31 d’oct. 2010

Sánchez Dragó, pederasta o bocamoll?

Sánchez Dragó, pederasta o bocamoll?



Mesos enrere Fernando Sánchez Dragó i Albert Boadella van publicar un llibre titulat “Dios los cría...”. El llibre està catalogat com no ficció i considerat una mena d'autobiografia de Sánchez Dragó amb la forma d'una mena de xerrada amb Albert Boadella. El llibre es descrit amb les següents paraules “Fernando Sánchez Dragó i Albert Boadella, uneixen aquí – en un diàleg tan amé com profund – les seves vivències, les seves idees, les seves reflexions...”. És a dir, es tracta d'una autobiografia de Sánchez Dragó i el mateix Dragó afirma que “jo només parlo del que jo personalment verifico” amb la qual cosa es confirma que és una autobiografia i no pas una novel·la.
Un exemple d'un dels diàlegs entre Sánchez Dragó i Boadella és el següent:


“Dragó: L'any 1967 a Tòquio, un dia, em vaig topar amb unes lolites.
Boadella: I dóna-li amb les lolites!
Dragó: Però no eren unes lolites qualssevol, sinó d'eixes que es vesteixen com meuques, amb els llavis pintats, carmí, rímmel, tacons, minifalda...”

També escriuen les següents perles:



“Dragó: A mi m'agraden les de quinze (...). Dígue'm vell verd, digue'm com vulguis però és així.
Dragó: Per a mi no hi ha res com la pell llisa, els pitets com a capolls, el xaruguet rosaci...”


Com he dit abans el llibre va ser presentat com autobiogràfic, no pas com una novel·la com defensa Esperanza Aguirre en unes declaracions, i per tant podria ser constitutiu d'un delicte d'apologia de la pederàstia. El mateix Sánchez Dragó diu que aquells fets van passar fa molts anys i que per tant estan prescrits com a delicte, és a dir, es vanta de cometre un delicte en la creença que com han transcorregut molts anys dels fets ja han prescrit com a tal. El gremi de llibreters de València ha recomanat als seus associats que retirin el llibre del que estem parlant de les prestatgeries, alguns han retirat també totes les obres de Sánchez Dragó. També l'agència de viatges Barceló Viajes ha anulat un viatge programat al Japó en què Sánchez Dragó faria de guia. Sánchez Dragó també té a gent que el defensa, per exemple la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre que diu que “La història de la literatura és plena d'actes absolutament reprovables, tota la història de la literatura”. Té raó, senyora Aguirre, des que existeix la literatura s'han escrit moltes obres reprovables, algunes que només per estar publicades ja són qualificades de literatura però que són autèntiques merdes que insulten a la literatura, per exemple el Mein Kampf, autèntica abominació que alguns inclouen dins del terreny de la literatura. No ens confonguem, el que van escriure a quatre mans i dos cervells Sánchez Dragó i Albert Boadella no té res a veure amb la literatura, és la biografia d'un impresentable escrita per dos personatges que fa molt de temps han perdut el senderi. Pretendre comparar el bunyol en què un Sánchez Dragó sense senderi descriu les seves vivències de turista sexual en termes bastant grollers quan parla de les noies amb “Lolita” de Nabokov em sembla un acte de supèrbia. Hi ha llibres que per la seva qualitat haurien d'entrar en la categoria de delicte ecològic degut a que per publicar-los s'han hagut de tallar arbres. Per més INRI en un programa de la cadena dels bisbes espanyols, la COPE, la seva locutora de pensament ultraconservador, Cristina López Schlichting va presentar aquest llibre d'apologia de la pederàstia en els següents termes: "Amb nosaltres estaran aquest matí Albert Boadella, i Fernando Sánchez Dragó per presentar aquest text provocador que els recomanem moltíssim”. Des de la COPE es recomana un llibre que fa apologia de la pederàstia?.
En el llibre es poden trobar perles com les següents:

“Sempre he defensat el dret dels homosexuals a fer el que els doni la gana, ara bé, estic en desacord semàntic i conceptual amb això del matrimoni gai. Això em sembla un disbarat. Una parella homosexual és, per descomptat, una parella. Però no un matrimoni”.
“Una vegada vaig arribar a l'extrem de follar en la Catedral de Sigüenza. Va ser en 1970 (...) darrere d'un confessionari (...)”.
“Jo als vuit anys em masturbava i a vegades ho feia pensant en ma mare, la qual cosa a ella, si ho hagués sabut, l'hauria horroritzat”.

Sánchez Dragó té un programa a Telemadrid, una cadena pública de la Comunitat de Madrid que s'ha convertit en un la corretja de transmissió de les idees del PP, fet criticat pels mateixos treballadors que en diverses ocasions s'han manifestat en contra del caire ideològic i partidista de molts dels seus programes presentats per personatges afins a la ideologia més ultraconservadora del Partit Popular.






Sánchez Dragó, ¿pederasta o bocazas?


Meses atrás Fernando Sánchez Dragó y Albert Boadella publicaron un libro titulado "Dios los cría ...". El libro está catalogado como no ficción y considerado una especie de autobiografía de Sánchez Dragó con la forma de una especie de charla con Albert Boadella. El libro se describe con las siguientes palabras "Fernando Sánchez Dragó y Albert Boadella, unen aquí - en un diálogo tan ameno como profundo - sus vivencias, sus ideas, sus reflexiones ...". Es decir, se trata de una autobiografía de Sánchez Dragó y el mismo Dragó afirma que "yo sólo hablo de lo que yo personalmente verifico" con lo cual se confirma que es una autobiografía y no una novela.

Un ejemplo de uno de los diálogos entre Sánchez Dragó y Boadella es el siguiente:


"Dragó: En 1967 en Tokio, un día, me topé con unas lolitas.

Boadella: Y dale con las lolitas!

Dragó: Pero no eran unas lolitas cualesquiera, sino de esas que
se visten como zorritas, con los labios pintados, carmín, rimel, tacones,
minifalda ...
"


También escriben las siguientes perlas:


"Dragó: A mí me gustan las de quince (...). ¡Dime viejo verde, dime como quieras pero es así.Dragó: Para mi no hay nada como la piel lisa, los baberos como capullos, el chochito rosáceo ... "
Como he dicho antes el libro fue presentado como autobiográfico, no como una novela
como defiende Esperanza Aguirre en declaraciones, y por tanto podría ser constitutivo de un delito de apología de la pederastia. El mismo Sánchez Dragó dice que aquellos hechos ocurrieron hace muchos años y que por tanto están prescritos como delito, es decir, se jacta de cometer un delito en la creencia de que como han transcurrido muchos años de los hechos ya han prescrito como tal . El gremio de libreros de Valencia ha recomendado a sus asociados que retiren el libro del que estamos hablando de las estanterías, algunos han retirado también todas las obras de Sánchez Dragó. También la agencia de viajes Barceló Viajes ha anulado un viaje programado a Japón en el que Sánchez Dragó haría de guía. Sánchez Dragó también tiene a gente que lo defiende, por ejemplo la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre que dice que "La historia de la literatura está llena de actos absolutamente reprobables, toda la historia de la literatura". Tiene razón, señora Aguirre, desde que existe la literatura se han escrito muchas obras reprobables, algunas que sólo por estar publicadas ya son calificadas de literatura pero que son auténticas mierdas que insultan a la literatura, por ejemplo el Mein Kampf, auténtica abominación que algunos incluyen dentro del terreno de la literatura. No nos confundamos, lo que escribieron a cuatro manos y dos cerebros Sánchez Dragó y Albert Boadella no tiene nada que ver con la literatura, es la biografía de un impresentable escrita por dos personajes que hace mucho tiempo han perdido el juicio. Pretender comparar el buñuelo en que un Sánchez Dragó sin seso describe sus vivencias de turista sexual en términos bastante groseros cuando habla de las chicas con "Lolita" de Nabokov me parece un acto de soberbia. Hay libros que por su calidad deberían entrar en la categoría de delito ecológico debido a que para publicarlos han tenido que cortar árboles. Para más INRI en un programa de la cadena de los obispos españoles, la COPE, su locutora de pensamiento ultraconservador, Cristina López Schlichting presentó este libro de apología de la pederastia en los siguientes términos: "Con nosotros estarán esta mañana Albert Boadella, y Fernando Sánchez Dragó para presentar este texto provocador que les recomendamos muchísimo ". ¿Desde la COPE se recomienda un libro que hace apología de la pederastia?.
En el libro se pueden encontrar perlas como las siguientes:

"Siempre he defendido el derecho de los homosexuales a hacer lo que les dé la gana, ahora bien, estoy en desacuerdo semántico y conceptual con lo del matrimonio gay. Esto me parece un disparate. Una pareja homosexual es, por supuesto, una pareja. Pero no un matrimonio ".
"Una vez llegué al extremo de follar en la Catedral de Sigüenza. Fue en 1970 (...) detrás de un confesionario (...)".
"Yo a los ocho años me masturbaba ya veces lo hacía pensando en mi madre, lo que a ella, si lo hubiera sabido, le habría horrorizado".
Sánchez Dragó tiene un programa en Telemadrid, una cadena pública de la Comunidad de Madrid que se ha convertido en uno la correa de transmisión de las ideas del PP, hecho criticado por los mismos trabajadores que en varias ocasiones se han manifestado en contra del carácter ideológico y partidista de muchos de sus programas presentados por personajes afines a la ideología más ultraconservadora del Partido Popular.

Que vols ser quan siguis gran?

Que vols ser quan siguis gran?

Quan erem petits a tots ens han fet aquesta pregunta i nosaltres en la nostra ingenuïtat infantil hem respost que volíem ser bombers, policies, metges, arquitectes, astronautes, etc. Oblideu-vos, nens i nenes, no són aquests treballs els que us donaran calés llargs. El treball ideal és la secretaria general del PP, una mica més d'1/5 de milió anual trinco-trinco és el que cobra la secretària general del Partit Popular, Dolores de Cospedal, fins i tot guanya més que el president del Partit Popular, aquell home que és com Déu, “crec” que respon (en silenci) al nom de Mariano Rajoy, que molts diuen que existeix, molts parlen en el seu nom però poques vegades li escoltem la veu a ell i quan diu alguna cosa sol ser un missatge que cadascú interpreta com li surt dels collons. Dolores de Cospedal cobra com a senadora 43.771€ anuals i com a secretària general del PP cobra 167.864€ anuals, és a dir, 211.635€ anuals. Tot i que el PP és com tots els partits polítics una entitat privada el seu finançament surt dels pressupostos generals de l'Estat, és a dir, els contribuents li paguem 1/5 de milió d'euros a la senyora Dolores de Cospedal, la mateixa persona que exigeix que l'Estat retalli despeses sempre que se li presenta l'oportunitat. Podríem començar pel seus sous, no creuen?. María Dolores de Cospedal és presidenta del PP a Castella - La Manxa, diputada per Toledo i senadora per designació, guanya més que el president de la seva Comunitat Autònoma i que altres càrrecs jeràrquicament molt pel damunt d'ella. El president de la Comunitat autònoma de Castella - la Manxa, José María Barreda (PSOE) cobra 96123€ anuals, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero cobra 89303€ anuals, i Mariano Rajoy, president del Partit Popular - i per tant cap de la senadora i secretària general del partit Cospedal – cobra uns 110000€ (xifra estimada), és a dir quasi la meitat que la seva subordinada jeràrquica. No és sorprenent que coneguem el que cobren els nostres representants polítics ja que el seu sou és públic, el que és estrany és l'obscurantisme al voltant del sou del president del Partit Popular Mariano Rajoy, del qual se suposa que cobra uns 110000€ però quan una senyora li va preguntar sobre aquesta qüestió en el programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE va començar a divagar. Sembla que a més de no saber que pensa tampoc sabem que cobra i ell semblava que tampoc sabia quin era el seu sou. Perquè hi ha tant de misteri al voltant de Rajoy?.


¿Que quieres ser de mayor?


Cuando éramos pequeños a todos nos han hecho esta pregunta y nosotros en nuestra ingenuidad infantil hemos respondido que queríamos ser bomberos, policías, médicos, arquitectos, astronautas, etc. Olvídense, niños y niñas, no son estos trabajos los que les darán pasta larga. El trabajo ideal es la secretaría general del PP, algo más de 1 / 5 de millón anual trinco-trinco es lo que cobra la secretaria general del Partido Popular, Dolores de Cospedal, incluso gana más que el presidente del Partido Popular , aquel hombre que es como Dios, "creo" que responde (en silencio) en el nombre de Mariano Rajoy, que muchos dicen que existe, muchos hablan en su nombre pero pocas veces le escuchamos la voz a él y cuando dice algo solo ser un mensaje que cada uno interpreta como le sale de los cojones. Dolores de Cospedal cobra como senadora 43,771€ anuales y como secretaria general del PP cobra 167,864€ anuales, es decir, 211 635€ anuales. Aunque el PP es como todos los partidos políticos una entidad privada su financiación sale de los Presupuestos Generales del Estado, es decir, los contribuyentes le pagamos 1 / 5 de millón de euros a la señora Dolores de Cospedal, la misma persona que exige que el Estado recorte gastos siempre que se le presenta la oportunidad. Podríamos empezar por sus sueldos, ¿no creen?. María Dolores de Cospedal es presidenta del PP en Castilla - La Mancha, diputada por Toledo y senadora por designación, gana más que el presidente de su Comunidad Autónoma y que otros cargos jerárquicamente muy por encima de ella. El presidente de la Comunidad Autónoma de Castilla - La Mancha, José María Barreda (PSOE) cobra 96123€ anuales, el presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero cobra 89303€ anuales, y Mariano Rajoy, presidente del Partido Popular - y por tanto jefe de la senadora y secretaria general del partido Cospedal - cobra unos 110,000€ (cifra estimada), es decir casi la mitad que su subordinada jerárquica. No es sorprendente que conozcamos lo que cobran nuestros representantes políticos ya que su sueldo es público, lo extraño es el oscurantismo en torno al sueldo del presidente del Partido Popular Mariano Rajoy, del que se supone que cobra unos € 110,000 pero cuando una señora le preguntó al respecto en el programa "Tengo una pregunta para usted" de TVE empezó a divagar. Parece que además de no saber que piensa tampoco sabemos que cobra y él parecía que tampoco sabía cuál era su sueldo. ¿Porque hay tanto misterio alrededor de Rajoy?.

30 d’oct. 2010

Les quatre columnes

Les quatre columnes

S'ha iniciat la restitució de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Aquestes quatre columnes van ser aixecades l'any 1919 allà on hi ha la Font Màgica de Montjuïc. Simbolitzaven les quatre barres de la Senyera. Aquestes columnes obra de Josep Puig i Cadafalch van ser enderrocades l'any 1928 durant la dictadura ultraespanyolista de Miguel Primo de Rivera que va voler esborrar qualsevol signe de catalanitat de l'espai públic abans de la celebració de l'Exposició Universal de 1929. Des del començament de la democràcia, ara fa 30 anys i escaig, hi ha hagut la intenció de restituir-les en el seu lloc. Ha sigut un manifest signat per il·lustres barcelonins el que sembla que ha sigut la causa principal que finalment s'hagin iniciat les obres per restituir-les, tot i que des del principi de la democràcia hi havia consens per recuperar aquestes columnes però no hi havia consens en el lloc on s'havien d'emplaçar. Si bé l'opinió majoritària era que havien de tornar al seu emplaçament original, aquesta opció tenia l'oposició de l'Ajuntament que proposava situar-les en un lateral, just al costat del Pavelló Mies Van der Rohe. La decisió final ha sigut situar-les just darrera de la Font Màgica.

Vídeo: Les columnes de Puig i Cadafalch (Barcinonews)



Vídeo: Les 4 columnes de Puig i Cadafalch (Laxarxacat)


http://www.laxarxa.cat/principal.asp?pagina=/campanyes/xarxa1.asp



http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Columnes



http://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_i_Cadafalch


Las cuatro columnas

Se ha iniciado la restitución de las columnas de Puig i Cadafalch en Montjuïc. Estas cuatro columnas fueron levantadas el año 1919 donde está la Fuente Mágica de Montjuïc. Simbolizaban las cuatro barras de la Senyera. Estas columnas obra de Josep Puig i Cadafalch fueron derribadas en 1928 durante la dictadura ultraespañolista de Primo de Rivera que quiso borrar cualquier signo de catalanidad del espacio público antes de la celebración de la Exposición Universal de 1929. Desde el comienzo de la democracia, hace 30 años y pico, ha habido la intención de restituirlo en su lugar. Ha sido un manifiesto firmado por ilustres barceloneses lo que parece que ha sido la causa principal de que finalmente se hayan iniciado las obras para restituirlas, aunque desde el principio de la democracia había consenso para recuperar estas columnas pero no había consenso en el lugar donde debían emplazarse. Si bien la opinión mayoritaria era que debían volver a su emplazamiento original, esta opción tenía la oposición del Ayuntamiento que proponía situarlas en un lateral, justo al lado del Pabellón Mies Van der Rohe. La decisión final ha sido situarlas justo detrás de la Fuente Mágica.

29 d’oct. 2010

Síria entrega míssils a Hezbolà

Síria entrega míssils a Hezbolà


El grup terrorista Hezbolà hauria rebut de Síria 40.000 míssils que estarien sent traslladats per membres d'aquesta organitzacions des d'una base d'Hezbolà propera a l'aeroport de Damasc. El diari francés Le Figaro informa que satèl·lits d'Estats Units han detectat 26 míssils del tipus M-6002 prop de la frontera sirià-libanesa i el mes de març passat van fotografiar míssils Scud* de l'exèrcit siri en una base aèria propera a Damasc. En aquestes fotos poden apreciar-se 5 míssils Scud d'uns onze metres, uns altres dos es troben en un camp d'entrenament on una vintena de persones hi fan pràctiques. Aquestes imatges es poden veure navegant amb el Google Earth si mirem en una base situada prop de la ciutat d'Adra.
La intel·ligència francesa diu que 10.000 membres d'hezbolà, dividits en tres grups estan fent el trasllat dels míssils: la unitat 108 transporta els míssils des de Síria ins a una base d'hezbolà a través de la frontera, la 112 trasllada el campament fins a les bases d'hezbolà al Líban i la unitat 100 s'ocupa de l'emplaçament dels míssils i l'entrenament. Ja no estem parlant d'uns quants AK-47 i uns quants morters, Síria ha entregat a un grup terrorista uns míssils llargs com un autobús del mateix tipus que va emprar Saddam Hussein. els Scud, durant la primera Guerra del Golf. Llavors aquells míssils van causar la mort de 200 israelians i la destrucció de més de 9000 edificis a Tel Aviv. Llavors Israel no va respondre als atacs perquè els Estats Units van convéncer els israelians que no fessin res a canvi de rebre míssils antiaeris Patriot, però si comencen a caure Scuds llençats des del Líban damunt d'Israel els israelians podrien aquest cop decidir atacar i fer-ho amb contundència.
Míssils Scud*: Van fer-se famosos pel fet que Saddam Hussein en va llençar molts en direcció a Israel durant la primera guerra del Golf. Aquests míssils són transports per unes plataformes mòbils des de les que es poden llençar. Això els permetia una gran mobilitat i dificultava la seva localització i destrucció.



Siria entrega misiles a Hezbolá


El grupo terrorista Hezbolá habría recibido de Siria 40.000 misiles que estarían siendo trasladados por miembros de esta organizaciones desde una base de Hezbolá cercana al aeropuerto de Damasco. El diario francés Le Figaro informa que satélites de Estados Unidos han detectado 26 misiles del tipo M-6002 cerca de la frontera sirio-libanesa y en marzo pasado fotografiaron misiles Scud * del ejército sirio en una base aérea cercana a Damasco. En estas fotos pueden apreciarse 5 misiles Scud de unos once metros, otros dos se encuentran en un campo de entrenamiento donde una veintena de personas hacen prácticas. Estas imágenes se pueden ver navegando con el Google Earth si miramos en una base situada cerca de la ciudad de Adra.La inteligencia francesa dice que 10.000 miembros de Hezbolá, divididos en tres grupos están haciendo el traslado de los misiles: la unidad 108 transporta los misiles desde Siria ins a una base de Hezbolá a través de la frontera, la 112 traslada el campamento hasta las bases de Hezbolá en el Líbano y la unidad 100 se ocupa del emplazamiento de los misiles y el entrenamiento.Ya no estamos hablando de unos cuantos AK-47 y unos cuantos morteros, Siria ha entregado a un grupo terrorista unos misiles largos como un autobús del mismo tipo que empleó Saddam Hussein. los Scud, durante la primera Guerra del Golfo. Entonces aquellos misiles causaron la muerte de 200 israelíes y la destrucción de más de 9000 edificios en Tel Aviv. Entonces Israel no respondió a los ataques porque los Estados Unidos convencer a los israelíes que no hicieran nada a cambio de recibir misiles antiaéreos Patriot, pero si empiezan a caer Scuds lanzados desde el Líbano sobre Israel los israelíes podrían esta vez decidió atacar y hacer hacerlo con contundencia.


Misiles Scud *: Van hacerse famosos debido a que Saddam Hussein en tiró muchos en dirección a Israel durante la primera guerra del Golfo. Estos misiles son transportes por unas plataformas móviles desde las que se pueden tirar. Esto les permitía una gran movilidad y dificultaba su localización y destrucción.

Iran col·lecciona conflictes

Iran col·lecciona conflictes
Iran va segrestar tres nord-americans en territori iraquià

Tres nord-americans que feien una excursió per Iraq amb la intenció d'escalar l'Ahmed Awaa, situat a la província iraquiana de Suleimaniya van ser segrestats per un grup d'homes armats que van resultat ser soldats iranians. El fet és que els tres nord-americans segrestats a sol iraquià per soldats iranians - Shane Bauer, Joshua Fattal y Sara Shourd – van ser acusats d'espionatge pel govern iranià. Un oficial nord-americà dels serveis d'intel·ligència va declarar que els tres ciutadans nord-americans “segrestats” per soldats iranians en sol iraquià “van ser portats al costat iranià de la frontera”. Les forces de seguretat kurdes van informar que van ser els iranians qui van segrestar els nord-americans “per trobar-se molt a prop de la frontera”. Un informe nord-americà es refereix a la imprudència d'aquests turistes per les conseqüències que pot arribar a tenir aquest fet ja que “els líders iranians es beneficien d'incidents com aquest perquè centren l'atenció en una suposada amenaça externa enlloc d'en la dissensió dins del país”. El govern iranià acusa els tres nord-americans d'entrar en el país il·legalment per espiar. És a dir, els acusen d'entrar al país il·legalment per espiar quan en realitat van ser capturats al costat iraquià per soldats iranians que si que van creuar la frontera entre ambdós països. Un any després del segrest dos dels nord-americans continuen en poder del govern iranià, Sarah Shourd va ser alliberada. Però això no s'acaba aquí.

Shorud s'ha de sotmetre a judici o perdre mig milió

Sarah Shorud va ser alliberada després de pagar 500.000 dòlars de fiança i va marxar als Estats Units. El fiscal general de Teheran, Abbas Yafari Dolatabadi ha advertit que si Sarah Shourd no es presenta al judici en què ella, Shane Bauer i Joshua Fattal hauran d'enfrontar-se als càrrecs d'entrar il·legalment a Iran i espionatge es quedaran els diners amb l'argument que “d'acord amb la llei, si un criminal és alliberat de forma temporal surt a l'exterior i no es presenta davant la Cort, la fiança queda retinguda”. “Sarah Shourd va dir que ella tornaria pel judici, d'acord amb la llei, ella pot estar present a la vista per defensar-se a ella mateixa. Si no ho fa, retindrem la fiança”. El judici està previst pel 6 de novembre a les 10:00 hores en un tribunal revolucionari d'Iran.

I ara els acusen de ser espies d'Israel
Segons Dotabadi la Justícia iraniana s'apresta a “emprendre el procés de dos casos vinculats amb els serveis d'espionatge sionistes en què els detinguts reberen diners en efectiu d'aquests serveis”. Aquests veuen conspiracions jueves per totes bandes, segurament Ahmadinejad mira sota el llit a veure si s'hi han amagat tres “malignes” jueus que li faran ballar l'horah. Si normalment l'Iran per fotesses menors pengen, lapiden o amputen extremitats, com hem llegit a les notícies – cas del blocàire Hoder per qui demanaven pena de mort i finalment li van caure 19 anys i mig o el cas d'Ashtiani, condemnada a morir lapidada per haver comés adulteri i després van condemnar-la a la forca per complicitat en l'assassinat del seu marit – és evident que aquests tres nois tenen un futur ben negre si els condemnen per ser espies a favor d'Israel. Iran va finançar i entrenar terroristes en territori iraquià, va promoure l'assassinat de funcionaris iraquians i el segrest de soldats nord-americans i va introduir armes a l'Iraq. Segons documents publicats per Wikileaks el govern iranià va promoure que un xiïta iraquià de nom Al-Dulaymi al servei d'Iran i ensinistrat a l'Iran segrestés soldats nord-americans a Bagdad. Va segrestar uns 150 funcionaris del Ministeri d'Educació Superior d'Iraq. Aquest personatge va entrenar-se l'any 2006 amb Hezbolà. Uns mesos després va ser trobat i mort a Ciutat Sader. Abans, però, havia segrestat i executat quatre soldats a Karbala. Fa uns dies vaig titllar de piròman a Ahmadinejad arran de la seva visita al Líban, en concret a Hezbolà, fet que va posar en alerta als israelians. Iran sembla voler encendre encara més tots els conflictes que hi ha a l'Orient Mitjà. Una política irresponsable i pròpia d'un boig que espera o sortir guanyador encara que sigui damunt d'un munt de centres o que tot rebenti.
Europa no permet reabastir als avions iranians
El govern iranià ha denunciat que els avions iranians han tingut dificultats per reabastir-se de combustible als aeroports europeus i ha advertit que si prossegueixen aquestes pràctiques que ell qualifica d'il·legals hi haurà conseqüències. “Desafortunadament, han adoptat polítiques inapropiades” i “el nostre consell a aquests governs es que actuin més enllà de les normes internacionals, encara que sigui per aquesta resolució il·legal” referint-se a les sancions de l'ONU que li van ser imposades el juny passat degut al seu programa nuclear. Després va dir en un to amenaçador que "si prossegueixen amb aquesta política, les empreses posaran en perill els seus interessos. No ho tolerarem i li farem front". Ja veiem de quina forma fan front: segrestant gent en el país veí, ensinistrant i armant terroristes, assassinant altra gent i intentant que tot l'Orient Mitjà faci un immens pet. No és que els hagin de negar el combustible als avions iranians, el que hauria de fer Europa és no acceptar cap avió d'aquell país, i sobretot no comerciar.


Irán colecciona conflictos

Irán secuestró tres estadounidenses en territorio iraquí

Tres estadounidenses que hacían una excursión por Irak con la intención de escalar Ahmed Awaa, situado en la provincia iraquí de Suleimaniya fueron secuestrados por un grupo de hombres armados que resultado ser soldados iraníes. El hecho es que los tres estadounidenses secuestrados en solo iraquí por soldados iraníes - Shane Bauer, Joshua Fattal y Sara Shourd - fueron acusados de espionaje por el gobierno iraní. Un oficial estadounidense de los servicios de inteligencia declaró que los tres ciudadanos estadounidenses "secuestrados" por soldados iraníes en suelo iraquí "fueron llevados al lado iraní de la frontera". Las fuerzas de seguridad kurdas informaron que fueron los iraníes quienes secuestraron los estadounidenses "por encontrarse muy cerca de la frontera". Un informe estadounidense se refiere a la imprudencia de estos turistas por las consecuencias que puede llegar a tener este hecho ya que "los líderes iraníes se benefician de incidentes como este para que centran la atención en una supuesta amenaza externa en lugar de en la disensión dentro del país ". El gobierno iraní acusa a los tres estadounidenses de entrar en el país ilegalmente para espiar. Es decir, les acusan de entrar en el país ilegalmente para espiar cuando en realidad fueron capturados junto iraquí por soldados iraníes que si que cruzaron la frontera entre ambos países. Un año después del secuestro dos de los estadounidenses siguen en poder del gobierno iraní, Sarah Shourd fue liberada.Pero esto no acaba aquí.
Shorud debe someterse a juicio o perder medio millón
Sarah Shorud fue liberada tras pagar 500.000 dólares de fianza y se marchó a los Estados Unidos. El fiscal general de Teherán, Abbas Yafari Dolatabadi advirtió de que si Sarah Shourd no se presenta al juicio en que ella, Shane Bauer y Joshua Fattal deberán enfrentarse a los cargos de entrar ilegalmente en Irán y espionaje se quedarán los dinero con el argumento de que "de acuerdo con la ley, si un criminal es liberado de forma temporal sale al exterior y no se presenta ante la Corte, la fianza queda retenida". "Sarah Shourd dijo que ella volvería por el juicio, de acuerdo con la ley, ella puede estar presente en la vista para defenderse a sí misma. Si no lo hace, retendremos la fianza ". El juicio está previsto para el 6 de noviembre a las 10:00 horas en un tribunal revolucionario de Irán.
Y ahora los acusan de ser espías de Israel
Según Dotabadi la Justicia iraní se apresta a "emprender el proceso de dos casos vinculados con los servicios de espionaje sionistas en que los detenidos recibieron dinero en efectivo de estos servicios". Estos ven conspiraciones judías por todas partes, seguramente Ahmadineyad mira debajo de la cama a ver si se han escondido tres "malignos" judíos que le harán bailar la horah. Si normalmente Irán para metieran menores cuelgan, lapidan o amputan extremidades, como hemos leído en las noticias - caso del blogger Hoder por quien pedían pena de muerte y finalmente le cayeron 19 años y medio o el caso de Ashtiani, condenada a morir lapidada por haber cometido adulterio y después condenarla a la horca por complicidad en el asesinato de su marido - es evidente que estos tres chicos tienen un futuro muy negro si los condenan por ser espías a favor de Israel.Irán financió a terroristas en territorio iraquíIrán financió y entrenó terroristas en territorio iraquí, promovió el asesinato de funcionarios iraquíes y el secuestro de soldados estadounidenses e introdujo armas en Irak. Según documentos publicados por Wikileaks el gobierno iraní promovió que un chií iraquí de nombre Al-Dulaymi al servicio de Irán y adiestrado en Irán secuestrara soldados estadounidenses en Bagdad. Secuestró unos 150 funcionarios del Ministerio de Educación Superior de Irak. Este personaje se entrenó en el año 2006 con Hezbolá. Unos meses después fue encontrado y muerto en Ciudad Sader. Antes, sin embargo, había secuestrado y ejecutado cuatro soldados en Kerbala. Hace unos días tildé de pirómano a Ahmadineyad a raíz de su visita al Líbano, en concreto a Hezbolá, lo que puso en alerta a los israelíes. Irán parece querer encender aún más todos los conflictos que hay en Oriente Medio. Una política irresponsable y propia de un loco que espera o salir ganador aunque sea sobre un montón de centros o que todo reviente.
Europa no permite reabastecerse los aviones iraníes
El gobierno iraní ha denunciado que los aviones iraníes han tenido dificultades para reabastecerse de combustible en los aeropuertos europeos y ha advertido que si prosiguen estas prácticas que él califica de ilegales habrá consecuencias. "Desafortunadamente, han adoptado políticas inapropiadas" y "nuestro consejo a estos gobiernos es que actúen más allá de las normas internacionales, aunque sea por esta resolución ilegal" refiriéndose a las sanciones de la ONU que le fueron impuestas en junio pasado debido a su programa nuclear. Luego dijo en un tono amenazador que "si prosiguen con esta política, las empresas pondrán en peligro sus intereses. No lo toleraremos y le haremos frente". Ya vemos de qué forma hacen frente: secuestrando gente en el país vecino, adiestrando y armando terroristas, asesinando otra gente e intentando que todo el Oriente Medio haga un inmenso pedo. No es que deban negar el combustible a los aviones iraníes, lo que debería hacer Europa es no aceptar ningún avión de ese país, y sobre todo no comerciar.

Els futurs recursos del PP al TC (Ucronia sinistra)

Els futurs recursos del PP al TC
(Ucronia sinistra)


El Partit Popular, Ciutadans i la Defensora del Poble Espanyol portaran davant del Tribunal (pre)Constitucional les barretines, la faixa dels castellers, als mateixos castellers, les botifarres amb seques, la crema catalana, els panellets, els aromes de Montserrat, les espardenyes de vetes i el flabiol de les cobles sardanistes. Si a les properes eleccions el PP no guanya, el Tribunal (pre)Constitucional reescriurà els resultats electorals per que siguin el PP i els Ciudadanos els únics partits presents al Parlament, i nomenaran Alícia Sánchez Camacho presidenta de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya amb caràcter vitalici que immediatament canviarà el nom pel de fidelíssim govern de la província nord-est. Per garantir la fidelitat els ciutadans de província del nord-est es crearà la policia de l'espanyolitat, dirigida pel guardià de la nació espanyola Alberto Rivera que obligarà a tots els sospitosos de ser subversius a llegir les obres completes de César Vidal i Federico Jiménez Losantos vestits ells de toreros i elles amb vestit de farbalans.




Los futuros recursos del PP en el TC
(Ucronía siniestra)

El Partido Popular, Ciutadans y la Defensora del Pueblo Español llevarán ante el Tribunal (pre) Constitucional las barretinas, la faja de los castellers, los mismos castellers, las morcillas con secas, la crema catalana, los panellets, los aromas de Montserrat, las alpargatas de vetas y el flabiol de las coplas sardanistas.Si en las próximas elecciones el PP no gana, el Tribunal (pre) Constitucional rescribirá los resultados electorales para que sean el PP y los Ciudadanos los únicos partidos presentes en el Parlamento, y nombrarán Alicia Sánchez Camacho presidenta de la Generalidad de la Generalidad de Cataluña con carácter vitalicio que inmediatamente cambiará el nombre por el de fidelísimo gobierno de la provincia noreste.Para garantizar la fidelidad a los ciudadanos de provincia del noreste se creará la policía de la españolidad, dirigida por el guardián de la nación española Alberto Rivera que obligará a todos los sospechosos de ser subversivos a leer las obras completas de César Vidal y Federico Jiménez Losantos vestidos ellos de toreros y ellas con traje de
faralaes.

Pel PP matar toros és cultura i la llengua catalana una nosa

Pel PP matar toros és cultura i la llengua catalana una nosa

A veure si endevineu que ha fet ara el Partit Popular. Tic tat, tic tac, tic tac. Us donaré dues pistes: recurs i toros. Bé, si heu vist els telenotícies o heu llegit els diaris sabreu que el Partit Popular ha tornat a anar a la seu del seu Tribunal (pre)Constitucional a recórrer una altra llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Allà han registrat el recurs contra la llei que prohibeix les corrides de toros a Catalunya. Segons el Partit Popular aquesta llei és contrària a la llibertat de manifestació i creació artística, a l'accés dels espanyols a les manifestacions culturals i a la llibertat d'empresa que segons el PP estan emparades per la Constitució espanyola. Si, home, aquesta Constitució que interpretada ens diu als catalans que això del català res de res, que la llengua pròpia de Catalunya la parlem a casa però que ens deixem d'aquesta tonteria de voler que el català sigui llengua preferencial, és a dir, aquesta Constitució espanyola que tal i com ha sigut interpretada ens retrotrau a èpoques predemocràtiques que només teníem dret i el deure de conèixer el castellà. Malament anem amb aquesta Constitució espanyola que considera cultura fer un espectacle de la tortura i mort d'un animal. Això no és art ni és cultura. Si aquesta Constitució empara aquesta barbàrie i ens priva del nostre dret a la nostra llengua ja se la poden confitar. El PP diu encara que les Comunitats Autònomes poden regular, ordenar i promoure les corrides de toros, no poden en canvi prohibir-les perquè estan protegides per les lleis europees i espanyoles. Doncs a les Canàries estan prohibides des de fa vint anys pel govern canari i el PP no va dir res. Però sens dubte el que sembla una broma de mal gust és que el PP s'empari en la Constitució per mantenir la bretolada nacional i per privar-nos dels nostres drets lingüístics als catalans. Pel PP torturar i matar animals és una mostra de cultura, la llengua catalana, en canvi, la consideren una nosa que hi ha d'eliminar. Ells que matin tots els animals que vulguin, si volen que facin corrides de toros al Congrés dels Diputats, al Senat o al Tribunal Constitucional, que facin totes les que vulguin, i que ens deixin a nosaltres el dret a no voler seguint sent uns bàrbars com ells i a poder parlar en la nostra llengua.

Para el PP matar toros es cultura y la lengua catalana un estorbo

A ver si adivináis que ha hecho ahora el Partido Popular. Tic dad, tic tac, tic tac. Os daré dos pistas: recurso y toros. Bueno, si habéis visto los telediarios o ha leído los periódicos sabréis que el Partido Popular ha vuelto a ir a la sede de su Tribunal (pre) Constitucional a recorrer otra ley aprobada por el Parlamento de Cataluña. Allí han registrado el recurso contra la ley que prohíbe las corridas de toros en Cataluña. Según el Partido Popular esta ley es contraria a la libertad de manifestación y creación artística, el acceso de los españoles a las manifestaciones culturales ya la libertad de empresa que según el PP están amparadas por la Constitución española. Si, hombre, esta Constitución que interpretada nos dice a los catalanes que lo del catalán nada de nada, que la lengua propia de Cataluña la hablamos en casa pero que nos dejemos de esta tontería de querer que el catalán sea lengua preferencial, es
decir , esta Constitución española que tal y como ha sido interpretada nos retrotrae a épocas predemocráticas que sólo teníamos derecho y el deber de conocer el castellano. Mal vamos con esta Constitución española que considera cultura hacer un espectáculo de la tortura y muerte de un animal. Esto no es arte ni es cultura. Si esta Constitución ampara esta barbarie y nos priva de nuestro derecho a nuestra lengua ya se la pueden confitar. El PP dice aunque las Comunidades Autónomas pueden regular, ordenar y promover las corridas de toros, no pueden en cambio prohibirlas porque están protegidas por las leyes europeas y españolas. Pues en Canarias están prohibidas desde hace veinte años por el gobierno canario y el PP no dijo nada. Pero sin duda lo que parece una broma de mal gusto es que el PP se ampare en la Constitución para mantener la gamberrada nacional y para privarnos de nuestros derechos lingüísticos a los catalanes. Por el PP torturar y matar animales es una muestra de cultura, la lengua catalana, en cambio, la consideran un estorbo que hay que eliminar. Ellos que maten todos los animales que quieran, si quieren que hagan corridas de toros en el Congreso de los Diputados, al Senado o al Tribunal Constitucional, que hagan todas las que quieran, y que nos dejen a nosotros el derecho a no querer seguir siendo unos bárbaros como ellos y a poder hablar en nuestra lengua.

28 d’oct. 2010

Ha mort el doctor Joan Solà

Ha mort el doctor Joan Solà



Joan Solà i Cortassa va néixer el 10 de gener de 1940 a Bell-lloc d'Urgell i va morir el 27 d'octubre de 2010 a Barcelona.
Descansi en pau. Catalunya ha perdut un dels grans defensors de la llengua i la cultura catalanes en un dels moments en què la llengua catalana rep una altra garrotada dels tribunals a instàncies dels partits nacionalistes espanyols i de les seves institucions.
Catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'any 1965 va doctorar-se en filologia clàssica a La universitat de Barcelona, el 1970 en filologia catalana i el 1977 el màster en lingüística a la Universitat de Reading.


Biografia de Joan Solà en català (Enciclopèdia catalana)

Biografía de Joan Solà en castellano (Enciclopèdia catalana)

Premis:



Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana
(1991)
Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900.
Repertori crític (1999)
Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani
Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua.
La Creu de Sant Jordi el 2005
Investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida el 2009
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que concedeix l'associació Òmnium Cultural en reconeixement a la trajectòria cívica i al prestigi de l'obra publicada.
El 2010 va ésser distingit en reconeixement a tota una trajectòria en defensa de la llengua i cultura catalanes durant els premis Joan Coromines que atorga la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana.



Reconeixements:



Premi Sanchis Guarner
Medalla Narcís Monturiol1991 - Premi de la FEC1999 - Premi Serra d'Or
2005 - Creu de Sant Jordi

2009 - Premi d'Honor
2010 - Reconeixement a la trajectòria de la CAL

Vídeo: Intervenció del doctor Joan Solà al Parlament de Catalunya
http://www.mefeedia.com/watch/25423927


Vídeo: Joan Solà: 'Aquí no hi ha pau lingüística'
http://www.youtube.com/watch?v=yVp_YLo04ok





Ha muerto el doctor Joan Solà

Joan Solà y Cortassa nació el 10 de enero de 1940 en Bell-lloc d'Urgell y murió el 27 de octubre de 2010 en Barcelona.Descanse en paz. Catalunya ha perdido uno de los grandes defensores de la lengua y la cultura catalanas en uno de los momentos en que la lengua catalana recibe otra varapalo de los tribunales a instancias de los partidos nacionalistas españoles y de sus instituciones.

Catedrático de lengua y literatura catalanas de la Universidad de Barcelona y vicepresidente del Institut d'Estudis Catalans (IEC). En 1965 se doctoró en filología clásica en la Universitat de Barcelona, en 1970 en filología catalana y en 1977 el máster en lingüística en la Universidad de Reading.

Premios:Premio a la investigación lingüística de la Fundación Enciclopedia Catalana (1991)

Premio de investigación Crítica Serra d'Or por la obra Historia de la lingüística catalana, 1775-1900.

Repertorio crítico (1999)

Premio Sanchis Guarner de la Fundación Jaume I por la Gramática del catalán contemporáneo

Medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico, por su labor de investigación sincrónica y diacrónica en la lengua catalana, así como por la persistente labor social de divulgación de los conocimientos sobre esta lengua.

La Cruz de San Jorge en 2005

Investido doctor honoris causa por la Universidad de Lleida en 2009Premio de Honor de las Letras Catalanas, un galardón que concede la asociación Òmnium Cultural en reconocimiento a la trayectoria cívica y al prestigio de la obra publicada.

En 2010 fue distinguido en reconocimiento a toda una trayectoria en defensa de la lengua y cultura catalanas durante los premios Joan Coromines que otorga la Coordinadora de Asociaciones por la Lengua catalana.

Reconocimientos:

Premio Sanchis Guarner

Medalla Narcís Monturiol

1991 - Premio de la FEC

1999 - Premio Serra de Or

2005 - Cruz de San Jordi

2009 - Premio de Honor

2010 - Reconocimiento a la trayectoria de la CAL

El TSJC contra el català

El TSJC contra el català
La suspensió a instàncies del Partit Popular

El TSJC ha suspés el reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. El reglament d'ús de la llengua catalana no fa altra cosa que normativitzar un fet que ja estava en pràctica, que la llengua catalana fos la llengua prioritària a l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de la Diputació de Lleida aquesta suspensió no afecta només al català sinó també a l'aranés a l'Aran. És a dir, aquest reglament normativitzava el que era la pràctica normal de l'Ajuntament. Entre els articles suspesos n'hi ha el que obliga que els funcionaris municipals hagin de conéixer la llengua catalana. En el cas de la Diputació de Lleida el recurs ha sigut presentat pel grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Civica Catalana, i sol·licita la no aplicació del reglament aprovat per la Diputació de Lleida que fixa com a llengües preferents el català i l'aranés a l'Aran.


Fernández Díaz exigeix que l'alcalde Hereu acati la interlocutòria

Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona considera que aquesta interlocutòria li dóna la raó en la seva tesi que aquest reglament “es va fer amb l'excusa de promoure el català, però en realitat es pretenia excloure el castellà”. Aquest reglament va ser votat per tots els grups municipals excepte el PP i segons Fernández Díaz els altres “es van equivocar” perquè “van crear problemes on no existeixen”. Certament, el català no és ni ha sigut mai un problema, excepte pel Partit Popular que fa 30 anys que intenta fer d'aquest tema un motiu de conflicte social. Aquí, els que s'equivoquen són els senyors del PP intentant crear un problema que ells saben que no existeix. El mateix Fernández Díaz diu que “durant trenta anys, a l'Ajuntament mai hi havia hagut problemes amb el català, i s'havia avançat en la seva promoció, sense necessitat de cap reglament”. Reconeix que durant trenta anys no hi ha hagut problemes, malgrat que el PP ha volgut en aquests trenta anys fer del català un problema sense sortir-se'n, el que fa aquest reglament es normativitzar un fet, un fet que al PP no li agradava quan es produïa sense que hi hagués un reglament, i un fet contra el que el PP continua oposant-se. Només cal repassar que quasi totes les lleis del Parlament de Catalunya que fan referència a la llengua catalana – i a l'aranesa – inclosos els articles de l'Estatut de Catalunya que en feien referència van ser recorreguts al Tribunal (pre)Consitutucional espanyol. Fernández Díaz ha recordat a l'alcalde Jordi Hereu que la interlocutòria “és d'obligat compliment” i li diu que l'acati. La insistència dels dirigents del PP en què tothom acati les sentències i interlocutòries que minven els drets dels catalanoparlants és malaltissa. El PP hauria d'haver acatat el resultat del referèndum de l'Estatut enlloc de recorre'l.


L'Ajuntament de Barcelona planta cara

La regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Moraleda, ha acusat el PP de “crispar el debat'”i “crear conflicte davant una realitat normalitzada per a tots els barcelonins”. Un dels temes que ha servit al PP per provar de crear un conflicte social ha sigut el de la llengua, un fet que la societat veu amb normalitat i que no crea cap disfunció a l'Administració serveix al Partit Popular com a excusa per fer soroll i veure si pot treure rèdits electorals del conflicte, ja sigui aquí com molt especialment en algunes zones d'Espanya en què denunciar “la suposada” persecució de castellanoparlants dóna vots al PP. Així fa trenta anys que estan. Una de les imatges que el PP promou de Catalunya a Espanya és que els catalans parlem en català només per fotre als espanyols, això que pot ser una estupidesa infantil és una imatge que el PP ha anat construint dels catalans a Espanya.
La Diputació de Lleida tampoc s'ha tallat un pèl, en els propers cinc dies de termini presentarà un recurs contra la decisió del Tribunal i ho farà indicant-li que s'adreci a la Diputació en català perquè aquesta és la “llengua en què sempre ens hem adreçat a aquest tribunal”. I a qui no agradi que s'hi posi fulles.

Els grups municipals de CIU i ERC demanen a l'Ajuntament que actuï amb fermesa
Jaume Ciurana de CIU recorda que la resolució judicial 'no és definitiva' sinó que és una interlocutòria de la qual no es poden extreure conclusions i acusa als magistrats d'actuar de mala fe i que aquesta suspensió només és basa “en resolucions semblants dictades abans de l'aprovació del nou Estatut” i “la sentència de l'Estatut, conseqüència d'un recurs del PP i del Defensor del Poble, i que Rodriguez Zapatero i Carme Chacón van dir que era magnífica i 'missió complida' i que els omplia de satisfacció, serveix ara per anular cautelarment el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana a l'Ajuntament de Barcelona”.
Esquerra recolza a CIU i demana “que el govern sigui ferm en recórrer la suspensió cautelar de part del Reglament del Català per poder garantir a la ciutadania que serà atesa i compresa en català tal i com determina la Llei de Normalització Lingüística” i Ester Capella, portaveu del grup municipal d'Esquerra ha dit que “el PP busca sistemàticament la divisió i la confrontació nacional, negant en aquest cas l'evidència que el català és la llengua pròpia de Catalunya i de la capital de Catalunya”.
Esquerra demana la dimissió de la defensora del Poble espanyol
Joan Ridao, secretari general d'Esquerra, ha demanat la dimissió de María Luísa Cava de Llano, la defensora del poble espanyol en funcions, per la carta que va publicar en el diari El (in)Món alineada amb les tesis del director d'aquest diari, Pedro J. Ramírez en què la defensora del poble espanyol diu que està d'acord amb el director del diari en les seves posicions contràries a la “imposició” del català a l'escola i la “indignació” per les multes lingüístiques. Cava de Llano diu que ella és de la minoria que no només s'identifica amb els valors constitucionals i que és contrària al que ella qualifica de mites identitaris del nacionalisme català. Ella prefereix els mites fantàstics del nacionalisme espanyol. Ridao diu que “és inacceptable que la Defensora que paguem amb els nostres impostos exhibeixi aquest partidisme descarat”. Tampoc ens hem de sorprendre, aquesta senyora és militant del PP i ja ha fet algunes declaracions que regiren els budells, la senyora. Des que va assumir el càrrec ha mostrat la seva animadversió vers Catalunya, malgrat que ha nascut a Catalunya, però sembla que intenta fer-se perdonar aquest fet fent declaracions continues que es mostra molt contrària a la llengua i les institucions de Catalunya. Ja és prou greu que la defensora del poble espanyol presenti un recurs contra unes lleis referendades per la ciutadania, aquesta senyora ha fet declaracions en què deixa clara la seva animadversió cap al país. El càrrec de defensor del poble obliga a mantenir una neutralitat política i a abstenir-se de fer declaracions que posin en dubte la seva neutralitat, la senyora Cava de Llano s'ha posicionat sempre en contra de la llengua catalana en un to insultant i prepotent. Aquesta institució que ara ella dirigeix en funcions s'ha convertit en un tentacle més del Partit Popular, a qui no li cal tenir a Rajoy a la Moncloa ja que controla altres institucions com alguns tribunals o la institució del defensor del poble espanyol des de les que pot fer molt de mal sense que haver de respondre ningú. Certament, ella és la defensora (en funcions) del poble espanyol en el sentit que ella creu que s'ha de ser espanyol.





El TSJC contra el catalán

La suspensión a instancias del Partido Popular

El TSJC ha suspendido el reglamento de uso de la lengua catalana del Ayuntamiento de Barcelona y de la Diputación de Lleida. El reglamento de uso de la lengua catalana no hace más que normativizar un hecho que ya estaba en práctica, que la lengua catalana fuera la lengua prioritaria en el Ayuntamiento de Barcelona. En el caso de la Diputación de Lleida esta suspensión no afecta sólo al catalán sino también al aranés en Arán. Es decir, este reglamento normativizado lo que era la práctica normal del Ayuntamiento. Entre los artículos suspendidos hay lo que obliga a que los funcionarios municipales tengan que conocer la lengua catalana.En el caso de la Diputación de Lleida el recurso ha sido presentado por grupúsculo ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana, y solicita la no aplicación del reglamento aprobado por la Diputación de Lleida que fija como lenguas preferentes el catalán y el aranés en el Arán.

Fernández Díaz exige que el alcalde Hereu acate el auto

Alberto Fernández Díaz, presidente del grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona considera que este auto le da la razón en su tesis de que este Reglamento "se hizo con la excusa de promover el catalán, pero en realidad se pretendía excluir el castellano ". Este reglamento fue votado por todos los grupos municipales excepto el PP y según Fernández Díaz los otros "se equivocaron" porque "crear problemas donde no existen". Ciertamente, el catalán no es ni ha sido nunca un problema, excepto para el Partido Popular que hace 30 años que intenta hacer de este tema un motivo de conflicto social. Aquí, los que se equivocan son los señores del PP intentando crear un problema que ellos saben que no existe. El mismo Fernández Díaz dice que "durante treinta años, al Ayuntamiento nunca había habido problemas con el catalán, y se había avanzado en su promoción, sin necesidad de reglamento". Reconoce que durante treinta años no ha habido problemas, a pesar de que el PP ha querido en estos treinta años hacer del catalán un problema sin lograrlo, lo que hace este reglamento se normativizar un hecho, un hecho que el PP no le gustaba cuando se producía sin que hubiera un reglamento, y un hecho contra el que el PP sigue oponiéndose. Sólo hay que repasar que casi todas las leyes del Parlamento de Cataluña que hacen referencia a la lengua catalana - y la aranesa - incluidos los artículos del Estatuto de Cataluña que hacían referencia fueron recorridos al Tribunal (pre)Consitutucional español. Fernández Díaz ha recordado al alcalde Jordi Hereu que el auto "es de obligado cumplimiento" y le dice que la acate. La insistencia de los dirigentes del PP en la que todos acaten las sentencias y autos que merman los derechos de los catalanohablantes es enfermiza. El PP debería haber acatado el resultado del referéndum del Estatuto en lugar de recorrerlo.

El Ayuntamiento de Barcelona planta cara

La concejala del Ayuntamiento de Barcelona, Imma Moraleda, ha acusado al PP de "crispar el debate" y "crear conflicto ante una realidad normalizada para todos los barceloneses". Uno de los temas que ha servido al PP para intentar crear un conflicto social ha sido el de la lengua, un hecho que la sociedad ve con normalidad y que no crea disfunción en la Administración sirve al Partido Popular como excusa para hacer ruido y ver si puede sacar rédito electoral del conflicto, ya sea aquí como muy especialmente en algunas zonas de España en que denunciar "la supuesta" persecución de castellanohablantes da votos al PP. Así hace treinta años que están. Una de las imágenes que el PP promueve de Cataluña en España es que los catalanes hablamos en catalán sólo para joder a los españoles, lo que puede ser una estupidez infantil es una imagen que el PP ha ido construyendo los catalanes en España.La Diputación de Lleida tampoco se ha cortado un pelo, en los próximos cinco días de plazo presentará un recurso contra la decisión del Tribunal y lo hará indicándole que se dirija a la Diputación en catalán porque esta es la "lengua en que siempre nos hemos dirigido a este tribunal ". Y a quien no guste que se ponga hojas.

Los grupos municipales de CiU y ERC piden al Ayuntamiento que actúe con firmeza

Jaume Ciurana de CiU recuerda que la resolución judicial 'no es definitiva' sino que es un auto de la que no se pueden extraer conclusiones y acusa a los magistrados de actuar de mala fe y que esta suspensión sólo se basa "en resoluciones similares dictadas antes de la aprobación del nuevo Estatut "y" la sentencia del Estatut, consecuencia de un recurso del PP y del Defensor del Pueblo, y que Rodríguez Zapatero y Carme Chacón dijeron que era magnífica y 'misión cumplida' y que los llenaba de satisfacción, sirve ahora para anular cautelarmente el Reglamento de Uso de la Lengua Catalana en el Ayuntamiento de Barcelona ". Esquerra apoya a CiU y pide "que el gobierno sea firme en recurrir la suspensión cautelar de parte del Reglamento del Catalán para poder garantizar a la ciudadanía que será atendida y comprendida en catalán tal y como determina la Ley de Normalización Lingüística" y Ester Capella, portavoz del grupo municipal de Esquerra ha dicho que "el PP busca sistemáticamente la división y la confrontación nacional, negando en este caso la evidencia de que el catalán es la lengua propia de Cataluña y de la capital de Cataluña".

Esquerra pide la dimisión de la Defensora del Pueblo español

Joan Ridao, secretario general de Esquerra, ha pedido la dimisión de María Luisa Cava de Llano, la defensora del pueblo español en funciones, por la carta que publicó en el diario El (in) Mundo alineada con las tesis del director de este diario, Pedro J. Ramírez en que la defensora del pueblo español dice que está de acuerdo con el director del diario en sus posiciones contrarias a la "imposición" del catalán en la escuela y la "indignación" por las multas lingüísticas. Cava de Llano dice que ella es de la minoría que no sólo se identifica con los valores constitucionales y que es contraria a lo que ella califica de mitos identitarios del nacionalismo catalán. Ella prefiere los mitos fantásticos del nacionalismo español. Ridao dice que "es inaceptable que la Defensora que pagamos con nuestros impuestos exhiba este partidismo descarado". Tampoco hay que sorprenderse, esta señora es militante del PP y ya ha hecho algunas declaraciones que revuelven las tripas, la señora. Desde que asumió el cargo ha mostrado su animadversión hacia Cataluña, a pesar de haber nacido en Cataluña, pero parece que intenta hacerse perdonar este hecho haciendo declaraciones continuas que se muestra muy contraria a la lengua y las instituciones de Cataluña. Ya es bastante grave que la defensora del pueblo español presente un recurso contra unas leyes refrendadas por la ciudadanía, esta señora ha hecho declaraciones en las que deja clara su animadversión hacia el país. El cargo de defensor del pueblo obliga a mantener una neutralidad política ya abstenerse de hacer declaraciones que pongan en duda su neutralidad, la señora Cava de Llano se ha posicionado siempre en contra de la lengua catalana en un tono insultante y prepotente. Esta institución que ahora ella dirige en funciones se ha convertido en un tentáculo más del Partido Popular, a quien no le hace falta tener a Rajoy en la Moncloa ya que controla otras instituciones como algunos tribunales o la institución del defensor del pueblo español desde las que puede hacer mucho daño sin que tener que responder nadie. Ciertamente, ella es la defensora (en funciones) del pueblo español en el sentido que ella cree que hay que ser español.


26 d’oct. 2010

Un municipi italià una mica purità

Un municipi italià una mica purità
Encara que sembli el contrari la notícia és real. L'Ajuntament de Castellammare di Stabia, a la província de Nàpols ha sofert un sobtat atac de puritanisme que els ha dut a redactar una normativa municipal per la que es podrà multar les dones que no vesteixin decentment amb quantitats que poden arribar als 500 euros. Minifaldilles, escots o sabates de molt taló són alguns dels elements que poden comportar multes. Segons el consistori de Castellammare di Stabia aquest tipus de vestimenta femenina és excessivament provocadores. En la nova normativa municipal es prohibeix – i multen també – activitats com jugar a la pilota, prendre el sol, insultar o renegar en públic. Les multes que s'imposaran en el municipi que presideix l'alcalde Luigi Bobbio, estan entre els 25 i els 500 euros. L'alcalde aspira que el seu municipi es converteixi en un referent turístic mundial però abans vol garantir les bones maneres. Ja hi ha hagut protestes en contra d'aquesta normativa tan puritana. Aquests rampells de puritanisme a Itàlia són curiosos, un país que va tenir una diputada – l'exactriu porno Cicciolina – que feia la campanya electoral ensenyant els pits, i en què tres de les seves grans actrius – Sofia Loren, Gina Llollobrigida i Anna Magnani – van convertir-se en autèntics mites eròtics per la seva bellesa i voluptuositat.

Un pueblo italiano prohíbe minifaldas, escotes y tacones en sus calles - EiTB Actualidad Curiosidades

Video:
Castellammare, in piazza per difendere la minigonna







Un municipio italiano un poco puritano

Aunque parezca lo contrario la noticia es real. El Ayuntamiento de Castellammare di Stabia, en la provincia de Nápoles ha sufrido un repentino ataque de puritanismo que les ha llevado a redactar una normativa municipal por la que se podrá multar a las mujeres que no vistan decentemente con cantidades que pueden alcanzar los 500 euros. Minifaldas, escotes o zapatos de muy talón son algunos de los elementos que pueden conllevar multas. Según el consistorio de Castellammare di Stabia este tipo de vestimenta femenina es excesivamente provocadoras.En la nueva normativa municipal se prohíbe - y multan también - actividades como jugar a la pelota, tomar el sol, insultar o renegar en público. Las multas que se impondrán en el municipio que preside el alcalde Luigi Bobbio, están entre los 25 y los 500 euros. El alcalde aspira a que su municipio se convierta en un referente turístico mundial pero antes quiere garantizar las buenas maneras.Ya ha habido protestas en contra de esta normativa tan puritana.Estos arrebatos de puritanismo en Italia son curiosos, un país que tuvo una diputada - la exactriz porno Cicciolina - que hacía la campaña electoral enseñando los pechos, y en el que tres de sus grandes actrices - Sofía Loren, Gina Llollobrigida y Anna Magnani - se convirtieron en auténticos mitos eróticos por su belleza y voluptuosidad.

Evo Morales viatja a l'Iran

Evo Morales viatja a l'Iran
Diu que viatja a l'Iran per aconseguir inversions per a Bolívia, cooperació en tecnologia i signar acords bilaterals. Hores abans de sortir de viatge cap a l'Iran el president Evo Morales ha declarat des de Cochabamba que “viatgem per crèdits, per seguir millorant la inversió. Cal accelerar la inversió". Morales es reunirà amb Mahmud Ahmadinejad que ja va mostrar el seu interés per enfortir les relacions amb Bolívia: “L'Iran i Bolívia gaudeixen de relacions d'amistat profundes i estem preparats per desenvolupar-les en diversos sectors, com l'agricultura, el comerç i la indústria". L'Iran va atorgar un préstec de 200 milions d'euros a Bolívia i està previst signar acords en matèria de mineria, agricultura, la indústria de maquinària, el ciment i l'alimentació. La política de Morales imita la del seu amic Chávez, fins i tot en aspectes com el de tenir tractes amb l'Iran d'Ahmadinejad. Suposo que no trigarà a viatjar també a Líbia i Síria seguint les gambades d'Hugo Chávez.


Evo Morales viaja a Irán

Dice que viaja a Irán para conseguir inversiones para Bolivia, cooperación en tecnología y firmar acuerdos bilaterales. Horas antes de salir de viaje hacia Irán el presidente Evo Morales declaró desde Cochabamba que "viajamos por créditos, para seguir mejorando la inversión. Hay que acelerar la inversión ". Morales se reunirá con Mahmud Ahmadineyad que ya mostró su interés por fortalecer las relaciones con Bolivia:" Irán y Bolivia gozan de relaciones de amistad profundas y estamos preparados para desarrollarlas en varios sectores, como la agricultura, el comercio y la industria ".Irán otorgó un préstamo de 200 millones de euros en Bolivia y está previsto firmar acuerdos en materia de minería, agricultura, la industria de maquinaria, el cemento y la alimentación. La política de Morales imita la de su amigo Chávez, incluso en aspectos como el de tener tratos con Irán de Ahmadineyad. Supongo que no tardará en viajar también a Libia y Siria siguiendo las zancadas de Hugo Chávez.

Descansi el pop

Descansi el pop

La gran estrella del passat Mundial de Futbol celebrat a Sudàfrica ha mort.. El pop Paul que va fer-se famós pels seus vaticinis encertats sobre els resultats dels partits de futbol del mundial va néixer a l'oceà Atlàntic l'any 2008 i va viure els primers mesos en un aquari a Dorset. Va morir a l'aquari d'Oberhausen causant consternació entre els empleats de l'aquari ja que aquest pop s'havia convertit en el principal atractiu de la instal·lació. A la web pot llegir-se la següent declaració: "Per tal d'honorar a Paul i amb motiu de l'interès mundial que va despertar, anem a erigir aquí un monument. Anem a exposar els millors moments de la vida de Paul, també els regals que hem rebut de tot el món i l'urna i les caixes de metacrilat de Paul ".

Vídeo: El pulpo Paul apuesta por España (RTVE)

Descanse el pulpo

La gran estrella del pasado Mundial de Fútbol celebrado en Sudáfrica ha muerto .. El pulpo Paul que se hizo famoso por sus vaticinios acertados sobre los resultados de los partidos de fútbol del mundial nació en el océano Atlántico en 2008 y vivió los primeros meses en un acuario en Dorset. Murió en el acuario de Oberhausen causando consternación entre los empleados del acuario ya que este pop se había convertido en el principal atractivo de la instalación. En la web puede leerse la siguiente declaración: "Para honrar a Paul y con motivo del interés mundial que despertó, vamos a erigir aquí un monumento. Vamos a exponer los mejores momentos de la vida de Paul, también los regalos que hemos recibido de todo el mundo y la urna y las cajas de metacrilato de Paul ".

25 d’oct. 2010

Díaz Ferrán es declara insolvent

Díaz Ferrán es declara insolvent

Va ser propietari del grup Marsans i de la companyia aèria Air Comet, totes dues en fallida i va gosar dir que els treballadors havien de treballar més i cobrar menys des del seu càrrec de president de la CEOE, i ara es declara insolvent per evitar que li embarguin el seu patrimoni, parlo de Díaz Ferrán. He resumit de manera concisa la situació d'un personatge que sembla que s'estigui en fotent de tothom. És d'aquesta manera que es pot entendre que hi hagi la crisi que hi ha, no tots els empresaris són com Díaz Ferrán, n'hi ha molts que són honestos, però malauradament alguna cosa falla quan el “sindicat” dels empresaris, la CEOE, escull a un individu així com a president. On aquest assumpte es converteix en absurd és que un tipus que té un patrimoni extens es declari insolvent per evitar l'embargament dels seus bens de cara fer front a possibles responsabilitats. Tot apunta que a Díaz Ferrán li queden molt pocs telenotícies en el càrrec perquè aviat la CEOE escollirà un nou president.


Díaz Ferrán se declara insolvente



Fue propietario del grupo Marsans y de la compañía aérea Air Comet, ambas en quiebra y se atrevió a decir que los trabajadores tenían que trabajar más y cobrar menos desde su cargo de presidente de la CEOE, y ahora se declara insolvente para evitar que le embarguen su patrimonio, hablo de Díaz Ferrán. He resumido de manera concisa la situación de un personaje que parece que se esté en jodiendo de todos. Es de esta manera que se puede entender que haya la crisis que hay, no todos los empresarios son como Díaz Ferrán, hay muchos que son honestos, pero desgraciadamente algo falla cuando el "sindicato" de los empresarios, la CEOE, escoge a un individuo así como presidente. Donde este asunto se convierte en absurdo es que un tipo que tiene un patrimonio extenso se declare insolvente para evitar el embargo de sus bienes de cara hacer frente a posibles responsabilidades. Todo apunta a que a Díaz Ferrán le quedan muy pocos telediarios en el cargo para que pronto la CEOE elegirá un nuevo presidente.

Els palestins amenacen de trencar relacions amb Israel

Els palestins amenacen de trencar relacions amb Israel

Els palestins han anunciat que estudien suspendre els acords amb Israel si Israel segueix incomplint amb les seves obligacions derivades dels acords que van signar-se els anys 90 Segons Ahmet Maydalani, membre de Comité Central de l'OAP “una de les opcions serioses que estan sent examinades” seria desvincular-se d'aquells pactes. Segons aquest “bon home”, “el més provable es que abandonem les obligacions palestines que van resultar d'aquests acords” perquè segons aquest palestí “Israel segueix vulnerant-los tots”. No tinguem tant poca vergonya, si us plau. Segons Maydalani Israel no compleix amb un dels punts bàsics dels acords d'Oslo: la cooperació mútua sobre el terreny per aplicar els acords d'Oslo que van donar peu a la creació de l'Autoritat Palestina. Des d'aquell llunyà 1993 ha plogut molt, tant sobre Israel com sobre Palestina, i no parlo d'aigua, sinó de bombes i trossos de persones escorxades per les bombes, els grups terroristes palestins no han deixat de llençar bombes sobre Israel i d'enviar suïcides al territori israelià. Que esperaven que els israelians els fessin petonets a la galta?.

Els àrabs exigeixen sempre que Israel compleixi amb els acords però ells no compleixen cap, no només no compleixen els acords sinó que hi ha faccions que a més de no participar a les negociacions diuen que el tema no va amb ells i que volen destruir Israel. Els palestins no ofereixen res, ells ja han dit que seguiran, sempre que puguin, atacant Israel, i alhora exigeixen que Israel compleixi amb els acords.

Segons Abed Rabo “la situació en la que una part estigui vinculada per sempre als acords mentre l'altra els vulnera fins el punt d'anular-los completament no pot continuar”. És un cínic. Certament hi ha una part que sempre està vinculada als pactes i una altra que no els compleix, els palestins són els que no han complert mai amb cap dels acords, continuen intentant cometre atemptats i els seus dirigents segueixen amb el discurs d'amenaces contra Israel. Ells demanen que Israel compleixi els acords però ells no compleixen la seva part dels acords. Segurament voldrien que Israel deixés de bloquejar Gaza perquè així Hamàs pugués atemptar amb tota tranquil·litat. Molt exigir que Israel compleixi la seva part però els palestins no ofereixen la fi dels atemptats i a seguretat que no es tornaran a produir, mentre exigeixen a Israel que compleixi amb les seves obligacions ells continuen muntant bateries de míssils que apunten a Israel.

El passat 2 de setembre van iniciar-se unes negociacions de pau entre palestins i israelians que van quedar-se entrebancades quan els palestins van dir que no seguirien negociant amb Israel mentre no es prorrogués la construcció d'assentaments jueus a Cisjordània, i mentrestant els terroristes d'Hamàs preparaven el llençament de míssils contra Israel. Israel hauria d'exigir que Hamàs deixés de voler atemptar contra Israel i sinó no tornar a negociar amb aquests (terroristes) palestins.




Los palestinos amenazan con romper relaciones con Israel
Los palestinos han anunciado que estudian suspender los acuerdos con Israel si Israel sigue incumpliendo con sus obligaciones derivadas de los acuerdos que firmaron en los años 90 Según Ahmed Maydalani, miembro de Comité Central de la OLP "una de las opciones serias que están siendo examinadas "sería desvincularse de aquellos pactos. Según este "buen hombre", "lo más probable es que abandonemos las obligaciones palestinas que resultaron de estos acuerdos" porque según este palestino "Israel sigue vulnerando a todos". No tengamos la menor vergüenza, por favor. Según Maydalani Israel no cumple con uno de los puntos básicos de los acuerdos de Oslo: la cooperación mutua sobre el terreno para aplicar los acuerdos de Oslo que dieron pie a la creación de la Autoridad Palestina. Desde aquel lejano 1993 ha llovido mucho, tanto sobre Israel como sobre Palestina, y no hablo de agua, sino de bombas y trozos de personas desolladas por las bombas, los grupos terroristas palestinos no han dejado de lanzar bombas sobre Israel y de enviar suicidas en territorio israelí. ¿Que esperaban que los israelíes les hicieran besitos en la mejilla?.
Los árabes exigen siempre que Israel cumpla con los acuerdos pero ellos no cumplen ninguna, no sólo no cumplen los acuerdos sino que hay facciones que además de no participar en las negociaciones dicen que el tema no va con ellos y que quieren destruir Israel. Los palestinos no ofrecen nada, ellos ya han dicho que seguirán, siempre que puedan, atacando Israel, al tiempo exigen que Israel cumpla con los acuerdos.
Según Abed Rabo "la situación en la que una parte esté vinculada para siempre a los acuerdos mientras la otra los vulnera hasta el punto de anular por completo no puede continuar". Es un cínico. Ciertamente hay una parte que siempre está vinculada a los pactos y otra que no los cumple, los palestinos son los que no han cumplido nunca con ninguno de los acuerdos, siguen intentando cometer atentados y sus dirigentes siguen con el discurso de amenazas contra Israel . Ellos piden que Israel cumpla los acuerdos pero ellos no cumplen su parte de los acuerdos. Seguramente querrían que Israel dejara de bloquear Gaza porque así Hamás pudiera atentar con toda tranquilidad. Muy exigir que Israel cumpla su parte pero los palestinos no ofrecen el fin de los atentados ya seguridad que no se volverán a producir, mientras exigen a Israel que cumpla con sus obligaciones ellos continúan montando baterías de misiles que apuntan a Israel.
El pasado 2 de septiembre se iniciaron unas negociaciones de paz entre palestinos e israelíes que se quedaron tropiezos cuando los palestinos dijeron que no seguirían negociando con Israel mientras no se prorrogase la construcción de asentamientos judíos en Cisjordania, y mientras los terroristas de Hamás preparaban el lanzamiento de misiles contra Israel. Israel debería exigir que Hamás dejara de querer atentar contra Israel y sino no volver a negociar con ellos (terroristas) palestinos.