28 de febr. 2011

Dictadors

Dictadors

Els dictadors solen pensar que els seus pobles els estimen fins el punt d'estar disposats a morir o a ser morts pel seu dictador. La manera en què els dictadors mostren el seu amor vers el seu estimat poble sol ser ben peculiar: Detenen, torturen i assassinen a aquells que gosen no estimar gaire al líder, Demanen al seu estimat poble que mori per ells perquè creuen que ells són massa importants per morir i conclouen que sense la seva guia la gent no sabria que fer. Tot i que encara estic preparant un tema sobre el que està passant al nord d'Àfrica, volia comentar el tema específic del sàtrapa libi Gaddafi. Gaddafi sempre m'ha semblat un personatge histriònic en el seu comportament, però ara que veu com va perdent el control sobre el seu país va convertint-se en un personatge cada vegada més patètic. No hem d'oblidar, però, que aquest personatge fa més de 40 anys que governa Líbia, i ho fa amb tota la força d'una maquinària repressiva que li ha permés mantenir-se en el poder fins ara. La caiguda dels règims tunisià i egipci, i l'onada de revolta que va estenent-se pels països àrabs del nord d'Àfrica i Orient Mitjà també ha tocat al règim libi. Al tunisià Ben Alí li va costar entendre que el seu poble estava fins el monyo d'ell però finalment ho va entendre, també li va costar entendre-ho a Mubarak però finalment ho va copsar. Gadafi sembla més dur d'oïda o que les seves neurones no donen per més, també crec que el problema de Gadafi és que està envoltat de llepaculs i afalagadors. M'ensumo que fins i tot el dia que el seu poble li posi la corda al coll no serà capaç d'entendre que ha passat si tothom l'estimava.





Dictadores

Los dictadores suelen pensar que sus pueblos los aman hasta el punto de estar dispuestos a morir o a ser matados por su dictador. La manera en que los dictadores muestran su amor hacia su querido pueblo suele ser muy peculiar: Detienen, torturan y asesinan a aquellos que osan no amar demasiado al líder. Piden a su amado pueblo que muera por ellos porque creen que ellos son demasiado importantes para morir y concluyen que sin su guía la gente no sabría que hacer. Aunque todavía estoy preparando un tema sobre lo que está pasando en el norte de África, quería comentar el tema específico del sátrapa libio Gadafi. Gadafi siempre me ha parecido un personaje histriónico en su comportamiento, pero ahora que ve como va perdiendo el control sobre su país convirtiéndose en un personaje cada vez más patético. No debemos olvidar que este personaje hace más de 40 años que gobierna Libia, y lo hace con toda la fuerza de una maquinaria represiva que le ha permitido mantenerse en el poder hasta ahora. La caída de los regímenes tunecino y egipcio, y la ola de revuelta que extendiéndose por los países árabes del norte de África y Oriente Medio también ha tocado al régimen libio. En tunecino Ben Alí le costó entender que su pueblo estaba hasta el moño de él pero finalmente lo entendió, también le costó entenderlo a Mubarak pero finalmente lo captó. Gadafi parece más duro de oído o que sus neuronas no dan para más, también creo que el problema de Gadafi es que está rodeado de lameculos y halagadores. Me huelo que incluso el día que su pueblo le ponga la soga al cuello no será capaz de entender que ha pasado si todo el mundo la quería.

25 de febr. 2011

Friquisme peper musical

Friquisme peper musical

El Partit Popular comença a ser un partit cada dia més freak, a aquest pas podrien trobar-se que la CORI els demandi per envair el seu territori “ideològic” i “formal”. Dels polítics podem esperar que facin de tot per tal d'aconseguir vots, si cal fan petons a nadons i a senyores grans, encara que després siguin capaços de robar-li el caramel al nen o la pensió a la senyora gran. Hi ha vegades que en campanya veiem els polítics fen coses que ens fan sentir vergonya aliena, i els següents casos són exemples clars del que dic.
El candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández usa un tema de Lady Gaga amb la lletra adaptada a les circumstàncies per a la seva campanya. Un candidat d'un partit conservador que està en contra dels gais, els estrangers i tot el que des del seu punt de vista no és “normal” usen una cançó d'una cantant absolutament freak en el seu aspecte i que és icona dels gais.
Mentrestant a Gijón (Astúries) el PP presenta a Pilar Fernandez Pardo, que en un acte del PP va sortir a l'escenari cantant “Zapatero és un error” amb el cantant Coti.
A Barcelona crec que el candidat a les municipals sera el sempitern Alberto Fernández Díaz. Per cert, és curiós que el mestre de cerimònies d'aquest acte del PP, un partit últimament fa campanyes contra els estrangers sigui el cantant argentí Coti.
Perdoneu, no tinc res contra les persones que es diuen Fernández, però això sembla una invasió, la invasió dels Fernández del PP.
Voler ser moderns a aquests dels PP els està portant a fer coses molt estranyes.
Senyor, perdona'ls perquè no saben el que fan.


Vídeo: Pilar Fernandez Pardo - Partido Popular
http://www.youtube.com/watch?v=lzf0EgsuByU


Vídeo: Anunci del PP - Alejandro Fernández
http://www.youtube.com/watch?v=zi9lPWx72rU


Frikismo pepero musical

El Partido Popular empieza a ser un partido cada día más freak, a este paso podrían encontrarse que la CORI los demande para invadir su territorio "ideológico" y "formal". De los políticos podemos esperar que hagan de todo para conseguir votos, si es necesario besan bebés y señoras mayores, aunque luego sean capaces de robarle el caramelo al niño o la pensión a la señora mayor. Hay veces que en campaña vemos los políticos haciendo cosas que nos hacen sentir vergüenza ajena, y los siguientes casos son ejemplos claros de lo que digo.

El candidato del Partido Popular a la alcaldía de Tarragona, Alejandro Fernández usa un tema de Lady Gaga con la letra adaptada a las circunstancias para su campaña. Un candidato de un partido conservador que está en contra de los gays, los extranjeros y todo lo que desde su punto de vista no es "normal" usan una canción de una cantante absolutamente freak en su aspecto y que es icono de los gays.

Mientras en Gijón (Asturias) el PP presenta a Pilar Fernández Pardo, que en un acto del PP salió al escenario cantando "Zapatero es un error" con el cantante Coti. En Barcelona creo que el candidato a las municipales será el sempiterno Alberto Fernández Díaz. Por cierto, es curioso que el maestro de ceremonias de este acto del PP, un partido últimamente hace campañas contra los extranjeros sea el cantante argentino Coti.

Perdonad, no tengo nada contra las personas que se llaman Fernández, pero esto parece una invasión, la invasión de los Fernández del PP. Querer ser modernos a éstos de los PP les está llevando a hacer cosas muy extrañas. Señor, perdónalos porque no saben lo que hacen.

23 de febr. 2011

Trucada dubtosa

Trucada dubtosa

Aquesta tarda m'han trucat de Telefònica, ara la marca és Movistar, per preguntar-me si tinc línia amb aquesta companyia. Això m'ha escamat. Si truquen de Movistar haurien de saber si soc client o no, no debades són ells els que m'han trucat. Li he dit a la senyoreta que hi havia a l'altra banda de la línia que si realment truca de Movistar hauria de saber si soc client o no, m'ha respost que ella no tenia accés a aquestes dades. La conversa tot i mantenir-se dins dels marges del respecte era evident que no era pas cordial. La senyoreta, que per cert no va identificar-se ni amb un nom ni amb un número d'operadora, ni res, va adonar-se que si el que buscava era treure'm alguna informació abans veuria congelar-se l'infern.


Llamada dudosa

Esta tarde me han llamado de Telefónica, ahora la marca es Movistar, para preguntarme si tengo línea con esta compañía. Esto me ha escamado. Si llama de Movistar deberían saber si soy cliente o no, no en vano son ellos los que me han llamado. Le he dicho a la señorita que había al otro lado de la línea que si realmente llama de Movistar debería saber si soy cliente o no, me respondió que ella no tenía acceso a estos datos. La conversación a pesar de mantenerse dentro de los márgenes del respeto era evidente que no era cordial. La señorita, que por cierto no se identificó ni con un nombre ni con un número de operadora, ni nada, se dio cuenta de que si lo que buscaba era sacarme alguna información antes vería congelarse el infierno.

La mala educació de la diputada pepera Celia Villalobos

La mala educació de la diputada pepera Celia Villalobos

El Congrés dels Diputats està obligat per llei a reservar un nombre determinat de places de funcionaris a persones amb discapacitat. La diputada del Partit Popular Celia Villalobos va referir-se a aquest fet com “el torn dels tontets”. El president de la Cambra José Bono va renyar la diputada Villalobos emprar aquestes paraules pejoratives considerant-les inadequades però la diputada Villalobos va insistir en referir-se als discapacitats qualificant-los de “tontets”. El president del Congrés va dir que “tots tenim en major o menor mesura alguna discapacitat”. Villalobos molesta per haver estat renyada pel president de la Cambra José Bono va qualificar a aquest de “feixista”. Al·legar que és la seva manera d'expressar-se, una forma col·loquial de parlar, no és una justificació vàlida per tractar d'encobrir el que és una mostra de la mala educació d'una dirigent política que menysprea a un col·lectiu laboral i de ciutadans caracteritzat per la seva discapacitat. De cap manera pot justificar la diputada Villalobos qualificar de “tontets” a uns funcionaris del Congrés, la diputada del PP és una mal educada. No és aliè el Partit Popular a insultar a tort i a dret, especialment a aquells col·lectius més o menys minoritaris, sembla que aquesta dreta política espanyola no fa res més que seguir el model que li marca la seva dreta mediàtica. En una entrevista posterior ella ha negat haver-se referit als discapacitats com “tontets”, però no queda gaire ben retratada si examinem els precedents de la diputada Villalobos. També ha tingut paraules gruixudes cap al president del Congrés dels Diputats, va tenir una batussa amb la diputada del PSC-PSOE Teresa Cunillera i sembla que té un tarannà despòtic i maleducat alhora de tractar als seus escortes.

Vídeo: CELIA VILLALOBOS – PEPERA MALEDUCADA
http://www.youtube.com/watch?v=eiArKU1_mhk



La mala educación de la diputada pepera Celia Villalobos

El Congreso de los Diputados está obligado por ley a reservar un número determinado de plazas de funcionarios a personas con discapacidad. La diputada del Partido Popular Celia Villalobos se refirió a este hecho como "el turno de los tontitos". El presidente de la Cámara José Bono reprendió la diputada Villalobos emplear estas palabras peyorativas considerándolas inadecuadas pero la diputada Villalobos insistió en referirse a los discapacitados calificándolos de "tontitos". El presidente del Congreso dijo que "todos tenemos en mayor o menor medida alguna discapacidad". Villalobos molesta por haber sido reprendida por el presidente de la Cámara José Bono calificó a éste de "fascista". Alegar que es su manera de expresarse, una forma coloquial de hablar, no es una justificación válida para tratar de encubrir lo que es una muestra de la mala educación de una dirigente política que desprecia a un colectivo laboral y de ciudadanos caracterizado por su discapacidad. De ninguna manera puede justificar la diputada Villalobos calificó de "tontitos" a unos funcionarios del Congreso, la diputada del PP es una mal educada. No es ajeno el Partido Popular a insultar a diestro y siniestro, especialmente a aquellos colectivos más o menos minoritarios, parece que esta derecha política española no hace más que seguir el modelo que le marca su derecha mediática. En una entrevista posterior ella negó haberse referido a los discapacitados como "tontitos", pero no queda muy bien retratada si examinamos los precedentes de la diputada Villalobos. También ha tenido palabras gruesas hacia el presidente del Congreso de los Diputados, tuvo una trifulca con la diputada del PSC-PSOE Teresa Cunillera y parece que tiene un talante despótico y maleducado a la hora de tratar a sus escoltas.

22 de febr. 2011

Telemadrid menteix i ataca Guardiola

Telemadrid menteix i ataca Guardiola

Les rodes de premsa en què intervenen entrenadors d'equips catalans provoquen a la premsa espanyola rebuig fins el punt de fer-los mentir com bergants i atacar injustament a aquests entrenadors. Recentment Raul Agné va trobar-se amb uns periodistes espanyols – aragonesos per ser més exactes – que van impedir que respongués en català a un periodista de TV3 malgrat que havia respost en castellà tres preguntes de la premsa local i la premsa espanyola va voler fer un linxament mediàtic contra l'entrenador del Girona per haver abandonat la roda de premsa davant el comportament dels mitjans locals. Els èxits de Guardiola com entrenador al capdavant del Barça tenen la premsa hispànica al límit de la histèria, però no aconsegueixen que caigui a la trampa, és un tipus intel·ligent no només com entrenador, ho va ser quan era jugador, i ho és com persona. És també cult, parla diverses llengües amb fluïdesa, i respon en la mateixa llengua en què li fan les preguntes sense fer escarafalls. No és pot tolerar la manipulació que va fer el programa Zona Champions de la cadena pública Telemadrid de la Comunitat de Madrid, una televisió al servei del PP i en què la catalanofòbia i la manipulació són part del seu codi de conducta. Havia finalitzat el partit que havia enfrontat l'Arsenal amb el Barça a l'Emirates Stadium i s'estava realitzant la roda de premsa dels entrenadors. La presentadora afirma que Guardiola havia respost “en tots els idiomes excepte en espanyol, atenció, ho ha fet en anglès, en francès i en català" motiu pel qual no podien emetre les respostes, el seu company va afegir que “té per a tots els idiomes, excepte per castellà , una autèntica pena ". Durant aquesta roda de premsa Pep Guardiola va respondre en castellà, anglés i català amb tota naturalitat, sembla que als presentadors de Telemadrid el que els va molestar era aquesta naturalitat de Guardiola de passar d'un idioma a un altre, especialment quan responia en català, Callejo, el presentador del programa Zona Champions va dir que connectarien quan Guardiola “tingués un moment de lucidesa hispana”. Espero que no pretenguin ser aquests dos presentadors exemples d'aquesta “lucidesa hispana”, sigui el que sigui, sens dubte, l'ètica no forma part d'aquests dos periodistes perquè com demostra la segona part del vídeo Guardiola va respondre en castellà a les preguntes que se li van fer en castellà amb absoluta normalitat. La credibilitat de Telemadrid és nul·la, i quan es manipula i menteix d'aquesta manera com si pensessin que ningú podria desmuntar-los les seves fal·làcies quan només cal repassar la roda de premsa íntegra i demostrar que tot el que afirmen aquests dos periodistes és fals. Si, és una llàstima, nois, llàstima que vosaltres no tingueu un moment de lucidesa i un d'honestedat enlloc de tergiversar i mentir com uns bergants. No només és una pena que sigueu uns periodistes tan servicials que heu perdut qualsevol valor ètic, vosaltres, periodistes del programa Zona Champions sou els que feu pena.



Vídeo: TELEMADRID MENTEIX SOBRE LA RODA DE PREMSA DE PEP GUARDIOLA A L'EMIRATES
http://www.youtube.com/watch?v=ZZnWPqZaooU

Telemadrid. Zona Champions. Els dos locutors de Telemadrid menteixen descaradament quan afirmen que Pep Guardiola no va usar el castellà a la roda de premsa post-partit a l'Emirates que va enfrontar l'Arsenal amb el Barça. Com es demostra a la segona part del vídeo Pep respon en la llengua en què se li fan les preguntes i aquestes són català, castellà i anglès. Un cop més l'odi de Telemadrid cap a Catalunya els fa perdre les maneres i menteixen com bergants.
Telemadrid. Zona Champions. Los dos locutores de Telemadrid mienten descaradamente cuando afirman que PepGuardiola no usar el castellano en la rueda de prensa post-partido en el Emirates queenfrentó al Arsenal con el Barça.Como se demuestra en la segunda parte del vídeo Pep responde en la lengua en quese le hacen las preguntas y éstas son catalán, castellano e inglés.Una vez más el odio de Telemadrid hacia Cataluña les hace perder la compostura ymienten como bellacos.




Telemadrid miente y ataca Guardiola

Las ruedas de prensa en la que intervienen entrenadores de equipos catalanes provocan en la prensa española rechazo hasta el punto de hacerlos mentir como bellacos y atacar injustamente a estos entrenadores. Recientemente Raul Agné se encontró con unos periodistas españoles - aragoneses para ser más exactos - que impidieron que respondiera en catalán a un periodista de TV3 pese a que había respondido en castellano tres preguntas de la prensa local y la prensa española quiso hacer un linchamiento mediático contra el entrenador del Girona por haber abandonado la rueda de prensa ante el comportamiento de los medios locales. Los éxitos de Guardiola como entrenador al frente del Barça tienen la prensa hispánica en el límite de la histeria, pero no consiguen que caiga en la trampa, es un tipo inteligente no sólo como entrenador, lo fue cuando era jugador, y lo es como persona. Es también culto, habla varias lenguas con fluidez, y responde en la misma lengua en que le hacen las preguntas sin hacer aspavientos. No se puede tolerar la manipulación que hizo el programa Zona Champions de la cadena pública Telemadrid de la Comunidad de Madrid, una televisión al servicio del PP y en que la catalanofobia y la manipulación son parte de su código de conducta. Había finalizado el partido que enfrentó al Arsenal con el Barça en el Emirates Stadium y se estaba realizando la rueda de prensa de los entrenadores. La presentadora afirma que Guardiola había respondido "en todos los idiomas excepto en español, atención, lo ha hecho en inglés, en francés y en catalán" por lo que no podían emitir las respuestas, su compañero añadió que "tiene para todos los idiomas, excepto para castellano, una auténtica pena ". Durante esta rueda de prensa Pep Guardiola respondió en castellano, inglés y catalán con toda naturalidad, parece que los presentadores de Telemadrid lo que les molestó era esa naturalidad de Guardiola de pasar de un idioma a otro, especialmente cuando respondía en catalán , Callejo, el presentador del programa Zona Champions dijo que conectarían cuando Guardiola "tuviera un momento de lucidez hispana". Espero que no pretendan ser estos dos presentadores ejemplos de esta "lucidez hispana", sea lo que sea, sin duda, la ética no forma parte de estos dos periodistas para que como demuestra la segunda parte del vídeo Guardiola respondió en castellano a las preguntas que se le hicieron en castellano con absoluta normalidad. La credibilidad de Telemadrid es nula, y cuando se manipula y miente de esta manera como si pensaran que nadie podría desmontarlos sus falacias cuando sólo hay que repasar la rueda de prensa íntegra y demostrar que todo lo que afirman estos dos periodistas es falso. Si, es una lástima, chicos, lástima que vosotros no tengáis un momento de lucidez y uno de honestidad en lugar de tergiversar y mentir como unos pandilleros. No sólo es una pena que seáis unos periodistas tan serviciales que ha perdido cualquier valor ético, vosotros, periodistas del programa Zona Champions sois los que hacéis pena.

21 de febr. 2011

Sant Francisco Camps

Sant Francisco Camps

El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps sembla que cada dia que passa perd més el senderi i dóna a les hemeroteques frases que passaran a la història de la bajanada política. Acosat per la seva imputació en el cas Gürtel tracta de trobar el recolzament de la direcció del partit, especialment del president del partit (Partit Popular) Mariano Rajoy.
El president em diu Paco
Camps tem que la direcció del partit acabi deixant-lo caure i Camps busca desesperadament el recolzament de la direcció, especialment del president. En aquest cas intenta mostrar que és algú molt pròxim als cercles de Rajoy afirmant que “Rajoy em diu Paco, no Francisco, i jo al senyor Mariano Rajoy li dic president, no senyor Rajoy”.
El candidat més recolzat
Un Camps al que sembla que el senderi el va abandonar més que el desodorant a una mofeta creu que ell és el candidat amb més recolzament no només de València, que encara seria una mica creïble, no, Camps diu: “Sóc el candidat més recolzat de tots els candidats de la història de les democràcies occidentals a tot el món ". De totes les democràcies occidentals a tot el món”. Encara rai que no ho és de totes les democràcies de l'univers i més enllà.

Vídeo: Camps 'Rajoy me llama Paco y yo a don Mariano Rajoy le llamo presidente'
http://www.youtube.com/watch?v=dm8BSPIpAZE


Vídeo: FRANCISCO CAMPS: "SOY EL CANDIDATO MÁS RESPALDADO DE LA HISTORIA DE LAS DEMOCRACIAS OCCIDENTALES"
http://www.youtube.com/watch?v=h99slnKEUPo



San Francisco Camps

El presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps parece que cada día que pasa pierde más el juicio y da a las hemerotecas frases que pasarán a la historia de la tontería política. Acosado por su imputación en el caso Gürtel trata de encontrar el apoyo de la dirección del partido, especialmente del presidente del partido (Partido Popular) Mariano Rajoy.

El presidente me llama Paco

Camps teme que la dirección del partido acabe dejándolo caer y Camps busca desesperadamente el apoyo de la dirección, especialmente del presidente. En este caso intenta mostrar que es alguien muy cercano a los círculos de Rajoy afirmando que "Rajoy me llama Paco, no Francisco, y yo al señor Mariano Rajoy le llamo presidente, no señor Rajoy".

El candidato más apoyado

Un Camps al que parece que el juicio lo abandonó más que el desodorante a una mofeta cree que él es el candidato con más apoyo no sólo de Valencia, que todavía sería un poco creíble, no, Campos dice: "Soy el candidato más apoyado de todos los candidatos de la historia de las democracias occidentales en todo el mundo ". De todas las democracias occidentales en todo el mundo. Menos mal que no lo es de todas las democracias del universo y más allá.

Es compleixen 30 anys del 23-F

Es compleixen 30 anys del 23-F

Es compleixen 30 anys de l'intent de cop d'Estat que va perpetrar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, jo tenia llavors 11 anys, la encara tentinejant democràcia espanyola encara tenia molts menys anys que jo, feia molt poc que caminava i va estar a punt de fotre's una moma impressionant. Va ser un cop d'Estat televisat que vist ara semblava una xarlotada, un individu amb tricorni i pistola que segrestava a tots els representants electes de l'Estat que en aquell moment votaven la investidura com a president del govern de Calvo Sotelo. L'escena era surrealista, digna d'una pel·lícula de Berlanga. Per completar el quadre només faltaven un tipus vestit de torero, un altre de capellà, i una senyora vestida de farbalans, la imatge més typical spanish i carpetovetònica per una escena que vista ara sembla un gag, això si, llavors no va riure ningú. Amb l'historial colpista de les forces armades espanyoles amb més d'una vintena de cops d'Estat, assonades i pronunciaments militars no era per prendre's a conya el que es veia en aquelles imatges. Mentre Tejero i els seus col·legues segrestaven el Congrés dels Diputats enmig d'una sessió d'investidura del nou president del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo, a València Milans del Bosch – llarga tradició familiar com a colpista - va treure a passejar els tancs. Van haver-hi altres moviments però els militars espanyols eren en aquella època uns talossos i no pixaven si no tenien ordres estrictes per fer-ho, i esperaven ordres superiors que mai van arribar degut a la descoordinació i perquè estaven convençuts que el rei els donava suport, fet que no era certa. Tejero va voler imitar al general Pavía que en el segle XIX havia entrat al Congrés dels Diputats amb el seu cavall, però Tejero va anar en autobús, que a diferència del cavall no passa per la porta. Alguns dels implicats en el 23-F van anar a la presó, per exemple Tejero, d'altres van ser ascendits, aquest fet també és una de les grans tradicions espanyoles, ascendir als colpistes.

Vídeo: 23-F INTENTO DE GOLPE DE ESTADO

http://www.youtube.com/watch?v=bz0rTGXgs0E

El 23 de febrer de 1981 va produir-se l'intent de cop d'Estat del tinent coronel Antonio Tejero que va estar a punt d'acabar amb la fràgil democràcia espanyola.
El 23 de febrero de 1981 se produjo el intento de golpe de Estado del teniente coronel Antonio Tejero que estuvo a punto de acabar con la frágil democracia española.


Se cumplen 30 años del 23-F

Se cumplen 30 años del intento de golpe de Estado que perpetró el teniente coronel de la Guardia Civil Antonio Tejero Molina, yo tenía entonces 11 años, la todavía tambaleándose democracia española aún tenía muchos menos años que yo, hacía muy poco que caminaba y estuvo a punto de comerse una moma impresionante. Fue un golpe de Estado televisado que visto ahora parecía una charlotada, un individuo con tricornio y pistola que secuestraba a todos los representantes electos del Estado que en ese momento votaban la investidura como presidente del gobierno de Calvo Sotelo. La escena era surrealista, digna de una película de Berlanga. Para completar el cuadro sólo faltaban un tipo vestido de torero, otro de cura, y una señora vestida de faralaes, la imagen más typical spanish y carpetovetónica por una escena que vista ahora parece un gag, eso si, entonces no se rió nadie. Con el historial golpista de las fuerzas armadas españolas con más de una veintena de golpes de Estado, assonades y pronunciamientos militares no era para tomarse a cachondeo lo que se veía en aquellas imágenes. Mientras Tejero y sus colegas secuestraban el Congreso de los Diputados en medio de una sesión de investidura del nuevo presidente del gobierno español Leopoldo Calvo Sotelo, en Valencia Milans del Bosch - larga tradición familiar como golpista - sacó a pasear los tanques . Hubo otros movimientos pero los militares españoles eran en aquella época unos cenutrios y no meaban si no tenían órdenes estrictas para hacerlo, y esperaban órdenes superiores que nunca llegaron debido a la descoordinación y porque estaban convencidos de que el rey les daba apoyo, lo que no era cierta. Tejero quiso imitar al general Pavía que en el siglo XIX había entrado en el Congreso con su caballo, pero Tejero fue en autobús, que a diferencia del caballo no pasa por la puerta. Algunos de los implicados en el 23-F fueron a la cárcel, por ejemplo Tejero, otros fueron ascendidos, este hecho también es una de las grandes tradiciones españolas, ascendió a los golpistas.


19 de febr. 2011

Camps vol acabar amb ACPV

Camps vol acabar amb ACPV

Camps silencia les emissions de TV3 al País Valencià i ara intenta acabar amb Acció Cultural del País Valencià, aquesta vegada, però, ho fa llei en mà, en altres ocasions els repetidors havien patit atemptats terroristes del GAV que mai van investigar-se, no calia fer-ho, tothom sabia qui eren els autors i a qui corresponia investigar el tema no l'interessava portar davant de la Justícia a un grup que complia la tasca que se li havia encarregat, ni tan sols es va fer res quan els atemptats contra membres d'ACPV com li va succeir a Joan Fuster contra el terrorisme blaver va atemptar l'any 1978 i l'11 de setembre de 1981, aquest últim atemptat va afectar la casa de Fuster i la seva biblioteca. Ni mort van deixar-lo tranquil: Un 13 de setembre de 1997 van profanar la tomba de Fuster del cementiri de Sueca. L'any 2007 la casa i el monument dedicat a Joan Fuster van ser empastifats amb pintades que titllaven Fuster de nazi i catalanista. És curiós que aquestes pintades les facin grups blavers que tenen molt en comú amb el nazisme i el feixisme, com són els blavers valencians, creats durant el govern de la UCD i finançats amb diners de l'Estat. Camps ha decidit actuar amb la llei en mà, cosa rara si considerem que en el passat preferien usar el terrorisme blaver per intentar acabar amb ACPV, però és evident que Camps intenta acabar amb les emissions de TV3 a València perquè no pot controlar aquest mitjà, i de pas intenta acabar amb ACPV portant a ACPV a la ruïna econòmica mitjançant una multa de 600.000 euros. I considerant com Camps controla tot el que passa a València és sorprenent que no vulgui fer detenir els membres d'ACPV, encara però, està a temps. València serà del PP perquè el PP està silenciant la dissidència cultural i política, i mentrestant Camps per tapar la vergonya dels casos de corrupció que afecten al PP es dedica a perseguir “pancatalanistes”.


Si voleu estar al dia sobre aquest tema fue servir el hashtag
#sensesenyal al Twitter.

Pàgina d’Acció Cultural del País Valencià: http://www.acpv.net/

Vídeo:
Vídeo: Roda de premsa Tancament TV3 al País Valencià
http://www.youtube.com/watch?v=NuyOdqt5CZQ



Vídeo:
El TN vespre d'aquest dijous, darrera emissió de TV3 al País Valencià

http://www.youtube.com/watch?v=iSEEbg6tAkY


Camps quiere acabar con ACPV

Camps silencia las emisiones de TV3 en el País Valenciano y ahora intenta acabar con Acció Cultural del País Valencià, esta vez, pero, lo hace ley en mano, en otras ocasiones los repetidores habían sufrido atentados terroristas del GAV que nunca investigaron, no había que hacerlo, todo el mundo sabía quiénes eran los autores ya quienes correspondía investigar el tema no le interesaba llevar ante la Justicia a un grupo que cumplía la tarea que se le había encargado, ni siquiera se hizo nada cuando los atentados contra miembros de ACPV como le sucedió a Joan Fuster contra el terrorismo blavero atentó en 1978 y el 11 de septiembre de 1981, este último atentado afectó a la casa de Fuster y su biblioteca. Ni muerte dejarlo tranquilo: Un 13 de septiembre de 1997 profanaron la tumba de Fuster del cementerio de Sueca. En 2007 la casa y el monumento dedicado a Joan Fuster fueron embadurnados con pintadas que tildaban Fuster de nazi y catalanista. Es curioso que estas pintadas las hagan grupos blaveros que tienen mucho en común con el nazismo y el fascismo, como son los blaveros valencianos, creados durante el gobierno de la UCD y financiados con dinero del Estado. Camps ha decidido actuar con la ley en mano, cosa rara si consideramos que en el pasado preferían usar el terrorismo blavero para intentar acabar con ACPV, pero es evidente que Camps intenta acabar con las emisiones de TV3 en Valencia porque no puede controlar este medio, y de paso intenta acabar con ACPV llevando a ACPV a la ruina económica mediante una multa de 600.000 euros. Y considerando como Camps controla todo lo que pasa en Valencia es sorprendente que no quiera hacer detener a los miembros de ACPV, aunque sin embargo, está a tiempo. Valencia será del PP para que el PP está silenciando la disidencia cultural y política, y mientras Camps para tapar la vergüenza de los casos de corrupción que afectan al PP se dedica a perseguir "pancatalanistas".

18 de febr. 2011

El FUET i el rei

El FUET i el rei
El FUET ha reivindicat la desaparició de la foto del rei d'Espanya Joan Carles I de l'Ajuntament d'Olot en un comunicat en què adverteixen que no retornaran el retrat del monarca espanyol fins que no es proclami la República catalana i es retirin els títols nobiliaris del país. El FUET és el Front Unitari per l'Emancipació de la Terra.
Accions semblants han estat el Front d'Alliberament de Nans de Jardí sota pretext que els nans de jardí no són feliços i que els han d'alliberar del jou dels humans. També han estat robats els nens Jesús de pessebres nadalencs i altres figures així.


El FUET y el rey

El FUET ha reivindicado la desaparición de la foto del rey de España Juan Carlos I del Ayuntamiento de Olot en un comunicado en el que advierten que no devolverán el retrato del monarca español hasta que no se proclame la República catalana y se retiren los títulos nobiliarios del país. El FUET es el Frente Unitario por la Emancipación de la Tierra.

Acciones similares han sido el Frente de Liberación de Enanos de Jardín bajo pretexto de que los enanos de jardín no son felices y que les han de liberar del yugo de los humanos. También han sido robados los niños Jesús de pesebres navideños y otras figuras así.

16 de febr. 2011

Aneu a fer punyetes

Aneu a fer punyetes

Que impedeix als espanyols entendre que els catalans parlem en català no per fotre’ls a ells, com tracta de fer-los creure la caverna, i no pel simple motiu que aquesta és la llengua pròpia de Catalunya?. La veritat, no ho sé, però és evident que ells tenen un seriós problema mental però som nosaltres els objectius dels seus insults.

Si creiem que la cridòria ensordidora que s’ha muntat quan l’entrenador del Girona, Raül Agné va començar a respondre en català a un periodista de TV3 i va acabar aixecant-se molest per l’actitud dels periodistes aragonesos no gaire disposats a permetre que allà es digués una sola paraula en català, s’apaigavaria amb el pas de les hores, estàvem equivocats. Els vídeos penjats a Youtube d’aquesta escena han tingut en els escassos tres dies que fa que estan penjats milers de visites i molts comentaris crispats. Els comentaris pel costat espanyolista mostren una absoluta incomprensió i intolerància no només cap al fet que Agné decidís abandonar la roda de premsa davant de l’actitud hostil dels periodistes aragonesos vers els seus intents de respondre a un periodista de TV3 en català sinó cap a l’ús de la llengua catalana, una llengua que els molesta i cap a la que tenen un odi furibund.

Ho hem vist quan al Senat va fer-se la sessió emprant les llengües cooficials com la caverna mediàtica i el Partit Popular han considerat intolerable que es parlessin les tres llengües cooficials al Senat. Segons Rajoy usar les llengües cooficials feia que Espanya no fos un país normal. Espanya no ha estat mai un país normal, no ho és ara, i si continua en aquesta línia d?odiar tot allò que no entén, no podrà ser mai un país normal mentre no entenguin que les llengües catalana, basca, gallega, asturiana, aragonesa i aranesa són les llengües pròpies d?uns pocs milers en alguns casos o de milions de persones en altres. Espanya no serà un país normal mentre hi hagi polítics, periodistes i tertulians que denunciïn la promoció d'aquestes llengües mentre defensen l'anihilament d'aquestes llengües. No podrà ser Espanya mai un país normal mentre la caverna mediàtica i política dirigeixi tota mena d'insults cap a persones que parlem alguna d?aquestes llengües. Mentre el film en llengua catalana "Pa negre" es feia amb nou estatuetes de Goya que entrega l'acadèmia espanyola del cinema, també el documental català sobre l'alzheimer "Bicicleta, cullera, poma" en català i anglès també sen duia l'estatueta la premsa espanyola deixava clara la seva animadversió. Altres films amb capital català van endur-se altres premis. Que films fets amb capital català copessin aquests premis va molestar la caverna. Mentre l'autor de l'article del diari gratuït 20 minutos es queixava que una pel·lícula en català s'endugués nou estatuetes el diari monàrquic, neofranquista, ultracatòlic i ultraespanyolista La (sin)Razón de la confabulació del lobby català.

20 minutos: http://www.20minutos.es/noticia/958494/0/goya/noche/miedo/

"En una noche de protesta generalizada, como era lógico, la que más goyas se llevó fue Pa negre. Película en catalán. Película que no ha visto (casi) nadie. Parece que los académicos, puestos a protestar, apenas votaron, y la que se llevó más votos fue la que menos gente había visto. 25 años de Goya y, en el escenario, la Sardá y Puigcorbé. 25 años después. Uff..."

La (sin) Razón: http://www.larazon.es/private/admin/noticias/show_comments/661-alex-de-la-iglesia-tengo-unas-ganas-locas-de-conocer-al-proximo

"A río revuelto… El «lobby» catalán salió victorioso de la pelea entre el presidente, la vicepresidenta de la Academia y la ministra de Cultura. Los académicos madrileños dividieron sus votos entre Bollaín y Sinde y la película de posguerra en la Cataluña rural se impuso."

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/opinion/pintura-negra-los-goya-20110214

"Al cabo, criterios extracinematográficos, como el creciente peso de los lobbies catalán y gay en la Academia del Cine han sido determinantes para el palmarés de Pa negre."

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cultura/catalanismo-y-lobby-gay-claves-del-triunfo-pan-negro-los-goya-20110214

"Lo grave, según los críticos que conocen la Academia de Cine, es que esta
película ha ganado porque en esa institución se ha formado un frente catalanista
en los últimos años, con la entrada a mansalva de técnicos y actores de dicha
procedencia, que han votado a una, a diferencia de los castellanohablantes,
divididos por su personal criterio artístico, y últimamente por los debates de
la ley Sinde."

"Ser de izquierdas, pero español, en este caso fue un inconveniente para el
documental Ciudadano Negrín. Así que el premio fue para el halago del ex alcalde
socialista de Barcelona, Pasqual Maragall, Bicicleta, cuchara, manzana, de
Carles Bosch. Un fin de época donde Cataluña decide y España
paga."

Davant d'aquestes reaccions i veient com estan les coses, la seva intolerància cap a tot el que faci olor a català, especialment la llengua, no tinc més remei que dir que se'n vagin a fer punyetes tots plegats, que se'n vagin a fer punyetes els tertulians i periodistes de la caverna, els polítics del Partit Popular i aquests tribunals que en el segle XXI pretenen continuar l'obra del comte-duc d'Olivares, també a aquesta gent intolerant que t'insulta amagant-se en l?anonimat que dóna Internet que t'insulten només per usar i defensar l'ús del català, gallec, èuscara, aragonès, asturià o arenés, a tota aquesta camarilla d'intolerants espanyolistes només em queda dir-los: aneu a fer punyetes.

Id a hacer puñetas

¿Que impide a los españoles entender que los catalanes hablamos en catalán no para joderles a ellos, como trata de hacer creer la caverna, y no por el simple motivo que esta es la lengua propia de Cataluña?. La verdad, no lo sé, pero es evidente que ellos tienen un serio problema mental pero somos nosotros los objetivos de sus insultos.
Si creemos que el griterío ensordecedor que se ha montado cuando el entrenador del Girona, Raúl Agné comenzó a responder en catalán a un periodista de TV3 y acabó levantándose molesto por la actitud de los periodistas aragoneses no muy dispuestos a permitir que allí se dijera una sola palabra en catalán, s'apaigavaria con el paso de las horas, estábamos equivocados. Los vídeos colgados en Youtube de esta escena han tenido en los escasos tres días que llevan colgados miles de visitas y muchos comentarios crispados. Los comentarios por el lado españolista muestran una absoluta incomprensión e intolerancia no sólo hacia el que Agné decidiera abandonar la rueda de prensa ante la actitud hostil de los periodistas aragoneses hacia sus intentos de responder a un periodista de TV3 en catalán sino hacia el uso de la lengua catalana, una lengua que les molesta y hacia la que tienen un odio furibundo. Lo hemos visto cuando el Senado se hizo la sesión utilizando las lenguas cooficiales como la caverna mediática y el Partido Popular han considerado intolerable que se hablaran las tres lenguas cooficiales en el Senado. Según Rajoy usar las lenguas cooficiales hacía que España no fuera un país normal. España no ha sido nunca un país normal, no lo es ahora, y si continúa en esta línea de odiar todo aquello que no entiende, no podrá ser nunca un país normal mientras no entiendan que las lenguas catalana, vasca, gallega, asturiana, aragonesa y aranesa son las lenguas propias de unos pocos miles en algunos casos o de millones de personas en otros. España no será un país normal mientras haya políticos, periodistas y tertulianos que Denuncien la promoción de estas lenguas mientras defienden la aniquilamiento de estas lenguas. No podrá ser España nunca un país normal mientras la caverna mediática y política dirija todo tipo de Insultos hacia personas que hablamos alguna estas lenguas. Mientras el filme en lengua catalana "Pan negro" se hacía con nueve estatuillas de Goya que entrega el academia española del cine, también el documental catalán sobre el alzheimer "Bicicleta, cuchara, manzana" en catalán e inglés también se llevaba la estatuilla, la prensa española dejaba clara su animadversión. Otros filmes con capital catalán se llevaron otros premios. Que películas realizadas con capital catalán coparan estos premios molestó la caverna. Mientras al autor del? Artículo del diario gratuito 20 minutos se quejaba de que una película en catalán se? Llevara nuevo estatuillas el diario monárquico, neofranquista, ultracatólico y ultraespañolista La (sin) Razón de la confabulación del lobby catalán.

20 minutos: http://www.20minutos.es/noticia/958494/0/goya/noche/miedo/

"En una noche de protesta generalizada, como era lógico, la que más goyas se llevó fue Pa negre. Película en catalán. Película que no ha visto (casi) nadie. Parece que los académicos, puestos a protestar, apenas votaron, y la que se llevó más votos fue la que menos gente había visto. 25 años de Goya y, en el escenario, la Sardá y Puigcorbé. 25 años después. Uff..."

La (sin) Razón: http://www.larazon.es/private/admin/noticias/show_comments/661-alex-de-la-iglesia-tengo-unas-ganas-locas-de-conocer-al-proximo

"A río revuelto… El «lobby» catalán salió victorioso de la pelea entre el presidente, la vicepresidenta de la Academia y la ministra de Cultura. Los académicos madrileños dividieron sus votos entre Bollaín y Sinde y la película de posguerra en la Cataluña rural se impuso."

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/opinion/pintura-negra-los-goya-20110214

"Al cabo, criterios extracinematográficos, como el creciente peso de los lobbies catalán y gay en la Academia del Cine han sido determinantes para el palmarés de Pa negre."

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cultura/catalanismo-y-lobby-gay-claves-del-triunfo-pan-negro-los-goya-20110214

"Lo grave, según los críticos que conocen la Academia de Cine, es que esta
película ha ganado porque en esa institución se ha formado un frente catalanista
en los últimos años, con la entrada a mansalva de técnicos y actores de dicha
procedencia, que han votado a una, a diferencia de los castellanohablantes,
divididos por su personal criterio artístico, y últimamente por los debates de
la ley Sinde."

"Ser de izquierdas, pero español, en este caso fue un inconveniente para el
documental Ciudadano Negrín. Así que el premio fue para el halago del ex alcalde
socialista de Barcelona, Pasqual Maragall, Bicicleta, cuchara, manzana, de
Carles Bosch. Un fin de época donde Cataluña decide y España
paga."


Ante estas reacciones y viendo como están las cosas, su intolerancia hacia todo lo que huela a catalán, especialmente la lengua, no tengo más remedio que decir que se vayan a hacer puñetas todos, que se vayan al carajo los tertulianos y periodistas de la caverna, los políticos del Partido Popular y estos tribunales que en el siglo XXI pretenden continuar la obra del conde-duque de Olivares, también a esta gente intolerante que insulta escondiéndose en el anonimato que da Internet que te insultan sólo para usar y defender el uso del catalán, gallego, euskera, aragonés, asturiano o arena, a toda esta camarilla de intolerantes españolistas sólo me queda decirles: Id a hacer puñetas.

14 de febr. 2011

Agné abandona la roda de premsa per l'actitud dels periodistes aragonesos contra el català

Agné abandona la roda de premsa per l'actitud dels periodistes aragonesos contra el català

El Girona va guanyar al Huesca de segona divisió en el camp del Huesca per 0 a 1. L'entrenador del Girona, Raül Agné va tenir una topada amb la premsa local quan va respondre en català a un periodista de la premsa catalana i els periodistes locals van interrompre'l demanant que
respongués en castellà. Agné va dir que immediatament respondria en castellà però que abans responia aquella pregunta en català. Els periodistes locals van seguir insistint fins que van esgotar la paciència de l'entrenador Agné que va abandonar la roda de premsa. L'entrenador del Barça, Pep Guardiola va trobar-se en unes circumstàncies similars i va respondre: "Quan em preguntin en castellà, respondré en castellà. Si em pregunten en català, ho faré en català, por respecte al periodista”. Pep Guardiola fa les rodes de premsa responent en ambdós idiomes i també en italià i anglès. El problema no era de l'entrenador Raül Agné si no dels periodistes intransigents que es posen nerviosos quan escolten parlar en català. Durant una roda de premsa a Kiev un periodista li va preguntar sobre l'ús del català i Guardiola li va dir clarament que aquesta és la llengua pròpia de Catalunya i que els catalans la usem. És curiós que a cap espanyol se li pregunta perquè parla en castellà perquè la resposta és obvia, i als espanyols els costa tant entendre que el català és la llengua pròpia dels catalans i que la fem servir com ells fan servir el castellà, per comunicar-nos. Els costa assumir un fet que per a nosaltres és la normalitat i no hi ha manera de ficar en els seus caparronets durs un fet que hauria de ser considerat normal que és que parlem aquesta llengua, la catalana, perquè és la nostra llengua.Tenim el cas de la roda de premsa en què participava Gerard Piqué al costat de Ramos, aquest jugador, Ramos, va fer un comentari molt poc afortunat quan Piqué va respondre una pregunta en català, precisament Ramos que no és precisament algú que pugui donar lliçons de castellà. Un altre exemple seria el cas del periodista de la SER que va criticar l'ús del català en unes samarretes amb unes paraules que només les pot dir un absolut ignorant que creu que els que l'escolten també ho són. Diria que començo a estar fart, però no és veritat, ara ja m'importa poc o res a l'Altiplà castellà s'esquincin els vestits cada vegada que ens escolten parlar en la nostra llengua, si no els agrada que s'hi posin fulles. En aquest cas només he inclòs aquells casos relacionats amb l'esport però podríem parlar dels casos en què polítics espanyols ataquen a algú per usar el català o les campanyes que la ultradreta mediàtica espanyola fa contra el català però avui només tocava parlar d'esport, encara que d'esport poc, i si de catalanofòbia. Agné, entrenador del Girona, va néixer a Mequinensa (comarca del Baix Cinca), a l'Aragó, un municipi situat a la Franja, una zona de l'Aragó en què es parla català.

Vídeo: Agné cancela su rueda de prensa por no poder hablar en catalán

http://www.youtube.com/watch?v=G1X5-6YJ8cU

A la roda de premsa celebrada al camp del Huesca després de la victòria del Girona per 0 a 1 va produir-se un incident quan l'entrenador Raul Agné del Girona va començar a respondre una pregunta d'un periodista català en català i els periodistes locals van començar a protestar. Agné va avisar que respondria una pregunta en català i que després els respondria en castellà, però va optar finalment per abandonar la roda de premsa davant la postura intransigent del periodistes locals.

En la rueda de prensa celebrada en el campo del Huesca después de la victoria del Girona por 0 a 1 se produjo un incidente cuando el entrenador Raul Agné del Girona empezó a responder una pregunta de un periodista catalán en catalán y los periodistas locales empezaron a protestar. Agné avisó que respondería una pregunta en catalán y que después les respondería en castellano, pero optó finalmente por abandonar la rueda de prensa ante de la postura intransigente del periodistas locales.

Vídeo: Ramos se enfada

http://www.youtube.com/watch?v=lXe_wi1YzBM

Vídeo: Guardiola i el català (Kíev) - Guardiola and the Catalan language

http://www.youtube.com/watch?v=xx_bWuA8NsM

Vídeo: A JOSÉ RAMÓN DE LA MORENA LI MOLESTA EL CATALÀ

http://www.youtube.com/watch?v=3vctb_gQ8RA

Agné abandona la rueda de prensa por la actitud de los periodistas con el catalán

El Girona ganó en Huesca de segunda división en el campo del Huesca por 0 a 1. El entrenador del Girona, Raúl Agné tuvo un encontronazo con la prensa local cuando respondió en catalán a un periodista de la prensa catalana y los periodistas locales interrumpirlo pidiendo que respondiera en castellano. Agné dijo que inmediatamente respondería en castellano pero que antes respondía esa pregunta en catalán. Los periodistas locales siguieron insistiendo hasta que agotaron la paciencia del entrenador Agné que abandonó la rueda de prensa. El entrenador del Barça, Pep Guardiola encontrarse en unas circunstancias similares y respondió: "Cuando me pregunten en castellano, responderé en castellano. Si me preguntan en catalán, lo haré en catalán, por respeto al periodista". Pep Guardiola hace las ruedas de prensa respondiendo en ambos idiomas y también en italiano e inglés. El problema no era del entrenador Raül Agné si no de los periodistas intransigentes que se ponen nerviosos cuando escuchan hablar en catalán. Durante una rueda de prensa en Kiev un periodista le preguntó sobre el uso del catalán y Guardiola le dijo claramente que esta es la lengua propia de Cataluña y que los catalanes la usamos. Es curioso que a ningún español se le pregunta porque habla en castellano porque la respuesta es obvia, ya los españoles les cuesta tanto entender que el catalán es la lengua propia de los catalanes y que la usamos como ellos usan el castellano, para comunicarse nos. Les cuesta asumir un hecho que para nosotros es la normalidad y no hay manera de meter en sus cabecita duros un hecho que debería ser considerado normal que es que hablamos esta lengua, la catalana, porque es nuestra lengua. Tenemos el caso de la rueda de prensa en la que participaba Gerard Piqué junto a Ramos, este jugador, Ramos, hizo un comentario muy poco afortunado cuando Piqué respondió una pregunta en catalán, precisamente Ramos que no es precisamente alguien que pueda dar lecciones de castellano. Otro ejemplo sería el caso del periodista de la SER que criticó el uso del catalán en unas camisetas con unas palabras que sólo las puede decir un absoluto ignorante que cree que los que le escuchan también lo son. Diría que empiezo a estar harto, pero no es verdad, ahora ya me importa poco o nada a la Meseta castellano rasguen los vestidos cada vez que nos escuchan hablar en nuestra lengua, si no les gusta que se pongan hojas. En este caso sólo he incluido aquellos casos relacionados con el deporte pero podríamos hablar de los casos en que políticos españoles atacan a alguien por usar el catalán o las campañas que la ultraderecha mediática española hace contra el catalán pero hoy sólo tocaba hablar de deporte, aunque de deporte poco, y si de catalanofobia. Agné, entrenador del Girona, nació en Mequinenza (comarca del Bajo Cinca), en Aragón, un municipio situado en la Franja, una zona de Aragón en que se habla catalán.

12 de febr. 2011

I ara volen que paguem més impostos

I ara volen que paguem més impostos


El govern espanyol va demanar al govern català que retalli la despesa prevista pel 2011 més enllà del 10%, fet que ofegaria la Generalitat i els serveis que ha de prestar als ciutadans. La ministra d'Economia espanyola Elena Salgado ha fet una proposta no poc cínica, que els catalans paguem més impostos del tram autonòmic. Ha dit que: “I això es pot fer o amb més ingressos o amb menys despeses. Els ingressos hi ha possibilitats en els impostos que depenen de la pròpia Generalitat, i per tant aquesta és una via que sempre cal explorar, i en les despeses, efectivament cal fer un programa d'austeritat però crec que no ens hauríem de fixar únicament en la part de la despesa i per això el pla econòmic financer, doncs, s'aguanta en els dos aspectes.”
Cert, es podria augmentar la pressió fiscal damunt dels ciutadans catalans per a què la Generalitat tingui uns diners que necessita però seria millor que part dels impostos que paguem els catalans es quedessin a Catalunya enlloc de marxar cap a la Vila i Cort i desaparèixer per sempre.
La meva proposta és que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, i voluntàriament contribueixi a un fons comú amb una quantitat que cada Parlament decideixi, és a dir, que decideixi quants diners dóna el Parlament de la Comunitat Autònoma que dóna, no el Parlament espanyol, el govern espanyol o, encara pitjor, el Parlament de la Comunitat Autònoma que ha de rebre els diners. És molt curiós que es qualifiqui de fons de solidaritat territorial als diners que s'entreguen en el fons comú quan en realitat és tracta d'un fons producte de l'espoli sistemàtic que algunes Comunitats Autònomes escassament productives exigeixen de les que són productives.
Dies abans el president de la Generalitat Artur Mas després de reunir-se amb el president del govern espanyol va aconseguir la promesa d'aquest de pagar 759 milions d'euros, que ja veurem si de debò els envien.
Hi ha una altra possibilitat que la senyora ministra del govern espanyol no ha tingut en consideració: eximir a Catalunya de la seva contribució a la solidaritat interterritorial, almenys mentre duri la crisi.
I que l'Estat afluixi els quartos que deu a Catalunya en concepte de finançament de les competències assumides per la Generalitat. Perquè aquesta si que és bona, l ‘Estat té escàs costum de complir els acords que firma. Crec que hi ha encara 40 competències pendents de traspàs, i també està pendent de traspàs el finançament de moltes competències ja traspassades a la Generalitat. És a dir, a vegades fan el traspàs però es queden els diners.
Ho hem vist aquests dies quan el president Mas ha aconseguit la promesa del president del govern espanyol d'entregar a Catalunya 759 milions d'euros, crec que són part dels diners que han d'entregar a Catalunya per l'acord de finançament, des de diverses Comunitats Autònomes espanyoles han començat a cridar que els catalans roben per a continuació demanar-se el mateix. Això vol dir que ells també roben, oi?. Això si, ells sense fotre ni brot i després de qualificar de lladres als catalans han obtingut una important quantitat de diners.
En aquestes Comunitats Autònomes són molt partidàries de la redistribució de la riquesa, agafen la nostra riquesa i se la reparteixen entre ells, i com que consideren que no ens deixem robar en silenci, o que no ens deixem robar prou diners, vull dir que no som solidaris de grat, ens acusen de robar-los a ells, de robar-los els nostres diners.
Que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, així ningú podrà acusar de
lladre a ningú, mentre sigui l'Estat qui recapti i reparteixi en funció dels seus interessos hi haurà problemes.
Coincideixo amb l'Oriol Pujol quan ha dit que “Catalunya podria pujar impostos, o bé baixar-los, però també podria recaptar-los tots des d'aquí” i a afegit amb ironia que “
vull agrair a la senyora vicepresidenta que les seves propostes ajudin a fer encara més pedagogia sobre la imprescindible necessitat d'un pacte fiscal semblant al concert
econòmic.”
Quousque tandem abutere, Hispania, patientia nostra?
Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?
Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?



Vídeo: ELENA SALGADO ENS ACONSELLA QUE PAGUEM MÉS IMPOSTOS
http://www.youtube.com/watch?v=5TwIUEJ_30g


Y ahora quieren que paguemos más impuestos

El gobierno español pidió al gobierno catalán que recorte el gasto previsto para 2011 más allá del 10%, lo que ahogaría la Generalitat y los servicios que debe prestar a los ciudadanos. La ministra de Economía española Elena Salgado ha hecho una propuesta no poco cínica, que los catalanes pagamos más impuestos del tramo autonómico. Dijo que: "Y esto se puede hacer o con mayores ingresos o con menos gastos. Los ingresos hay posibilidades en los impuestos que dependen de la propia Generalitat, y por lo tanto esta es una vía que siempre hay que explorar, y en los gastos, efectivamente hay que hacer un programa de austeridad pero creo que no deberíamos fijar únicamente en la parte del gasto y por ello el plan económico financiero, pues, se sostiene en los dos aspectos. " Cierto, se podría aumentar la presión fiscal sobre los ciudadanos catalanes para que la Generalitat tenga un dinero que necesita pero sería mejor que parte de los impuestos que pagamos los catalanes se quedaran en Cataluña en lugar de salir hacia la Villa y Corte y desaparecer para siempre . Mi propuesta es que cada Comunidad Autónoma recaude sus impuestos, y voluntariamente contribuya a un fondo común con una cantidad que cada Parlamento decida, es decir, que decida cuánto dinero da el Parlamento de la Comunidad Autónoma que da, no el Parlamento español , el gobierno español o, aún peor, el Parlamento de la Comunidad
Autónoma que ha de recibir el dinero. Es muy curioso que se califique de fondos de solidaridad territorial al dinero que se entregan en el fondo común cuando en realidad se trata de un fondo producto del expolio sistemático que algunas Comunidades Autónomas escasamente productivas exigen de las que son productivas. Días antes el presidente de la Generalitat Artur Mas después de reunirse con el presidente del gobierno español consiguió la promesa de éste de pagar 759 millones de euros, que ya veremos si de verdad les envían. Hay otra posibilidad que la señora ministra del gobierno español no ha tenido en consideración: eximir a Cataluña de su contribución a la solidaridad interterritorial, al menos mientras dure la crisis. Y que el Estado afloje los cuartos que debe a Cataluña en concepto de financiación de las competencias asumidas por la Generalitat. Porque esta si que es buena, el Estado tiene escaso costumbre de cumplir los acuerdos que firma. Creo que hay todavía 40 competencias pendientes de traspaso, y también está pendiente de traspaso la financiación de muchas competencias ya traspasadas a la Generalitat. Es decir, a veces hacen el traspaso pero se quedan el dinero. Lo hemos visto estos días cuando el presidente Mas ha conseguido la promesa del presidente del gobierno español de entregar a Cataluña 759 millones de euros, creo que son parte del dinero que deben entregar en Cataluña por el acuerdo de financiación, desde de varias Comunidades Autónomas españolas han empezado a gritar que los catalanes roban para a continuación pedir lo mismo. Esto quiere decir que ellos también roban, ¿verdad?. Eso si, ellos sin dar ni golpe y tras calificar de ladrones a los catalanes han obtenido una importante cantidad de dinero. En estas Comunidades Autónomas son muy partidarias de la redistribución de la riqueza, toman nuestra riqueza y se la reparten entre ellos, y como consideran que no nos dejemos robar en silencio, o que no nos dejemos robar suficiente dinero, quiero decir que no somos solidarios con agrado, nos acusan de robarles a ellos, de robarles nuestro dinero. Que cada Comunidad Autónoma recaude sus impuestos, así nadie podrá acusar de ladrón a nadie, mientras sea el Estado quien recaude y reparta en función de sus intereses habrá problemas. Coincido con Oriol Pujol cuando dijo que "Catalunya podría subir impuestos, o bien bajarlos, pero también podría recaudar a todos desde aquí" y añadió con ironía que "quiero agradecer a la señora vicepresidenta que sus propuestas ayuden a hacer aún más pedagogía sobre la imprescindible necesidad de un pacto fiscal similar al concierto económico. " Quousque tandem abutere, Hispania, patientia nostra?.Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?.Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?.

11 de febr. 2011

Ana Botella i la contaminació

Ana Botella i la contaminació

Madrid i Barcelona tenen nivells molt alts de contaminació ambiental, més greu és el cas de Madrid, però allà governa el PP, i al capdavant de la regidoria de Medi Ambient de la Vila i Cort (Madrit) hi ha la senyora Ana Botella, persona coneguda per les seves declaracions sempre desencertades i pròpies d'algú que viu en un altre món.
Quan era regidora d'Assumptes Socials va destacar per aquella frase sobre peres i pomes per parlar de les relacions homosexuals poc abans de visitar el barri de Chueca de la ciutat, el barri dels gais, que no la van rebre precisament amb els braços oberts. Poc temps després que el cas Gürtel sortís a la llum va aparèixer una foto de la seva filla i el seu gendre (Ana Aznar i Alejandra Agag) asseguts en una llotja del tenis de Madrid propietat del principal encausat, Francisco Correa, quan li van preguntar sobre aquest fet va respondre que a la seva filla li encanta fer-se fotos. Deu ser cert perquè a la parella en qüestió els van fer una foto amb una ikurriña, ells tan espanyolistes que són. Sens dubte Ana Botella parla poc però quan parla puja el preu del pa. Quan li han preguntat sobre els nivells de contaminació de Madrid ha respost que “Madrid està llunyíssim d'una alerta per contaminació, que es produirà mai. La qualitat de l'aire és la millor que hem tingut en la història”. Segons Ana Botella “més asfixia l'atur”. Una broma que corre per les xarxes socials en forma de consell apòcrif d'Ana Botella és: “Ana Botella aconsella als madrilenys que obrin les finestres almenys deu minuts als matins per ventilar el carrer”. A València també tenen problemes amb la contaminació però allà l'alcaldessa del PP Rita Barberà ha pensat que enviant les estacions amb les que es mesura la contaminació a zones verdes allunyades del centre de la ciutat el problema se soluciona. Sembla que la contaminació impedeix que el cervell d'alguns polítics rebi prou oxigen.




Vídeo: Ana Botella y sus peras y manzanas
http://www.youtube.com/watch?v=gK4qwVLFKuw


Vídeo: ANA BOTELLA Y LAS FOTOS DE SU HIJA EN EL PALCO DE CORREA
http://www.youtube.com/watch?v=Vaj-YeJpH-A



Vídeo: "El 75% de la contaminación la provocan los coches"
http://www.youtube.com/watch?v=sQocgVsF07Q




Ana Botella y la contaminación

Madrid y Barcelona tienen niveles muy altos de contaminación ambiental, más grave es el caso de Madrid, pero allí gobierna el PP, y al frente de la concejalía de Medio Ambiente de la Villa y Corte (Madrid) está la señora Ana Botella, persona conocida por sus declaraciones siempre desacertadas y propias de alguien que vive en otro mundo. Cuando era concejal de Asuntos Sociales destacó por aquella frase sobre peras y manzanas para hablar de las relaciones homosexuales poco antes de visitar el barrio de Chueca de la ciudad, el barrio de los gays, que no la recibieron precisamente con los brazos abiertos. Poco tiempo después de que el caso Gürtel saliera a la luz apareció una foto de su hija y su yerno (Ana Aznar y Alejandro Agag) sentados en un palco del tenis de Madrid propiedad del principal encausado, Francisco Correa, cuando le preguntaron sobre este hecho respondió que a su hija le encanta hacerse fotos. Debe ser cierto porque a la pareja en cuestión les hicieron una foto con una ikurriña, ellos tan españolistas que son. Sin duda Ana Botella habla poco pero cuando habla sube el precio del pan. Preguntada sobre los niveles de contaminación de Madrid ha respondido que "Madrid está lejísimos de una alerta por contaminación, que se producirá nunca. La calidad del aire es la mejor que hemos tenido en la historia ". Según Ana Botella "más asfixia el paro". Una broma que corre por las redes sociales en forma de consejo apócrifo de Ana Botella es: "Ana Botella aconseja a los madrileños que abran las ventanas al menos diez minutos por las mañanas para ventilar la calle". En Valencia también tienen problemas con la contaminación pero allí la alcaldesa del PP Rita Barberá ha pensado que enviando las estaciones con las que se mide la contaminación en zonas verdes alejadas del centro de la ciudad el problema se soluciona. Parece que la contaminación impide que el cerebro de algunos políticos reciba suficiente oxígeno.

Horcajo fa befa d'una candidata transsexual

Horcajo fa befa d'una candidata transsexual



El 22 de maig se celebren eleccions municipals – i en algunes CCAA també eleccions pels Parlaments autonòmics – i comencen a presentar-se candidats a ocupar les llistes. Tomás Gómez, cap de llista i candidat a les autonòmiques de Madrid ha presentat a la transsexual Carla Antonelli com a candidata a les llistes del Partit Socialista. Antonelli ha declarat que la seva inclusió a les llistes té la per objectiu "assolir la visibilitat del col·lectiu transsexual en tots els espais sociolaborals del país" i "trencar estereotips". A Intereconomía fidels al seu estil groller i maleducat de sempre, sembla que si no insulten o fan befa d'algú no poden dormir tranquils. En aquest cas ha estat el presentador del programa “Otro gallo cantaría” el pollastre Xavier Horcajo qui ha fet uns comentaris cloquejats per la camarilla gallinàcia ultra que l'envoltava qui ha fet uns comentaris molt despectius sobre la candidata pel Partit Socialista a les pròximes eleccions autonòmiques de Madrid, Carla Antonelli, de qui ha fet befa per la seva condició de transsexual. Diverses associacions d'homosexuals i transsexuals han anunciat que emprendran mesures legals contra Intereconomía i Xavier Horcajo. Consideren que aquest canal ultradretà denigra a les persones d'aquest col·lectiu i promou la seva marginació social. S'ha de dir que pocs col·lectius no han estat ofesos des d'Intereconomía, l'estil d'aquest grup mediàtic consisteix en denigrar a tot el que no pensi com ells, és a dir, la resta de l'Univers. Si la Justícia espanyola funcionés com cal al pollastre Horcajo i als altres animals d’Intereconomía – gallinàcies (possiblement) cantaires (otro gallo cantaría) felins remullats (el gato al agua) – els hauria de caure un paquet dels que fan època. Intereconomía té un historial llarg en aquesta línia de vexar a tothom amb una espècie d’anuncis amb els que bombardegen els seus televidents i si abans d’ahir parlava de l’anunci contra una estàtua contra un polític socialista dels anys 30 en què van manipular amb el photoshop la inscripció que hi havia al peu del monument i van mostrar-nos la seva ignorància en matèria històrica (i política) quan ambienten el seu anunci contra un dirigent socialista amb l’himne dels anarquistes “A las barricadas” enlloc de la Internacional, himne de socialistes i comunistes, i Largo Caballero era socialista. D’altra banda presenten una imatge en què canvien la inscripció, pensant que ningú se n’adonaria.Vídeo: Intereconomía manipula un vídeo sobre la estàtua de Largo Caballero


http://www.youtube.com/watch?v=ClvNM9oXz_Q


Aquesta vegada ha estat el pollastre ultra Horcajo a qui se li ha anat l’olla fent comentaris sobre la condició sexual d’una candidata a les pròximes eleccions, comentaris que intenten denigrar a la candidata Carla Antonelli però que en realitat el que ens mostren és la minsa qualitat humana del pollastre ultra Horcajo.


Vídeo: HORCAJO DE INTERECONOMIA SE BURLA DE CARLA ANTONELLI


http://www.youtube.com/watch?v=xfwDDgkF9tY


Horcajo (Otro gallo cantaría) fa befa de la candidata a diputada de l'Assemblea de Madrid pel Partit Socialista Carla Antonelli per la seva condició de transsexual. Anteriorment el col·lectiu homosexual ha estat víctima d’altres atacs, un exemple seria el següent anunci que crec que ja li va costar una sanció a aquesta cadena, però tota sanció econòmica serveix de poc quan no n’hi ha voluntat d’esmena.


Vídeo: ANUNCI HOMÒFOB D'INTERECONOMIA


http://www.youtube.com/watch?v=0FvtBb_KdRw


Dos tertulians s’han fet tristament famosos per declaracions autènticament grolleres i delirants. Manuel de Prada “denunciava” que en algunes escoles andaluses pràcticament es convertia les nenes en prostitutes i Eduardo Serrano insultava la consellera de sanitat de la Generalitat de Catalunya Marina Geli tractant-la de meuca i altres professions relacionades amb el sexe només perquè la conselleria havia creat una pàgina en què es donaven consells en matèria de sexe, que segons Serrano era un curs d’onanisme i orgies.


Vídeo: DELIRIS INTERECONÒMICS DE JUAN MANUEL DE PRADA


http://www.youtube.com/watch?v=mWc66R6HPG0


Vídeo: EL TERTULIÀ D'INTERECONOMIA EDUARDO SERRANO INSULTA LA CONSELLERA MARINA GELI


http://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M


Ni tan sols el masclisme cavernícola paternalista és aliè a la mentalitat d’Intereconomía. No van tenir cap problema a posar en dubte la capacitat intel·lectual de les dones i que per aquest motiu no haurien de votar. Res de nou sota el Sol. Quan als anys 30 es discutia el dret a vot de les dones entre les raons al·legades pels que els hi negaven aquest dret hi havia el seu baix nivell intel·lectual – que eren tontes – segons les dretes i que estaven molt influenciades pels capellans – segons les esquerres. Però finalment els hi van concedir l’any 1931.


Vídeo: INTERECONOMÍA CONSIDERA LES DONES MASSA TONTES PER TENIR DRET A VOTAR


http://www.youtube.com/watch?v=Cau1hkik03c


Pels pollastres cantaires – Otro gallo cantaría – d’Intereconomía la dictadura franquista no era una dictadura, era una democràcia esmorteïda.


Vídeo: INTERECONOMÍA - LA DEMOCRACIA AMORTIGUADA


http://www.youtube.com/watch?v=uFNqw5z3GXA





Horcajo se burla de una candidata transexual



El 22 de mayo se celebran elecciones municipales - y en algunas CCAA también elecciones por los Parlamentos autonómicos - y comienzan a presentarse candidatos a ocupar las listas. Tomás Gómez, cabeza de lista y candidato a las autonómicas de Madrid ha presentado a la transexual Carla Antonelli como candidata en las listas del Partido Socialista. Antonelli ha declarado que su inclusión en las listas tiene por objetivo "lograr la visibilidad del colectivo transexual en todos los espacios sociolaborales del país" y "romper estereotipos". En Intereconomía fieles a su estilo grosero y maleducado de siempre, parece que si no insultan o hacen burla de alguien no pueden dormir tranquilos. En este caso ha sido el presentador del programa "Otro gallo cantaría" el pollo Xavier Horcajo quien ha hecho unos comentarios cloquejats por la camarilla gallinácea ultra que le rodeaba quien ha hecho unos comentarios muy despectivos sobre la candidata por el Partido Socialista en las próximas elecciones autonómicas de Madrid, Carla Antonelli, de quien ha hecho burla por su condición de transexual. Varias asociaciones de homosexuales y transexuales han anunciado que emprenderán medidas legales contra Intereconomía y Xavier Horcajo. Consideran que este canal ultraderechista denigra a las personas de este colectivo y promueve su marginación social. Hay que decir que pocos colectivos no han sido ofendidos desde Intereconomía, el estilo de
este grupo mediático consiste en denigrar a todo el que no piense como ellos, es decir, el resto del Universo. Si la Justicia española funcionara como es debido al pollo Horcajo y a los demás animales de Intereconomía - gallináceas (posiblemente) cantoras (Otro gallo cantaría) felinos remojados (el gato al agua) - les debería caer un paquete de los que hacen época. Intereconomía tiene un historial largo en esta línea de vejar a todos con una especie de anuncios con los que bombardean sus televidentes y si antes de ayer hablaba del anuncio contra una estatua contra un político socialista de los años 30 en que manipularon con el photoshop la inscripción que había al pie del monumento y mostrarnos su ignorancia en materia histórica (y política) cuando ambientan su
anuncio contra un dirigente socialista con el himno de los anarquistas "A las barricadas" en lugar de la Internacional, himno de socialistas y comunistas, y Largo Caballero era socialista. Por otra parte presentan una imagen en la que cambian la inscripción, pensando que nadie se daría cuenta.
Vídeo: Intereconomía manipula un vídeo sobre la estatua de Largo Caballero
http://www.youtube.com/watch?v=ClvNM9oXz_Q
Esta vez ha sido el pollo ultra Horcajo a quien se le ha ido la olla haciendo comentarios sobre la condición sexual de una candidata a las próximas elecciones, comentarios que intentan denigrar a la candidata Carla Antonelli pero que en realidad lo que nos muestran es la escasa calidad humana del pollo ultra Horcajo.
Vídeo: HORCAJO de Intereconomía SE BURLA DE CARLA ANTONELLI
http://www.youtube.com/watch?v=xfwDDgkF9tY
Horcajo (Otro gallo cantaría) se burla de la candidata a diputada de la Asamblea de Madrid por el Partido Socialista Carla Antonelli por su condición de transexual. Anteriormente el colectivo homosexual ha sido víctima de otros ataques, un ejemplo sería el siguiente anuncio que creo que ya le costó una sanción a esta cadena, pero toda sanción económica sirve de poco cuando no hay voluntad de enmienda .
Vídeo: ANUNCIO HOMÓFOBO de Intereconomía
http://www.youtube.com/watch?v=0FvtBb_KdRw
Dos tertulianos se han hecho tristemente famosos por declaraciones auténticamente groseras y delirantes. Manuel de Prada "denunciaba" que en algunas escuelas andaluzas prácticamente se convertía las niñas en prostitutas y Eduardo Serrano insultaba la consejera de sanidad de la Generalitat de Cataluña Marina Geli tratándola de prostituta y otras profesiones relacionadas con el
sexo sólo para que la conselleria había creado una página en la que se daban consejos en materia de sexo, que según Serrano era un curso de onanismo y orgías.
Vídeo: Delirios INTERECONÒMICS DE JUAN MANUEL DE PRADA
http://www.youtube.com/watch?v=mWc66R6HPG0
Vídeo: el tertuliano de Intereconomía EDUARDO SERRANO INSULTA LA CONSEJERA MARINA GELI

http://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M
Ni siquiera el machismo cavernícola paternalista es ajeno a la mentalidad de Intereconomía. No tuvieron ningún problema en poner en duda la capacidad intelectual de las mujeres y que por este motivo no deberían votar. Nada nuevo bajo el Sol. Cuando en los años 30 se discutía el derecho a voto de las mujeres entre las razones alegadas por los que les negaban este derecho estaba su bajo nivel intelectual - que eran tontas - según las derechas y que estaban muy influenciadas por los sacerdotes - según las izquierdas. Pero finalmente les concedieron el año 1931.
Vídeo: INTERECONOMÍA CONSIDERA LAS MUJERES DEMASIADO TONTO PARA TENER DERECHO A VOTAR
http://www.youtube.com/watch?v=Cau1hkik03c
Para los pollos cantores - Otro gallo cantaría - de Intereconomía la dictadura franquista no era una dictadura, era una democracia amortiguada.
Vídeo: INTERECONOMÍA - LA DEMOCRACIA amortiguada
http://www.youtube.com/watch?v=uFNqw5z3GXA