel per adquirir quatre cúpules de ferro

El govern dels Estats Units ha aprovat una ajuda de 203,8 milions de dòlars per ajudar l’Estat d’Israel ha adquirir quatre bateries més del sistema Cúpula de Ferro. Aquest sistema està format per un radar i una bateria de míssils muntada en una plataforma de la mida d’un camió. El radar guia el míssil de la bateria fins l’objectiu a interceptar. Cada unitat del sistema Cúpula de Ferro costa uns 50 milions de dòlars. Pot destruir els projectils amb que s’ataca a Israel a una distància de 5 a 70 quilòmetres
Els Estats Units sancionen empresa israeliana per fer negocis amb l’Iran
La secretària d’Estat dels Estats Units Hillary Clinton ha anunciat sancions contra set empreses que tenien vincles comercials amb el sector energètic de l’Iran, i una d’aquestes empreses era israeliana. Segons aquesta denúncia l’empresa Germans Ofer va vendre un vaixell cisterna a la Islàmic Republic of Iran Shipping Lines per 8,68 milions de dòlars. Segons l’acusació els Germans Ofer van vendre el vaixell a través d’una empresa fictícia per desviar sospites, però sembla que tota l’operació era fàcilment investigable. Des del Departament d’Estat diuen: “Creiem que les empreses Tanker Pacific i el grup Germans Ofer no van actuar amb el rigor degut i no van prestar atenció a la informació públicament disponible i fàcilment obtenible que indicava que estaven negociant amb IRISL”. Els Germans Ofer neguen haver venut vaixells a l’Iran, que ho van fer a una empresa amb seu a Dubai.
Les empreses sancionades són PCCI (Jersey / Iran), el Royal Oyster Group (Unió dels Emirats Àrabs), Speedy Ship (Unió dels Emirats Àrabs / Iran),
Tanker Pacífic (Singapur), Associated Shipbroking (Mònaco) i PDVSA (Petrolis de Veneçuela).
Les dues empreses implicades en aquesta operació no podran accedir a finançament mitjançant crèdits per més de 10 milions de dòlars de l’Export-Import Bank dels Estats Units i no obtindran llicències per exportar als Estats Units.
La família Ofer és la família més rica d’Israel i dirigeixen:
-La Israel Corporation, empresa d'inversions
-Químics Israel, participada per Israel, és el sisè productor de potassi.
-Empresa naviliera Zim.
-El fabricant de xips TowerJazz.
-Refineria de Petroli.
-Banc Mizrahi. Aquest banc dóna suport a Better Place, un fabricant de cotxes elèctrics.
Els israelians van destruir un reactor nuclear sirià
L'any 2007 la Força Aèria israeliana va bombardejar unes instal•lacions a l'àrea desèrtica de Deir ez Zor que aparentment era un reactor nuclear construït amb propòsits militars amb l'ajut de Corea del Nord per a obtenir plutoni per a construir armes nuclears. Sembla que un informe de l'Agència Atòmica de les Nacions Unides publicat ara ha confirmat que aquelles instal•lacions eren realment un reactor nuclear. La OIEA es queixa dels impediments del regim sirià que els permeti investigar aquelles instal•lacions destruïdes per la Força Aèria israeliana fa quatre anys: "En base a tota la informació disponible per l'agència i a la avaluació tècnica de la informació, l'organisme valora que és molt probable que l'edifici destruït a Deir ez Zor era un reactor nuclear que hauria hagut de ser declarat". El règim sirià li diu a la OIEA que investigui l'arsenal nuclear israelià no declarat. Israel ja va destruir un reactor nuclear a l’Iraq els anys 80, després està aquest de Síria, i des de fa temps tenen en el punt de mira el programa nuclear iranià. No és exacte que Israel no declari que té armes nuclears perquè en una recent adquisició de submarins almenys dos tenien capacitat de llançament de míssils nuclears. Iraq va intentar desenvolupar un programa nuclear amb la clara intenció d'usar-lo, però aquest programa nuclear va quedar destruït quan la Força Aèria israeliana va destruir aquelles instal•lacions nuclears. Recordeu que el sàtrapa iraquià Saddam no va tenir escrúpols a l'hora d'usar armes químiques contra els kurds i contra els soldats iranians durant la guerra que va enfrontar tots dos països, si hagués tingut armes nuclears que no va poder tenir perquè els israelians van fer saltar pels aires les seves instal•lacions, segurament hauria atacat Teheran amb aquestes armes nuclears. Israel va destruir aquesta possibilitat i l'any 2007 van fer el mateix amb el programa sirià. Han intentat sabotejar el programa iranià introduint equips defectuosos que han anat endarrerint el programa. I s'estaven rumiant fer el mateix amb Bushehr que fan fer amb les instal•lacions nuclears iraquianes i sirianes.









Estados Unidos e Israel
Ayuda de Estados Unidos a Israel para adquirir cuatro cúpulas de hierro
El gobierno de los Estados Unidos ha aprobado una ayuda de 203,8 millones de dólares para ayudar al Estado de Israel ha adquirir cuatro baterías más del sistema Cúpula de Hierro. Este sistema está formado por un radar y una batería de misiles montada en una plataforma del tamaño de un camión. El radar guía el misil de la batería hasta el objetivo interceptar. Cada unidad del sistema Cúpula de Hierro cuesta unos 50 millones de dólares. Puede destruir los proyectiles con que se ataca a Israel a una distancia de 5 a 70 kilómetros.
Los Estados Unidos sancionan empresa israelí para hacer negocios con Irán
La secretaria de Estado de Estados Unidos Hillary Clinton ha anunciado sanciones contra siete empresas que tenían vínculos comerciales con el sector energético de Irán, y una de estas empresas era israelí. Según esta denuncia la empresa Hermanos Ofertas vendió un buque cisterna en la Islámico Republic of Irán Shipping Lines por 8,68 millones de dólares. Según la acusación los Hermanos Ofertas vendieron el barco a través de una empresa ficticia para desviar sospechas, pero parece que toda la operación era fácilmente investigable. Desde el Departamento de Estado dicen: "Creemos que las empresas Tanker Pacific y el grupo Hermanos Oferta no actuaron con el debido rigor y no prestaron atención a la información públicamente disponible y fácilmente obtenible que indicaba que estaban negociando con IRISL". Los Hermanos Oferta niegan haber vendido barcos Irán, que lo hicieron a una empresa con sede en Dubai. Las empresas sancionadas son PCCI (Jersey / Irán), el Royal Oyster Group (Emiratos Árabes), Speedy Ship (Emiratos Árabes Unidos / Irán), Tanker Pacífico (Singapur), Associated Shipbroking (Mónaco) y PDVSA (Petróleos de Venezuela).
Las dos empresas implicadas en esta operación no podrán acceder a financiación mediante créditos por más de 10 millones de dólares del Export-Import Bank de Estados Unidos y no obtendrán licencias para exportar a Estados Unidos.
La familia Ofer es la familia más rica de Israel y dirigen:
-La Israel Corporation, empresa de inversiones
-Químicos Israel, participada por Israel, es el sexto productor de potasio.
-Empresa naviera Zim.
-El fabricante de chips TowerJazz.
-Refinería de Petróleo.
-Banco Mizrahi. Este banco apoya Better Place, un fabricante de coches eléctricos.
Los israelíes destruyeron un reactor nuclear sirio
En 2007 la Fuerza Aérea israelí bombardeó unas instalaciones en el área desértica de Deir ez Zor que aparentemente era un reactor nuclear construido con propósitos militares con la ayuda de Corea del Norte para obtener plutonio para construir armas nucleares . Parece que un informe de la Agencia Atómica de las Naciones Unidas publicado ahora ha confirmado que aquellas instalaciones eran realmente un reactor nuclear. La OIEA se queja de los impedimentos del régimen sirio que les permita investigar aquellas instalaciones destruidas por la Fuerza Aérea israelí hace cuatro años: "En base a toda la información disponible por la agencia ya la evaluación técnica de la información, el organismo valora que es muy probable que el edificio destruido en Deir ez Zor era un reactor nuclear que habría debido ser declarado ". El régimen sirio le dice a la OIEA que investigue el arsenal nuclear israelí no declarado. Israel ya destruyó un reactor nuclear en Irak los años 80, luego está este de Siria, y desde hace tiempo tienen en el punto de mira el programa nuclear iraní. No es exacto que Israel no declare que tiene armas nucleares porque en una reciente adquisición de submarinos al menos dos tenían capacidad de lanzamiento de misiles nucleares. Irak intentó desarrollar un programa nuclear con la clara intención de usarlo, pero este programa nuclear quedó destruido cuando la Fuerza Aérea israelí destruyó aquellas instalaciones nucleares. Recuerde que el sátrapa iraquí Sadam no tuvo escrúpulos a la hora de usar armas químicas contra los kurdos y contra los soldados iraníes durante la guerra que enfrentó ambos países, si hubiera tenido armas nucleares que no pudo tener para los israelíes hicieron saltar por los aires sus instalaciones, seguramente habría atacado Teherán con estas armas nucleares. Israel destruyó esta posibilidad y el año 2007 hicieron lo mismo con el programa sirio. Han intentado sabotear el programa iraní introduciendo equipos defectuosos que han ido retrasando el programa. Y estaban pensando hacer lo mismo con Bushehr que hacen hacer con las instalaciones nucleares iraquíes y sirias.

El procés de pau

El procés de pau
Egipte obriran la frontera amb Gaza
Les autoritats egípcies obriran des d'aquest dissabte les seves fronteres amb Gaza per ajudar a consolidar la reconciliació entre els palestins. El pas fronterer de Rafah va ser tancat arran que el grup terrorista Hamàs prengués per la força el control de Gaza. Des de llavors només s'obria per permetre la sortida de malalts i l'entrada d'ajut humanitari. Després de la caiguda del règim d'Hosni Mubarak les noves autoritats egípcies han decidit revisar la situació de la frontera entre Egipte i Gaza. Han declarat que eximeixen del visat totes les dones palestines, els barons menors de 18 anys i majors de 49, els palestins que estudien a les universitats egípcies i totes les persones que creuïn cap a Egipte per a rebre tractament medic. És a dir, que pràcticament han obert les portes. Cal recordar que la majoria dels últims atemptats suïcides perpetrats per les diverses organitzacions terroristes palestines els han perpetrat dones i barons menors d'edat.
Hamàs contents amb la decisió egípcia d'obrir les seves fronteres amb Gaza
Hamàs arriba a un acord amb Fatah, amb qui fa quatre anys s'estaven disparant mútuament i ara s'han fet molt amics davant l'admiració de tothom. Això fa que Hamàs que fins ara controlava amb mà de ferro tot Gaza, un territori completament bloquejat, accedeixi a Cisjordània, però també aconsegueix que li obrin les fronteres amb Egipte en unes condicions pràcticament de portes obertes. Hamàs diu que “aquestes mesures són una decisió en la correcta direcció, que facilitaran la vida a la població i alleujaran seu sofriment”. A ells si que potser se'ls alleujarà el patiment del que és responsable Hamàs però aquesta decisió podria ser l'inici d'una onada d'atemptats contra Israel, espero equivocar-me, que s'havien pogut minimitzar amb el bloqueig de Gaza.
Impedida venda d'helicòpters de combat a l'Iran
La policia espanyola ha aconseguit impedir la venda d'helicòpters de combat a l'Iran i de material de guerra a Veneçuela. Cinc empresaris espanyols i tres ciutadans iranians han estat detinguts per la policia espanyola quan estaven fent els tràmits. Els detinguts també tenien previst vendre peces de recanvi a Veneçuela. En aquesta intervenció realitzada a Madrid i Barcelona han estat intervinguts nou helicòpters BELL-212, recanvis i material divers valorat en 100 milions d'euros. Tot aquest material estava amagat en dipòsits industrials de Navas del Rey (Madrid), Sabadell i Terrassa (Barcelona). Els helicòpters BELL-212 són de fabricació nord-americana, serveixen per transportar tropes i material bèl·lic, poden volar a 230 km/h i tenen una autonomia d'uns 600 km. Aquest tipus d'helicòpters estan sotmesos a una normativa espanyola, la UE i l'ONU prohibeix la seva venda. El mercat negre d'armes és un gran negoci, sempre ho ha estat, aquí no hi ha crisi, sempre hi ha algun règim que aspira a adquirir armes que no podria aconseguir per la via legal.
Abàs es tira enrere en les negociacions de pau
El president palestí Mahmud Abàs torna a tirar-se enrere aquest cop escudant-se en les paraules del primer ministre israelià que entre altres coses deia que les fronteres del 67 eren indefensables, i ho són, considerant que darrera d'aquestes fronteres hi ha organitzacions terroristes com Hamàs, que ara ha fet les paus amb Fatah, que continuen invocant la destrucció de l'Estat d'Israel. El que impedeix que el procés de pau avanci és que Hamàs continui volen destruir Israel, no que Israel no accepti que li vulguin posar el cap a la guillotina. Abàs vol que l'ONU pressioni a Israel per forçar a Israel pràcticament a entregar-se. Abàs al·lega que hi ha diversos punts que boqueixen els acords: Israel vol un Estat palestí sense Jerusalem, desmilitaritzat i amb presència militar israeliana al llarg de la vall del Jordà. Posar Jerusalem íntegrament en mans dels palestins, com ells demanen, fer una partició de la ciutat deixant una part en mans del palestins, seria un error. És el fet que Jerusalem sigui la capital d'Israel el que garanteix que sigui una ciutat oberta a tothom, i això no passaria si fos una ciutat en mans dels palestins.
L'OAP considera que el discurs de Netanyahu és una declaració de guerra
Segons els dirigents de l'OAP les paraules de Netanyahu a Washington són una declaració de guerra. Khatib diu que "discurs del NO, perquè Netanyahu ha dit NO a tot: als refugiats, a les fronteres, a la partició de Jerusalem ..." i es pregunta "Aquesta és realment la pau que tant desitja?", criticant que Netanyahu digués que seria "generós". Home, generós, potser, imbècil no. És cert que Israel es nega a entregar Jerusalem als palestins, perquè aquesta és la capital d'Israel i perquè saben que passaria si aquesta ciutat caigués a les urpes dels palestins. Israel no accepta les fronteres del 1967 que demana Fatah, i encara menys les de 1948 que són les que demana Hamàs. Primer haurien d'acordar una posició comuna perquè en aquest punt no estan d'acord, quines fronteres volen realment, les de 1967 o les de 1948?. Donat que Hamàs no renuncia a destruir l'Estat d'Israel és absurd discutir qualsevol altre tema, no és pot parlar amb gent que et vol anihilar. I no és la negativa d'Israel a acceptar les propostes palestines la declaració de guerra, la declaració de guerra és que Hamàs vulgui destruir Israel.
Hamàs vol trencar els acords de pau amb Israel després del discurs de Netanyahu
Aquesta si que és bona, Hamàs vol trencar els acords de pau amb Israel, els que es dediquen a llançar coets contra Israel volen trencar els acords de pau, els que no renuncien a destruir Israel volen trencar els acords de pau, de quins acords de pau parlen?. Sami Abu Zuhri ha dit que "El no reconeixement per Netanyahu, davant el Congrés dels EUA, dels drets del poble palestí, converteix en un absurd qualsevol negociació de pau". El que no accepta Israel són les amenaces de grups terroristes com Hamàs ni que Hamàs els bombardegi.
Hezbolà s'uneix al circ terrorista
Hasan Nasrallah, cap d'Hezbolà va lloar al president sirià Bashar el Asad que ha assassinat a més d'un miler de sirians que protestaven contra el seu règim, també va criticar qualsevol ingerència estrangera a Síria. Fidel serf de Síria el líder del grup terrorista xiïta Hezbolà defensa un dels dos despòtics règims que li han donat suport econòmic i material que li ha permès convertir-se en l'amo d'una part important del Líban. Nasrallah va demanar al poble siri que protegeixi al règim dels Asad: "Instem als sirians a salvaguardar el seu país i el seu règim resistent, donar-li la possibilitat de dur a terme les reformes que vol realitzar amb la cooperació de tots els membres de la societat". Nasrallah deu adonar-se que si cau el règim sirià que li dóna suport ells poden quedar-se amb el cul enlaire, i veure a un terrorista islamista amb el cul enlaire deu ser una cosa molt desagradable. Després ha dit que els àrabs poden demostrar la debilitat d'Israel recordant una frase del difunt aiatol•là iranià Khomeini, el fundador de la República Islàmica de l'Iran, que va dir que si els milions d'àrabs llancessin una galleda d'aigua a Israel, aquest desapareixeria". La ignorància d'aquest home és patètica. Fa 63 anys que sobre Israel estan caient coses molt pitjors que galledes d'aigua i Israel ha aconseguit sobreviure sempre. Israel ha aconseguit resistir l'atac d'exèrcits que superaven en una proporció de 50 soldats per cada ciutadà israelià, i els israelians han aconseguit derrotar als àrabs sempre.


















El proceso de paz


Egipto abrirán la frontera con Gaza
Las autoridades egipcias abrirán desde este sábado sus fronteras con Gaza para ayudar a consolidar la reconciliación entre los palestinos. El paso fronterizo de Rafah fue cerrado a raíz de que el grupo terrorista Hamás tomara por la fuerza el control de Gaza. Desde entonces sólo se abría para permitir la salida de enfermos y la entrada de ayuda humanitaria. Tras la caída del régimen de Hosni Mubarak las nuevas autoridades egipcias han decidido revisar la situación de la frontera entre Egipto y Gaza. Han declarado que eximen del visado todas las mujeres palestinas, los varones menores de 18 años y mayores de 49, los palestinos que estudian en las universidades egipcias y todas las personas que crucen hacia Egipto para recibir tratamiento médico. Es decir, que prácticamente han abierto las puertas. Cabe recordar que la mayoría de los últimos atentados suicidas perpetrados por las diversas organizaciones terroristas palestinas los han perpetrado mujeres y varones menores de edad.
Hamás contentos con la decisión egipcia de abrir sus fronteras con Gaza
Hamás llega a un acuerdo con Fatah, con quien hace cuatro años estaban disparando mutuamente y ahora se han hecho muy amigos ante la admiración de todos. Esto hace que Hamás que hasta ahora controlaba con mano de hierro todo Gaza, un territorio completamente bloqueado, acceda a Cisjordania, pero también consigue que le abran las fronteras con Egipto en unas condiciones prácticamente de puertas abiertas. Hamás dice que "estas medidas son una decisión en la correcta dirección, que facilitarán la vida a la población y aliviar su sufrimiento". A ellos si que quizás les aliviará el sufrimiento del que es responsable Hamás pero esta decisión podría ser el inicio de una ola de atentados contra Israel, espero equivocarme, que se habían podido minimizar con el bloqueo de Gaza .
Impedida venta de helicópteros de combate en Irán
La policía española ha logrado impedir la venta de helicópteros de combate en Irán y de material de guerra en Venezuela. Cinco empresarios españoles y tres ciudadanos iraníes han sido detenidos por la policía española cuando estaban haciendo los trámites. Los detenidos también tenían previsto vender piezas de repuesto a Venezuela. En esta intervención realizada en Madrid y Barcelona han sido intervenidos nuevo helicópteros BELL-212, recambios y material diverso valorado en 100 millones de euros. Todo este material estaba escondido en depósitos industriales de Navas del Rey (Madrid), Sabadell y Terrassa (Barcelona). Los helicópteros BELL-212 son de fabricación estadounidense, sirven para transportar tropas y material bélico, pueden volar a 230 km / hy tienen una autonomía de unos 600 km. Este tipo de helicópteros están sometidos a una normativa española, la UE y la ONU prohíbe su venta. El mercado negro de armas es un gran negocio, siempre lo ha sido, aquí no hay crisis, siempre hay algún régimen que aspira a adquirir armas que no podría conseguir por la vía legal.
Abás se echa atrás en las negociaciones de paz
El presidente palestino Mahmud Abás vuelve a echarse atrás esta vez escudándose en las palabras del primer ministro israelí que entre otras cosas decía que las fronteras del 67 eran indefendibles, y lo son, considerando que detrás de estas fronteras hay organizaciones terroristas como Hamás, que ahora ha hecho las paces con Fatah, que siguen invocando la destrucción del Estado de Israel. Lo que impide que el proceso de paz avance es que Hamás continúe quieren destruir Israel, sino que Israel no acepte que le quieran poner la cabeza en la guillotina. Abás quiere que la ONU presione a Israel para forzar a Israel prácticamente a entregarse. Abás alega que hay varios puntos que boquillas los acuerdos: Israel quiere un Estado palestino sin Jerusalén, desmilitarizado y con presencia militar israelí a lo largo del valle del Jordán. Poner Jerusalén íntegramente en manos de los palestinos, como ellos piden, hacer una partición de la ciudad dejando una parte en manos del palestinos, sería un error. Es el hecho de que Jerusalén sea la capital de Israel lo que garantiza que sea una ciudad abierta a todos, y esto no pasaría si fuera una ciudad en manos de los palestinos.
La OLP considera que el discurso de Netanyahu es una declaración de guerra
Según los dirigentes de la OLP las palabras de Netanyahu en Washington son una declaración de guerra. Khatib dice que "discurso del NO, porque Netanyahu dijo NO a todo: a los refugiados, en las fronteras, la partición de Jerusalén ..." y se pregunta "Esta es realmente la paz que tanto desea?", criticando que Netanyahu dijera que sería "generoso". Hombre, generoso, tal vez, imbécil no. Es cierto que Israel se niega a entregar Jerusalén a los palestinos, porque ésta es la capital de Israel y porque saben que pasaría si esta ciudad cayera en las garras de los palestinos. Israel no acepta las fronteras de 1967 que pide Fatah, y aún menos las de 1948 que son las que pide Hamás. Primero deberían acordar una posición común porque en este punto no están de acuerdo, qué fronteras quieren realmente, las de 1967 o las de 1948?. Dado que Hamás no renuncia a destruir el Estado de Israel es absurdo discutir cualquier otro tema, no se puede hablar con gente que te quiere aniquilar. Y no es la negativa de Israel a aceptar las propuestas palestinas la declaración de guerra, la declaración de guerra es que Hamás quiera destruir Israel.
Hamás quiere romper los acuerdos de paz con Israel tras el discurso de Netanyahu
Esta si que es buena, Hamás quiere romper los acuerdos de paz con Israel, los que se dedican a lanzar cohetes contra Israel quieren romper los acuerdos de paz, los que no renuncian a destruir Israel quieren romper los acuerdos de paz, de qué acuerdos de paz hablan?. Sami Abu Zuhri dijo que "El no reconocimiento por Netanyahu, ante el Congreso de EEUU, los derechos del pueblo palestino, convierte en un absurdo cualquier negociación de paz". Lo que no acepta Israel son las amenazas de grupos terroristas como Hamás ni que Hamás los bombardee.
Hezbolá se une al circo terrorista
Hasan Nasrallah, jefe de Hezbolá alabó al presidente sirio Bashar el Asad que ha asesinado a más de un millar de sirios que protestaban contra su régimen, también criticó cualquier injerencia extranjera en Siria. Fidel siervo de Siria el líder del grupo terrorista chií Hezbolá defensa uno de los dos despóticos regímenes que le han dado apoyo económico y material que le ha permitido convertirse en el dueño de una parte importante del Líbano. Nasrallah pidió al pueblo sirio que proteja al régimen de los Asad: "Instamos a los sirios a salvaguardar su país y su régimen resistente, darle la posibilidad de llevar a cabo las reformas que quiere realizar con la cooperación de todos los miembros de la sociedad ". Nasrallah debe darse cuenta de que si cae el régimen sirio que le da apoyo ellos pueden quedarse con el culo al aire, y ver a un terrorista islamista con el culo al aire debe ser algo muy desagradable. Después dijo que los árabes pueden demostrar la debilidad de Israel recordando una frase del difunto ayatolá iraní Jomeini, el fundador de la República Islámica de Irán, que dijo que si los millones de árabes lanzaran un cubo de agua en Israel, este desaparecería ". La ignorancia de este hombre es patética. Hace 63 años que sobre Israel están cayendo cosas mucho peores que cubos de agua e Israel ha logrado sobrevivir siempre. Israel ha logrado resistir el ataque de ejércitos que superaban en una proporción de 50 soldados por cada ciudadano israelí, y los israelíes han conseguido derrotar a los árabes siempre.

Una candidata del PP va intentar impedir el vot d'una discapacitada

Una candidata del PP va intentar impedir el vot d'una discapacitada


Al poble alacantí d'Alfàs del Pi la candidata a alcaldessa pel PP Maite Huerta va intentar impedir que una dona discapacitada que anava en cadira de rodes pogués exercir el seu dret al vot. La dona anava acompanyada per una noia, suposo que una infermera o assistenta, a la que va demanar que comprovés el sobre, sobtadament va aparèixer la candidata del PP i va dir “no pot votar” perquè “l'ha tocat (el sobre)”. La candidata pepera va dir que la dona havia estat coaccionada, i potser té raó, només que la que va intentar coaccionar la dona discapacitada va ser la candidata pepera.
Crec que ha estat a Galícia que van aparèixer més paperetes que votants, a la Vilella presenten candidats que ni viuen al municipi ni tenien intenció d'exercir el càrrec si haguessin guanyat. Per no parlar de sobtats canvis del cens en període electoral. Tot això fa pudor de tupinada i de frau electoral, impropi d'un país que pretén passar per democràcia del primer món però propi d'una democràcia de pa sucat amb oli d'un país del tercer món.
De cara a properes eleccions caldria que el dia de les votacions hi haguessin observadors internacionals perquè aquestes coses fan que tingui dubtes si el procés electoral ha estat net o una tupinada barroera.
Després de veure el vídeo crec està veient imatges pròpies d’un país tercermundista amb aquesta candidata del Partit Popular intentant coaccionar una votant.






Vídeo: Escándalo Maite Huerta candidata PP L'Alfàs del Pi (Alicante).









Una candidata del PP intentó impedir el voto de una discapacitada


En el pueblo alicantino de Alfaz del Pi la candidata a alcaldesa por el PP Maite Huerta intentó impedir que una mujer discapacitada que iba en silla de ruedas pudiera ejercer su derecho al voto. La mujer iba acompañada por una chica, supongo que una enfermera o asistente, a la que pidió que comprobara el sobre, repentinamente apareció la candidata del PP y dijo "no puede votar" porque "lo ha tocado (el sobre) ". La candidata pepera dijo que la mujer había sido coaccionada, y quizás tiene razón, sólo que la que intentó coaccionar a la mujer discapacitada fue la candidata pepera.
Creo que ha sido en Galicia que aparecieron más papeletas que votantes, a la Vilella presentan candidatos que ni viven en el municipio ni tenían intención de ejercer el cargo si hubieran ganado. Por no hablar de repentinos cambios del censo en periodo electoral. Todo esto huele a pucherazo y a fraude electoral, impropio de un país que pretende pasar por democracia del primer mundo pero propio de una democracia de medio pelo de un país del tercer mundo.
De cara a próximas elecciones sería necesario que el día de las votaciones hubieran observadores internacionales porqué estas cosas hacen que tenga dudas de si el proceso electoral ha sido limpio o un pucherazo chapucero.
Después de ver el vídeo creo está viendo imágenes propias de un país tercermundista con esta candidata del Partido Popular intentando coaccionar una votante.

La fi del mon, un altre cop

La fi del mon, un altre cop



Harold Camping és un conegut predicador de Califòrnia que té un programa de ràdio i una afició que només puc qualificar de molt mal gust, anuncia la fi del món, encara que és evident que no l’ha encertat. Segons aquest predicador el dissabte passat, 21 de maig, s’havia d’acabar el món. 200 milions de cristians serien portats al cel i la resta anirien a fer punyetes ja que la Terra seria destruïda. És evident que no s’ha destruït el món perquè encara estem aquí. A mi el que em crida l’atenció és que només es puguin salvar 200 milions de cristians, deuen ser tots els cristians dels Estats Units, la resta de cristians i de l’espècie humana sense distinció de creences ni de nacionalitat anirien, segons Camping, a fer punyetes. Com que és evident que no s’ha destruït el món el més normal seria que aquest predicador callés i els seus fidels li perdessin la confiança. Doncs bé, no ha passat ni una cosa ni l’altra. Camping considera que el dissabte passat va ser un “dia invisible del Judici Final” en què es va fer un judici espiritual. Ara anuncia que l’apocalipsi real serà el 21 d’octubre. Per anunciar la fi del món ha organitzat una campanya que li ha costat uns quants milions de dòlars en cartells i en contractar vehicles amb anuncis de la fi del món. Ja va predir el final del món per l’any 1994 i quan no va passar absolutament res va al•legar que havia comés un error matemàtic. L’Església que dirigeix el predicador Harold Camping recapta 20 milions de dòlars. S’ha de ser tonto anunciar la fi del món tenint aquesta bicoca. Des de que tinc edat per recordar-me pràcticament cada any hi ha algun ximple il·luminat que anuncia la fi del món. La majoria de les vegades no hi ha cap conseqüència, evidentment estem tots aquí, però malauradament hi ha hagut casos de seguidors d’il•luminats que han decidit procurar-se la seva fi del món particular en la creença que el món s’acabava i que havien de sacrificar-se.





El fin del mundo, otra vez


Harold Camping es un conocido predicador de California que tiene un programa de radio y una afición que sólo puedo calificar de muy mal gusto, anuncia el fin del mundo, aunque es evidente que no ha acertado. Según este predicador pasado sábado, 21 de mayo, se había de acabar el mundo. 200 millones de cristianos serían llevados al cielo y el resto irían a hacer puñetas ya que la Tierra sería destruida. Es evidente que no se ha destruido el mundo porque todavía estamos aquí. A mí lo que me llama la atención es que sólo se puedan salvar 200 millones de cristianos, deben ser todos los cristianos de los Estados Unidos, el resto de cristianos y de la especie humana sin distinción de creencias ni de nacionalidad irían, según Camping , a hacer puñetas. Como es evidente que no se ha destruido el mundo lo más normal sería que este predicador se callara y sus fieles le perdieran la confianza. Pues bien, no ha pasado ni una cosa ni la otra. Camping considera que el sábado pasado fue un "día invisible del Juicio Final" en el que se hizo un juicio espiritual. Ahora anuncia que el apocalipsis real será el 21 de octubre. Para anunciar el fin del mundo ha organizado una campaña que le ha costado varios millones de dólares en carteles y en contratar vehículos con anuncios del fin del mundo. Ya predijo el fin del mundo para el año 1994 y cuando no pasó absolutamente nada alegó que había cometido un error matemático. La Iglesia que dirige el predicador Harold Camping recauda 20 millones de dólares. Hay que ser tonto anunciar el fin del mundo teniendo esta bicoca. Desde que tengo edad para recordarme prácticamente cada año hay algún tonto iluminado que anuncia el fin del mundo. La mayoría de las veces no hay ninguna consecuencia, evidentemente estamos todos aquí, pero desgraciadamente ha habido casos de seguidores de iluminados que han decidido procurarse su fin del mundo particular en la creencia de que el mundo se acababa y que debían sacrificarse.

Fons Monetari Internacional busca nou capitost

Fons Monetari Internacional busca nou capitost

Es requereix algú que no empaiti les cambreres d’hotel ni les secretàries perquè l’anterior inquilí d’aquesta poltrona, Dominique Strauss-Kahn, té tots els números de la rifa per acabar a la garjola per no saber tenir la titola dins dels pantalons o del barnús en presència d’una treballadora de l’hotel en què s’hostatjava.
Entre els candidats que han decidit postular-se per aquest càrrec estan: Christine Lagarde, ministra francesa d’Economia i Finances, Agustín Carstens, governador del Banc de Mèxic, Grigori Marchenko, director del Banc Nacional del Kazajistan i Stanley Fisher, governador del Banc d’Israel. Aquest últim afirma que “tinc un treball que m’apassiona al capdavant del Banc Central d’Israel, però la direcció de l’FMI també és apassionant”.
Els candidats tenen un termini per presentar-se del 23 de maig al 10 de juny, i vint dies després serà escollit el nou gran capitost de l’FMI.



Fondo Monetario Internacional busca nuevo jefe

Se requiere alguien que no acose las camareras de hotel ni las secretarias porque el anterior inquilino de esta poltrona, Dominique Strauss-Kahn, tiene todos los números de la rifa para acabar en la cárcel por no saber tener la picha dentro de los pantalones o del albornoz en presencia de una trabajadora del hotel en que se hospedaba.
Entre los candidatos que han decidido postularse para este cargo están: Christine Lagarde, ministra francesa de Economía y Finanzas, Agustín Carstens, gobernador del Banco de México, Grigori Marchenko, director del Banco Nacional del Kazajistán y Stanley Fisher, gobernador del Banco de Israel. Este último afirma que "tengo un trabajo que me apasiona al frente del Banco Central de Israel, pero la dirección del FMI también es apasionante".
Los candidatos tienen un plazo para presentarse del 23 de mayo al 10 de junio, y veinte días después será elegido el nuevo gran cabecilla del FMI.

26 de maig 2011

Iran: Bruixes, míssils, programa nuclear i una refineria que explota

Iran: Bruixes, míssils, programa nuclear i una refineria que explota

Caça de bruixes
El règim iranià ha iniciat una caça de bruixes, i en aquest cas, així és, en sentit literal del terme, tot i que no de bruixes sinó més aviat de bruixots. Alguns col·laboradors propers d'Ahmadineyad han estat arrestats acusats de practicar la bruixeria. No és cap acudit. Segurament es tracta d'un intent de debilitar el poder d'Ahmadineyad però han hagut de muntar una acusació de bruixeria, que a nosaltres ens pot semblar una bajanada, aquí als bruixots ja no els cremem com en altres èpoques, si de cas els acusem de frau, però no per dedicar-se a fer encanteris sinó per fer desaparéixer els diners de les víctimes de les seves estafes, però l'Iran és un país que en molts aspectes viu a l'Edat Mitjana.
Iran presenta els seus nous míssils balístics
Ahmad Vahidi anuncià l'entrega dels nous míssils a la Guàrdia Revolucionària: “La producció en sèrie de míssils Qyam (resurrecció) mostra l'autosuficiència de la república islàmica de l'Iran en producció de diferents tipus de míssils i als mentiders que denunciaven la cooperació amb altres països”. El ministre presentà els nous míssils fabricats íntegrament a l'Iran dissenyats per que costi detectar-los però dels que s'ignora el seu abast. Al govern iranià no li va agradar la notícia que un informe secret de les Nacions Unides sobre la col·laboració tecnològica entre Corea del Nord i l'Iran en matèria de fabricació de míssils balístics. El govern iranià nega col·laboració i intenta reafirmar que tot els seu programa de míssils balístics ha estat desenvolupat íntegrament pels enginyers iranians. Molts d'aquests països van adquirir míssils SCUD, d'origen soviètic, dels que l'Iraq en va llançar molts durant la Guerra del Golf, arribant alguns fins a Israel. Aquests míssils han estat modificats i han servit per desenvolupar míssils amb un abast major que els originals. El règim iranià pot negar-ho amb tota la vehemència, cosa absurda, perquè el desenvolupament d'una tecnologia d'aquest tipus no està a l'abast de tots els països. Fins i tot Israel, el gran enemic de l'Iran, amb un potencial tecnològic i científic molt superior al de l'Iran desenvolupa determinades tecnologies adaptant-les de les dels seus aliats.
La UE amplia sancions contra el programa nuclear iranià
Un centenar d'empreses i persones han estat afegides a la llista negra de la UE per la seva vinculació al programa nuclear iranià. Aquesta decisió ha estat pressa pels ministres d'Exteriors de la UE. Els noms de les empreses i persones seran coneguts quan es publiquin al Diari Oficial de la UE. També han anunciat més sancions contra Síria. Les sancions afecten la Guàrdia Revolucionària i una empresa de transport marítim. 32 alts càrrecs del règim han estat sancionats per la UE per la seva responsabilitat en la violació dels drets humans.
Una refineria explota quan era visitada per Ahmadinejad
La refineria d'Abadan va patir una explosió durant la visita d'Ahmadineyad que va provocar un mort i sis ferits. Ahmadinejad resultà il·lés. L'explosió va causar un gran incendi i l'expulsió d'un gran volum de gasos tòxics que va obligar a desallotjar els treballadors. Enmig de tot aquest merder Ahmadinejad va continuar els seus actes i va pronunciar el seu discurs com si no hagués passat res. Hi ha vegades que en els grans actes públics hi ha un castell de focs artificials, potser en aquesta refineria se'ls a anat la mà una mica.














Irán: Brujas, misiles, programa nuclear y una refinería que explota

Caza de brujas
El régimen iraní ha iniciado una caza de brujas, y en este caso, así es, en sentido literal del término, aunque no de brujas sino más bien de brujos. Algunos colaboradores cercanos de Ahmadineyad han sido arrestados acusados de practicar la brujería. No es ningún chiste. Seguramente se trata de un intento de debilitar el poder de Ahmadineyad pero han tenido que montar una acusación de brujería, que a nosotros nos puede parecer una tontería, aquí los brujos ya no les quemamos como en otras épocas, si los acusamos de fraude, pero no para dedicarse a hacer hechizos sino para hacer desaparecer el dinero de las víctimas de sus estafas, pero Irán es un país que en muchos aspectos vive en la Edad Media.
Irán presenta sus nuevos misiles balísticos
Ahmad Vahidi anunció la entrega de los nuevos misiles en la Guardia Revolucionaria: "La producción en serie de misiles Qyam (resurrección) muestra la autosuficiencia de la república islámica de Irán en producción de diferentes tipos de misiles y los mentirosos que denunciaban la cooperación con otros países ". El ministro presentó los nuevos misiles fabricados íntegramente en Irán diseñados para que cueste detectarlos pero de los que se ignora su alcance. Al gobierno iraní no le gustó la noticia de que un informe secreto de las Naciones Unidas sobre la colaboración tecnológica entre Corea del Norte e Irán en materia de fabricación de misiles balísticos. El gobierno iraní niega colaboración e intenta reafirmar que todo su programa de misiles balísticos ha sido desarrollado íntegramente por los ingenieros iraníes. Muchos de estos países adquirieron misiles SCUD, de origen soviético, los que Irak en lanzó muchos durante la Guerra del Golfo, llegando algunos hasta Israel. Estos misiles han sido modificados y han servido para desarrollar misiles con un alcance mayor que los originales. El régimen iraní puede negarlo con toda la vehemencia, cosa absurda, porque el desarrollo de una tecnología de este tipo no está al alcance de todos los países. Incluso Israel, el gran enemigo de Irán, con un potencial tecnológico y científico muy superior al de Irán desarrolla determinadas tecnologías adaptándolas a las de sus aliados.
La UE amplía sanciones contra el programa nuclear iraní
Un centenar de empresas y personas han sido añadidas a la lista negra de la UE por su vinculación al programa nuclear iraní. Esta decisión ha sido prisa por los ministros de Exteriores de la UE.Los nombres de las empresas y personas serán conocidos cuando se publiquen en el Diario Oficial de la UE. También han anunciado más sanciones contra Siria. Las sanciones afectan a la Guardia Revolucionaria y una empresa de transporte marítimo. 32 altos cargos del régimen han sido sancionados por la UE por su responsabilidad en la violación de los derechos humanos.
Una refinería explota cuando era visitada por Ahmadineyad
La refinería de Abadan sufrió una explosión durante la visita de Ahmadineyad que provocó un muerto y seis heridos.Ahmadineyad resultó ileso. La explosión causó un gran incendio y la expulsión de un gran volumen de gases tóxicos que obligó a desalojar a los trabajadores. En medio de todo este lío Ahmadineyad continuó sus actos y pronunció su discurso como si nada hubiera pasado. Hay veces que en los grandes actos públicos hay un castillo de fuegos artificiales, quizá en esta refinería se les ha ido la mano un poco.