31 de jul. 2011

Els acords d'Oslo, un nou aeroport al sud d'Israel i avions israelians per a França

Els acords d'Oslo, un nou aeroport al sud d'Israel i avions israelians per a França



Israel i els acords d'Oslo


A Israel una comissió planteja la possibilitat de rescindir els acords d'Oslo en resposta a la iniciativa unilateral de l'Autoritat Palestina de cercar el reconeixement de Palestina com nou Estat. Aquesta ha estat una de las opcions considerades per aquesta comissió però no es considerada com l'opció principal.
Aquells acords d'Oslo semblava que havien de portar la pau a l'Orient Mitjà, però des de llavors ha plogut molt. Des dels acords d'Oslo hi ha hagut altres reunions, conferències de pau, hem vist com han arribat a un acord i quan els dirigents palestins encara no havien tornat a Palestina les diverses organitzacions terroristes que es mouen per Gaza i Cisjordània, però molt especialment per Gaza, no han perdut el temps per iniciar una onada d'atemptats contra els ciutadans israelians que només va aconseguir aturar el tan criticat mur, i els palestins van canviar les autoimmolacions dels terroristes suïcides pel llançament de tota mena d'artefactes sobre les ciutats israelianes. Els israelians deuen tenir la sensació que cada vegada que es reuneixen amb delegats palestins estan perdent el temps.
Els palestins mai han perdut l'oportunitat de perdre totes les oportunitats per a assolir la pau amb Israel i proclamar el seu Estat, i han fet perdre el temps a tothom, continuen fent perdre el temps a tothom perquè és ben clar que no volen la pau. Que consti que aquests palestins als que faig referència són els dirigents palestins, els ciutadans palestins són les principals víctimes d'aquests dirigents criminals i corruptes de Fatah i Hamàs, i alhora són la principal eina d'aquests dirigents per mantenir el conflicte indefinidament perquè la pau no els interessa.
Els palestins volen presentar un esborrany a l'ONU amb l'aval d'Egipte, Qatar i Aràbia Saudita el pròxim 4 d'agost, aquest esborrany fa una crida al reconeixement de l'Estat palestí com a membre de l'ONU dins de les fronteres de 1967 d'Israel amb els països àrabs.
Israel construirà un nou aeroport a Eilat
El govern israelià va aprovar la construcció d'un nou aeroport a Timna, al sud del país, que es convertiria en el segon aeroport internacional d'Israel després del Ben Gurion de Tel Aviv. El seu cost serà d'uns 333000 €, i es creu que malgrat ser un aeroport internacional, el segon d'Israel, els vols domèstics suposaran el 90% del total. S'estima que les obres per construir-lo duraran uns tres anys. Aquest aeroport substituirà l'aeròdrom d'Ovda, que deixarà de tenir usos civils.
Aquest aeroport podria dir-se Ilan i Asaf Ramon. Ian va ser l'astronauta israelià que va morir en el desastre del Columbia, Asaf era el seu fill, va morir mentre s'entrenava com a pilot.


Israel vendrà avions no tripulats a França
El ministeri de defensa francès va aprovar l'adquisició d'avions no tripulats a l'Estat d'Israel. Aquest fet suposa la fi de l'embargament a la compra i venda d'armes que va aprovar el president De Gaulle fa 42 anys.
Israel vendria o l'HERON TP o l'EITAN. L'EITAN és l'avió no tripulat més gran i sofisticat, de la mida d'un BOEING 737. Realitza tasques de reconeixement i intel•ligència a 12000 metres d'alçada i amb una autonomia de vol de 36 hores. Disposa d'equips electrònics de detecció, sensors, radars i càmeres, i pot portar míssils.
Aquest embargament va privar als israelians d'avions francesos, i els va obligar en un primer moment a adquirir avions nord-americans, però també els va obligar a desenvolupar un programa propi de fabricació d'avions de combat, creant l'Eagle, una versió israeliana del Mirage francès. Ara, un portaveu israelià diu que “l'embargament francès i la negativa de De Gaulle a subministrar-nos avions francesos va donar una empenta a la indústria israeliana per que desenvolupi la seva especialitat i ara som nosaltres els que subministrem a França avions israelians”. Una de les qualitats dels jueus és aquesta capacitat de treure'n profit de la desgràcia. No van poder comprar avions a França i ara són ells els que vendran avions a França. Això és convertir les pedres del Neguev en pomes.














Los acuerdos de Oslo, un nuevo aeropuerto en el sur de Israel y aviones israelíes para Francia


Israel y los acuerdos de Oslo


En Israel una comisión plantea la posibilidad de rescindir los acuerdos de Oslo en respuesta a la iniciativa unilateral de la Autoridad Palestina de buscar el reconocimiento de Palestina como nuevo Estado. Esta ha sido una de las opciones consideradas por esta comisión pero no es considerada como la opción principal.
Aquellos acuerdos de Oslo parecía que habían de llevar la paz en Oriente Medio, pero desde entonces ha llovido mucho. Desde los acuerdos de Oslo ha habido otras reuniones, conferencias de paz, hemos visto como han llegado a un acuerdo y cuando los dirigentes palestinos no habían vuelto a Palestina las diversas organizaciones terroristas que se mueven por Gaza y Cisjordania, pero muy especialmente por Gaza, no han perdido el tiempo para iniciar una ola de atentados contra los ciudadanos israelíes que sólo logró detener el tan criticado muro, y los palestinos cambiaron las autoimmolacions los terroristas suicidas por el lanzamiento de todo tipo de artefactos sobre las ciudades israelíes. Los israelíes deben tener la sensación de que cada vez que se reúnen con delegados palestinos están perdiendo el tiempo.
Los palestinos nunca han perdido la oportunidad de perder todas las oportunidades para alcanzar la paz con Israel y proclamar su Estado, y han hecho perder el tiempo a todo el mundo, continúan haciendo perder el tiempo a todo el mundo porque es claro que no quieren la paz. Que conste que estos palestinos a los que hago referencia son los dirigentes palestinos, los ciudadanos palestinos son las principales víctimas de estos dirigentes criminales y corruptos de Fatah y Hamás, ya la vez son la principal herramienta de estos dirigentes para mantener el conflicto indefinidamente porque la paz no les interesa.
Los palestinos quieren presentar un borrador a la ONU con el aval de Egipto, Qatar y Arabia Saudí el próximo 4 de agosto, el mismo hace un llamamiento al reconocimiento del Estado palestino como miembro de la ONU dentro de las fronteras de 1967 de Israel con los países árabes.
Israel construirá un nuevo aeropuerto en Eilat


El gobierno israelí aprobó la construcción de un nuevo aeropuerto en Timna, en el sur del país, que se convertiría en el segundo aeropuerto internacional de Israel después del Ben Gurión de Tel Aviv. Su coste será de unos € 333.000, y se cree que a pesar de ser un aeropuerto internacional, el segundo de Israel, los vuelos domésticos supondrán el 90% del total. Se estima que las obras para construirlo durarán unos tres años. Este aeropuerto sustituirá al aeródromo de Ovda, que dejará de tener usos civiles.
Este aeropuerto podría decirse Ilan y Asaf Ramón. Ian fue el astronauta israelí que murió en el desastre del Columbia, Asaf era su hijo, murió mientras se entrenaba como piloto.
Israel venderá aviones no tripulados en Francia
El ministerio de defensa francés aprobó la adquisición de aviones no tripulados en el Estado de Israel. Este hecho supone el fin del embargo a la compra y venta de armas que aprobó el presidente De Gaulle hace 42 años.
Israel vendería o HERON TP o EITAN. El EITAN es el avión no tripulado más grande y sofisticado, del tamaño de un BOEING 737. Realiza tareas de reconocimiento e inteligencia a 12.000 metros de altura y con una autonomía de vuelo de 36 horas. Dispone de equipos electrónicos de detección, sensores, radares y cámaras, y puede llevar misiles.
Este embargo privó a los israelíes de aviones franceses, y les obligó en un primer momento a adquirir aviones estadounidenses, pero también les obligó a desarrollar un programa propio de fabricación de aviones de combate, creando el Eagle, una versión israelí del Mirage francés. Ahora, un portavoz israelí dice que "el embargo francés y la negativa de De Gaulle a suministrarnos aviones franceses dio un empujón a la industria israelí para que desarrolle su especialidad y ahora somos nosotros los que suministramos a Francia aviones israelíes" . Una de las cualidades de los judíos es esa capacidad de sacar provecho de la desgracia. No pudieron comprar aviones en Francia y ahora son ellos los que venderán aviones en Francia. Esto es convertir las piedras del Neguev en manzanas.

Orient Mitjà: Turquia, Síria, Líban, Israel, Palestina i Líbia

Orient Mitjà: Turquia, Síria, Líban, Israel, Palestina i Líbia

Destruït un oleoducte a Síria

L'explosió d'un oleoducte a Síria va causar un forat de 15 metres de diàmetre i el vessament de petroli a la zona de Tel Kalaj. Aquesta explosió va provocar que els habitants de la zona fugissin. Les autoritats sirianes consideren que es tracta d'un acte de sabotatge, reconeixen, però, que els terroristes, així els qualifica el governador de la província d'Homs, van cometre aquest acte de sabotatge en un moment en què no hi havia ningú a la zona. El governador creu que els sabotejadors han volgut causar un gran dany material a l'oleoducte però sembla que el que els sabotejadors no buscaven era matar ningú. S'han pres les mesures necessàries per impedir que la fuita de petroli arribi a l'aigua de l'embassament de Tal Hos.

Nota: Des que han començat les revoltes en els països àrabs diversos oleoductes de diversos països han explotat.

Negociacions amb els palestins

El president d'Israel, Shimon Peres ha mantingut discretes converses amb l'Autoritat Palestina en un intent de reactivar les negociacions de pau però també d'impedir que els palestins demanin a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat.

Entre els temes que Peres ha tractat amb representant palestí està en el de les fronteres, per intentar anar més enllà de l'atzucac en què estan les negociacions per l'assumpte de les línies d'armistici de 1967. Entre les propostes considerades hi ha realitzar un intercanvi de territoris i també compensar els palestins pels assentaments.

Dimissió de la cúpula de l'exèrcit turc

La cúpula de l'exèrcit turc ha presentat la seva dimissió per mostrar el seu desacord amb el govern que presideix l'islamista Recep Tayip Erdogan presentant la seva carta al primer ministre i demanant passar a la reserva. L'exèrcit turc tutelava les institucions de govern per impedir que el país i especialment el govern caigués en mans dels islamistes i impedir que Turquia es converteixi en una República islàmica.

Yunis, assassinat per traïdor o per incompetent

El general Abdelfatah Yunis, cap de l'exèrcit libi va ser assassinat. Una font que prefereix mantenir-se en l'anonimat, va dir que el general Yunis va ser convocat per poder ser interrogat sobre assumptes militars, aparentment se sospitava que podria treballar per Gadafi. Altres fonts, però, diuen que es volia interrogar a Yunis sobre errors durant l'ofensiva de Brega en què va ordenar als seus homes avançar per un camp minat, un fet que va provocar moltes baixes. O era un agent de Gadafi o un estratega incompetent. Segons el CNT el capitost dels autors de la mort de Yunis ha estat detingut. Yunis havia estat el segon home del règim de Gadafi fins que va canviar-se de bàndol, passant-se als revoltats. L'autoria de la mort de Yunis i les raons no estan gaire clares.

El TEL fa públic el nom dels assassins de Hariri

El Tribunal Especial pel Líban ha fet públic el nom dels autors materials de l'assassinat de Rafic Hariri, ex primer ministre del Líban. Els autors són membres de l'organització terrorista libanesa xiïta Hezbolà. El jutge instructor Daniel Fransen ha aixecat el secret del sumari en el que a la identitat dels assassins fa referència. El fiscal del TEL, Daniel Bellmare, ha acusat a Salim Jamil Ayyash, Mustafa Amine Badreddine, Hussein Hassan Oneissi, Assad Hassan Sabra de l'atemptat amb cotxe bomba que el 14 de febrer de 2005 va matar a Rafic Hariri i 22 persones més.

El fiscal considera que el fet de publicar els noms dels quatre terroristes pot facilitar que siguin detingut aviat. És a dir, estan en llibertat. La resta de l'acusació i el sumari romandrà sota secret de sumari. Les autoritats libaneses van rebre l'acta d'acusació i les ordres d'arrest dels quatre terroristes abans citats.

El jutge Fransen va emetre una ordre internacional d'arrest contra els quatre acusats i ha autoritzat al fiscal que transfereixi tota la informació pertinent a la Interpol per a que emeti una “notificació vermella” contra els quatre terroristes d'Hezbolà. Des d'ara les autoritats libaneses estan obligades a informar al TEL sobre les gestions per detenir als quatre terroristes. Les autoritats libaneses tenen un problema molt gros, tenen l'ordre d'arrest contra quatre terroristes damunt la taula, quatre terroristes que són membres d'Hezbolà, organització terrorista islàmica xiïta que controla més territori libanés que el govern libanés, i que no crec que entregui als quatre individus, i un intent per part de les autoritats libaneses de capturar-los podria provocar una guerra oberta entre el govern libanés i Hezbolà.







Oriente Medio: Turquía, Siria, Líbano, Israel, Palestina y Libia

Destruido un oleoducto en Siria

La explosión de un oleoducto en Siria causó un agujero de 15 metros de diámetro y el derrame de petróleo en la zona de Tel Kalaj. Esta explosión provocó que los habitantes de la zona huyeran. Las autoridades sirias consideran que se trata de un acto de sabotaje, reconocen, sin embargo, que los terroristas, así los califica el gobernador de la provincia de Homs, cometieron este acto de sabotaje en un momento en que no había nadie en la zona. El gobernador cree que los saboteadores han querido causar un gran daño material al oleoducto pero parece que el que los saboteadores no buscaban era matar a nadie. Se han tomado las medidas necesarias para impedir que la fuga de petróleo llegue al agua del embalse de Tal Hos.

Nota: Desde que han empezado las revueltas en los países árabes varios oleoductos de varios países han explotado.

Negociaciones con los palestinos

El presidente de Israel, Shimon Peres ha mantenido discretas conversaciones con la Autoridad Palestina en un intento de reactivar las negociaciones de paz pero también de impedir que los palestinos pidan a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado.

Entre los temas que Peres ha tratado con representante palestino está en el de las fronteras, para intentar ir más allá del callejón sin salida en que están las negociaciones por el asunto de las líneas de armisticio de 1967. Entre las propuestas consideradas hay realizar un intercambio de territorios y también compensar a los palestinos por los asentamientos.

Dimisión de la cúpula del ejército turco

La cúpula del ejército turco ha presentado su dimisión para mostrar su desacuerdo con el gobierno que preside el islamista Recep Tayip Erdogan presentando su carta al primer ministro y pidiendo pasar a la reserva. El ejército turco tutelaba las instituciones de gobierno para impedir que el país y especialmente el gobierno cayera en manos de los islamistas e impedir que Turquía se convierta en una República islámica.

Yunis, asesinado por traidor o por incompetente

El general Abdelfatah Yunis, jefe del ejército libio fue asesinado. Una fuente que prefiere mantenerse en el anonimato, dijo que el general Yunis fue convocado para ser interrogado sobre asuntos militares, aparentemente se sospechaba que podría trabajar para Gadafi. Otras fuentes, sin embargo, dicen que se quería interrogar a Yunis sobre errores durante la ofensiva de Lidia en el que ordenó a sus hombres avanzar por un campo minado, lo que provocó muchas bajas. O era un agente de Gadafi o un estratega incompetente. Según el CNT el cabecilla de los autores de la muerte de Yunis ha sido detenido. Yunis había sido el segundo hombre del régimen de Gadafi hasta que cambiarse de bando, pasando a los sublevados. La autoría de la muerte de Yunis y las razones no están muy claras.

El TEL hace público el nombre de los asesinos de Hariri

El Tribunal Especial para el Líbano ha hecho público el nombre de los autores materiales del asesinato de Rafic Hariri, ex primer ministro del Líbano. Los autores son miembros de la organización terrorista libanesa chií Hezbolá. El juez instructor Daniel Fransen ha levantado el secreto del sumario en el que la identidad de los asesinos se refiere. El fiscal del TEL, Daniel Bellmare, acusó a Salim Jamil Ayyash, Mustafa Amine Badreddine, Hussein Hassan Oneissi, Assad Hassan Sabra del atentado con coche bomba que el 14 de febrero de 2005 mató a Rafic Hariri y 22 personas más.

El fiscal considera que el hecho de publicar los nombres de los cuatro terroristas puede facilitar que sean detenido pronto. Es decir, están en libertad. El resto de la acusación y el sumario permanecerá bajo secreto de sumario. Las autoridades libanesas recibieron el acta de acusación y las órdenes de arresto de los cuatro terroristas antes citados.

El juez Fransen emitió una orden internacional de arresto contra los cuatro acusados y ha autorizado al fiscal que transfiera toda la información pertinente a la Interpol para que emita una "notificación roja" contra los cuatro terroristas de Hezbolá. Desde ahora las autoridades libanesas están obligadas a informar al TEL sobre las gestiones para detener a los cuatro terroristas. Las autoridades libanesas tienen un problema muy grande, tienen la orden de arresto contra cuatro terroristas sobre la mesa, cuatro terroristas que son miembros de Hezbolá, organización terrorista islámica chií que controla más territorio libanés que el gobierno libanés, y que no creo que entregue a los cuatro individuos, y un intento por parte de las autoridades libanesas de capturarlos podría provocar una guerra abierta entre el gobierno libanés y Hezbolá.

30 de jul. 2011

I per a què serveixen les Nacions Unides?

I per a què serveixen les Nacions Unides?
A les Nacions Unides sovint li succeeix com a la seva predecessora, la Societat de Nacions, que hauria de servir per solucionar els conflictes i aturar les guerres però s'ofega en burocràcia i en el fet que com a organització depèn dels seus membres, els mateixos que no tenen cap mania a embrancar-se en guerres. Si ha d'enviar forces d'interposició a zones de conflicte ha d'aconseguir que ho aprovin els seus membres i que els dos països barallats ho acceptin, i això no sempre passa. Les principals potències tenen poder de veto de qualsevol decisió de les Nacions Unides i ho fan si la intervenció pot afectar als seus interessos. Moltes vegades els cascos blaus s'han de limitar a fer l'estaquirot per no acabar embolicats en el conflicte entre les parts en conflicte. Allò que haurien de ser forces d'interposició moltes vegades han d'apartar-se i deixar fer a aquelles parts que estan lluitant per no acabar rebent pels quatre cantons. Altres vegades han estat acusats d'inoperants per no haver estat capaços de protegir la població civil, i algunes vegades han abandonat a la seva sort a la població civil a la que haurien d'haver protegit. Saben el que succeeix però els seus informes estan plens d'obvietats. Està bé que coneguin el problema però l'ONU hauria de proposar la solució i posar els mitjans per aplicar-la.
L'ONU creu que a Síria potser s'estan cometent crims contra la Humanitat
Segons dos assessors de Nacions Unides a Síria podrien estar produint-se crims contra la Humanitat. Francis Deng i Eduard Luck, els assessors, mostren la seva preocupació per la violència que el règim de Bashar al Asad empra contra la població civil: “Existeix una possibilitat que a Síria s'hagin comés i se segueixin cometent crims contra la Humanitat”. Bé, el règim dels Asad i la camarilla que els dóna suport fa 40 anys que tenen el poder absolut a Síria, i no ho han fet repartint rams de flors. Els assessors de Nacions Unides Deng i Luck denuncien que les forces de seguretat sirianes segueixen “atacant la població civil a les zones on es produeixen manifestacions (contra el règim), matant als manifestants i duent a terme detencions arbitràries”. Diuen també que “Hi ha hagut nombroses denúncies de desaparicions i de tortura als detinguts, i s'ha informat que es cometen sistemàticament violacions de les lleis internacionals sobre els drets humans en el context dels atacs als civils”. Si una cosa tenen els règims totalitaris és que no respecten gens ni les lleis internacionals ni els drets humans. Ambdós assessors van demanar que es realitzi una investigació completa, independent i objectiva del que està succeint a Síria. Demanen també, en aquest cas li demanen a Asad, que deixi entrar les agències humanitàries i una missió per avaluar la situació dels drets humans. Crec que on els dos assessors demostren una gran ingenuïtat és quan demanen al règim dels Asad que protegeixi a la població civil, és a dir, que faci el contrari del que està fent.
L'ONU ajorna la publicació de l'informe sobre la Flotilla
L'ONU va encarregar a un grup d'experts un informe sobre l'incident de la Flotilla proHamàs que intentava dirigir-se a Gaza i va ser interceptada per Israel. Com a conseqüència d'aquests fets els soldats del Tzáhal van abatre 9 islamistes turcs, fet que va tensar les relacions entre Turquia i Israel. La publicació de l'informe dels experts s'ajorna fins a finals d'agost. Les raons de l'ajornament “es basa en les converses mantingudes entre el secretari general (de les Nacions Unides, Ban Ki-moon), els experts i representants dels dos governs implicats (Israel i Turquia).
Fixeu-vos en un detall d'aquell assumpte: allò que en principi era un grup que intentava cometre una il•legalitat per col•laborar amb Hamàs, encara que ells diuen que el que volien era porta subministraments als palestins de Gaza, va acabar convertint-se en un conflicte diplomàtic entre Israel i Turquia, tot perquè nou islamistes turcs van ser abatuts pel Tzáhal, el tema de Gaza va desaparèixer de les notícies, els palestins de Gaza van deixar d'importar, en el fons, els palestins mai van importar, es tractava d'un acte de propaganda d'una ONG islamista turca amb lligams amb Hamàs, que intentava trencar un bloqueig marítim de Gaza per evitar que Hamàs pugui armar-se. Si ho aconseguien haurien fet un acte propagandístic dient que havien burlat als “pèrfids sionistes”, si no ho aconseguien, per uns dies se'n parlaria d'ells, d'ells si, però no dels palestins, perquè repeteixo, i no serà la primera vegada que ho diré, els palestins no importen a ningú, ni als seus líders.
Però s'ha filtrat alguna cosa del document: El bloqueig israelià de Gaza és legal però critica al Tzáhal que s'excedís en l'ús de la força, i també critica a Turquia per l'actitud que va mostrar arran dels fets. És a dir, una mica de llenya per a tots i després una carícia.
L'ONU creu que les negociacions entre Israel i els palestins han arribat a un punt mort
L'ONU adverteix del bloqueig en què es troba el procés de pau entre palestins i israelians, demana a ambdues parts que s'esforcin per tornar a la taula de negociacions.
“El procés polític per a resoldre el conflicte entre israelians i palestins es troba en un profund i persistent punt mort. Exhortem a les parts a trobar un camí que els permeti treballar cap a la solució dels dos Estats i a la comunitat internacional a ajudar-los a trobar una sortida creïble”. Després de 63 anys crec que el procés de pau no està en un punt mort, directament està mort. Robert Serry, coordinador especial de L'ONU pel Procés de Pau a l'Orient Mitjà va dir que “els líders polítics d'ambdues parts estan frustrats, com també ho estan els seus ciutadans". La diferència és que els israelians estan farts de la situació i ho poden expressar públicament, mentre que els ciutadans palestins potser ho pensen però els seus líders volen que el conflicte continuï.
Segons Serry les dues parts volen tornar a negociar però les negociacions que van iniciar el setembre passat estan paralitzades. Segurament no es deuen posar d'acord en el color de la taula.
El representant palestí, Mansour va dir: "Ha arribat l'hora d'acabar amb l'ocupació israeliana, ha arribat l'hora de la independència de Palestina i que Palestina i Israel visquin un junt amb un altre en pau i seguretat. (És) l'hora d'un nou Orient Mitjà”. Però no parla del setge permanent sobre algunes ciutats israelianes mitjançant l'atac amb coets, si els palestins volen arribar a ser un Estat hauran de pensar que no poden dedicar-se a llançar 80 coets diaris contra les ciutats del veí i que aquest es quedi sense fer res. De quina ocupació parlen?. A Gaza Hamàs són els amos i senyors d'aquest territori, ells són el govern – és un dir -, la policia i els terroristes, tot en un mateix paquet. Són aquests individus els que llancen coets contra Israel i després se'n van a demanar a L'ONU que pari a Israel.
És curiós que parli de la convivència d'ambdós països davant les Nacions Unides, aquesta no és pas la posició oficial de qui governa a Gaza, aquests no només no volen viure en pau amb Israel, ho diuen clar que el seu propòsit és anihilar Israel i exterminar els jueus. El procés no està en punt mort, està mort fa molt de temps.









¿Y para qué sirven las Naciones Unidas?
En las Naciones Unidas a menudo le sucede como a su predecesora, la Sociedad de Naciones, que debería servir para solucionar los conflictos y detener las guerras pero se ahoga en burocracia y en que como organización depende de sus miembros, los mismos que no tienen ningún reparo en enzarzarse en guerras. Si tiene que enviar fuerzas de interposición en zonas de conflicto ha de conseguir que lo aprueben sus miembros y que los dos países peleados lo acepten, y eso no siempre ocurre. Las principales potencias tienen poder de veto de cualquier decisión de las Naciones Unidas y lo hacen si la intervención puede afectar a sus intereses. Muchas veces los cascos azules deben limitarse a hacer el pasmarote para no acabar envueltos en el conflicto entre las partes en conflicto. Lo que deberían ser fuerzas de interposición muchas veces deben apartarse y dejar hacer a aquellas partes que están luchando para no acabar recibiendo los cuatro lados. Otras veces han sido acusados de inoperantes por no haber sido capaces de proteger a la población civil, y algunas veces han abandonado a su suerte a la población civil en la que deberían haber protegido. Saben lo que sucede pero sus informes están llenos de obviedades. Está bien que conozcan el problema pero la ONU debería proponer la solución y poner los medios para aplicarla.
La ONU cree que Siria quizás están cometiendo crímenes contra la Humanidad
Según dos asesores de Naciones Unidas en Siria podrían estar produciéndose crímenes contra la Humanidad. Francis Deng y Eduard Luck, los asesores, muestran su preocupación por la violencia que el régimen de Bashar al Asad emplea contra la población civil: "Existe una posibilidad de que en Siria se hayan cometido y se sigan cometiendo crímenes contra la Humanidad". Bueno, el régimen de los Asad y la camarilla que les da apoyo hace 40 años que tienen el poder absoluto en Siria, y no lo han hecho repartiendo ramos de flores. Los asesores de Naciones Unidas Deng y Luck denuncian que las fuerzas de seguridad sirias siguen "atacando a la población civil en las zonas donde se producen manifestaciones (contra el régimen), matando a los manifestantes y llevando a cabo detenciones arbitrarias". Dicen también que "Ha habido numerosas denuncias de desapariciones y de tortura a los detenidos, y se ha informado que se cometen sistemáticamente violaciones de leyes internacionales sobre los derechos humanos en el contexto de los ataques a los civiles". Si algo tienen los regímenes totalitarios es que no respetan nada ni las leyes internacionales ni los derechos humanos. Ambos asesores pidieron que se realice una investigación completa, independiente y objetiva de lo que está sucediendo en Siria. Piden también, en este caso le piden a Asad, que deje entrar las agencias humanitarias e un misión para evaluar la situación de los derechos humanos. Creo que donde los dos asesores demuestran una gran ingenuidad es cuando piden al régimen de los Asad que proteja a la población civil, es decir, que haga lo contrario de lo que está haciendo.
La ONU aplaza la publicación del informe sobre la Flotilla
La ONU encargó a un grupo de expertos un informe sobre el incidente de la Flotilla proHamàs que intentaba dirigirse a Gaza y fue interceptada por Israel. Como consecuencia de estos hechos los soldados del Tzahal derribaron 9 islamistas turcos, lo que tensó las relaciones entre Turquía e Israel. La publicación del informe de los expertos se aplaza hasta finales de agosto. Las razones del aplazamiento "se basa en las conversaciones mantenidas entre el Secretario General (de Naciones Unidas, Ban Ki-moon), los expertos y representantes de los dos gobiernos implicados (Israel y Turquía).
Fijaos en un detalle de aquel asunto: lo que en principio era un grupo que intentaba cometer una ilegalidad para colaborar con Hamás, aunque ellos dicen que lo que querían era lleva suministros a los palestinos de Gaza, acabó convirtiéndose en un conflicto diplomático entre Israel y Turquía, aunque para nuevo islamistas turcos fueron abatidos por Tzahal, el tema de Gaza desapareció de las noticias, los palestinos de Gaza dejaron de importar, en el fondo, los palestinos nunca importaron, se trataba de un acto de propaganda de una ONG islamista turca con lazos con Hamás, que intentaba romper un bloqueo marítimo de Gaza para evitar que Hamás pueda armarse. Si lo conseguían habrían hecho un acto propagandístico diciendo que habían burlado a los "pérfidos sionistas", si no lo conseguían, por unos días se hablaría de ellos, de ellos si, pero no de los palestinos, porque repito, y no será la primera vez que lo diré, los palestinos no importan a nadie, ni a sus líderes.
Pero se ha filtrado algo del documento: El bloqueo israelí de Gaza es legal pero critica al Tzahal que se excediera en el uso de la fuerza, y también critica a Turquía por la actitud que mostró a raíz de los hechos. Es decir, un poco de leña para todos y luego una caricia.
La ONU cree que las negociaciones entre Israel y los palestinos han llegado a un punto muerto
La ONU advierte del bloqueo en que se encuentra el proceso de paz entre palestinos e israelíes, pide a ambas partes que se esfuercen para volver a la mesa de negociaciones.
"El proceso político para resolver el conflicto entre israelíes y palestinos se encuentra en un profundo y persistente punto muerto. Exhortamos a las partes a encontrar un camino que les permita trabajar hacia la solución de los dos Estados y en la comunidad internacional a ayudarles a encontrar una salida creíble ". Después de 63 años creo que el proceso de paz no está en un punto muerto, directamente está muerto. Robert Serry, coordinador especial de la ONU para el Proceso de Paz en Oriente Medio dijo que "los líderes políticos de ambas partes están frustrados, como también lo están sus ciudadanos". La diferencia es que los israelíes están hartos de la situación y lo pueden expresar públicamente, mientras que los ciudadanos palestinos quizá lo piensan pero sus líderes quieren que el conflicto continúe.
Según Serry las dos partes quieren volver a negociar pero las negociaciones que iniciaron en septiembre pasado están paralizadas. Seguramente no se deben poner de acuerdo en el color de la tabla.
El representante palestino, Mansour dijo: "Ha llegado la hora de acabar con la ocupación israelí, ha llegado la hora de la independencia de Palestina y que Palestina e Israel vivan uno junto a otro en paz y seguridad. ( es) la hora de un nuevo Oriente Medio ". Pero no habla del asedio permanente sobre algunas ciudades israelíes mediante el ataque con cohetes, si los palestinos quieren llegar a ser un Estado tendrán que pensar que no pueden dedicarse a lanzar 80 cohetes diarios contra las ciudades del vecino y que éste se quede sin hacer nada. ¿De qué empleo hablan?. En Gaza Hamás son los dueños y señores de este territorio, ellos son el gobierno - es un decir -, la policía y los terroristas, todo en un mismo paquete. Son estos individuos los que lanzan cohetes contra Israel y después se van a pedir a la ONU que pare en Israel.
Es curioso que hable de la convivencia de ambos países ante las Naciones Unidas, esta no es la posición oficial de quien gobierna en Gaza, éstos no sólo no quieren vivir en paz con Israel, lo dicen claro que su propósito es aniquilar Israel y exterminar a los judíos. El proceso no está en punto muerto, está muerto hace mucho tiempo.



20-N Eleccions

20-N Eleccions
Les eleccions generals seran el pròxim 20 de novembre, així ho va anunciar el president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. S’avancen 4 mesos a l’edat prevista. I s’anuncia en el moment en què sembla que el PSOE amb el recentment nomenat candidat Pérez Rubalcaba, ha reduït la distància en intenció de vot. Rubalcaba com a candidat està, segons les enquestes, millor considerat que el candidat i líder del Partit Popular Mariano Rajoy. Ens hem de sorprendre?. No, Rajoy és un líder del PP que no lidera el PP, deixa que cadascú faci el que li doni la gana, Rajoy és, tècnicament parlant, el cap i líder del PP, però no exerceix, prefereix seure tranquil al seu despatx llegint el Marca, i deixa als seus fer. Si no és capaç de manar en el seu partit com espera ser president del govern?. Que farà quan sorgeixin els problemes?. Doncs segurament el mateix que fa ara, amagar-se i esperar que passi tot. Molt probablement Mariano Rajoy serà el pròxim president del govern, això és el que diuen les enquestes, molt probablement ho serà amb la majoria absoluta del seu partit. El 20 de novembre podria ser, si no canvien les coses un dia de joia pel PP en el mateix dia de la defunció de l’inspirador ideològic del PP, però pel bé de tots seria millor que el 20-N acabi sent un dia de doble dol pel PP per una nova derrota.
Rajoy no inspira confiança ni als seus, però és útil al partit, és un líder que no lidera als seus, que els deixa fer a tothom. Això potser està bé per un partit com el PP però si ho traslladem a governar un país, pot ser un problema molt gros. Votar al PP és veure com es traslladen certes pràctiques dels governs municipals i autonòmics del PP a l’àmbit de tot el PP. El cas Gürtel multiplicat exponencialment, i amb les eines per combatre aquests casos en mans dels mateixos que estan implicats. I mentrestant Rajoy seguirà llegint el Marca mentre els Gürtel ho corrompen tot com si fos Neró que tocant la lira mentre Roma crema.







20-N Elecciones
Las elecciones generales serán el próximo 20 de noviembre, así lo anunció el presidente del gobierno español José Luis Rodríguez Zapatero. Se adelantan 4 meses a la edad prevista. Y se anuncia en el momento en que parece que el PSOE con el recientemente nombrado candidato Pérez Rubalcaba, ha reducido la distancia en intención de voto. Rubalcaba como candidato está, según las encuestas, mejor considerado que el candidato y líder del Partido Popular Mariano Rajoy. Hay que sorprender?. No, Rajoy es un líder del PP que no lidera el PP, deja que cada uno haga lo que le dé la gana, Rajoy es, técnicamente hablando, la cabeza y líder del PP, pero no ejerce, prefiere sentarse tranquilo en su despacho leyendo el Marca, y deja a sus hacer. Si no es capaz de mandar en su partido como espera ser presidente del gobierno?. Que hará cuando surjan los problemas?. Pues seguramente lo mismo que hace ahora, esconderse y esperar a que pase todo. Muy probablemente Mariano Rajoy será el próximo presidente del gobierno, eso es lo que dicen las encuestas, muy probablemente lo será con la mayoría absoluta de su partido. El 20 de noviembre podría ser, si no cambian las cosas un día de alegría por el PP en el mismo día del fallecimiento del inspirador ideológico del PP, pero por el bien de todos sería mejor que el 20-N acabe siendo un día de doble duelo por el PP por una nueva derrota.
Rajoy no inspira confianza ni a los suyos, pero es útil al partido, es un líder que no lidera a los suyos, que los deja hacer a todos. Esto quizás está bien para un partido como el PP pero si lo trasladamos a gobernar un país, puede ser un problema muy gordo. Votar al PP es ver cómo se trasladan ciertas prácticas de los gobiernos municipales y autonómicos del PP en el ámbito de todo el PP. El caso Gürtel multiplicado exponencialmente, y con las herramientas para combatir estos casos en manos de los mismos que están implicados. Y mientras Rajoy seguirá leyendo el Marca mientras Gürtel lo corrompe todo como si fuera Nerón tocando la lira mientras Roma arde.

El PP de l'Ajuntament de València es nega a retirar els honors a Franco

El PP de l'Ajuntament de València es nega a retirar els honors a Franco
I ho va deixar tot tan ben lligat...
Encara hi ha ciutats a Espanya on s'honora públicament al dictador Francisco Franco, cabdill de les Espanyes per la gràcia de Déu, dels fatxes i els capellans i per a desgràcia dels espanyols. Unes vegades és mantenint els “Paquitos Eqüestres” en places públiques, altres vegades amb carrers dedicats a la (infausta) memòria del sàtrapa hispànic amb veu de castrato. Desconeguts per molts ciutadans són uns altres honors que el cabdill de Carpetovetònia es feia concedir pels afins que governaven cada municipi: la medalla d'or de la ciutat a persones il•lustres i el títol d'alcalde honorari (i etern) de cada ciutat. De tant en tant en algun municipi algú descobreix aquests dos fets i decideix que la broma d'honorar a un dictador sanguinari ja ha durat massa. Llavors planteja la retirada d'aquests honors al tirà i és quan cadascun es retrata. Molts municipis han retirat aquests honors que el cabdill de Carpetovetònia va fer-se concedir pels seus sequaços nomenats a dit pel mateix cabdill, i sempre han quedat retratats els regidors del Partit Popular oposant-se, algunes vegades amb arguments que causen vergonya aliena, a ells, evidentment no.
... que encara manen els seus hereus
Franco seguirà sent alcalde honorari de València, ciutat que té per alcaldessa a la senyora Rita Barberà del Partit Popular, senyora discreta de verb moderat, com tots sabem.
I el cabdill seguirà sent alcalde honorari de València perquè al Partit Popular de Rita Barberà li dóna la gana que ho continuï sent. Encara que el PP al•lega que Franco va deixar de ser alcalde honorari en morir.
Segons el vicealcalde Alfonso Grau la raó per refusar la moció de Compromís que té el suport de PSPV i EUPV és que “no és possible” acceptar aquesta petició “si no ha tornat a la vida, no puc retirar-li quelcom que no existeix”. Han escoltat als madridistes invocar l'esperit de Juanito, oi?. Doncs en el PP l'esperit de Paquito està molt viu, més que el propi Paquito, només cal veure com el defensen, el defensen com a un “pare fundador”. I és que a Carpetovetònia ja les tenen aquestes coses, hi ha morts que guanyen batalles, el Cid, a València, per cert, i d'altres que governen des de la tomba del Valle de los Caídos i inspiren les decisions dels seus hereus ideològics.
Amb tant fantasma sinistre encara remenant les cireres a Carpetovetònia no li cal només un govern, algú hauria de fer un exorcisme.







El PP del Ayuntamiento de Valencia se niega a retirar los honores a Franco
Y lo dejó todo tan bien atado ...
Todavía hay ciudades en España donde se honra públicamente al dictador Francisco Franco, caudillo de las Españas por la gracia de Dios, los fachas y los curas y para desgracia de los españoles. Unas veces es manteniendo los "Paquitos Ecuestres" en plazas públicas, otras veces con calles dedicadas a la (infausta) memoria del sátrapa hispánico con voz de castrato. Desconocidos para muchos ciudadanos son otros honores que el caudillo de Carpetovetònia se hacía conceder los afines que gobernaban cada municipio: la medalla de oro de la ciudad a personas ilustres y el título de alcalde honorario (y eterno) de cada ciudad . De vez en cuando en algún municipio alguien descubre estos dos hechos y decide que la broma de honrar a un dictador sanguinario ya ha durado demasiado. Entonces plantea la retirada de estos honores al tirano y es cuando cada uno se retrata. Muchos municipios han retirado estos honores que el caudillo de Carpetovetònia se hizo conceder por sus secuaces nombrados a dedo por el mismo caudillo, y siempre han quedado retratados los concejales del Partido Popular oponiéndose, algunas veces con argumentos que causan vergüenza ajena, a ellos, evidentemente no.
... que todavía mandan sus herederos
Franco seguirá siendo alcalde honorario de Valencia, ciudad que tiene para alcaldesa a la señora Rita Barberá del Partido Popular, señora discreta de verbo moderado, como todos sabemos.
Y el caudillo seguirá siendo alcalde honorario de Valencia para el Partido Popular de Rita Barberá le da la gana que lo siga siendo. Aunque el PP alega que Franco dejó de ser alcalde honorario al morir.
Según el vicealcalde Alfonso Grau la razón para rechazar la moción de Compromís que tiene el apoyo de PSPV y EUPV es que "no es posible" aceptar esta petición "si no ha vuelto a la vida, no puedo retirarle algo que no existe" . Han escuchado a los madridistas invocar el espíritu de Juanito, ¿verdad?. Pues en el PP el espíritu de Paquito está muy vivo, más que el propio Paquito, sólo hay que ver cómo lo defienden, lo defienden como un "padre fundador". Y es que en Carpetovetònia ya las tienen estas cosas, hay muertos que ganan batallas, el Cid, en Valencia, por cierto, y de otros que gobiernan desde la tumba del Valle de los Caídos e inspiran las decisiones de sus herederos ideológicos .
Con tanto fantasma siniestro aún removiendo las cerezas en Carpetovetònia no necesita sólo un gobierno, alguien debería hacer un exorcismo.

28 de jul. 2011

Ayman al Zawahiri acusa al Asad de còmplice dels Estats Units i Israel

Ayman al Zawahiri acusa al Asad de còmplice dels Estats Units i Israel
El recentment escollit líder d'AlQaida, Ayman al Zawahiri, després de la mort de Bin Laden, s'ha dirigit als revoltats sirians a través d'un vídeo d'uns set minuts instant-los a derrocar al dictador sirià Bashar al Asad: "Vostès estan donant una lliçó l'opressor i el traïdor (Al Assad), lliçons en la seva resistència i en la resistència de la seva injustícia, corrupció i traïció" i titllen a Bashar al Asad de "soci de Nord-americà en la guerra contra els musulmans". Bashar soci dels Estats Units?. Aquesta gent d'AlQaida no toquen ni quarts ni hores.
Diu Ayman al Zawahiri en el seu delirant discurs que "Amèrica, que ha col.laborat amb Bashar al-Assad durant tot el seu mandat, al•lega avui que està amb vosaltres (els manifestants sirians) després de veure que el terreny es mou pel vostre terratrèmol d'ira i després que fos vençut a Tunísia i Egipte al perdre dos dels seus grans agents" i "Washington intenta avui establir en lloc d'Al-Assad, que ha protegit les fronteres de l'entitat sionista, un altre règim que perdi la vostra revolució i el vostre jihad (guerra santa), i que tingui un poder que segueixi als Estats Units". Segons aquest individu el règim sirià està aliat amb l'Estat d'Israel. Es veu que ningú ha informat dels incidents entre ambdós països (Síria i Israel), per no comentar les guerres en què ambdós s'han enfrontat, i que el règim sirià ha finançat les accions terroristes d'Hezbolà. Tecnicament parlant qui més s'ha beneficiat de les accions dels Estats Units ha estat Al Zawahiri, si els nord-americans no haguessin mort a Bin Laden ell continuaria sent el segon, i ara n'és el líder.







Ayman al Zawahiri acusa al Asad de cómplice de los Estados Unidos e Israel
El recientemente elegido líder de AlQaida, Ayman al Zawahiri, tras la muerte de Bin Laden, se ha dirigido a los sublevados sirios a través de un vídeo de unos siete minutos instándoles a derrocar al dictador sirio Bashar al Asad: "Ustedes están dando una lección al opresor y traidor (Al Assad), lecciones en su resistencia y en la resistencia de su injusticia, corrupción y traición" y tachan a Bashar al Asad de "socio de Estados Unidos en la guerra contra los musulmanes". ¿Bashar socio de los Estados Unidos?. Esta gente de AlQaida no tocan ni cuartos ni horas.
Dice Ayman al Zawahiri en su delirante discurso que "América, que ha colaborado con Bashar al-Assad durante todo su mandato, alega hoy que está con vosotros (los manifestantes sirios) después de ver que el terreno se mueve por su terremoto de ira y después de que fuera vencido en Túnez y Egipto al perder dos de sus grandes agentes" y "Washington intenta hoy establecer en lugar de Al-Asad, que ha protegido las fronteras de la entidad sionista, otro régimen que pierda su revolución y su yihad (guerra santa), y que tenga un poder que siga en Estados Unidos". Según este individuo el régimen sirio está aliado con el Estado de Israel. Se ve que nadie ha informado de los incidentes entre ambos países (Siria e Israel), por no comentar las guerras en que ambos se han enfrentado, y que el régimen sirio ha financiado las acciones terroristas de Hezbolá. Técnicamente hablando que más se ha beneficiado de las acciones de los Estados Unidos ha sido el Zawahiri, si los norteamericanos no hubieran matado a Bin Laden él seguiría siendo el segundo, y ahora es el líder.

27 de jul. 2011

Execucions d'Hamàs, influència iraniana a Veneçuela, el diari de Mengele, legalització de partits polítics a Síria i els problemes de l'habitatge a Israel / Ejecuciones de Hamás, influencia iraní en Venezuela, el diario de Mengele, legalización de partidos políticos en Siria y los problemas de la vivienda en Israel

Execucions d'Hamàs, influència iraniana a Veneçuela, el diari de Mengele, legalització de partits polítics a Síria i els problemes de l'habitatge a Israel

Dos palestins afusellats per Hamàs
L'organització terrorista islàmica Hamàs que controla amb mà de ferro la Franja de Gaza va executar a un pare i un fill acusant-los d'estar al servei d'Israel. L'execució d'aquests dos homes s'ha fet sense l'autorització del president de l'Autoritat Palestina. Segons la legislació palestina Abas és qui autoritza aquests temes. És curiós que Hamàs i Fatah arribin a un acord i Hamàs ja comença passant-se pel folre l'autoritat de la màxima autoritat palestina. Si Abas no els toca aviat el crostó als d'Hamàs es pot trobar que Hamàs estengui les seves activitats terroristes a Cisjordània.
Els dos palestins executats per treballar al servei d'Israel van ser acusats de subministrar informació a Israel que va ajudar als israelians a localitzar caps terroristes que van ser eliminats, com per exemple Abdel Aziz al Rantisi a qui els israelians van matar llençant un míssil contra el seu cotxe. Els executats van apel•lar la sentència però els hi van denegar. Van acabar executats. Els familiars dels dos homes morts van protestar contra l'execució cremant neumàtics en un carrer de Gaza fins que la policia (d'Hamàs) els va dispersar. Curiós país en què la policia, el govern i els delinqüents són els mateixos, Hamàs.
El pacte per reconciliar Gaza (en mans de Hamàs) i Cisjordània (en mans de Fatah) trontolla per les quotes de poder, i evidentment per la nul•la disposició d'Hamàs de respectar l'autoritat d'Abas, com demostra el fet que executessin aquests dos homes sense consultar a Abas.
Les organitzacions de drets humans són crítiques amb aquestes execucions realitzades per Hamàs, i que precisen segons la llei palestina de l'autorització del president palestí, Abas. Abas, sempre ha ajornat l'aplicació d'aquestes sentències de mort.
Preocupant influència iraniana a Veneçuela
Iran guanya influències en països de l'Amèrica llatina governats per règims populistes com Veneçuela. El cap sortint de l'Estat Major conjunt dels Estats Units va exposar la seva preocupació per aquesta creixent influència iraniana a llatinoamèrica: “Certament comparteixo la preocupació sobre els vincles de Veneçuela i l'Iran que venen desenvolupant-se des de fa prou temps i que està creixent”. Segons Mullen, els Estats Units estan creant un escut antimíssils per protegir Europa dels projectils que està desenvolupant l'Iran.
Sobre Israel va dir que aquest país intentava rebaixar la tensió amb Turquia per intentar coordinar una col•laboració militar d'ambdós Estats. Les relacions entre Turquia i Israel van començar a deteriorar-se quan el partit islamista AKP va accedir al poder i l'assalt a la flotilla en què van matar a 9 islamistes turcs va empitjorar encara més les relacions. Sens dubte la relació de l'Iran amb alguns països de l'Amèrica Llatina és bona però a aquests països els ha creat algunes dificultats amb els seus veïns. La visita d'un ministre iranià a Bolívia, reclamat per l'Argentina per la seva implicació en l'atemptat contra l'AMIA, i que Bolívia no el detingués per extradir-lo a l'Argentina va crear malestar. Bolívia va disculpar-se però l'ocellot terrorista ja havia marxat. I sospito que el govern bolivià no hauria tingut valor per detenir aquest terrorista iranià ja que això els hauria indisposat amb l'Iran.
Els diaris de Mengele
Un jueu ortodox va comprar per 300000 dòlars els diaris personals del doctor Josef Mengele, un metge nazi conegut com l'”àngel de la mort” pels seus horripilants experiments amb jueus i gitanos a Auschwitz. En aquests diaris Mengele narra el període entre 1960 i 1975, després de la seva fugida d'Alemanya i el seu periple per diversos països de llatinoamèrica fins que va establir-se al Brasil.
El comprador té la intenció de crear un museu amb aquests diaris i altres peces que posseeix sobre l'Holocaust. Els diaris contenen dibuixos i reflexions autobiogràfiques de Mengele.
Mengele va realitzar experiments amb els presoners d'Auschwitz de 1943 fins el final de la guerra. Està considerat com un dels metges més cruels i mancats d'escrúpols del règim nazi, no va ser l'únic que va fer atrocitats amb els presoners però si que ser el més despietat. Mengele va ser capturat i va estar un temps en un camp de presoners però va aconseguir fugir, va arribar a l'Argentina, un país al que van anar a refugiar-se molts nazis, que van poder viure tranquils durant un temps sense ser molestats per les autoritats argentines. Finalment, l'”àngel de la mort” va decidir traslladar-se al Brasil on va morir l'any 1979 ofegat en una platja de Sao Paulo.
Partits legals a Síria
El règim sirià ha aprovat un projecte de llei que autoritzarà la creació de partits polítics. Aquest és un intent per aturar les revoltes que viu Síria i que el règim de Bashar al Asad ha reprimit sense contemplacions. La llei estableix el marc legal pel qual es regiran aquests partits, incloent-hi les fonts de finançament, els drets i els deures. Entre els deures per a poder crear un partit polític hi ha el compromís amb la Constitució, el respecte a la llei, i agafeu-vos fort, el respecte als principis democràtics. Si, el règim de Bashar al Asad demana als partits que es creïn que tinguin principis democràtics en un país que es governat per un règim que no té principis democràtics. Estaran prohibits els partits amb base religiosa o tribal i els fonamentats en la discriminació per raça, sexe o ètnia, i no podan estar vinculats a partits estrangers. Un altre requisit serà tenir una base d'almenys 1000 militants originaris d'almenys la meitat de les províncies sirianes. Com podem veure s'autoritza la creació de partits però els requeriments fa que sigui molt complicat fer-ho. Cal afegir que un comitè governamental decidirà si autoritza o no la creació del nou partit. És a dir, redacten una llei que autoritza la creació de partits polítics, que entre els requeriments a aquests nous partits hi ha el de tenir principis democràtics, així poden presentar-se davant el món com un país que està fent reformes democratitzadores, però tot és un bluf immens perquè els requeriments són molt difícils de complir i a més, el règim de Bashar al Asad és el que decideix si s'autoritza o no cada partit.
Protesta contra el preu de l'habitatge davant la Kneset
L'habitatge és un problema a molts països, poder accedir a un habitatge a preu assequible és cada dia més complicat. I comencen a haver-hi protestes arreu del món. A Barcelona hem vist com s'han impedit o intentat impedir desnonaments de persones i famílies a les que els han duplicat la renda d'un dia a un altre i no poden pagar el propietari ha sol•licitat el desnonament de l'inquilí. Hi ha hagut vegades que els veins i els moviments cívics han aconseguit impedir el desnonament però altres vegades ha acabat el desnonament en una batalla campal entre els veins i la policia.
Però el tema de l'habitatge a Barcelona ja el tractaré més endavant, ara vull tractar la protesta contra el preu de l'habitatge a Israel que ha portat a centenars de joves fins a les portes de la Kneset, el Parlament d'Israel. Els manifestants van bloquejar la porta de la Kneset aixecant un mur de ciment. No ha estat una protesta del tot pacífica. “Diversos centenars de persones estan protestant avui en diferents punts a prop del Parlament. Cinc han estat detinguts i un policia ha estat lleument ferit”, segons un portaveu de la policia. Suposo que a la policia no li deu haver semblat gaire correcte que algu aixequi una tàpia a la Kneset, suposo que als diputats tampoc. Un dels indignats va dir als mitjans que havien aixecat un mur a la Kneset “perquè no es pot construir a Israel, encara que un treballi”. Els manifestants van acampar en un cèntric bulevar de Tel Aviv per protestar pel desnonament d'una estudiant, poc després accions similars van estendre's a altres ciutats.














Ejecuciones de Hamás, influencia iraní en Venezuela, el diario de Mengele, legalización de partidos políticos en Siria y los problemas de la vivienda en Israel
Dos palestinos fusilados por Hamás
La organización terrorista islámica Hamas que controla con mano de hierro la Franja de Gaza ejecutó a un padre y un hijo acusándolos de estar al servicio de Israel. La ejecución de estos dos hombres se ha hecho sin la autorización del presidente de la Autoridad Palestina. Según la legislación palestina Abas es quien autoriza estos temas. Es curioso que Hamás y Fatah lleguen a un acuerdo y Hamás ya empieza pasándose por el forro la autoridad de la máxima autoridad palestina. Si Abas no les toca bien el corteza a los de Hamás se puede encontrar que Hamás extienda sus actividades terroristas en Cisjordania.
Los dos palestinos ejecutados por trabajar al servicio de Israel fueron acusados de suministrar información a Israel que ayudó a los israelíes a localizar jefes terroristas que fueron eliminados, como por ejemplo Abdel Aziz al Rantisi a quien los israelíes mataron tirando un misil contra su coche. Los ejecutados apelaron la sentencia pero les denegaron. Acabaron ejecutados. Los familiares de los dos hombres muertos protestaron contra la ejecución quemando neumáticos en una calle de Gaza hasta que la policía (de Hamás) los dispersó. Curioso país en el que la policía, el gobierno y los delincuentes son los mismos, Hamás.
El pacto para reconciliar Gaza (en manos de Hamás) y Cisjordania (en manos de Fatah) se tambalea por las cuotas de poder, y evidentemente por la nula disposición de Hamás de respetar la autoridad de Abas, como demuestra el hecho que ejecutaran estos dos hombres sin consultar a Abas.
Las organizaciones de derechos humanos son críticas con estas ejecuciones realizadas por Hamás, y que precisan según la ley palestina de la autorización del presidente palestino, Abas. Abas, siempre ha aplazado la aplicación de estas sentencias de muerte.
Preocupante influencia iraní en Venezuela
Irán gana influencias en países de América Latina gobernados por regímenes populistas como Venezuela. El jefe saliente del Estado Mayor conjunto de Estados Unidos expuso su preocupación por esta creciente influencia iraní en Latinoamérica: "Ciertamente comparto la preocupación sobre los vínculos de Venezuela e Irán que vienen desarrollándose desde hace bastante tiempo y que está creciendo ". Según Mullen, los Estados Unidos están creando un escudo antimisiles para proteger Europa de los proyectiles que está desarrollando Irán.
Sobre Israel dijo que este país intentaba rebajar la tensión con Turquía para intentar coordinar una colaboración militar de ambos Estados. Las relaciones entre Turquía e Israel comenzaron a deteriorarse cuando el partido islamista AKP accedió al poder y el asalto a la flotilla en que mataron a 9 islamistas turcos empeoró aún más las relaciones. Sin duda la relación de Irán con algunos países de América Latina es buena pero a estos países les ha creado algunas dificultades con sus vecinos. La visita de un ministro iraní en Bolivia, reclamado por Argentina por su implicación en el atentado contra la AMIA, y que Bolivia no detuviera para extraditarlo a Argentina creó malestar. Bolivia disculparse pero el pajarraco terrorista ya se había ido. Y sospecho que el gobierno boliviano no habría tenido valor para detener este terrorista iraní ya que esto les habría indispuesto con Irán.
Los diarios de Mengele
Un judío ortodoxo compró por 300.000 dólares los diarios personales del doctor Josef Mengele, un médico nazi conocido como el "ángel de la muerte" por sus horripilantes experimentos con judíos y gitanos en Auschwitz. En estos diarios Mengele narra el período entre 1960 y 1975, tras su huida de Alemania y su periplo por varios países de Latinoamérica hasta que se estableció en Brasil.
El comprador tiene la intención de crear un museo con estos periódicos y otras piezas que posee sobre el Holocausto. Los diarios contienen dibujos y reflexiones autobiográficas de Mengele.
Mengele realizó experimentos con los prisioneros de Auschwitz de 1943 hasta el final de la guerra. Está considerado como uno de los médicos más crueles y faltos de escrúpulos del régimen nazi, no fue el único que hizo atrocidades con los prisioneros pero sí que fue el más despiadado. Mengele fue capturado y estuvo un tiempo en un campo de prisioneros pero logró huir, llegó a la Argentina, un país al que fueron a refugiarse muchos nazis, que pudieron vivir tranquilos durante un tiempo sin ser molestados por las autoridades argentinas. Finalmente, el "ángel de la muerte" decidió trasladarse a Brasil donde murió en 1979 ahogado en una playa de Sao Paulo.
Partidos legales en Siria
El régimen sirio ha aprobado un proyecto de ley que autorizará la creación de partidos políticos. Este es un intento por detener las revueltas que vive Siria y que el régimen de Bashar al Asad ha reprimido sin contemplaciones. La ley establece el marco legal por el que se regirán estos partidos, incluyendo las fuentes de financiación, los derechos y deberes. Entre los deberes para poder crear un partido político existe el compromiso con la Constitución, el respeto a la ley, y tome en cuenta fuerte, el respeto a los principios democráticos. Si el régimen de Bashar al Asad pide a los partidos que se creen que tengan principios democráticos en un país que se gobernado por un régimen que no tiene principios democráticos. Estarán prohibidos los partidos con base religiosa o tribal y los basados en la discriminación por raza, sexo o etnia, y no podan estar vinculados a partidos extranjeros. Otro requisito será tener una base de al menos 1.000 militantes originarios de al menos la mitad de las provincias sirias. Como podemos ver se autoriza la creación de partidos pero los requerimientos hace que sea muy complicado hacerlo. Hay que añadir que un comité gubernamental decidirá si autoriza o no la creación del nuevo partido. Es decir, redactan una ley que autoriza la creación de partidos políticos, que entre los requerimientos a estos nuevos partidos se encuentra el de tener principios democráticos, así pueden presentarse ante el mundo como un país que está haciendo reformas democratizadoras, pero todo es un bluf inmenso porque los requerimientos son muy difíciles de cumplir y además, el régimen de Bashar al Asad es el que decide si autoriza o no cada partido.
Protesta contra el precio de la vivienda ante la Kneset
La vivienda es un problema en muchos países, poder acceder a una vivienda a precio asequible es cada día más complicado. Y empiezan a haber protestas en todo el mundo. En Barcelona hemos visto como se han impedido o intentado impedir desahucios de personas y familias a las que les han duplicado la renta de un día a otro y no pueden pagar el propietario ha solicitado el desahucio del inquilino. Ha habido veces que los vecinos y los movimientos cívicos han logrado impedir el desahucio pero otras veces ha terminado el desahucio en una batalla campal entre los vecinos y la policía.
Pero el tema de la vivienda en Barcelona ya lo trataré más adelante, ahora quiero tratar la protesta contra el precio de la vivienda en Israel que ha llevado a cientos de jóvenes hasta las puertas de la Kneset, el Parlamento de Israel. Los manifestantes bloquearon la puerta de la Kneset levantando un muro de cemento. No ha sido una protesta del todo pacífica. "Varios cientos de personas están protestando hoy en diferentes puntos cerca del Parlamento. Cinco han sido detenidos y un policía ha sido levemente herido ", según un portavoz de la policía. Supongo que la policía no le habrá parecido demasiado correcto que alguien levante una tapia en la Kneset, supongo que los diputados tampoco. Uno de los indignados dijo a los medios que habían levantado un muro en la Kneset "porque no se puede construir en Israel, aunque un trabaje". Los manifestantes acamparon en un céntrico bulevar de Tel Aviv para protestar por el desahucio de una estudiante, poco después acciones similares extenderse a otras ciudades.

Antisemitisme malaisi i espanyol

Antisemitisme malaisi i espanyol
Els malaisis veuen confabulacions jueves contra Malàisia
Un diari governamental malaisi ha denunciat que hi ha “grups jueus estrangers” que volen destruir Malàisia i els acusa de finançar els manifestants que van demanar una reforma electoral pels carrers de Kuala Lumpur. Segons el diari malai Utusan Malaysia els grups jueus són una mà invisible que en complot (contuberni) amb ONGs estrangeres per a colonitzar el país i amb l'excusa de defensar els drets humans. Resumint: Els malignes jueus confabulats amb les ONGs financen als que es manifesten demanant reformes electorals i defensen els drets humans dels malaisis, cosa que és evident que al règim malaisi no li fa gràcia, i alhora, els confabuladots malignes volen destruir i colonitzar Malàisia. Només els ha faltat acusar als jueus de menjar-se els nens malaisis amb patates.
L'editorial d'aquest diari diu que “els musulmans i els malaisis no hauríem de permetre a ningú, especialment als jueus, interferir astutament en els assumptes del país. (...) Els jueus trobaran la manera de destruir la nostra prosperitat i benestar”. I ja tenim que aquest diari adverteix que altres països que s'han oposat a Israel i als jueus han estat víctimes de la mà invisible dels jueus dirigida pel poder sionista internacional. Poder sionista internacional... tots els sàtrapes psicòpates aspirants a amos del món creuen que el maligne sionisme internacional els vol enderrocar a ells. Mentrestant el règim de Malàisia va reprimir una manifestació del seu poble que demanava una reforma electoral i la celebració d'eleccions justes. Entre 20000 i 50000 persones van ser dispersades mitjançant carros d'aigua i gasos lacrimògens. Amnistia Internacional, Human Rights Watch i l'oposició política van qualifica l'actuació policial de “brutal”. Però suposo que com tots (l'oposició política, HRW, AI i els entre 20 i 50000 manifestants) estaven a sou del sionisme internacional el règim malaisi seguirà fent la seva.
Al govern espanyol el va molestar les opinions de l'ex ambaixador israelià
Al govern espanyol no li van agradar les acusacions d'antisemitisme de l'ex ambaixador israelià Raphael Schutz. La ministre d'Assumptes Exteriors espanyola Trinidad Jiménez va respondre que Espanya és un país obert. “Espanya és un país molt obert, fet a base de moltes religions, races, i pobles, i enormement respectuós amb el que significa el poble jueu i el món àrab”. Molt obert, si, només oblida el fet que fa 500 anys va expulsar els jueus i els moros, alguns van convertir-se per poder romandre però la Inquisició en nom de la puresa de sang i ortodòxia en la fe va iniciar una persecució de tots aquells que fossin dubtosos creients.







Antisemitismo malasio y español
Los malasios ven confabulaciones judías contra Malasia
Un diario gubernamental malasio denunció que hay "grupos judíos extranjeros" que quieren destruir Malasia y los acusa de financiar los manifestantes que pidieron una reforma electoral por las calles de Kuala Lumpur. Según el diario malayo Utusan Malaysia los grupos judíos son una mano invisible que complot (contubernio) con ONGs extranjeras para colonizar el país y con la excusa de defender los derechos humanos. Resumiendo: Los malignos judíos confabulados con las ONGs financian a los que se manifiestan pidiendo reformas electorales y defienden los derechos humanos de los malasios, lo que es evidente que el régimen malasio no le hace gracia, y al mismo tiempo, los confabulados malignos quieren destruir y colonizar Malasia. Sólo les ha faltado acusar a los judíos de comerse los niños malasios con patatas.
La editorial de este diario dice que "los musulmanes y los malasios no deberíamos permitir a nadie, especialmente a los judíos, interferir astutamente en los asuntos del país. (...) Los judíos encontrarán la manera de destruir nuestra prosperidad y bienestar ". Y ya tenemos que este diario advierte de que otros países que se han opuesto a Israel y los judíos han sido víctimas de la mano invisible de los judíos dirigida por el poder sionista internacional. Poder sionista internacional ... todos los sátrapas psicópatas aspirantes a dueños del mundo creen que el maligno sionismo internacional los quiere derrocar a ellos. Mientras el régimen de Malasia reprimió una manifestación de su pueblo que pedía una reforma electoral y la celebración de elecciones justas. Entre 20.000 y 50.000 personas fueron dispersadas mediante carros de agua y gases lacrimógenos. Amnistía Internacional, Human Rights Watch y la oposición política fueron califica la actuación policial de "brutal". Pero supongo que como todos (la oposición política, HRW, AI y los entre 20 y 50.000 manifestantes) estaban a sueldo del sionismo internacional el régimen malasio seguirá haciendo la suya.
Al gobierno español le molestó las opiniones del ex embajador israelí
Al gobierno español no le gustaron las acusaciones de antisemitismo del ex embajador israelí Raphael Schutz. La Ministro de Asuntos Exteriores española Trinidad Jiménez respondió que España es un país abierto. "España es un país muy abierto, hecho a base de muchas religiones, razas, y pueblos, y enormemente respetuoso con lo que significa el pueblo judío y el mundo árabe". Muy abierto, si sólo olvida el hecho de que hace 500 años expulsó a los judíos y los moros, algunos se convirtieron para poder permanecer pero la Inquisición en nombre de la pureza de sangre y ortodoxia en la fe inició una persecución de todos aquellos que fueran dudosos creyentes.