30 de set. 2011

A Antena 3 no li agrada que un film en català vagi als Oscars

A Antena 3 no li agrada que un film en català vagi als Oscars


“Pa negre” serà la candidata als Premis de l’Acadèmia de Hollywood, els Oscars, i això no ha agradat a tothom. Antena 3 demanava des de la seva web als seus televidents que opinessin si estaven d’acord que un film en català representés Espanya als Oscars. Podria entendre que preguntessin als seus televidents si els agrada que “Pa negre” sigui la representant del cinema espanyol als Oscars però ells pregunten si els agrada que un film en català representi al cinema espanyol als Oscars.

Suspicaç?. No, és un fet que és pot veure entrant a la web d’Antena 3, i no és la primera vegada, quan va guanyar uns quants Goya, crec que van ser nou, el crític de cinema de la cadena va fer una crítica poc elogiosa sobre la pel•lícula, i sembla que la va fer sense haver-la vist.

Altres mitjans de Madrid també van ser deixar clar que el que no els agradava d’aquesta pel•lícula era que s’hagués filmat en català. Si “Pa negre” acabés guanyant l’Oscar a la millor pel•lícula en llengua estrangera em sembla que a Mordor es produiria un cataclisme d’una magnitud tan bestial que la desaparició dels dinosaures per la caiguda d’un meteorit semblarà un picnic.

Trailer de Pa negre

Antena 3: ¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España?

Antena 3: "¿Quién ha visto Pa Negre?"

La Gaceta: Catalanismo y 'lobby gay', claves del triunfo de 'Pan negro' en los Goya

La Vanguardia: La síndrome 'Pa negre' - Pilar Rahola

La Vanguardia: El síndrome 'Pa negre' – Pilar Rahola



A Antena 3 no le gusta que una película en catalán vaya a los Oscar

"Pa negre" será la candidata a los Premios de la Academia deHollywood, los Oscar, y eso no ha gustado a todos. Antena 3 pedía desde su web a sus televidentes que opinaran si estaban de acuerdo en que un filme en catalán representase a España en losOscar. Podría entender que preguntaran a sus televidentes si les gusta que "Pa negre" sea la representante del cine español en losOscar pero ellos preguntan si les gusta que una película en catalán represente al cine español en los Oscar.

¿Suspicaz?. No, es un hecho que se puede ver entrando en la web de Antena 3, y no es la primera vez, cuando ganó varios Goya, creo que fueron nueve, el crítico de cine de la cadena hizo una crítica poco elogiosa sobre la película, y parece que la hizo sin haberla visto.

Otros medios de Madrid también dejaron claro que lo que no les gustaba de esta película era que se hubiera filmado en catalán.Si "Pa negre" acabara ganando el Oscar a la mejor película en lengua extranjera me parece que en Mordor se produciría un cataclismo de una magnitud tan bestial que la desaparición de los dinosaurios por la caída de un meteorito parecería un picnic.

29 de set. 2011

L'hauries de provar...

L'hauries de provar...



Passejant per la Via Laietana (a l'alçada de la Plaça Francesc Cambó) em trobo amb un bonic anunci d'una coneguda marca de cotxes, el nom de la qual no diré, i llegeixo "Mariano, l'hauries de provar". Un altre dia vaig a un conegut centre comercial a cel obert del qual no diré el nom però si us puc dir que allà s'hi construïen trens, i em trobo amb un altre bonic cartell de la mateixa marca molt coneguda de cotxes abans no citada i llegeixo "Alfredo, l'hauries de provar".


Digueu-me mal pensat. Suposo que sabeu que els dos candidats a ser president del govern espanyol responen als noms de Mariano i Alfredo?. Doncs bé, no és que vulgui ser malpensat, però no veieu en aquesta campanya un exemple de publicitat subliminar?.






Lo tendrías que probar...


Paseando por la Vía Laietana (a la altura de la Plaza Francesc Cambó) me encuentro con un bonito anuncio de una conocida marca de coches, el nombre de la cual no diré, y leo "Mariano, lo tendrías que probar". Otro día voy a un conocido centro comercial a cielo abierto del que no diré el nombre pero si os puedo decir que allí se construían trenes, y me encuentro con otro bonito cartel de la misma marca muy conocida de coches antes citada y leo "Alfredo, lo tendrías que probar".


Llamadme mal pensado. Supongo que sabéis que los dos candidatos a ser presidente del gobierno español responden a los nombres de Mariano y Alfredo. Pues bien, no es que quiera ser malpensado, ¿pero no veis en esta campaña un ejemplo de publicidad subliminal?.

28 de set. 2011

La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya

La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya



La prohibició de les corrides de toros pel Parlament de Catalunya a instàncies d'una iniciativa legislativa popular amb 180000 signatures al darrera ha enfurismat la caverna mediàtica espanyola fins a uns límits delirants. Una iniciativa impulsada des de la societat civil que va aplegar 180000 signatures de ciutadans que vam donar suport a aquesta ILP. Ho vam fer en l'exercici de la nostra llibertat personal i individual. Però a Carpetovetònia no ho veuen de la mateixa manera, segons ells som xusma, escombraria nacionalista, uns nazis dominats per uns cacics autoritaris, i molts altres epítets grollers, barroers i insultants que ens dediquen els cavernaris articulistes i periodistes de la Carpetovetònia interior i cavernària. No és nou, la premsa de Madrid té “grans mestres” de l'insult gratuït als catalans i a tot allò que els sembli català.


Carlos Herrera (Onda Cero): "Els toros li remeten a tota aquesta xusma, els convida a pensar, hi ha un signe identitari que els emparenta amb les terres d'Espanya, i això ho porten molt malament, tota aquesta brossa nacionalista. Què es pot fer?. El recurs al Constitucional haurà de manifestar quan els terminis ho permeten. I veurem si hi són els Pascualito, aquests són molt demandats, Pascual Sala i els seus sequaços fan el que se'ls digui".
Carlos Herrera posseït per l'esperit de Losantos ens titlla de xusma i d'escombraries nacionalistes, per immediatament defensar la més que probable presentació del recurs contra la prohibició de les corrides de toros sabent que els membres del Tribunal Constitucional són grans aficionats a les corrides, i que probablement declararan la prohibició inconstitucional.


Manuel Martín Ferrand (Punto Radio): "El de Catalunya ha estat una cacicada sense més, una exhibició de poder en contra del sentiment ciutadà".
Manuel Martín Ferrand des de la COPE titlla la prohibició de cacicada i afirma sense complexes que no té suport social. Ignora que això va sortir de la societat i que va rebre el suport de 180000 ciutadans amb les seves signatures, no va sortir del Parlament ni del govern de la Generalitat. És a dir, Martín Ferrand o menteix o no està informat de com va anar tot el procés. Estic segur que està informat, seria molt greu que algú que és opinant professional estigués tan mal informat com per no saber com va anar un procés de recollida de signatures i presentació de la ILP antitaurina, però llavors menteix, i això és encara més greu. Cacicada seria que el Tribunal Constitucional s'atribueixi el dret a decidir que allò que vam votar els catalans ells ho poden canviar “manu iudici” perquè ells estan pel damunt dels catalans, no seria només una cacicada, seria un acte propi d'una dictadura, i això és el que van fer aquests senyors del Tribunal Constitucional tan aficionats a les corrides de toros amb l'Estatut de Catalunya, van decidir que un Estatut redactat pel Parlament de Catalunya, corregit i retallat per les Corts espanyoles, votat pels ciutadans catalans en referèndum i sancionat pel Cap de l'Estat espanyol ells el poden potinejar i trossejar sense que això ens provoqui una sensació que els presumptes defensors del sistema democràtic són els que han comés la cacicada.


Luis del Val (COPE): "Aquest edifici dissenyat per Gaudí, quan Barcelona respirava llibertat i modernisme, i un torero català a qui li prohibeixen estendre el capot a la seva terra representa tot un símbol de la Catalunya autoritària d'aquest principi de segle".
No és la primera vegada que llegeixo o escolto paraules com les de Luís del Val enyorant amb nostàlgia èpoques passades amb una idea molt esbiaixada del que era l'època de la que parlen. L'època en què va construir-se la Pedrera va ser molt important per l'arquitectura modernista però no era pas una època de llibertats polítiques ni hi havia una democràcia. La Casa Milà, obra de Gaudí va ser construïda entre els anys 1906 i 1910, entre l'any 1905 i 1906 s'havia aprovat la llei de jurisdiccions a instàncies dels militars espanyols, els mateixos que van perpetrar l'assalt a les redaccions del Cu-cut i de la Veu de Catalunya, aquesta llei els permetia jutjar per la via militar a tots aquells que al seu entendre (dels militars) suposés un atac a la unitat d'Espanya o l'exèrcit. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'una època en què l'espanyolisme més caspós podia actuar amb total impunitat mentre es privava de la seva llibertat a molts ciutadans, s'impedia la crítica i quedava prohibida amb totes les conseqüències que d'aquesta llei se'n podien derivar qualsevol acte que els militars més espanyolistes consideressin que era un insult. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'aquella Barcelona a la que se li va imposar un Estat excepció durant dos mesos.


O els cavernícoles ignoren la seva història o s'enyoren èpoques en què les llibertats que haguessin pogut existir van ser esborrades del mapa sabre en mà i amb la connivència dels polítics espanyols, ves per on, sembla que hi hagi coses que no canviïn.


Luís del Val s'enyora d'una Barcelona en què l'Estat espanyol va imposar una llei d'excepció, recordo com en la presentació d'un llibre seu Losantos s'enyorava de les “llibertats” de la Barcelona dels anys 70, època final de la dictadura franquista.


La prohibició de les corrides de toros va ser la decisió voluntària de milers de catalans que van decidir donar suport a una ILP. Només calien 50000 signatures però van recollir més 180000. La ILP va passar per un procés segons marca la llei i finalment el nostre Parlament va aprovar que les corrides de toros serien prohibides a partir de 2012.


No li accepto a Herrera que ens titlli d'escombraries nacionalista o de xusma als que vam donar suport a una ILP que volia acabar amb un acte bàrbar i menyspreable com les corrides de toros. Clar que jo puc pensar que ell la mena de xusma d d'escombraries nacionalista espanyola que disfruta torturant animals. Aquella recollida de signatures va realitzar-se seguint un procediment legal que apropa la democràcia a la ciutadania. No és democràtic que la decisió del poble i dels seus representants electes sigui menyspreada, tampoc és que ho siguin les persones que d'una manera o una altra en l'exercici dels nostres drets vam decidir que no volíem que al nostre país continuïn sacrificant-se toros en un espectacle bàrbar. No és la primera vegada que Herrera, que per cert va viure entre nosaltres i va formar-se professionalment al nostre país, insulta als catalans, deu voler fer-se perdonar aquest pecat de joventut ara que està a la Carpetovetònia interior.


El sentiment protaurí a Catalunya és minoritari, ínfim, en canvi l'antitaurí es majoritari, que ahir omplissin la plaça de toros de la Monumental de Barcelona és enganyós, la majoria de la gent present a la plaça era gent que s'havia desplaçat des d'Espanya per veure la corrida. Seria una cacicada mantenir un espectacle com aquest quan la majoria dels catalans i el Parlament propi hem decidit que ja n'hi ha prou.


No deixa de sorprendre'm la ignorància en matèria històrica de persones que viuen principalment de la seva opinió. Al nacionalisme espanyol no li agrada que puguem parlar en la nostra llengua, estudiar en ella, els molesta, ho senten com el gran fracàs del seu projecte espanyolitzador per Catalunya. I no són honrats. Si el projecte del nacionalisme espanyol de “reduir-nos a les lleis i els costums de Castella” és encara vigent que ho diguin, no passa res, nosaltres continuarem dient que “s'hi posin fulles” i tot seguirà igual, fins que una de les dues parts se'n cansi o nosaltres aconseguim independitzar-nos d'Espanya. No és honrat que una gent que ens vol imposar el mateix projecte espanyolitzador de l'Olivares, de Felip V, de Primo de Rivera i de Franco ens acusi a nosaltres d'autoritaris quan nosaltres decidim que volem viure i estudiar en català, que nosaltres no volem que continuï aquest sangonós espectacle de les corrides de toros i ho fem mitjançant un procediment que partint de la ciutadania acaba sent aprovat pel Parlament que ens representa.


Una cacicada va ser que els famosos “jutges de la Maestranza” decidissin que ells estan pel damunt dels catalans i del Parlament de Catalunya i que, irònicament li esmenin la plana al Cap de l'Estat, del seu Estat, i per tant, jeràrquicament, és el seu cap. No hem d'oblidar, i ja ho he dit abans, que (l'avantprojecte de) l'Estatut de Catalunya va ser redactat i aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles van aprovar-lo després de passar-hi el ribot, que els catalans el vam aprovar en referèndum i el va sancionar el Cap de l'Estat. I llavors un partit polític decideix recorre el text ja aprovat i uns jutges del TC aficionats a les corrides de toros i amb una mentalitat profundament espanyolista decideixen que ells estan pel damunt del poble de Catalunya i dels seus representants, de les Corts espanyoles – que són les que els nomenen – i del Cap de l'Estat. Això si que va ser una cacicada perpetrada per un tribunal que va desprestigiar-se a si mateix durant quatre anys i que va dictar una sentència que justificava les seves decisions expressant uns comentaris propis d'un tribunal d'un país autoritari. La premsa conservadora espanyola sempre ha tingut per Catalunya, la seva cultura o els seus prohoms paraules molt poc respectuoses, aquesta mateixa premsa que si que podia escopir la seva catalanofòbia sense complexes i emprant uns termes que entren en el terreny del racisme contra els catalans. I malauradament si obrim un ABC actual o el seu clònic La Razón, o El (in)Mundo o La Gaceta, podem trobar que malgrat que hagin canviat els noms perquè la mort no perdona ni al més gran dels fills de puta feixistes i la naturalesa humana és finita, veiem que la mentalitat perdura, el llenguatge ranci és el mateix, suposo que deuen heretar el diccionari d'insults als catalans de generació en generació, i ens trobem que el sevillà columnista Antonio Burgos és la reencarnació del murcià falangista Jaime Capmany, tots dos grans aficionats a practicar l'insult contra els catalans.


Les paraules que escolteu corresponen a programes de ràdio però la premsa escrita també va dedicar-nos alguns epítets desagradables.


I tot per prohibir les corrides de toros a Catalunya, quan fa 20 anys van ser prohibides a les Canàries sense que s'hi produís aquest xivarri a la caverna de la Carpetovetònia interior. Són una colla d'hipòcrites, si llavors la caverna mediàtica va restar callada i els polítics espanyolistes també, i tinc entès que llavors les Canàries estaven sota la jurisdicció espanyola, perquè ara fan aquests escarafalls?.
Vídeo: La caverna mediàtica espanyola intenta clavar les seves banyes a Catalunya



La caverna mediática española intenta clavar sus cuernos en Cataluña


La prohibición de las corridas de toros por el Parlamento de Cataluña a instancias de una iniciativa legislativa popular con 180.000 firmas detrás ha enfurecido la caverna mediática española hasta unos límites delirantes. Una iniciativa impulsada desde la sociedad civil que reunió 180.000 firmas de ciudadanos que apoyamos esta ILP. Lo hicimos en el ejercicio de nuestra libertad personal e individual. Pero Carpetovetònia no lo ven de la misma manera, según ellos somos chusma, basura nacionalista, unos nazis dominados por unos caciques autoritarios, y muchos otros epítetos groseros, torpes e insultantes que nos dedican los cavernarios articulistas y periodistas de la Carpetovetònia interior y cavernaria . No es nuevo, la prensa de Madrid tiene "grandes maestros" del insulto gratuito a los catalanes ya todo lo que les parezca catalán.


Carlos Herrera (Onda Cero): "Los toros le remiten a toda esta chusma, los invita a pensar, hay un signo identitario que los emparenta con las tierras de España, y eso lo llevan muy mal, toda esta basura nacionalista. ¿Qué se puede hacer?. El recurso al Constitucional deberá manifestar cuando los plazos lo permiten. Y veremos si son los Pascualito, estos son muy demandados, Pascual Sala y sus secuaces hacen lo que les diga ".
Carlos Herrera poseído por el espíritu de Losantos nos tacha de chusma y de basura nacionalistas, para inmediatamente defender la más que probable presentación del recurso contra la prohibición de las corridas de toros sabiendo que los miembros del Tribunal Constitucional son grandes aficionados a las corridas , y que probablemente declararán la prohibición inconstitucional.


Manuel Martín Ferrand (Punto Radio): "Lo de Cataluña ha sido una cacicada sin más, una exhibición de poder en contra del sentimiento ciudadano".
Manuel Martín Ferrand desde la COPE tilda la prohibición de cacicada y afirma sin complejos que no tiene apoyo social. Ignora que eso salió de la sociedad y que recibió el apoyo de 180,000 ciudadanos con sus firmas, no salió del Parlamento ni del gobierno de la Generalitat. Es decir, Martín Ferrand o miente o no está informado de cómo fue todo el proceso. Estoy seguro de que está informado, sería muy grave que alguien que es opinando profesional estuviera tan mal informado como para no saber cómo fue un proceso de recogida de firmas y presentación de la ILP antitaurina, pero entonces miente, y eso es aún más grave.Cacicada sería que el Tribunal Constitucional se atribuya el derecho a decidir que lo que votamos los catalanes ellos lo pueden cambiar "manu Iudica" porque ellos están por encima de los catalanes, no sería sólo una cacicada, sería un acto propio de una dictadura , y eso es lo que hicieron estos señores del Tribunal Constitucional tan aficionados a las corridas de toros con el Estatuto de Cataluña, decidieron que un Estatuto redactado por el Parlamento de Cataluña, corregido y recortado por las Cortes españolas, votado por los ciudadanos catalanes en referéndum y sancionado por el Jefe del Estado español ellos pueden jugar y trocear sin que ello nos provoque una sensación de que los presuntos defensores del sistema democrático son los que han cometido la cacicada.


Luis del Val (COPE): "Este edificio diseñado por Gaudí, cuando Barcelona respiraba libertad y modernismo, y un torero catalán al que le prohíben extender el capote en su tierra representa todo un símbolo de la Cataluña autoritaria de este principio de siglo".
No es la primera vez que leo o escucho palabras como las de Luis del Val añorando con nostalgia épocas pasadas con una idea muy sesgada de lo que era la época de la que hablan. La época en que se construyó la Pedrera fue muy importante para la arquitectura modernista pero no era una época de libertades políticas ni había una democracia. La Casa Milà, obra de Gaudí fue construida entre los años 1906 y 1910, entre el año 1905 y 1906 se había aprobado la ley de jurisdicciones a instancias de los militares españoles, los mismos que perpetraron el asalto a las redacciones del Cu-cut y de la Veu de Catalunya, esta ley les permitía juzgar por la vía militar a todos aquellos que a su entender (los militares) supusiera un ataque a la unidad de España o el ejército. El señor Luis del Val debe añorar de una época en la que el españolismo más casposo podía actuar con total impunidad mientras se privaba de su libertad a muchos ciudadanos, impedía la crítica y quedaba prohibida con todas las consecuencias que deesta ley se podían derivar cualquier acto que los militares más españolistas consideraran que era un insulto. El señor Luis del Val debe añorar de aquella Barcelona en la que se le impuso un Estado excepción durante dos meses.


O los cavernícolas ignoran su historia o añoran épocas en que las libertades que hubieran podido existir fueron borradas del mapa sable en mano y con la connivencia de los políticos españoles, mira por dónde, parece que haya cosas que no cambien.


Luis del Val añora de una Barcelona en que el Estado español impuso una ley de excepción, recuerdo como en la presentación de un libro suyo Losantos añoraba de las "libertades" de la Barcelona de los años 70, época final de la dictadura franquista.


La prohibición de las corridas de toros fue la decisión voluntaria de miles de catalanes que decidieron apoyar una ILP. Sólo hacían falta 50.000 firmas pero recogieron más 180.000. La ILP pasó por un proceso según marca la ley y finalmente nuestro Parlamento aprobó que las corridas de toros serían prohibidas a partir de 2012.


No le acepto a Herrera que nos tilde de basura nacionalista o chusma los que apoyamos una ILP que quería terminar con un acto bárbaro y despreciable como las corridas de toros. Claro que yo puedo pensar que él la clase de chusma de de basura nacionalista española que disfruta torturando animales. Esa recogida de firmas se realizó siguiendo un procedimiento legal que acerca la democracia a la ciudadanía. No es democrático que la decisión del pueblo y de sus representantes electos sea despreciada, tampoco es que lo sean las personas que de una manera u otra en el ejercicio de nuestros derechos decidimos que no queríamos que en nuestro país continúen sacrificándose se toros en un espectáculo bárbaro. No es la primera vez que Herrera, que por cierto vivió entre nosotros y se formó profesionalmente en nuestro país, insulta a los catalanes, querrá hacerse perdonar ese pecado de juventud ahora que está en la Carpetovetònia interior.


El sentimiento protaurino en Cataluña es minoritario, ínfimo, en cambio el antitaurino es mayoritario, que ayer llenaran la plaza de toros de la Monumental de Barcelona es engañoso, la mayoría de la gente presente en la plaza era gente que se había desplazado desde de España para ver la corrida. Sería una cacicada mantener un espectáculo como éste cuando la mayoría de los catalanes y el Parlamento propio hemos decidido que ya basta.


No deja de sorprenderme la ignorancia en materia histórica de personas que viven principalmente de su opinión. Al nacionalismo español no le gusta que podamos hablar en nuestra lengua, estudiar en ella, les molesta, lo sienten como el gran fracaso de su proyecto españolizador para Cataluña. Y no son honrados. Si el proyecto del nacionalismo español de "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla" es aún vigente que lo digan, no pasa nada, nosotros seguiremos diciendo que "se pongan hojas" y todo seguirá igual, hasta que una de las dos partes se canse o nosotros conseguimos independizarnos de España. No es honrado que una gente que nos quiere imponer el mismo proyecto españolizador del Olivares, de Felipe V, de Primo de Rivera y de Franco nos acuse a nosotros de autoritarios cuando nosotros decidimos que queremos vivir y estudiar en catalán, que nosotrosno queremos que continúe este sangriento espectáculo de las corridas de toros y lo hacemos mediante un procedimiento que partiendo de la ciudadanía acaba siendo aprobado por el Parlamento que nos representa.


Una cacicada fue que los famosos "jueces de la Maestranza" decidieran que ellos están por encima de los catalanes y del Parlamento de Cataluña y que, irónicamente le enmienden la plana al Jefe del Estado, de su Estado, y por tanto, jerárquicamente , es su cabeza. No debemos olvidar, y ya lo he dicho antes, que (el anteproyecto de) del Estatuto de Cataluña fue redactado y aprobado por el Parlamento de Cataluña, las Cortes españolas aprobaron-después de pasar el cepillo, que los catalanes el aprobamos en referéndum y lo sancionó el Jefe del Estado. Y entonces un partido político decide recorre el texto ya aprobado y unos jueces del TC aficionados a las corridas de toros y con una mentalidad profundamente españolista deciden que ellos están por encima del pueblo de Cataluña y de sus representantes, de las Cortes españolas - que son las que los nombran - y del Jefe del Estado. Eso si que fue una cacicada perpetrada por un tribunal que desprestigió a sí mismo durante cuatro años y que dictó una sentencia que justificaba sus decisiones expresando unos comentarios propios de un tribunal de un país autoritario. La prensa conservadora española siempre ha tenido por Cataluña, su cultura o sus prohombres palabras muy poco respetuosas, esta misma prensa que si que podía escupir su catalanofobia sin complejos y utilizando unos términos que entran en el terreno del racismo contra los catalanes. Y desgraciadamente si abrimos un ABC actual o su clónico La Razón, o El (in) Mundo o La Gaceta, podemos encontrar que aunque hayan cambiado los nombres para que la muerte no perdona ni al mayor de los hijos de puta fascistas y la naturalezahumana es finita, vemos que la mentalidad perdura, el lenguaje rancio es lo mismo, supongo que deben heredar el diccionario de insultos a los catalanes de generación en generación, y nos encontramos que el sevillano columnista Antonio Burgos es la reencarnación del murciano falangista Jaime Capmany , ambos grandes aficionados a practicar el insulto contra los catalanes.


Las palabras que escuchan corresponden a programas de radio pero la prensa escrita también dedicarnos algunos epítetos desagradables.


Y todo por prohibir las corridas de toros en Cataluña, cuando hace 20 años fueron prohibidas en Canarias sin que se produjera este alboroto en la caverna de la Carpetovetònia interior. Son una pandilla de hipócritas, si entonces la caverna mediática quedó callada y los políticos españolistas también, y tengo entendido que entonces las Canarias estaban bajo la jurisdicción española, ¿porque ahora hacen estos aspavientos?.

26 de set. 2011

Adéu toreros

Adéu toreros



Ahir es va celebrar a Catalunya l'última corrida de toros, ahir a la plaça de toros la Monumental de Barcelona van ser sacrificats per última vegada sis toros. Mai més a Catalunya sacrificaran sis animals per a divertiment d'uns quants bàrbars.


No es pot defensar aquesta barbàrie amb l'argument que el toreig és art com fan alguns dels seus partidaris que tenen una estranya idea sobre el concepte d'art.


El públic present a la plaça va intentar convertir aquella última corrida en un acte reivindicatiu amb la presència de les dues forces polítiques espanyolistes que van voler aprofitar per convertir l'última sessió de barbàrie inhumana en un acte polític. Novament la senyora Sánchez Camacho va expressar les mateixes paraules de fa uns dies sobre el cost que suposarien les indemnitzacions que segons ella s'hauran de pagar al sector de la tauromàquia i va intentar defensar l'existència de la tauromàquia perquè segons ella, en temps de retallades sanitàries i escolars no s'han de pagar indemnitzacions multimilionàries. Ella barreja dos temes que no tenen res a veure entre ells. Les corrides de toros són un "espectacle" que rep subvencions dels ajuntaments, comunitats autònomes, l'Estat i la Unió Europea. D'aquestes subvencions se'n beneficien els criadors i tot el sector relacionat amb la tauromàquia. Per tant, si a Catalunya deixen de celebrar-se corrides de toros almenys la Generalitat i els ajuntaments s'estalviaran diners, també l'Estat i sens dubte la UE, almenys en allò que a les corrides a Catalunya ens referim. Per tant, estem eliminant una despesa, uns diners que ara podran dedicar-se a allò que realment interessa com la sanitat i l'educació.


Fa molts anys van prohibir les baralles de galls, una activitat que també genera guanys, no va ser necessari indemnitzar ningú. I sigui un gall o un toro em sembla igual de menyspreable que s'organitzi un espectacle al voltant de la mort - segura en el cas del toro i possible en el cas del gall - d'un animal.


La plaça de toros de la Monumental és propietat de Balañá, com molts cines i teatres de Barcelona. El senyor Balañá no perdrà diners pel fet que ja no se celebrin corrides a Catalunya, sempre pot llogar la plaça per a altres activitats o se la pot vendre. No em crec que la fi de les corrides de toros implique pèrdues pel senyor Balañá. Al senyor Balañá no el preocupa tenir negocis tancats, a la Via Laietana fa més de deu anys que l'empresa Balañá té un cinema tancat per reformes, més de deu anys i sembla que continuarà així indefinidament.


Els protaurins diuen que la prohibició és més política que animalista. Si, ho és perquè va ser el Parlament de Catalunya la institució que va aprovar la prohibició, però l'origen de la prohibició està en una Iniciativa Legislativa Popular. Qui està convertint aquest assumpte en un tema exclusivament polític són el PP i C's donant suport als protaurins, fent acte de presència a la Monumental i anunciant que recorreran la prohibició al Tribunal Constitucional, tribunal que ja coneixem la tendència que té a tombar les lleis del Parlament de Catalunya que no agraden al PP, i la gran afició taurina d'alguns dels seus membres, els arxifamosos "jutges de la Maestranza".


Ja n'hi ha prou, senyora Sánchez Camacho, les lleis s'aproven al Parlament, i es deroguen al Parlament, vostè no té cap dret a imposar "manu iudiciali" la seva llei, i encara menys per la mà del Tribunal Constitucional, les decisions del qual tenen són producte d'una clara tendència ideològica dels membres d'aquest tribunal.


Soc un dels 180000 ciutadans d'aquest país que va donar suport amb la signatura a la ILP antitaurina perquè desitjava que en el meu país deixés de representar-se un espectacle que acaba amb el sacrifici de sis animals només per divertir a un grup de sàdics.


Adiós toreros


Ayer se celebró en Cataluña la última corrida de toros, ayer en la plaza de toros La Monumental de Barcelona fueron sacrificados por última vez seis toros. Nunca más en Cataluña sacrificarán seis animales para diversión de unos cuantos bárbaros.


No se puede defender esta barbarie con el argumento de que el toreo es arte como hacen algunos de sus partidarios que tienen una extraña idea sobre el concepto de arte.


El público presente en la plaza intentó convertir esa última corrida en un acto reivindicativo con la presencia de las dos fuerzas políticas españolistas que quisieron aprovechar para convertir la última sesión de barbarie inhumana en un acto político. Nuevamente la señora Sánchez Camacho expresó las mismas palabras de hace unos días sobre el coste que supondrían las indemnizaciones que según ella tendrán que pagar el sector de la tauromaquia e intentó defender la existencia de la tauromaquia porque según ella, en tiempo de recortes sanitarias y escolares no deben pagar indemnizaciones multimillonarias. Ella mezcla dos temas que no tienen nada que ver entre ellos. Las corridas de toros son un "espectáculo" que recibe subvenciones de los ayuntamientos, comunidades autónomas, el Estado y la Unión Europea. De estas subvenciones se benefician los criadores y todo el sector relacionado con la tauromaquia. Por tanto, si en Cataluña dejan de celebrarse corridas de toros menos la Generalitat y los ayuntamientos se ahorrarán dinero, también el Estado y sin duda la UE, al menos en lo que a las corridas en Cataluña nos referimos. Por lo tanto, estamos eliminando un gasto, un dinero que ahora podrán dedicarse a lo que realmente interesa como la sanidad y la educación.


Hace muchos años prohibieron las peleas de gallos, una actividad que también genera ganancias, no fue necesario indemnizar a nadie. Y sea un gallo o un toro me parece igual de despreciable que se organice un espectáculo en torno a la muerte - segura en el caso del toro y posible en el caso del gallo - de un animal.


La plaza de toros de la Monumental es propiedad de Balañá, como muchos cines y teatros de Barcelona. El señor Balañá no perderá dinero debido a que ya no se celebren corridas en Cataluña, siempre puede alquilar la plaza para otras actividades o se la puede vender. No me creo que el fin de las corridas de toros implique pérdidas por el señor Balañá. Al señor Balañá no le preocupa tener negocios cerrados, en la Via Laietana hace más de diez años que la empresa Balañá tiene un cine cerrado por reformas, más de diez años y parece que continuará así indefinidamente.


Los protaurinos dicen que la prohibición es más política que animalista. Si, lo es porque fue el Parlamento de Cataluña la institución que aprobó la prohibición, pero el origen de la prohibición está en una Iniciativa Legislativa Popular. ¿Quién está convirtiendo este asunto en un tema exclusivamente político son el PP y C s apoyando los protaurinos, haciendo acto de presencia en la Monumental y anunciando que recurrirán la prohibición en el Tribunal Constitucional, tribunal que ya conocemos la tendencia que tiene a tumbar las leyes del Parlamento de Cataluña que no gustan al PP, y la gran afición taurina de algunos de sus miembros, los archifamosos "jueces de la Maestranza".


Ya basta, señora Sánchez Camacho, las leyes se aprueban en el Parlamento, y se derogan el Parlamento, usted no tiene ningún derecho a imponer "manu iudiciali" su ley, y menos aún por la mano del Tribunal Constitucional, cuyas decisiones tienen son producto de una clara tendencia ideológica de los miembros de este tribunal.


Soy uno de los 180.000 ciudadanos de este país que apoyó con la firma en la ILP antitaurina porque deseaba que en mi país dejara de representarse un espectáculo que termina con el sacrificio de seis animales sólo para divertir a un grupo de sádicos.

25 de set. 2011

El conte d'en Saul i en Muhammad

El conte d'en Saul i en Muhammad




En Saul i en Muhammad eren veïns, l'Ajuntament els havia concedit un terreny i els va autoritzar a construir una casa. La condició era que ells s'havien de fer la casa i que aquesta havia de ser habitable. En Saul va aixecar una bonica casa amb un jardí on va plantar un parell d'arbres fruiters. Mentrestant en Muhammad passava els dies fent el ronso, va construir una barraca mal feta i al seu jardí va deixar que creixessin les males herbes.


Una nit en Muhammad va entrar a la propietat d'en Saul i va robar la fruita d'un dels arbres però va trencar la branca. Al dia següent en Saul va anar a parlar amb en Muhammad:


-Pots agafar la fruita, és per menjar, però no destrossis l'arbre – va dir en Saul.


-Jo faig el que vull – respongué en Muhammad.


Un parell de dies després en Muhammad va agafar fruita de l'altre arbre de la propietat d'en Saul i va causar més danys a aquest arbre. En Saul va oferir-li un parell d'esqueixos dels seus fruiters i va provar d'explicar-li com els havia de plantar però en Muhammad no volia aprendre com plantar els esqueixos, era més fàcil robar la fruita al veí i destrossar-li els seus arbres, i després poder seguir fent el ronso.


En Saul va anar a l'Ajuntament i va explicar la situació. L'Ajuntament va cridar a en Muhammad per a què expliqués la seva versió dels fets, en Muhammad no va voler anar adduint que ell no tenia res que parlar amb en Saul.


Com que en Muhammad seguia entrant a la seva propietat i causant danys als seus arbres en Saul va decidir aixecar una tàpia que impedís que en Muhammad entrés al seu jardí. En Muhammad va optar per dedicar-se a llançar pedres contra la casa d'en Saul fins que va trencar un vidre. En Saul va anar a parlar amb en Muhammad per demanar-li que deixés de tirar pedres, veient que en Muhammad no feia cas va anar a l'Ajuntament i va presentar una queixa però li van dir que no el podien atendre.


Un dia una de les pedres d'en Muhammad quasi toca un fill d'en Saul, aquest molt emprenyat va agafar la pedra més grossa que va trobar i la va llançar pel damunt de la tàpia, la pedra va esclafar la barraca d'en Muhammad amb en Muhammad dins, i en Muhammad va anar a l'Ajuntament i va queixar-se que en Saul li hagués llançat aquella pedra. Des de l'Ajuntament cridaren en Saul i li van recriminar que hagués llançat aquella pedra que havia destrossat la barraca d'en Muhammad. En Saul va respondre que si l'Ajuntament hagués reconvingut a en Muhammad quan ell va queixar-se de les pedres que en Muhammad llançava contra casa seva ara en Muhammad tindria la seva casa però ni en Muhammad havia volgut arribar a cap acord ni l'Ajuntament havia fet res per evitar que s'arribés a aquesta situació.


En Muhammad va refer la seva barraca per aixoplugar-se els dies de pluja però el desig declarat d'en Muhammad era quedar-se la casa i el terreny d'en Saul després de fer-lo fora o matar-lo. En Muhammad mai va complir amb les condicions i l'Ajuntament no li va exigir que les complís, en canvi eren molt perepunyetes exigint a Saul que complís les condicions.


Vídeo: El conflicto palestino-israelí: la verdad sobre "Cisjordania"











El cuento de Saul y Muhammad


Saul y Muhammad eran vecinos, el Ayuntamiento les había concedido un terreno y les autorizó a construir una casa. La condición era que ellos tenían que hacer la casa y que esta debía ser habitable. Saul levantó una bonita casa con un jardín donde plantó un par de árboles frutales. Mientras tanto Muhammad pasaba los días haciendo el remolón, construyó una choza mal hecha y en su jardín dejó que crecieran las malas hierbas.


Una noche Muhammad entró en la propiedad de Saul y robó la fruta de uno de los árboles pero rompió la rama. Al día siguiente Saul fue a hablar con Muhammad:


-Puedes coger la fruta, es para comer, pero no destroces el árbol - dijo Saul.


-Yo hago lo que quiero - respondió Muhammad.


Un par de días después Muhammad cogió fruta del otro árbol de la propiedad de Saul y causó más daños a este árbol. Saul le ofreció un par de esquejes de sus frutales y trató de explicarle cómo les había de hacer pero Muhammad no quería aprender como hacer los esquejes, era más fácil robar la fruta al vecino y destrozarle sus árboles, y luego poder seguir haciendo el remolón.


Saul fue al Ayuntamiento y explicó la situación. El Ayuntamiento llamó a Muhammad para que explicara su versión de los hechos, Muhammad no quiso ir aduciendo que él no tenía nada que hablar con Saul.


Como Muhammad seguía entrando en su propiedad y causando daños a sus árboles, Saul decidió levantar una tapia que impidiera que Muhammad entrara en su jardín. Muhammad optó por dedicarse a lanzar piedras contra la casa de Saul hasta que rompió un cristal. Saul fue a hablar con Mohamed para pedirle que dejara de tirar piedras, viendo que Muhammad no hacía caso fue al Ayuntamiento y presentó una queja pero le dijeron que no podían atenderle.


Un día una de las piedras de Muhammad casi toca un hijo de Saul, este muy enfadado cogió la piedra más grande que encontró y la lanzó por encima de la tapia, la piedra aplastó la barraca de Muhammad con Muhammad dentro, y Muhammad fue al Ayuntamiento y se quejó que Saul le hubiera lanzado esa piedra. Desde el Ayuntamiento llamaron a Saul y le recriminaron que hubiera lanzado esa piedra que había destrozado la barraca de Muhammad. Saul respondió que si el Ayuntamiento hubiera reconvenido a Muhammad cuando él se quejó de las piedras que Muhammad lanzaba contra su casa ahora Muhammad tendría su casa pero ni Muhammad había querido llegar a ningún acuerdo ni el Ayuntamiento había hecho nada para evitar que se llegara a esta situación.


Muhammad rehizo su choza para guarecerse los días de lluvia pero el deseo declarado de en Muhammad era quedarse con la casa y el terreno de en Saul después de echarlo o matarlo. Muhammad nunca cumplió con las condiciones y el Ayuntamiento no le exigió que las cumpliera, en cambio eran muy quisquillosos exigiendo a Saul que cumpliera las condiciones.

Encara no han guanyat però ja prendre el control de RTVE

Encara no han guanyat però ja prendre el control de RTVE


Encara no han guanyat les eleccions, van perdre les de 2004 i les de 2008, i malgrat tot poden tombar lleis perquè controlen els principals Tribunals de l'Estat: Tribunal Constitucional, l'Audiència Nacional o els TSJ que dicten sentències a la mida dels seus desitjos. Podríem citar la sentència contra l'Estatut i les sentències contra la llengua catalana, l'arxivament de les causes contra els casos de corrupció que afecten al PP, etc.

Encara no han guanyat les eleccions però ja han provat de prendre el control de RTVE. És evident que el model de televisió de mitjans públics objectius – o quasi - no agrada el PP, només cal veure els casos de Canal 9 i Telemadrid. Recentment un senador o diputat del PP va declarar que quan guanyessin les eleccions farien fora la presentadora del "Telediario", Ana Pastor. Aquesta periodista va entrevistar el dictador iranià Ahmadinejad que va estar molt incòmode no només pel fet que l'entrevistés una dona i que aquesta se li mostrés molt inquisitiva, també era evident la incomoditat del sàtrapa iranià quan el mocador amb què la periodista de TVE es cobria va anar lliscant deixant els seus cabells al descobert, cosa que per un islamista fanàtic com Ahmadinejad devia ser intolerable. No va ser aquesta la causa de l'emprenyament del PP amb aquesta periodista, el fet que va molestar a alguns dirigents del PP va ser quan Ana Pastor “va gosar” negar les acusacions de partidisme dels serveis informatius que va fer durant una entrevista la secretària general del PP i presidenta de Castella La Manxa, Dolores de Cospedal, gran aficionada a “denunciar” conxorxes contra el PP sense aportar cap prova.

El Partit Popular deu voler que TVE torni a ser aquella televisió pública de l'època Aznar amb un Urdaci fent el paperot trist propi de corifeu i apologista del cabdill Aznar. Encara no han guanyat les eleccions, ja ho he dit, és molt probable que les guanyin i que ho facin per majoria absoluta si no es produeix un miracle, un cataclisme imprevist o que els que tenen la intenció de votar al PP vegin la llum divina i decideixin votar a una opció diferent. Jo els proposaria les següents opcions: Partit del Kamasutra, Partit de l'Apocalipsi o el Partit del Cànnabis.

Tornem a posar-nos seriosos. Els consellers de RTVE van aprovar que ells tindrien accés als continguts dels informatius de la cadena, dos dies més tard, i veient la reacció que han provocat han decidit anular la proposta.

Son 9 els consellers de RTVE:

Rosario López Miralles (PP), Manuel Esteve (PP), Andrés Martín (PP), Jesús Andreu (PP), Josep Manuel Silva (CiU), Miguel Ángel Sacaluga (PSOE), Mari Cruz Llamazares (PSOE), Francesc Bellmunt (ERC) i Héctor Maravall (CCOO).. La proposta va ser a aprovada pels quatre representants del PP i perquè els altres 5 van abstenir-se. Va ser la consellera nomenada pel PP, Rosario López Miralles qui va fer la proposta al consell d'administració de RTVE. Segons aquesta proposta els consellers de RTVE tindrien accés a l'eina de treball intern amb la redacció prepara les notícies i vídeos que emetran durant el "Telediario". No és la primera vegada que Miralles presenta aquesta proposta però abans sempre havia estat refusada. Aquesta vegada l'havien aprovat però les protestes dels treballadors i la polèmica generada ha obligat a anul•lar-la dos dies després.

Els treballadors de RTVE han demanat la dimissió dels nou consellers malgrat que hagin demanat disculpes. Considerant el fet que aquesta proposta ha estat presentada més vegades, i per tant, és evident que hi ha una voluntat d'imposar aquest control polític sobre la feina dels periodistes de la cadena les disculpes que han demanat els nou consellers són irrellevants. Els treballadors tenen raó quan demanen la dimissió de tots nou consellers. Els treballadors, però, hauran d'estar alerta perquè d'aquí a menys de dos mesos és molt probable que hagi guanyat les eleccions el Partit Popular i és evident que el PP no vol una cadena pública imparcial, ni tampoc una cadena pública lleugerament esbiaixada, volen un NO-DO.

Vídeo: Consejo de RTVE se retracta de su decisión sobre el Control de informativos


Vídeo: Ana Pastor y Cospedal


Video: Urdaci – CCOO




Aún no han ganado pero ya intentan tomar el control de RTVE

Todavía no han ganado las elecciones, perdieron las de 2004 y las de 2008, ya pesar de todo pueden tumbar leyes para controlan los principales Tribunales del Estado: Tribunal Constitucional, la Audiencia Nacional o los TSJ que dictan sentencias a la medida de los sus deseos. Podríamos citar la sentencia contra el Estatut y las sentencias contra la lengua catalana, el archivo de las causas contra los casos de corrupción que afectan al PP, etc.

Todavía no han ganado las elecciones pero ya han probado de tomar el control de RTVE. Es evidente que el modelo de televisión de medios públicos objetivos - o casi - no gusta al PP, sólo hay que ver los casos de Canal 9 y Telemadrid. Recientemente un senador o diputado del PP declaró que cuando ganaran las elecciones harían fuera la presentadora del "Telediario", Ana Pastor. Esta periodista entrevistó al dictador iraní Ahmadineyad que estuvo muy incómodo no sólo por el hecho de que la entrevistara una mujer y que ésta se le mostrara muy inquisitiva, también era evidente la incomodidad del sátrapa iraní cuando el pañuelo con el que la periodista de TVE se cubría fue deslizando dejando sus cabellos al descubierto, lo que por un islamista fanático como Ahmadineyad sería intolerable. No fue esta la causa del enfado del PP con esta periodista, el hecho que molestó a algunos dirigentes del PP fue cuando Ana Pastor "se atrevió" negó las acusaciones de partidismo de los servicios informativos que hizo durante una entrevista la secretaria general del PP y presidenta de Castilla La Mancha, Dolores de Cospedal, gran aficionada a "denunciar" componendas contra el PP sin aportar ninguna prueba.

El Partido Popular debe querer que TVE vuelva a ser esa televisión pública de la época Aznar con un Urdaci haciendo el papelón triste propio de corifeo y apologista del caudillo Aznar. Todavía no han ganado las elecciones, ya lo he dicho, es muy probable que las ganen y que lo hagan por mayoría absoluta si no se produce un milagro, un cataclismo imprevisto o que los que tienen la intención de votar al PP vean la luz divina y decidan votar a una opción diferente. Yo les propondría las siguientes opciones: Partido del Kamasutra, Partido del Apocalipsis o el Partido del Cannabis.

Volvemos a ponernos serios. Los consejeros de RTVE aprobaron que ellos tendrían acceso a los contenidos de los informativos de la cadena, dos días más tarde, y viendo la reacción que han provocado han decidido anular la propuesta.

Son 9 los consejeros de RTVE:

Rosario López Miralles (PP), Manuel Esteve (PP), Andrés Martín (PP), Jesús Andreu (PP), Josep Manuel Silva (CiU), Miguel Ángel Sacaluga (PSOE), Mari Cruz Llamazares (PSOE), Francesc Bellmunt (ERC ) y Héctor Maravall (CCOO) .. La propuesta fue aprobada por los cuatro representantes del PP y para los otros 5 fueron abstenerse. Fue la consejera nombrada por el PP, Rosario López Miralles quien hizo la propuesta al consejo de administración de RTVE. Según esta propuesta los consejeros de RTVE tendrían acceso a la herramienta de trabajo interno con la redacción prepara las noticias y vídeos que emitirán durante el "Telediario". No es la primera vez que Miralles presenta esta propuesta pero antes siempre había sido rechazada. Esta vez la habían aprobado pero las protestas de los trabajadores y la polémica generada ha obligado a anular la dos días después.

Los trabajadores de RTVE han pedido la dimisión de los nueve consejeros pese a haber pedido disculpas. Considerando el hecho de que esta propuesta ha sido presentada más veces, y por lo tanto, es evidente que hay una voluntad de imponer este control político sobre el trabajo de los periodistas de la cadena las disculpas que han pedido los nueve consejeros son irrelevantes. Los trabajadores tienen razón cuando piden la dimisión de los nueve consejeros. Los trabajadores, sin embargo, deberán estar alerta para que dentro de menos de dos meses es muy probable que haya ganado las elecciones el Partido Popular y es evidente que el PP no quiere una cadena pública imparcial, ni tampoco una cadena pública ligeramente sesgada , quieren un NO-DO.

Article de premsa: Mussolini a Jerusalem - Autor: Jaume Clotet

Article de Jaume Clotet publicat al diari El Punt Avui el 3 de febrer de 2011.

El Punt Avui - Notícia: Mussolini a Jerusalem

Autor: Jaume Clotet
Enllaç a la font principal
El nacionalisme àrab dels anys trenta va ser el primer moviment important a adherir-se a l'Alemanya nacionalsocialista
La polèmica pel contracte de patrocini entre el Barça i la Qatar Foundation ha tingut la virtut de tornar a posar al descobert la connexió històrica entre el nazisme i un sector de la resistència àrab contra Israel. Com sabran, aquesta fundació empara el teòleg Yusuf al-Qaradawi, el qual assegura que “Hitler va ser un càstig diví per als jueus”. És un bon moment, doncs, per aprofundir una mica en aquesta relació històrica, sobretot per desmuntar la cantarella habitual que compara els israelians amb els nazis, quan més aviat és a l'inrevés.
El nacionalisme àrab dels anys trenta va ser el primer moviment important a adherir-se a l'Alemanya nacionalsocialista, que va rebre la nova entesa amb els braços oberts. L'interès era mutu: els àrabs buscaven un aliat fort per desempallegar-se del colonialisme britànic i els alemanys necessitaven un aliat a l'Orient Mitjà per accedir als jaciments petroliers. Per això, el III Reich va adobar aquesta relació convidant delegacions àrabs a les trobades anuals de Nuremberg i afalagant els nous socis. A més, les teories antisemites eren compartides per alemanys i àrabs, fet que estrenyia més els lligams entre els nous amics.
El gran muftí de Jerusalem, Muhammad Amin al-Husayni, va encarnar com ningú aquesta assumpció dels preceptes nazis. Exiliat a Berlín, va treballar estretament amb Hitler en la creació de forces militars musulmanes als Balcans i en l'extermini de jueus romanesos, croats o búlgars. A més, a través de Ràdio Berlín va animar els àrabs a “matar tots els jueus a l'abast”. Per fer-se una idea del grau de col•laboració entre els alemanys i els seus aliats àrabs, només cal rellegir algunes frases del telegrama que Heinrich Himmler, comandant en cap de les Schutzstaffel (SS), va enviar al gran muftí el 2 de novembre del 1943. El jerarca nazi diu literalment: “És en el reconeixement d'aquest enemic i de la lluita comuna en contra que hi ha els sòlids fonaments de l'aliança natural entre la Gran Alemanya Nacional-Socialista i els musulmans amants de la llibertat arreu del món”. I rebla: “Amb aquest esperit, en l'aniversari de la infame Declaració Balfour, us envio els meus sentiments més profunds i els desitjos d'una exitosa consecució de la vostra lluita fins a la victòria final”.
Per les mateixes raons que el seu col•lega i aliat Adolf Hitler, Mussolini també tenia grans simpaties pels àrabs i volia evitar l'establiment d'una llar nacional jueva a Palestina. Tot i així, els seus mètodes no eren tan brutals. Com a mostra de bona voluntat, l'any 1938 Il Duce va fer un regal d'excepció durant les obres de restauració de la mesquita d'Al-Aqsa, situada al Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites. Mussolini hi va fer enviar unes fabuloses columnes de marbre de Carrara, que encara avui sostenen tota l'estructura. Per desgràcia, la mesquita té prohibida l'entrada als no musulmans, de manera que són pocs els europeus que les han pogut admirar.
Deixem el passat i tornem al present. Aquest fil conductor no s'ha dissolt mai i continua vigent, com deia al principi de l'article. Per exemple, recentment el diputat de Hamas Yunis Al-Astal va negar l'Holocaust i es va queixar que aquesta tragèdia consti en el currículum escolar dels centres tutelats per l'ONU a la franja de Gaza. Tant aquest integrista com al-Qadarawi tenen prohibida l'entrada al Regne Unit, que no només és la democràcia més antiga del món, sinó també el país que va parar els peus a Adolf Hitler.

Vídeo: Islamic Nazis


Vídeo: Nazi-Muslim SS Division


Vídeo: Nazis and Muslims: Partners in Crime


El Punt Avui - Noticias Mussolini en Jerusalén
Autor: Jaume Clotet
Enlace a la fuente principal
"El nacionalismo árabe de los años treinta fue el primer movimiento importante en adherirse a la Alemania nacionalsocialista"
La polémica por el contrato de patrocinio entre el Barça y la Qatar Foundation ha tenido la virtud de volver a poner al descubierto la conexión histórica entre el nazismo y un sector de la resistencia árabe contra Israel. Como sabrán, esta fundación ampara el teólogo Yusuf al-Qaradawi, quien asegura que "Hitler fue un castigo divino para los judíos". Es un buen momento, pues, para profundizar un poco en esta relación histórica, sobre todo para desmontar la cantinela habitual que compara los israelíes con los nazis, cuando más bien es al revés.
El nacionalismo árabe de los años treinta fue el primer movimiento importante en adherirse a la Alemania nacionalsocialista, que recibió la nueva entendimiento con los brazos abiertos. El interés era mutuo: los árabes buscaban un aliado fuerte para desembarazarse del colonialismo británico y los alemanes necesitaban un aliado en Oriente Medio para acceder a los yacimientos petroleros. Por ello, el III Reich abonar esta relación invitando delegaciones árabes en los encuentros anuales de Nuremberg y halagando los nuevos socios. Además, las teorías antisemitas eran compartidas por alemanes y árabes, lo que apretaba más los vínculos entre los nuevos amigos.
El gran muftí de Jerusalén, Muhammad Amin al-Husayni, encarnó como nadie esta asunción de los preceptos nazis. Exiliado en Berlín, trabajó estrechamente con Hitler en la creación de fuerzas militares musulmanas en los Balcanes y en el exterminio de judíos rumanos, croatas o búlgaros. Además, a través de Radio Berlín animó a los árabes a "matar a todos los judíos al alcance". Para hacerse una idea del grado de colaboración entre los alemanes y sus aliados árabes, sólo hay releer algunas frases del telegrama que Heinrich Himmler, comandante en jefe de las Schutzstaffel (SS), envió al gran muftí el 2 de noviembre de 1943. El jerarca nazi dice literalmente: "Es en el reconocimiento de este enemigo y de la lucha común en contra de que están los sólidos fundamentos de la alianza natural entre la Gran Alemania Nacional-Socialista y los musulmanes amantes de la libertad en todo el mundo ". Y remacha: "Con este espíritu, en el aniversario de la infame Declaración Balfour, os envío mis sentimientos más profundos y los deseos de una exitosa consecución de su lucha hasta la victoria final".
Por las mismas razones que su colega y aliado Adolf Hitler, Mussolini también tenía grandes simpatías por los árabes y quería evitar el establecimiento de un hogar nacional judío en Palestina. Sin embargo, sus métodos no eran tan brutales. Como muestra de buena voluntad, en 1938 Il Duce hizo un regalo de excepción durante las obras de restauración de la mezquita de Al Aqsa, situada en el Monte del Templo o Explanada de las Mezquitas. Mussolini hizo enviar unas fabulosas columnas de mármol de Carrara, que aún hoy sostienen toda la estructura. Por desgracia, la mezquita tiene prohibida la entrada a los no musulmanes, de modo que son pocos los europeos que las han podido admirar.
Dejamos el pasado y volvemos al presente. Este hilo conductor no se ha disuelto nunca y sigue vigente, como decía al principio del artículo. Por ejemplo, recientemente el diputado de Hamás Yunis Al-Astal negó el Holocausto y se quejó de que esta tragedia conste en el currículo escolar de los centros tutelados por la ONU en la Franja de Gaza. Tanto este integrista como al-Qadarawi tienen prohibida la entrada al Reino Unido, que no sólo es la democracia más antigua del mundo, sino también el país que parar los pies a Adolf Hitler.



El Punt Avui - News: Mussolini in Jerusalem
Author: Jaume Clotet
Link to the main source
"Arab nationalism of the thirties was the first major movement to join the Nazi Germany"
The controversial sponsorship contract between the club and the Qatar Foundation has been under re-exposing the historical connection between Nazism and a sector of the Arab resistance against Israel. As know, the foundation under the theologian Yusuf al-Qaradawi, who said "Hitler was a divine punishment for the Jews." It is a good time, then, to delve a bit into this historical relationship, especially for dismantling the common Cantarella compares Israelis with Nazis, when it is rather the reverse.
Arab nationalism of the thirties was the first major movement to join the Nazi Germany, which received a new understanding with the open arms. The interest was mutual: the Arabs were seeking a strong partner to get rid of British colonialism and the Germans needed a partner Middle East oil fields to access. Therefore, the Third Reich fix this relationship by inviting delegations to the annual meetings of Arab Nuremberg and flattered new partners. In addition, anti-Semitic theories were shared by Germans and Arabs, which pressed more links between new friends.
The Grand Mufti of Jerusalem, Muhammad Amin al-Husayn, embodied this assumption as one of the rules Nazi. He fled to Berlin, he worked closely with Hitler in the creation of Muslim military forces in the Balkans and the extermination of Jews, Romanians, Croats and Bulgarians. In addition, through radio Berlin encouraged the Arabs to "kill all Jews within reach." To get an idea of the degree of collaboration between the germans and their Arab allies, only should reread some sentences of the telegram that Heinrich Himmler, commander of the Schutzstaffel (SS), the Grand Mufti sent on 2 November 1943. The Nazi jerarca literally says: "It is in recognition of this common enemy and fighting against it are the solid foundations of the natural alliance between the National-Socialist Greater Germany and the freedom-loving Muslims around the world ". And he further cautions: "In this spirit, on the anniversary of the infamous Balfour Declaration, I send you my deepest feelings and desires of a successful pursuit of your struggle until final victory."
For the same reasons that his colleague and ally of Adolf Hitler, Mussolini also had great sympathy for Arab and wanted to avoid the establishment of a Jewish National Home in Palestine. However, their methods were so brutal. As a token of goodwill in 1938 Il Duce made an exceptional gift for the restoration of Al-Aqsa mosque, located on the Temple Mount and Esplanade of the Mosques. Mussolini was to send a fabulous Carrara marble columns, which still maintain the whole structure. Unfortunately, the mosque is forbidden entry to non-Muslims, so that few Europeans who have been admiring.
Let us return to the past and present. This thread is not never been dissolved and remains in force, as I said at the beginning of the article. For example, recently Hamas MP Yunis Al-Astala denied the Holocaust and complained that such tragedy recorded in the school curriculum of schools supervised by the UN to Gaza Strip. Both this and the fundamentalist-Qadarawi are prohibited entry into the United Kingdom, not only is the world's oldest democracy, but also the country that stopped Hitler at his feet.

23 de set. 2011

Entre el soldà d'Istanbul i el faraó d'Egipte

Entre el soldà d'Istanbul i el faraó d'Egipte



Conflicte amb el soldà

El clima de tensió entre Israel i Turquia està lluny d'apaivagar-se. Les relacions van deteriorar-se arran de l'abordatge de la flotilla proHamàs encapçalada pel vaixell turc Mavi Marmara que intentava trencar el bloqueig israelià de Gaza. 9 islamistes turcs van morir pels trets dels soldats israelians.

Les relacions entre ambdós Estats van deteriorar-se molt, però Erdogan lluny d'intentar rebaixar la tensió només s'ha dedicat a anunciar accions que només poden agreujar el conflicte. Des d'amenaçar els jaciments de gas que explota Israel a amenaçar amb escortar futures flotilles proHamàs advertint que realitzaran accions hostils contra els vaixells israelians. Sembla que el “soldà” Erdogan, considerat, fins ara, islamista moderat s'està tornant cada dia més islamista i cada dia menys moderat, i té ínfules imperialistes, com si volgués restaurar l'Imperi Otomà.

Puc entendre que el govern turc s'emprenyés amb Israel per la mort de nou dels seus ciutadans però aquests nous ciutadans intentaven cometre trencar un bloqueig que impedeix l'arribada per mar d'armes pel grup terrorista Hamàs. El govern turc té dret a emprenyar-se si maten a ciutadans seus, però aquests ciutadans estaven intentant cometre un delicte contra la seguretat d'Israel. Aquests 9 islamistes turcs encara estarien vius si haguessin fet allò que s'espera de qui diu ser pacifista però van atacar els soldats israelians i aquests van haver d'abatre'ls. També Israel té dret a exigir responsabilitats a Turquia pels actes que van cometre els 9 islamistes turcs.

Incís: Els països poden protestar si els seus ciutadans són maltractats per un altre Estat i protestar si són assassinats, però si els seus ciutadans intenten cometre un delicte el mínim que haurien de fer és callar. Si Turquia detectés un avió, vaixell o una caravana de camells que s'apropés al Kurdistan per entregar als kurds presumptament ajuda humanitària ja us puc dir que no serien només nou els morts, segurament no deixarien viu ningú.

Per tant, aquesta pell fina del soldà Erdogan em semblaria irresponsable si només fossin unes declaracions per a la galeria islamista i el nacionalisme turc més ranci, però si és una declaració d'intencions crec que és inacceptable.

Al “soldà” Erdogan va presentar una protesta davant les Nacions Unides, però a estat arran de les conclusions finals de la comissió quan Erdogan ha iniciat un camí molt perillós, ha abandonat tota la moderació que se li suposava i ara ja només queda l'islamista.

La cancellera Merkel preocupada per la tensió entre Israel i Turquia ha hagut d'estirar de les orelles al “soldà” Erdogan. Erdogan va expressar la voluntat turca de convertir-se en membre de la UE però la cancellera li hi ha transmès la posició contrària a l'adhesió turca a la UE i que s'haurà de conformar amb una aliança estratègica.

Turquia fa anys que aspira a ser membre de la UE però hi ha diverses raons que ho han impedit: Turquia era una democràcia tutelada pels militars, amb una majoria de població musulmana i ara té un govern islamista, des de fa temps el país s'ha reislamitzat, i això provoca reticències a molts països europeus. Turquia té un conflicte amb els kurds que intenta resoldre per vies molt expeditives, i es nega a assumir les seves responsabilitats pel genocidi del poble armeni, genocidi que no només és negat sinó que és un tema que pot portar a la garjola al turc que parli del tema.
El conflicte amb Egipte

L'agost passat el sud d'Israel va ser atacat per un comando terrorista que va entrar a Israel des del Sinaí atacant els vehicles que circulaven per una carretera a prop d'Eilat, mentrestant des de Gaza van llançar-se diversos projectils. Va ser una acció conjunta de diversos grups terroristes palestins. Fins ara es creia que el grup que s'havia infiltrat a través de la frontera entre Israel i Egipte havia sortit de Gaza, havia recorregut la frontera per la Península del Sinaí fins que va trobar un forat a la frontera i llavors van entrar a Israel. Això deia la investigació preliminar. L'exèrcit israelià va repel•lir i perseguir els terroristes. En un enfrontament amb els terroristes va produir-se un tiroteig creuat en què van morir cinc policies egipcis. El govern egipci va exigir al govern israelià que demanés disculpes per la mort dels cinc policies egipcis, Israel va lamentar però no va condemnar la mort dels policies egipcis. Aquest fet va provocar un conflicte diplomàtic entre ambdós països, Israel va reduir la seva presència diplomàtica a la mínima expressió fins que l'Ambaixada israeliana a El Caire va ser assaltada per les masses. Però la investigació ha continuat i ara les conclusions difereixen una mica de les primeres conclusions. Tots els terroristes que van entrar a Israel eren ciutadans egipcis, un d'ells era un policia egipci.

En aquell atac van morir 8 israelians i 7 terroristes. Van morir cinc policies egipcis per trets dels soldats israelians. Israel va respondre als atacs terroristes atacant als CRP causant una trentena de palestins morts i un israelià.

El grup que va realitzar l'atac estava integrat per 20 terroristes que van repartir-se en dos grups, en un d'ells hi havia tres suïcides. Van entrar a Israel i van atacar als vehicles israelians i una patrulla militar. Entre els terroristes que van disparar sobre els vehicles israelians hi havia un policia egipci, quan els soldats israelians van perseguir als terroristes i van acabar enfrontant-s'hi matant els cinc policies egipcis.

“De la investigació es desprèn que els Comitès Populars de Resistència van allistar un grup terrorista al Sinaí, van instruir-los, ensinistrar-los, armar-los, els van donar suport logístic”.

El govern egipci ha refusat les conclusions d'aquest informe malgrat que està basat en la identitat dels terroristes ja que només està interessat que Israel es disculpi per la mort dels cinc policies egipcis, de la resta de l'assumpte intenta desentendre's. Però no oblidem que els terroristes van entrar a Israel després de recórrer tota la frontera entre ambdós països i entrar a Israel per matar 8 ciutadans israelians, i alguns d'aquests terroristes eren egipcis.

Conclusions: Turquia i Egipte no van saber, poder o voler impedir que ciutadans seus cometessin actes molt greus contra la integritat territorial i la seguretat del seu aliat Israel permetent que islamistes intentessin trencar un bloqueig en un cas i cometre un atemptat terrorista en l'altre. I van iniciar una escalada de tensió diplomàtica reduint les relacions amb Israel a la mínima expressió, pràcticament estan trencades ja que a El Caire les masses van assaltar l'ambaixada israeliana. A Turquia els ciutadans israelians que arribaven a l'aeroport eren interrogats per esbrinar si entre ells hi havia algú que estigués encara fent el servei militar. Perquè les autoritats turques buscaven soldats?. Recordaré que els terroristes palestins encara tenen en el seu poder des de fa 5 anys al soldat Shalit, i que preparaven plans per segrestar més soldats israelians. Intentaven les autoritats turques ajudar als terroristes?. Turquia i Egipte exigeixen a Israel que es disculpi per la mort de ciutadans d'aquestes nacionalitats, però no assumeixen la responsabilitat dels actes dels seus ciutadans contra l'Estat d'Israel. Disculpes?. Crec que Turquia i Egipte haurien de demanar disculpes per aquestes greus atencions a la sobirania israeliana, les Forces de Defensa d'Israel no van anar a Ankara ni a El Caire a matar innocents ciutadans d'aquests dos països que passejaven pel carrer, van ser ciutadans turcs i egipcis els que van intentar atemptar contra la sobirania israeliana. Hi ha un agreujant en tot aquest assumpte, aquests dos països eren aliats d'Israel i han permès que això passi. Mai abans la frase “guardeu-me dels meus amics, que dels meus enemics ja em guardo jo”, té més vigència que en aquest cas. Amb els enemics un sap com ha d'actuar, però amb aliats com Egipte i Turquia qui necessita enemics?.







Entre el sultán de Estambul y el faraón de Egipto


Conflicto con el sultán

El clima de tensión entre Israel y Turquía está lejos de apaciguarse. Las relaciones se deterioraron a raíz del abordaje de la flotilla proHamàs encabezada por el buque turco Mavi Marmara que intentaba romper el bloqueo israelí de Gaza. 9 islamistas turcos murieron por los disparos de los soldados israelíes.

Las relaciones entre ambos Estados se deteriorarse mucho, pero Erdogan lejos de intentar rebajar la tensión sólo se ha dedicado a anunciar acciones que sólo pueden agravar el conflicto. Desde amenazar los yacimientos de gas que explota Israel a amenazar con escoltar futuras flotillas proHamàs advirtiendo que realizarán acciones hostiles contra los barcos israelíes. Parece que el "sultán" Erdogan, considerado, hasta ahora, islamista moderado se está volviendo cada día más islamista y cada día menos moderado, y tiene ínfulas imperialistas, como si quisiera restaurar el Imperio Otomano.

Puedo entender que el gobierno turco se enfada con Israel por la muerte de nueve de sus ciudadanos pero estos nuevos ciudadanos intentaban cometer romper un bloqueo que impide la llegada por mar de armas por el grupo terrorista Hamás. El gobierno turco tiene derecho a enfadarse si matan a ciudadanos suyos, pero estos ciudadanos estaban intentando cometer un delito contra la seguridad de Israel. Estos 9 islamistas turcos aún estarían vivos si hubieran hecho lo que se espera de quien dice ser pacifista pero atacaron a los soldados israelíes y éstos tuvieron que abatirlos. También Israel tiene derecho a exigir responsabilidades a Turquía por los actos que cometieron los 9 islamistas turcos.

Inciso: Los países pueden protestar si sus ciudadanos son maltratados por otro Estado y protestar si son asesinados, pero si sus ciudadanos intentan cometer un delito lo mínimo que deberían hacer es callar. Si Turquía detectara un avión, barco o una caravana de camellos que se acercara al Kurdistán para entregar a los kurdos presuntamente ayuda humanitaria ya os puedo decir que no serían sólo nueve los muertos, seguramente no dejarían vivo a nadie.

Por tanto, esta piel fina del sultán Erdogan me parecería irresponsable si sólo fueran unas declaraciones para la galería islamista y el nacionalismo turco más rancio, pero si es una declaración de intenciones creo que es inaceptable.

El "sultán" Erdogan presentó una protesta ante las Naciones Unidas, pero ha sido a raíz de las conclusiones finales de la comisión cuando Erdogan ha iniciado un camino muy peligroso, ha abandonado toda la moderación que se le suponía y ahora ya sólo queda el islamista.

La canciller Merkel preocupada por la tensión entre Israel y Turquía ha tenido que tirar de las orejas al "sultán" Erdogan. Erdogan expresó la voluntad turca de convertirse en miembro de la UE pero la canciller le ha transmitido la posición contraria a la adhesión turca a la UE y que se tendrá que conformar con una alianza estratégica.

Turquía hace años que aspira a ser miembro de la UE pero hay varias razones que lo han impedido: Turquía era una democracia tutelada por los militares, con una mayoría de población musulmana y ahora tiene un gobierno islamista, desde hace tiempo el país se ha reislamitzat, y esto provoca reticencias en muchos países europeos. Turquía tiene un conflicto con los kurdos que intenta resolver por vías muy expeditivas, y se niega a asumir sus responsabilidades por el genocidio del pueblo armenio, genocidio que no sólo es negado sino que es un tema que puede llevar a la cárcel al turco que hable del tema.
El conflicto con Egipto

En agosto pasado el sur de Israel fue atacado por un comando terrorista que entró en Israel desde el Sinaí atacando los vehículos que circulaban por una carretera cerca de Eilat, mientras desde Gaza se lanzaron varios proyectiles. Fue una acción conjunta de varios grupos terroristas palestinos. Hasta ahora se creía que el grupo que se había infiltrado a través de la frontera entre Israel y Egipto había salido de Gaza, había recorrido la frontera por la Península del Sinaí hasta que encontró un hueco en la frontera y entonces entraron en Israel . Esto decía la investigación preliminar.El ejército israelí repeler y perseguir a los terroristas. En un enfrentamiento con los terroristas se produjo un tiroteo cruzado en el que murieron cinco policías egipcios. El gobierno egipcio exigió al gobierno israelí que pidiera disculpas por la muerte de cinco policías egipcios, Israel lamentó pero no condenó la muerte de los policías egipcios. Este hecho provocó un conflicto diplomático entre ambos países, Israel redujo su presencia diplomática en la mínima expresión hasta que la Embajada israelí en El Cairo fue asaltada por las masas. Pero la investigación ha continuado y ahora las conclusiones difieren algo de las primeras conclusiones.Todos los terroristas que entraron en Israel eran ciudadanos egipcios, uno de ellos era un policía egipcio.

En ese ataque murieron 8 israelíes y 7 terroristas. Murieron cinco policías egipcios por disparos de los soldados israelíes. Israel respondió a los ataques terroristas atacando a los CRP causando una treintena de palestinos muertos y un israelí.

El grupo que realizó el ataque estaba integrado por 20 terroristas que repartieron en dos grupos, en uno de ellos había tres suicidas.Entraron en Israel y atacaron los vehículos israelíes y una patrulla militar. Entre los terroristas que dispararon sobre los vehículos israelíes había un policía egipcio, cuando los soldados israelíes persiguieron a los terroristas y acabaron enfrentándose se matando los cinco policías egipcios.

"De la investigación se desprende que los Comités Populares de Resistencia alistaron un grupo terrorista en el Sinaí, fueron instruirlos, adiestrarlos, armarlos, les dieron apoyo logístico".

El gobierno egipcio ha rechazado las conclusiones de este informe a pesar de que está basado en la identidad de los terroristas ya que sólo está interesado en que Israel se disculpe por la muerte de cinco policías egipcios, del resto del asunto intenta desentenderse. Pero no olvidemos que los terroristas entraron en Israel después de recorrer toda la frontera entre ambos países y entrar en Israel para matar 8 ciudadanos israelíes, y algunos de estos terroristas eran egipcios.

Conclusiones: Turquía y Egipto no supieron, pudieron o quisieron impedir que ciudadanos sus cometieran actos muy graves contra la integridad territorial y la seguridad de su aliado Israel permitiendo que islamistas intentaran romper un bloqueo en un caso y cometer un atentado terrorista en el otro . Y iniciaron una escalada de tensión diplomática reduciendo las relaciones con Israel a la mínima expresión, prácticamente están rotas ya que en El Cairo las masas asaltaron la embajada israelí. En Turquía los ciudadanos israelíes que llegaban al aeropuerto eran interrogados para averiguar si entre ellos había alguien que estuviera todavía haciendo el servicio militar. Para que las autoridades turcas buscaban soldados?. Recordaré que los terroristas palestinos aún tienen en su poder desde hace 5 años al soldado Shalit, y que preparaban planes para secuestrar más soldados israelíes.Intentaban las autoridades turcas ayudar a los terroristas?. Turquía y Egipto exigen a Israel que se disculpe por la muerte de ciudadanos de estas nacionalidades, pero no asumen la responsabilidad de los actos de sus ciudadanos contra el Estado de Israel. Disculpas?. Creo que Turquía y Egipto deberían pedir disculpas por estas graves atenciones a la soberanía israelí, las Fuerzas de Defensa de Israel no fueron a Ankara ni en El Cairo a matar inocentes ciudadanos de estos dos países que paseaban por la calle, fueron ciudadanos turcos y egipcios los que intentaron atentar contra la soberanía israelí. Hay un agravante en todo este asunto, estos dos países eran aliados de Israel y han permitido que esto suceda. Nunca antes la frase "guardar de mis amigos, que de mis enemigos ya me guardo yo", tiene más vigencia que en este caso. Con los enemigos uno sabe cómo debe actuar, ¿pero con aliados como Egipto y Turquía quien necesita enemigos?.