31 d’oct. 2011

Convulsions a l'Orient Mitjà

Convulsions a l'Orient Mitjà



Convulsions a l'Orient Mitjà (I)


Abàs reconeix que fa 64 anys van cometre un error

L'any 1947 les Nacions Unides van decidir aprovar la creació de dos Estats al protectorat britànic de Palestina, un Estat de Palestina pels àrabs i un Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van renunciar al seu Estat, els jueus van proclamar-lo l'any 1948. Immediatament els Estats àrabs de la zona van atacar l'Estat d'Israel amb el clar i declarat propòsit de fer-lo desaparèixer del mapa, però el petit Estat d'Israel els va derrotar. Des de llavors els àrabs i els israelians s'han enfrontat en dues guerres més, dues guerres que com la primera van iniciar els àrabs però la van guanyar els israelians. I des de llavors els palestins van iniciar una campanya terrorista contra Israel que té els seus moments més àlgids en el segrest d'avions amb ciutadans israelians i la massacre dels Jocs Olímpics de Munic en què una cèl•lula terrorista va segrestar i va acabar assassinant els atletes israelians. Dels episodis de segrestos d'avions cal destacar quan uns terroristes palestins amb la col•laboració de dos terroristes alemanys van segrestar més d'un centenar de ciutadans israelians i van desviar l'avió d'Air France cap a Uganda via Líbia. D'aquest episodi recomano qualsevol documental o pel•lícula que tracti sobre l'Operació Entebbe”.

També hi ha hagut els episodis de les Intifades. Els dirigents palestins en aquests 63 anys s'han dedicat a marejar la perdiu mentre morien persones. Acceptaven asseure's a negociar amb Israel poques vegades però quan ho feien era per no arribar a cap acord, en realitat, crec que els dirigents palestins mai han tingut intenció d'arribar a cap acord i van fent la viu-viu mentre la tragèdia continua.

Em sorprèn que Abàs ara reconegui que els àrabs van equivocar-se l'any 1947 quan van refusar la partició que significava la creació de dos Estats. “Va ser un error. Va ser un error àrab, totalment”. Els dirigents palestins han trigat 64 anys a reconèixer que van “cometre” un error, un error que ha causat milers de víctimes a ambdues bandes. Està bé que reconeguin que van equivocar-se, ara que ja han reconegut que “van equivocar-se” seria bo que fessin alguna cosa per redreçar la situació, oi?. Sembla que no serà així, després de reconèixer l'error es lamenta de la situació de la que ells són responsables juntament amb els altres països àrabs que els “van malaconsellar” i que ells estan patint i causant patiment als seus veïns israelians. Abàs: “Però, ¿ens castiguen ells (els israelians) per aquell error 64 anys?”. No, els israelians no estan castigant als palestins, són els líders que tenen els palestins el veritable càstig diví, la plaga que pateixen els palestins des de fa 64 anys.

I a Jordània demanen trencar els acords de pau amb Israel

A Jordània un grup de manifestants demanava que s'anul•lin els acords de pau amb Israel, uns acords signats fa uns 15 o 20 anys. És evident que Israel té un seriós problema, té un veïnat conflictiu i amb el qual signar acords no serveix de res perquè la paraula dels líders àrabs no val un rave, i perquè en molts casos els dirigents que van signar els acords ja no hi són.
L'infern àrab

La majoria dels països àrabs estan patint canvis polítics i socials, hi ha un auge dels sectors islàmics més radicals, aquells que volen tornar a una situació a la zona com la dels anys 70 en allò que a Israel es refereix, i també veiem que la primavera àrab que va significar la caiguda d'alguns règims autocràtics àrabs està significant la pujada de règims islàmics que volen implantar la xara a tot el món àrab. La primavera àrab no està significant que els països àrabs comencin a ser països democràtics sinó que va camí de ser la via per la qual tinguem a règims islàmics molt més autoritaris que els règims militars caiguts. Si la paraula dels governants àrabs sol ser poc de fiar encara ens hauríem de preocupar més perquè no sabem qui mana realment en aquests països ara mateix.

Veiem com l'ascens dels nous governants significa la implantació de la xara, la llei islàmica, és a dir, un retorn a l'Edat Mitjana, clar que n'hi ha molts d'aquests països que no van sortir mai de l'Edat Mitjana.

Convulsions a l'Orient Mitjà (II)


Onze coets de la Gihad Islàmica disparats contra Israel

La Gihad Islàmica, un de tants grups terroristes que es mouen per Gaza va disparar onze coets contra Israel des de les 7 del matí, malgrat la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines de Gaza. Uns altres 28 coets i granades de morter, a més dels onze coets, van ser disparats contra poblacions de l'Estat d'Israel però o van caure en zones deshabitades o van ser interceptats pel sistema antimíssils israelià Kipat Barzel però un home de 56 anys va resultar mort i quatre persones van resultar ferides per l'impacte d'un d'aquests artefactes per l'atac de la Gihad Islàmica. Aquesta organització terrorista va comunicar que ignorava l'existència de la treva.
La Gihad acata la treva 24 hores més tard

24 hores més tard la Gihad Islàmica accepta la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines. Van llençar 39 projectils durant la treva negant la seva existència. Ha calgut que nou membres d'aquesta organització terrorista islàmica fossin abatuts per a què s'assabentessin de la treva. Abu Ahmet, portaveu de les brigades Al Quds de la Gihad Islàmica va declarar que “la Gihad Islàmica ha respost als esforços de treva, però ens reservem el dret a respondre a qualsevol agressió”. Quin cinisme. “ Hem creat un balanç d'horror amb l'enemic que ha sigut qui ha suplicat la treva”. Egipte va “patrocinar una treva entre Israel i les organitzacions terroristes palestines que la Gihad Islàmica no va complir i va realitzar una sèrie d'atacs amb projectils, ha calgut que l'aviació israeliana matés a nou membres de la Gihad Islàmica perquè aquesta organització decideixi acceptar la treva. Encara que als islamistes els costi poc morir perdre una desena de membres, entre ells cinc comandaments i un magatzem d'armes els deu haver afectat.

La Gihad Islàmica és una organització terrorista que respon directament a les ordres del govern de Teheran, i és rellevant que les brigades Al Quds responsables d'aquest atac contra Israel tinguin el mateix nom que unes unitats d'elit dels guardians de la revolució islàmica.
Un milió a qui segresti un israelià

Un predicador saudita ha ofert un milió de dòlars a qui segresti un soldat israelià per poder-lo intercanviar per terroristes palestins empresonats a Israel.. Inicialment el príncep Jaled bin Talal havia ofert cent mil dòlars però aquest cap de setmana ha augmentat la xifra. Bé, en aquestes circumstàncies si jo fos un soldat israelià i veiés a un àrab apropant-se a mi li dispararia abans que fer un viatge a Can Hamàs. Israel hauria d'oferir recompenses a canvi de l'entrega de líders d'organitzacions terroristes i d'aquells que els financen. Això suposaria un doble benefici per a la població palestina, d'una banda ingressarien diners i de l'altra perdrien de vista als malparits terroristes que han estat i són encara els responsables de tots els mals del poble palestí.








Convulsiones en Oriente Medio


Convulsiones en Oriente Medio (I)


Abás reconoce que hace 64 años cometieron un error

En 1947 las Naciones Unidas decidió aprobar la creación de dos Estados al protectorado británico de Palestina, un Estado de Palestina por los árabes y un Estado de Israel por los judíos.Los árabes renunciaron a su Estado, los judíos proclamarlo en 1948. Inmediatamente los Estados árabes de la zona atacaron el Estado de Israel con el claro y declarado propósito de hacerlo desaparecer del mapa, pero el pequeño Estado de Israel los derrotó. Desde entonces los árabes y los israelíes se han enfrentado en dos guerras más, dos guerras que como la primera iniciaron los árabes pero la ganaron los israelíes. Y desde entonces los palestinos iniciaron una campaña terrorista contra Israel que tiene sus momentos más álgidos en el secuestro de aviones con ciudadanos israelíes y la masacre de los Juegos Olímpicos de Munich en el que una célula terrorista secuestró y acabó asesinando los atletas israelíes. Los episodios de secuestros de aviones hay que destacar cuando unos terroristas palestinos con la colaboración de dos terroristas alemanes secuestraron más de un centenar de ciudadanos israelíes y desviaron el avión de Air France hacia Uganda vía Libia. De este episodio recomiendo cualquier documental o película que trate sobre la Operación Entebbe ".

También ha habido los episodios de las Intifadas. Los dirigentes palestinos en estos 63 años se han dedicado a marear la perdiz mientras morían personas. Aceptaban sentarse a negociar con Israel pocas veces pero cuando lo hacían era para no llegar a ningún acuerdo, en realidad, creo que los dirigentes palestinos nunca han tenido intención de llegar a ningún acuerdo y van haciendo el vivo mientras la tragedia continúa.

Me sorprende que Abás ahora reconozca que los árabes equivocarse en 1947 cuando rechazaron la partición que significaba la creación de dos Estados. "Fue un error. Fue un error árabe, totalmente ". Los dirigentes palestinos han tardado 64 años en reconocer que "cometió" un error, un error que ha causado miles de víctimas en ambos lados. Está bien que reconozcan que equivocarse, ahora que ya han reconocido que "equivocarse" sería bueno que hicieran algo para enderezar la situación, ¿verdad?. Parece que no será así, tras reconocer el error se lamenta de la situación de la que ellos son responsables junto con los otros países árabes que les "malaconsellar" y que ellos están sufriendo y causando sufrimiento a sus vecinos israelíes. Abás: "Pero, ¿nos castigan ellos (los israelíes) para ese error 64 años?". No, los israelíes no están castigando a los palestinos, son los líderes que tienen los palestinos el verdadero castigo divino, la plaga que sufren los palestinos desde hace 64 años.
Y en Jordania piden romper los acuerdos de paz con Israel

En Jordania un grupo de manifestantes pedía que se anulen los acuerdos de paz con Israel, unos acuerdos firmados hace unos 15 o 20 años. Es evidente que Israel tiene un serio problema, tiene un vecindario conflictivo y con el que firmar acuerdos no sirve de nada porque la palabra de los líderes árabes no vale un rábano, y porque en muchos casos los dirigentes que firmaron los acuerdos ya no están .
El infierno árabe

La mayoría de los países árabes están sufriendo cambios políticos y sociales, hay un auge de los sectores islámicos más radicales, aquellos que quieren volver a una situación en la zona como la de los años 70 en lo que a Israel se refiere, y también vemos que la primavera árabe que significó la caída de algunos regímenes autocráticos árabes está significando la subida de regímenes islámicos que quieren implantar la sharia en todo el mundo árabe. La primavera árabe no está significando que los países árabes comiencen a ser países democráticos sino que va camino de ser la vía por la que tengamos a regímenes islámicos mucho más autoritarios que los regímenes militares caídos. Si la palabra de los gobernantes árabes suele ser poco de fiar todavía deberíamos preocuparnos más porque no sabemos quién manda realmente en estos países ahora mismo.

Vemos como el ascenso de los nuevos gobernantes significa la implantación de la sharia, la ley islámica, es decir, un retorno a la Edad Media, claro que hay muchos de estos países que no salieron nunca del Edad Media.
Convulsiones en Oriente Medio (II)

Once cohetes de la Yihad Islámica disparados contra Israel

La Yihad Islámica, uno de tantos grupos terroristas que se mueven por Gaza disparó once cohetes contra Israel desde las 7 de la mañana, pese a la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas de Gaza. Otros 28 cohetes y granadas de mortero, además de los once cohetes, fueron disparados contra poblaciones del Estado de Israel pero o cayeron en zonas deshabitadas o fueron interceptados por el sistema antimisiles israelí Kipat Barzel pero un hombre de 56 años resultó muerto y cuatro personas resultaron heridas por el impacto de uno de estos artefactos por el ataque de la Yihad Islámica. Esta organización terrorista comunicó que ignoraba la existencia de la tregua.
La Yihad acata la tregua 24 horas más tarde

24 horas más tarde la Yihad Islámica acepta la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas. Lanzaron 39 proyectiles durante la tregua negando su existencia. Ha sido necesario que nueve miembros de esta organización terrorista islámica fueran abatidos para que se enteraran de la tregua. Abu Ahmed, portavoz de las brigadas Al Quds de la Yihad Islámica declaró que "la Yihad Islámica ha respondido a los esfuerzos de tregua, pero nos reservamos el derecho a responder a cualquier agresión". Qué cinismo."Hemos creado un balance de horror con el enemigo que ha sido quien ha suplicado la tregua". Egipto "patrocinó una tregua entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas que la Yihad Islámica no cumplió y realizó una serie de ataques con proyectiles, ha sido necesario que la aviación israelí matara a nueve miembros de la Yihad Islámica porque esta organización decida aceptar la tregua. Aunque los islamistas les cueste poco murió perder una decena de miembros, entre ellos cinco mandos y un almacén de armas les habrá afectado.

La Yihad Islámica es una organización terrorista que responde directamente a las órdenes del gobierno de Teherán, y es relevante que las brigadas Al Quds responsables de este ataque contra Israel tengan el mismo nombre que unas unidades de élite de los guardianes de la revolución islámica.
Un millón a quien secuestre un israelí

Un predicador saudí ha ofrecido un millón de dólares a quien secuestre un soldado israelí para poder intercambiar por terroristas palestinos encarcelados en Israel .. Inicialmente el príncipe Jaled bin Talal había ofrecido cien mil dólares pero este fin de semana ha aumentado la cifra. Bien, en estas circunstancias si yo fuera un soldado israelí y viera a un árabe acercándose a mí le dispararía antes que hacer un viaje en Can Hamás. Israel debería ofrecer recompensas a cambio de la entrega de líderes de organizaciones terroristas y de aquellos que los financian. Esto supondría un doble beneficio para la población palestina, por un lado ingresarían dinero y de la otra perderían de vista los malnacidos terroristas que han sido y son todavía los responsables de todos los males del pueblo palestino.

La burrera d'Aguirre

La burrera d'Aguirre

Esperança Aguirre és d'aquelles persones que quan obre la boca fa que pugi el preu del pa. La presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa pepera de les Espanyes, amb el permís d'Aznar, és coneguda per la seva afició a pixar fora de test, és a dir, fer declaracions molt desafortunades en tot moment i circumstància. Tot i així, és molt estimada per la caverna mediàtica carpetovetònica.

Segons Aguirre la legislatura estava “més que acabada” l'any 2010 “quan el comunista Hu Jintao, el progre Obama i la fracassada Merkel” van ensenyar economia a Zapatero “amb unes trucades telefòniques”. Segons Aguirre a Zapatero li falta grandesa i legitimitat perquè no va haver avançat les eleccions. Aguirre uneix a la seva verborrea habitual i a la seva capacitat de parlar sense pensar una capacitat per faltar el respecte a tothom i una prepotència pròpia d'una vella dama castellana que es dirigeix als súbdits amb el mateix to que li parlaria a les pedres o a una tifa. També sembla que l'hagi posseït el Losantos més aficionat a posar malnoms als seus enemics polítics.

Considerar a Merkel una fracassada em sembla un acudit de mal gust i demostra la manca d'educació de la presidenta madrilenya. Aguirre sembla que hagi estat posseïda per l'esperit de la musa del Tea Party americà, Sara Palin, quan amb la inconsciència que habitualment caracteritza tant a Palin com a Aguirre es refereix a Obama titllant-lo de progre, un terme molt de moda en els mitjans de la caverna i ens els sectors ultraconservadors espanyols – allò que podríem anomenar Aiguardent Party (espanyol).






La burrera de Aguirre
Esperanza Aguirre es de aquellas personas que cuando abre la boca hace que suba el precio del pan. La presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa pepera de las Españas, con el permiso de Aznar, es conocida por su afición a mear fuera de tiesto, es decir, hacer declaraciones muy desafortunadas en todo momento y circunstancia. Sin embargo, es muy querida por la caverna mediática carpetovetónica.

Según Aguirre la legislatura estaba "más que terminada" en el año 2010 "cuando el comunista Hu Jintao, el progre Obama y la fracasada Merkel" enseñaron economía a Zapatero "con unasllamadas telefónicas". Según Aguirre a Zapatero le faltagrandeza y legitimidad porque no hubo adelantado laselecciones. Aguirre une a su verborrea habitual y su capacidadde hablar sin pensar una capacidad para faltar el respeto a todos y una prepotencia propia de una vieja dama castellana que se dirige a los súbditos con el mismo tono que le hablaría alas piedras o a una mierda. También parece que la haya poseído el Losantos más aficionado a poner motes a sus enemigos políticos.

Considerar a Merkel una fracasada me parece un chiste de mal gusto y demuestra la falta de educación de la presidenta madrileña. Aguirre parece que haya sido poseída por el espíritu de la musa del Tea Party americano, Sara Palin, cuando con la inconsciencia que habitualmente caracteriza tanto a Palin comoAguirre se refiere a Obama tachándolo de progre, un términomuy de moda en los medios de la caverna y nos los sectoresultraconservadores españoles - lo que podríamos llamar Cazalla Party (español).

La Història d'Espanya, Catalunya i Portugal segons Gregorio Peces Barba (II)

La Història d'Espanya, Catalunya i Portugal segons Gregorio Peces Barba (II)

Lluny d'apaivagar-se la polèmica per les declaracions molt desafortunades d'aquest pare de la Constitució espanyola que és el jacobí Gregorio Peces Barba, la polèmica creix ja que en entrevistes que li han fet a posteriori demana disculpes amb la boca petita i donant unes explicacions que fan que les seves disculpes no valguin res i encara molestin més.
No és nou, Peces Barba és d'aquells que diu que ens estima molt, que li encanten les botifarres amb seques i després deixar caure un “però...”, i llavors ja podem posar-nos en guàrdia perquè ens deixaran anar tots els seus prejudicis sobre nosaltres, això si, ens estimen, però la culpa és, segons ells, nostra per entossudir-nos a parlar aquesta “extrañísima y curiosa lengua”, com qualificava el català un secretari d'un jutjat de Badajoz, que segons aquest bon home és “totalmente ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma común de nuestra Nación, esto es, el ESPAÑOL (sic), lengua en la que se han escrito las mejores obras de la literatura universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él”. Un funcionari judicial d'aquest Estat del qual també formem part ignorava l'existència no només de la llengua catalana, “extrañísima y curiosa lengua”, sinó que ignorava que en aquesta llengua ja fa uns quants segles que hi ha gent que escriu i que hi ha milers d'obres escrites en aquesta llengua, sense parlar de les milers de traduccions de la literatura universal que s'han fet a la nostra llengua i que moltes obres escrites en català han estat traduïdes a altres llengües. Però en aquest país que hi ha al costat nostra, en aquest país que ens parlen castellà, no ens poden ni veure però se'ns queden 60 milions d'euros diaris, uns 21600 milions d'euros anuals, que se'n van a Espanya i dels quals no en tornem a saber res més. Sorprèn veure que aquest funcionari extremeny, com ho eren molts “conquistadores”, creu que ells van civilitzar mig món quan el que van fer va ser robar als pobles que van tenir la desgràcia de caure sota les seves botes i cometre tota mena de barbaritats, un concepte de “civilització” molt peculiar. El nacionalisme espanyol del qual aquest funcionari extremeny i Peces Barba són exemples clars té una mentalitat autoritària, prejudiciosa i ignorant. El poeta Machado va descriure la mentalitat castellana que és allò que s'amaga darrera del nacionalisme espanyol, perquè Espanya és Castella, la resta només són terres conquerides o conquistables. Els versos d'Antonio Machado a “a orillas del Duero” diuen:
"Castilla miserable,
ayer dominadora
envuelta en sus andrajos,
desprecia cuanto ignora"
És una llàstima veure que Castella/Espanya ignori i menyspreï a aquells que tenen més a prop i dels quals se'n beneficien econòmicament. El problema dels castellans és que no només no ens coneixen i tenen molts prejudicis sobre Catalunya, sinó que no tenen cap interès a conèixer-nos.
Peces Barba va dir que el problema de la relació entre Catalunya i Espanya “esta vez se resolverà sin necesidad de bombardear Barcelona”. Cal recordar que el mateix Azaña, recordava que a ell algú li havia dit que “caldria bombardejar Barcelona cada 50 anys”, altres diuen que la frase va ser “caldria bombardejar Barcelona una vegada cada generació”. És preocupant que els demòcrates ho pensin, preocupant perquè sembla que quan es tracta de Catalunya els nacionalistes espanyols demòcrates perden la qualitat de demòcrates i es queden només en nacionalistes espanyols. Podríem afegir a Felipe González, que va ser president del govern espanyol del 1982 al 1996 que considerava que el terrorisme d'ETA era un tema d'ordre públic però que el veritable problema d'Espanya era el “fet diferencial català”. És a dir, que jo escrigui aquestes línies en català i que vosaltres les pugueu llegir també en català és pitjor, segons l'expresident del govern espanyol Felipe González molt més perillós que no les bombes o els trets al clatell d'ETA, la “vaca cega” de Maragall, el “bon dia” de Els Pets, o “la dansa de la primavera” de Maria del Mar Bonet fan trontollar els murs de les Espanyes.
Peces Barba va ser entrevistat per Jordi Basté, el conductor de El matí, de RAC1 que li va preguntar si considerava correcte fer bromes sobre el bombardeig de Gernika o els atemptats d'ETA. Peces Barba va dir que eren coses diferents, no faria bromes dels atemptats d'ETA ni dels bombardejos de Gernika, però dels bombardejos de Barcelona si que creu que es poden fer bromes.
És comprensible, el bombardeig de Gernika durant la guerra civil el va realitzar l'aviació alemanya aliada de Franco, suposo que Peces Barba deu considerar que no pot fer bromes perquè Gernika no la van bombardejar avions espanyols. Tampoc creu que els atemptats d'ETA siguin un tema per fer bromes, potser perquè això faria perdre vots al seu partit. Però els bombardejos sobre Barcelona dels quals sembla que Peces Barba sent enyorança són els del general Espartero, general espanyol que en els anys 30 del segle XIX va decidir bombardejar la ciutat, o potser s'enyora dels bombardejos que va patir Barcelona durant més d'un any fins que la ciutat va haver de rendir-se un 11 de setembre de 1714. Segurament creu que aquestes coses donen vots al seu partit, malgrat que ell estigui retirar de la política.
Llegeixo que Barcelona ha estat bombardejada massivament sis vegades en els últims quatre segles: Durant la Guerra dels Segadors per esclafar una revolta en contra de l'anomenada Unió d'armes i els abusos de les tropes castellanes presents al territori català, que implicava que els catalans havien d'ajudar als castellans amb diners i tropes, a més de mantenir a tropes castellanes en territori català, tropes castellanes que van dedicar-se a robar, assassinar i violar tot el que van poder fins que la gent s'hi va afartar i van decidir revoltar-se. El 1705 Barcelona va ser atacada amb més de 6000 bombes. L'any 1842 va ser bombardejada des de Montjuïc durant 13 hores per esclafar la revolta. El general Prim un any més tard va decidir repetir el bombardeig contra la rebel•lió de la Jamancia. Prim va castigar la ciutat durant dos mesos deixant bona un terç de la ciutat en ruïnes. L'any 1909, durant la Setmana Tràgica en què la població va revoltar-se per impedir l'enviament de soldats a la guerra d'Africà. L'any 1934 el general Batet va bombardejar el Palau de la Generalitat i la seu del CADCI després que Companys proclamés la República Catalana. Llavors a Espanya hi governava un tal Alejandro Lerroux, un personatge conegut per la seva catalanofòbia. Durant la guerra civil Barcelona va ser bombardejada 118 vegades des del mar per l'Armada franquista i des de l'aire per l'aviació italiana feixista.
Jo espero que ja que el senyor Peces Barba creu que els bombardejos són divertits que demani que el bombardegin a ell, a veure si li continua fent tanta gràcia.










La Historia de España, Cataluña y Portugal según Gregorio Peces Barba (II)
Lejos de apaciguarse la polémica por las declaraciones muy desafortunadas de este padre de la Constitución española que es el jacobino Gregorio Peces Barba, la polémica crece ya que en entrevistas que le han hecho a posteriori pide disculpas con la boca pequeña y dando unas explicaciones que hacen que sus disculpas no valgan nada y aún molesten más.
No es nuevo, Peces Barba es de aquellos que dice que nos quiere mucho, que le encantan las morcillas con secas y luego dejar caer un "pero ...", y entonces ya podemos ponernos en guardia para que nos dejarán ir todos sus prejuicios sobre nosotros, eso si, nos quieren, pero la culpa es, según ellos, nuestra para empeñarse a hablar esta "extrañísima y curiosa lengua" como calificaba el catalán un secretario de un juzgado de Badajoz, que según este buen hombre es "totalmente ajena al idioma oficial de estos pavos patrios, se devuelve para que por el Organismo correspondiente sea correctamente redactada y sin faltas de ortografía en el idioma común de Nuestra Nación, esto es, el ESPAÑOL (sic), lengua en la que se han escrito las mejores obras de la literatura universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablado en todo él ". Un funcionario judicial de este Estado del que también formamos parte ignoraba la existencia no sólo de la lengua catalana, "extrañísima y curiosa lengua", sino que ignoraba que en esta lengua ya hace unos cuantos siglos que hay gente que escribe y que hay miles de obras escritas en esta lengua, sin hablar de las miles de traducciones de la literatura universal que se han hecho a nuestra lengua y que muchas obras escritas en catalán han sido traducidas a otras lenguas. Pero en este país que hay al lado nuestra, en este país que nos hablan castellano, no nos pueden ni ver pero nos quedan 60 millones de euros diarios, unos 21.600 millones de euros anuales, que se van a España y los que no volvemos a saber nada más. Sorprende ver que este funcionario extremeño, como lo eran muchos "conquistadores", cree que ellos civilizar medio mundo cuando lo que hicieron fue robar a los pueblos que tuvieron la desgracia de caer bajo sus botas y cometer todo tipo de barbaridades, un concepto de "civilización" muy peculiar. El nacionalismo español del que este funcionario extremeño y Peces Barba son ejemplos claros tiene una mentalidad autoritaria, prejuiciosa e ignorante. El poeta Machado describió la mentalidad castellana que es lo que se esconde detrás del nacionalismo español, porque España es Castilla, el resto sólo son tierras conquistadas o conquistables. Los versos de Antonio Machado en "a orillas del Duero" dicen:
"Castilla miserable,
ayer dominadora
envuelta en suspensión andrajos,
desprecia CUANTO ignora "

Peces Barba dijo que el problema de la relación entre Cataluña y España "esta Vez se resolvers sin Necesidad de bombardeos Barcelona". Cabe recordar que el mismo Azaña, recordaba que a él alguien le había dicho que "habría que bombardear Barcelona cada 50 años", otros dicen que la frase fue "habría que bombardear Barcelona una vez cada generación". Es preocupante que los demócratas lo piensen, preocupante porque parece que cuando se trata de Cataluña los nacionalistas españoles demócratas pierden la calidad de demócratas y se quedan sólo en nacionalistas españoles.Podríamos añadir a Felipe González, que fue presidente del gobierno español de 1982 a 1996 que consideraba que el terrorismo de ETA era un tema de orden público pero que el verdadero problema de España era el "hecho diferencial catalán". Es decir, que yo escriba estas líneas en catalán y que vosotros las podáis leer también en catalán es peor, según el ex presidente del gobierno español Felipe González mucho más peligroso que no las bombas o los disparos en la nuca de ETA, la " vaca ciega "de Maragall, el" buen día "de Timbiriche, o" la danza de la primavera "de Maria del Mar Bonet hacen tambalear los muros de las Españas.
Peces Barba fue entrevistado por Jordi Basté, el conductor de La mañana, de RAC1 que le preguntó si consideraba correcto hacer bromas sobre el bombardeo de Gernika o los atentados de ETA. Peces Barba dijo que eran cosas diferentes, no haría bromas de los atentados de ETA ni de los bombardeos de Gernika, pero los bombardeos de Barcelona sí que cree que se pueden hacer bromas.
Es comprensible, el bombardeo de Gernika durante la guerra civil lo realizó la aviación alemana aliada de Franco, supongo que Peces Barba debe considerar que no puede hacer bromas porque Gernika no bombardearon aviones españoles. Tampoco cree que los atentados de ETA sean un tema para hacer bromas, tal vez porque eso haría perder votos a su partido. Pero los bombardeos sobre Barcelona de los que parece que Peces Barba siente añoranza son los del general Espartero, general español que en los años 30 del siglo XIX decidió bombardear la ciudad, o quizás añora los bombardeos que sufrió Barcelona durante más de un año hasta que la ciudad tuvo que rendirse un 11 de septiembre de 1714. Seguramente cree que estas cosas dan votos a su partido, a pesar de que él esté retiró de la política.
Leo que Barcelona ha sido bombardeada masivamente seis veces en los últimos cuatro siglos: Durante la Guerra de los Segadores para aplastar una revuelta en contra de la llamada Unión de armas y los abusos de las tropas castellanas presentes en el territorio catalán, que implicaba que los catalanes debían ayudar a los castellanos con dinero y tropas, además de mantener a tropas castellanas en territorio catalán, tropas castellanas que dedicarse a robar, asesinar y violar todo lo que pudieron hasta que la gente se hartó y decidieron sublevarse. En 1705 Barcelona fue atacada con más de 6000 bombas. El año 1842 fue bombardeada desde Montjuïc durante 13 horas para aplastar la revuelta. El general Prim un año más tarde decidió repetir el bombardeo contra la rebelión de la Jamancia. Prim azotó la ciudad durante dos meses dejando buena un tercio de la ciudad en ruinas. En 1909, durante la Semana Trágica en que la población se sublevó para impedir el envío de soldados a la guerra de Africano. En 1934 el general Batet bombardeó el Palacio de la Generalitat y la sede del CADCI después de que Companys proclamase la República Catalana. Entonces en España gobernaba un tal Alejandro Lerroux, un personaje conocido por su catalanofobia. Durante la guerra civil Barcelona fue bombardeada 118 veces desde el mar por la Armada franquista y desde el aire por la aviación italiana fascista.
Yo espero que ya que el señor Peces Barba cree que los bombardeos son divertidos que pida que el bombardeen a él, a ver si le sigue haciendo tanta gracia.
Es una lástima ver que Castilla / España ignore y desprecie a aquellos que tienen más cerca y los que se benefician económicamente. El problema de los castellanos es que no sólo no nos conocen y tienen muchos prejuicios sobre Cataluña, sino que no tienen ningún interés en conocernos.

28 d’oct. 2011

La Història d'Espanya, Catalunya i Portugal segons Gregorio Peces Barba

La Història d'Espanya, Catalunya i Portugal segons Gregorio Peces Barba


Gregorio Peces Barba és un polític espanyol socialista que va ser president del Congrés dels Diputats i un dels ponents de la Constitució espanyola de 1978, que els mitjans de comunicació sempre qualifiquen de “pares de la Constitució”. El temps ha demostrat que amb els pares que va tenir aquella Constitució no podia sortir res de bo.

Espanya és un país amb escassa tradició democràtica, la dreta amb contades excepcions és una dreta cavernícola a la que li costa que el braç dret no s'alci per fer la “salutació romana” amb una concepció extremadament centralista de l'Estat, i l'esquerra té un concepte jacobí de l'Estat, ambdues posicions per tant, coincidents en aquest punt.

Dir bajanades contra els catalans és un recurs molt emprat per aconseguir uns quants vots, encara que no seria aquest el cas de Peces Barba perquè políticament està retirat.

Peces Barba ha fet les següents declaracions en el marc del X Congrés de l'Advocacia celebrat a Cadis parlant sobre l'esperit de la Constitució i el tema autonòmic. El to de befa sobre Catalunya de Peces Barba ha molestat als advocats catalans presents a la sala que s'han aixecat i han marxat i després han emés un comunicat desaprovant les paraules del ponent.

Gregorio Peces Barba: “Ese es el problema de España con este tema desde hace siglos, desde que el Conde-Duque de Olivares encontró el tiempo con el levantamiento de los catalanes, que por cierto, celebran, que yo creo que es un signo, siempre sus fiestas llamadas nacionales por derrotas, y los portugueses. Entonces se tomó una decisión, que fue dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes. Yo siempre digo en broma: ¿Y que hubiera pasado si nos quedamos con los portugueses y dejamos que se vayan los catalanes?. Igual nos habría ido mejor, pero, en fin, como eso ya es agua pasada, no se puede, bueno, habría habido un problema gordísimo, que no hubiera podido haber los partidos de fútbol Madrid-Barcelona. Claro, eso siempre es muy importante. Pero, en fin, dicho ésto, yo soy mucho más optimista que José Pedro Pérez Llorca y creo que es imposible que se produzca una situación de ese tipo, y es imposible que vayan a, que vayan a producirse esos efectos tan negativos.”

Anem a pams. És cert que Espanya fa segles que té un problema i és la incapacitat dels seus governants, independentment de si portaven una corona, una gorra de plat o fins i tot el vestit de demòcrata, d'assumir que l'Estat espanyol no és un Estat uniforme, ells han provat de crear un Estat amb una sola cultura i llengua, la castellana, amb unes úniques lleis, les castellanes i amb uns únics costums, els de Castella, i és evident que no ho han aconseguit malgrat que no els ha tremolat el pols per imposar aquesta uniformitat castellana. El senyor Peces Barba diu que “desde que el Conde-Duque de Olivares encontró el tiempo con el levantamiento de los catalanes, que por cierto, celebran, que yo creo que es un signo, siempre sus fiestas llamadas nacionales por derrotas, y los portugueses”. Cal dir que la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre, no celebra una derrota, la commemora, commemora la derrota soferta l'11 de setembre de 1714, i en aquell moment Olivares devia fer mig segle o més que criava malves. Crec que el senyor Peces Barba confon la guerra dels Segadors (1640) que es va produir en temps d'Olivares (burxador d'orelles reials) amb la Guerra de Succesió (1714) que va acabar quan va rendir-se la ciutat de Barcelona, un 11 de setembre, després de més d'un any de setge. Les derrotes es commemoren, les victòries se celebren, i si una derrota com la patida llavors es commemora no és perquè ens sentim cofois sinó perquè reivindiquem tot allò que es va perdre. Quan parla de “dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes” sembla que estigui parlant de joguines, el to és ofensiu. Els castellans van haver d'escollir entre esclafar la revolta portuguesa o la catalana. Castella no tenia tropes suficients per fer front a tots dos aixecaments alhora. Van optar per Catalunya, segurament amb la idea que quan el tema de Catalunya estigués enllestit s'ocuparien dels portuguesos. Per sort pels portuguesos, els castellans ja no van tenir mai més l'oportunitat ni els mitjans per envair Portugal. Olivares només va ser un dels molts que van creure que ens acabarien reduint a les lleis i costums de Castella, una idea que ha estat present en l'ideari de tots els nacionalistes espanyols. Fins i tot aquells polítics que podríem qualificar de demòcrates quan parlen de Catalunya els surt el nacionalista castellà que porten a dins, com si Olivares els posseís.

Un altre comentari desafortunat d'aquest personatge posa en evidència al personatge:“No soy pesimista, estaremos en mejores condiciones que en otras épocas. No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona.(...) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardear Barcelona”. Malament anem quan un polític presumptament democràtic diu bestieses d'aquest nivell. Cal dir que un dels grans polítics espanyols, Manuel Azaña, deia que a ell algú li havia comentat que calia bombardejar Barcelona cada 50 anys. I aquests són els polítics demòcrates espanyols, ja podeu imaginar que deuen pensar els que només són polítics espanyols però no són gens demòcrates. Parafrasejant el rabí del “Violinista a la teulada” diré “senyor, tingues molts anys els polítics espanyols... tan lluny de Catalunya com sigui possible”. Unes hores més tard Peces Barba declarava en una emissora de ràdio que “los catalanes no deberían ser tan susceptibles a las bromas”. Les seves paraules no són cap broma, són les paraules d'un cretí espanyolista. Parlar amb aquesta alegria de bombardejar Barcelona cada 50 anys és impropi d'un demòcrata. I després algú se sorprèn a la Carpetovetònia interior que a Catalunya hi hagi independentistes. Si fins i tot els que presumptament són demòcrates diuen aquestes coses que podem esperar d'aquells que no ho són en un país sense tradició democràtica ni respecte pels altres pobles.

Als catalans segurament les coses ens haurien anat millor sense Espanya, i ara estaríem compadint-nos dels pobres portuguesos per haver tingut la desgràcia d'acabar a les urpes castellanes. El que li hauria calgut a Espanya/Castella és civilitzar-se, Peces Barba és un exemple que alguna cosa succeeix a l'Altiplà castellà que els impedeix actuar com éssers civilitzats, serà la ferum fermentada durant segles a la caverna de Mordor que ha enrarit tant l'aire que els impedeix ser persones civilitzades.

En posteriors declaracions Peces Barba ha dit que mai faria bromes amb el bombardeig de Gernika o amb els atemptats terroristes però si que fa bromes amb els bombardejos a Barcelona. Si les primeres declaracions es podien considerar molt ofensives els seus intents de justificar-se a posteriori no fan més que ser un insult darrera d'un altre.

Certament, Catalunya segur que sense Espanya hauria estat millor, amb aquesta Espanya irrespectuosa, barroera i grollera. Si aquest que presumptament era un demòcrata pensa que és normal bombardejar Barcelona, fa por imaginar què deuen pensar els que no són demòcrates.



Video: La Història d'Espanya, Catalunya i Portugal segons Gregorio Peces Barba






La Historia de España, Cataluña y Portugal según Gregorio Peces Barba

Gregorio Peces Barba es un político español socialista que fue presidente del Congreso de los Diputados y uno de los ponentes de la Constitución española de 1978, que los medios de comunicación siempre califican de "padres de la Constitución".El tiempo ha demostrado que con los padres que tuvo esa Constitución no podía salir nada bueno.

España es un país con escasa tradición democrática, la derecha con contadas excepciones es una derecha cavernícola a la que le cuesta que el brazo derecho no se alce para hacer la "saludo romano" con una concepción extremadamente centralista del Estado, y la la izquierda tiene un concepto jacobino del Estado, ambas posiciones por lo tanto, coincidentes en este punto.

Decir tonterías contra los catalanes es un recurso muy utilizado para conseguir unos cuantos votos, aunque no sería este el caso de Peces Barba para que políticamente está retirado.

Peces Barba ha hecho las siguientes declaraciones en el marco del X Congreso de la Abogacía celebrado en Cádiz hablando sobre el espíritu de la Constitución y el tema autonómico. El tono de burla sobre Cataluña de Peces Barba ha molestado a los abogados catalanes presentes en la sala que se han levantado y han marchado y luego han emitido un comunicado desaprobando las palabras del ponente.

Gregorio Peces Barba: "Ese es el problema de España con este tema desde hace siglos, desde que el Conde-Duque de Olivares encontró el tiempo con el levantamiento de los catalanes, que por cierto, celebran, que yo creo que es un signo, siempre sus fiestas llamadas nacionales por derrotas, y los portugueses. Entonces se tomó una decisión, que fue dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes. Yo siempre digo en broma: ¿Y que hubiera pasado si nos quedamos con los portugueses y dejamos que se vayan los catalanes?. Igual nos habría ido mejor, pero, en fin, como eso ya es agua pasada, no se puede, bueno, habría habido un problema gordísimo, que no hubiera podido haber los partidos de fútbol Madrid-Barcelona. Claro, eso siempre es muy importante. Pero, en fin, dicho ésto, yo soy mucho más optimista que José Pedro Pérez Llorca y creo que es imposible que se produzca una situación de ese tipo, y es imposible que vayan a, que vayan a producirse esos efectos tan negativos."

Vayamos por partes. Es cierto que España hace siglos que tiene un problema y es la incapacidad de sus gobernantes, independientemente de si llevaban una corona, una gorra de plato o incluso el traje de demócrata, de asumir que el Estado español no es un Estado uniforme, ellos han tratado de crear un Estado con una sola cultura y lengua, la castellana, con unas únicas leyes, las castellanas y con unos únicos costumbres, los de Castilla, y es evidente que no lo han conseguido a pesar de que no les ha temblado el pulso para imponer esta uniformidad castellana. El señor Peces Barba dice que "desde que el Conde-Duque de Olivares encontró el tiempo con el Levantamiento de los catalanes, que puede Cierta, celebran, que yo creo que es un signo, siempre susceptibles fiestas llamadas nacionales por derrotas, y los portuguesas ". Hay que decir que la Diada Nacional de Cataluña, el 11 de septiembre, no celebra una derrota, la conmemora, conmemora la derrota sufrida el 11 de septiembre de 1714, y en ese momento Olivares debía hacer medio siglo o más que criaba malvas. Creo que el señor Peces Barba confunde la guerra de los Segadors (1640) que se produjo en tiempos de Olivares (burxador de orejas reales) con la Guerra de Sucesión (1714) que terminó cuando rendirse la ciudad de Barcelona , un 11 de septiembre, tras más de un año de asedio. Las derrotas se conmemoran, las victorias se celebran, y si una derrota como la sufrida entonces se conmemora no es porque nos sentimos orgullosos sino porque reivindicamos lo que se perdió. Cuando habla de "Dejar a los portugueses y quedarnos con los catalanes" parece que esté hablando de juguetes, el tono es ofensivo. Los castellanos tuvieron que elegir entre aplastar la revuelta portuguesa o la catalana. Castilla no tenía tropas suficientes para hacer frente a los dos levantamientos vez. Optaron por Cataluña, seguramente con la idea de que cuando el tema de Cataluña estuviera listo se ocuparían los portugueses. Por suerte para los portugueses, los castellanos no tuvieron nunca más la oportunidad ni los medios para invadir Portugal. Olivares sólo fue uno de los muchos que creyeron que nos acabarían reduciendo a las leyes y costumbres de Castilla, una idea que ha estado presente en el ideario de todos los nacionalistas españoles. Incluso aquellos políticos que podríamos calificar de demócratas cuando hablan de Cataluña les sale el nacionalista español que llevan dentro, como si Olivares los poseyera.

Otro comentario desafortunado de este personaje pone en evidencia al personaje: "No soy pesimista, estaremos en mejores condiciones que en Otras epocas. No sé cuántas veces hubo que bombardeos Barcelona .(...) Creo que esta Vez se resolvers sin Necesidad de bombardeos Barcelona ". Mal vamos cuando un político presuntamente democrático dice tonterías de este nivel. Hay que decir que uno de los grandes políticos españoles, Manuel Azaña, decía que a él alguien le había comentado que había que bombardear Barcelona cada 50 años. Y estos son los políticos demócratas españoles, ya podéis imaginar que pensarán los que sólo son políticos españoles pero no son nada demócratas. Parafraseando el rabino del "Violinista en el tejado" diré "señor, ten muchos años los políticos españoles ... tan lejos de Cataluña como sea posible ". Unas horas más tarde Peces Barba declaraba en una emisora de radio que "los catalanes no deberian ser tan susceptibles a las bromas". Sus palabras no son ninguna broma, son las palabras de un cretino españolista. Hablar con esta alegría de bombardear Barcelona cada 50 años es impropio de un demócrata. Y luego alguien se sorprende a la Carpetovetònia interior que en Cataluña haya independentistas. Si incluso los que presuntamente son demócratas dicen estas cosas que podemos esperar de aquellos que no lo son en un país sin tradición democrática ni respeto por los demás pueblos.

A los catalanes seguramente las cosas nos hubieran ido mejor sin España, y ahora estaríamos compadeciéndonos los pobres portugueses por haber tenido la desgracia de acabar en las garras castellanas. Lo que le habría hecho falta en España / Castilla es civilizarse, Peces Barba es un ejemplo que algo sucede en el Altiplano castellano que les impide actuar como seres civilizados, será la hedor fermentada durante siglos en la caverna de Mordor que enrarecido tanto el aire que les impide ser personas civilizadas.

En posteriores declaraciones Peces Barba dijo que nunca haría bromas con el bombardeo de Gernika o con los atentados terroristas pero si que hace bromas con los bombardeos en Barcelona. Si las primeras declaraciones se podían considerar muy ofensivas sus intentos de justificar a posteriori no hacen más que ser un insulto detrás de otro.

Ciertamente, Cataluña seguro que sin España habría sido mejor, con esta España irrespetuosa, grosera y soez. Si éste que presuntamente era un demócrata piensa que es normal bombardear Barcelona, da miedo imaginar qué pensarán los que no son demócratas.

26 d’oct. 2011

UPYD vol desmantellar el sistema autonòmic

UPYD vol desmantellar el sistema autonòmic



La ultranacionalista espanyola Rosa Díez proposa als electors que l'Estat recuperi ensenyament i sanitat, segons la lideressa d'UPYD “Cal revisar el model territorial espanyol perquè no pot haver-hi 17 sistemes educatius. Això – segons Díez – ha portat Espanya a la cua de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic)”. Segons Díez el fet que la competència de sanitat i ensenyament hagi estat transferit a les Comunitats Autònomes impedeix que la prestació d'aquests serveis no sigui igual a tots els territoris. El candidat d'UPYD a la presidència de la Junta d'Andalusia va prometre que si era president retornaria a l'Estat aquestes dues competències. Una proposta ridícula i poc creïble ja que arribar a un govern per desmantellar-lo és ridícul. Sanitat i ensenyament no solen donar als governants moments de glòria sinó més aviat mals de cap, el que dóna la glòria als governants és inaugurar coses, especialment obres, i si aquestes són de projectes faraònics encara millor, això sempre quedarà allà, a Franco se'l recorda per tres coses principalment per pescar balenes des de l'Azor, signar sentències de mort i inaugurar pantans, alguns vàries vegades, i és evident que són, com he dit abans, les obres el que la gent acaba recordant especialment perquè queden com un llegat costós i de vegades inútil, no pas haver d'ocupar-se dels sistemes educatiu i sanitari, els professors i els metges són una gent molt problemàtica, sempre s'estan queixant per foteses. Segons Díez “la sanitat i l'educació han de ser competències de l'Estat per a que tots tinguem els mateixos drets”. Rosa Díez també proposa la supressió dels municipis de menys de 5000 habitants, per ser exactes proposa que els municipis de menys de 5000 habitants siguin units a altres amb l'argument de la racionalització de recursos econòmics.


Rosa Díez ha estat molt crítica amb la immersió lingüística de Catalunya, un tema que també és el cavall de batalla d'altres formacions ultranacionalistes espanyoles com C's o el Partit Popular i que també des del PSOE s'ha intentat atacar.


Rosa Díez ha tingut un fort suport de la caverna però ara és pràcticament la candidata a la que el diari de Pedrojota Ramírez, El (in)Mundo, dóna suport en les seves editorials.










UPYD vol desmantellar el sistema autonòmic


La ultranacionalista espanyola Rosa Díez proposa als electors que l'Estat recuperi ensenyament i sanitat, segons la lideressa d'UPYD “Cal revisar el model territorial espanyol perquè no pot haver-hi 17 sistemes educatius. Això – segons Díez – ha portat Espanya a la cua de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic)”. Segons Díez el fet que la competència de sanitat i ensenyament hagi estat transferit a les Comunitats Autònomes impedeix que la prestació d'aquests serveis no sigui igual a tots els territoris. El candidat d'UPYD a la presidència de la Junta d'Andalusia va prometre que si era president retornaria a l'Estat aquestes dues competències. Una proposta ridícula i poc creïble ja que arribar a un govern per desmantellar-lo és ridícul. Sanitat i ensenyament no solen donar als governants moments de glòria sinó més aviat mals de cap, el que dóna la glòria als governants és inaugurar coses, especialment obres, i si aquestes són de projectes faraònics encara millor, això sempre quedarà allà, a Franco se'l recorda per tres coses principalment per pescar balenes des de l'Azor, signar sentències de mort i inaugurar pantans, alguns vàries vegades, i és evident que són, com he dit abans, les obres el que la gent acaba recordant especialment perquè queden com un llegat costós i de vegades inútil, no pas haver d'ocupar-se dels sistemes educatiu i sanitari, els professors i els metges són una gent molt problemàtica, sempre s'estan queixant per foteses. Segons Díez “la sanitat i l'educació han de ser competències de l'Estat per a que tots tinguem els mateixos drets”. Rosa Díez també proposa la supressió dels municipis de menys de 5000 habitants, per ser exactes proposa que els municipis de menys de 5000 habitants siguin units a altres amb l'argument de la racionalització de recursos econòmics.


Rosa Díez ha estat molt crítica amb la immersió lingüística de Catalunya, un tema que també és el cavall de batalla d'altres formacions ultranacionalistes espanyoles com C's o el Partit Popular i que també des del PSOE s'ha intentat atacar.


Rosa Díez ha tingut un fort suport de la caverna però ara és pràcticament la candidata a la que el diari de Pedrojota Ramírez, El (in)Mundo, dóna suport en les seves editorials.

25 d’oct. 2011

El líder d'Hezbolà amenaça Israel amb la guerra

El líder d'Hezbolà amenaça Israel amb la guerra



El líder del grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, Hassan Nasrallah ha amenaçat a Israel de portar la guerra fins a Tel Aviv: “Si Israel decideix fer la guerra al Líban – diu Nasrallah – no només trencarem els ossos dels soldats israelians, sinó que els esclafarem”. “La guerra no tindrà cap límit i en resposta (Hezbolà) actuarà d'acord amb la nova equació”. “(Hezbolà) té moltes sorpreses que canviaran el mapa de la regió”. Ho té fàcil, si no vol veure els soldats israelians entrant al Líban a fer neteja de terroristes com ell pot evitar atacar el territori israelià. És preocupant que aquest psicòpata terrorista parli de canviar el mapa de la zona perquè té sorpreses. Vol dir que ha aconseguit armes pesades de les que ni l'exèrcit regular libanès disposa aprofitant la situació siriana, líbia i l'ajuda de l'Iran?.


La inestabilitat política de la zona hauria de ser motiu d'intranquil•litat davant la possibilitat que aconsegueixin el poder gent molt pitjor que la que hi havia. El Líban és un caos des de fa molts anys, el país està sota el control del grup terrorista xiïta Hezbolà amb aquest sinistre líder al capdavant, un grup terrorista que controla grans zones del país i que és alhora una peça de la coalició de govern, un govern que d'altra banda no té control sobre aquelles zones que controla Hezbolà. I Hezbolà amb l'ajuda inestimable dels règims sirià i iranià s'ha anat enfortint convertint-se en una amenaça per a tota la zona, especialment pel Líban i Israel.


Aquest grup terrorista que es dedica a realitzar llançaments de projectils i incursions en territori israelià cosa que ha obligat a Israel a entrar al Líban amb un cost en vides humanes molt alt, per a Israel perdre un soldat és una pèrdua immensa, per aturar els atacs des d'un Estat veí, i han hagut de suportar les crítiques d'una comunitat internacional que callava quan eren les ciutats israelianes les que patien els atacs d'Hezbolà. Per no parlar d'una FINUL a la que Hezbolà ha assassinat alguns soldats però mostra la seva apatia i inoperància davant les accions d'Hezbolà.


Espero que si Nasrallah té intenció de complir les seves amenaces no vagi després corrent a posar-se sota les faldilles de les Nacions Unides si els israelians decideixen atacar sense miraments el sud del Líban per aturar els atacs d'aquesta organització terrorista islàmica.













El líder de Hezbolá amenaza a Israel con la guerra


El líder del grupo terrorista chií libanés Hezbolá, Hassan Nasrallah ha amenazado a Israel de llevar la guerra hasta Tel Aviv: "Si Israel decide hacer la guerra en el Líbano - dice Nasrallah - no sólo romperemos los huesos de los soldados israelíes, sino que los aplastaban ". "La guerra no tendrá ningún límite y en respuesta (Hezbolá) actuará de acuerdo con la nueva ecuación". "(Hezbolá) tiene muchas sorpresas que cambiarán el mapa de la región". Lo tiene fácil, si no quiere ver a los soldados israelíes entrando en el Líbano a hacer limpieza de terroristas como él puede evitar atacar el territorio israelí. Es preocupante que este psicópata terrorista hable de cambiar el mapa de la zona porque tiene sorpresas. Quiere decir que ha conseguido armas pesadas de las que ni el ejército regular libanés dispone aprovechando la situación siria, libia y la ayuda de Irán?.


La inestabilidad política de la zona debería ser motivo de intranquilidad ante la posibilidad de que consigan el poder gente mucho peor que la que había. El Líbano es un caos desde hace muchos años, el país está bajo el control del grupo terrorista chií Hezbolá con este siniestro líder al frente, un grupo terrorista que controla grandes zonas del país y que es a la vez una pieza de la coalición de gobierno, un gobierno que por otra parte no tiene control sobre aquellas zonas que controla Hezbolá. Y Hezbolá con la ayuda inestimable de los regímenes sirio e iraní ha ido fortaleciendo convirtiéndose en una amenaza para toda la zona, especialmente en Líbano e Israel.


Este grupo terrorista que se dedica a realizar lanzamientos de proyectiles e incursiones en territorio israelí lo que ha obligado a Israel a entrar en el Líbano con un coste en vidas humanas muy alto, para Israel perder un soldado es una pérdida inmensa, para detener los ataques desde un Estado vecino, y han tenido que soportar las críticas de una comunidad internacional que callaba cuando eran las ciudades israelíes las que sufrían los ataques de Hezbolá. Por no hablar de una FINUL en la que Hezbolá ha asesinado algunos soldados pero muestra su apatía e inoperancia ante las acciones de Hezbolá.


Espero que si Nasrallah tiene intención de cumplir sus amenazas no vaya después corriendo a ponerse bajo las faldas de las Naciones Unidas si los israelíes deciden atacar sin miramientos el sur del Líbano para detener los ataques de esta organización terrorista islámica.


Gaddafi executat

Gaddafi executat


Gadafi va ser localitzat a Sirte, la ciutat on va néixer, i la ciutat on va morir. L'home que durant més de 40 anys havia tingut el poder absolut a Líbia sense, això si, cap càrrec oficial, només era el líder, va acabar acorralat i mort per una bala de nou mil•límetres. Va morir com proclamava en els seus discursos que volia morir, martiritzat, una dèria que molt estesa entre els dictadors àrabs i entre molts dels seus partidaris.

Ell i els seus partidaris van acabar encerclats fins el punt de no tenir cap possibilitat de fugir.

Aparentment va ser capturat viu però ferit, i van matar-lo quan intentava fugir. És una llàstima perquè hauria estat interessant asseure'l a la banqueta dels acusats i poder jutjar-lo pels seus crims.

Una versió dels fets explica que va ser detingut amb vida pels rebels libis, estava ferit, l'oficial que va dirigir els homes que van capturar Gaddafi va trucar per demanar instruccions sobre el que havia de fer amb el presoner. Després li va disparar.

Una altra versió explica que Gaddafi va ser capturat, va provar de fugir però el comboi va ser interceptat, Gaddafi va amagar-se en unes canonades i va anar morint-se per dessagnament mentre el transportaven en una furgoneta. Sembla que la versió més creïble és la primera, és a dir, el van executar.

Molt tirans acaben tenint una mort ignominiosa i merescuda, en vida terroritzen la seva gent que a la seva mort se sent alliberada, encara que després el tirà deposat acabi sent substituït per un altre tirà. Ja veurem qui acaba guanyant el poder a Líbia.

Hem vist a Saddam penjat, els Caucescu abans temuts executats i convertits en dues tristes i patètiques figures, Mubarak assistint al seu judici en un llit d’hospital. Hitler va suïcidar-se amb la seva dona i els seus cóssos cremats, Mussolini i la seva amant executats i penjats d'un arbre, imatges de Franco agonitzant patèticament poc abans de dinyar-la o a Pinochet emmalaltint o convertint-se en un corredor de fons de geriàtric depenent de si tenia un jutge a prop o no.

A Gaddafi se l'hauria d'haver jutjat però això hauria estat molt incòmode per a molts líders occidentals que van entrevistar-se amb ell, no per demanar una democratització a Líbia i el respecte als drets humans sinó per garantir que importants empreses tinguessin accés a recursos libis sense impediments. Occident continua fent un paper galdós donant suport a tirans tercermundistes als que després giren l'esquena per donar suport als que els volen derrocar del poder i que a canvi d'ajuda militar occidental es venen fins la camisa. Occident dona suport a tirans o els deposa segons li convé.

Gaddafi serà enterrat en un lloc desconegut per evitar que la seva tomba es converteixi en lloc de peregrinació dels seus partidaris.








Gadafi ejecutado

Gadafi fue localizado en Sirte, la ciudad donde nació, y la ciudad donde murió. El hombre que durante más de 40 años había tenido el poder absoluto en Libia sin, eso sí, ningún cargo oficial, sólo era el líder, acabó acorralado y muerto por una bala de nueve milímetros. Murió como proclamaba en sus discursos que quería morir, martirizado, una manía que muy extendida entre los dictadores árabes y entre muchos de sus partidarios.

Él y sus partidarios acabaron rodeados hasta el punto de no tener ninguna posibilidad de huir.

Aparentemente fue capturado vivo pero herido, y matarlo cuando intentaba huir. Es una lástima porque habría sido interesante sentarlo en el banquillo de los acusados y poder juzgarlo por sus crímenes.

Una versión de los hechos explica que fue detenido con vida por los rebeldes libios, estaba herido, el oficial que dirigió los hombres que capturaron Gadafi llamó para pedir instrucciones sobre lo que debía hacer con el prisionero. Luego le disparó.

Otra versión cuenta que Gadafi fue capturado, intentó huir pero el convoy fue interceptado, Gadafi esconderse en unas tuberías y fue muriendo por desangramiento mientras lo transportaban en una furgoneta. Parece que la versión más creíble es la primera, es decir, lo ejecutaron.

Muy tiranos acaban teniendo una muerte ignominiosa y merecida, en vida aterrorizan su gente que a su muerte se siente liberada, aunque después el tirano depuesto acabe siendo sustituido por otro tirano. Ya veremos quien acaba ganando el poder en Libia.

Hemos visto a Sadam ahorcado, los Caucescu antes temidos ejecutados y convertidos en dos tristes y patéticas figuras, Mubarak asistiendo a su juicio en una cama de hospital. Hitler se suicidó con su mujer y sus cuerpos quemados, Mussolini y su amante ejecutados y colgados de un árbol, imágenes de Franco agonizante patéticamente poco antes de palmarla o Pinochet enfermando o convirtiéndose en un corredor de fondo de geriátrico dependiendo de si tenía un juez cerca o no.

En Gadafi se le debería haber juzgado pero eso habría sido muy incómodo para muchos líderes occidentales que entrevistarse con él, no para pedir una democratización en Libia y el respeto a los derechos humanos sino para garantizar que importantes empresas tuvieran acceso recursos libios sin impedimentos.Occidente continúa haciendo un papel lamentable apoyando tiranos tercermundistas a los que después dan la espalda para apoyar a los que los quieren derribar del poder y que a cambio de ayuda militar occidental se venden hasta la camisa.Occidente apoya tiranos o depone según le conviene.

Gadafi será enterrado en un lugar desconocido para evitar que su tumba se convierta en lugar de peregrinación de sus partidarios.

La passió turca en un mercat persa

La passió turca en un mercat persa



Iran vol que Turquia renunciï als radars de l’escut antimíssils de l’OTAN

L’OTAN ha iniciat el desplegament d’un sistema de defensa que anomenen “escut antimíssils” que ha de protegir Europa de qualsevol atac amb míssils. El sistema està format entre altres sistemes per radars i míssils que es coordinarien per abatre qualsevol míssil que entrés dins l’espai de l’OTAN. Entre els països que disposaran en el seu territori de radars està Turquia i això no ha agradat gens al règim iranià dels aiatol•làs que creuen, segons el ministre iranià de defensa - i terrorista a estones lliures en busca i captura internacional - que aquest sistema serveix per defensar a Israel d’atacs (des de l’Iran).

Si el sistema hagués estat concebut per defensar Israel els radars s’haurien situat a Israel i no a Turquia, però és rellevant que el ministre (terrorista) d’Iran es queixi que s’instal•la un sistema antimíssils, al marge que sigui així o no, que els pot dificultar a ells, al règim iranià, poder complir l’amenaça de destruir Israel.

Segons el ministre (terrorista) iranià Vahidi els radars de l’OTAN instal•lats a Turquia serviran “per a fer més problemàtica la seguretat a la zona”. Si, segurament la instal•lació dels radars farà més problemàtic pel règim iranià llança míssils contra Israel o contra Europa, deu ser una putada immensa que no et deixin atacar als teus veïns o a qui et doni la gana tranquil•lament.

El règim iranià pressiona el govern turc per a què renunciï a la instal•lació dels radars de l’escut antimíssils de l’OTAN en el seu territori.
Turquia i l’Iran s’uneixen contra els kurds

Els kurds viuen en un gran territori que es reparteix entre Turquia, Iraq, Iran, Síria i la CEI. Turquia s’enfronta a les activitats armades del PKK i l’Iran a les del PJAK i han decidit que ja que tenen un problema comú – els kurds – col•laboraran per combatre’ls. El ministre iranià Alí Akbar Salehi – crec que aquest també està en busca i captura per l’atemptat de l’AMIA – el seu govern considera que el PKK i el PJAK són part del mateix entramat terrorista.

Salehi va respondre a unes declaracions de la Secretària d’Estat nord-americana Hillary Clinton que va dir que Turquia i l’Iran competien per la supremacia a la zona, paraules que al govern iranià sembla que no van agradar i Salehi va dir que “els problemes de Turquia són els nostres problemes. Turquia i l’Iran no són competidores sinó que es complementen mútuament”. Mentre els kurds els tinguin entretinguts es possible que col•laborin un temps però, i això ho hem pogut veure altres vegades, quan un dels dos països intenti convertir-se en el guia del món àrab començaran les ganivetades entre ells.

Salehi va criticar la UE que hagués inclòs al llistat d’organitzacions terroristes al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan (Turquia)) però no al PJAK (Partit de la Vida Lliure al Kurdistan (Iran)).

Turquia ha iniciat una operació contra les bases del PKK al nord de l’Iraq per venjar la mort d’una vintena de soldats turcs.
L’atemptat contra l’ambaixador saudita als Estats Units

L’Iran nega estar al darrera del complot per assassinar un diplomàtic saudita i atemptar contra l’ambaixada israeliana als Estats Units que es va descobrir arran dels intents d’un dels terroristes de fer tractes amb un presumpte narcotraficant mexicà dels ZETAS que en realitat era un agent de la DEA. Segurament l’Iran hauria tingut més èxit en aquest acte terrorista si ho haguessin comés gent experimentada com alguns dels ministres del govern iranià, però segurament si Vahidi o Salehi possessin un peu als Estats Units estarien cinc minuts després volant en direcció a Buenos Aires per respondre dels càrrecs de terrorisme pels atemptats contra l’AMIA i l’ambaixada d’Israel o cap a Israel per respondre pels mateixos càrrecs.

 




La pasión turca en un mercado persa


Irán quiere que Turquía renuncie a los radares del escudo antimisiles de la OTAN

La OTAN ha iniciado el despliegue de un sistema de defensa que llaman "escudo antimisiles" que debe proteger a Europa de cualquier ataque con misiles. El sistema está formado entre otros sistemas para radares y misiles que se coordinarían para abatir cualquier misil que entrara en el espacio de la OTAN.Entre los países que dispondrán en su territorio de radares está Turquía y eso no ha gustado nada al régimen iraní de los ayatolás que creen, según el ministro iraní de Defensa - y terrorista en ratos libres en busca y captura internacional - que este sistema sirve para defender a Israel de ataques (desde Irán).

Si el sistema hubiera sido concebido para defender Israel los radares deberían situado en Israel y no en Turquía, pero es relevante que el ministro (terrorista) de Irán se queje de que se instala un sistema antimisiles, al margen de que sea así o no, que puede dificultar a ellos, al régimen iraní, poder cumplir la amenaza de destruir Israel.

Según el ministro (terrorista) iraní Vahidi los radares de la OTAN instalados en Turquía servirán "para hacer más problemática la seguridad en la zona". Si, seguramente la instalación de los radares hará más problemático por el régimen iraní lanza misiles contra Israel o contra Europa, debe ser una putada inmensa que no te dejen atacar a tus vecinos oa quien te dé la gana tranquilamente.

El régimen iraní presiona al gobierno turco para que renuncie a la instalación de los radares del escudo antimisiles de la OTAN en su territorio.
Turquía e Irán se unen contra los kurdos

Los kurdos viven en un gran territorio que se reparte entre Turquía, Irak, Irán, Siria y la CEI. Turquía se enfrenta a las actividades armadas del PKK e Irán a las del PJAK y han decidido que ya que tienen un problema común - los kurdos - colaborarán para combatirlos. El ministro iraní Alí Akbar Salehi - creo que este también está en busca y captura por el atentado de la AMIA - su gobierno considera que el PKK y el PJAK son parte del mismo entramado terrorista.

Salehi respondió a unas declaraciones de la Secretaria de Estado norteamericana Hillary Clinton dijo que Turquía e Irán competían por la supremacía en la zona, palabras que al gobierno iraní parece que no gustaron y Salehi dijo que " los problemas de Turquía son nuestros problemas. Turquía e Irán no son competidoras sino que se complementan mutuamente ".Mientras los kurdos los tengan entretenidos es posible que colaboren un tiempo pero, y esto lo hemos podido ver otras veces, cuando uno de los dos países intente convertirse en el guía del mundo árabe comenzarán las cuchilladas entre ellos.

Salehi criticó la UE que hubiera incluido en el listado de organizaciones terroristas al PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán (Turquía)) pero no al PJAK (Partido de la Vida Libre en Kurdistán (Irán)).

Turquía ha iniciado una operación contra las bases del PKK en el norte de Irak para vengar la muerte de una veintena de soldados turcos.
El atentado contra el embajador saudí en Estados Unidos

Irán niega estar detrás del complot para asesinar a un diplomático saudí y atentar contra la embajada israelí en Estados Unidos que se descubrió a raíz de los intentos de uno de los terroristas de hacer tratos con un presunto narcotraficante mexicano Los Zetas que en realidad era un agente de la DEA.Seguramente Irán habría tenido más éxito en este acto terrorista si lo hubieran cometido gente experimentada como algunos de los ministros del gobierno iraní, pero seguramente si Vahidi o Salehi pusieran un pie en Estados Unidos estarían cinco minutos después volando en dirección a Buenos Aires para responderlos cargos de terrorismo por los atentados contra la AMIA y la embajada de Israel o hacia Israel para responder por los mismos cargos.

 

23 d’oct. 2011

La mani fatxa contra Omnium fracassa

La mani fatxa contra Omnium fracassa


La Falange espanyola va organitzar una protesta davant la seu d'Omnium Cultural. Els 40 feixistes espanyols van trobar-se enfront a moltes persones que els vam plantar cara. Un cordó dels Mossos d'Esquadra va impedir que els dos grups arribessim a les mans i només va haver-hi un intercanvi de crits, insults, consignes i càntics. El patètic “cara al sol” va ser ofegat pels Segadors dels catalans que protegíem la porta de la seu d'Omnium Cultural. Ni amb el megàfon els feixistes van poder superar la potència pulmonar dels catalans. Els feixistes van acabar girant cua sota l'atenta mirada dels Mossos d’Esquadra. El que em deixa perplex és que el departament d'Interior autoritzi un acte feixista contra una institució cultural privada com és Omnium Cultural.

Omnium Cultural és una institució privada que promou i defensa la cultura catalana, va ser fundada els anys 60, durant el franquisme, i va ser clausurada pel règim franquista durant un temps però va acabar sobrevivint al règim franquista, el mateix règim del que la Falange era un dels pilars ideològics, els mateixos que avui es manifestaven contra Omnium.




Vídeo: La Falange es manifesta contra Omnium Cultural




La manifestación facha contra Omnium fracasa

La Falange española organizó una protesta ante la sede deÒmnium Cultural. Los 40 fascistas españoles se encontraronfrente a muchas personas que les plantó cara. Un cordón de los Mossos d'Esquadra impidió que los dos grupos llegáramos a lasmanos y sólo hubo un intercambio de gritos, insultos, consignasy cánticos. El patético "cara al sol" fue ahogado por losSegadores de los catalanes que protegíamos la puerta de la sede de Òmnium Cultural. Ni con el megáfono los fascistaspudieron superar la potencia pulmonar de los catalanes. Losfascistas acabaron girando cola bajo la atenta mirada de losMossos d'Esquadra. Lo que me deja perplejo es que el departamento de Interior autorice un acto fascista contra unainstitución cultural privada como es Omnium Cultural.

Omnium Cultural es una institución privada que promueve ydefiende la cultura catalana, fue fundada en los años 60, durante el franquismo, y fue clausurada por el régimen franquista duranteun tiempo pero acabó sobreviviendo al régimen franquista, el mismo régimen del que la Falange era uno de los pilaresideológicos, los mismos que hoy se manifestaban contra Omnium.

Rouco Varela y cierra España

Rouco Varela y cierra España


L'Església espanyola amb el gran Inquisidor Rouco Varela està encenent les fogueres inquisitorials per començar a cremar heretges de la sacrosanta idea de la “nación española” a partir del 21 de novembre. Beneiran al nou cabdill de les Espanyes per la gràcia de la caverna, don Mariano Rajoy, a qui Déu guardi molts anys (el més lluny de nosaltres que sigui possible), amen.

La Conferència Episcopal Espanyola ha fet públic un comunicat dirigit als catòlics practicants advertint-los de la “manipulació” per part de “pretensions separatistes o ideològiques”. Encara que els bisbes espanyols recorden “de nou que es reconeix la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mètodes pacífics, desitgin una nova configuració de l'Estat espanyol” però afegeixen “que cal tutelar el bé comú de la nació espanyola en el seu conjunt, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes o ideològiques de qualsevol tipus". Vol dir que l'Església catòlica espanyola considera que l'única veritat és la de la nació espanyola que ells defensen i que per això ells estan aquí, ells els guardians de les veritats inqüestionables sobre Espanya.

Aprofiten aquesta nota per carregar no només contra l'independentisme sinó també contra l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.

L'Església espanyola sempre s'ha considerat la dipositària de les essències pàtries espanyoles, quan parlen de “el bé comú de la nació espanyola” com si aquesta fos una qüestió teològica, un dogma de fe, i aquells que no creiem en aquestes falòrnies som considerats heretges mereixedors de la foguera de l'Inquisidor Rouco Varela.

Doncs si, soc un pecador: soc català i independentista, i no tinc cap intenció d'entonar un mea culpa.

Els bisbes espanyols com ciutadans que són que votin a qui els sembli però que no facin campanya per una determinada opció política que tots sabem i que ens estalviïn l'adoctrinament teologicopatriòtic. Aquesta Església espanyola encara creu que viu en èpoques en què era juntament amb l'exèrcit i la Falange un dels pilars de l'Estat, el llenguatge i les idees d'aquests bisbes són les mateixes que aquells predecessors seus que saludaven a la romana al “caudillo” sota pali beneït pels quatre costats. Aquests bisbes espanyols enyoren aquells temps.

En el punt 3 aquests bisbes diuen “no és cert que les disposicions legals siguin sempre morals i justes pel mer fet que emanin d'organismes políticament legítims”. I és clar, la moralitat o immoralitat d'una llei la decideixen els bisbes que s'atribueixen la facultat de “tutelar” Espanya i evitar que els “bons espanyolets” es desviïn del camí que els bisbes consideren el correcte.

En el punt 5 fan indicacions de com s'ha de legislar per “tutelar” els valors del matrimoni tradicional i evitar que això quedi al lliure albir de les persones. Beeeeee, beeeeee, beeeeeee. Aquests capellans s'han cregut seriosament el seu paper de pastors i creuen que el poble són ovelles.

El punt 7 indica que els joves han de ser educats de manera que puguin desenvolupar les seves capacitats i evitar imposicions ideològiques de l'Estat que “lesionin el dret dels pares a elegir l'educació filosòfica, moral i religiosa” dels fills. Si aquestes imposicions ideològiques, filosòfiques i religioses no són les de l'Església espanyola són dolentes i condemnables. Em sembla increïble que l'any 2011 l'Església encara parli de tutelar la gent i li digui a la gent a qui ha de votar, amb qui s'ha de casar o ficar-se al llit, com pot educar els seus fills o com s'ha de morir

Senyors bisbes, deixin d'organitzar i beneir croades nacionalcatòliques, si us plau.



Enllaç: Nota ante las elecciones generales de 2011




Rouco Varela y cierra España

La Iglesia española con el gran Inquisidor Rouco Varela está encendiendo las hogueras inquisitoriales para empezar a quemar herejes de la sacrosanta idea de la "nación española" a partir del 21 de noviembre. Bendecirán el nuevo caudillo de las Españas por la gracia de la caverna, don Mariano Rajoy, a quien Dios guarde muchos años (lo más lejos de nosotros que sea posible), amen.

La Conferencia Episcopal Española ha hecho público un comunicado dirigido a los católicos practicantes advirtiéndoles de la "manipulación" por parte de "pretensiones separatistas o ideológicas". Aunque los obispos españoles recuerdan "de nuevo que se reconoce la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, deseen una nueva configuración del Estado español" pero añaden "a tutelar el bien común de la nación española en el su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas o ideológicas de cualquier tipo ". Quiere decir que la Iglesia católica española considera que la única verdad es la de la nación española que ellos defienden y que por eso ellos están ahí, ellos los guardianes de las verdades incuestionables sobre España.

Aprovechan esta nota para cargar no sólo contra el independentismo sino también contra el aborto, la eutanasia y los matrimonios homosexuales.

La Iglesia española siempre se ha considerado la depositaria de las esencias patrias españolas, cuando hablan de "el bien común de la nación española" como si ésta fuera una cuestión teológica, un dogma de fe, y aquellos que no creemos en estas patrañas somos considerados herejes merecedores de la hoguera del Inquisidor Rouco Varela.

Pues sí, soy un pecador: soy catalán e independentista, y no tengo ninguna intención de entonar un mea culpa.

Los obispos españoles como ciudadanos que son que voten a quien les parezca pero que no hagan campaña por una determinada opción política que todos sabemos y que nos ahorren el adoctrinamiento teologicopatriòtic. Esta Iglesia española todavía cree que vive en épocas en que era junto con el ejército y la Falange uno de los pilares del Estado, el lenguaje y las ideas de estos obispos son las mismas que aquellos predecesores suyos que saludaban a la romana en "caudillo" bajo palio bendito por los cuatro costados. Estos obispos españoles añoran aquellos tiempos.

En el punto 3 estos obispos dicen "no es cierto que las disposiciones legales sean siempre morales y justas por el mero hecho de que emanen de organismos políticamente legítimos". Y claro, la moralidad o inmoralidad de una ley la deciden los obispos que se atribuyen la facultad de "tutelar" España y evitar que los "buenos españolitos" se desvíen del camino que los obispos consideran el correcto.

En el punto 5 hacen indicaciones de cómo se debe legislar para "tutelar" los valores del matrimonio tradicional y evitar que esto quede al libre albedrío de las personas. Beeeeee, beeeeee, beeeeeee. Estos sacerdotes han creído seriamente su papel de pastores y creen que el pueblo son ovejas.

El punto 7 indica que los jóvenes deben ser educados de manera que puedan desarrollar sus capacidades y evitar imposiciones ideológicas del Estado que "lesionen el derecho de los padres a elegir la educación filosófica, moral y religiosa" de los hijos. Si estas imposiciones ideológicas, filosóficas y religiosas no son las de la Iglesia española son malas y condenables. Me parece increíble que en el año 2011 la Iglesia todavía hable de tutelar la gente y le diga a la gente a la que debe votar, con quien se casó o meterse en la cama, como puede educar a sus hijos o como se ha de morir.

Señores obispos, dejen de organizar y bendecir cruzadas nacional-católicas, por favor.