8 d’ag. 2014

#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)


#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)
 
 

 

El 9 de novembre se celebrarà la consulta (o referèndum) o està previst que així sigui. Pot succeir que el Govern espanyol faci mans i mànigues per impedir-ho. Ho pot prohibir però pot trobar-se que no li fem cap cas, i això obligaria l’Estat a fer un desplegament policial (i qui sap, si militar) a Catalunya que posaria catxondo qualsevol dictador de república bananera. Veure funcionaris espanyols escortats per policies espanyols o per militars espanyols obrint-se pas entre la gent a cops de porra per intentar endur-se les urnes seria una imatge que acabaria amb l’ara ja minvat prestigi que li queda al Regne d’Espanya.

L’única possibilitat i l’única sortida honorable que encara li queda a Espanya és permetre que se celebri el referèndum el 9 de novembre, i que aquest sigui supervisat per observadors de la UE, de l’ONU i d’Estats democràtics. En una votació encara podrien guanyar els unionistes, els partidaris del NO, les enquestes, però, diuen que guanyarà el SI. Si el Regne d’Espanya no permet votar hauran perdut, i si proven d’impedir votar amb violència hauran perdut també.

El prestigi de cap país resisteix la imatge de gent detinguda per policies porra en mà i cara de policia de dictadura tercermundista per haver volgut exercir un dret tan fonamental com el del vot. La imatge de policies i funcionaris del Govern espanyol obrint-se pas a garrotades per intentar sostreure les urnes seria demolidora per a la imatge del Govern espanyol, i si, com avui he vist en una piulada, detenen gent pacífica. Entenc que aquestes amenaces busquen que nosaltres ens desdiguem de voler votar, però han d’entendre que no ho fem. Parafrasejant Golda Meir, que va ser primera ministra d’Israel, responc als que no volen que votem, als que ens volen assimilar i als que ens voldrien anihilar: “Puc entendre que els espanyolistes no vulguin que votem, ens vulguin assimilar o ens vulguin anihilar. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?(1)”.

El 9 de novembre hem de votar, si el Govern del Regne d’Espanya ho vol impedir que ho provin, però ni la Constitució espanyola ni la tan cloquejada “indissoluble unió de la nació espanyola” els servirà d’escut si fan alguna bajanada contra els catalans. Estem en el segle XXI, qualsevol animalada que la policia del Règim Rajoyà faci estarà recorrent la xarxa un segon després.

I com he dit altres cops, a la UE molt probablement no li fa cap maleïda gràcia la independència de Catalunya però encara li faria menys gràcia que un dels seus Estats membres, el Regne d’Espanya, es dediqui a respondre amb porres i pistoles al desig pacífic i democràtic dels catalans, que mentre no ens hagin fet fora continuem sent ciutadans de la Unió Europea, i, encara que a alguns no els agradi, continuarem sent europeus, encara que ens facin fora de la Unió Europea. No confonguin la política amb la geografia.

 

(1)La frase de Golda Meir és:  “Podria entendre que els àrabs vulguin esborrar-nos del mapa. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?"

 




 

 

 

 

#9N: 9 DE NOVIEMBRE (I)
 
 

 

El 9 de noviembre se celebrará la consulta (o referéndum) o está previsto que así sea. Puede suceder que el Gobierno español haga todo lo posible para impedirlo. Lo puede prohibir pero puede encontrarse con que no le hagamos ningún caso, y ésto obligaría al Estado a hacer un despliegue policial (y quién sabe, si militar) en Catalunya que pondría cachondo cualquier dictador de república bananera. Ver funcionarios españoles escoltados por policías españoles o por militares españoles abriéndose paso entre la gente a porrazos para intentar llevarse las urnas sería una imagen que acabaría con el ahora ya menguado prestigio que le queda al Reino de España.

La única posibilidad y la única salida honorable que aún le queda a España es permitir que se celebre el referéndum el 9 de noviembre, y que éste sea supervisado por observadores de la UE, de la ONU y de Estados democráticos. En una votación aún podrían ganar los unionistas, los partidarios del NO, las encuestas, pero, dicen que ganará el SI. Si el Reino de España no permite votar habrán perdido, y si intentan impedir votar usando la violencia habrán perdido también.

El prestigio de ningún país resiste la imagen de gente detenida por policías porra en mano y cara de policía de dictadura tercermundista por haber querido ejercer un derecho tan fundamental como el del voto. La imagen de policías y funcionarios del Gobierno abriéndose paso a palos para intentar sustraer las urnas sería demoledora para la imagen del Gobierno español, y si, como hoy he visto en un tuit, detienen gente pacífica. Entiendo que estas amenazas buscan que nosotros nos desdigamos de querer votar, pero deben entender que no lo hagamos. Parafraseando Golda Meir, que fue primera ministra de Israel, respondo a los que no quieren que votemos, a los que nos quieren asimilar y los que nos quisieran aniquilar: "Puedo entender que los españolistas no quieran que votemos, nos quieran asimilar o nos quieran aniquilar. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?(1)".

El 9 de noviembre tenemos que votar, si el Gobierno del Reino de España lo quiere impedir que lo prueben, pero ni la Constitución española ni la tan cacareada "indisoluble unión de la nación española" les servirá de escudo si hacen alguna tropelía contra los catalanes. Estamos en el siglo XXI, cualquier animalada que la policía del Régimen Rajoyano haga estará recorriendo la red un segundo después.

Y como he dicho otras veces, a la UE muy probablemente no le hace ninguna maldita gracia la independencia de Catalunya pero aún le haría menos gracia que uno de sus Estados miembros, el Reino de España, se dedique a responder con porras y pistolas al deseo pacífico y democrático de los catalanes, que mientras no nos hayan echado seguimos siendo ciudadanos de la Unión Europea, y, aunque a algunos no les guste, seguiremos siendo europeos, aunque nos echen de la Unión Europea. No confundan la política con la geografía.

 

(1)La frase de Golda Meir es: "Podría entender que los árabes quieran borrarnos del mapa. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?"

3 d’ag. 2014

O RAJOY O LA HISTÒRIA S’EQUIVOQUEN


O RAJOY O LA HISTÒRIA S’EQUIVOQUEN

 

Fa mesos que no publicava res al meu bloc i arriba el moment de tornar-hi, més encara quan tenim a prop tres dates molt importants, encara que una d’aquestes dates sigui important per a nosaltres indirectament.

Aquestes tres dates són les següents: 11 de setembre de 2014: La Diada, una Diada dos mesos abans de la consulta del 9 de novembre, la tercera data important per a nosaltres. I la segona seria, sens dubte, el referèndum escocès del 18 de setembre.

Centrem-nos en la més propera de les tres dates, la de l’11 de setembre, la Diada. La Diada de 2013 va ser la de la Via Catalana, 1.600.000 persones van unir Catalunya de nord a sud al llarg de 400 quilòmetres. Aquest any una “V” recorrerà la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal tenint la Plaça de les Glòries com a vèrtex d’aquesta gran “V”.

Mentrestant els unionistes continuen sent incapaços de desenvolupar un argumentari en positiu, segurament perquè fins i tot ells saben que a hores d’ara Espanya ja no té res a oferir als catalans, mai l’ha tingut. Els arguments del govern espanyol van en la línia que si ens independitzem “els hobbits” viurem a l’”Illa de Gulliver” que viatjarà “pels segles dels segles” per l’”espai sideral”. També envien la senyora Sánchez Camacho, el sou de la qual s’ha multiplicat per tres des de que va començar la crisi, a dir-li als avis dels geriàtrics que amb la independència perdran les seves pensions mentre el govern espanyol, actualment en mans del PP, el mateix partit al que pertany la senyora Sánchez Camacho, i el partit més corrupte d’Espanya (no sé si d’Europa), es dedica a treure diners de la caixa de les pensions per pagar deute públic i altres despeses.

Personalment l’amenaça que ens facin fora de la UE no em preocupa. Quasi tots els últims països adherits a la UE els últims vint anys són països que formaven part d’Estats que es van descomposar, com la República Txeca (part de l’antiga Txecoslovàquia), quasi totes els països que van sorgir de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia avui són membres de la UE o candidats a ingressar. A molts d’aquests Estats se’ls va dir que si s’independitzaven no serien mai reconeguts per ningú ni formarien part de la UE. Es veu que el pragmatisme s’imposa. Se li diu a un país que si s’independitza no el reconeixerà ningú per tal que no s’independitzi, però quan aquest país s’independitza li obren les portes del Club Europa.

Els escocesos votaran el 18 de setembre. El Govern britànic diu que si guanya el SI donaran suport a l’ingrés directe d’Escòcia a la UE i altres organismes internacionals. El 9 de novembre votarem els catalans, el Govern espanyol s’hi oposa a que votem, ens amenaça amb tota mena de plagues si votem, i per si de cas votem, ells ja fan campanya pel NO, i per si de cas guanya el SI ens amenaça amb les plagues d’Egipte. Alguns mitjans i partits polítics espanyols arriben a defensar la suspensió de l’autogovern català, alguns, fins i tot, volen veure rius de sang pels carrers catalans. És a dir, els espanyolistes no tenen cap argument positiu que ens convenci de quedar-nos.

Ja he explicat algun altre cop que si el Govern espanyol decidís una opció militar cometrien l’error definitiu. A la UE, i molt especialment al seus Estats membres, segurament no els agrada que comencin a crear-se nous Estats però encara volen menys que un dels seus membres es dediqui a matar ciutadans europeus. A tots els països els preocupa que se’ls independitzin territoris, no els agrada, però encara menys veure a l’Europa Occidental una carnisseria perpetrada per un exèrcit (actualment) integrat en l’OTAN.

El Govern espanyol ens amenaça que quedarem fora d’Europa (terme geogràfic), i això és materialment impossible, de la UE potser si, però això no ens ha de fer por. Suïssa i Noruega no són membres de la UE, Grenlàndia se’n va anar de la UE, i la Gran Bretanya té previst un referèndum el 2017 per preguntar als britànics si volen marxar de la UE.

Els coneixements en matèria d’Història dels polítics espanyols és, sent molt amable, pròxim a l’analfabetisme. Rajoy va dir que els processos d’independència anaven contra la Història. La realitat, però, és una altra.

Comencem per Espanya: D’Espanya s’han independitzat 23 països. La majoria durant el segle XIX, però també abans del XIX van perdre territoris i durant el XX. I si els governants espanyols continuen sent els soques que històricament han estat tots els governants espanyols, el XXI pot ser la descomposició definitiva d’Espanya. No només és Catalunya, també tenen Euskadi, i podria afegir-s’hi Galícia.

Però recuperem les paraules de Rajoy: Els processos d’independència van contra la Història. Doncs bé, sembla que no. L’any 1945 hi havia uns 50 Estats independents, actualment n’hi ha 200. Sembla que o Rajoy o la Història s’han equivocat.

 

Jaume Cusó

 

 

 

 

 

O RAJOY O LA HISTORIA SE EQUIVOCAN

 

Hace meses que no publicaba nada en mi blog y llega el momento de volver, más aún cuando tenemos cerca tres fechas muy importantes, aunque una de estas fechas sea importante para nosotros indirectamente.

Estas tres fechas son las siguientes: 11 de septiembre de 2014: La Diada, una Diada dos meses antes de la consulta del 9 de noviembre, la tercera fecha importante para nosotros. Y la segunda sería, sin duda, el referéndum escocés del 18 de septiembre.

Centrémonos en la más cercana de las tres fechas, la del 11 de septiembre, la Diada. La Diada de 2013 fue la de la Vía Catalana, 1.600.000 personas unieron Catalunya de norte a sur a lo largo de 400 kilómetros. Este año una "V" recorrerá la Gran Vía de las Cortes Catalanas y la Avinguda Diagonal teniendo la Plaça de les Glòries como vértice de esta gran "V".

Mientras tanto los unionistas siguen siendo incapaces de desarrollar un argumentario en positivo, seguramente porque incluso ellos saben que a estas alturas España ya no tiene nada que ofrecer a los catalanes, nunca lo ha tenido. Los argumentos del Gobierno van en la línea de que si nos independizamos "los hobbits" viviremos en la "Isla de Gulliver" que viajará "por los siglos de los siglos" por el "espacio sideral". También envían la señora Sánchez Camacho, el sueldo de la cual se ha multiplicado por tres desde que comenzó la crisis, a decirle a los abuelos de los geriátricos que con independencia perderán sus pensiones mientras el gobierno español, actualmente en manos del PP, el mismo partido al que pertenece la señora Sánchez Camacho, y el partido más corrupto de España (no sé si de Europa), se dedica a sacar dinero de la caja de las pensiones para pagar deuda pública y otros gastos.

Personalmente la amenaza que nos echen de la UE no me preocupa. Casi todos los últimos países adheridos a la UE en los últimos veinte años son países que formaban parte de Estados que se descompusieron, como la República Checa (parte de la antigua Checoslovaquia), casi todas los países que surgieron de la descomposición de la antigua Yugoslavia hoy son miembros de la UE o candidatos a ingresar. A muchos de estos Estados se les dijo que si independizaban no serían nunca reconocidos por nadie ni formarían parte de la UE. Se ve que el pragmatismo se impone. Se le dice a un país que si se independiza no lo reconocerá nadie para que no se independice, pero cuando este país se independiza le abren las puertas del Club Europa.

Los escoceses votarán el 18 de septiembre. El Gobierno británico dice que si gana el SI apoyarán el ingreso directo de Escocia en la UE y otros organismos internacionales. El 9 de noviembre votaremos los catalanes, el Gobierno español se opone a que votemos, nos amenaza con todo tipo de plagas si votamos, y por si votamos, ellos ya hacen campaña por el NO, y por si gana el SI nos amenaza con las plagas de Egipto. Algunos medios y partidos políticos españoles llegan a defender la suspensión del autogobierno catalán, algunos, incluso, quieren ver ríos de sangre por las calles catalanes. Es decir, los españolistas no tienen ningún argumento positivo que nos convenza de quedarnos.

Ya he explicado alguna otra vez que si el Gobierno decidiera una opción militar cometerían el error definitivo. En la UE, y muy especialmente a sus Estados miembros, seguramente no les gusta que empiecen a crearse nuevos Estados pero aún quieren menos que uno de sus miembros se dedique a matar ciudadanos europeos. En todos los países les preocupa que se les independicen territorios, no les gusta, pero aún menos ver en Europa Occidental una carnicería perpetrada por un ejército (actualmente) integrado en la OTAN.

El Gobierno nos amenaza que quedaremos fuera de Europa (término geográfico), y eso es materialmente imposible, de la UE tal vez si, pero eso no nos debe dar miedo. Suiza y Noruega no son miembros de la UE, Groenlandia se fue de la UE, y Gran Bretaña tiene previsto un referéndum en 2017 para preguntar a los británicos si quieren irse de la UE.

Los conocimientos en materia de Historia de los políticos españoles es, siendo muy amable, cercano al analfabetismo. Rajoy dijo que los procesos de independencia iban contra la Historia. La realidad, sin embargo, es otra.

Empecemos por España: De España se han independizado 23 países. La mayoría durante el siglo XIX, pero también antes del XIX perdieron territorios y durante el XX. Y si los gobernantes españoles siguen siendo los tarugos que históricamente han sido todos los gobernantes españoles, el XXI puede ser la descomposición definitiva de España. No sólo es Catalunya, también tienen Euskadi, y podría añadirse Galicia.

Pero recuperamos las palabras de Rajoy: Los procesos de independencia van contra la Historia. Pues bien, parece que no. En 1945 había unos 50 Estados independientes, actualmente hay 200. Parece que o Rajoy o la Historia se han equivocado.

 

Jaume Cusó