31 de des. 2011

PERD 5000 EUROS PER CULPA DE REMEDIOS CERVANTES

PERD 5000 EUROS PER CULPA DE REMEDIOS CERVANTES


Mario, un estudiant d'enginyeria agrícola de salamanca participava al concurs “Atrapa un millón” que presenta a Antena 3 Carlos Sobera. Mario volia guanyar els diners per pagar-se els estudis. Es tractava d'un programa especial en què els concursants eren apadrinats per un famós i a Mario li va tocar l'actriu, exMiss Espanya i exmodel Remedios Cervantes. Desconec quina és la mecànica d'aquest concurs perquè no l'he vist mai però pel que llegeixo a l'article fins aquell moment tot anava bé, havien respost les preguntes i damunt la taula només quedava un feix de bitllets i una pregunta per respondre. La pregunta va ser: “Diluït en aigua, quin és millor conductor, la sal o el sucre?. Mario no va tenir dubtes, va respondre que era la sal sense esgotar els 60 segons que té de temps. Quan el temps estava a punt d'esgotar-se l'actriu i padrina Remedios Cervantes va canviar la resposta fent-li perdre els 5000 euros al concursant. Ella no semblava adonar-se que acabava de ficar la pota fent-li perdre els diners al seu apadrinat fins que va veure la cara de Mario. El públic i el conductor del programa posaven cara de sorpresa. El concursant només va endur-se el joc de taula d'”Atrapa un millón” i l'oportunitat de tornar a concursar una altra vegada, això si, amb algú de la seva família”. La ficada de pota de Remedios ja no té remei, i fa pensar en el nivell cultural tan baix dels famosos i actors quan han de respondre sense tenir davant un guió. Ho hem pogut veure moltes vegades quan fan edicions especials de concursos en què participen actors i famosos (per raons que ningú aconsegueix determinar) amb el propòsit de recaptar diners per alguna obra benèfica de la seva elecció però que són incapaços de respondre a preguntes que podria respondre qualsevol criatura de 10 anys sense problemes.






Video: ANTENA3.COM - Remedios Cervantes hace perder 5.000€ a un concursante de Atrapa un millón







PIERDE 5000 EUROS POR CULPA DE REMEDIOS CERVANTES

Mario, un estudiante de ingeniería agrícola de salamanca participaba en el concurso "Atrapa un Millón" que presenta en Antena 3 Carlos Sobera. Mario quería ganar dinero parapagarse los estudios. Se trataba de un programa especial en el que los concursantes eran apadrinados por un famoso y Mario le tocó la actriz, ex Miss España y ex modelo Remedios Cervantes.Desconozco cuál es la mecánica de este concurso porque no lo he visto nunca pero por lo que leo en el artículo hasta ese momento todo iba bien, habían respondido las preguntas y sobre la mesa sólo quedaba un fajo de billetes y una pregunta pararesponder . La pregunta fue: "Diluido en agua, ¿cuál es mejor conductor, la sal o el azúcar?. Mario no tuvo dudas, respondió que era la sal sin agotar los 60 segundos que tiene de tiempo. Cuando el tiempo estaba a punto de agotarse la actriz y madrina Remedios Cervantes cambió la respuesta haciéndole perder los 5000 euros al concursante. Ella no parecía darse cuenta de que acababa de meter la pata haciéndole perder el dinero a su apadrinado hasta que vio la cara de Mario. El público y el conductor del programa ponían cara de sorpresa. El concursante sólo se llevó el juego de mesa de "Atrapa un Millón" y la oportunidad de volver a concursar otra vez, eso si, con alguien de su familia ". La metedura de pata de Remedios ya no tiene remedio, y hace pensar en el nivel cultural tan bajo de los famosos y actores cuando tienen que responder sin tener delante un guión. Lo hemos podido ver muchas veces cuando hacen ediciones especiales de concursos en los que participan actores y famosos (por razones que nadie consigue determinar) con el propósito de recaudar dinero para alguna obra benéfica de su elección pero que son incapaces de responder a preguntas que podría responder cualquier criatura de 10 años sin problemas.

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

L'expresident brasiler Lula da Silva, la seva successora Dilma Rousseff, el president veneçolà Hugo Chávez, el president paraguaià Fernando Lugo i ara la presidenta argentina Cristina Fernández tenen en comú no només ser o haver estat els caps d'Estat de repúbliques llatinoamericanes sinó haver contret càncer. Això ha fet que Hugo Chávez sempre disposat a donar les culpes de tot als Estats Units també hagi insinuat que els Estats Units estan darrera del càncer de tots quatre dirigents. Chávez tira la pedra i amaga la mà ja que diu: “Jo no estic acusant ningú. Només estic fent ús de la meva llibertat per a reflexionar i emetre comentaris davant de fets molt estranys i difícils d'explicar”. Chávez reconeix que no té cap prova però després es pregunta: “Seria estrany que els nord-americans haguessin desenvolupat una tecnologia per induir el càncer i que ningú ho sàpiga fins ara i es descobreixi d'aquí a 50 anys o no sé quants?”. Chávez sempre està acusant els Estats Units d'impulsar complots per derrocar-lo. Que als EUA els agradaria derrocar Chávez no és cap secret, però em sembla que Chávez comença a veure complots imaginaris on no n'hi ha com els passa a molts dictadors.







CHÁVEZ ACUSA EEUU DE PROVOCAR CANCER A LOSLÍDERES LATINOAMERICANOS

El expresidente brasileño Lula da Silva, su sucesora Dilma Rousseff, el presidente venezolano Hugo Chávez, el presidente paraguayo Fernando Lugo y ahora la presidenta argentina Cristina Fernández tienen en común no sólo ser o haber sido los jefes de Estado de repúblicas latinoamericanas sino haber contraído cáncer. Ésto ha hecho que Hugo Chávez siempre dispuesto a echar las culpas de todo a los Estados Unidos también haya insinuado que Estados Unidos está detrás del cáncer de los cuatro dirigentes. Chávez tira la piedra y esconde la mano ya que dice: "Yo no estoy acusando a nadie. Sólo estoy haciendo uso de mi libertad para reflexionar y emitir comentarios ante hechos muy extraños y difíciles de explicar". Chávez reconoce que no tiene ninguna prueba pero luego se pregunta:"¿Sería extraño que los norteamericanos hubieran desarrollado una tecnología para inducir el cáncer y que nadie lo sepa hasta ahora y se descubra dentro de 50 años o no sé cuántos?" .Chávez siempre está acusando a los Estados Unidos de impulsar complots para derrocarlo. Que en EEUU les gustaría derribar Chávez no es ningún secreto, pero me parece que Chávez empieza a ver complots imaginarios donde no los hay como les pasa a muchos dictadores.

QUI HA ROBAT EL 30 DE DESEMBRE?

QUI HA ROBAT EL 30 DE DESEMBRE?


Joaquin Sabina es preguntava que qui li havia robat el mes d'abril, a Samoa i Tokelau són més modestos i es conformen només a perdre un dia. Els ciutadans de Samoa i Tokelau veuran com el seu any 2011 tindrà un dia menys que el 2011 de la resta de la Terra. Quan sigui la mitjanit del 29 el seu calendari farà un salt al 31. Samoa ho fa per adaptar-se a la llei de la línia internacional de canvi de data, i Tokelau perquè administrativament depenen de Samoa. El fet curiós serà que ara aquesta Samoa i la que està sota jurisdicció dels Estats Units que estan a una hora de vol es trobaran per calendari a un dia de distància. És a dir, que qualsevol que faci un viatge entre les dues Samoa, un viatge de només una hora de temps real serà com si hagués viatjat un dia endavant o enrere, depenent del sentit del viatge, en el calendari. No tothom ho veu positiu. Falealupo era l'últim lloc del món en què es canviava d'any, un atractiu turístic que han perdut amb aquest canvi, aquest privilegi passa a la Samoa nord-americana. Samoa i Tokelau es converteixen en els primers llocs del món a rebre l'Any Nou.
La idea d'aquest canvi ha estat del primer ministre samoà, Tuilaepa Sailele, que opina que cada setmana es perdien dos dies de negocis perquè quan al seu país és divendres a Nova Zelanda i Austràlia és dissabte. I quan els samoans van el diumenge a l'església a Austràlia i Nova Zelanda és dilluns.
El canvi no agrada a tothom. D'una banda estan els escèptics que posen en dubte que el canvi de data sigui tan positiu per a l'economia del país. Però són els seguidors de l'Església Adventista del Setè Dia que consideren que aquesta decisió atempta contra el cicle de la creació divina en una setmana perquè, segons ells, la línia de canvi de data és imaginària. “Déu – afirmava Noeline Cutts en una carta dirigida al Samoan Observer l'octubre passat – no reconeixerà el nostre dret arbitrari d'eliminar un dia del calendari, eliminant el cicle setmanal. Els adventistes del setè dia no reconeixerem aquest canvi”. Doncs la realitat del nou calendari els donarà un calbot perquè si ells continuen regint—se pel calendari anterior poden trobar-se problemes quan vulguin realitzar gestions administratives. Em fa gràcia que aquesta persona decideixi parlar en nom de Déu i ho faci per oposar-se a un ajust del calendari que molt probablement s'hauria d'haver realitzat molts anys abans.
La línia de canvi de data va ser establida per l'escocès Candor Fleming cap a l'any 1884 a la línia de 180 graus de longitud i va ser aprovada en una conferència celebrada a Washington per decidir si el primer meridià havia de ser el de París o el de Londres. Richard Strachey, partidari de Greenwich va considerar que la línia de canvi de data s'hauria d'establir “en un lloc deshabitat de la Terra i no en el centre de la civilització”. Mentrestant a Samoa, cap a l'any 1892, el governant de l'arxipèlag, Mailetoa Laupepa va establir per Samoa el fus horari dels Estats Units per facilitar-ne el comerç amb aquell país. L'actual primer ministre el que fa és canviar la decisió que es va prendre llavors. Per tant és absurd que l'EASD consideri que això atempta contra la llei de Déu ja que si de cas hauria estat la decisió de 1892 i no la d'ara la que trencaria amb els designis divins.
No és la primera vegada que realitzant un ajust del calendari es perden dies. L'any 1582 va fer-se una reforma del calendari julià vigent des que Juli Cèssar va instaurar-lo l'any 46 A. de C. fins l'any 1582, aquest ajust va suposar que s'eliminessin 10 dies del calendari, del 4 d'octubre va passar-se directament al 15 d'octubre, aquest calendari que és el vigent actualment du per nom calendari gregorià en honor del Papa Gregori XIII que el va impulsar. Els dos casos, però no són iguals ja que allò va ser una reforma d'un calendari per corregir els errors del calendari julià en què no s'aconseguia compensar correctament la precessió dels equinoccis, mentre que el cas de Samoa i Tokelau té relació amb els fusos horaris. Cal afegir que l'adopció del calendari gregorià no es va produir a tots els països alhora, alguns ho van fer immediatament i altres no ho van fer fins el segle XX.
Tokelau té uns 1400 habitants, i el més destacat és el seu domini .tk a Internet..








¿QUIÉN HA ROBADO EL 30 DE DICIEMBRE?
Joaquin Sabina se preguntaba que quién le había robado el mes de abril, en Samoa y Tokelau son más modestos y se conforman sólo a perder un día. Los ciudadanos de Samoa y Tokelau verán como su año 2011 tendrá un día menos que en 2011 del resto de la Tierra. Cuando sea la medianoche del 29 su calendario hará un salto al 31. Samoa lo hace para adaptarse a la ley de la línea internacional de cambio de fecha, y Tokelau para administrativamente dependen de Samoa. Lo curioso será que ahora esta Samoa y la que está bajo jurisdicción de los Estados Unidos que están a una hora de vuelo se encontrarán por calendario un día de distancia. Es decir, que cualquiera que haga un viaje entre las dos Samoa, un viaje de sólo una hora de tiempo real será como si hubiera viajado un día adelante o atrás, dependiendo del sentido del viaje, en el calendario. No todo el mundo lo ve positivo. Falealupo era el último lugar del mundo en el que se cambiaba de año, un atractivo turístico que han perdido con este cambio, este privilegio pasa a la Samoa estadounidense. Samoa y Tokelau se convierten en los primeros lugares del mundo en recibir el Año Nuevo.
La idea de este cambio ha sido el primer ministro samoano, Tuilaepa Sailele, que opina que cada semana se perdían dos días de negocios porque cuando en su país es viernes en Nueva Zelanda y Australia es sábado. Y cuando los samoanos fueron el domingo a la iglesia en Australia y Nueva Zelanda es lunes.
El cambio no gusta a todo el mundo. Por un lado están los escépticos que ponen en duda que el cambio de fecha sea tan positivo para la economía del país. Pero son los seguidores de la Iglesia Adventista del Séptimo Día que consideran que esta decisión atenta contra el ciclo de la creación divina en una semana porque, según ellos, la línea de cambio de fecha es imaginaria. "Dios - afirmaba Noeline Cutts en una carta dirigida al Samoan Observer en octubre pasado - no reconocerá nuestro derecho arbitrario de eliminar un día del calendario, eliminando el ciclo semanal. Los adventistas del séptimo día no reconoceremos este cambio". Pues la realidad del nuevo calendario les dará un coscorrón porqué si ellos continúan rigiéndose por el calendario anterior pueden encontrarse problemas cuando quieran realizar gestiones administrativas. Me hace gracia que esa persona decida hablar en nombre de Dios y lo haga para oponerse a un ajuste del calendario que muy probablemente se tendría que haber realizado muchos años antes.
La línea de cambio de fecha fue establecida por el escocés Candor Fleming hacia el año 1884 en la línea de 180 grados de longitud y fue aprobada en una conferencia celebrada en Washington para decidir si el primer meridiano debía ser el deParís o el de Londres. Richard Strachey, partidario de Greenwich consideró que la línea de cambio de fecha se debería establecer "en un lugar deshabitado de la Tierra y no en el centro de la civilización". Mientras en Samoa, hacia el año 1892, el gobernante del archipiélago, Mailetoa Laupepa estableció por Samoa el huso horario de los Estados Unidos para facilitar el comercio con ese país. El actual primer ministro lo que hace es cambiar la decisión que se tomó entonces. Por lo tanto es absurdo que la EASD considere que ello atenta contra la ley de Dios ya que si acaso hubiera sido la decisión de 1892 y no la de ahora la que rompería con los designios divinos.
No es la primera vez que realizando un ajuste del calendario se pierden días. El año 1582 se hizo una reforma del calendario juliano vigente desde que Julio Cesar instauró el próximo año 46 A. de C. hasta el año 1582, este ajuste supuso que se eliminaran 10 días del calendario, del 4 de octubre se pasó directamente al 15 de octubre, este calendario que es el vigente actualmente lleva por nombre calendario gregoriano en honor del Papa Gregorio XIII que lo impulsó. Los dos casos, pero no son iguales ya que aquello fue una reforma de un calendario para corregir los errores del calendario juliano en que no conseguía compensar correctamente la precesión de los equinoccios, mientras que el caso de Samoa y Tokelau tiene relación con los husos horarios.Hay que añadir que la adopción del calendario gregoriano no se produjo en todos los países al mismo tiempo, algunos lo hicieron inmediatamente y otros no lo hicieron hasta el siglo XX.
Tokelau tiene unos 1400 habitantes, y lo más destacado es su dominio. Tk en Internet.

29 de des. 2011

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU


Si no fos certa l'escena semblaria part d'una comèdia esbojarrada però de vegades la realitat aconsegueix ser més delirant que la ficció. Ni al guionista més boig després d'una nit d'alcohol se li hauria ocorregut aquesta escena. Comencem dient que els protagonistes són clergues, uns pertanyen a l'Església Ortodoxa Grega i els altres a l'Església Apostòlica Armènia. I el lloc és la Basílica de la Nativitat, a Betlem. Aquest temple és un dels més antics i s'alça en el mateix lloc on va néixer Jesús. El lloc és administrat per l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Grega i és considerat un lloc sagrat tant pels cristians com pels musulmans. El temple original construït en el segle IV per ordre de l'Emperador Constantí va ser destruït el segle VI durant una revolta dels samaritans. Cada grup religiós s'ocupa d'administrar una part del temple i cada any quan fan la neteja es produeixen incidents quan algun dels capellans d'un grup entra en el terreny administrat per l'altre grup. Sembla que aquests homes de Déu no practiquen gaire allò d'estimar als altres o posar l'altra galta, aquests homes de Déu ho solucionen llançant-se les escombres pel cap els uns als altres. La policia palestina va haver d'intervenir per aturar la batalla campal encara que no van realitzar cap arrest ja que els que es barallaven eren clergues.





Vídeo: Pelea entre curas en Belén





A GOLPES DE ESCOBA EN EL NOMBRE DE DIOS

Si no fuera cierta la escena parecería parte de una comediaalocada pero a veces la realidad consigue ser más delirante que la ficción. Ni el guionista más loco después de una noche de alcohol se le habría ocurrido esta escena. Empezamos diciendo que los protagonistas son clérigos, unos pertenecen a la IglesiaOrtodoxa Griega y los demás en la Iglesia Apostólica Armenia. Yel lugar es la Basílica de la Natividad, en Belén. Este templo es uno de los más antiguos y se alza en el mismolugar donde nació Jesús. El lugar es administrado por la IglesiaCatólica y la Iglesia Ortodoxa Griega y es considerado un lugar sagrado tanto por cristianos como por musulmanes. El templooriginal construido en el siglo IV por orden del EmperadorConstantino fue destruido en el siglo VI durante una revuelta de los samaritanos. Cada grupo religioso ocupa de administrar una parte del temploy cada año cuando hacen la limpieza se producen incidentescuando alguno de los sacerdotes de un grupo entra en el terrenoadministrado por el otro grupo. Parece que estos hombres de Dios no practican mucho lo de amar a los demás o poner la otra mejilla, estos hombres de Dios lo solucionan lanzándose lasescobas por la cabeza unos a otros. La policía palestina tuvo que intervenir para detener la batalla campal aunque no realizaron ningún arresto ya que los que sepeleaban eran clérigos.

28 de des. 2011

CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL - CONFLICTES INTERNS - ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT

CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL - CONFLICTES INTERNS - ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT


CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL

Creen vasos sanguinis amb cèl•lules embrionàries

Un equip dirigit pels doctors Josef Itskovitz-Eldor, cap del departament de ginecologia i obstetrícia de l'hospital Rambam i el doctor Ayelet Dar-Vaknin del laboratori de cèl•lules mare de la facultat de medecina del Technion, a Haifa van aconseguir crear cèl•lules del sistema circulatori anomenades perícits que són una part fonamental dels vasos sanguinis. Van injectar aquestes cèl•lules als músculs de les potes de ratolins que tenien els vasos sanguinis obstruïts i els perícits van crear nous vasos rehabilitant les cèl•lules dels músculs. Els perícits van ser creats a partir de cèl•lules embrionàries procedents d'òvuls fecundats donats per a la investigació i de cèl•lules mare induïdes agafades de cèl•lules d'adults reprogramades per manipulació genètica per a què es converteixin en cèl•lules embrionàries. Aquestes cèl•lules poden servir per tractar malalties cardíaques, vasculars o la diabetis.

CONFLICTES INTERNS

La violència dels colons avergonyeix Israel

Els actes violents comesos pels colons preocupen al govern d'Israel. Des de fa unes quantes setmanes es poden llegir notícies sobre els actes violents comesos per grups de colons. El primer ministre Binyamin Netanyahu va declarar que “no podem acceptar el vandalisme contra les mesquites o l'atac contra els oficials de policia, els soldats o la gent innocent. Això pot succeir, però si succeeix hem d'actuar amb tota l'autoritat contra els perpetradors”. Netanyahu va fer aquestes declaracions a la base de la Brigada Efraim que va ser assaltada per un grup de colons ultradretans que van ferir al comandant i al seu lloctinent una setmana abans. Durant aquesta visita el primer ministre Netanyahu, el ministre de defensa Barak i el cap de l'Estat major Gantz, van encendre la primera espelma de la Januca. Netanyahu va considerar que aquell incident era una taca sobre el compliment de la llei i sobre els colons que s'ha d'esborrar: “Si vostès agafen la camisa més blanca a tot l'Estat d'Israel que és una nació que compleix la llei i la taquen, tota la camisa estarà tacada. L'incident taca tot l'Estat d'Israel que és una nació que respecta la llei (...). Hem d'unir forces contra el fenomen de l'extremisme i esborrar la seva taca”. Va reconèixer la situació tan difícil en que es troba el Tzáhal havent de mantenir la seguretat de la població i alhora defensar-se dels colons. Netanyahu reconeix que la majoria dels colons són respectuosos amb la llei i que cal protegir-los a ells “i als palestins que estan sota el nostre control”. Va denunciar que les accions violentes d'aquests colons extremistes són actes de “terrorisme i la nostra tasca és fer tot el que es pugui per aturar-lo, incloent-hi les regulacions d'emergència i els càstigs”. No deu ser fàcil haver de protegir a aquests grups extremistes que es dediquen a atacar als soldats que estan allà per protegir-los però alhora també han de provar d'impedir que aquests colons cometin actes vandàlics contra els palestins. Tampoc deu ser fàcil provar de convèncer als colons que no es prenguin la justícia per la seva mà.

Conflicte amb els ultraortodoxes jueus

Per si no hi havia prou problemes amb els islamistes que amenacen l'Estat d'Israel amb l'anihilació també els ultraortodoxes jueus estan creant conflictes greus. Des de les anomenades dones-talibans, dones d'una secta jueva ultraortodoxa extremista que van tant o més tapades que les dones afganeses, fins a conflictes entre ultra ortodoxos jueus que agredeixen dones jueves als transports públics i jueus laics. Des de fa unes setmanes els ultraortodoxes estan protagonitzant incidents variats. Un jueu ultraortodox va ser arrestat per escopir a una dona, Alisa Coleman, del moviment religiós sionista nacional que estava ajudant les seves alumnes a pujar a un autobús. La raó adduïda per l'agressor és que Alisa Coleman no anava vestida amb modèstia. Aquesta dona, originària de la Gran Bretanya va anar a l'escola per “protegir” les nenes i que poguessin pujar als autobusos. La situació que es viu a Beit Shemesh ha fet el primer ministre Netanyahu i altres polítics israelians hagin decidit intervenir. El ministre Yuval Steinitz va exigir l'arrest dels extremistes religiosos que agredeixen dones i nenes titllant-los de “psicòpates mediocres que han d'estar darrera les reixes” i va instar al ministre de l'Interior Eli Ishai a eliminar les marques que divideixen els espais públics destinats a dones dels destinats als homes.

Netanyahu als haredim: "ISRAEL ÉS UNA DEMOCRÀCIA"

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va declarar que “Israel és una democràcia liberal occidental; i per això els espais públics estan oberts per a tots, homes i dones (...). Aquí no hi ha lloc per a la discriminació. La policia continuarà detenint a aquells que escopeixin, aixequin la mà i encalcen”. Va criticar els intents dels ultraortodoxes jueus pels seus intents d'excloure les dones de l'espai públic i pels incidents que des de fa unes setmanes protagonitzen.

Ehud Barak, ministre de defensa, no va estar-se de criticar també els ultraortodoxes pels incidents de Beit Shemesh: “Aquest és el cas d'extremistes religiosos que tracten de forçar el públic a prendre certes conductes i això és inacceptable (...). Tots els organismes encarregats de fer complir la llei hauran de treballar junts per acabar amb això”. Netanyahu va donar l'ordre al govern i policia locals – de Beit Shemesh - que retiressin els cartells que obliguen les dones a caminar per l'altra vorera del carrer. Tampoc feia bromes el ministre d'Aigua i Energia Uzi Landau dient que “els extremistes ultraortodoxes han de ser tractats com els anarquistes d'esquerres i els joves colons d'ultradreta – de manera decisiva”.

Netanyahu té intenció de reunir-se amb els polítics ultraortodoxes per convèncer-los que parlin amb les seves comunitats per acabar amb la segregació de les dones als espais públics.

ENFRONTAMENTS ENTRE LA POLICIA I ELS ULTRAORTODOXES

A Beit Shemesh centenars d'ultraortodoxes van enfrontar-se a la policia. Els ultraortodoxes o haredim van cremar contenidors d'escombraries i van tirar pedres contra la policia. Un dels ultraortodoxes va ser arrestat per la policia i van netejar el barri dels cartells que en aquesta zona obliguen les dones a caminar per l'altra vorera. La supressió d'aquests cartells i la presència d'una unitat mòbil del canal 10 de la televisió que provava de gravar un reportatge van ser l'origen dels incidents.

Netanyahu ha anunciat que prendrà mesures per acabar amb aquestes situacions d'intolerància per part dels ultraortodoxes.

EL PRESIDENT D'ISRAEL ES PRONUNCIA

El president Shimon Peres va convocar a la ciutadania a participar en una manifestació contra l'exclusió de les dones a Beit Shemesh. “Avui el poble i no només els agents de policia estan sotmesos a prova. Tothom – religiosos, seculars i tradicionalistes – han de defensar la naturalesa de l'Estat d'Israel enfront d'un petit grup que compromet la solidaritat de la nació”. Les principals autoritats de l'Estat d'Israel han decidit que cal aturar la intolerància dels ultraortodoxes contra les dones i les nenes, que no es pot acceptar que no puguin caminar per les mateixes voreres que els homes o que puguin ser agredides perquè un d'aquests fanàtics cregui que no van vestides apropiadament. “Ningú té el dret d'aixecar una mà o amenaçar a dones i nenes. No són els amos de l'univers”. El problema és que ells s'ho creuen, i com els integristes d'altres religions pretenen imposar els seus costums als altres, en aquest cas a altres jueus.

ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT

235 MILIONS DE DOLARS PEL SISTEMA ANTIMISSILS D'ISRAEL

Estats Units assignarà 235 milions d'euros pel desenvolupament del sistema de defensa antimíssils israelià. El sistema ha de servir per protegir Israel dels atacs amb míssils que poguessin realitzar l'Iran i Hezbolà. Els 235 milions de dòlars es destinarien a la producció del sistema Fona de David per interceptar coets de mig abast i pel JETZ 2 i 3 per interceptar míssils de llarg abast.

VETAT CONTRACTE DE DEFENSA AMB TURQUIA

La relació entre Israel i Turquia no només sembla que no millora sinó que empitjora. Els militars israelians van decidir cancel•lar un contracte amb Turquia que arribava als 141 milions de dòlars. La principal raó adduïda és el temor que equips electrònics avançats venuts a Turquia acabin en mans de països enemics d'Israel, especialment a les mans de l'Iran. Entre aquests hi ha dispositius electroòptics amb què s'havien d'equipar els avions turcs i que ja equipen els avions israelians. Un oficial de defensa israelià va reconèixer que la relació amb Turquia és molt important però que “al mateix temps tenim una responsabilitat per la seguretat de cada producte que rep una llicència d'exportació”. La crisi va començar arran de l'intent d'un vaixell turc que va intentar trencar el bloqueig a Gaza. Al govern islamista turc no li va agradar que els israelians abordessin el vaixell turc que intentava arribar a Gaza i que durant l'operació morissin nou islamistes turcs, islamistes com l'actual govern turc, i que no eren els pacifistes que pretenien fer creure. La mort dels nou islamistes turcs que intentaven arribar al territori controlat per l'organització terrorista Hamàs va provocar una crisi diplomàtica que el govern turc – cada vegada més islamista i menys moderat – pràcticament trenqués relacions amb Israel i cada dia que passa sembla que el govern islamista d'Erdogan faci tot el possible perquè les relacions entre ambdós països no arribin a refer-se. El ministre turc Davutoglu va declarar que Turquia havia posat a “Israel de genolls”. En aquestes circumstàncies no tindria cap lògica vendre equips electrònics a Turquia que aquest país podria acabar venent als enemics d'Israel.

EL GENOCIDI ARMENI

Fa uns dies l'Assemblea Francesa va aprovar una llei que condemnava la negació del genocidi armeni, no era una condemna del genocidi sinó la negació del genocidi. A França també és punible la negació de l'holocaust, com en altres països europeus. Aquesta aprovació va enutjar el govern islamista turc que ha refredat les seves relacions amb França. Turquia condemna als que denuncien o parlen del genocidi armeni i oficialment no va existir aquest genocidi, només van ser una mica durs amb els armenis que van tenir el mal gust per fotre als pobres otomans i turcs de morir-se, depenent de les fonts, fins a 1,5 milions d'armenis. Els turcs reconeixen que van morir entre 300.000 i 600.000 armenis, com si fossin pocs. “Una tonteria, ui, acabo de matar mig milió de persones, quina mala sort”.

La Kneset estudiarà si reconeix o no el genocidi armeni comés pels turcs durant la Primera Guerra Mundial amb el propòsit de fixar una data per a commemorar aquesta tragèdia. La proposta ha estat presentada diverses vegades a comissions tancades de la comissió de defensa i exteriors de la Kneset però va acabar sent refusada. La diputada Zahava Gal On es mostra molt crítica amb el govern israelià per no haver aprovat el reconeixement del genocidi armeni perquè “des de fa anys que el govern d'Israel es nega a reconèixer el genocidi per raons cíniques, estratègiques i econòmiques, degut als lligams amb Turquia” i creu que “ara donat l'estat de les relacions entre ambdós països, no puc descartar que el ministeri d'Exteriors estigui explotant aquest assumpte” per sacsejar als turcs. Segurament molts governs democràtics accepten tenir tractes comercials amb països que de democràtics tenen només un vernís sota els qual s'amaga la conculcació de drets fonamentals de pobles i ciutadans. Israel com la majoria dels països europeus tenien relacions amb Turquia fent negocis amb una mà i tapant-se el nas amb l'altre però arriba un punt que hi ha qui es farta del xantatge, i més quan el que es veu és que Turquia cada dia s'està islamitzant més. Deu fer un o dos mesos que Turquia va unir-se als iranians per encalçar als kurds, i cal dir, que el vaixell Mavi Marmara era turc, que estava noliejat per islamistes i que es dirigien a una zona controlada per l'organització terrorista Hamàs, braç de l'Iran, el principal enemic d'Israel.

El ministeri d'Exteriors israelià va advertir que si s'aprovés el reconeixement del genocidi armeni les relacions amb Turquia podrien malmetre's encara més. Turquia no ha fet cap esforç per la seva part per reconduir la situació, fins i tot va amenaçar d'enviar la seva Armada de guerra per protegir futures flotilles proHamàs, advertint que atacarien qualsevol vaixell israelià que s'acostés als vaixells proHamàs. És evident que Turquia no té interès en recompondre les relacions amb Israel. Turquia no és un “aliat” en què es pugui confiar, ni Europa ni Israel haurien de tenir més tractes amb Turquia que els que puguin tenir dos Estats enfrontats, i deixar d'acceptar el xantatge turc.

Una comissió de la Kneset va tractar si havien de fixar un dia de commemoració del genocidi armeni. Els partidaris de commemorar van adduir que el poble jueu que va patir l'holocaust no pot ignorar els genocidis en altres països. En contra està que això podria molestar a Turquia i que les relacions amb aquest país podrien deteriorar-se ja que Turquia es nega a reconèixer el genocidi armeni. El ministre d'Exteriors va dir que “aquest assumpte, podria deteriorar els nostres lligams amb Turquia”. “La nostra relació amb Turquia és molt fràgil i sensible en aquest moment i no podem creuar la línia – hem d'abordar el tema en forma intel•ligent. Tal decisió podria tindre greus conseqüències estratègiques”

El portaveu de la Kneset Reuven Rivlin creu que la situació actual no és producte de l'afebliment dels lligams entre ambdós països, i que Israel no pot ignorar ni negar que va haver-hi el genocidi armeni. El diputat Arie Eldad que va ser un dels impulsors del debat va dir que “en el passat ens deien que no podíem discutir el tema per les nostres bones relacions amb Turquia. Ara ens diuen que no podem discutir per les nostres males relacions. No podem esborrar un capítol de la història. No podem ignorar aquesta qüestió degut als nostres interessos”.

Com que sé per on poden anar algunes de les opinions sobre aquest tema i algú pot començar a parlar del “genocidi palestí” voldria fer unes quantes puntualitzacions. Acusar a Israel de perpetrar un genocidi contra els palestins és ignorar la realitat i la història. Matar 1400 palestins, dels quals la meitat eren terroristes d'Hamàs no és un genocidi. Egipte, Síria i Jordània han assassinat molts més palestins dels que hagi pogut matar Israel. I no hi ha per part d'Israel un pla per exterminar els palestins, en canvi si que l'organització terrorista Hamàs té en els seus estatuts la destrucció d'Israel i dels jueus, és a dir, Hamàs té escrit en el que seria la seva ideologia terrorista com a punt fonamental l'extermini dels jueus. De fet, la situació palestina és responsabilitat dels propis palestins i dels països àrabs. Als palestins se'ls va concedir l'any 1947 un Estat al qual van renunciar, un Estat que només havien de declarar l'any 1948. I porten 63 anys tractant d'aconseguir un Estat mitjançant el terrorisme i la guerra al qual van renunciar quan el podien haver declarat sense vessar ni una gota de sang. Caldrà recordar que els líders palestins van tenir importants lligams amb el nazisme, el muftí de Jerusalem va ser aliat de Hitler, per tant, és normal que de genocidis en tinguin alguna idea, van ser alumnes no gaire aplicats de gent que va exterminar 10 milions de persones. Això que ara nomenem palestins van viure sota el domini dels otomans, que no van ser gens magnànims amb els pobles que van esclafar. Sorprèn veure que els palestins siguin tan amics – hauríem de dir lacais – dels pobles que realment els han usat o massacrat segons les seves conveniències. Sirians, egipcis o jordans han assassinat molts més palestins que els que mai hagin pogut matar els israelians. I els propis palestins s'han assassinat entre ells amb fruïció per molt que ara Hamàs i Fatah es dediquin a dir que s'estimen molt.

COETS PALESTINS CONTRA ISRAEL

Un coet palestí va caure a Ashkelon, un projectil de morter a Eshkol. No van haver-hi danys personals ni materials perquè els dos projectils van caure en àrees deshabitades.

ISLAMISTES EGIPCIS I EL TRACTAT DE PAU AMB ISRAEL

El partit islamista egipci Al Nur vol modificar les “clàusules explotadores” del Tractat de Pau amb Israel. Aquesta organització salafista diu que no farà res que perjudiqui a Egipte i els seus ciutadans perquè seria greu que Egipte incomplís un acord internacional malgrat que el va signar una dictadura. Segons aquests islamistes egipcis “el partit s'oposa tenaçment a la normalització, als intents de diàleg i d'establir relacions amb una entitat que vol esborrar la nostra identitat, ocupa la nostra terra, imposa bloqueig als nostres germans i dona suport fermament als nostres botxins”. Parlen en nom dels islamistes, dels egipcis, dels islamistes egipcis?. No queda clar. Seria convenient que aclarissin si volen la pau amb Israel o no, i no dir que estan en contra, que canviaran clàusules dels acords, i després dir que respectaran els acords signats pel govern egipci malgrat que aquest era una dictadura amb la que no estan d'acord. Un acord és precisament això, un acord que signen totes les parts implicades i que si alguna d'elles vol fer modificacions ho ha de discutir amb totes les altres parts i tractar d'arribar a un acord, en cas contrari es considera un trencament de l'acord. I després de 63 anys de conflicte entre ambdós paísos i tres guerres és molt arriscat canviar unilateralment les condicions del tractat de pau. Crec que el nou govern egipci hauria de parlar clar i deixar de jugar a la puta i la Ramoneta. Quina és la identitat que segons els salafistes egipcis vol esborrar Israel?. Sembla que ser uns fanàtics religiosos islàmics els deixa incapacitats per dir la veritat quan parlen de terra ocupada. Israel va ocupar territori egipci que posteriorment va retornar com a part dels acords de pau. Era evident que a Israel no l'interessava gens i van fer un enorme sacrifici acceptant que un dels països que els havia atacat tres vegades tornés a tenir la seva frontera amenaçant l'existència de l'Estat d'Israel. Suposo que quan els islamistes egipcis es queixen del bloqueig israelià a Gaza és perquè senten que Hamàs no pugui proveir-se d'armes amb impunitat. Amb un govern islamista a Egipte a Hamàs se li obren grans possibilitats. La primavera àrab està servint per l'ascens de règims islamistes que donen suport a grups terroristes islàmics. Compadiria els egipcis per haver derrocat del poder a Mubarak per posar a una gent que faran bo al dictador Mubarak, però no ho faré, estic d'acord amb qui diu que cada poble té els tirans que es mereix, però seria demanar molt que provin de gaudir-ne ells solets dels seus tirans.







CIENCIA MÉDICA EN ISRAEL - CONFLICTOS INTERNOS - ISRAEL Y SU SEGURIDAD

CIENCIA MÉDICA EN ISRAEL

Crean vasos sanguíneos con células embrionarias

Un equipo dirigido por los doctores Josef Itskovitz-Eldor, jefe del departamento de ginecología y obstetricia del hospital Rambam y el doctor Ayelet Dar-Vaknin del laboratorio de células madre de la facultad de medicina del Technion, en Haifa lograron crear células células del sistema circulatorio llamadas pericitos que son una parte fundamental de los vasos sanguíneos. Inyectaron estas células en los músculos de las patas de ratones que tenían los vasos sanguíneos obstruidos y los pericitos crearon nuevos vasos rehabilitando las células de los músculos. Los pericitos fueron creados a partir de células embrionarias procedentes de óvulos fecundados donados para la investigación y de células madre inducidas tomadas de células de adultos reprogramadas por manipulación genética para que se conviertan en células embrionarias. Estas células pueden servir para tratar enfermedades cardíacas, vasculares o la diabetes.

CONFLICTOS INTERNOS

La violencia de los colonos avergüenza Israel

Los actos violentos cometidos por los colonos preocupan al gobierno de Israel. Desde hace unas semanas se pueden leer noticias sobre los actos violentos cometidos por grupos de colonos. El primer ministro Binyamin Netanyahu declaró que "no podemos aceptar el vandalismo contra las mezquitas o el ataque contra los oficiales de policía, los soldados o la gente inocente. Esto puede suceder, pero si sucede tenemos que actuar con toda la autoridad contra los perpetradores ". Netanyahu hizo estas declaraciones en la base de la Brigada Efraim que fue asaltada por un grupo de colonos ultraderechistas que hirieron al comandante ya su lugarteniente una semana antes. Durante esta visita el primer ministro Netanyahu, el ministro de Defensa Barak y el jefe del Estado mayor Gantz, encendieron la primera vela de la Januca. Netanyahu consideró que ese incidente era una mancha sobre el cumplimiento de la ley y sobre los colonos que se debe borrar: "Si ustedes toman la camisa más blanca en todo el Estado de Israel que es una nación que cumple la ley y la manchan, toda la camisa estará manchada. El incidente mancha todo el Estado de Israel que es una nación que respeta la ley (...). Debemos unir fuerzas contra el fenómeno del extremismo y borrar su mancha ". Reconoció la situación tan difícil en que se encuentra el Tzahal debiendo mantener la seguridad de la población ya la vez defenderse de los colonos. Netanyahu reconoce que la mayoría de los colonos son respetuosos con la ley y que hay que protegerlos a ellos "y los palestinos que están bajo nuestro control". Denunció que las acciones violentas de estos colonos extremistas son actos de "terrorismo y nuestra tarea es hacer todo lo posible para detenerlo, incluyendo las regulaciones de emergencia y los castigos". No debe ser fácil tener que proteger a estos grupos extremistas que se dedican a atacar a los soldados que están allí para protegerlos pero a la vez también deben tratar de impedir que estos colonos cometan actos vandálicos contra los palestinos. Tampoco debe ser fácil intentar convencer a los colonos que no se tomen la justicia por su mano.

Conflicto con los ultraortodoxas judíos

Por si no había suficientes problemas con los islamistas que amenazan el Estado de Israel con la aniquilación también los ultraortodoxas judíos están creando conflictos graves. Desde las llamadas mujeres-talibanes, mujeres de una secta judía ultraortodoxa extremista que tanto o más tapadas que las mujeres afganas, hasta conflictos entre ultra ortodoxos judíos que agreden mujeres judías en los transportes públicos y judíos laicos. Desde hace unas semanas los ultraortodoxas están protagonizando incidentes variados. Un judío ultraortodoxo fue arrestado por escupir a una mujer, Alisa Coleman, del movimiento religioso sionista nacional que estaba ayudando sus alumnos a subir a un autobús. La razón aducida por el agresor es que Alisa Coleman no iba vestida con modestia. Esta mujer, originaria de Gran Bretaña fue a la escuela para "proteger" las niñas y que pudieran subir a los autobuses. La situación que se vive en Beit Shemesh ha hecho el primer ministro Netanyahu y otros políticos israelíes hayan decidido intervenir. El ministro Yuval Steinitz exigió el arresto de los extremistas religiosos que agreden mujeres y niñas tildándolos de "psicópatas mediocres que deben estar detrás de las rejas" e instó al ministro del Interior Eli Isha a eliminar las marcas que dividen los espacios públicos destinados a mujeres de los destinados a los hombres.

Netanyahu a los haredim: "ISRAEL ES UNA DEMOCRACIA"

El primer ministro israelí Benjamin Netanyahu declaró que "Israel es una democracia liberal occidental, y por eso los espacios públicos están abiertos para todos, hombres y mujeres (...). Aquí no hay lugar para la discriminación. La policía continuará deteniendo a aquellos que escupían, levanten la mano y acosan ". Criticó los intentos de los ultraortodoxas judíos por sus intentos de excluir a las mujeres del espacio público y por los incidentes que desde hace unas semanas protagonizan.

Ehud Barak, ministro de defensa, no estuvo de criticar también los ultraortodoxas por los incidentes de Beit Shemesh: "Este es el caso de extremistas religiosos que tratan de forzar al público a tomar ciertas conductas y eso es inaceptable (... ). Todos los organismos encargados de hacer cumplir la ley deberán trabajar juntos para acabar con eso ". Netanyahu dio la orden al gobierno y policía locales - de Beit Shemesh - que retiraran los carteles que obligan a las mujeres a caminar por la otra acera de la calle. Tampoco hacía bromas al Ministro de Agua y Energía Uzi Landau diciendo que "los extremistas ultraortodoxas deben ser tratados como los anarquistas de izquierdas y los jóvenes colonos de ultraderecha - de manera decisiva".

Netanyahu tiene intención de reunirse con los políticos ultraortodoxas para convencerles de que hablen con sus comunidades para acabar con la segregación de las mujeres en los espacios públicos.

ENFRENTAMIENTOS ENTRE LA POLICÍA Y LOS ultraortodoxo

En Beit Shemesh cientos de ultraortodoxas se enfrentaron a la policía. Los ultraortodoxas o haredim quemaron contenedores de basura y arrojaron piedras contra la policía. Uno de los ultraortodoxas fue arrestado por la policía y limpiar el barrio de los carteles que en esta zona obligan a las mujeres a caminar por la otra acera. La supresión de estos carteles y la presencia de una unidad móvil del canal 10 de la televisión que intentaba grabar un reportaje fueron el origen de los incidentes.

Netanyahu ha anunciado que tomará medidas para acabar con estas situaciones de intolerancia por parte de los ultraortodoxas.

EL PRESIDENTE DE ISRAEL SE PRONUNCIA

El presidente Shimon Peres convocó a la ciudadanía a participar en una manifestación contra la exclusión de las mujeres en Beit Shemesh. "Hoy el pueblo y no sólo los agentes de policía están sometidos a prueba. Todos - religiosos, seculares y tradicionalistas - deben defender la naturaleza del Estado de Israel frente a un pequeño grupo que compromete la solidaridad de la nación ". Las principales autoridades del Estado de Israel han decidido que hay que detener la intolerancia de los ultraortodoxas contra las mujeres y las niñas, que no se puede aceptar que no puedan caminar por las mismas aceras que los hombres o que puedan ser agredidas porque uno estos fanáticos crea que no van vestidas apropiadamente. "Nadie tiene el derecho de levantar una mano o amenazar a mujeres y niñas. No son los dueños del universo ". El problema es que ellos se lo creen, y como los integristas de otras religiones pretenden imponer sus costumbres a los demás, en este caso a otros judíos.

ISRAEL Y SU SEGURIDAD

235 MILLONES DE DOLARES POR sistema antimisiles DE ISRAEL

Estados Unidos asignará 235 millones de euros para el desarrollo del sistema de defensa antimisiles israelí. El sistema debe servir para proteger Israel de los ataques con misiles que pudieran realizar Irán y Hezbolá. Los 235 millones de dólares se destinarían a la producción del sistema Honda de David para interceptar cohetes de medio alcance y por JETZ 2 y 3 para interceptar misiles de largo alcance.

VETADO CONTRATO DE DEFENSA CON TURQUÍA

La relación entre Israel y Turquía no sólo parece que no mejora sino que empeora. Los militares israelíes decidieron cancelar un contrato con Turquía que llegaba a los 141 millones de dólares. La principal razón aducida es el temor de que equipos electrónicos avanzados vendidos en Turquía acaben en manos de países enemigos de Israel, especialmente en las manos de Irán. Entre estos hay dispositivos electroópticos con que debían equipar los aviones turcos y que ya equipan los aviones israelíes. Un oficial de defensa israelí reconoció que la relación con Turquía es muy importante pero que "al mismo tiempo tenemos una responsabilidad para la seguridad de cada producto que recibe una licencia de exportación". La crisis comenzó a raíz del intento de un barco turco que intentó romper el bloqueo a Gaza. Al gobierno islamista turco no le gustó que los israelíes abordaran el barco turco que intentaba llegar a Gaza y que durante la operación murieran nuevo islamistas turcos, islamistas como el actual gobierno turco, y que no eran los pacifistas que pretendían hacer creer. La muerte de los nueve islamistas turcos que intentaban llegar al territorio controlado por la organización terrorista Hamás provocó una crisis diplomática que el gobierno turco - cada vez más islamista y menos moderado - prácticamente rompiera relaciones con Israel y cada día que pasa parece que el gobierno islamista de Erdogan haga todo lo posible para que las relaciones entre ambos países no lleguen a recuperarse. El ministro turco Davutoglu declaró que Turquía había puesto a "Israel de rodillas". En estas circunstancias no tendría ninguna lógica vender equipos electrónicos en Turquía que este país podría acabar vendiendo los enemigos de Israel.

EL GENOCIDIO ARMENIO

Hace unos días la Asamblea Francesa aprobó una ley que condenaba la negación del genocidio armenio, no era una condena del genocidio sino la negación del genocidio. En Francia también es punible el negación del holocausto, como en otros países europeos. Esta aprobación enojó el gobierno islamista turco que ha enfriado sus relaciones con Francia. Turquía condena a los que denuncian o hablan del genocidio armenio y oficialmente no existió este genocidio, sólo fueron un poco duros con los armenios que tuvieron el mal gusto para joder a los pobres otomanos y turcos de morirse, dependiendo de las fuentes, hasta 1,5 millones de armenios. Los turcos reconocen que murieron entre 300.000 y 600.000 armenios, como si fueran pocos. "Una tontería, uno, acabo de matar medio millón de personas, qué mala suerte".

La Kneset estudiará si reconoce o no el genocidio armenio cometido por los turcos durante la Primera Guerra Mundial con el propósito de fijar una fecha para conmemorar esta tragedia. La propuesta ha sido presentada varias veces en comisiones cerradas de la comisión de defensa y exteriores de la Kneset pero acabó siendo rechazada. La diputada Zahavi Gales Dónde se muestra muy crítica con el gobierno israelí por no haber aprobado el reconocimiento del genocidio armenio porque "desde hace años que el gobierno de Israel se niega a reconocer el genocidio por razones cínicas, estratégicas y económicas, debido a los lazos con Turquía "y cree que" ahora dado el estado de las relaciones entre ambos países, no puedo descartar que el ministerio de Exteriores esté explotando este asunto "para sacudir a los turcos. Seguramente muchos gobiernos democráticos aceptan tener tratos comerciales con países que de democráticos tienen sólo un barniz bajo el que esconde la conculcación de derechos fundamentales de pueblos y ciudadanos. Israel como la mayoría de los países europeos tenían relaciones con Turquía haciendo negocios con una mano y tapándose la nariz con el otro pero llega un punto que hay quien se harta del chantaje, y más cuando lo que se ve es que Turquía cada día está islamizando más. Debe hacer uno o dos meses que Turquía se unió a los iraníes para perseguir a los kurdos, y hay que decir, que el barco Mavi Marmara era turco, que estaba fletado por islamistas y que se dirigían a una zona controlada por la organización terrorista Hamás , brazo de Irán, el principal enemigo de Israel.

El ministerio de Exteriores israelí advirtió que si se aprobara el reconocimiento del genocidio armenio las relaciones con Turquía podrían malograrse aún más. Turquía no ha hecho ningún esfuerzo por su parte para reconducir la situación, incluso amenazó con enviar su Armada de guerra para proteger futuras flotillas proHamàs, advirtiendo que atacarían cualquier buque israelí que se acercara a los barcos proHamàs. Es evidente que Turquía no tiene interés en recomponer las relaciones con Israel. Turquía no es un "aliado" en el que se pueda confiar, ni Europa ni Israel deberían tener más tratos con Turquía que los que puedan tener dos Estados enfrentados, y dejar de aceptar el chantaje turco.

Una comisión de la Kneset trató si debían fijar un día de conmemoración del genocidio armenio. Los partidarios de conmemorar adujeron que el pueblo judío que sufrió el holocausto no puede ignorar los genocidios en otros países. En contra está que esto podría molestar a Turquía y que las relaciones con este país podrían deteriorarse ya que Turquía se niega a reconocer el genocidio armenio. El ministro de Exteriores dijo que "este asunto, podría deteriorar nuestros vínculos con Turquía". "Nuestra relación con Turquía es muy frágil y sensible en este momento y no podemos cruzar la línea - tenemos que abordar el tema en forma inteligente. Tal decisión podría tener graves consecuencias estratégicas "

El portavoz de la Kneset Reuven Rivlin cree que la situación actual no es producto del debilitamiento de los lazos entre ambos países, y que Israel no puede ignorar ni negar que hubo el genocidio armenio. El diputado Arie Eldad que fue uno de los impulsores del debate dijo que "en el pasado nos decían que no podíamos discutir el tema para nuestras buenas relaciones con Turquía. Ahora nos dicen que no podemos discutir por nuestras malas relaciones. No podemos borrar un capítulo de la historia. No podemos ignorar esta cuestión debido a nuestros intereses".

Como sé por dónde pueden ir algunas de las opiniones sobre este tema y alguien puede empezar a hablar del "genocidio palestino" quisiera hacer unas cuantas puntualizaciones. Acusar a Israel de perpetrar un genocidio contra los palestinos es ignorar la realidad y la historia. Matar 1400 palestinos, de los cuales la mitad eran terroristas de Hamás no es un genocidio. Egipto, Siria y Jordania han asesinado muchos más palestinos de los que haya podido matar Israel. Y no hay por parte de Israel un plan para exterminar a los palestinos, en cambio si que la organización terrorista Hamás tiene en sus estatutos la destrucción de Israel y los judíos, es decir, Hamás tiene escrito en el que sería su ideología terrorista como punto fundamental el exterminio de los judíos. De hecho, la situación palestina es responsabilidad de los propios palestinos y los países árabes. A los palestinos se les concedió en 1947 un Estado al que renunciaron, un Estado que sólo tenían que declarar el año 1948. Y llevan 63 años tratando de conseguir un Estado mediante el terrorismo y la guerra al que renunciaron cuando lo podían haber declarado sin derramar ni una gota de sangre. Habrá que recordar que los líderes palestinos tuvieron importantes lazos con el nazismo, el mufti de Jerusalén fue aliado de Hitler, por lo tanto, es normal que de genocidios tengan alguna idea, fueron alumnos no muy aplicados de gente que exterminó 10 millones de personas. Esto que ahora llamamos palestinos vivieron bajo el dominio de los otomanos, que no fueron nada magnánimos con los pueblos que aplastaron. Sorprende ver que los palestinos sean tan amigos - deberíamos decir lacayos - los pueblos que realmente los han usado o masacrado según sus conveniencias. Sirios, egipcios o jordanos han asesinado muchos más palestinos que los que nunca hayan podido matar a los israelíes. Y los propios palestinos han asesinado entre ellos con fruición por mucho que ahora Hamás y Fatah se dediquen a decir que quieren mucho.

COHETES PALESTINOS CONTRA ISRAEL

Un cohete palestino cayó en Ashkelon, un proyectil de mortero en Eshkol. No hubo daños personales ni materiales porque los dos proyectiles cayeron en áreas deshabitadas.

ISLAMISTAS EGIPCIOS Y EL TRATADO DE PAZ CON ISRAEL

El partido islamista egipcio Al Nur quiere modificar las "cláusulas explotadoras" del Tratado de Paz con Israel. Esta organización salafista dice que no hará nada que perjudique a Egipto y sus ciudadanos porque sería grave que Egipto incumpliera un acuerdo internacional a pesar de que firmó una dictadura. Según estos islamistas egipcios "el partido se opone tenazmente a la normalización, los intentos de diálogo y de establecer relaciones con una entidad que quiere borrar nuestra identidad, ocupa nuestra tierra, impone bloqueo a nuestros hermanos y apoya firmemente a nuestros verdugos ". Hablan en nombre de los islamistas, los egipcios, los islamistas egipcios?. No queda claro. Sería conveniente que aclararan si quieren la paz con Israel o no, y no decir que están en contra, que cambiarán cláusulas de los acuerdos, y luego decir que respetarán los acuerdos firmados por el gobierno egipcio a pesar de que este era una dictadura con la que no están de acuerdo. Un acuerdo es precisamente eso, un acuerdo que firman todas las partes implicadas y que si alguna de ellas quiere hacer modificaciones debe discutir con todas las otras partes y tratar de llegar a un acuerdo, en caso contrario se considera una ruptura de el acuerdo. Y después de 63 años de conflicto entre ambos países y tres guerras es muy arriesgado cambiar unilateralmente las condiciones del tratado de paz. Creo que el nuevo gobierno egipcio debería hablar claro y dejar de jugar a la puta y la Ramoneta. ¿Cuál es la identidad que según los salafistas egipcios quiere borrar a Israel?. Parece que ser unos fanáticos religiosos islámicos les deja incapacitados para decir la verdad cuando hablan de tierra ocupada. Israel ocupó territorio egipcio que posteriormente devolvió como parte de los acuerdos de paz. Era evidente que en Israel no le interesaba nada e hicieron un enorme sacrificio aceptando que uno de los países que los había atacado tres veces volviera a tener su frontera amenazando la existencia del Estado de Israel. Supongo que cuando los islamistas egipcios se quejan del bloqueo israelí a Gaza es porque sienten que Hamás no pueda proveerse de armas con impunidad. Con un gobierno islamista en Egipto a Hamás se le abren grandes posibilidades. La primavera árabe está sirviendo para el ascenso de regímenes islamistas que apoyan a grupos terroristas islámicos. Compadecería los egipcios por haber derribado del poder a Mubarak para poner a una gente que harán bueno al dictador Mubarak, pero no lo haré, estoy de acuerdo con quien dice que cada pueblo tiene los tiranos que se merece, pero sería pedir mucho que prueben de disfrutar ellos solitos de sus tiranos.

24 de des. 2011

L'HOME DE LEHMAN BROTHERS A ESPANYA

L'HOME DE LEHMAN BROTHERS A ESPANYA


Lehman Brothers, una de les entitats financeres que amb la seva fallida va iniciar la crisi a nivell mundial ha aconseguit situar a dos dels seus homes a Europa en governs europeus, a Itàlia van substituir al polèmic Berlusconi per Mario Monti, a Espanya com a ministre d'Economia han nomenat Luís de Guindos ministre d'economia espanyol, expresident de Lehman Brothers a Espanya, i aquest serà l'encarregat de realitzar la reforma financera. Esperem que no faci amb l'economia espanyola el mateix que va fer Lehman Brothers amb l'economia mundial. Realment és increïble i incomprensible que Rajoy hagi nomenat alguns dels ministres, uns per venir de l'etapa Aznar i altres pels seus lligams professionals anteriors o interessos particulars que no sé fins a quin punt haurien de fer inapropiat el seu nomenament.





EL HOMBRE DE LEHMAN BROTHERS EN ESPAÑA

Lehman Brothers, una de las entidades financieras que con su quiebra inició la crisis a nivel mundial ha logrado situar a dos de sus hombres en Europa en gobiernos europeos, en Italia sustituir al polémico Berlusconi por Mario Monti, en España como ministro de Economía han nombrado Luis de Guindos ministro de economía español, ex presidente de Lehman Brothers en España, y éste será el encargado de realizar la reforma financiera. Esperemos que no haga con la economía española lo mismo que hizo Lehman Brothers con la economía mundial. Realmente es increíble e incomprensible que Rajoy haya nombrado algunos de los ministros, unos por venir de la etapa Aznar y otros por sus vínculos profesionales anteriores o intereses particulares que no sé hasta qué punto deberían hacer inapropiado su nombramiento.

23 de des. 2011

ARIAS CAÑETE, EL TORRENTE DE LA POLÍTICA ESPANYOLA

ARIAS CAÑETE, EL TORRENTE DE LA POLÍTICA ESPANYOLA

Arias Cañete va ser ministre d'agricultura durant el govern d'Aznar, i tornarà a assumir aquest mateix ministeri en el govern de Mariano Rajoy que ja ha pres possessió del càrrec. El ministeri d'agricultura també assumeix les responsabilitats sobre alimentació i medi ambient. Arias Cañete és una mena de Torrente de la política espanyola. Per a qui no ho sàpiga, Torrente és un policia masclista, feixista i groller interpretat per José Luís Segura, que ha creat la saga de més èxit del cinema espanyol. Doncs bé, Cañete, com he dit, és el Torrente de la política espanyola. El personatge és conegut principalment per la seva fatxenderia i les declaracions poc assenyades.

Pla Hidrològic Nacional

Quan era ministre del govern Aznar va ser l'època del Pla Hidrològic Nacional que el PP va voler impulsar aprofitant la majoria absoluta que tenien i Arias Cañete va declarar llavors: “No, sortir, surt per collons... Perquè el Pla Hidrològic o surt en aquesta legislatura o no surt mai. Perquè passen dues coses: que tenim majoria i hem perdut a l'Aragó. Ja li dic ara que serà així. Aquesta vegada surt per nassos... El desembre surt de les Corts i entra a tramitar-se la Llei que serà un passeig militar. Tingui vostè la seguretat que el president ha dit en el Consell de Ministres – estant jo – que això sortia per ous”. Cal dir, que arran de la derrota electoral de l'any 2004 el nou govern va derogar el Pla Hidrològic Nacional i Cañete que prometia un “passeig militar” devia quedar-se amb un pam de nas. Arias Cañete havia promès a un grup d'agricultors murcians que el PHN sortiria – s'aprovaria – per ous i que la seva aprovació pel Congrés dels Diputats seria un “passeig militar”, però va ser un dels petits Waterloo del PP que van trobar-se amb una forta oposició. Quin era el propòsit del PHN?. Principalment era construir una infraestructura per transportar l'aigua de l'Ebre fins a Alacant i Múrcia. Tot i que Cañete prometés als agricultors murcians l'aprovació d'aquest projecte la realitat és que aquesta aigua hauria servit per alimentar el gran nombre de complexos turístics i camps de golf que van anar apareixent com bolets gràcies a les polítiques del Partit Popular. El PHN tenia una forta oposició a les comarques tarragonines, especialment el Delta de l'Ebre. Llavors Cañete volia aprofitar la majoria absoluta que tenia el PP i que havien perdut a l'Aragó. Curiosament cap dels dos territoris principals per on transcorre l'Ebre, l'Aragó i Catalunya, estaven llavors en mans del PP, al meu entendre i si tenim en consideració tot plegat em sembla que el govern Aznar amb el ministre Cañete intentaven causar danys econòmics conscientment a Catalunya i l'Aragó i afavorir a territoris sota el control del PP com eren Alacant i Múrcia.

Un Partit Popular amb majoria absoluta i un ministre que va veure com el seu pla estrella se n'anava a en orris l'any 2004 quan van perdre les eleccions i que ara tornen amb una majoria encara més absoluta, repetint alguns dels que llavors van ser ministres.
Conflicte d'interessos

Arias Cañete ja és el ministre d'agricultura i medi ambient, un ministre que té 325000 euros en accions de companyies petrolieres (i set cotxes). En aquestes circumstàncies no crec que el senyor Arias Cañete faci res que perjudiqui els interessos de les petrolieres.

Quan va produir-se el desastre del Prestige va dir “afortunadament, la ràpida intervenció de les autoritats espanyoles allunyant el vaixell de les costes, fa que no tinguem por d'una catàstrofe ecològica, com ha succeït en altres ocasions, ni preveiem grans problemes a les aigües espanyoles ni pels recursos pesquers”. Van enviar el Prestige en un rumb erràtic fins que va enfonsar-se. La merda, perdó, el petroli que va anar sortint, filets de plastilina segons Rajoy, no només va emmerdar la costa atlàntica i cantàbrica espanyola, sinó també la portuguesa, la francesa i va arribar una mica de merda a les costes britàniques. Certament, ells no tenien por a una catàstrofe ecològica, no la tenien perquè eren uns inconscients i uns irresponsables. Les tres principals autoritats que llavors tenien responsabilitat en aquest assumpte van decidir que no era assumpte seu: El ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos estava rebent la xirimoia d'or i caçant cabres hispàniques, el president de la Junta de Galícia, Manuel Fraga mentre el Prestige embrutava la costa de la Comunitat Autònoma que de la que era president, es dedicava a tirotejar perdius a Toledo, i el cabdill Aznar estava intentant guanyar-se els galons d'estadista de nivell mundial llepant el cul de l'Imperator Bush.
Cañete i els immigrants

Segons Cañete, quan ja el seu partit estava a l'oposició i sabent que els immigrants no voten i per tant se'ls pot dir el nom del porc sense problemes va dir que “aquells cambrers meravellosos que teníem, que els demanàvem un tallat, un “nosequé”, la meva torrada amb crema, la meva amb sagí roig, porc, i a mi una de seitons en vinagre i venien i t'ho portaven ràpidament i amb una enorme eficàcia”. També va acusar els immigrants de col•lapsar els serveis sanitaris espanyols perquè “el col•lapse de les urgències és produeix perquè els immigrants ha descobert la grandesa del sistema sanitari espanyol. Algú que per fer-se una mamografia a l'Equador ha de pagar el sou de nou mesos, ve aquí a urgències i triga un quart d'hora. I “és una veritat evident que la immigració està poc formada”. Als que es pregunten els diria que anessin a alguna escola de la perifèria de Madrid al pati. No faig més comentaris. Hi ha enormes problemes d'integració cultural en aquest moment”. Altres dirigents del PP van atribuir als immigrants ser focus de malalties de tota mena i d'estar darrera de tots els actes delictius. Com vostès saben tots els espanyols que viuen sota el mantell protector del PP són gent que no emmalalteix mai i a les comunitats autònomes del PP no hi ha delinqüents espanyols, aquestes coses tan lletges són cosa només dels estrangers.
Cañete i les dones

Tampoc les dones s'han lliurat dels desafortunats comentaris d'Arias Cañete, sembla que aquest home no té prou insultant immigrants – que no voten a les eleccions espanyoles – i emprenyar els agricultors de l'Ebre – aquests si que voten i no els agrada gaire que els toquin l'Ebre – sinó que també va referir-se al regadiu i les dones en els següents termes: “El regadiu cal utilitzar-lo com a les dones, amb molta cura, que poden perdre-li a un”.

Ara que l'han tornat a nomenar ministre segurament tornarà a ser un dels principals contribuents a enriquir l'hemeroteca del disbarat polític.









ARIAS CAÑETE, EL TORRENTE DE LA POLÍTICA ESPAÑOLA

Arias Cañete fue ministro de agricultura durante el gobierno de Aznar, y volverá a asumir este mismo ministerio en el gobierno de Mariano Rajoy que ya ha tomado posesión del cargo. El ministerio de agricultura también asume las responsabilidades sobre alimentación y medio ambiente. Arias Cañete es una especie de Torrente de la política española. Para quien no lo sepa, Torrente es un policía machista, fascista y grosero interpretado por José Luis Segura, que ha creado la saga de más éxito del cine español. Pues bien, Cañete, como he dicho, es el Torrente de la política española. El personaje es conocido principalmente por su chulería y las declaraciones poco sensatas.

Plan Hidrológico Nacional

Cuando era ministro del gobierno Aznar fue la época del Plan Hidrológico Nacional que el PP quiso impulsar aprovechando la mayoría absoluta que tenían y Arias Cañete declaró entonces: "No, salir, sale por cojones ... Para que el Plan Hidrológico o sale en esta legislatura o no sale nunca. Porque pasan dos cosas: que tenemos mayoría y hemos perdido en Aragón. Ya le digo ahora que será así. Esta vez sale por narices ... En diciembre sale de las Cortes y entra a tramitarse la Ley que será un paseo militar. Tenga usted la seguridad que el presidente ha dicho en el Consejo de Ministros - estando yo - que esto salía por huevos ". Hay que decir, que a raíz de la derrota electoral del año 2004 el nuevo gobierno derogó el Plan Hidrológico Nacional y Cañete que prometía un "paseo militar" debía quedarse con un palmo de narices. Arias Cañete había prometido a un grupo de agricultores murcianos que el PHN saldría - aprobaría - por huevos y que su aprobación por el Congreso de los Diputados sería un "paseo militar", pero fue uno de los pequeños Waterloo del PP que encontraron con una fuerte oposición. ¿Cuál era el propósito del PHN?. Principalmente era construir una infraestructura para transportar el agua del Ebro hasta Alicante y Murcia. Aunque Cañete prometiera a los agricultores murcianos la aprobación de este proyecto la realidad es que esta agua habría servido para alimentar el gran número de complejos turísticos y campos de golf que fueron apareciendo como setas gracias a las políticas del Partido Popular. El PHN tenía una fuerte oposición en las comarcas tarraconenses, especialmente el Delta del Ebre. Entonces Cañete quería aprovechar la mayoría absoluta que tenía el PP y que habían perdido en Aragón.Curiosamente ninguno de los dos territorios principales por donde transcurre el Ebro, Aragón y Cataluña, estaban entonces en manos del PP, a mi entender y si tenemos en cuenta todo ello me parece que el gobierno Aznar con el ministro Cañete intentaban causar daños económicos conscientemente en Cataluña y Aragón y favorecer a territorios bajo el control del PP como eran Alicante y Murcia.

Un Partido Popular con mayoría absoluta y un ministro que vio como su plan estrella se iba a pique en 2004 cuando perdieron las elecciones y que ahora vuelven con una mayoría aún más absoluta, repitiendo algunos de los que entonces ser ministros.
Conflicto de intereses

Arias Cañete ya es el ministro de agricultura y medio ambiente, un ministro que tiene 325.000 euros en acciones de compañías petroleras (y siete coches). En estas circunstancias no creo que el señor Arias Cañete haga nada que perjudique los intereses de las petroleras.

Cuando se produjo el desastre del Prestige dijo "afortunadamente, la rápida intervención de las autoridades españolas alejando el barco de las costas, hace que no tengamos miedo de una catástrofe ecológica, como ha sucedido en otras ocasiones, ni prevemos grandes problemas en las aguas españolas ni por los recursos pesqueros ". Enviaron el Prestige en un rumbo errático hasta que se hundió. La mierda, perdón, el petróleo que fue saliendo, filetes de plastilina según Rajoy, no sólo liando la costa atlántica y cantábrica española, sino también la portuguesa, la francesa y llegó un poco de mierda en las costas británicas. Ciertamente, ellos no tenían miedo a una catástrofe ecológica, no la tenían porque eran unos inconscientes y unos irresponsables. Las tres principales autoridades que entonces tenían responsabilidad en este asunto decidieron que no era asunto suyo: El ministro de Fomento, Francisco Álvarez Cascos estaba recibiendo la chirimoya de oro y cazando cabras hispánicas, el presidente de la Junta de Galicia, Manuel Fraga mientras el Prestige ensuciaba la costa de la Comunidad Autónoma que de la que era presidente, se dedicaba a tirotear perdices en Toledo, y el caudillo Aznar estaba intentando ganarse los galones de estadista de nivel mundial lamiendo el culo del Imperator Bush.
Cañete y los inmigrantes

Según Cañete, cuando ya su partido estaba en la oposición y sabiendo que los inmigrantes no votan y por lo tanto se les puede decir el nombre del cerdo sin problemas dijo que "aquellos camareros maravillosos que teníamos, que les pedíamos un cortado, un "nosequé", mi tostada con crema, la mía con manteca rojo, cerdo, ya mí una de boquerones en vinagre y venían y te lo traían rápidamente y con una enorme eficacia ". También acusó a los inmigrantes de colapsar los servicios sanitarios españoles para que "el colapso de las urgencias se produce porque los inmigrantes ha descubierto la grandeza del sistema sanitario español. Alguien que para hacerse una mamografía en Ecuador tiene que pagar el sueldo de nueve meses, viene aquí a urgencias y tarda un cuarto de hora. Y "es una verdad evidente que la inmigración está poco formada". A los que se preguntan les diría que fueran a alguna escuela de la periferia de Madrid en el recreo. No hago más comentarios. Hay enormes problemas de integración cultural en este momento ". Otros dirigentes del PP atribuyeron a los inmigrantes ser foco de enfermedades de todo tipo y de estar detrás de todos los actos delictivos. Como ustedes saben todos los españoles que viven bajo el manto protector del PP son gente que no adolece nunca y las comunidades autónomas del PP no hay delincuentes españoles, estas cosas tan feas son cosa sólo de los extranjeros.
Cañete y las mujeres

Tampoco las mujeres se han entregado los desafortunados comentarios de Arias Cañete, parece que este hombre no tiene suficiente insultando inmigrantes - que no votan en las elecciones españolas - y fastidiar a los agricultores del Ebro - estos si que votan y no les gusta mucho que les toquen el Ebro - sino que también se refirió al regadío y las mujeres en los siguientes términos: "El regadío hay que utilizarlo como a las mujeres, con mucho cuidado, que pueden perderle a uno".

Ahora que lo han vuelto a nombrar ministro seguramente volverá a ser uno de los principales contribuyentes a enriquecer la hemeroteca del disparate político.

EL GENOCIDI ARMENI COMPLICA LA RELACIÓ FRANCOTURCA

EL GENOCIDI ARMENI COMPLICA LA RELACIÓ FRANCOTURCA


Entre 1894 i 1909 uns 200.000 armenis van ser assassinats a l'Anatòlia. Entre 1915 i 1917 l'Imperi Otomà acusant la comunitat armènia de col•laborar amb els russos va decidir deportar-los a les províncies més orientals de l'Imperi com a càstig. Fonts armènies parlen d'1,5 milions d'armenis morts, Turquia reconeix que van morir entre 250.000 i 500.000 armenis. Turquia es nega a reconèixer que van cometre un genocidi i parlar del genocidi armeni és el que és delicte a Turquia, no pas el genocidi comés contra el poble armeni en temps de l'Imperi Otomà.

França ha aprovat una proposició de llei que penalitza amb un any de presó i 45.000 euros de multa la negació de l'holocaust armeni. El primer ministre turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan ha declarat que “no existeix un genocidi tal a la nostra història. No ho acceptem”. El govern turc ha cridat a consultes el seu ambaixador a París i ha congelat les seves relacions amb França i ha advertit al govern de París que aquest fet tindrà conseqüències. De moment els avions militars francesos no podran realitzar aterratges a Turquia ni els vaixells de guerra francesos podran fer escala als ports turcs, i cancel•len totes les visites oficials previstes i la col•laboració militar i econòmica amb França.

Segons Erdogan la proposició de llei francesa que castiga la negació del genocidi armeni comés per l'Imperi Otomà és “racista, discriminatòria i xenòfoba”. El viceprimer ministre turc Bülent Arinc va qualificar la llei de “traïció a la Història”.

La comunitat armènia turca tem que això enardeixi el sentiment nacionalista turc.

Una vintena de països han legislat per condemnar aquest genocidi, Turquia, el país que en va ser responsable dels fets no només no ho ha fet sinó que considera que el que és delicte és parlar de genocidi armeni.

Malgrat que aquest genocidi va ser comés durant l'Imperi Otomà sembla que la Turquia moderna fundada per Ataturc que aparentment trencava amb l'Imperi Otomà des del punt de vista de la continuïtat històrica no ho fa en realitat, seria absurd negar el fet que ambdues entitats són de fet la mateixa i que només va produir-se un trencament amb el règim anterior, però no és així.

La negació del genocidi és delicte en alguns països occidentals però el revisionisme històric i el negacionisme té alguns adeptes entre presumptes historiadors que intenten justificar als règims totalitaris que van ser responsables d'aquests genocidis però també entre alguns dirigents polítics que arriben a l'extrem de negar i justificar alhora el mateix genocidi, estic referint-me al sàtrapa iranià Mahmud Ahmadinejad que nega i justifica alhora el genocidi contra el poble jueu.







EL GENOCIDIO ARMENIO COMPLICA LA RELACIÓN FRANCOTURCA

Entre 1894 y 1909 unos 200.000 armenios fueron asesinados en la Anatolia. Entre 1915 y 1917 el Imperio Otomano acusando la comunidad armenia de colaborar con los rusos decidieron deportar a las provincias más orientales del Imperio como castigo. Fuentes armenias hablan de 1, 5 millones de armenios muertos, Turquía reconoce que murieron entre 250.000 y 500.000 armenios. Turquía se niega a reconocer que cometieron un genocidio y hablar del genocidio armenio es lo que es delito en Turquía, no el genocidio cometido contra el pueblo armenio en tiempos del Imperio Otomano.

Francia ha aprobado una proposición de ley que penaliza con un año de prisión y 45.000 euros de multa la negación del holocausto armenio. El primer ministro turco, el islamista Recep Tayyip Erdogan ha declarado que "no existe un genocidio tal en nuestra historia. No lo aceptamos ". El gobierno turco ha llamado a consultas a su embajador en París y ha congelado sus relaciones con Francia y ha advertido al gobierno de París que este hecho tendrá consecuencias. De momento los aviones militares franceses no podrán realizar aterrizajes en Turquía ni los barcos de guerra franceses podrán hacer escala en los puertos turcos, y cancelan todas las visitas oficiales previstas y la colaboración militar y económica con Francia.

Según Erdogan la proposición de ley francesa que castiga la negación del genocidio armenio cometido por el Imperio Otomano es "racista, discriminatoria y xenófoba". El viceprimer ministro turco Bülent Arinc calificó la ley de "traición a la Historia".

La comunidad armenia turca teme que eso enardezca el sentimiento nacionalista turco.

Una veintena de países han legislado para condenar este genocidio, Turquía, el país que fue responsable de los hechos no sólo no lo ha hecho sino que considera que lo que es delito es hablar de genocidio armenio.

A pesar de que este genocidio fue cometido durante el Imperio Otomano parece que la Turquía moderna fundada por Ataturc que aparentemente rompía con el Imperio Otomano desde el punto de vista de la continuidad histórica no lo hace en realidad, sería absurdo negar el hecho de que ambas entidades son de hecho la misma y que sólo se produjo una ruptura con el régimen anterior, pero no es así.

La negación del genocidio es delito en algunos países occidentales pero el revisionismo histórico y el negacionismo tiene algunos adeptos entre presuntos historiadores que intentan justificar los regímenes totalitarios que fueron responsables de estos genocidios pero también entre algunos dirigentes políticos que llegan al extremo de negar y justificar a la vez el mismo genocidio, estoy refiriéndome al sátrapa iraní Mahmud Ahmadineyad que niega y justifica a la vez el genocidio contra el pueblo judío.

22 de des. 2011

El ministre català del govern de Rajoy

El ministre català del govern de Rajoy


Usaré un dit castellà per descriure el que penso del nomenament de Jorge Fernández Díez com a ministre (català) en el nou govern espanyol presidit per Mariano Rajoy. Tenir un català de ministre al govern espanyol és com “quién tiene un tío en Graná, ni tiene tío ni tiene ná!”, i certament, tenir un ministre català és com ni tenir ministre ni res, perquè generalment els catalans que són nomenats ministres d'un govern espanyol el primer que intenten fer és que se'ls perdoni aquest pecat de naixement que és ser català a Espanya- I no ens enganyem, precisament gaire catalanista no ho és en Fernández Díaz, ni Jorge, nomenat ministre de l'Interior, ni Alberto, regidor de l'Ajuntament de Barcelona. La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, amb el to que la caracteritza quan fa declaracions ha dit que l'elecció de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior “demostra el compromís” del president del govern Mariano Rajoy “amb Catalunya I els catalans”. Jorge Fernández Díaz fa molts anys que està allunyat de Catalunya, ni ell ni el seu germà, Alberto, destaquen pel seu catalanisme sinó més aviat pel seu espanyolisme exacerbat. Jorge Fernández Díaz va néixer a Valladolid i la seva família va traslladar-se a Barcelona quan ell tenia 3 anys.

Ha ocupat els següents càrrecs:

Delegat provincial de Treball a Barcelona. (1978-1980), Governador Civil d'Astúries. (1980-1981), Governador Civil de Barcelona. (1981-1982), Regidor a l'Ajuntament de Barcelona. (1983-1984), Diputat al Parlament de Catalunya. (1984-1989), Diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. (1989-1996), Secretari d'Estat per les Administracions Públiques. (1996-1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Recerca i Desenvolupament. (1999-2000), Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts. (2000-2004), Diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. (Des de 2004), Vicepresident tercer del Congrés dels Diputats. (2008-2011).


Fernández Díaz fa temps que té fixada la seva residència a la Vila i Cort, que sigui diputat per Barcelona tampoc és indicatiu de res, això és un accident, havia de ser diputat per alguna circumscripció i a ell li va tocar la de Barcelona però fa molts anys que no viu aquí i que la seva activitat política està fixada allà lluny, fins ara ningú ha notat quina és la feina que fa per Catalunya allà, ara que l'han nomenat ministre encara se li notarà menys.

Trobo ridícul que la senyora Sánchez Camacho canti les benaurances del ministre Fernández Díez que fa poques setmanes la va deixar per mentidera quan ella va dir que s'havia de reclamar com fos els diners que l'Estat deu a Catalunya i ell va dir que d'això de pagar que ni parlar-ne. I ella explicant-nos ara un sopar de duro quan diu que Fernández Díaz és l'exemple del compromís del PP amb Catalunya. Que no ens passi res. Si us plau, no ens expliquin més sopars de duro.



Vídeo: SÁNCHEZ CAMACHO I FERNÁNDEZ DÍAZ NO ES POSEN D'ACORD PER RECLAMAR ELS 1450 MILIONS




El ministro catalán del gobierno de Rajoy

Usaré un dicho castellano para describir lo que pienso del nombramiento de Jorge Fernández Díez como ministro (catalán) en el nuevo gobierno español presidido por Mariano Rajoy. Tener un catalán de ministro en el gobierno español es como "quién tiene un tío en Graná, ni tiene tío ni tiene ná!", Y ciertamente, tener un ministro catalán es como ni tener ministro ni nada, porque generalmente los catalanes que son nombrados ministros de un gobierno español lo primero que intentan hacer es que se les perdone este pecado de nacimiento que es ser catalán en España-Y no nos engañemos, precisamente demasiado catalanista no lo es en Fernández Díaz, ni Jorge, nombrado ministro del interior, ni Alberto, concejal del Ayuntamiento de Barcelona. La presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, con el tono que la caracteriza cuando hace declaraciones ha dicho que la elección de Jorge Fernández Díaz como ministro del Interior "demuestra el compromiso" del presidente del Gobierno Mariano Rajoy "con Cataluña y los catalanes ". Jorge Fernández Díaz hace muchos años que está alejado de Cataluña, ni él ni su hermano, Alberto, destacan por su catalanismo sino más bien por su españolismo exacerbado. Jorge Fernández Díaz nació en Valladolid y su familia se trasladó a Barcelona cuando él tenía 3 años.

Ha ocupado los siguientes cargos:

Delegado Provincial de Trabajo en Barcelona. (1978-1980), Gobernador Civil de Asturias. (1980-1981), Gobernador Civil de Barcelona. (1981-1982), Concejal en el Ayuntamiento de Barcelona. (1983-1984), Diputado al Parlamento de Cataluña. (1984-1989), Diputado por Barcelona al Congreso de los Diputados. (1989-1996), Secretario de Estado para las Administraciones Públicas. (1996-1999), Secretario de Estado de Educación, Universidades, Investigación y Desarrollo. (1999-2000), Secretario de Estado de Relaciones con las Cortes. (2000-2004), Diputado por Barcelona al Congreso de los Diputados. (Desde 2004), Vicepresidente tercero del Congreso de los Diputados. (2008-2011).
Fernández Díaz hace tiempo que tiene fijada su residencia en la Villa y Corte, que sea diputado por Barcelona tampoco es indicativo de nada, esto es un accidente, tenía que ser diputado por alguna circunscripción ya él le tocó la de Barcelona pero hace muchos años que no vive aquí y que su actividad política está fijada allá lejos, hasta ahora nadie ha notado cuál es el trabajo que hace por Cataluña allí, ahora que lo han nombrado ministro aunque se le notará menos.

Encuentro ridículo que la señora Sánchez Camacho cante las bienaventuranzas del ministro Fernández Díez que hace pocas semanas la dejó por mentirosa cuando ella dijo que había que reclamar como fuera el dinero que el Estado debe a Cataluña y él dijo que de eso de pagar que ni hablar. Y ella contándonos ahora un cuento chino cuando dice que Fernández Díaz es el ejemplo del compromiso del PP con Cataluña. Que no nos pase nada. Por favor, no nos cuenten más cuentos chinos.