9 d’abr. 2021

CARRER PELAI (URBANISME TÀCTIC O PSICODÈLIA MUNICIPAL)

Li diuen "urbanisme tàctic" a pintar amb dissenys estrambòtics i coloraines diverses el paviment dels carrers. A Barcelona l'Ajuntament s'ha dedicat a estrényer alguns carrers, convertir en zones de vianants uns altres, i a pintar molts carrers amb dissenys i coloraines psicodèlics, apart de la col·locació de blocs de ciment que ja han causat algun ferit. La calçada del Carrer Pelai ha quedat reduida a dos únics carrils pel trànsit, un d'ells per autobusos i taxis, i un dels carrils de trànsit i el d'aparcament s'han convertit en un únic i ample carril, pintat amb un disseny psicodèlic destinat aparentment als vianants, en un carrer on hi ha unes voreres amples. Un altre exemple seria els dels laterals de la Gran Via de les Corts Catalanes, el del costat muntanya habilitat només pels autobusos, taxis i vehicles que vagin a un aparcament, i el del costat mar suspés, obligant els cotxes que entren des de Plaça Espanya a baixar fins a Floridablanca, i des d'allà arribar fins a Ronda Sant Antoni, fins arribar a Universitat, des d'allà pots agafar per Pelai, mentre es permeti, o haver de tornar a sortir fins a Gran Via de les Corts Catalanes, això només aconsegueix crear embusos, augmentar la contaminació, consum de combustible, que es trigui més temps en arribar als llocs i que sovint hagis de fer més volta, i a més, com succeeix en alguns casos, desviar el trànsit cap als carrers dels voltants, col·lapsant-los.

15 de gen. 2021

MIRADOR DE L'ALCALDE

MIRADOR DE L'ALCALDE Enllaç del vídeo:
Construïts a la muntanya de Montjuïc aprofitant el pendent que hi ha des del Castell de Montjuïc. El paviment és obra de Joan Josep Tharrats format per maons, rajoles, culs d'ampolla, formigó, peces de ferro, etc. Les obres van iniciar-se el 1962 i van concloure el 1969. Des d'aquest lloc es té una excel·lent vista de la ciutat de Barcelona i del Port de de Barcelona.

FONT DE CERES

FONT DE CERES Enllaç del vídeo (Barcinonews): https://youtu.be/o8MdEExJGVY Font situada a la plaça de Sant Jordi. Va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà, originalment estava a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer Provença, llavors terme de la Vila de Gràcia (municipi independent en aquell moment), inaugudada el 28 de juny de 1830. La font va ser traslladada l'any 1870 a la Plaça Blasco de Garay (ara Plaça del Sortidor, al Poble Sec) per què al general Eugenio Gaminde la font li molestava per la seva estratègia durant la revolta de les Quintes (1870). Degut a les dimensions d'aquesta font i que la Plaça Blasco de Garay era molt petita, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tornar a canviar-la d'indret, aquest cop, i aprofitant el procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, va ser instal·lada al seu actual emplaçament, la Plaça de Sant Jordi. La font està dedicada a la deesa Ceres, protectora de l'agricultura. L'estil de la font segueix el que era normal en el seu temps, representar personatges mitològics.

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG
Enllaç del vídeo (Canal Barcinonews): Al Carrer de la Foixarda (Montjuïc) trobem el bust de Simón Bolívar sobre un pedestal de pedra amb la inscripció "Barcelona a Simón Bolívar". L'escultor va ser Vicenç Anton i Puig, i va ser inaugurada l'any 1930. Originalment el bust va ser robat el 1946, i el que veiem actualment és una còpia en pedra feta pel mateix autor. Va ser un regal del cònsol de Colòmbia a Barcelona amb motiu del centenari de la mort de Bolívar. Títol: Barcelona a Simón Bolívar (1931) Inauguració: 1930 Materials: -Pedestal de pedra. -Bust original en bronze (va ser robat el 1946). Bust actual en pedra. Situació: Carrer de la Foixarda (Montjuïc). Escultor: Vicenç Anton i Puig. Dimensions: 310 x 100 x 93 cm Inscripció: BARCELONA / A / BOLÍVAR / 1931 Crònica de l'acte d'inauguració d'aquest monument a Simón Bolívar publicada a La Vanguardia el dia 18 de desembre de 1930: EL CENTENARIO DE BOLÍVAR (Hemeroteca La Vanguardia hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/12/13/pagina-7/3... ) 18 de desembre de 1930 Inauguración de un monumento en Montjuich Ayer, por la mañana, se celebró la inauguración del busto erigido a Simón Bolívar, el Libertador americano, en el Parque de Montjuich, Avenida del Marqués de Comillas, junto al Pueblo Español. El busto es una notable obra del escultor don Vicente Antón. Presidió el acto el capitán general, quien tenía a su derecha ni nlonVl^. conde de Güell: y a su izquierda al presidente del Comité pro centenario de Bolívar, señor Arboleda, cónsul general de Colombia. Asistieron además el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viiadot; en representación del gobernador, don Manuel Luengo; los cónsules de Bolivia, Ecuador, Venezuela, Perú y Panamá; el conde de Fígols, la baronesa de Viver, con varias señoras de la Junta de Damas Hispanoamericana, y otras distinguidas personas. El cónsul general de Colombia, señor Arboleda, comisionado por el Comité para hacer la dedicación del acto y la ofrenda del busto a la ciudad, evocó el recuerdo de otro acto solemne presidido por el Rey, en el Paraninfo dé la Universidad, en el cual tuvo la complacencia de hacer una justa reyalua. ción de la obra de España en América, para deducir lo natural que era le fuese permitido ahora traer a la memoria los orígenes del acto que se iba a celebrar, lo cual hizo durante toda la extensión de su discurso, en frases del más férvido patriotismo y de la más exquisita discreción histórica. Exaltó las fiestas patrias, tildando de bochornoso y desteñido el patriotismo abúlico para celebrarlas y sentó como fundamento de haber logrado el éxito de la conmemorativa fiesta, el hecho de que los americanos en España se sienten como en su propia patria. Aludió a la hermosa conjunción de estos pueblos con la madre patria, que si separados un día por causas que ya no era propio recordar, se habían dado y repetían diariamente el abrazo fraternal para la hermosa conjunción que su tradición pujante le asignaba ante los destinos de la humanidad. Ensalzó luego la figura de Bolívar, haciéndola pasar por encima de la de otros grandes capitanes, y afirmó que por haber sido Bolívar español pudo realizar obra de españoles, y que así su gloria lo era de España tanto como de América. Tuvo frases merecidas para Barcelona al ofrecerle el busto, que dijo era un homenaje de América, infinitamente más valioso que los monumentos que había dejado en la Exposición de Sevilla y en torno al cual habrían de verse no muy tarde las figuras de San Martín, Morelo, O'Higins, Hidalgo, etcétera. Y para concluir pidió la transportación espiritual al santuario de San Pedro Alejandrino, constituido en Meca Sagrada del patriotismo, donde todos los pueblos del orbe están representados por ilustres embajadas recibidas personalmente por el primer magistrado del Gobierno de Colombia y sus altos funcionarios, y en cálidas frases nos hizo ver la apoteosis que allí se desarrollaba, y terminó imprecando al Libertador para que escuchara de millones de voces la respuesta pendiente desde hace una centuria a su treno fatal, de que: «Luchar en América era arar en el mar», pues repetían y pregonaban que sólo su siembra pudo hacer surgir de los zureos de ese mar, robusto-, esbelto y majestuoso, el Árbol de la Libertad, de cuyos Rajos le ofrendaba América esa corona símbolo preciso del pasado, del presente y del futuro de su¡,obra. A continuación se 'dio lectura del poema «A Rolívar», del poeta colombiano don Alfredo Gómez Jaime, composición premiada por el Comité del centenario. Luego hizo uso de la palabra en términos muy elocuentes el presidente de la Asociación de la Prensa, señor Ribera Rovira, que exaltó la figura del Libertador. Por último el alcalde, conde de Güell, habló para agradecer en nombre de la ciudad la entrega del busto de Bolívar y dijo que Barcelona sabrá conservarlo como una ofrenda precindísima. Seguídamente sé dio por terminado el acto.