27 de jul. 2015

NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO


NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO

 

 

 

 

 

Quan penses que el PP no pot dir-la més grossa o no poden fer encara més el ridícul, ells se superen i et sorprenen. Sospito que a FAES tenen un departament que investiga les futures bajanades que han de dir els seus dirigents, i un altre departament que crea performances cada cop més ridícules. Pensaveu que el vídeo de tota la direcció del PP dient que “nos falta piel” era insuperable?. Doncs si, ha estat superat. El departament de performances ridícules de FAES ha creat una performance al Parlament de Catalunya protagonitzada pel grup parlamentari del PP a Catalunya, i la lideressa Alicia Sánchez Camacho, protagonista d’altres performances. Entre les performances protagonitzades per n’Alicia Sánchez Camacho hi ha les següents:

-Les converses de La Camarga.

-Sortir del Parlament de Catalunya amb una rebequeria de nena petita, acompanyada per en Lerrouxito, Millo i diputats de PP i C’s, per no haver de condemnar el franquisme.

-Sortir com un coet en direcció a Can Constitucional cada cop que el Parlament de Catalunya aprova una llei. Crec que els magistrats de confiança de n’Alicia es plantegen nomenar-la filla predilecta del TC.

Tot i que n’hi ha hagut altres performances de n’Alicia Sánchez Camacho, l’última ha estat la que ara us explicaré i que podreu veure en el vídeo. Com tots sabeu, el 27 de setembre se celebraran les eleccions del Parlament de Catalunya, només falta el tràmit de la signatura del decret del President de la Generalitat Artur Mas convocant eleccions. L’actual legislatura ha arribat al final. I n’hi ha que saben sortir dels llocs amb dignitat i n’hi ha que surten fent el pallaso. N’Alicia Sánchez Camacho és de la segona mena. La lideressa pepera de la Región Pirenaica Nordeste (perdoneu la conya) i la seva camarilla han sortit de la Cambra i a l’escala del Parlament han muntat el seu patètic numeret. Mentre posaven per a les càmeres en la que podria ser l’última vegada que Sánchez Camacho trepitgi el Parlament, ja que sembla que la carrera política de Lady Camarga té els dies comptats, la lideressa ha volgut sortir del Parlament fent una patètica performance on s’han posat a cantar l’Himne d’Espanya, la Marxa Reial, també conegut com “el ipno” o el “lo lo lo”. Quan dic que n’Alicia i la seva camarilla han cantat l’ipno vull dir que s’han posat a taralejar la Marxa Reial fent “lo lo lo”. Recordar que la Marxa Reial no té lletra. És curiós que aquells que s’emprenyen com una mona borratxa amb una metralleta amb els que xiulen l’ipno, cantin fent “lo lo lo”. Ja fa molt que tothom considera n’Alicia Sánchez Camacho políticament acabada, a només dos mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, el dit diví de Rajoy encara no ha assenyalat qui serà el o la cap de llista del PP a les eleccions catalanes. Massa ficades de pota.

 

 


 

26 de jul. 2015

EL BUST DEL REI


EL BUST DEL REI

 

 

 

 

 

Retirar el bust de l’ex-rei, rei abdicat, rei emèrit o rei jubilat d’Espanya ha estat una de les poques decisions encertades, a parer meu, de l’alcaldessa Colau. El bust de Joan Carles I, rei del país veí que va abdicar fa un any, presidia la Sala de Plens de l’Ajuntament des dels inicis dels temps, si fa no fa els últims 40 anys.

El grup municipal del PP va intentar posar en el  lloc del bust de Joan Carles I un retrat del rei Felip VI, hereu de Joan Carles I, però davant del perill que el quadre caigués damunt de l’alcaldessa Colau, seria molt lleig esberlar-li el cap a l’alcaldessa, van optar per posar-lo al damunt d’una cadira, finalment el “nou” retrat va ser retirat també.

Les reaccions, mai més ben dit, no s’han fet esperar a les Espanyes, la premsa ha convertit la retirada del bust en un drama lacrimògen, i el Govern del PP, per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després d’invocar la Lex Hispanica, un cop més, ha anunciat que enviarien un retrat del nou monarca del país veí. Segons la Lex Hispanica és obligatori tenir un retrat del Cap d’Estat a les sales de plens dels ajuntaments, i pot ser un bust o un retrat pintat.

Rar és que no hagi dit res la virreina (delegada del Govern espanyol a Catalunya) Llanos de Luna, suposo que una cosa és envestir contra ajuntaments petits als alcaldes dels quals pot ser més senzill atemorir, tot i que Llanos de Luna no ha tingut gaire sort en aquesta feina. Suposo que aquesta és la raó que s’hagi implicat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quemesos enrere va assumir el càrrec de Lady Protectora Banderil, i que ha anunciat la seva intenció d’enviar un retrat del nou monarca a l’Ajuntament. Sembla que la Lady Protectora Banderil no ha entès el missatge que se li ha enviat des del Cap i Casal de Catalunya.

Ja veig l’entrada de la policia banderil enviada per la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, als ajuntaments de Catalunya i de l’enviament de milers de bustos, retrats i estanqueres a tots els ajuntaments i edificis públics de les colònies heretges i territoris assimilats (segons el conegut mapa de 1854) i col·locant banderes i retrats a tort i a dret, ja veig milers de pintors fent retrats del monarca, les foneries d’Espanya fent hores extra per crear els bustos del nou monarca, milers de llocs de treball seran creats per garantir que a tot Espanya hi hagi l’estanquera reglamentària a tots els balcons municipals i els bustos monàrquics pengin sobre el cap d’alcaldes heretges o lleials. I quan a tots els balcons municipals pengi l’estanquera i a totes les sales de plens municipals hi hagi un bust monàrquic, la Lady Protectora Banderil Soraya Sáenz de Santamaría enviarà la seva policia banderil casa per casa, ens inspeccionaran les calces i els calçotets per veure si portem cosida l’estanquera de rigor.

24 de jul. 2015


QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS

 

 

 

 

 

I en aquest post parlarem de capellans colpistes com vaig prometre a “PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS”. No és només per l’ABC que no passa el temps, per l’Església tampoc, si més no per algunes esglésies. A Barcelona no es va autoritzar una missa de recordatori de l’”Alzamiento Nacional” tan típiques de la data del 18 de juliol.

Per una estona els voltants de la iglesia de los Jerónimos, a Madrid, ha viatjat en el temps, en presència de membres de la ultradreta carpetovetònica espanyola el mossén ha fet una homilia que semblava escrita en uns altres temps. Qualsevol persona normal que per accident hagués entrat en aquella església s’hauria trobat amb una escena pròpia d’una pel·lícula de por (còmica).

El mossèn dels Jerónimos ha titllat el comunisme d’”ideología del diablo”, ha afirmat que el comunisme s’ha apoderat d’Espanya, referint-se als de Podemos i als independentistes. Ningú ha gosat dir-li que l’actual govern d’Espanya és del PP, partit fundat per exministres franquistes.

Entre d’altres coses ha afirmat: “Un 18 de julio de 1936, las emisoras de radio anunciaban un levantamiento en África. Al frente de este alzamiento estaba un joven general, Francisco Franco Bahamonde. El alzamiento fue necesario, España estaba en peligro, una ideología procedente del infierno quería estrangular a la patria. El comunismo” i després ha afegit sense despentinar-se: “El comunismo fue vencido, fue aplastado. Pero fue inevitable que el germen que dio origen a ese odio a España y la fe católica siguiera vivo. Ese germen nunca fue destruido y como serpiente que se arrastra por el suelo permaneció esperando poder terminar su labor y sólo lo pudo hacer cuando falleció el ultimo gran estadista católico español. El caudillo Franco”. El mossèn s’ha lamentat de la democràcia i de la llibertat que a parer seu han servit per atacar la fe catòlica i els valors de la religió. Pel mossén dels Jerónimos els valors de la seva fe i de la seva religió és beneïr dictadors assassins que entren sota pal·li a les esglésies i convertir un cop d’Estat,  una guerra civil on moren centenars de milers de persones i una dictadura de 40 anys on s’empresonen, torturen i assassinen milers de persones en nom de Déu, del seu Déu.

L’acte va acabar amb tots els fatxes presents a l’església enarborant banderes dels diversos grups feixistes, les estanqueres amb el pollastre de rigor, cantant el “Cara al Sol” i fent visques a Franco i José Antonio.

 

PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS


PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS

 

 

 

 

 

Per l’ABC, el diari monàrquicofranquista espanyol, no passa el temps, vull dir que el calendari mental dels redactors d’ABC va quedar-se aturat un 18 de juliol de 1936. Són uns addictes a les portades amb fatxes, reis, militars, capellans colpistes i tirans fatxes. Dels capellans colpistes parlaré en un altre post.

La portada d’ABC del 17 de juliol de 2015 és delirant, en el més pur estil conspiranoïc ABC publica una portada amb la foto del rei Felip VI d’Espanya i el titular "Independentistas y extrema izquierda urden un plan para derrocar al Rey” i en el subtítol de la notícia de portada diu "Seguridad del Estado investiga movimientos de separatistras catalanaes y vascos para 'desgastar y atacar' a la Corona hasta 'acabar con ella y, por efecto cadena', con el resto del sistema". Això li costarà superar-ho a La Razón de Paco Marhuenda, però no podem descartar que La Razón aviat digui que els catalans tenim cues, banyes i mengem nens espanyols crus.

Aquesta mena d’articles conspiranoïcs són més propis d’altres èpoques però com he dit abans, per l’ABC no passa el temps. En el periodisme espanyol hi ha una competició per veure qui la diu més gruixuda sobre els catalans, tot i que l’ABC, diari amb 112 anys d’història, hi ha una llarga tradició catalanofòbica, d’espanyolisme ranci i de suport a qualsevol règim totalitari de dretes. És una llàstima que els mitjans de comunicació no provin de competir en qualitat i ètica, en lloc de fer-ho en vomitar odi contra bascos, catalans, gent d’esquerres i demòcrates, inclosos els de dretes, que suposo que també n’hi ha.

Històricament les portades d’ABC sempre han lloat feixistes, dictadors (especialment els dictadors autòctons), generalots i bisbes beneïdors de croades i cremadors d’heretges. L’ABC no ha estat mai un diari d’un Estat democràtic sinó el d’un Estat autoritari, no se sent còmode en un sistema democràtic. I no és rar que, fins i tot en un Estat (aparentment) democràtic faci portades lloant i defensant el colpisme.

Encara és més delirant quan s’inventa imaginàries conspiracions dels tradicionals enemics (a parer de l’ABC i del nacionalisme espanyol) contra l’Estat, el dictador de torn o la Corona.

Entendran que ens volem independitzar i que el que faci Espanya, el seu monarca, la seva Constitució, ens la porta molt fluixa? Ho dubto. I de totes maneres, que seria d’un pamflet monàrquicofranquista com ABC sense publicar portades i titulars d’aquesta mena?

17 de jul. 2015

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES


ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

 

 

 

 

Mariano Rajoy, President del Govern d’Espanya, va fer ahir aquestes declaracions sobre Catalunya. He decidit analitzar-les des de diversos punts de vista. Primer les declaracions.

 


 

DECLARACIONS DE MARIANO RAJOY: “El Estado está absolutamente preparado para hacer cumplir la ley cuando alguien la viole, por lo tanto no le quepa a usted la menor duda. Quisiera añadir algunas otras consideraciones: Estamos hablando de elecciones, las que se celebran en Cataluña, cuando las convoque, tiene el derecho a hacerlo el Presidente de la Generalitat, autonómicas. Lo único que se elige allí son diputados y un Parlamento autonómico, por tanto, allí ni se elige ni se decide otra cosa.

Segundo lugar, como le acabo de señalar, el Gobierno le garantiza al conjunto de los españoles que velará por el cumplimiento de la ley. Por lo tanto la ley se va a cumplir en Cataluña y en cualquier lugar de España.

Quiero decir también algo que me parece importante, y pienso que es una de las lecciones que algunos deberían aprender de la crisis que se ha producido en Grecia en las últimas fechas: Cuando se promete o se ofrecen algunas cosas que luego en la práctica van a quedar en nada. Creo que los gobernantes deben actuar con responsabilidad, con prudencia, con sensatez, sabiendo que pueden hacer y sabiendo que no pueden hacer.

No va a haber independencia de Cataluña, no la va a haber. Y quiero decir también que tampoco Cataluña se va a ir de Europa, que es lo que se le está proponiendo a los ciudadanos de Cataluña. Es exactamente eso, irse de Europa. Y por tanto el Partido Popular, y el Gobierno, y la gran mayoría de los españoles garantizarán que en Cataluña se va a cumplir la ley, y además garantizarán también que nadie va a obligar a ningún ciudadano de Cataluña a elegir entre su condición de catalán, español y europeo. Por que las tres son las que le enriquecen.

 

El discurs està compost per 294 paraules, 1361 caràcters o 1651 caràcters si comptem els espais. Quatre vegades fa referència al “compliment de la llei”, és a dir, que ells faran que els catalans complim la llei espanyola, no pas que el Govern d’Espanya o el Partit Popular pensin complir i respectar lleis i acords signats, per a això ja tenen el TC que garanteix que el Govern espanyol no estigui obligar a respectar cap acord.

Rajoy afirma que ningú pot obligar els catalans a haver d’escollir entre ser català i espanyol (i europeu). La condició d’europeu no ens la pot treure ni Rajoy ni ningú, tècnicament no existeix una nacionalitat europea, encara que alguns pensin que si, i, per molt que la ment malaltissa del ministre Margallo ho imaginés, Catalunya no sortirà volant cap a l’espai exterior en cas d’independència, continuarà formant part d’Europa, del Continent europeu. Rajoy ens diu que ningú no ens pot obligar a escollir entre ser catalans i espanyols, no, és clar, en Rajoy prefereix obligar-nos a ser espanyols, ens agradi o no.

Home, que Rajoy, president del partit polític més corrupte d'Espanya (i potser d'Europa), la corrupció, per cert, si és un delicte, digui que ningú no pot saltar-se la llei i que ells garantiran el seu compliment és d’un cinisme desvergonyit. Seria com si un policia en un evident estat d’embriaguesa pretengués sotmetre’ns a la prova de l’alcoholèmia.

Rajoy em recorda a Cánovas del Castillo, que també va ser President del Govern espanyol, en aquell temps el títol era President del Consell de Ministres d’Espanya.

Antonio Cánovas del Castillo va néixer a Màlaga un 8 de febrer de 1828, va morir a Mondragón, Guipúscoa el 8 d’agost de 1897. Va ser polític, historiador i va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva carrera, incloent el càrrec de President del Consell de Ministres d’Espanya en diversos períodes: 9 gener a 12 de setembre de 1875, 1875–1879, 1879–1881, 1884–1885, 1890–1892 i 1895–1897.

El 21 de novembre de 1896, Canovas del Castillo va fer un discurs sobre Cuba que va recollir el diari La Vanguardia:

 

Discurs d'Antonio Cánovas del Castillo del 21 de noviembre de 1896: “Yo creo saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si el ejército español abandonara á Cuba serían las ideas sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa las que abandonarían aquel país, que ha sido el más rico, el más próspero de la América española.”

 

[…] ¿Nuestras relaciones con los Estados Unidos? Son excelentes; como con todas las demás naciones. No tenemos más que alabanzas hacia la conducta de todas las Repúblicas latinas de América. Ninguna ha prestado el menor apoyo á los revoltosos cubanos, y tengo un telegrama del Gobierno de Bolivia, á la que se había presentado como aliada de los insurrectos, negando toda relación con ellos.

 

Es menester no dar importancia a las fantasías de la prensa de los Estados Unidos, que publica sin confrontación las noticias que al día siguiente desmiente. Se ha hablado de una nota que nos había sido remitida por dicha nación, de un ultimátum que habíamos dirigido á su gobierno! Esto es absurdo. ¿Por qué hemos de incitar á los americanos a tomar la defensa de los sublevados? Ningún hombre sensato haría esto. No ignoro los envíos de dinero, de hombres, de municiones y de armas que los filibusteros de la Florida han hecho á Cuba. Lo hemos sabido pero nunca hemos hallado al Gobierno de los Estados Unidos en falta; le es difícil de vigilar todo su inmenso territorio. Son los descendientes de los españoles de la Florida los que ayudan á los rebeldes cubanos. ¿Por qué? pues por razones de razas, relaciones de familia y el deseo de hacernos perder el último resto de tierra americana… Pero el Gobierno de los Estados Unidos mantiene frente á nosotros una actitud correcta.”

 

Después de todo, la gran República está fundada en el respeto á la Ley, al cual no ha faltado hasta ahora y esperamos que respetará siempre nuestro derecho. La cuestión de Cuba es para España una cuestión interior.

 

No doy importancia a las palabras autorizadas de algunos oradores populares de los Estados Unidos, a sus frases irreflexivas, hechas para adular al populacho. […] Para hacer lo que algunos les aconsejan necesitarían un ejército, una armada poderosa y no veo se lancen por este camino para favorecer á los negros. En todo caso, Dios no lo quiera, si esta grave eventualidad que está muy, pero muy lejos, ser realizara; si se viera á la República Norte Americana tomar partido por los negros de Cuba, sabríamos hacer respetar nuestros derechos y afrontaríamos el porvenir con tanta intrepidez como sangre fría. Yo creo que en este punto, España está unánime: nada de concesiones, nada de debilidades, ninguna abdicación.

 

Cánovas també invoca la llei, diu que Cuba serà el cul del món, afirma que si Espanya abandonava Cuba se n’anirien les idees “sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa” i que Espanya no acceptarà mai la independència de Cuba. Anem a pams, Espanya, ha fet mans i mànigues per mantenir-se al marge de les idees progressistes que poguessin arribar des d’Europa. El segle XIX, durant el qual en Cánovas del Castillo va ser president del Govern espanyol (president del consell de ministres d’Espanya) és el període de l’esfondrament de l’imperi colonial espanyol i la pèrdua dels últims territoris d’ultramar, amb un afegit, en aquell moment Cuba, Filipines i Puerto Rico eren províncies, no colònies, per tant, la pèrdua d’aquests territoris encara els va fer més mal.

 

Les declaracions de Cánovas del Castillo són del 96. La fatxenderia espanyola va rebre un cop molt dur, la llarga guerra de terror i desgast que van fer els soldats espanyols contra els independentistes cubans els va comportar moltes baixes, si a això afegim que s’hi van ficar a la guerra els Estats Units que van destrossar l’Armada espanyola, en menys de dos mesos les paraules de Cánovas del Castillo van quedar com una prova de la fatxenderia dels governants espanyols. El 1898 Espanya es rendia. Cuba va proclamar-se independent el 20 de maig de 1902.

 

Rajoy invoca la llei però si hem arribat a aquest punt és, en bona part, culpa seva, ell que recollia signatures contra Catalunya l’any 2005 i que va recórrer l’Estatut de Catalunya de 2006 davant del TC que el va acabar de trinxar, i que del que en va quedar, l’Estat no en sentia cap obligació de complir cap acord lligat a l’Estatut. Per tant, quan el senyor Rajoy invoca la llei i el seu compliment fa trampes.

 

Tots dos invocaven la llei, i la força per aplicar-la, tots dos van perdre. L’error dels governants espanyols sempre ha estat pensar que amb la força se soluciona tot, i són massa estúpids per aprendre dels errors dels seus predecessors. Rajoy no hauria d’advertir Mas ni ningú, qui recollia signatures contra Catalunya fa 10 anys no té dret a exigir res als catalans. El senyor Rajoy s’hauria d’estalviar el seu caduc paternalisme dels XIX, ens falta el respecte.

 

En Cánovas del Castillo va voler aturar la independència cubana a canonades, va fracassar, va perdre d’un sol cop Cuba, Filipines i Puerto Rico (i alguns altres territoris menors), l’exèrcit va ser derrotat i l’Armada va queda trinxada. Les paraules de Cánovas van ser només una estúpida mostra de fatxenderia espanyola amb un resultat desastrós per el Regne d’Espanya. Rajoy fa un discurs semblant a Cánovas, invoca la llei, a Cánovas no li va servir de res, tot i que va voler imposar la llei espanyola als cubans a canonades. Serà Rajoy tan insensat de voler emprar la força contra Catalunya?

 

Rajoy demana que els altres actuïn amb prudència i sensatesa, ell, però no va ser prudent ni sensat l’any 2005, fent declaracions com les que fa tampoc. Ell, que és en bona part responsable de la situació actual no és qui per demanar sensatesa i prudència.

7 de jul. 2015

RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES


RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES

 

 

 

 

 

Sis setmanes després de les eleccions municipals (24 de maig de 2015) i 3 setmanes després de la presa de possessió dels nous alcaldes. Ja durant les preses de possessió hi va haver qui es va plantejar demanar l’anul·lació de la presa de possessió per no prestar el jurament d’adhesió infrangible a la Constitució espanyola, tot avia quedat en no res, però ara és el líder lerrouxista (i aspirant a cabdill d’Espanya per la gràcia de Lerroux) Alberto Rivera. En Rivera demana a la virreina imperial Llanos de Luna, líder de la croada banderil que s’ha dedicat a tocar el que no sona als alcaldes que no penjaven l’estanquera, sense gaire èxit, que revisi els juraments dels alcaldes independentistes. Rivera demana a Llanos de Luna que sancioni administrativament, i si és possible, persegueixi judicialment els alcaldes independentistes.

Suposo que en Rivera voldrà aconseguir alguna alcaldia, ara mateix continua sense haver cap alcalde lerrouxista, o si més no que Llanos de Luna faci fora els alcaldes independentistes per la via del nomenament digital, de dit, com es feia en altres temps, que els governadors civils nomenaven els alcaldes.

Rivera va ser cadell de NNGG del PP, si més no en va ser militant durant tres anys, encara que ell ho negui, però ho corrobori el mateix PP, i això marca molt. És comprensible que amb aquest passat, en Rivera cregui la delegada del govern pot nomenar alcaldes com si encara estiguéssim en altres temps.

Cal recordar que Llanos de Luna ja va fracassar perseguint alcaldes per no posar l’estanquera, incloent sentències en contra. Si ara comença a perseguir alcaldes per no haver fet un jurament d’adhesió infrangible a Espanya i a la Corona, com pretén el líder lerrouxista, podria acabar fotent-se una altra nata, com ja li va passar amb el tema de les banderes.

Fins quan, Rivera i Llanos de Luna, abusareu de la nostra paciència?

No deixaré d’insistir que s’ha de suprimir la delegació del govern espanyol (la versió 1.0b (no arriben a 2.0) dels sinistres Governs Civils d’infausta memòria) i enviar Llanos de Luna (o qui la substitueixi després de les pròximes eleccions espanyoles) a pastar fang (sense acritud, eh).

I ARA EL PARLAMENT EUROPEU VOL PROHIBIR LES FOTOS D’EDIFICIS I MONUMENTS


I ARA EL PARLAMENT EUROPEU VOL PROHIBIR LES FOTOS D’EDIFICIS I MONUMENTS

 

 

Comencem per la notícia: El Parlament Europeu vol eliminar la “Llibertat de panorama”. Això implicarà, si s’aprova, que no es podran publicar a la xarxa (Instagram, Panoramio, Flickr, etc) fotografies (i suposo que tampoc vídeos (Vimeo, YouTube, etc)) d’edificis, escultures i monuments sense demanar autorització a l’arquitecte o l’escultor. És a dir, si el Parlament Europeu aprova aquesta llei abans de fer una foto amb el vostre smartphone – telèfon mòbil intel·ligent - al Palau Sant Jordi haureu de trucar a l’ArataIsozaki, i si li voleu fer una foto a l’antena de comunicacions situada a poca distància, haureude trucar a Santiago Calatrava per demanar permís. El Parlament Europeu acabarà legislant per que haguem de demanar permís fins i tot per cagar.

Les decisions del Parlament Europeu són cada dia més absurdes, fa dos anys van prohibir les setrilleres als restaurants, segons ells, vetllaven per nosaltres, si més no, que els restaurants posessin un oli de qualitat, com si no hi hagués oli envasat de baixa qualitat.

Ara s’hi posen amb la principal diversió del moment, dels turistes i de milions d’aficionats a la fotografia, fer fotos d’edificis i monuments (també les autofotos, el mal gust d’algunes autofotos hauria de ser considerat delicte) i penjar-les a la xarxa.

Es veu que a Europa no hi ha cap problema greu, a parer de ses senyories europees. I després es pregunten els polítics quina és la raó de l’augment de l’euroescepticisme.

Us recomano llegir la petició ¡Salvemos la Libertad deFotografía en Europa! al Parlament Europeu i signar-la.

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA


A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

 

 

 

 

 

Permeteu-me que us posi tres frases, una de Rodríguez Zapatero, una de Mariano Rajoy i una de Carmen Chacón.

José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), president del Govern espanyol (2004-2012), opinant sobre el referèndum on els grecs decidiran si accepten abaixar-se els pantalons i posar-se d’esquena davant de la Troika o no: “No tinc molta fe en el referèndum, divideix la població”.

Mariano Rajoy (Partit Popular), president del Govern espanyol (2012- ), parlant sobre els catalans: “una irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícilment superable ", ja que" fracturen i divideixen a la societat catalana, fins i tot a la pròpia coalició de govern, generen incertesa i inestabilitat, perjudiquen la recuperació, neguen la pluralitat de la societat catalana i no condueixen a part alguna”.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Tots dos coincideixen en ser contraris als referèndums perquè divideixen la gent, divideixen la societat, creuen tots dos que “no es pot obligar la gent a haver de decidir”, suposo que deuen pensar que ja hi són ells per decidir, que la plebs, és a dir, nosaltres, som menors d’edat.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Escollim cada dia, escollim com ens vestim, que mengem, que i com fem el que sigui, i escollim els nostres representants. Malauradament alguns embriagats per un paternalisme caduc es pensen que això d’escollir, si no se’ls escull a ells i si no es vota el que ells ordenen, és una equivocació.

Prefereixo una societat dividida on la gent esculli el que li surti dels collons o de la figa, una societat plural, on hi hagi gent de dretes, de centre i d’esquerres, on hi hagi ateus i gent religiosa, on hi hagi gent del Barça i de l’Espanyol, on hi hagi... on hi hagi gent de tots els colors i formes.

A aquestes tres carallots els agradaria una societat uniforme, homogènia, tots tallats pel mateix patró, tots iguals, per sort el que ells, i gent que pensa com ells, gent que no vol que tu pensis ni escullis, gent que vol pensar i escollir per tu, és impossible.

No pateixis, Carme, no t’obligaré a haver d’escollir, ni tampoc t’ho impediré, però deixa’m que jo si pugui escollir i decidir. Bé, tampoc no haig de demanar-te permís a tu.

L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA


L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Miguel Cardenal és el president del Consell Superior d’Esports, el CSD (en castellà), un alt funcionari de l’Estat, i en concret, en aquest cas, depenent de la Presidència del Govern espanyol. És evident que no escollirien pel càrrec cap heretge sinó un home afí al Règim, i l’home, venint d’on ve, veu el que vol veure.

A Cardenal li molesten les estelades i les xiulades a l’himne espanyol, sembla que de la presència de simbologia feixista en alguns estadis espanyols no li molesten gens ni mica.

La UEFA es planteja sancionar amb una multa de fins a 60.000 euros i el tancament parcial de la grada del Camp Nou en pròxims partits de la Champions. I en Cardenal aplaudeix amb les orelles, “la sanció de la UEFA al Barça és un toc d’atenció a Catalunya perquè deixi d’usar políticament l’esport”, diu el personatge. Home, si de cas serà al Barça. Home, que ja som prou grandets, que alguns fa anys que ens afaitem, senyor Cardenal, no ens vingui ara amb collonades com aquesta. Ara ens diu aquest senyor que no s’ha de polititzar l’esport, bé, ell diu que no el polititzem els catalans, que només ho poden fer els espanyols. I no és polititzar l’esport que quan un esportista guanya una medalla li posin l’himne mentre pengen la bandera del seu país, si, la bandera.

El dia, i dies abans també hi van haver declaracions, que es jugava a Madrid el Bilbao – Barça de la Copa del Rei van sortir tots els polítics espanyols a dir que o no s’havia de jugar la final a Madrid, que s’havia de jugar a porta tancada, que no s’havia de jugar a Madrid, etc. Mentre ambdues aficions van tenir un comportament exemplar, la policia espanyola es dedicava a fer escorcolls a les bosses d’aficionats bascos i catalans a la recerca de xiulets, estelades i ikurriñes, no volien ni que es xiulés ni es veiessin banderes que no fossin les de l’Estat, van fracassar, però a les autoritats no els va preocupar gens ni mica que ultradretans espanyols, que havien anunciat que anirien a caçar bascos i catalans, es passegessin pels carrers de Madrid amb esvàstiques i banderes preconstitucionals (l’estanquera del pollastre), i aquests nois tan simpàtics anaven amb policies espanyols que o tenien problemes de vista, no veien aquesta simbologia ben visible, o tenien ordres d’altes instàncies de no requisar cap esvàstica.

Espero que el senyor Cardenal sigui tan exigent amb tots els estadis i que faci treure la simbologia feixista que hi ha en alguns, i sancioni els clubs. També espero que sigui conseqüent amb la seva oposició a barrejar política i esport. Me’l creuré quan no escolti ni l’himne d’Espanya ni vegi cap estanquera en cap competició esportiva. Quan això passi, me’l creuré.

Recomanaria aquests alts funcionaris de l’Estat amb excessiu poder que cuidessin la forma com emeten les seves opinions, que evitessin termes que a tots ens sonen antics, molt antics, de temps molt foscos, i que evitessin escopir tots els seus prejudicis sobre col·lectius o grups determinats. Per la seva posició i el poder que tenen haurien de tenir més cura que els seus prejudicis personals no influeixin en les seves decisions. El senyor Cardenal és molt lliure de tenir les idees i els prejudicis que vulgui, però quan ha de prendre decisions no ho pot fer guiat per aquests prejudicis i idees, si ho fa hauria de ser immediatament cessat.

També es podria estalviar opinar públicament, no li paguem el sou per conèixer les seves opinions. Menteix quan diu està en contra de barrejar política i esport, ell ho fa, i les seves decisions tenen un biaix ideològic quan només critica la presència d’estelades mentre és incapaç de criticar la presència de simbologia nazi i feixista als estadis espanyols.