31 de març 2011

Les revoltes a Síria i Líbia

Les revoltes a Síria i Líbia

Els règims despòtics d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica trontollen davant de les masses que protesten aïradament. Han caigut dos dels règims que semblaven més ferms, Egipte i Tunísia. Un altre règim que semblava inamovible, Síria, comença a reprimir les protestes d’una manera cada vegada més sagnant. El règim de Bahrein reprimeix les protestes amb l’ajut de l’exèrcit d’Aràbia Saudita, al Iemen també s’estan produint matances.

El règim libi començar a recular

A Líbia hi ha, diguem-ho clarament, una guerra civil que enfronta el règim de l’estrambòtic general Gadafi amb els revoltats. Sembla que Gadafi comença a sentir l’actuació de la coalició internacional que actua bombardejant des de l’aire. Han hagut de reconèixer que han estat derrotats a Ajdabiya. El règim, tot i reconèixer la derrota, ha denunciat que els bombardejos de l’aviació francesa “i las forces aliades dels croats” han comés “una horrible matança” a Ardabiya i els seus voltants. Segons les fonts militars líbies els bombardejos han causat centenars de morts entre els que hi ha moltes dones i nens. El llenguatge mai és innocent quan es tracta de propaganda bèl·lica, les fonts militars líbies es refereixen a “croats” per referir-se a les tropes de la coalició, això no és innocent ni gratuït, el règim espera que usant aquests termes medievals rebre recolzament dels seus veïns, però els seus veïns prou feina tenen per arreglar els seus problemes interns, és a dir, reprimir als seus pobles. Aquests tirans invoquen la guerra santa contra els infidels per mantenir-se en el poder, i en aquest cas és cert que hi ha una intervenció forana sota el paraigües de l’ONU encapçalada pels països occidentals, però el problema de Gadafi no són els avions de la coalició, són els seus compatriotes que estan farts d’ell i del règim que representa, i el problema de Líbia no és ni que la bombardegin els caces occidentals ni que el poble libi hagi dit prou a Gadafi, el veritable problema de Líbia és el dictador Gadafi. Ell ja pot anar fent crides a lluitar contra els croats, el seu poble ja no se l’escolta. Els bombardejos sobre Ajdabiya han causat la destrucció de les forces de Gadafi a la zona, les imatges satel·litari mostren els vehicles de les tropes de Gadafi destruïts i els cadàvers de molts partidaris del tirà. Els supervivents han fugit de la ciutat en direcció a Dega.

La Internacional tirana unida

Només faltava Hugo Chávez embolicant la troca en aquest assumpte. El cabdill veneçolà ha dit que va parlar amb el dictador siri Bashar al Assad, al que va qualificar d’”humanista”, socialista i persona que “no és cap extremista”, un “home amb una gran sensibilitat humana”. Collons!!!. Doncs Bashar està dissimulant molt bé el seu “humanisme” aquests dies – ell i el seu pare van oblidar el seu “humanisme” des de que van començar a governar Síria – o tenen una idea una mica peculiar sobre l’”humanisme”. El règim de l’humanista Bashar està reprimint les protestes amb tota la contundència que els és possible. Chávez acusa als revoltats libis d’estar armats i finançats des de l’estranger i infiltrats de terroristes i assassins. Chávez afirma que “no són conflictes socials, no; armats, com a Líbia, l'oposició a Líbia no és que camina desarmada,, són grups violents infiltrats per grups terroristes. Van prendre quarters, van assassinar soldats; oficial que agafaven l’afusellaven; soldats els van matar en massa, poble innocent" i “van traure i van portar metralladores, avions de combat, tancs de guerra, canons de llarg abast”. És a dir, que segons Chávez el règim libi no està reprimint al seu poble, segurament el poble libi encara estima al líder suprem, només que no ho saben, Gadafi també deu ser un “home humanitari” com Bashar. Chávez sembla que prefereix l’amistat de personatges tan sinistres com Ahmadineyad, Bashar o Gadafi abans que tenir una bona relació amb les democràcies. Ha signat tractats de cooperació amb els sàtrapes d’Orient Mitjà i el seu llenguatge caducat de cabdill salvapàtries llatinoamericà dels anys 70 es barreja amb el discurs antisemita i antiimperialista dels règims islamistes d’Iran i altes autocràcies de la zona com Síria i Líbia.

Iran i Hezbolà recolzen Síria

El règim libi va contractar mercenaris per reprimir el seu poble, Bahrein rep l’ajut de l’exèrcit saudita per reprimir el seu, Síria rep l’ajut d’Iran i del grup terrorista xita libanès Hezbolà per reprimir la revolta del poble siri. Suposo que Hezbolà deu estar ajudant a un dels seus principals protectors i subministradors d’armes. Segons han denunciat activistes siris contraris a Bashar que alguns oficials de les forces de seguretat que reprimeixen els manifestants parlaven farsi (també dita persa, la llengua de l’Iran), no àrab, això voldria dir que entre les forces repressores hi ha iranians. Segons aquestes fons és evident que el règim iranià ajuda al règim siri perquè “Síria és una adquisició d'Iran, i és clar que Iran està preocupat de perdre allà [a Síria] les seves inversions” i "per tant, Iran ha mostrat major implicació [a Síria] que en altres països àrabs".

La reprensió síria

El règim siri empra qualsevol mètode per reprimir les revoltes i ho fa sense que li tremoli el pols. Els manifestants reclamaven al règim de Bashar “llibertat i la fi de la corrupció” i van demanar que els Estats Units, França i les organitzacions internacionals de drets humans condemnin la violència del règim siri contra la població civil, mentrestant el règim ignora les reivindicacions i intenta dispersar els manifestants emprant gas lacrimògen, però els opositors al règim denuncien que van disparar-se ràfegues de metralladora contra els manifestants mentre l’aviació siriana els sobrevolava. El règim ha tractat de justificar les morts de divendres passat com l’obra d’uns provocadors disfressats d’agents de seguretat siris. Fa unes setmanes Bashar al Assad havia dit que “Síria no es veuria afectada pels disturbis que sacsegen al món àrab perquè les polítiques del règim estan en total sintonia amb el sentiment popular”. És evident que com endeví Bashar té poc futur i els seu futur com a dictador podria ser molt curt. El gran avantatge dels dictadors sobre els endevins és que si la caguen (els dictadors) no queda ningú per recordar-los que l’han cagat. I el règim de Bashar sembla que està disposat a mantenir-se en el poder costi el que costi, si cal usarà la força extrema per reprimir les revoltes.

Las revueltas en Siria y Libia

Los regímenes despóticos de Oriente Medio y el norte de África se tambalean ante las masas que protestan airadamente. Han caído dos de los regímenes que parecían más firmes, Egipto y Túnez. Otro régimen que parecía inamovible, Siria, comienza a reprimir las protestas de una manera cada vez más sangrienta. El régimen de Bahrein reprime las protestas con la ayuda del ejército de Arabia Saudí, el Yemen también se están produciendo matanzas.

El régimen libio empezó a retroceder

En Libia hay, digámoslo claramente, una guerra civil que enfrenta el régimen del estrambótico general Gadafi con los sublevados. Parece que Gadafi comienza a sentir la actuación de la coalición internacional que actúa bombardeando desde el aire. Han tenido que reconocer que han sido derrotados en Ajdabiya. El régimen, a pesar de reconocer la derrota, ha denunciado que los bombardeos de la aviación francesa "y las fuerzas aliadas de los cruzados" han cometido "una horrible matanza" en Ardabiya y sus alrededores. Según las fuentes militares libias los bombardeos han causado cientos de muertos entre los que hay muchas mujeres y niños. El lenguaje nunca es inocente cuando se trata de propaganda bélica, las fuentes militares libias se refieren a "cruzados" para referirse a las tropas de la coalición, esto no es inocente ni gratuito, el régimen espera que usando estos términos medievales recibir apoyo de sus vecinos, pero sus vecinos apenas tienen para arreglar sus problemas internos, es decir, reprimir a sus pueblos. Estos tiranos invocan la guerra santa contra los infieles para mantenerse en el poder, y en este caso es cierto que hay una intervención foránea bajo el paraguas de la ONU encabezada por los países occidentales, pero el problema de Gadafi no son los aviones de la coalición, son sus compatriotas que están hartos de él y del régimen que representa, y el problema de Libia no es ni que la reciba los cazas occidentales ni que el pueblo libio haya dicho basta a Gadafi, el verdadero problema de Libia es el dictador Gadafi. Él ya puede ir haciendo llamamientos a luchar contra los cruzados, su pueblo ya no se le escucha. Los bombardeos sobre Ajdabiya han causado la destrucción de las fuerzas de Gadafi en la zona, las imágenes satelital muestran los vehículos de las tropas de Gadafi destruidos y los cadáveres de muchos partidarios del tirano. Los supervivientes han huido de la ciudad en dirección a Deba.

La Internacional tirana unida

Sólo faltaba Hugo Chávez mareando la perdiz en este asunto. El caudillo venezolano dijo que habló con el dictador sirio Bashar al Assad, al que calificó de "humanista", socialista y persona que "no es ningún extremista", un "hombre con una gran sensibilidad humana". ¡Joder!. Pues Bashar está disimulando muy bien su "humanismo" estos días - él y su padre olvidaron su "humanismo" desde que empezaron a gobernar Siria - o tienen una idea un tanto peculiar sobre el "humanismo". El régimen del humanista Bashar está reprimiendo las protestas con toda la contundencia que les es posible. Chávez acusa a los sublevados libios de estar armados y financiados desde el extranjero y infiltrados de terroristas y asesinos. Chávez afirma que "no son conflictos sociales, no; armados, como Libia, la oposición en Libia no es que anda desarmada, son grupos violentos infiltrados por grupos terroristas. Tomaron cuarteles, asesinaron soldados; oficial que cogían lo fusilaban; soldados los mataron en masa, pueblo inocente" y "sacaron y llevaron ametralladoras, aviones de combate, tanques de guerra, cañones de largo alcance". Es decir, que según Chávez el régimen libio no está reprimiendo a su pueblo, seguramente el pueblo libio aún ama al líder supremo, sólo que no lo saben, Gadafi también debe ser un "hombre humanitario" como Bashar. Chávez parece que prefiere la amistad de personajes tan siniestros como Ahmadineyad, Bashar o Gadafi antes que tener una buena relación con las democracias. Ha firmado tratados de cooperación con los sátrapas de Oriente Medio y su lenguaje caducado de caudillo salvapatrias latinoamericano de los años 70 se mezcla con el discurso antisemita y anti-imperialista de los regímenes islamistas de Irán y altas autocracias de la zona como Siria y Libia.

Irán y Hezbolá apoyan Siria

El régimen libio contrató mercenarios para reprimir a su pueblo, Bahrein recibe la ayuda del ejército saudí para reprimir su, Siria recibe la ayuda de Irán y del grupo terrorista Chita libanés Hezbolá para reprimir la revuelta del pueblo sirio. Supongo que Hezbolá debe estar ayudando a uno de sus principales protectores y suministradores de armas. Según han denunciado activistas sirios contrarios a Bashar que algunos oficiales de las fuerzas de seguridad que reprimen a los manifestantes hablaban farsi (también llamada persa, la lengua de Irán), no árabe, eso querría decir que entre las fuerzas represoras hay iraníes. Según estas fuentes es evidente que el régimen iraní ayuda al régimen sirio para que "Siria es una adquisición de Irán, y está claro que Irán está preocupado de perder allí [en Siria] sus inversiones" y "por tanto, Irán ha mostrado mayor implicación [en Siria] que en otros países árabes".

La represión siria

El régimen sirio emplea cualquier método para reprimir las revueltas y lo hace sin que le tiemble el pulso. Los manifestantes reclamaban al régimen de Bashar "libertad y el fin de la corrupción" y pidieron que los Estados Unidos, Francia y las organizaciones internacionales de derechos humanos condenen la violencia del régimen sirio contra la población civil, mientras el régimen ignora las reivindicaciones y intenta dispersar a los manifestantes utilizando gas lacrimógeno, pero los opositores al régimen denuncian que dispararse ráfagas de ametralladora contra los manifestantes mientras la aviación siria los sobrevolaba. El régimen ha tratado de justificar las muertes del viernes pasado como la obra de unos provocadores disfrazados de agentes de seguridad sirios. Hace unas semanas Bashar al Assad había dicho que "Siria no se vería afectada por los disturbios que sacuden al mundo árabe para que las políticas del régimen están en total sintonía con el sentimiento popular". Es evidente que como adivino Bashar tiene poco futuro y su futuro como dictador podría ser muy corto. La gran ventaja de los dictadores sobre los adivinos es que si la cagan (los dictadores) no queda nadie para recordarles que la han cagado. Y el régimen de Bashar parece que está dispuesto a mantenerse en el poder a toda costa, si es necesario usará la fuerza extrema para reprimir las revueltas.

Calers i trens

Calers i trens Balances fiscals

Ahir va votar-se al Congrés dels Diputats una moció per exigir que l'Estat publiqués les balances fiscals. La moció va ser proposada per ERC. El PSOE va proposar que la publicació de les balances fiscals fos cada cinc anys però finalment la periodicitat serà de cada tres anys. La moció va ser aprovada amb el vot de tots els partits del Congrés excepte del PP que va abstenir-se i d'UPYD que va votar en contra. Esperem que la propera vegada que les publiquin no facin com l'altra vegada (2008), treure diverses versions “cuinades” segons diversos mètodes, tot per marejar la perdiu ben marejada. Els números són els que són, els comptes només poden ser uns, sense artificis ni jocs de mans per amagar les xifres o disfressar-les. Els artificis comptables han portat més d'un empresari i més d'un comptable a la garjola, fer tripijocs presentant varies versions de les balances fiscals després de molts anys negant-se a publicar-les – van deixar de publicar-se quan va guanyar el PP les eleccions de 1996 - també hauria de considerar-se un tripijoc censurable.

AVE per a tots

A la població de Loja (Granada) estan construint una variant de la línia de l'AVE que els connectarà a la xarxa d'alta velocitat amb un cost de 414 milions d'euros. Aquesta variant amb la seva estació s'inaugurarà el 2013. El municipi té uns 20000 habitants. Algú sap si algú del govern, del PSOE o del PP és de Loja?.

Dinero y trenes Balanzas fiscales

Ayer votó en el Congreso de los Diputados una moción para exigir que el Estado publicara las balanzas fiscales. La moción fue propuesta por ERC. El PSOE propuso que la publicación de las balanzas fiscales fuera cada cinco años pero finalmente la periodicidad será de cada tres años. La moción fue aprobada con el voto de todos los partidos del Congreso excepto del PP que abstenerse y de UPyD que votó en contra. Esperamos que la próxima vez que las publiquen no hagan como la otra vez (2008), sacar varias versiones "cocinadas" según diversos métodos, todo para marear la perdiz bien marejada. Los números son los que son, las cuentas sólo pueden ser unos, sin artificios ni juegos de manos para ocultar las cifras o disfrazarlas. Los artificios contables han llevado más de un empresario y más de un contable a la cárcel, hacer trapicheos presentando varias versiones de las balanzas fiscales después de muchos años negándose a publicarlas - dejaron de publicarse cuando ganó el PP las elecciones de 1996 - también debería considerarse un tejemaneje censurable.

AVE para todos

En la población de Loja (Granada) están construyendo una variante de la línea del AVE que los conectará a la red de alta velocidad con un coste de 414 millones de euros. Esta variante con su estación se inaugurará en 2013. El municipio tiene unos 20.000 habitantes. ¿Alguien sabe si alguien del gobierno, del PSOE o del PP es de Loja?.

Manos Limpias denuncien Gang Bang

Manos Limpias denuncien Gang Bang

El sindicat ultradretà Manos Limpias ha decidit denunciar el director de l'obra teatral “Gang bang” que es representa la TNC per anticatòlica. Segons Manos Limpias aquesta obra és un atac constant a la religió. La querella de Manos Limpias està basada en els articles publicats per la premsa. Com veieu l'argumentació se l'han treballat molt. Tenien intenció d'anar a veure l'obra al TNC però no han anat, és a dir, que es querellen contra una obra que ni han vist. L'obra va aixecar molta polseguera en alguns mitjans malgrat que poca gent l'havia vist en aquell moment, en molts casos es basaven en la sinopsi llegida als diaris. Jo no l'he vist i per tant no puc opinar sobre la qualitat de l'obra. La sinopsi pel que he llegit als diaris situa l'obra en un bar gai durant la visita del Papa a la ciutat. De totes maneres cal agrair que aquest cop decideixin recórrer als Tribunals, si ho acaben fent, i no, com altres vegades ha fet aquesta ultradreta carpetovetònica, al llençament de còctels Molotov contra el teatre o a amenaçar amb posar-hi una bomba.

Manos Limpias denuncian Gang Bang

El sindicato ultraderechista Manos Limpias ha decidido denunciar el director de la obra teatral "Gang bang" que se representa la TNC para anticatólica. Según Manos Limpias esta obra es un ataque constante a la religión. La querella de Manos Limpias está basada en los artículos publicados por la prensa. Como veis la argumentación se lo han trabajado mucho.Tenían intención de ir a ver la obra en el TNC pero no han ido, es decir, que se querellan contra una obra que ni han visto. La obra levantó mucha polvareda en algunos medios a pesar de que poca gente lo había visto en aquel momento, en muchos casos se basaban en la sinopsis leída en los periódicos. Yo no lo he visto y por tanto no puedo opinar sobre la calidad de la obra. La sinopsis por lo que he leído en los periódicos sitúa la obra en un bar gay durante la visita del Papa a la ciudad. De todos modos hay que agradecer que esta vez decidan recurrir a los Tribunales, si lo acaban haciendo, y no, como otras veces ha hecho esta ultraderecha carpetovetónica, el lanzamiento de cócteles molotov contra el teatro o amenazar con poner una bomba.

Armes, potser si, potser no

Armes, potser si, potser no


L'agència turca de notícies Dogan d'Istanbul ha publicat que les autoritats turques van obligar un avió iranià que volava entre l'Iran i Síria a aterrar en un aeroport de la ciutat de Diyabakir. Segons l'agència de notícies l'avió transportava armes relacionades amb el programa nuclear iranià.


Però les autoritats turques neguen en part aquesta notícia, només diuen que aquest és un procediment habitual demanar als avions de càrrega iranians que sobrevolen Turquia que aterrin per procedir a una inspecció.


L'agència oficial turca va informar que l'avió volava des de Teheran (Iran) fins Alepo (Síria), que va ser inspeccionat però que no van trobar "res il·legal" i els van permetre continuar el viatge.


Tres fonts i tres informacions que no coincideixen. L'agència Dogan diu que les autoritats turques van fer aterrar l'avió iranià perquè portava armes vinculades al programa nuclear, les autoritats turques informen que aquest és un procediment habitual però no esclareixen res més i l'agència de notícies oficials diu que van fer aterrar l'avió iranià i després d'inspeccionar-lo diuen que no han trobar "res il·legal".


Armas, quizás si, quizás no


La agencia turca de noticias Dogan de Estambul ha publicado que las autoridades turcas obligaron un avión iraní que volaba entre Irán y Siria a aterrizar en un aeropuerto de la ciudad de Diyabakir. Según la agencia de noticias del avión transportaba armas relacionadas con el programa nuclear iraní.


Pero las autoridades turcas niegan en parte esta noticia, sólo dicen que este es un procedimiento habitual pedir a los aviones de carga iraníes que sobrevuelan Turquía que aterricen para proceder a una inspección.


La agencia oficial turca informó que el avión volaba desde Teherán (Irán) hasta Alepo (Siria), que fue inspeccionado pero que no encontraron "nada ilegal" y les permitieron continuar el viaje.


Tres fuentes y tres informaciones que no coinciden. La agencia Dogan dice que las autoridades turcas hicieron aterrizar el avión iraní porque llevaba armas vinculadas al programa nuclear, las autoridades turcas informan que este es un procedimiento habitual pero no esclarecen nada más y la agencia de noticias oficiales dice que hicieron aterrizar el avión iraní y después de inspeccionarlo dicen que no han encontrar "nada ilegal".

Escut antimíssils israelià

Escut antimíssils israelià

Ehud Barak ha informat que aviat s'instal·larà al sud d'Israel un escut antimíssils que protegirà aquesta zona d'Israel dels míssils, coets i altres artefactes que són llençats des de Gaza pels grups terroristes palestins de la zona. La setmana passada aquests grups van dedicar-se a llençar coets i projectils de morter contra el sud d'Israel i Israel va respondre atacant des de l'aire contra les posicions des de les que s'havien llençat els projectils. Barak va informar que "en els últims deu dies les organitzacions terroristes de Gaza han estat colpejades durament i perderen a 11 militants". Trobo que només 11 han estat pocs, no crec que a Hamàs li afecti perdre 11 dels seus militants. Ehud Barak va lamentar la mort de civils palestins durant les represàlies però va afegir que "Israel no permetrà que les organitzacions terroristes trenquin la nostra rutina" i que es farà el que calgui per restaurar l'ordre. Barak també ha comunicat que l'escut antimíssils s'estendrà a tot el país en els propers anys però hi haurà endarreriments. Crec que podria haver-se estalviat dir que trigarà uns anys a estendre l’escut a tot Israel, no calia, podria engrescar a altres grups (Hezbolà) a atacar des del nord.

Escudo antimisiles israelí

Ehud Barak ha informado de que pronto se instalará en el sur de Israel un escudo antimisiles que protegerá esta zona de Israel de los misiles, cohetes y otros artefactos que son tirados desde Gaza por los grupos terroristas palestinos de la zona. La semana pasada estos grupos se dedicaron a tirar cohetes y proyectiles de mortero contra el sur de Israel e Israel respondió atacando desde el aire contra las posiciones desde las que se habían lanzado los proyectiles. Barak informó que "en los últimos diez días las organizaciones terroristas de Gaza han sido golpeadas duramente y perdieron a 11 militantes". Encuentro que sólo 11 han sido pocos, no creo que a Hamás le afecte perder 11 de sus militantes. Ehud Barak lamentó la muerte de civiles palestinos durante las represalias pero añadió que "Israel no permitirá que las organizaciones terroristas rompan nuestra rutina" y que se hará lo necesario para restaurar el orden. Barak también ha comunicado que el escudo antimisiles se extenderá a todo el país en los próximos años pero habrá retrasos. Creo que podría haberse ahorrado decir que tardará unos años en extender el escudo a todo Israel, no era necesario, podría animar a otros grupos (Hezbolá) a atacar desde el norte.

30 de març 2011

García Albiol, el gran repartidor

García Albiol, el gran repartidor



L'AVUI publicava una carta del badaloní Gervasio Fernández a la seva secció de cartes dels lectors en què denunciava que el candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Badalona, Xavier García Albiol va pal plantar-se davant d'una escola del barri badaloní de Llefià i va començar a repartir globus als alumnes que sortien de classe, amb la furgoneta del PP aparcada davant de l'escola. L'autor de la carta considera vergonyós l'ús de la propaganda política a la sortida d'una escola. El regidor badaloní del PP i candidat a l'alcaldia de Badalona Xavier García Albiol té esperit de repartidor, tant li fa repartir una cosa com una altra, una vegada va repartir galetes/hòsties a un militant d'un altre partit que l'escridassava, un parell de cops ha repartit pamflets racistes acompanyat de la lideresa del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, i ara reparteix globus del PP a uns escolars badalonins, i habitualment reparteix molta demagògia, que és el que es fa quan no es té ni programa ni idees.


García Albiol, el gran repartidor



El AVUI publicaba una carta del badalonés Gervasio Fernández en su sección de cartas de los lectores en la que denunciaba que el candidato del Partido Popular a la alcaldía de Badalona, Xavier García Albiol palo plantarse ante una escuela del barrio badalonés de Llefià y empezó a repartir globos a los alumnos que salían de clase, con la furgoneta del PP aparcada delante de la escuela. El autor de la carta considera vergonzoso el uso de la propaganda política en la salida de una escuela.El concejal badalonés del PP y candidato a la alcaldía de Badalona, ​​Xavier García Albiol tiene espíritu de repartidor, no le importa repartir una cosa como otra, una vez repartió galletas / hostias a un militante de otro partido que le gritaba , un par de veces ha repartido panfletos racistas acompañado de la lideresa del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, y ahora reparte globos del PP en unos escolares badaloneses, y habitualmente reparte mucha demagogia, que es lo que se hace cuando no se tiene ni programa ni ideas.

29 de març 2011

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA



Encara cueja l'atemptat contra l'AMIA i l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires. L'any 1992 un atemptat contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires va causar 29 morts i 242 persones van resultar ferides. Dos anys més tard, 1994, un altre atemptat a Buenos Aires, en aquest cas contra el centre comunitari jueu AMIA va causar 85 morts i 300 ferits. Els diversos governs argentins han fet tot el que ha estat a les seves mans per no aclarir l'atemptat que apunta a Iran amb alguna col·laboració de l'ultradreta argentina. Segons alguns documents podria deures a que el govern argentí no vol espatllar les seves relacions amb el govern iranià. Segons el periodista Pepe Eliashev uns documents classificats revelen que "l'Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seves relacions econòmiques amb Iran". El canceller (ministre d'Exteriors) Timerman, primer jueu que ocupa aquest càrrec va dir que "en nom del Govern desitjo reiterar una vegada més als familiars de les Víctimes nostre sentiment de solidaritat i la vocació permanent per a acabar amb la impunitat que tant ens dol", durant un acte commemoratiu de l'atemptat de l'Ambaixada israeliana. Timerman va afegir que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, va realitzar davant de l'Assemblea General de les nacions Unides una nova crida per a que es triï un tercer país per a jutjar els ciutadans iranians acusats d'haver participat de l'atemptat". És a dir, que el govern argentí continua intentant treure's aquest assumpte del damunt, dos atemptats que van succeir a l'Argentina, a Buenos Aires, que en el cas de l'AMIA afectaria a molts ciutadans jueus argentins, i molt probablement entre les víctimes de l'Ambaixada israeliana també hi devien haver argentins, i la presidenta demana a la ONU que busquin un altra lloc per fer el judici. Serà que no volen espatllar les bones relacions amb el règim iranià jutjant els autors, no fos que Ahmadinejad s'emprenyi amb el govern argentí. Un portaveu del govern israelià ha dit que "encara no tenim confirmació de la notícia. Esperem una reacció oficial de la Cancelleria argentina. En cas de confirmar-se la notícia això seria molt greu, perquè es tractaria d'una manifestació d'infinit cinisme, a més d'un insult a la memòria dels morts en l'atemptat". Els diversos governs argentins han estat jugant a la puta i la ramoneta amb aquest assumpte, com si no volguessin aclarir responsabilitats. Vaig llegir fa un temps que els lligams entre el govern iranià que va enviar els terroristes, la ultradreta argentina que els podria haver donat recolzament i la inoperància sospitosa del govern argentí han estat les causes que poc s'aclarís d'aquest assumpte.


Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel citado AMA



Aún colea el atentado contra la AMIA y la Embajada de Israel en Buenos Aires. En 1992 un atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires causó 29 muertos y 242 personas resultaron heridas. Dos años más tarde, 1994, otro atentado en Buenos Aires, en este caso contra el centro comunitario judío AMIA causó 85 muertos y 300 heridos. Los distintos gobiernos argentinos han hecho todo lo que ha estado en sus manos para no aclarar el atentado que apunta a Irán con alguna colaboración de la ultraderecha argentina. Según algunos documentos podría deberse a que el gobierno argentino no quiere estropear sus relaciones con el gobierno iraní. Según el periodista Pepe Eliashev unos documentos clasificados revelan que "Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán". El canciller (ministro de Exteriores) Timerman, primer judío que ocupa este cargo dijo que "en nombre del Gobierno deseo reiterar una vez más a los familiares de las Víctimas nuestro sentimiento de solidaridad y la vocación permanente para acabar con la impunidad que tanto nos duele", durante un acto conmemorativo del atentado de la Embajada israelí. Timerman añadió que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, realizó ante de la Asamblea General de las Naciones Unidas un nuevo llamamiento para que se elija un tercer país para juzgar a los ciudadanos iraníes acusados ​​de haber participado del atentado". Es decir, que el gobierno argentino sigue intentando quitarse este asunto de encima, dos atentados que sucedieron en Argentina, en Buenos Aires, que en el caso de la AMIA afectaría a muchos ciudadanos judíos argentinos, y muy probablemente entre las víctimas de la Embajada israelí también debían haber argentinos, y la presidenta pide a la ONU que busquen otro sitio para hacer el juicio. Será que no quieren estropear las buenas relaciones con el régimen iraní juzgando los autores, no fuera que Ahmadineyad se enfada con el gobierno argentino. Un portavoz del gobierno israelí dijo que "todavía no tenemos confirmación de la noticia. Esperamos una reacción oficial de la Cancillería argentina. En caso de confirmarse la noticia eso sería muy grave, porque se trataría de una manifestación de infinito cinismo, además de un insulto a la memoria de los fallecidos en el atentado". Los diversos gobiernos argentinos han estado jugando a la puta y la Ramoneta con este asunto, como si no quisieran aclarar responsabilidades. Leí hace un tiempo que los vínculos entre el gobierno iraní que envió los terroristas, la ultraderecha argentina que les podría haber dado apoyo y la inoperancia sospechosa del gobierno argentino han sido las causas que poco se aclarara de este asunto.

Telecinco no sap conjugar el verb “haber”


Telecinco no sap conjugar el verb “haber”

Estava llegint una notícia del teletext de Telecinco i en el meu cervell van començar a sonar totes les alarmes, no podia ser, ells no, Telecinco no podia cometre aquell error, ells, defensors de la llengua castellana que van firmar el Manifest de la llengua comú (el castellà) i escriuen “halla” del verb “haber”, no podia ser, vaig pensar que era jo qui estava equivocat, havia de ser jo qui s'equivocava, ells no, ells no, i vaig decidir anar a mirar la conjugació del verb “haber” en castellà, segur que era jo qui s'equivocava, ells mai, ells, els defensors de “llengua comú” no podien equivocar-se en la seva llengua.



Confirman fusión en Fukushima


La Agencia de Seguridad Nuclear japonesa reconoce que el hallazgo de plutonio en las inmediaciones de Fukushima -1 confirma que la fusión parcial de las barras de combustible de alguno de los reactores. Un portavoz de la Agencia ha calificado de “deplorable” que se halla detectado material radioactivo tóxico a pesar de la existencia de varios sistemas de contención en los reactores.


Bé, senyors de Telecinco, és "deplorable que se haya – no “halla” – detectado”, i és deplorable que vostès, firmants de l'infame manifest de la llengua comú li donin a la llengua comú aquestes puntades de peu. Si tant els preocupa la llengua comú facin el favor de tenir una mica de cura amb els textos que publiquen del seu teletext. I no ens vinguin a voler donar lliçons, senyors, que és evident que no poden.

Telecinco no sabe conjugar el verbo "haber"


Estaba leyendo una noticia del teletexto de Telecinco y en mi cerebro comenzaron a sonar todas las alarmas, no podía ser, ellos no, Telecinco no podía cometer ese error, ellos, defensores de la lengua castellana que firmaron el Manifiesto de la lengua común (el castellano) y escriben "halla" del verbo "haber", no podía ser, pensé que era yo quien estaba equivocado, tenía que ser yo quien se equivocaba, ellos no, ellos no, y decidí ir a mirar la conjugación del verbo "haber" en castellano, seguro que era yo quien se equivocaba, ellos nunca, ellos, los defensores de "lengua común" no podían equivocarse en su lengua.



Confirman fusión en Fukushima


La Agencia de Seguridad Nuclear japonesa reconoce que el Hallazgo de plutonio en las inmediaciones de Fukushima -1 confirma que la fusión parcial de las barras de combustible de algunos de los reactores. Un Portavoz de la Agencia ha calificada de "deplorable" que se halla detectada material radioactivo tóxico a pesar de la existencia de varios sistemas de contención en los reactores.


Bueno, señores de Telecinco, es "deplorable que se haya - no “halla” – detectado”, y es deplorable que ustedes, firmantes del infame manifiesto de la lengua común le den a la lengua común estas patadas. Si tanto les preocupa la lengua común hagan el favor de tener un poco de cuidado con los textos que publican de su teletexto. Y no nos vengan a querer dar lecciones, señores, que es evidente que no pueden.

28 de març 2011

Corrupció al Parlament europeu



Corrupció al Parlament europeu


Recomanaria veure el film “sa distingida senyoria” que protagonitza Eddie Murphy interpretant a un estafador que acaba arribant a ser escollit congressista. La pel·lícula ens mostra el funcionament dels lobbys als Estats Units i com actuen sobre els congressistes per aconseguir o impedir l'aprovació de lleis segons les seves conveniències, allà veiem com els congressistes veuen com les seves campanyes són finançades a canvi del seu suport als desitjos dels lobbys. Doncs bé, no hem d'anar tan lluny (Estats Units) ni pensar que això és una ficció, els lobbys existeixen allà i aquí, i actuen de la mateixa manera, finançant campanyes electorals de partits, candidats, omplin les arques d'uns i les butxaques d'altres de diners, a canvi els diputats han de decidir allò que més convingui als l'obvies que representen sectors econòmics molt potents i amb pocs escrúpols morals. Que cal vendre una vacuna contra la grip, finança la campanya dels partits i fica diners als comptes corrents d'organismes internacionals relacionats amb la salut, tindràs a un organisme que declararà que s'apropa l'apocalipsi gripal, les farmacèutiques mostraran el remei i els governs formats per partits que han guanyat les eleccions gràcies a un generós finançament del lobby farmacèutic compraran milions de dosis del miracle. I si m'he referit al lobby farmacèutic només ha estat per citar-ne un cas. No recordo si eren el vicepresident Cheney o el secretari de Defensa Rumsfeld de l'administració del president Bush que tenien relació amb la farmacèutica principal que va fabricar la vacuna contra la grip A. Però tornem a Europa. Aquí els lobbys també actuen. The Sunday Times ha denunciat que alguns eurodiputats acceptaven diners dels lobbys a canvi de legislar segons els interessos dels lobbys. Un dels que està sent investigat és un diputat espanyol del PP, Pablo Zalba, tot i que ell nega haver acceptat diners. The Sunday Times fent-se ressò d'un rumor que diu que alguns diputats reben diners dels lobbys a canvi de recolzar legislacions favorables als interessos d'aquests grups va decidir iniciar una investigació. Ho he dit mesurant les paraules per no dir que hi ha diputats que reben diners a canvi de fer favors als grups de pressió (lobbys), i això s'ho mirin com s'ho mirin és corrupció. Doncs bé, The Sunday Times va enviar a uns periodistes que fent-se passar per un lobby que van subornar tres eurodiputats que van acceptar els diners sense adonar-se que s'enganxaven els dits perquè els periodistes fent-se passar per membres d'un lobby els estaven parant una trampa. I van caure de quatre potes Ernst Strasser (conservador austríac), Zoran Thaler (socialista eslovè) i Adrian Severin (socialista romanès). Els dos primers van dimitir, l'últim no però van expedientar-lo. The Sunday Times va aconseguir posar en evidència l'eurodiputat espanyol del Partit Popular Pablo Zalba. Zalba va decidir presentar una esmena relacionada amb la protecció dels petits inversors tal com li demanava aquell lobby, en realitat periodistes de The Sunday Times. Li van oferir 100.000 euros de salari i feina en un consell assessor per donar suport a la proposta del fals lobby. Va ser avisat que aviat es publicaria l'article. Zalba nega haver acceptat diners del fals lobby però va presentar l'esmena després de discutir-la amb els assessors del seu grup parlamentari que van considerar que era una bona esmena i la van presentar. Zalba diu que va refusar els diners però la conversa entre l'eurodiputat Zalba i els membres del fals lobby (periodistes del TST) va ser gravada en vídeo i allà després de ser informat sobre el que cobrarà ell respon SI, per tant sembla que no diu la veritat. Zalba no ha dimitit i diu que ningú del seu partit li ha demanat que ho fac. Considera la possibilitat d'emprendre accions legals contra els periodistes i/o el diari. El món al revés.





Recomendaría ver el filme "su distinguida señoría" que protagoniza Eddie Murphy interpretando a un estafador que acaba llegando a ser elegido congresista. La película nos muestra el funcionamiento de los lobbys en Estados Unidos y cómo actúan sobre los congresistas para conseguir o impedir la aprobación de leyes según sus conveniencias, allí vemos como los congresistas ven como sus campañas son financiadas a cambio de su apoyo los deseos de los lobbys. Pues bien, no tenemos que ir tan lejos (Estados Unidos) ni pensar que esto es una ficción, los lobbys existen allí y aquí, y actúan de la misma manera, financiando campañas electorales de partidos, candidatos, llenan las arcas de unos y los bolsillos de otros de dinero, a cambio los diputados tienen que decidir lo que más convenga a la obvias que representan sectores económicos muy potentes y con pocos escrúpulos morales. Que hay que vender una vacuna contra la gripe, financia la campaña de los partidos y mete dinero a las cuentas corrientes de organismos internacionales relacionados con la salud, tendrás a un organismo que declarará que se acerca el apocalipsis gripal, las farmacéuticas mostrarán el remedio y los gobiernos formados por partidos que han ganado las elecciones gracias a un generoso financiamiento del lobby farmacéutico comprarán millones de dosis del milagro. Y si me he referido al lobby farmacéutico sólo ha sido por citar un caso. No recuerdo si eran el vicepresidente Cheney o el secretario de Defensa Rumsfeld de la administración del presidente Bush que tenían relación con la farmacéutica principal que fabricó la vacuna contra la gripe A. Pero volvamos a Europa. Aquí los lobbys también actúan. The Sunday Times ha denunciado que algunos eurodiputados aceptaban dinero de los lobbys a cambio de legislar según los intereses de los lobbys. Uno de los que está siendo investigado es un diputado español del PP, Pablo Zalba, aunque él niega haber aceptado dinero. The Sunday Times haciéndose eco de un rumor que dice que algunos diputados reciben dinero de los lobbys a cambio de apoyar legislaciones favorables a los intereses de estos grupos decidió iniciar una investigación. Lo he dicho midiendo las palabras para no decir que hay diputados que reciben dinero a cambio de hacer favores a los grupos de presión (lobbys), y eso se lo miren como lo miren es corrupción. Pues bien, The Sunday Times envió a unos periodistas que haciéndose pasar por un lobby que sobornaron tres eurodiputados que aceptaron el dinero sin darse cuenta de que se enganchaban los dedos para que los periodistas haciéndose pasar por miembros de un lobby les estaban parando una trampa. Y cayeron de cuatro patas Ernst Strasser (conservador austríaco), Zoran Thaler (socialista esloveno) y Adrian Severin (socialista rumano). Los dos primeros dimitieron, el último no pero expedientarle. The Sunday Times logró poner en evidencia el eurodiputado español del Partido Popular Pablo Zalba. Zalba decidió presentar una enmienda relacionada con la protección de los pequeños inversores como le pedía aquel lobby, en realidad periodistas de The Sunday Times. Le ofrecieron 100.000 euros de salario y trabajo en un consejo asesor para apoyar la propuesta del falso lobby. Fue avisado de que pronto se publicaría el artículo. Zalba niega haber aceptado dinero del falso lobby pero presentó la enmienda después de discutirla con los asesores de su grupo parlamentario que consideraron que era una buena enmienda y la presentaron. Zalba dice que rehusó el dinero pero la conversación entre el eurodiputado Zalba y los miembros del falso lobby (periodistas del TST) fue grabada en vídeo y allí después de ser informado sobre lo que cobrará él responde SI, por lo tanto parece que no dice la verdad. Zalba no ha dimitido y dice que nadie de su partido le ha pedido que lo fac. Considera la posibilidad de emprender acciones legales contra los periodistas y / o el diario. El mundo al revés.

26 de març 2011

Aeroport sense avions

Aeroport sense avions

Estem a dos mesos de les eleccions municipals i autonòmiques – a Catalunya només són les municipals – i la Junta electoral ha prohibit que alcaldes i presidents de Comunitats Autònomes puguin inaugurar obres fins passades les eleccions. A Castelló han estrenat un aeroport nou amb la presència del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Han inaugurat aquest aeroport ara perquè degut a les eleccions del 22 de maig la setmana pròxima ja no ho podrien fer. Però estrenen un aeroport al que no arribaran avions perquè l’aeroport que ha costat uns 150 milions d’euros no compta amb el permís d’activitat d’AENA. El fet de veure junts als dos dirigents del PP valencià, tots dos sota sospita – siguem suaus – inaugurant un aeroport sense avions que ha costat una bona morterada en aquests temps que corren produeix certa angúnia, però veure com Camps fa un besamà a un bisbe em fa venir a la memòria aquelles imatges del NODO en què els dirigents de l’anterior règim mostraven la seva submissió al poder religiós.

Vídeo: Camps y Fabra inauguran el aeropuerto de Castellón


Aeropuerto sin aviones

Estamos a dos meses de las elecciones municipales y autonómicas - en Cataluña sólo son las municipales - y la Junta electoral ha prohibido que alcaldes y presidentes de Comunidades Autónomas puedan inaugurar obras hasta pasadas las elecciones. En Castellón han estrenado un aeropuerto nuevo con la presencia del presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps y el presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra. Han inaugurado este aeropuerto ahora porque debido a las elecciones del 22 de mayo la semana próxima ya no lo podrían hacer. Pero estrenan un aeropuerto al que no llegarán aviones para el aeropuerto que ha costado unos 150 millones de euros no cuenta con el permiso de actividad de AENA. El hecho de ver juntos a los dos dirigentes del PP valenciano, ambos bajo sospecha - seamos suaves - inaugurando un aeropuerto sin aviones que ha costado una buena morterada en estos tiempos que corren produce cierta angustia, pero ver cómo Camps hace un besamanos a un obispo me trae a la memoria aquellas imágenes del NODO en el que los dirigentes del anterior régimen mostraban su sumisión al poder religioso.

Canvi d’hora

Canvi d’hora

Tornem-hi, un altre cop a canviar l’hora de tots els rellotges com cada any en aquestes dates. En aquest cas l’avancem una hora, quan siguin les dues hem de moure les manetes del rellotge fins a les tres. Ara ens toca estar uns dies readaptant-nos al nou horari. Crec que haurien d’acabar amb aquesta borinotada del canvi d’hora. Tinc els meus dubtes sobre els beneficis que pugui aportar a l’estalvi energètic però tinc clar que almenys a mi em trastoca durant uns dies tots els meus ritmes fisiològics fins que no aconsegueixo readaptar-me.




Cambio de hora


Vuelta a empezar, otra vez a cambiar la hora de todos los relojes como cada año en estas fechas. En este caso el avanzamos una hora, cuando sean las dos tenemos que mover las manecillas del reloj hasta las tres.Ahora nos toca estar unos días readaptando al nuevo horario. Creo que deberían acabar con esta estupidez del cambio de hora. Tengo mis dudas sobre los beneficios que pueda aportar al ahorro energético pero tengo claro que al menos a mí me trastoca durante unos días todos mis ritmos fisiológicos hasta que no consigo readaptarme.

La Justícia alemanya contra el nazisme

La Justícia alemanya contra el nazisme
Jutgen al bisbe negacionista Williamson

El 4 de juliol l'Audiència de Ratisbona jutjarà el bisbe Richard Williamson pel delicte d'incitació a l'odi racial. Aquest bisbe és conegut per les seves tesis negacionistes sobre l'Holocaust jueu. Les declaracions per les que se'l jutja les va fer en una emissora escandinava. El judici s'havia de celebrar el passat novembre però va ajornar-se perquè el bisbe Williamson va canviar d'advocat. Se'l jutjarà per afirmacions com la següent: "Crec que les proves històriques parlen fortament en contra que sis milions de jueus foren gasejats intencionadament en les cambres de gas com estratègia astuta d'Adolf Hitler. Crec que no va haver-hi cambres de gas" L'entrevista va ser realitzada al seminari sacerdotal de la Germandat Pius X a la ciutat de Zaitzkofen, a prop de Ratisbona, i per això es jutjarà a Williamson a l'Audiència d'aquesta ciutat. Williamson va ser condemnat a una multa de 10.000 euros per incitació a l'odi racial per aquestes declaracions, però la sentència va ser recorreguda tant per Williamson com per la fiscalia. Benet XVI va aixecar l'excomunió contra Williamson i tres bisbes més de la Germandat Pius X i va permetre el seu retorn al si de l'Església. El nou advocat de Williamson és Wolfram Nahrath, un reconegut membre de la ultradreta alemanya, afiliat al partit neonazi Partit Nacionaldemòcrata (NPD) i que és l'últim cap conegut de l'organització juvenil ultradretana "Wiking Jugend" (Joventuts Vikingues), ara prohibida.

Jutgen nonagenari nazi ucraïnés

La Fiscalia de Munic ha sol•licitat una pena de sis anys per John Demjanjuk, per complicitat en l'assassinat de desenes de milers de jueus al camp d'extermini de Sobibor (Polònia) durant la Segona Guerra Mundial: El fiscal Hans Joachim Lutz va declarar en la seva intervenció final referint-se al nonagenari Demjanjuk de 90 anys, que va ser guàrdia voluntari a Sobibor, que "qui carrega amb culpa en tan alta mesura ha de ser castigat, també després de 60 anys i a tan avançada edat". Demjanjuk té 90 anys. El fiscal va afegir que "la seva culpa consisteix en la seva voluntària participació en l'assassinat de jueus". Tot i que Demjanjuk "no va presentar-se voluntàriament per complir aquest servei" i que el que va pesar en la decisió (de Demanjuk) de convertir-se en guardià de camp de concentració nazi va estar motivada per la necessitat de sobreviure i no morir de gana. El fiscal Lutz va acusar Demjanjuk d'haver actuar "motivat pels seus baixos instints" i de "no haver tingut escrúpols a l'hora de maltractar i col•laborar en la mort de milers de víctimes en el camp d'extermini nazi". Demjanjul va néixer a Ucraïna, va ser soldat de l'exèrcit soviètic fins que els nazis el van capturar, llavors va decidir convertir-se en guarda voluntari. La dècada dels 50 va viatjar als Estats Units i va acollir-se a l'estatus de víctima del nazisme. L'any 1975 va ser identificat com criminal nazi i extraditat a Israel, on va ser jutjat i condemnat a morir a la forca perquè va ser identificat com "Ivan el terrible". Després va descobrir-se que "Ivan el terrible" era un altre ucraïnés. Van deixar-lo en llibertat i va tornar als Estats Units. L'any 2008 la fiscalia de Munic li va obrir procés quan va ser identificat com un "trawniki" (guàrdies voluntaris) i van demanar la seva extradició als Estats Units que va acabar accedint. Aquests són dos casos relacionats amb el nazisme que estan sent jutjats. En el primer cas, Williamson està sent jutjat per negar uns fets ocorreguts fa 70 anys en unes declaracions realitzades recentment, mentre que Demjanjuk està sent jutjat per la seva participació activa en l'assassinat de milers de jueus al camp d'extermini.

A Espanya jutgen a Garzón per investigar els crims del franquisme

Mentre això succeeix a Alemanya, el país que va engendrar el règim nazi al qual Williamson intenta defensar negant els crims que aquest va cometre, i amb el qual Demjanjuk va col•laborar activament, ara jutja tant els nazis per obra com els nazis de paraula, Espanya jutja als jutges que intenten jutjar els crims del règim franquista. I estic parlant del cas del jutge Garzón, a qui voler jutjar els crims del franquisme li ha costat que els franquistes amb la inestimable col•laboració del sistema judicial espanyol vulguin jutjar-lo a ell i en certa manera hagin forçat el seu “exili” al TPI.


La Justicia alemana contra el nazismo
Juzgan al obispo negacionista Williamson

El 4 de julio la Audiencia de Ratisbona juzgará el obispo Richard Williamson por el delito de incitación al odio racial. Este obispo es conocido por sus tesis negacionistas sobre el Holocausto judío. Las declaraciones por las que se le juzga las hizo en una emisora escandinava. El juicio debía celebrarse el pasado noviembre pero aplazó para que el obispo Williamson cambió de abogado. Se le juzgará por afirmaciones como la siguiente: "Creo que las pruebas históricas hablan fuertemente en contra de que seis millones de judíos fueron gaseados intencionadamente en las cámaras de gas como estrategia astuta de Adolf Hitler. Creo que no hubo cámaras de gas" La entrevista fue realizada en el seminario sacerdotal de la Hermandad Pío X en la ciudad de Zaitzkofen, cerca de Ratisbona, y por eso se juzgará a Williamson en la Audiencia de esta ciudad. Williamson fue condenado a una multa de 10.000 euros por incitación al odio racial por estas declaraciones, pero la sentencia fue recurrida tanto por Williamson como por la fiscalía. Benedicto XVI levantó la excomunión contra Williamson y tres obispos más de la Hermandad Pío X y permitió su regreso al seno de la Iglesia. El nuevo abogado de Williamson es Wolfram Nahrath, un reconocido miembro de la ultraderecha alemana, afiliado al partido neonazi Partido Nacional Democrática (NPD) y que es el último fin conocido de la organización juvenil ultraderechista "Wiking Jugend" (Juventudes Vikingas), ahora prohibida.

Juzgan nonagenario nazi ucraniano

La Fiscalía de Munich ha solicitado una pena de seis años por John Demjanjuk, por complicidad en el asesinato de decenas de miles de judíos al campo de exterminio de Sobibor (Polonia) durante la Segunda Guerra Mundial: El fiscal Hans Joachim Lutz declaró en su intervención final refiriéndose al nonagenario Demjanjuk de 90 años, que fue guardia voluntario en Sobibor, que "quien carga con culpa en tan alta medida debe ser castigado, también después de 60 años ya tan avanzada edad" . Demjanjuk tiene 90 años. El fiscal añadió que "su culpa consiste en su voluntaria participación en el asesinato de judíos". Aunque Demjanjuk "no se presentó voluntariamente para cumplir este servicio" y que lo que pesó en la decisión (de Demanjuk) de convertirse en guardián de campo de concentración nazi estuvo motivada por la necesidad de sobrevivir y no morir de hambre. El fiscal Lutz acusó Demjanjuk de haber actuar "motivado por sus bajos instintos" y de "no haber tenido escrúpulos a la hora de maltratar y colaborar en la muerte de miles de víctimas en el campo de exterminio nazi". Demjanjul nació en Ucrania, fue soldado del ejército soviético hasta que los nazis lo capturaron, entonces decidió convertirse en guarda voluntario. La década de los 50 viajó a los Estados Unidos y acogerse al estatus de víctima del nazismo. En 1975 fue identificado como criminal nazi y extraditado a Israel, donde fue juzgado y condenado a morir en la horca porque fue identificado como "Iván el terrible". Luego descubrirse que "Iván el terrible" era otro ucraniano. Dejaron en libertad y regresó a los Estados Unidos. En 2008 la fiscalía de Múnich le abrió proceso cuando fue identificado como un "Trawniki" (guardias voluntarios) y pidieron su extradición a Estados Unidos que terminó accediendo. Estos son dos casos relacionados con el nazismo que están siendo juzgados. En el primer caso, Williamson está siendo juzgado por negar unos hechos ocurridos hace 70 años en unas declaraciones realizadas recientemente, mientras que Demjanjuk está siendo juzgado por su participación activa en el asesinato de miles de judíos al campo de exterminio.

En España juzgan a Garzón por investigar los crímenes del franquismo

Mientras esto sucede en Alemania, el país que engendró el régimen nazi al que Williamson intenta defender negando los crímenes que este cometió, y con el que Demjanjuk colaboró activamente, ahora juzga tanto los nazis para obra como los nazis de palabra , España juzga a los jueces que intentan juzgar los crímenes del régimen franquista. Y estoy hablando del caso del juez Garzón, a quien querer juzgar los crímenes del franquismo le ha costado que los franquistas con la inestimable colaboración del sistema judicial español quieran juzgarlo a él y en cierto modo hayan forzado su "exilio" al TPI.

El català 10ena llengua més activa

El català 10ena llengua més activa

Normalment les notícies sobre la nostra llengua acostumen a ser negatives. En el cinema quasi no s'exhibeixen films doblats en català i qualsevol mesura per canviar aquest fet aixeca una gran polseguera mediàtica i política. Però la nostra llengua no està pas morta, ans al contrari està molt viva i té molta més vitalitat del que molts desitjarien. Ara ja podem llegir els principals best sellers en català, tenim una àmplia oferta radiofònica en català. Amb la incorporació de l'edició en català de La Vanguardia, que s'uneix a la de El Periódico de Catalunya, AVUI, El Punt i l'ARA, només per citar-ne alguns, algunes revistes com Sapiens, i alguns canals de televisió. Però és sens dubte a
Internet on sembla que els catalans hem aconseguit ser molt actius, descomptant els mitjans tradicionals amb presència a Internet, podem parlar de diaris digitals que fan una aposta integral pel català a Internet com Directe.cat. Que al Congrès dels Diputats, al Senat o a la premsa carpetovetònica se'ls posin els pèls de punta quan escolten a algú parlant en català a hores d'ara ens l'hauria de portar molt fluixa, segurament a ells descobrir que una llengua contra la que senten tanta animadversió es reconeguda per Google com la desena llengua amb més presència a Internet, una llengua que “només” parlem deu milions de persones, però diem molt.
>Google situa la llengua catalana entre les 10 a 15 més actives del món
Entre les dades curioses que s'han aportat, el representant de l'empresa Google, Luis Collado (director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal) ha destacat que el català se situa dins el rànquing de presència de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15. La posició està dins un rang perquè és variable en el temps però no cal dir que és un nivell de presència enorme en relació amb el nombre de 10 milions de parlants. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals.<




El catalán 10ª lengua más activa

Normalmente las noticias sobre nuestra lengua suelen ser negativas. En el cine casi no exhiben filmes doblados en catalán y cualquier medida para cambiar este hecho levanta una gran polvareda mediática y política. Pero nuestra lengua no está muerta, sino al contrario está muy viva y tiene mucha más vitalidad de lo que muchos desearían. Ahora ya podemos leer los principales best sellers en catalán, tenemos una amplia oferta radiofónica en catalán. Con la incorporación de la edición en catalán de La Vanguardia, que se une a la de El Periódico de Catalunya, AVUI, El Punt y el ARA, sólo por citar algunos, algunas revistas como Sapiens, y algunos canales de televisión. Pero es sin duda en Internet donde parece que los catalanes hemos conseguido ser muy activos, descontando los medios tradicionales con presencia en Internet, podemos hablar de diarios digitales que hacen una apuesta integral por el catalán en Internet como Directe.cat Que el Congreso de los Diputados, al Senado o a la prensa carpetovetónica les pongan los pelos de punta cuando escuchan a alguien hablando en catalán en estos momentos nos lo debería llevar muy floja, seguramente a ellos descubrir que una lengua contra la que sienten tanta animadversión es reconocida por Google como la décima lengua con más presencia en Internet, una lengua que "sólo" hablamos diez millones de personas, pero decimos mucho.
> Google sitúa la lengua catalana entre las 10 a 15 más activas del mundo

Entre los datos curiosos que se han aportado, el representante de la empresa Google, Luis Collado (director de Google Books y Google News en España y Portugal) ha destacado que el catalán se sitúa dentro del ranking de presencia de las lenguas occidentales / internacionales entre los números 10 a 15. La posición está dentro de un rango porque es variable en el tiempo pero no hay que decir que es un nivel de presencia enorme en relación con el número de 10 millones de hablantes. Hay que decir que Google diferencia en este ranking entre las lenguas que tienen una actividad más allá de sus fronteras territoriales y aquellas que sólo tienen actividad localizada dentro de su ámbito territorial. En este sentido, el catalán forma parte del ranking de las lenguas internacionales. <


25 de març 2011

El cànon digital, robatori desvergonyit

El cànon digital, robatori desvergonyit

L'Audiència de Barcelona ha sentenciat que l'Hospital de Sant Celoni a pagar a la entitat Artistes i Intèrprets Societat de Gestió (AISGE) pels televisors que tenen instal·lats a les habitacions i zones comuns. L'Hospital de Sant Celoni haurà de pagar 45 euros trimestrals per cada televisor que estigui en una zona comú, 1,52 euros trimestrals per cada televisor que hi hagi en una habitació ocupada i 0,30 euros trimestrals per cada "acte de visionat unitari de gravacions audiovisuals" que es produeixin en els recintes tant públics com privats. Aquesta sentència està basada en la jurisprudència judicial sobre l'ús d'aparells en habitacions d'hotels. Accepta que el dormitori és un espai privat però que si es consumeix una obra audiovisual no és un acte privat. Segons la sentència es distingeix també entre una habitació d'hotel i la estància en una habitació d'hotel però considera que pel que fa a la visualització d'una obra audiovisual és la mateixa situació. A principis d'aquest mes l'Audiència va absoldre la tenda d'informàtica PADAWAN del pagament del cànon a la SGAE ja que considerava que era impossible saber quina part del material s'usava per a ús domèstic. Aquestes entitats privades - SGAE, AISGE - van aconseguir que l'Estat els concedís el dret a cobrar un cànon que carregarien sobre qualsevol dispositiu que permeti emmagatzemar dades: discs durs, targetes de memòria, llapis de memòria, CDs, DVDs, etc. És a dir, pràcticament qualsevol aparell que comprem avui dia com càmeres de fotos, reproductors d'MP3 o telèfons mòbils tenen aquest cànon. Hem de pagar una quantitat de diners a unes entitats privades que s'han proclamat recaptadores d'aquest impost revolucionari en el nom dels autors i creadors. Ara volen cobrar pels televisors dels hospitals, i per les ràdios que s'escoltin als comerços. Aquestes entitats privades s’haurien de limitar a gestionar el cobrament dels drets d’autor d’aquells productes que estan relacionats amb els autors, no cobrar per qualsevol dispositiu que adquirim. Perquè haig de pagar a la SGAE un cànon si compro una targeta de memòria per a la meva càmera de fotos en què s’emmagatzemaran les fotos que jo faci?. No tinc perquè pagar a la SGAE per usar un dispositiu per emmagatzemar la meva feina.



El canon digital, robo desvergonzado

La Audiencia de Barcelona ha sentenciado que el Hospital de Sant Celoni a abonar a la entidad Artistas e Intérpretes Sociedad de Gestión (AISGE) por televisores que tienen instalados en las habitaciones y zonas comunes. El Hospital de Sant Celoni deberá pagar 45 euros trimestrales por cada televisor que esté en una zona común, 1,52 euros trimestrales por cada televisor que haya en una habitación ocupada y 0,30 euros trimestrales por cada "acto de visionado unitario de grabaciones audiovisuales "que se produzcan en los recintos tanto públicos como privados. Esta sentencia está basada en la jurisprudencia judicial sobre el uso de aparatos en habitaciones de hoteles. Acepta que el dormitorio es un espacio privado pero que si se consume una obra audiovisual no es un acto privado. Según la sentencia se distingue también entre una habitación de hotel y la estancia en una habitación de hotel pero considera que en cuanto a la visualización de una obra audiovisual es la misma situación. A principios de este mes la Audiencia absolvió a la tienda de informática padawan del pago del canon a la SGAE ya que consideraba que era imposible saber qué parte del material se usaba para uso doméstico. Estas entidades privadas - SGAE, AISGE - lograron que el Estado les concediera el derecho a cobrar un canon que cargaran sobre cualquier dispositivo que permita almacenar datos: discos duros, tarjetas de memoria, lápiz de memoria, CDs, DVDs, etc. Es decir, prácticamente cualquier aparato que compramos hoy en día como cámaras de fotos, reproductores de MP3 o teléfonos móviles tienen este canon. Tenemos que pagar una cantidad de dinero a unas entidades privadas que se han proclamado recaudadoras de este impuesto revolucionario en el nombre de los autores y creadores. Ahora quieren cobrar por televisores de los hospitales, y por las radios que se escuchen los comercios. Estas entidades privadas deberían limitarse a gestionar el cobro de los derechos de autor de aquellos productos que están relacionados con los autores, no cobrar por cualquier dispositivo que adquirimos. Porque tengo que pagar a la SGAE un canon si compro una tarjeta de memoria para mi cámara de fotos en las que se almacenarán las fotos que yo haga?. No tengo porque pagar a la SGAE por usar un dispositivo para almacenar mi trabajo.

Conflicte palestí-israelià

Conflicte palestí-israelià

Atemptat a Jerusalem (I)

Més de 30 persones ferides de diversa gravetat i una morta han estat les tràgiques conseqüències d'un atemptat terrorista que s'ha produït a Jerusalem. Segons les autoritats un dels ferits va veure un paquet sospitós al costat de la parada d'autobús, a prop del telèfon públic, aparentment amagat dins d'una bossa. "Ell va veure una bossa sospitosa, li va dir als joves que s'allunyessin i va telefonar la policia" però mentre parlava l'artefacte va explotar causant més de trenta ferits i la mort a una dona. La potència de l'artefacte explosiu era tan gran que va sentir-se a tota la ciutat i va trencar els vidres de l'autobús que fa la ruta. Els ferits van ser traslladats a l'hospital Hadassa Ein Kerem.

Atemptat a Jerusalem (II)

La dona assassinada a Jerusalem en l’atemptat terrorista era una turista britànica de 56 anys, Mary Jane Gardner, que en un primer moment no va poder ser identificada perquè no duia al damunt cap document. L’atemptat va produir-se cap a les 15 hores (hora de Jerusalem) a prop del centre de convencions i congressos de Jerusalem, Binianei Haumá i de l’estació d’autobusos de la ciutat. La zona on va produir-se l’atemptat és una zona molt concorreguda per això sorprèn que l’atemptat només causés una víctima mortal i una quarantena de ferits de diversa gravetat, la bomba amb un o dos quilos d’explosius podia haver provocat una massacre entre la molta gent que transita per la zona a peu o en autobusos. La bomba va explotar just en el moment en què passaven dos autobusos de línia regular plens de passatgers. Cap grup concret havia reivindicat l’autoria de l’atemptat però a Gaza ho van celebrar diversos grups terroristes palestins.

Palestí apunyalat per uns colons

Un palestí va ser apunyalat al costat d’un assentament jueu a Cisjordània. L’Autoritat Palestina denuncia que aquest és un nou acte de venjança dels colons jueus després de l’assassinat de cinc membres d’una mateixa família jueva a Itamar, van ser assassinats per un palestí que va introduir-se aprofitant la foscor de la nit i va assassinar els pares, dos fills adolescents i un nadó aprofitant que dormien. Mahmud Ibrahim Awad, de 33 anys va resultar ferit de gravetat després de ser apunyalat diversos cops quan es trobava a prop de la colònia Havat Maon, al sud de la ciutat d’Hebrón.

És sorprenent que l’Autoritat Palestina acusi al govern d’Israel de tolerar l’agressió contra aquest palestí, el govern israelià podria responsabilitzar a l’Autoritat Palestina de l’assassinat d’aquelles cinc persones a Itamar. L’AP denuncia diversos casos de violència dels colons jueus contra els palestins, encara que acaba reconeixent que aquests atacs es produeixen com a resposta per l’assassinat d’Itamar.

L’aviació israeliana ataca els túnels d’Hamàs (I)

La Força Aèria Israeliana va bombardejar els túnels que Hamàs usa per introduir armes i explosius a Gaza, i terroristes a Israel. També altres grups terroristes de la zona empren aquests túnels tant per introduir subministraments de tota mena com per realitzar incursions dins d’Israel. Aquesta operació es va realitzar conjuntament entre la Força Aèria i el Tzáhal que van atacar a membres d’Hamàs. El portaveu militar va informar que aquesta era una resposta al llançament efectuat per Hamàs amb 50 projectils de morter i dos míssils antitancs contra el territori israelià. El temor del Tzáhal és què Hamàs estigui excavant túnels per introduir-se a Israel per cometre atemptats terroristes. Doncs sembla que el primer exemple que demostraria aquest temor podria ser l’atemptat a Jerusalem.

L’aviació israeliana ataca els túnels d’Hamàs (II)

Després dels atacs amb coets i projectils de morter Israel va atacar els túnels pels quals Hamàs i altres grups terroristes palestins introdueixen armes i explosius que després usen contra territori israelià. Portaveus d’Hamàs han reconegut que la Força Aèria israeliana va destruir els túnels d’Hamàs usats pel contraban d’armes a la frontera de Gaza amb Egipte. També han reconegut que l’atac israelià va destruir un transformador d’energia elèctrica provocant talls en el subministrament En aquest cas els palestins no reconeixen haver patit ferits.

Hamàs ataca Israel amb 50 coets

El grup terrorista palestí Hamàs ha realitzat un atac amb 50 coets i projectils de morter sobre el sud d’Israel des de la Franja de Gaza. Dos israelians van resultar ferits i dues cases van patir danys però per sort la majoria dels projectils van caure sobre zones despoblades. Els residents de l’àrea atacada van rebre ordres de romandre a casa seva o als refugis.

El ministre d’Exteriors Avigdor Lieberman va instruir al representant a les Nacions Unides per elevar una queixa formal: “L’ofensiva d’aquest matí que s’està duent a terme mentre l’Autoritat Palestina i Hamàs estan parlant de reunificació mostra que el recolzament internacional a l’Estat Palestí que estan tractant d’aconseguir, és en realitat el recolzament a la creació d’un Estat terrorista”. Aquestes paraules poden ser dures però no estan mancades de raó, tot i així no crec que les queixes israelianes siguin ateses per les Nacions Unides massa sotmesa als Països Àrabs. Fa un mes el grup terrorista Hamàs va llençar dos coets Grad contra la ciutat de Be’er Sheva. Cal recordar que l’origen de la dura resposta que va ser l’Operació Plom Fos contra la Franja de Gaza va ser causada per una onada d’atacs amb coets Qasam
contra el territori israelià. Una operació molt criticada per la mateixa comunitat internacional que havia mirat cap a una altra banda mentre els coets d’Hamàs queien sobre territori israelià. Opino que Israel ha de defensar els seus ciutadans sense preocupar-se del que digui la comunitat internacional, amb totes les implicacions que aquestes paraules tinguin.

Tres terroristes palestins morts

Dos F-16 de l’aviació israeliana van atacar amb dos míssils la zona des de la que terroristes d’Hamàs van llençar un projectil que va caure al Consell Regional del Neguev, els dos míssils israelians van matar tres terroristes d’Hamàs i en va ferir uns altres quatre després de realitzar el llançament d’un coet sobre Israel. O la resposta és quasi immediata o els terroristes d’Hamàs són molt terroristes però completament tontos per quedar-se en el mateix lloc des del que van llençar el projectil sabent que els israelians solen bombardejar els llocs des dels que es fan els llançaments. El Tzáhal ha advertit que no permetrà que la població del sud d’Israel visqui sota l’amenaça constant dels atacs i que respondrà amb contundència.

Avís del primer ministre

Després de l’atemptat terrorista comés a Jerusalem el primer ministre israelià Binyamin Netanyahu va advertir que Israel actuarà amb “determinació” i “voluntat de ferro” per garantir la seguretat d’Israel Els que tracten de trencar la calma descobriran que El Govern, l'Exèrcit i el Públic tenen voluntat de ferro de defendre al país i als seus ciutadans”.

Armament iranià per a Hamàs

Un carregament d’armes procedent de l’Iran va ser embarcat en un vaixell liberià en un port de Turquia i va partir en direcció a Egipte però va ser capturat per Israel que va portar-lo a un port israelià per sotmetre’l a una inspecció en profunditat. En total hi havia 50 tones d’armament que havia de servir a les organitzacions terroristes palestines per atacar a Israel. Entre les armes que transportava el vaixell hi havia sis míssils C-704 anti-buc. El primer ministre Netanyahu va dir que “tots aquells que qüestionen per què Israel ha de detenir i inspeccionar els vaixells en ruta cap a Gaza poden trobar una resposta directa aquí a Ashdod. [...] Les armes estaven en camí cap a les organitzacions terroristes a Gaza però l’objectiu últim és la població israeliana”. El carregament d’armes estava amagat en tres contenidors dins de bosses de cotó i llenties produïts a Síria. El Tzáhal va exposar les armes al moll on estava atracat el vaixell liberià capturat. Entre les armes hi havia dos llançadors de coets, 230 projectils de morters d'un abast de fins a deu quilòmetres, 2.260 petits morters amb un abast de 2.5 quilòmetres, nombrosos projectils de morter de 60 i 120 mil·límetres, quatre míssils creuers antibuc C-704 de fabricació xinesa amb un abast de 35 quilòmetres i 78.889 bales per a metralladores Kalashnikov. També hi havia un manual d’instruccions en llengua farsi. Al mateix temps l’exèrcit egipci van capturar cinc camions procedents del Sudan i amb direcció a la Franja de Gaza, carregats d’armes: gran quantitat de morters, propulsors de granades, metralladores i explosius.

El vaixell liberià va ser detectat a 200 milles de les costes d’Israel, van detectar que el vaixell va sortir del port turc de Mersin fins al port egipci d’Alexandria, un cop interrogat el capità van saber que el vaixell havia estat abans al port de Beirut (Líban). El portaveu israelià va mostrar certa preocupació per la possibilitat que els míssils anti-buc C-704 arribessin a Gaza, fet que es va poder evitar. Durant la segona guerra del Líban el grup terrorista Hezbolà (Líban) va aconseguir míssils anti-buc C-802 que van disparar contra un vaixell israelià causant-li danys.

El fet que els grups terroristes del Líban (Hezbolà) i Gaza (Hamàs) puguin aconseguir armes cada cop més pesades –míssils anti-buc, míssils SCUD, etc – em sembla un autèntic disbarat i una irresponsabilitat molt greu. Un govern, fins i tot aquells que són règims autoritaris, fins i tot aquells que no destaquen pel seu respecte als acords internacionals pot tenir una certa contenció, un grup terrorista no té res a perdre, i més en casos com els d’Hamàs o Hezbolà en què
el nihilisme és un dels components bàsics de la seva ideologia.

Investigació de grups pro-palestins

Els serveis d’intel·ligència israelians han creat un grup que investigarà els grups que es dediquin a la propaganda contra l’Estat d’Israel. Recolliran informació de forma passiva d’organitzacions que promouen boicots contra l’Estat d’Israel o organitzen flotilles per trencar el bloqueig de Gaza, grups que impulsin acusacions de crims contra la Humanitat contra polítics i oficials israelians. Aquesta unitat investigarà els vincles entre aquests grups i organitzacions terroristes. Suposava que això ja ho feien però suposo que aquest nou servei serà específic per a aquesta tasca. Es limiten a recaptar la informació de manera passiva.

Conflicto palestino-israelí
Atentado en Jerusalén (I)

Más de 30 personas heridas de diversa gravedad y una muerta han sido las trágicas consecuencias de un atentado terrorista que se ha producido en Jerusalén. Según las autoridades uno de los heridos vio un paquete sospechoso junto a la parada de autobús, cerca del teléfono público, aparentemente escondido dentro de una bolsa. "Él vio una bolsa sospechosa, le dijo a los jóvenes que se alejaran y llamó la policía" pero mientras hablaba el artefacto explotó causando más de treinta heridos y la muerte a una mujer. La potencia del artefacto explosivo era tan grande que se sintió en toda la ciudad y rompió los cristales del autobús que hace la ruta. Los heridos fueron trasladados al
hospital Hadassa Ein Kerem.

Atentado en Jerusalén (II)

La mujer asesinada en Jerusalén en el atentado terrorista era una turista británica de 56 años, Mary Jane Gardner, que en un primer momento no pudo ser identificada porque no llevaba encima ningún documento. El atentado se produjo hacia las 15 horas (hora de Jerusalén) cerca del centro de convenciones y congresos de Jerusalén, Binianei Haumá y de la estación de autobuses de la ciudad. La zona donde se produjo el atentado es una zona muy concurrida por eso sorprende que el atentado sólo causara una víctima mortal y una cuarentena de heridos de diversa gravedad, la bomba con uno o dos kilos de explosivos podía haber provocado una masacre entre la mucha gente que transita por la zona a pie o en autobuses. La bomba explotó justo en el momento en que pasaban dos autobuses de línea regular llenos de pasajeros. Ningún grupo concreto había reivindicado la autoría del atentado pero en Gaza lo celebraron varios grupos terroristas palestinos.

Palestino apuñalado por unos colonos

Un palestino fue apuñalado junto a un asentamiento judío en Cisjordania. La Autoridad Palestina denuncia que este es un nuevo acto de venganza de los colonos judíos tras el asesinato de cinco miembros de una misma familia judía en Itamar, fueron asesinados por un palestino que se introdujo aprovechando la oscuridad de la noche y asesinó a los padres, dos hijos adolescentes y un bebé aprovechando que dormían. Mahmud Ibrahim Awad, de 33 años resultó herido de gravedad tras ser apuñalado varias veces cuando se encontraba cerca de la colonia Havat Maón, al sur de la ciudad de Hebrón. Es sorprendente que la Autoridad Palestina acuse al gobierno de Israel de tolerar la agresión contra este palestino, el gobierno israelí podría responsabilizar a la Autoridad Palestina del asesinato de aquellas cinco personas a Itamar. La AP denuncia varios casos de violencia de los colonos judíos contra los palestinos, aunque acaba reconociendo que estos ataques se producen como respuesta por el asesinato de Itamar.


La aviación israelí ataca los túneles de Hamas (I)

La Fuerza Aérea Israelí bombardeó los túneles que Hamás usa para introducir armas y explosivos a Gaza, y terroristas en Israel. También otros grupos terroristas de la zona emplean estos túneles tanto para introducir suministros de todo tipo como para realizar incursiones dentro de Israel. Esta operación se realizó conjuntamente entre la Fuerza Aérea y el Tzáhal que atacaron a miembros de Hamás. El portavoz militar informó que ésta era una respuesta al lanzamiento efectuado por Hamás con 50 proyectiles de mortero y dos misiles antitanques contra el territorio israelí. El temor del Tzáhal es que Hamás esté excavando túneles para introducirse en Israel para cometer atentados terroristas. Pues parece que el primer ejemplo que demostraría ese temor podría ser el atentado en Jerusalén.

La aviación israelí ataca los túneles de Hamas (II)

Después de los ataques con cohetes y proyectiles de mortero Israel atacó los túneles por los que Hamás y otros grupos terroristas palestinos introducen armas y explosivos que después usan contra territorio israelí. Portavoces de Hamás han reconocido que la Fuerza Aérea israelí destruyó los túneles de Hamás usados ​​por el contrabando de armas en la frontera de Gaza con Egipto. También han reconocido que el ataque israelí destruyó un transformador de energía eléctrica provocando cortes en el suministro en este caso los palestinos no reconocen haber sufrido heridos.

Hamás ataca Israel con 50 cohetes

El grupo terrorista palestino Hamás ha realizado un ataque con 50 cohetes y proyectiles de mortero sobre el sur de Israel desde la Franja de Gaza. Dos israelíes resultaron heridos y dos casas sufrieron daños pero por suerte la mayoría de los proyectiles cayeron sobre zonas despobladas. Los residentes del área atacada recibieron órdenes de permanecer en su casa o en los refugios. El ministro de Exteriores Avigdor Lieberman instruyó al representante en las Naciones Unidas para elevar una queja formal: "La ofensiva de esta mañana que se está llevando a cabo mientras la Autoridad Palestina y Hamás están hablando de reunificación muestra que el apoyo internacional al Estado Palestino que están tratando de conseguir, es en realidad el apoyo a la creación de un Estado terrorista ". Estas palabras pueden ser duras pero no carecen de razón, aún así no creo que las quejas israelíes sean atendidas por las Naciones Unidas demasiado sometida a los Países Árabes Hace un mes el grupo terrorista Hamás lanzó dos cohetes Grad contra la ciudad de Be'er Sheva. Hay que recordar que el origen de la dura respuesta que fue la Operación Plomo Fundido contra la Franja de Gaza fue causada por una ola de ataques con cohetes Qasam contra el
territorio israelí. Una operación muy criticada por la misma comunidad internacional que había mirado hacia otro lado mientras los cohetes de Hamás caían sobre territorio israelí. Opino que Israel debe defender a sus ciudadanos sin preocuparse de lo que diga la comunidad internacional, con todas las implicaciones que estas palabras tengan.

Tres terroristas palestinos muertos

Dos F-16 de la aviación israelí atacaron con dos misiles la zona desde la que terroristas de Hamás lanzaron un proyectil que cayó en el Consejo Regional del Neguev, los dos misiles israelíes mataron a tres terroristas de Hamás y en hirió otros cuatro después de realizar el lanzamiento de un cohete sobre Israel. O la respuesta es casi inmediata o los terroristas de Hamás son muy terroristas pero completamente tontos para quedarse en el mismo lugar desde el que lanzaron el proyectil sabiendo que los israelíes suelen bombardear los lugares desde los que se hacen los lanzamientos. El Tzáhal advirtió que no permitirá que la población del sur de Israel viva bajo la amenaza constante de los ataques y que responderá con contundencia.

Aviso del primer ministro

Tras el atentado terrorista cometido en Jerusalén el primer ministro israelí Binyamin Netanyahu advirtió que Israel actuará con "determinación" y "voluntad de hierro" para garantizar la seguridad de Israel "Los que tratan de romper la calma descubrirán que el Gobierno, el Ejército y el Público tienen voluntad de hierro de defender el país ya sus ciudadanos".

Armamento iraní para Hamás

Un cargamento de armas procedente de Irán fue embarcado en un barco liberiano en un puerto de Turquía y partió en dirección a Egipto pero fue capturado por Israel que llevó a un puerto israelí para someterlo a una inspección en profundidad. En total había 50 toneladas de armamento que debía servir a las organizaciones terroristas palestinas para atacar a Israel. Entre las armas que transportaba el barco había seis misiles C-704 anti-buque. El primer ministro Netanyahu dijo que "todos aquellos que cuestionan por qué Israel debe detener e inspeccionar los barcos en ruta hacia Gaza pueden encontrar una respuesta directa dentro de Ashdod. [...] Las armas estaban en camino hacia las organizaciones terroristas en Gaza pero el objetivo último es la población israelí ". El cargamento de armas estaba escondido en tres contenedores dentro de bolsas de algodón y lentejas producidos en Siria. El Tzáhal expuso las armas en el muelle donde estaba atracado el barco liberiano capturado. Entre las armas había dos lanzadores de cohetes, 230 proyectiles de morteros de un alcance de hasta diez kilómetros, 2.260 pequeños morteros con un alcance de 2.5 kilómetros, numerosos proyectiles de mortero de 60 y 120 milímetros, cuatro misiles cruceros antibuc C-704 de fabricación china con un alcance de 35
kilómetros y 78.889 balas para ametralladoras Kalashnikov. También había un manual de instrucciones en lengua farsi. Al mismo tiempo el ejército egipcio capturaron cinco camiones procedentes de Sudán y con dirección a la Franja de Gaza, cargados de armas: gran cantidad de morteros, propulsores de granadas, ametralladoras y explosivos. El barco liberiano fue detectado a 200 millas de las costas de Israel, detectaron que el barco salió del puerto turco de Mersin hasta el puerto egipcio de Alejandría, una vez interrogado el capitán supieron que el barco había estado antes en el puerto de Beirut (Líbano). El portavoz israelí mostró cierta preocupación por la posibilidad de que los misiles anti-buque C-704 llegaran a Gaza, lo que se pudo evitar. Durante la segunda guerra del Líbano el grupo terrorista Hezbolá (Líbano) consiguió misiles anti-buque C-802 que dispararon contra un barco israelí causándole daños. El hecho de que los grupos terroristas del Líbano (Hezbolá) y Gaza (Hamás) puedan conseguir armas cada vez más pesadas-misiles anti-buque, misiles SCUD, etc - me parece un auténtico disparate y una irresponsabilidad muy grave. Un gobierno, incluso aquellos que son regímenes autoritarios, incluso aquellos que no destacan por su respeto a los acuerdos internacionales puede tener una cierta contención, un grupo terrorista no tiene nada que perder, y más en casos como los de Hamás o Hezbolá en el que el nihilismo es uno de los componentes básicos de su ideología.

Investigación de grupos pro-palestinos

Los servicios de Inteligencia israelíes han creado un grupo que investigará los grupos que se dediquen a la propaganda contra el Estado de Israel. Recogerán información de forma pasiva de organizaciones que promueven boicots contra el Estado de Israel o organizan flotillas para romper el bloqueo de Gaza, grupos que impulsen acusaciones de crímenes contra la Humanidad contra políticos y oficiales israelíes. Esta unidad investigará los vínculos entre estos grupos y organizaciones terroristas. Suponía que eso ya lo hacían pero supongo que este nuevo servicio será específico para esta tarea. Se limitan a recabar la información de manera pasiva.