IDIOMAS RAROS
Si digués que em sorprèn el que he llegit en aquest post
d’un tal Vicente mentiria. Malauradament això ho he llegit i escoltat massa
sovint per sorprendre’m de la ignorància de la gent. En Vicente se’n va anar a
viure a Galícia, a Ourense concretament. Suposo que és un espanyol procedent
d’una província monolingüe que arriba a Galícia i el primer que descobreix és
que allà el fenomen del bilingüisme es tracta amb tota naturalitat, els gallecs
dominen ambdues llengües, gallec i castellà, amb tota naturalitat. A en Vicente
això li molesta. Deu pensar allò tan típicament espanyol de “estamos en España
y se habla en español”. Crec que en Vicente, com li passa a molts espanyols
quan arriben a Galícia, Euskadi o Catalunya, no se n’adona que ell és el
convidat, és ell qui ha de fer l’esforç d’integrar-se, no fer que els autòctons
es converteixin immediatament en espanyols de... bé, no sé d’on és en Vicente.
On el post d’en Vicente entra en un desvario total és quan
afirma que “yo creo que es una falta de respeto el decir una misa con puertas
abiertas en gallego. Hay personas que no la entienden. Jesucristo no era
gallego”. Anem a pams. Jesús era un jueu de la Palestina del segle I, que
llavors era part de l’Imperi Romà. Segurament parlaria hebreu, també podria ser
que parlés arameu. Cert, Jesús no era gallec, tampoc no era espanyol, Espanya
no existia, i tampoc no existien gallec ni espanyol (o castellà).
Les misses en altres èpoques es feien en llatí, llengua que
quasi ningú entenia, però era la llengua oficial de l’Església Catòlica, i
abans també els capellans feien missa d’esquenes als fidels. Per a molts
espanyols el gallec, el català i l’euskera són llengües inintel·ligibles. En
Vicente qualifica el gallec de “idioma raro”. Mira, com aquell secretari
judicial extremeny que va dir que el català era una "extrañísima y curiosa
lengua, totalmente ajena al idioma oficial de estos pagos patrios". Acaba
dient: “dejemos los idiomas raros y hablemos en Español, que estamos en España.
Y ya con los extranjeros que nos visitan tenemos bastante”. A Galícia el gallec
no és cap “idioma raro”, de fet és l’idioma propi de Galícia i també idioma
oficial, per molt que a molts nacionalistes espanyols els molesti. Li molesten
també els estrangers que visiten Espanya i que, a parer d’en Vicente, parlen
“idiomas raros”. En Vicente menysté l’idioma propi de la terra a la que ha anat
a viure i oblida un detall, ell és, en certa manera, l’estranger a Galícia, un
estranger que no es vol arrelar.
M’he trobat gent com en Vicente massa sovint. Recordo el cas
d’un matrimoni que passejaven per la Plaça Catalunya, a Barcelona, i es
queixaven que tot estigués en català. També recordo el que podria ser un
acudit: Un espanyol visita França i se sorprèn que tots els francesos parlin fiancés
i l’aprenguin des de ben petits. El franquisme va fer molt mal, va voler
“construir” una realitat idiomàtica que no es correspon amb la realitat, molts
espanyols ignoren que a la seva estimada Espanya es parlen altres llengües
diferents al castellà, si, saben que existeix el català, el gallec i l’euskera,
però ignoren l’existència de l’asturià, l’aragonès i l’aranès. Quan
descobreixen l’existència d’aquestes llengües el seu petit món se’ls cau a
sobre, la seva fictícia realitat queda feta miques. Però la culpa no és d’en
Vicente, la culpa és del seu Estat i d’un sistema educatiu que mai no ha fet
res en favor de les altres llengües, aquelles que per en Vicente són “idiomas
raros”, ans al contrari, els ha intentat eliminar.
Hi ha una dita espanyol que diu “donde fueres haz lo que
vieres” que els espanyols mai segueixen, ells són més partidaris de anar als
llocs i obligar els altres a ser espanyols a la manera que són ells. Després
són ells els que se sorprenen que hi hagi independentistes. No permetre que els
gallecs siguin espanyols des de la seva galleguitat, que els catalans siguem
espanyols des de la nostra catalanitat, etc. han volgut imposar una
espanyolitat d’arrel castellana, molt respectable, si, però els catalans som
catalans, no castellans, i els gallecs són gallecs, no castellans.
En Vicente ha pixat fora de test, però no és culpa seva, la
societat espanyola l’ha fet així. Qui no té excusa són aquells que suposadament
tenen una formació, que legislen o que formen l’opinió pública des dels seus púlpits
mediàtics.
El post d’en Vicente traspua intolerància, prepotència i
ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada