29 de set. 2010

Ashtiani continua en perill

Ashtiani continua en perill

Sakineh Mohamadi Ashtiani és la dona iraniana sobre la que hi havia dues sentències de mort pendents. D'una banda havien de lapidar-la per haver comés adulteri, aquesta pena havia sigut suspesa per la presio internacional, però hi havia la condemna a morir a la forca per complicitat en l'assassinat del seu marit. Segons declaracions del Fiscal General de l'Iran Gholam Hussein Mohseni Ejei “(Ahstiani) ha sigut acusada d'assassinat i la pena per aquest delicte té preeminència sobre l'altre d'adulteri” i afegeix que “la qüestió no ha de ser polititzada. El poder judicial no pot deixar-se influenciar per la campanya de propaganda empresa a Occident”. Diu que la qüestió no ha de ser polititzada i que això és una campanya d'Occident. Això de voler matar aquesta dona sigui com sigui, l'acusació per complicitat en l'assassinat del seu marit va aparéixer a posteriori, aparentment el regim iranià vol fer servir aquesta dona com exemple, la volen sacrificar com el tradicional boc expiatori, i com a advertència que són ells els que manen - i maten per demostrar aquest poder - a l'Iran. Ashtani podria ser sacrificada com advertència a qualsevol que s'oposi al regim, i per fer un pols a tots els que van donar suport a la campanya que va aconseguir impedir la lapidació, potser la penjaran de la forca només per dir que a ells no els diu ningú el que han de fer.

Ashtiani continúa en peligro

Sakineh Mohamadi Ashtiani es la mujer iraní sobre la que había dos sentencias de muerte pendientes. Por un lado tenían que lapidarla por haber cometido adulterio, esta pena había sido suspendida por la presion internacional, pero había la condena a morir en la horca por complicidad en el asesinato de su marido. Según declaraciones del Fiscal General de Irán Gholam Husein Mohseni Ejei "(Ahstiani) ha sido acusada de asesinato y la pena por este delito tiene preeminencia sobre el otro de adulterio" y añade que "la cuestión no debe ser politizada . El poder judicial no puede dejarse influenciar por la campaña de propaganda empresa en Occidente ". Dice que la cuestión no debe ser politizada y que esto es una campaña de Occidente. Esto de querer matar esta mujer sea como sea, la acusación por complicidad en el asesinato de su marido apareció a posteriori, aparentemente el régimen iraní quiere utilizar esta mujer como ejemplo, la quieren sacrificar como el tradicional chivo expiatorio, y como advertencia que son ellos los que mandan - y matan para demostrar ese poder - en Irán. Ashtani podría ser sacrificada como advertencia a cualquiera que se oponga al régimen, y para hacer un pulso a todos los que apoyaron la campaña que logró impedir la lapidación, tal vez la colgarán de la horca sólo para decir que ellos no les dice nadie lo que deben hacer.

Toreros al Ministeri de Cultura?

Toreros al Ministeri de Cultura?

Els protaurins estan "en guerra" amb Catalunya, i temen que l'exemple de la Iniciativa Legislativa Popular que va impulsar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya mitjançant la llei aprovada pel Parlament de Catalunya s'estengui a altres Comunitats Autònomes, per això busquen suports allà on sigui, encara que calgui recórrer a qualsevol demagog de pa sucat amb oli que cregui que qualsevol cosa serveix per atreure vots. Uns quants toreros es reuniran amb la ministra de Cultura Ángeles González Sinde per fer-li arribar les seves inquietuds. Crec que s'han equivocat de ministeri, a ells ja els sonava que “cultura” té alguna cosa a veure amb el seu negoci, però més aviat és amb el ministeri d'agricultura, ramaderia i pesca, que és el que tracta d'assumptes de bestiar divers. No correspon a un ministeri de cultura posicionar-se a favor d'un espectacle organitzat al voltant de la mort de sis bèsties de mitja tona cadascuna, si les corrides de toros són cultura algú podria creure que ho són les baralles de galls o qualsevol altra bestiesa. La cultura ha de tenir elements positius, i no en veig cap en les corrides de toros.

¿Toreros en el Ministerio de Cultura?
Los protaurinos están "en guerra" con Cataluña, y temen que el ejemplo de la Iniciativa Legislativa Popular que impulsó la prohibición de las corridas de toros en Cataluña mediante la ley aprobada por el Parlamento de Cataluña se extienda a otras Comunidades Autónomas, por ello buscan apoyos donde sea, aunque haya que recurrir a cualquier demagogo de poca monta que crea que cualquier cosa sirve para atraer votos. Algunos toreros se reunirán con la ministra de Cultura Ángeles González Sinde para hacerle llegar sus inquietudes. Creo que se han equivocado de ministerio, a ellos ya les sonaba que "cultura" tiene algo que ver con su negocio, pero más bien es con el ministerio de agricultura, ganadería y pesca, que es lo que trata de asuntos de ganado diverso. No corresponde a un ministerio de cultura posicionarse a favor de un espectáculo organizado en torno a la muerte de seis bestias de media tonelada cada una, si las corridas de toros son cultura alguien podría creer que lo son las peleas de gallos o cualquier otra tontería. La cultura debe tener elementos positivos, y no veo ninguna en las corridas de toros.

Li perden dos capítols al nou llibre de Ken Follet

Li perden dos capítols al nou llibre de Ken Follet

El segell Rosa dels Vents, propietat de Random House Mondadori, s'ha vist obligat a retirar de les llibreries l'edició en català de “La caiguda dels gegants” de Ken Follet, autor de “Els pilars de la Terra”. “La caiguda dels gegants” s'havia de posar a la venda el mateix dia a tot el Món, inclosa l'edició en català, però un error de muntatge ha provocat que en l'edició catalana faltessin els últims dos capítols. La versió en català estarà a la venda deu dies més tard del que estava previst. Dues queixes són habituals entre els lectors en català: normalment les obres solen sortir després de l'edició en castellà, cosa que acabi decidint a alguns a comprar el llibre en castellà per no haver d'esperar. L'altra queixa sol ser que el preu del mateix llibre en català sigui més car en català que en castellà. És a dir, per llegir en català hem d'esperar i a més ho hem de pagar més car. Aquest no havia de ser el cas de "La caiguda dels gegants" que estava previst que sortissin totes les edicions a la venda alhora i al mateix preu, inclosa l'edició en català, sembla que això ja no podrà ser almenys en allò que a la data conjunta.

Le pierden dos capítulos al nuevo libro de Ken Follet
El sello Rosa de los Vientos, propiedad de Random House Mondadori, se ha visto obligado a retirar de las librerías la edición en catalán de "La caída de los gigantes" de Ken Follet, autor de "Los pilares de la Tierra". "La caída de los gigantes" había que poner a la venta el mismo día en todo el Mundo, incluida la edición en catalán, pero un error de montaje ha provocado que en la edición catalana faltaran los últimos dos capítulos. La versión en catalán estará a la venta diez días más tarde de lo previsto. Dos quejas son habituales entre los lectores en catalán: normalmente las obras suelen salir después de la edición en castellano, lo que acabe decidiendo a algunos a comprar el libro en castellano para no tener que esperar. La otra queja suele ser que el precio del mismo libro en catalán sea más caro en catalán que en castellano. Es decir, para leer en catalán debemos esperar y además lo tenemos que pagar más caro. Este no debía ser el caso de "La caída de los gigantes" que estaba previsto que salieran todas las ediciones a la venta a la vez y al mismo precio, incluida la edición en catalán, parece que esto ya no podrá ser menos en lo que a la fecha conjunta.

Alicia al Partit de la Demagògia

Alicia al Partit de la Demagògia



Alicia Sánchez Camacho diu que si és decisiva després de les eleccions al Parlament del 19 de novembre “revocarà la prohibició de les corrides de toros”, va condicionar qualsevol pacte amb altres partits a la recuperació de les corrides de toros i dóna la culpa al president Montilla de l'aprovació de la ILP antitaurina. Anem a pams. En aquest cas l'acusació contra el president Montilla és fal·laç ja que Montilla va votar a favor del manteniment de les corrides de toros, o potser l'acusació de la senyora Sánchez Camacho pretén donar les culpes que la Iniciativa Legislativa Popular arribés a tramitar-se?. La decisió per a acceptar la tramitació d'una llei correspon a la Mesa del Parlament, no al president de la Generalitat, i la Mesa del Parlament va aprovar l'admissió a tràmit de la ILP ja que complia amb tots els requisits. El president de la Generalitat no podia impedir l'admissió a tràmit de la ILP i ell va votar a favor de les corrides de toros, llavors, d'on treu la senyora Sánchez Camacho que la culpa de la llei que prohibeix les corrides és del president de la Generalitat?. Bé, si supedita qualsevol acord amb els altres partits a la recuperació dels toros s'està tancant totes les portes a qualsevol acord. I dir que si ella és decisiva revocarà la prohibició de les corrides de toros. Crec que això ho hauria d'explicar millor. S'oblida d'un petit detall, ella no pot revocar cap llei ni aprovar-la, això correspon al Parlament de Catalunya, tret que es refereixi a recórrer a altres instàncies que el seu partit controla millor. El cap de setmana passat sembla que es va veure a la senyora Sánchez Camacho a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, l'única que queda a tot Catalunya, també hi era el “líder” lerrouxista Albert Rivera, tots dos intentant captar el vot dels protaurins donant-se un bany de “multituds” taurines. Són molt lliures d'anar a veure corrides de toros però ja és curiós que mentre es discutia la ILP la senyora Sánchez Camacho repetia com si cantés unes absoltes que aquest tema no interessava ningú, quan era evident que almenys a 180.000 persones que van firmar per recolzar la ILP si que va interessar, entre els que jo m'hi trobo. I ara sembla que el tema que segons ella no interessava ningú quan es discutia al Parlament s'ha convertit en una de les seves banderes electorals juntament amb la immigració que espera que li serveixi per obtenir redits electorals que li donin més força de la que té al Parlament. Deu creure que ella és qui marca quins temes interessen i quins no, quan interessen i quan deixen d'interessar, clar que no podem esperar gaire de qui s'atribueix la representació de tots els catalans i considera que el milió i mig de persones que el 10 de juliol van manifestar-se a Barcelona no representaven ningú. La senyora Sánchez Camacho deu creure molt en un refrany castellà que diu que “a riu revolt, guany de pescadors”. Així és que la veiem visitant barris plens d'immigrants i aixecant el dit acusador contra els gitanos romanesos, o a corrides de toros assenyalant el seu dit contra el “maligne catalanisme” que prohibeix gaudir de la massacre de sis toros per corrida, o que obliga als pobres nens a aprendre una llengua que s'entossudeix a no desaparéixer malgrat que l'Estat espanyol que tant estima la senyora Sánchez Camacho tants esforços ha posat a fer-la desaparéixer. D'això en el meu poble en diuen fer demagògia barata, i la demagògia no només no sol aportar solucions sinó que acostuma a complicar els problemes existents i a crear-ne de nous. Per ser demagog cal saber construir un discurs coherent, cosa que no fa la senyora Sánchez Camacho, és una demagògia estil Losantos, formada per frases curtes molt provocatives però amb poc argument o cap que les recolzi.


Alicia en el Partido de la Demagogia



Alicia Sánchez Camacho dice que si es decisiva tras las elecciones al Parlamento del 19 de noviembre "revocará la prohibición de las corridas de toros", condicionó cualquier pacto con otros partidos en la recuperación de las corridas de toros y echa la culpa al presidente Montilla de la aprobación de la ILP antitaurina. Vayamos por partes. En este caso la acusación contra el presidente Montilla es falaz ya que Montilla votó a favor del mantenimiento de las corridas de toros, o quizás la acusación de la señora Sánchez Camacho pretende dar las culpas que la Iniciativa Legislativa Popular llegara a tramitarse?. La decisión para aceptar la tramitación de una ley corresponde a la Mesa del Parlamento, no al presidente de la Generalitat, y la Mesa del Parlamento aprobó la admisión a trámite de la ILP ya que cumplía con todos los requisitos. El presidente de la Generalitat no podía impedir la admisión a trámite de la ILP y él votó a favor de las corridas de toros, entonces, de dónde saca la señora Sánchez Camacho que la culpa de la ley que prohíbe las corridas es del presidente de la Generalitat?. Bueno, si supedita cualquier acuerdo con los otros partidos a la recuperación de los toros está cerrando todas las puertas a cualquier acuerdo. Y decir que si ella es decisiva revocará la prohibición de las corridas de toros. Creo que eso lo debería explicar mejor. Se olvida de un pequeño detalle, ella no puede revocar ninguna ley ni aprobarla, lo que corresponde al Parlamento de Cataluña, salvo que se refiera a recurrir a otras instancias que su partido controla mejor.El fin de semana pasado parece que se vio a la señora Sánchez Camacho en la Plaza de Toros Monumental de Barcelona, la única que queda en toda Cataluña, también estaba el "líder" lerrouxista Albert Rivera, ambos intentando captar el voto los protaurinos dándose un baño de "multitudes" taurinas. Son muy libres de ir a ver corridas de toros pero ya es curioso que mientras se discutía la ILP la señora Sánchez Camacho repetía como si cantara un responso que este tema no interesaba a nadie, cuando era evidente que al menos a 180.000 personas que firmaron para apoyar la ILP si que interesó, entre los que yo me encuentro. Y ahora parece que el tema que según ella no interesaba a nadie cuando se discutía en el Parlamento se ha convertido en una de sus banderas electorales junto con la inmigración que espera que le sirva para obtener réditos electorales que le den más fuerza de la que tiene el Parlamento. Debe creer que ella es quien marca qué temas interesan y cuáles no, cuando interesan y cuando dejan de interesar, claro que no podemos esperar mucho de quien se atribuye la representación de todos los catalanes y considera que el millón y medio de personas que el 10 de julio se manifestaron en Barcelona no representaban a nadie.La señora Sánchez Camacho debe creer mucho en un refrán castellano que dice que "a río revuelto, ganancia de pescadores". Así es que la vemos visitando barrios llenos de inmigrantes y levantando el dedo acusador contra los gitanos rumanos, o corridas de toros señalando su dedo contra el "maligno catalanismo" que prohíbe disfrutar de la masacre de seis toros por corrida, o que obliga los pobres niños a aprender una lengua que se empeña en no desaparecer a pesar de que el Estado español que tanto ama la señora Sánchez Camacho tantos esfuerzos ha puesto a hacerla desaparecer. De eso en mi pueblo lo llaman hacer demagogia barata, y la demagogia no sólo no suele aportar soluciones sino que suele complicar los problemas existentes ya crear otros nuevos. Para ser demagogo hay que saber construir un discurso coherente, cosa que no hace la señora Sánchez Camacho, es una demagogia estilo Losantos, formada por frases cortas muy provocativas pero con poco argumento o ninguno que las apoye.


28 de set. 2010

Amb el sexe a la boca

Amb el sexe a la boca


Tots hem sentit parlar de l'eròtica del poder però a vegades sembla que la política té més a veure amb el porno dur que amb l'erotisme, el que si que sembla segur és que alguns polítics tinguin el sexe al cap, no vull dir a la boca perquè potser seria massa fàcil fer jocs de paraules aprofitant aquests lapsus linguae. Rachida Dati exministra francesa de Justícia i diputada del partit del president Sarkozy en una entrevista en què havia de parlar d'economia i fons d'inversió va dir "quan veig que alguns (fons d'inversió estrangers) demanen taxes de rendibilitat del 20% o 25% amb una fel·lació gairebé nul·la...". El que l'exministra de Sarkozy volia dir no era “fel·lació” sinó “inflació”, no hem de ser tant malpensats d'imaginar-nos que els nostres polítics tinguin el sexe al cap o a la boca, la culpa la tenen les paraules que s'assemblen massa. No és el primer cop que Rachida Dati surt als diaris per temes que no tenen res a veure amb la política, va haver-hi una polèmica al voltant d'un anell immens que la senyora diputada lluia, i que amb el photoshop un diari va fer desaparéixer de la fotografia de primera plana, o la polèmica en què un diari marroquí informà que el fill de Rachida Dati era fruit d'una relació de la senyora Dati amb un tal Aznar, això si que és sexe dur. A Zapatero en unes declaracions també va patir un lapsus linguae sexual quan va declarar un 2 de març de 2009 en presència del president rus Dimitri Medvedev que 500.000 espanyols havien viatjat a Rússia i que l ‘acord signat per tots dos havia estat per "estimular, per afavorir, 'per follar', per donar suport aquest turisme". I no es referien a turisme de caràcter sexual. Ara que ho penso, no recordo a cap dirigent del PP amb el sexe a la boca, ni que sigui en sentit retòric, suposo que això ells no ho toquen, el sexe pels dirigents del PP és pecat, només cal veure'ls la cara a tots ells. (Advertència: En aquest text pot haver-hi paraules o frases que poden tenir molts sentits diferents, no penseu malament, ho he fet amb tota la intenció).


Con el sexo en la boca

Todos hemos oído hablar de la erótica del poder pero a veces parece que la política tiene más que ver con el porno duro que con el erotismo, lo que si que parece seguro es que algunos políticos tengan el sexo en la cabeza, no quiero decir en la boca porque quizás sería demasiado fácil hacer juegos de palabras aprovechando estos lapsus linguae. Rachida Dati ex ministra francesa de Justicia y diputada del partido del presidente Sarkozy en una entrevista en la que tenía que hablar de economía y fondos de inversión dijo "cuando veo que algunos (fondos de inversión extranjeros) piden tasas de rentabilidad del 20% o 25% con una felación casi nula ...". Lo que la ex ministra de Sarkozy quería decir no era "felación" sino "inflación", no debemos ser tan malpensados de imaginarnos que nuestros políticos tengan el sexo en la cabeza o la boca, la culpa la tienen las palabras que se parecen demasiado. No es la primera vez que Rachida Dati sale en los periódicos por temas que no tienen nada que ver con la política, hubo una polémica en torno a un anillo inmenso que la señora diputada lucía, y que con el photoshop un diario hacer desaparecer de la fotografía de primera plana, o la polémica en que un diario marroquí informó que el hijo de Rachida Dati era fruto de una relación de la señora Dati con un tal Aznar, eso si que es sexo duro. A Zapatero en unas declaraciones también sufrió un lapsus linguae sexual cuando declaró un 2 de marzo de 2009 en presencia del presidente ruso Dimitri Medvedec que 500.000 españoles habían viajado a Rusia y que el acuerdo firmado por ambos había sido para "estimular, para favorecer, 'para follar', para apoyar ese turismo ". Y no se referían a turismo de carácter sexual. Ahora que lo pienso, no recuerdo a ningún dirigente del PP con el sexo en la boca, aunque sea en sentido retórico, supongo que eso ellos no lo tocan, el sexo para los dirigentes del PP es pecado, solo hace falta verles la cara a todos ellos. (Advertencia: En este texto puede haber palabras o frases que pueden tener muchos sentidos diferentes, no penséis mal, lo he hecho con toda la intención).

27 de set. 2010

Ous i sous

Ous i sous

"Retallada dels ous dels funcionaris" o "retallada dels sous als funcionaris". Totes dues coses són una putada immensa però és curiós que només una lletra, una petita lletra pugui canviar tant el significat d'una frase. És una putada que retallin els sous però no em direu que no és molt pitjor que et retallin els ous?.

Huevos y sueldos

Aclaración para el texto en castellano. En castellano este texto carece de sentido como puede apreciarse, solo la tiene en catalán donde puede hacerse un juego de palabras con "sous (sueldos)" y "ous (huevos)".

"Recorte de los huevos de los funcionarios" o "recorte de los sueldos a los funcionarios". Ambas cosas son una putada inmensa pero es curioso
que sólo una letra, una pequeña letra pueda cambiar tanto el significado de una frase. Es una putada que recorten los sueldos pero, ¿no me diréis que no es mucho peor que te recorten los huevos?.

25 de set. 2010

Belen, presidenta d'Espanya?

Belen, presidenta d'Espanya?

Alguns diuen que tenim els polítics que ens mereixem, no debades som nosaltres qui els votem, no és que ells siguin ineptes, incompetents o rucs, que han demostrat àmpliament que ho són, però no siguem injustos amb ells, ells són tot això que he dit però si estan allà la culpa és nostra. També hi ha els polítics populistes i els trepes, i no és rar que apareguin personatges impresentables que amb el recolzament de determinats grups mediàtics poden arribar a convertir-se en diputats. El nivell del Congrés dels Diputats ha anat caient en picat, el debat polític s'ha convertit en batusses pròpies d'una casa de veins d'un barri marginal, però sembla que encara podria baixar més el nivell del debat polític. Segons una enquesta de Sigma Dos sobre la intenció de vot de cara a les eleccions generals de 2012 la tercera força política del Congrés dels Diputats si se celebressin ara les eleccions, darrera de PSOE i PP, aniria… agafeu-vos fort, Belén Esteban, una noia amb el nivell intel·lectual d'un virus i el vocabulari d'un camioner després d'haver-se pres deu cigalons, que tot el mèrit per haver-s'hi fet famosa i aparéixer a televisió a totes hores va ser deixar-se prenyar per un famós torero. El principal problema d'Espanya no és ni el terrorisme, ni l'atur, ni la corrupció, ni la immigració, és el baix nivell dels seus polítics, la gent hauria de preocupar-se d'haver d'escollir entre Zapatero, Rajoy i Esteban. Com veieu, Espanya està molt pitjor del que molts es pensen si una enquesta considera que aquesta noia pot arribar a ser la tercera força política d'Espanya i qui sap si en un rampell de bogeria col·lectiva podria acabar ascendida des dels platós de la teleescombraries a la poltrona presidencial. Donades totes les possibilitats encara tindrem sort si ens envaeixen els marcians o es produeix una pluja de meteorits abans de les eleccions de 2012, segurament patiríem menys.



Belén, ¿Presidenta de España?

Algunos dicen que tenemos los políticos que nos merecemos, no en vano somos nosotros quienes les votamos, no es que ellos sean ineptos, incompetentes o burros, que han demostrado ampliamente que lo son, pero no seamos injustos con ellos, ellos son todo eso que he dicho pero si están allí la culpa es nuestra. También están los políticos populistas y los trepas, y no es raro que aparezcan personajes impresentables que con el apoyo de determinados grupos mediáticos pueden llegar a convertirse en diputados. El nivel del Congreso de los Diputados ha ido cayendo en picado, el debate político se ha convertido en trifulcas propias de una casa de vecinos de un barrio marginal, pero parece que aún podría bajar más el nivel del debate político. Según una encuesta de Sigma Dos sobre la intención de voto de cara a las elecciones generales de 2012 la tercera fuerza política del Congreso de los Diputados si se celebrasen ahora las elecciones, detrás de PSOE y PP, iría ... cogeos fuerte, Belén Esteban, una chica con el nivel intelectual de un virus y el vocabulario de un camionero tras haberse tomado diez carajillos, que todo el mérito para haberse hecho famosa y aparecer en televisión a todas horas fue dejarse preñar por un famoso torero. El principal problema de España no es ni el terrorismo, ni el paro, ni la corrupción, ni la inmigración, es el bajo nivel de sus políticos, la gente debería preocuparse de tener que elegir entre Zapatero, Rajoy y Esteban. Como veis, España está mucho peor de lo que muchos piensan si una encuesta considera que esta chica puede llegar a ser la tercera fuerza política de España y quién sabe si en un arrebato de locura colectiva podría acabar ascendida desde los platós de la telebasura en el sillón presidencial. Dadas todas las posibilidades aún tendremos suerte si nos invaden los marcianos o se produce una lluvia de meteoritos antes de las elecciones de 2012, seguramente sufriríamos menos.

El “Valle” de tots els “Caídos”

El “Valle” de tots els “Caídos”

El Senat espanyol va aprovar una moció per canviar la significació del “Valle” de los “Caídos”. El “Valle” de los “Caídos” és un immens mausoleu megalític construït per presoners polítics per albergar les restes del tirà feixista Francisco Franco i del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera i dedicat als combatents del bàndol feixista. La moció aprovada pel Senat vol que el “Valle” de los “Caídos” honori a totes les víctimes de la Guerra (in)Civil espanyola independentment del bàndol del que van formar part o en què s'hi van trobar. Només el Partit Popular va votar-hi en contra. I algú se sorprén?. La posició del PP en tots els temes que tenen relació amb el franquisme és sempre sortir en defensa de les posicions dels franquisme, no ens hem de sorprendre d'aquest fet sabent que el Partit Popular va ser fundat per membres del règim franquista.





El "Valle" de todos los "Caídos"


El Senado español aprobó una moción para cambiar la significación del "Valle" de los "Caídos". El "Valle" de los "Caídos" es un inmenso mausoleo megalítico construido por prisioneros políticos para albergar los restos del tirano fascista Francisco Franco y del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera y dedicado a los combatientes del bando fascista. La moción aprobada por el Senado quiere que el "Valle" de los "Caídos" honre a todas las víctimas de la Guerra (in) Civil española independientemente del bando del que formaran parte o en que se encontraron. Sólo el Partido Popular votó en contra. Y alguien se sorprende?. La posición del PP en todos los temas que tienen relación con el franquismo es siempre salir en defensa de las posiciones de los franquismo, no hay que sorprenderse de este hecho sabiendo que el Partido Popular fue fundado por miembros del régimen franquista.

Bicentenari de les Corts de Cadis

Bicentenari de les Corts de Cadis

Amb motiu del Bicentenari de les Corts de Cadis el Rei Joan Carles I va fer una apel·lació a l'esperit d'una Espanya “moderna, unida, diversa i solidària, en torn d'una Constitució de tots i per a tots”. Guardeu a la vostra ment aquestes paraules. Segons Joan Carles I aquell esperit va animar els dos textos constitucionals més importants de la Història d'Espanya, el de 1812 i el de 1978. A la Constitució de 1812 li van posar el malnom de la Pepa, ja que va ser aprovada el dia de Sant Josep de 1812. José Bono, president del Congrés dels Diputats va elogiar el paper del Rei Joan Carles dient que “ha fet per Espanya i per la Monarquia més que tots els seus avantpassats”. Degut a l'ocupació napoleònica a Cadis van organitzar-se unes Corts amb la idea de redactar les futures lleis per les que s'hauria de governar Espanya, dos anys més tard s'aprovava la Constitució de 1812, també coneguda amb el malnom de la Pepa.
S'ha de dir que aquella era una Constitució de caire liberal, aquesta Constitució i tota l'obra d'aquelles Corts de Cadis va quedar suprimida per Ferran VII l'any 1814, quan veient-se fort va decidir tornar a l'absolutisme. Per tant, Bono va errat quan diu que Joan Carles I és el rei que més a fet per Espanya i la Monarquia, perquè en el que a la monarquia fa referència en Ferran VII va fer molt més, va recuperar els poders absoluts i es va passar pel folre a la Pepa i a les Corts de Cadis.
Joan Carles ha apel·lat a l'esperit d'una Espanya “moderna, unida, diversa i solidària, en torn d'una Constitució de tots i per a tots”. Llàstima que aquells que haurien de vetllar per que aquesta idea es realitzés estan poc interessats en què això sigui així. A Espanya la diversitat està mal vista, alguns confonen solidaritat amb saqueig, no es busca la unió sinó la submissió i, qualsevol que hagi llegit una mica la història d'Espanya la modernitat ha sigut poques vegades una meta, Espanya ha fet més passes enrere que no endavant. I la veritat és que aquesta Constitució que alguns creuen exemplar és un bunyol que és interpretada de la manera més retrògrada possible pel Tribunal Constitucional que és l'encarregat de vetllar pel seu compliment. És en aquesta època en què comencen els processos d'independència de les colònies americanes, un procés que a Espanya no li va ser possible impedir perquè prou feina tenia per deslliurar-se del jou napoleònic primer, i per aclarir diversos contenciosos interns com el de la successió que va acabar provocant les Guerres Carlines, diversos pronunciaments, un canvi de dinastia regnant, una República, una restauració i altres conflictes producte del llegat de Ferran VII i al fet que aquella Espanya i aquells que la van governar - amb el cul - no sabien per on tirar. Si, la Constitució de 1812 va ser la primera Constitució espanyola, però la seva existència va ser efímera. Tota aquella inestabilitat provocada per l'encadenament de governants autoritaris i incompetents pràcticament va durar fins als anys 80 del segle XX, quan un 23 de febrer de 1981 va produir-se un intent de cop d'Estat que va estar a punt de fer tornar a Espanya pel camí de la foscor. L'última atzagaiada infame
que demostra que a l'Estat espanyol li costa caminar endavant la va perpetrar el Tribunal Constitucional quan va reescriure l'Estatut de Catalunya a instàncies del recurs presentat pel Partit Popular, aquest fet ha sigut un pas enrere ja que s'han perdut moltes coses en què havíem avançat, i això ho va fer el TC invocant unes 15 vegades "la indissoluble unitat de la nació espanyola".


Bicentenario de las Cortes de Cádiz

Con motivo del Bicentenario de las Cortes de Cádiz el Rey Juan Carlos I hizo una apelación al espíritu de una España "moderna, unida, diversa y solidaria, en torno de una Constitución de todos y para todos" . Guarde a su mente estas palabras. Según Juan Carlos I aquel espíritu animó a los dos textos constitucionales más importantes de la Historia de España, el de 1812 y el de 1978. En la Constitución de 1812 le pusieron el mote de la Pepa, ya que fue aprobada el día de San José de 1812. José Bono, presidente del Congreso de los Diputados elogió el papel del Rey Juan Carlos diciendo que "ha hecho por España y por la Monarquía más que todos sus antepasados".Debido a la ocupación napoleónica en Cádiz se organizaron unas Cortes con la idea de redactar las futuras leyes por las que debería gobernar España, dos años más tarde se aprobaba la Constitución de 1812, también conocida con el apodo de la Pepa. Hay que decir que aquella era una Constitución de corte liberal, esta Constitución y toda la obra de aquellas Cortes de Cádiz quedó suprimida por Fernando VII en 1814, cuando viéndose fuerte decidió volver al absolutismo . Por lo tanto, Bono ha errado cuando dice que Juan Carlos I es el rey que más ha hecho por España y la Monarquía, porque en lo que a la monarquía hace referencia en Fernando VII hizo mucho más, recuperó los poderes absolutos y se pasar por el forro a la Pepa y a las Cortes de Cádiz. Juan Carlos ha apelado al espíritu de una España "moderna, unida, diversa y solidaria, en torno de una Constitución de todos y para todos". Lástima que aquellos que deberían velar por que esta idea se realizara están poco interesados en que esto sea así. En España la diversidad está mal vista, algunos confunden solidaridad con saqueo, no se busca la unión sino la sumisión y, cualquiera que haya leído un poco la historia de España la modernidad ha sido pocas veces una meta, España ha hecho más pasos atrás que no adelante. Y la verdad es que esta Constitución que algunos creen ejemplar es un buñuelo que es interpretada de la manera más retrógrada posible por el Tribunal Constitucional que es el encargado de velar por su cumplimiento.Es en esta época en que empiezan los procesos de independencia de las colonias americanas, un proceso que en España no le fue posible impedir que bastante trabajo tenía por librarse del yugo napoleónico primero, y para aclarar varios contenciosos internos como el de la sucesión que acabó provocando las Guerras Carlistas, diversos pronunciamientos, un cambio de dinastía reinante, una República, una restauración y otros conflictos producto del legado de Fernando VII ya que aquella España y aquellos que la gobernaron - con el culo - no sabían por dónde tirar. Si, la Constitución de 1812 fue la primera Constitución española, pero su existencia fue efímera. Toda aquella inestabilidad provocada por el encadenamiento de gobernantes autoritarios e incompetentes prácticamente duró hasta los años 80 del siglo XX, cuando un 23 de febrero de 1981 se produjo un intento de golpe de Estado que estuvo a punto de devolver en España por el camino de la oscuridad. La última imprudencia infame que demuestra que en España le cuesta caminar adelante la perpetró el Tribunal Constitucional cuando reescribió el Estatuto de Cataluña a instancias del recurso presentado por el Partido Popular, este hecho ha sido un paso atrás ya que se han perdido muchas cosas en las que habíamos avanzado, y eso lo hizo el TC invocando unas 15 veces "la indisoluble unidad de la nación española".

MR12

MR12

Mariano Rajoy estudiava presentar-se a les eleccions generals de 2012 sota el logotip MR12, imitant a Rodríguez Zapatero que l'any 2004 va usar en els seus cartells “ZP”. Rajoy va posar-se en contacte amb l'assessor de campanya de Rodríguez Zapatero que va crear “ZP”, Juan Capmany, aquest li va dir que no li aconsellava copiar una fórmula que ja va ser usada l'any 2004 per Rodríguez Zapatero, posteriorment Capmany va dir que MR12 era un míssil soviètic dels anys 60. Seria molt irònic que el líder de la dreta conservadora (neofranquista) espanyola, el Partit Popular, acabés fent servir com a “marca” per presentar-se a les eleccions el nom d'un míssil soviètic de l'època de la guerra freda, i ja m'imagino les bromes si Rajoy s'estavella electoralment una tercera vegada: el míssil Rajoy fa llufa com un petard de revetlla. Ell potser creu ser un míssil dirigit cap a la Moncloa i potser, com a succeït en les dues conteses electorals que han enfrontat Rajoy i Zapatero, Rajoy no ha passat de ser un simple petard.



MR12

Mariano Rajoy estudiaba presentarse a las elecciones generales de 2012 bajo el logotipo MR12, imitando a Rodríguez Zapatero que en 2004 usó en sus carteles "ZP". Rajoy puso en contacto con el asesor de campaña de Rodríguez Zapatero que creó "ZP", Juan Capmany, éste le dijo que no le aconsejaba copiar una fórmula que ya fue usada en 2004 por Rodríguez Zapatero, posteriormente Capmany dijo que MR12 era un misil soviético de los años 60. Sería muy irónico que el líder de la derecha conservadora (neofranquista) española, el Partido Popular, acabara utilizando como "marca" para presentarse a las elecciones el nombre de un misil soviético de la época de la guerra fría, y ya me imagino las bromas si Rajoy se estrella electoralmente una tercera vez: el misil Rajoy hace pedo como un petardo de verbena. Él quizás cree ser un misil dirigido hacia la Moncloa y quizá, como sucedió en las dos contiendas electorales que han enfrentado Rajoy y Zapatero, Rajoy no ha pasado de ser un simple petardo.

24 de set. 2010

Telecinco i Youtube

Telecinco i Youtube

La notícia diu el següent: Telecinco va demandar el portal de vídeos d'Internet Youtube en defensa dels seus drets sobre la propietat intel·lectual. La demanda ha sigut desestimada perquè segons la sentència Youtube és un simple intermediari. Telecinco ha anunciat que recorrerà la sentència. Bé, posar en la mateixa frase Telecinco i intel·lectual és un error, qualsevol que hagi vist qualsevol dels programes de producció pròpia de Telecinco o els seus informatius pot adonar-se que la idea d'intel·lectualitat vinculada a Telecinco és una broma. Tot i que crec que Telecinco té dret a demanar que ningú se n'aprofiti dels seus nyaps i les seves cutradres, altra cosa és que qualifiquin d'intel·lectual els programes d'aquesta cadena.



Telecinco y Youtube

La noticia dice lo siguiente: Telecinco demandó al portal de vídeos de Internet Youtube en defensa de sus derechos sobre la propiedad intelectual. La demanda ha sido desestimada porque según la sentencia Youtube es un simple intermediario. Telecinco ha anunciado que recurrirá la sentencia. Bueno, poner en la misma frase Telecinco e intelectual es un error, cualquiera que haya visto cualquiera de los programas de producción propia de Telecinco o sus informativos puede darse cuenta de que la idea de intelectualidad vinculada a Telecinco es una broma . Aunque creo que Telecinco tiene derecho a pedir que nadie se aproveche de sus chapuzas y sus cutradras, otra cosa es que califiquen de intelectual los programas de esta cadena.


El Parlament aprova la llei de l'aranès

El Parlament aprova la llei de l'aranès

El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de l'aranès per la que aquesta llengua assumeix el rang de llengua oficial a Catalunya, rang que també tenen el català i el castellà. La llei ha sigut aprovada amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV. L'aprovació d'aquesta llei compromet la Generalitat en la protecció de l'aranès, patrimoni cultural de la Vall d'Aran i de Catalunya. El Síndic de l'Aran va celebrar l'aprovació d'aquesta llei perquè en aquests moments “l'aranès es troba en la unitat de vigilància intensiva”, en risc de desaparèixer, tal i com indica l'atles interactiu de la Unesco de les llengües en perill en el Món. Partit Popular i C's han votat en contra. Una de les raons del PP és que la llengua s'ha redactat a esquenes de la Vall d'Aran. Sembla que els senyors diputats del PP no han escoltat al Síndic d'Aran. Ves per on, el PP torna a assumir una representació que no tenen i es presenten com a defensors de no se sap què, quan en realitat el que fan és cometre una agressió contra la llengua aranesa. El PP també al·lega que aquesta llei és un desacatament a la sentència del Tribunal (pre)Constitucional (espanyol) ja que la llei imposa l'ús preferent d'aquesta llengua en les institucions d'Aran. Quina por, els aranesos podran dirigir-se a les seves institucions en la seva llengua, això podria provocar un cataclisme que destruís Espanya. Que es fotin el PP i el seu Tribunal (pre)Constitucional. Un representant del partit lerrouxista C's denuncia que aquesta llei obre les portes a les multes lingüístiques. Els aranesos obligaran els nens castellanoparlants a aprendre a dir “setze jutges mengen fetge d'un penjat” en aranès. Quin horror!. No he escoltat mai a cap dirigent de PP o C's defensar el català, tampoc cap de les altres llengües, veuen qualsevol avenç d'aquestes llengües com una amenaça pel castellà. Els quatre partits catalans han sigut prou valents per fer aquesta llei, tot i que crec que això s'hauria d'haver fet no ara sinó fa 30 anys, deixant clar que la llengua aranesa és un dels nostres patrimonis com a país i que mereix especial cura considerant la seva delicada situació. A diferència d'altres Comunitats Autònomes amb una o vàries llengües pròpies que han sigut incompetents per redactar lleis que protegeixin aquest patrimoni cultural, el Parlament de Catalunya si que ha sigut capaç de fer-ho, encara que al meu parer la llei arribi una mica tard. El govern de l'Aragó fa 30 anys que intenta redactar una llei de llengües que reconegui el català i l'aragonés enmig d'una oposició del PP i el Partit Aragonesista, té pebrots que un partit que es fa dir aragonesista renegui d'una part de la cultura del seu propi país, una llengua que per cert, porta el nom del país i que segons l'atles interactiu de la Unesco de les llengües en perill en el Món està al límit de la subsistència. Ja és prou greu que un Estat intenti destruir la seva riquesa cultural però encara em sembla més greu que la gent del propi territori i aquelles institucions que més interessades haurien d'estar en la conservació i promoció d'aquesta riquesa hi col·labori sigui activa o passivament amb l'Estat en la destrucció d'aquesta riquesa.




Eth Parlament apròve era lei der aranés

Eth Parlament de Catalonha a aprovat era lei der aranés per era qu'aguesta lengua assumís eth reng de lengua oficiau en Catalonha, reng que tanben an eth catalan e eth castelhan. Era lei a estat aprovada damb es vòts de CiU, PSC, ERC e ICV. Era aprobacion d'aguesta lei compromet era Generalitat er eth emparament der aranés, auviatge culturau dera Val d'Aran e de Catalonha. Eth Sindic der Aran celebrèc era aprobacion d'aguesta lei pr'amor qu'er aguesti moments “er
aranés se tròbe er era unitat de vigilància intensiva”, eth risc de desaparéisher, tau e com indique er
atlàs interactiu dera Unesco des lengües eth perilh er eth Mon. Partit Popular e C's an votat eth contra. Ua des arrasons deth PP ei qu'era lengua s'a redigit a esquies dera Val d'Aran. Semble qu'es senhors deputats deth PP non an escotat ath Sindic d'Aran. Ve per a on, eth PP torne a assumir ua representacion que non an e se presenten coma defensors de non se sap qué, quan era realitat çò que fan ei cométer ua agression contra era lengua aranesa. Eth PP tanben a eth•lega qu'aguesta lei ei un desacatament ara senténcia deth Tribunau (pre)Constitucionau (espanhòu) donques qu'era lei impose er usatge preferent d'aguesta lengua er es institucions d'Aran. Quina pòur, es aranesi poderàn dirigir-se as sues institucions er era sua lengua, açò apoiridie provocar un cataclisme que destruïsse Espanha. Que se foten eth PP e eth sòn Tribunau (pre)Constitucionau. Un representant deth partit lerrouxista C's denóncie qu'aguesta lei òbri es pòrtes as multes lingüistiques. Es aranesi obligaràn es mainatges castellanoparlants a apréner a díder “setze jutges mingen hitge d'un penjat” er aranés. Quin orror!. Non è escotat jamès a cap dirigent de PP o C's deféner eth catalan, tanpòc cap des autes lengües, ven quin auanç que sigue d'aguestes lengües coma ua menaça peth castelhan. Es quate partits catalans an estat pro valents entà hèr aguesta lei, maugrat que creigui qu'açò se li calerie auer hèt non ara mès hè 30 ans, en tot deishar clar qu'era lengua aranesa ei un des nòsti auviatges coma país e que merite especiau guarís en tot considerar era sua delicada situacion. A diferéncia d'autes Comunitats Autonòmes damb ua o diuèrses lengües pròpries qu'an estat incompetents entà redigir leis que protegisquen aguest auviatge culturau, eth Parlament de Catalonha se qu'a estat capabla de hè'c, encara qu'a era mia opinion era lei arribe un shinhau tard. Eth govèrn der Aragon hè 30 ans que sage redigir ua lei de lengües qu'arreconeishe eth catalan e er aragonés ath miei d'ua oposicion deth PP e eth Partit Aragonesista, a pebrots qu'un partit que se hè a díder aragonesista renègue d'ua part dera cultura deth sòn pròpri país, ua lengua que per cèrt, pòrte eth nòm deth país e que segons er atlàs interactiu dera Unesco des lengües eth perilh er eth Mon ei ath limit dera subsistència. Ja ei pro grèu qu'un Estat sage destruïr era sua riquesa culturau mès encara me semble mès grèu qu'era gent deth pròpri territòri e aqueres institucions que mès interessades les calerie èster er era conservacion e promocion d'aguesta riquesa i caulet•labori sigue activa o passivament damb er Estat er era destruccion d'aguesta riquesa.




El Parlamento aprueba la ley del aranés

El Parlamento de Cataluña ha aprobado la ley del aranés por la que esta lengua asume el rango de lengua oficial en Cataluña, rango que también tienen el catalán y el español. La ley ha sido aprobada con los votos de CiU, PSC, ERC e ICV. La aprobación de esta ley compromete la Generalitat en la protección del aranés, patrimonio cultural de la Vall d'Aran y de Cataluña. El Síndic de Arán celebró la aprobación de esta ley para que en estos momentos "el aranés se encuentra en la unidad de cuidados intensivos", en riesgo de desaparecer, tal y como indica el atlas interactivo de la Unesco de las lenguas en peligro en el Mundo. Partido Popular y C's han votado en contra. Una de las razones del PP es que la lengua se ha redactado a espaldas de la Vall d'Aran. Parece que los señores diputados del PP no han escuchado al Síndic d'Aran. Mira por dónde, el PP vuelve a asumir una representación que no tienen y se presentan como defensores de no se sabe qué, cuando en realidad lo que hacen es cometer una agresión contra la lengua aranesa. El PP también alega que esta ley es un desacato a la sentencia del Tribunal (pre) Constitucional (español) ya que la ley impone el uso preferente de esta lengua en las instituciones de Aran. Qué miedo, los araneses podrán dirigirse a sus instituciones en su lengua, esto podría provocar un cataclismo que destruyera España. Que se jodan el PP y su Tribunal (pre) Constitucional. Un representante del partido lerrouxista C's denuncia que esta ley abre las puertas a las multas lingüísticas. Los araneses obligarán a los niños castellanohablantes a aprender a decir "dieciséis jueces comen hígado de un colgado" en aranés. Qué horror!. No he escuchado nunca a ningún dirigente de PP o C's defender el catalán, tampoco ninguna de las otras lenguas, ven cualquier avance de estas lenguas como una amenaza por el español. Los cuatro partidos catalanes han sido suficientemente valientes para hacer esta ley, aunque creo que esto debería haberse hecho no ahora sino hace 30 años, dejando claro que la lengua aranesa es uno de nuestros patrimonios como país y que merece especial cuidado considerando su delicada situación. A diferencia de otras Comunidades Autónomas con una o varias lenguas propias que han sido incompetentes para redactar leyes que protejan este patrimonio cultural, el Parlamento de Cataluña si que ha sido capaz de hacerlo, aunque en mi opinión la ley llegue un poco tarde. El gobierno de Aragón hace 30 años que intenta redactar una ley de lenguas que reconozca el catalán y el aragonés en medio de una oposición del PP y el Partido Aragonesista, tiene pimientos que un partido que se hace llamar aragonesista reniegue de una parte de la cultura de su propio país, una lengua que por cierto, lleva el nombre del país y que según el atlas interactivo de la Unesco de las lenguas en peligro en el Mundo está al límite de la subsistencia. Ya es bastante grave que un Estado intente destruir su riqueza cultural pero todavía me parece más grave que la gente del propio territorio y aquellas instituciones que más interesadas deberían estar en la conservación y promoción de esta riqueza colabore sea activa o pasivamente con el Estado en la destrucción de esta riqueza.

22 de set. 2010

No em toqueu els salmons

No em toqueu els salmons

Aquabounty és una empresa que ha desenvolupat un salmó modificat genèticament que creix el doble de ràpid que el salmó atlàntic, en un any i mig arriba a les dimensions per a les que el salmó normal triga tres anys. Aquest salmó transgènic planteja molts dubtes, cosa que ha fet que l'FDA ajorni l'autorització per a la seva venda comercial. Alguns grups plantegen dubtes sobre els seus efectes en la salut, i també hi ha el temor sobre les conseqüències si accidentalment s'alliberessin exemplars de salmons transgènics. A aquesta gent no li deien que amb les coses de menjar no s'hi juga?. Hi ha hagut enverinaments causats perquè alguns desaprensius volen fer negoci amb productes alimentaris sense preocupar-se de les conseqüències que pot tenir manipular aliments sense tenir les més mínimes precaucions.


No me toquéis los salmones

Aquabounty es una empresa que ha desarrollado un salmón modificado genéticamente que crece el doble de rápido que el salmón atlántico, en un año y medio llega a las dimensiones para las que el salmón normal tarda tres años. Este salmón transgénico plantea muchas dudas, cosa que ha hecho que la FDA aplace la autorización para su venta comercial. Algunos grupos plantean dudas sobre sus efectos en la salud, y también hay el temor sobre las consecuencias si accidentalmente se lberasen ejemplares de salmones transgénicos. ¿A esta gente no le decían que con las cosas de comer no se juega?. Ha habido envenenamientos causados porque algunos desaprensivos querían hacer negocio con productos alimentarios sin preocuparse de las consecuencias que puede tener manipular alimentos sin tener las más mínimas precauciones.

Palestina, camí del desastre

Palestina, camí del desastre

Autoritat Palestina: Pena de mort per vendre terres a israelians



Vendre terres de Palestina a ciutadans israelians és un delicte castigat amb la mort segons un tribunal de l’Autoritat Palestina. Bé, per ser exactes el que diu la sentència del jutge Ta'et At-Twil és que éstà prohibit vendre les terres als estrangers amb el pretext de "protegir el projecte nacional palestí per establir un estat independent". Tot i que es faci referència clara al terme estranger és evident que aquesta sentència el que vol és prohibir la venda de terres als ciutadans israelians. Durant el període que Palestina va estar sota la bota otomana també hi havia lleis que prohibien explicitament la venda de terres als colons jueus que començaven a arribar, per tant, no és nou que en aquella zona es dicti una llei prohibint la venda de terres als jueus. Hi ha una condemna a mort pendent d’aplicació a un palestí que va vendre terres a una empresa israeliana que no s’ha dut a terme perquè depén de la firma del president Mahmud Abás.


Gaza: Un grup “desconegut” ataca un complex turístic

A Gaza un grup de 40 indiviudus armats va assaltar el centre turístic Crazy Water, incendiant el restaurant, les oficines i el saló de noces. Segons el director general del complex i principal inversor Aladein al-Aray.Al-Aray els individus van destrossar la porta i immediatament van agredir i lligar de mans els guàrdies de seguretat. Segons Aladein al-Aray.Al-Aray "ha estat un atac horrible. Estic molt sorprès que hi hagi gent fanàtica que actuï per obstruir el desenvolupament del turisme a Gaza" i va responsabilitzar al fiscal general d’Hamàs que havia tancat el complex durant tres setmanes. Sembla que Hamàs es dedica a tancar restaurants, cafeteries i hotels amb l’argument que vulneren les “normes tradicionals de conducta”. Diversos grups de drets humans denuncien que Hamàs intenta islamitzar Gaza i conculquen els drets civils i les llibertats de la població. Tot i que oficialment no se sap qui va atacar el complex tot apunta a l’autoria de milicians d’Hamàs. És curiós que Hamàs que governa Gaza tingui més interés en portar el desastre a la seva gent sigui cometent o intentant cometre atemptats contra Israel sabent que la resposta israeliana sol ser contundent, o atacant ells mateixos a aquells que intenten portar a Gaza algun benefici. No és nou tampoc el fet que els islamistes estiguin disposats a portar el seu propi país a la ruina destruint qualsevol via per la qual el país pugui obtenir diners. A Egipte els islamistes van cometre diversos atemptats contra turistes per veure si així enfonsaven el país i podien prendre el poder però la reacció del govern egipci va ser aplicar mesures contundents. El problema de Gaza és que qui mana són els terroristes d’Hamàs, és a dir, el govern no aturarà mai els atacs terroristes d’Hamàs perquè són ells mateixos.


Palestina, camino del desastre
Autoridad Palestina: Pena de muerte para vender tierras a israelíes

Vender tierras de Palestina a ciudadanos israelíes es un delito castigado con la muerte según un tribunal de la Autoridad Palestina. Bueno, para ser exactos lo que dice la sentencia del juez Ta'et At-Twil es que está prohibido vender las tierras a los extranjeros con el pretexto de "proteger el proyecto nacional palestino para establecer un estado independiente". Aunque se haga referencia clara en el término extranjero es evidente que esta sentencia lo que quiere es prohibir la venta de tierras a los ciudadanos israelíes. Durante el periodo que Palestina estuvo bajo la bota otomana también había leyes que prohibían explícitamente la venta de tierras a los colonos judíos que empezaban a llegar, por tanto, no es nuevo que en esa zona se dicte una ley prohibiendo la venta de tierras a los judíos. Hay una condena a muerte pendiente de aplicación a un palestino que vendió tierras a una empresa israelí que no se ha llevado a cabo porque depende de la firma del presidente Mahmud Abás.

Gaza: Un grupo "desconocido" ataca un complejo turístico

En Gaza un grupo de 40 indiviudus armados asaltó el centro turístico Crazy Water, incendiando el restaurante, las oficinas y el salón de bodas. Según el director general del complejo y principal inversor Aladein al-Aray.Al-Aray los individuos destrozaron la puerta e inmediatamente agredieron y maniatar a los guardias de seguridad. Según Aladein al-Aray.Al-Aray "ha sido un ataque horrible. Estoy muy sorprendido que haya gente fanática que actúe para obstruir el desarrollo del turismo en Gaza" y responsabilizó al fiscal general de Hamás que había cerrado el complejo durante tres semanas. Parece que Hamás se dedica a cerrar restaurantes, cafeterías y hoteles con el argumento de que vulneran las "normas tradicionales de conducta". Varios grupos de derechos humanos denuncian que Hamás intenta islamizar Gaza y conculcan los derechos civiles y las libertades de la población. Aunque oficialmente no se sabe quién atacó el complejo todo apunta a la autoría de milicianos de Hamás. Es curioso que Hamás que gobierna Gaza tenga más interés en llevar el desastre a su gente sea cometiendo o intentando cometer atentados contra Israel sabiendo que la respuesta israelí suele ser contundente, o atacando ellos mismos a aquellos que intentan llevar a Gaza algún beneficio. No es nuevo tampoco que los islamistas estén dispuestos a llevar su propio país a la ruina destruyendo cualquier vía por la que el país pueda obtener dinero. En Egipto los islamistas cometieron varios atentados contra turistas para ver si así hundían el país y podían tomar el poder, pero la reacción del gobierno egipcio fue aplicar medidas contundentes. El problema de Gaza es que quien manda son los terroristas de Hamás, es decir, el gobierno no parará nunca los ataques terroristas de Hamás porque son ellos mismos.

20 de set. 2010

Gran Bretanya va cometre actes terroristes per impedir l'arribada massiva de jueus a Palestina

Gran Bretanya va cometre actes terroristes per impedir l'arribada massiva de jueus a Palestina

La política britànica es pot resumir en la següent premissa: “Anglaterra no té amics permanents sinó interessos permanents”. És a dir, firmen acords que no sempre compleixen i que si les circumstàncies canvien
amb una mica de sort no quedarà ningú que els ho pugui reclamar. Això els catalans ho vam descobrir el 1714 quan els nostres principals aliats – Anglaterra - van decidir deixar-nos abandonats a la nostra sort. Malauradament aquestes traïcions no les acaben pagant els traïdors amb la seva vida sinó els traïts.

Un sobtat rampell de sinceritat


És estrany que els serveis d'intel·ligència britànics decideixin fer públic aquests fets. Aclarir que aquests detalls concrets s'ignoraven, no així els acords que els britànics van fer tant amb jueus com amb àrabs prometent-los el mateix territori. Tampoc es pot negar el fet que els jueus quan van fundar l'Estat d'Israel van veure com els britànics deixaven en mans àrabs zones estratègiques que segons els acords el corresponien als israelians, i que els exèrcits àrabs anaven equipats en bona mesura amb equips britànics, que els britànics van dificultar la capacitat dels jueus per equipar-se. L'actuació britànica abans de la seva retirada de Palestina va ser obertament proàrab.

La Declaració Balfour

La necessitat de la Gran Bretanya d'aconseguir aliats on fos va impulsar l'any 1917 la declaració Balfour.. L'origen d'aquesta declaració era una carta del ministre britànic d'Assumptes Exteriors Arthur James Balfour a Edmond James Rothschild,, defensor del sionisme. En aquesta carta el govern britànic expressava el seu suport a la creació d'un Estat pels jueus a Palestina. Els britànics es van comprometre però no tenien cap intenció de complir la seva part del tracte, ni amb els jueus ni del tot amb els àrabs, sens dubte amb els jueus no només no van donar gaires passes en el sentit de complir amb el compromís de crear un Estat pels jueus sinó que van fer tot el que van poder per impedir-ho. I algunes vegades amb mètodes miserables.

Situem-nos en el moment

Gran Bretanya estava en guerra amb Alemanya, l'Imperi Otomà era l'amo de tot l'Orient Pròxim i estava aliat a Alemanya. Els britànics van decidir pactar amb qualsevol grup que els ajudés a debilitar l'Imperi Otomà. Va prometre als àrabs ajuda militar i econòmica si s'alçaven contra els otomans i els va prometre ajudar a tots aquells pobles en la seva emancipació. D'aquesta manera van prometre tant a palestins àrabs com a jueus que tindrien una pàtria. Dins de l'exèrcit britànic van crear-se unitats íntegrament formades per jueus, els jueus van complir la seva part de l'acord lluitant al costat dels britànics contra els alemanys pensant que els britànics serien honestos i acabat el conflicte s'avindrien a crear un Estat pels israelians a Palestina, el problema era que havien promés aquell mateix territori als palestins àrabs a canvi de la seva ajuda. Acabada la Primera Guerra Mundial, derrotada Alemanya i l'Imperi Otomà dissolt, la Societat de Nacions va assignar a Gran Bretanya el protectorat de Palestina.

Sionisme

Tots hem sentit parlar del terme sionisme, podem tenir la imatge d'un sinistre moviment secret que vol dominar el Món, aquesta, és si més no, la imatge que han transmés llibres com “els protocols dels savis de Sió”, una falòrnia infame que va servir d'excusa per justificar el genocidi comés pels nazis, però que ja corria des de principis de segle per la Rússia dels tsars i que va ser l'arma ideològica dels pogroms, el llibre en qüestió apareix a França un segle abans, tot i que el text rus estava engruixit amb més teories antisemites, respecte del text francés original. En els últims temps hem escoltat al president iranià Ahmadinejad tractar de justificar un futur atac que destrueixi Israel amb l'argument que és per acabar amb el sionisme internacional que vol dominar el Món. Però el sionisme no és això, el sionisme va ser un moviment que pretenia reunir a tots els jueus de la diàspora i restablir la llar del poble jueu a Palestina, lloc del que van ser expulsats pels romans cap allà l'any DdeC. És a dir, és un moviment polític i social que impulsa el retorn dels jueus a la terra dels seus avantpassats.

El Llibre Blanc

El 17 de maig de 1939 el govern britànic publicava el Llibre Blanc. Es pretenia limitar la immigració jueva a Palestina a només 75000 persones en els següents cinc anys. Recordem que en aquell moment faltava molt poc pel començament de la Segona Guerra Mundial. L'avenç de les tropes de Hitler per Europa va servir als jerarques nazis per anar exterminant als jueus – i altres pobles – que anaven trobant-se pel seu camí. Dins d'Alemanya les polítiques nazis antisemites havien començat arraconant socialment als jueus, cosa que van anar fent en tots els territoris que ocupaven, i després els van anar traslladant a infames camps en què van ser assassinats 6 milions de jueus, a més de 4 milions més d'altres grups ètnics i persones considerades molestes pels nazis. Molts jueus van intentar fugir però van trobar-se amb grans impediments, no només els que puguessin posar-los els nazis, també la col·laboració unes vegades activa i d'altres passiva d'altres governs, fins i tot alguns de democràtics. Els britànics van fer tot el que van poder per impedir que arribessin més jueus a Palestina.

Acabada la Segona Guerra Mundial va descobrir-se l'obra de genocidi planificat de Hitler contra els jueus, molts dels supervivents van decidir emigrar a Palestina, en aquell moment protectorat britànic.

Revelacions de l'MI6


L'MI6, el servei d'espionatge britànic, ha revelat que acabada la Segona Guerra Mundial van preparar un pla per impedir l'arribada massiva de jueus supervivents dels camps d'extermini nazis a Palestina mitjançant actes de terrorisme i dissuasió.

Entre els plans hi havia el de dissuadir els patrons i tripulants dels vaixells que havien de transportar els jueus fins a Palestina de complir amb la tasca per la que havien sigut contractats. Altres mètodes consistien en sabotejar les reserves d'aliments i aigua potable, fins i tot cremar els vaixells. D'aquestes accions s'encarregaria una organització terrorista àrab fictícia a la que donarien les culpes creada amb aquest propòsit. L'any 1947 el pla va rebre llum verda amb una condició: que no hi havia d'haver morts. Cinc vaixells ancorats en ports italians van ser sabotejats, dels quals un va quedar inservible i dos danyats. Els bussos van descobrir a temps les mines magnètiques i van poder salvar els vaixells. Com he dit abans, els britànics havien creat una organització terrorista “Defensors de la Palestina Àrab” a la que van atribuir
els atemptats mitjançant cartes enviades des de París a diversos diaris, al ministre britànic d'Assumptes Exteriors i al Primer ministre. En aquestes cartes donaven les culpes als soviètics de la immigració jueva.

Els britànics consideren aquesta operació un èxit perquè segons ells ningú va saber qui eren els veritables responsables d'aquells actes i perquè van convéncer als organitzadors jueus que no podien confiar en els vaixells italians.

Els jueus van aconseguir burlar el bloqueig britànic i finalment van aconseguir tornar a tenir un país, un país envoltat d'enemics, és cert, però han aconseguit complir una promesa que va passar de generació en generació: l'any que ve a Jerusalem. Si dos mil anys de diàspora, persecucions, expulsions, pogroms i els camps d'extermini no han pogut impedir-los complir aquest desig de tornar a Jerusalem, complicat ho tenien els britànics per impedir-ho.




Gran Bretaña cometió actos terroristas para impedir la llegada masiva de judíos a Palestina

La política británica se puede resumir en la siguiente premisa: "Inglaterra no tiene amigos permanentes sino intereses permanentes". Es decir, firman acuerdos que no siempre cumplen y que si las circunstancias cambian con un poco de suerte no quedará nadie que se lo pueda reclamar. Esto los catalanes lo descubrimos en 1714 cuando nuestros principales aliados - Inglaterra - decidieron dejarnos abandonados a nuestra suerte. Desgraciadamente estas traiciones no las acaban pagando los traidores con su vida sino los traicionados.
Un repentino arrebato de sinceridad
Es extraño que los servicios de inteligencia británicos decidan hacer público estos hechos. Aclarar que estos detalles concretos se ignoraban, no así los acuerdos que los británicos hicieron tanto con judíos como con árabes prometiéndoles el mismo territorio. Tampoco se puede negar que los judíos cuando fundaron el Estado de Israel vieron como los británicos dejaban en manos árabes zonas estratégicas que según los acuerdos el correspondían a los israelíes, y que los ejércitos árabes iban equipados en buena medida con equipos británicos, que los británicos dificultar la capacidad de los judíos para equiparse. La actuación británica antes de su retirada de
Palestina fue abiertamente antiespañolista.
La Declaración Balfour
La necesidad de la Gran Bretaña de conseguir aliados donde fuese impulsó en 1917 la declaración Balfour .. El origen de esta declaración era una carta del ministro británico de Asuntos Exteriores Arthur James Balfour a Edmond James Rothschild,, defensor del sionismo. En esta carta el gobierno británico expresaba su apoyo a la creación de un Estado para los judíos en Palestina. Los británicos se comprometieron pero no tenían ninguna intención de cumplir su parte del trato, ni con los judíos ni del todo con los árabes, sin duda con los judíos no sólo no dieron muchos pasos en el sentido de cumplir con el compromiso de crear un Estado para los judíos sino que hicieron todo lo que pudieron para impedirlo. Y algunas veces con métodos miserables.

Situémonos en el momento

Gran Bretaña estaba en guerra con Alemania, el Imperio Otomano era el dueño de todo el Oriente Próximo y estaba aliado a Alemania. Los británicos decidieron pactar con cualquier grupo que les ayudara a debilitar el Imperio Otomano. Prometió a los árabes ayuda militar y económica si se alzaban contra los otomanos y les prometió ayudar a todos aquellos pueblos en su emancipación. De esta manera prometieron tanto a palestinos árabes como judíos que tendrían una patria. Dentro del ejército británico se crearon unidades íntegramente formadas por judíos, los judíos cumplieron su parte del acuerdo luchando junto a los británicos contra los alemanes pensando que los británicos serían honestos y terminado el conflicto avendrán a crear un Estado por los israelíes en Palestina, el problema era que habían prometido ese mismo territorio a los palestinos árabes a cambio de su ayuda. Terminada la Primera Guerra Mundial, derrotada Alemania y el Imperio Otomano disuelto, la Sociedad de Naciones asignó a Gran Bretaña el protectorado de Palestina.

Sionismo
Todos hemos oído hablar del término sionismo, podemos tener la imagen de un siniestro movimiento secreto que quiere dominar el Mundo, esta, es cuanto menos, la imagen que han transmitido libros como "los protocolos de los sabios de Sión", una patraña infame que sirvió de excusa para justificar el genocidio cometido por los nazis, pero que ya corría desde principios de siglo por la Rusia de los zares y que fue el arma ideológica de los pogromos, el libro en cuestión aparece en Francia un siglo antes, aunque el texto ruso estaba engrosado con más teorías antisemitas, respecto del texto francés original. En los últimos tiempos hemos escuchado al presidente iraní Ahmadineyad tratar de justificar un futuro ataque que destruya Israel con el argumento de que es para acabar con el sionismo internacional que quiere dominar el Mundo. Pero el sionismo no es eso, el sionismo fue un movimiento que pretendía reunir a todos los judíos de la diáspora y restablecer el hogar del pueblo judío en Palestina, lugar del que fueron expulsados por los romanos hacia el año DdeC. Es decir, es un movimiento político y social que impulsa el retorno de los judíos en la tierra de sus antepasados.
El Libro Blanco
El 17 de mayo de 1939 el gobierno británico publicaba el Libro Blanco. Se pretendía limitar la inmigración judía a Palestina a sólo 75.000 personas en los siguientes cinco años. Recordemos que en aquel momento faltaba muy poco para el comienzo de la Segunda Guerra Mundial. El avance de las tropas de Hitler para Europa sirvió a los jerarcas nazis para ir exterminando a los judíos - y otros pueblos - que iban encontrándose por su camino. Dentro de Alemania las políticas nazis antisemitas habían comenzado arrinconando socialmente a los judíos, lo que fueron haciendo en todos los territorios que ocupaban, y después los fueron trasladando a infames campos en los que fueron asesinados 6 millones de judíos, además de 4 millones más de otros grupos étnicos y personas consideradas molestas por los nazis. Muchos judíos intentaron huir pero se encontraron con grandes impedimentos, no sólo los que pudieran ponerlos los nazis, también la colaboración a veces activa y otras pasiva de otros gobiernos, incluso algunos de democráticos. Los británicos hicieron todo lo que pudieron para impedir que llegaran más judíos a Palestina. Terminada la Segunda Guerra Mundial descubrirse la obra de genocidio planificado de Hitler contra los judíos, muchos de los supervivientes decidieron emigrar a Palestina, en ese momento protectorado británico.

Revelaciones del MI6
El MI6, el servicio de espionaje británico, ha revelado que acabada la Segunda Guerra
Mundial prepararon un plan para impedir la llegada masiva de judíos supervivientes de los campos de exterminio nazis en Palestina mediante actos de terrorismo y disuasión. Entre los planes estaba el de disuadir a los patrones y tripulantes de los barcos que debían transportar los judíos hasta Palestina de cumplir con la tarea para la que habían sido contratados. Otros métodos consistían en sabotear las reservas de alimentos y agua potable, incluso quemar los barcos. De estas acciones se encargaría una organización terrorista árabe ficticia a la que darían las culpas creada con este propósito. En 1947 el plan recibió luz verde con una condición: que no tenía que haber muertos. Cinco barcos anclados en puertos italianos fueron saboteados, de los cuales uno quedó inservible y dos dañados. Los buzos descubrieron a tiempo las minas magnéticas y pudieron salvar los barcos. Como he dicho antes, los británicos habían creado una organización terrorista "Defensores de la Palestina Árabe" a la que atribuyeron los atentados mediante cartas enviadas desde París a varios periódicos, el ministro británico de Asuntos Exteriores y el Primer Ministro. En estas cartas daban las culpas a los soviéticos de la inmigración judía. Los británicos consideran esta operación un éxito porque según ellos nadie supo quiénes eran los verdaderos responsables de aquellos actos y porque convencieron a los organizadores judíos que no podían confiar en los barcos italianos. Los judíos lograron burlar el bloqueo británico y finalmente consiguieron volver a tener un país, un país rodeado de enemigos, es cierto, pero han logrado cumplir una promesa que pasó de generación en generación: el próximo año en Jerusalén. Si dos mil años de diáspora, persecuciones, expulsiones, pogromos y los campos de exterminio no han podido impedirles cumplir este deseo de volver a Jerusalén, complicado lo tenían los británicos por impedirlo.

Preocupació israeliana per les armes que Rússia ven a Síria

Preocupació israeliana per les armes que Rússia ven a Síria


Rússia ven a Síria míssils de creuer, fet que ha disparat totes les alarmes a Israel que tem que aquests míssils acabin en mans d'Hezbolà, organització terrorista del sud del Líban que rep el suport econòmic i material del govern siri. També venen a Síria míssils antivaixell que podrien servir per atacar vaixells de la marina israeliana. Tot i que els russos diuen que aquestes armes no cauran en mans d'Hezbolà a Israel no s'empassen aquestes garanties, i hi ha raons per no creure-s'ho, Hezbolà va usar míssils antitanc de fabricació russa durant la segona guerra del Líban, armes que Síria va facilitar a Hezbolà. Si llavors ho van fer res no garanteix que aquestes noves armes russes no acabin en mans dels terroristes d'Hezbolà via Síria. Els russos intenten obtenir diners venen armes a tothom sense adonar-se de la greu irresponsabilitat que és que aquestes armes acabin armant a grups terroristes. No estem parlant d'enviar AK-47 que poden acabar igualment en mans d'Hezbolà, que també els serveixen per matar, estem parlant d'armes pesades, armes amb les que aquest grup terrorista pot creure's prou fort com per enderrocar el govern i prendre el poder al Líban. Que faran després els russos?. Vendran Mig-29 a Hezbolà i ensinistraran els pilots?. Rússia també estava a punt de vendre armes a l'Iran, armes que podrien haver acabat en mans d'Hamas però almenys oficialment aquesta venda ha sigut cancel·lada. Al marge d'aquesta cancel·lació - ja veurem si és certa - de la venda als iranians d'uns míssils S-300, veiem que Rússia subministra armes a Iran i Síria, països que a la vegada són els principals subministradors d'armes
a Hamas i Hezbolà, dos grups terroristes que llancen atacs contra territori israelià periòdicament. Per no parla de les amenaces del president iranià Ahmadinejad contra Israel, donant a entendre que té armes atòmiques, armes que potser també se les ha facilitat Rússia.

Preocupación israelí por las armas que Rusia vende a Siria

Rusia vende a Siria misiles de crucero, lo que ha disparado todas las alarmas en Israel que teme que estos misiles acaben en manos de Hezbolá, organización terrorista del sur del Líbano que recibe el apoyo económico y material del gobierno sirio. También vienen a Siria misiles antibuque que podrían servir para atacar barcos de la marina israelí. Aunque los rusos dicen que estas armas no caerán en manos de Hezbolá en Israel no se tragan estas garantías, y hay razones para no creérselo, Hezbolá usó misiles antitanque de fabricación rusa durante la segunda guerra del Líbano, armas que Siria facilitó a Hezbolá. Si entonces lo hicieron nada garantiza que estas nuevas armas rusas no acaben en manos de los terroristas de Hezbolá vía Siria. Los rusos intentan obtener dinero venden armas a todo el mundo sin darse cuenta de la grave irresponsabilidad que es que estas armas acaben armando a grupos terroristas. No estamos hablando de enviar AK-47 que pueden acabar igualmente en manos de Hezbolá, que también les sirven para matar, estamos hablando de armas pesadas, armas con las que este grupo terrorista puede creerse lo suficientemente fuerte como para derrocar al gobierno y tomar el poder en el Líbano. ¿Que harán después los rusos?. ¿Venderán Mig-29 a Hezbolá y adiestrar a los pilotos?. Rusia también estaba a punto de vender armas a Irán, armas que podrían haber acabado en manos de Hamas pero al menos oficialmente esta venta ha sido cancelada. Al margen de esta cancelación - ya veremos si es cierto - de la venta a los iraníes de unos misiles S-300, vemos que Rusia suministra armas a Irán y Siria, países que a su vez son los principales suministradores de armas a Hamas y Hezbolá, dos grupos terroristas que lanzan ataques contra territorio israelí periódicamente. Por no habla de las amenazas del presidente iraní Ahmadineyad contra Israel, dando a entender que tiene armas atómicas, armas que quizá también se las ha facilitado Rusia.