8 de juny 2018

LA MESSIES INÉS ARRIMADAS


LA MESSIES INÉS ARRIMADAS

 

 





 

 

Jo era molt jove, vivia en una cabana al mig del Pla de Barcelona, al costat de la Riera de Cassoles. Em llevava aviat, agafava la llança i anava a caçar un mamut, però tot va canviar quan va arribar la messies Inés Arrimadas. Els terrenys de cacera del Pla de Barcelona van desaparèixer substituïts per edificis. Abans de l’arribada d’Arrimadas no hi havia res, només camps i mamuts. Va arribar Arrimadas que va portar els supermercats, els edificis, i van desaparèixer els mamuts.

Enyoro aquells temps quan era jove.

Ara, seriosament. La diputada Arrimadas de C’s va arribar fa uns anys a Catalunya, però no és una immigrant a l’ús, és a dir, ella no fugia de la fam, com molts espanyols arribats a Catalunya els anys 50 i 60., També ara hi arriben fugint d’altres contrades fugint de la gana i de la guerra. Però Inés Arrimadas no té res en comú amb aquesta gent que van venir a treballar. Ella té més en comú amb els que l’any 1939 entraven per la Diagonal com a conqueridors i forces d’ocupació. A Arrimadas li molesta que s’usi el terme colons per fer referència a aquelles persones que van arribar a Catalunya i no han fet cap esforç per integrar-se, terme que no fa referència als immigrants que arriben a Catalunya fugint de guerres i fam, el terme fa referència a aquelles persones enviades a Catalunya com a funcionaris i que amb els aires prepotents de l’ocupant considera que els autòctons, els indígenes, han de ser convertits, espanyolitzats o eliminats. Arrimadas és filla de Rufino Arrimadas, un policia franquista. Aquest és cosí de Moisés Arrimadas, que entre d’altres càrrecs va ser delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge a Cadis, després va ser governador civil de Conca i Albacete, i “jefe del Movimiento”. Inés ha mamat el franquisme a casa. Ella no va arribar a Catalunya fugint de la misèria, va arribar a Catalunya i poc després de la seva arribada la col·locaven a les llistes de C’s. Sense conèixer el país ni la gent, aquella noia de família franquista i totalment desconeguda acabava asseguda al Parlament de Catalunya, dedicant-se a fer ganyotes i bramant contra qualsevol cosa que faci olor a catalana.

Arrimadas no ha vingut a vetllar pels catalans, tampoc per aquells catalans d’origen espanyol dels quals parla tant, ella ha vingut a defensar la seva idea d’Espanya, la idea d’Espanya que ha mamat a casa.

Arrimadas esperava beneficiar-se del cop d’Estat que l’Estat espanyol va perpetrar contra la Generalitat de Catalunya i el Parlament, el seu partit, junt a PSC-PSOE i PP van impulsar l’aplicació de l’article 155, que implicava el derrocament del Govern legítim de la Generalitat i del President electe. El Gobierno de España va convocar unes eleccions il·legals usurpant les funcions del legítim President de la Generalitat de Catalunya, i va enviar a presó aquells membres del Govern que no s’havien exiliat. I el partit d’Arrimadas volia anar més enllà, volia mà dura contra els catalans, volia condecorar els policies espanyols i guàrdies civils que van provocar més d’un miler de ferits a Catalunya l’1 d’octubre de 2017. Inés Arrimadas va veure una oportunitat de ser Presidenta de la Generalitat amb bona part dels seus opositors empresonats o a l’exili, i amb tots els recursos de l’Estat espanyol i els mitjans de comunicació al seu servei, però Inés Arrimadas no és Presidenta de la Generalitat, la filla del policia franquista Rufino Arrimadas no és Presidenta, malgrat tenir-ho tot a favor, la cosina del Jefe del Movimiento i governador civil Moisés Arrimadas, s’ha quedat amb un pam de nas. I va fent ganyotes estranyes i cridant enfurismada: “¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?”. Inés, parles de funcionaris que segueixen la ideologia nacionalista espanyola, funcionaris com Rufino i Moisés. Inés, els nacionalistes espanyols no heu vingut a aixecar Catalunya, més aviat heu fet tot el que heu pogut per enfonsar-la, no defenseu els drets dels immigrants que van arribar d’altres contrades, només els voleu usar, si, Inés, tu ets un d’aquests colons, un d’aquests “funcionaris” que ve a aquesta terra, Catalunya, a fer mal, a vomitar el verí de la catalanofòbia. Deus estar incòmoda, molt incòmoda, en temps del Moisés i el Rufino aquestes coses les arreglàveu detenint, empresonant i estomacant gent, ai, calla, és el que vàreu fer l’1 d’octubre, és el que defenseu els que demaneu medalles per uns policies embogits que van causar més d’un miler de ferits a tot Catalunya l’1 d’octubre. Tu ets una colonitzadora.

Si, us plau, deixa de cridar i de fer ganyotes, i deixa de vomitar odi contra Catalunya. Ja sabem que passa a Catalunya, oi, sabem el que passa de veritat, que l’aspirant a Presidenta de la Generalitat aplaudeix els policies i guàrdies civils que estomacaven catalans. Sabem el que passa a Catalunya, oi, Inés, que la candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, tu, et manifestes al costat de gent braç en alt i tota la simbologia feixista, però suposo que per a tu les estanqueres amb pollastre són normals.

Aquella gent de la que Inés diu parlar, aquells immigrants arribats a Catalunya fa molts anys per pencar honestament li han dit a Inés que no parli més d’ells. Inés hauria de limitar-se a parlar d’aquell sector de la població que ella coneix més, els de la porra, el braç en alt i l’estanquera del pollastre.
Per cert, Inés, et repto que vagis al teu Jerez natal, i comencis a dir el que dius de Catalunya i dels catalans però referint-te a Andalusia i els andalusos. Prova-ho, i després presenta’t per alcaldessa de Jerez o Presidenta de la Junta de Andalusia.