18 d’oct. 2008

Garzón, Conferencia Episcopal,busbes,Manuel Fraga,AVE,etc,

Garzón

Parlava ahir de la intenció del jutge Garzón de tirar endavant amb la instrucció del tema del franquisme. Ahir ja van produir-se algunes reaccions. Lògicament avui també. Continuo sorprenent-me del fet que gent a qui considerem demòcrates s'hi posicionin en contra. Puc entendre que tinguin por però no és de rebut que tractin de justificar-se acusant al jutge Garzón de cercar protagonisme com he sentit a un historiador.

Hablaba ayer de la intención del juez Garzón de llevar adelante con la instrucción del tema del franquismo. Ayer ya produjeron algunas reacciones. Lógicamente hoy también. Continúo sorprendente del hecho que gente a quien consideramos demócratas se posicionen en contra. Puedo entender que tinguin miedo pero no es de recibo que traten de justificarse acusando al juez Garzón de buscar protagonismo como he sentido a un historiador.

Fraga

Manuel Fraga Iribarne ha dit la seva però no ha sorprés ningú i no ha aportat cap novetat a altres declaracions seves fetes sobre la Llei de Memòria Històrica. Aquest home va ser ministre de Franco i tampoc hem d'esperar que declari contra el que va ser el seu patró. Afirma que és un disbarat jutjar el passat i ens recorda que es va acordar una amnistia. No es jutja el passat, senyor Fraga, es jutgen crims succeïts en el passat. Es tracta de coses molt diferents al meu parer. Li amnistia no va ser pactada, va ser imposada per dirigents de l'anterior règim i per tant esta amnistia de l'any 1977 no val res per ser un pacte impost pistola en mà.

Manuel Fraga Iribarne ha dado su opinión pero no ha sorprendido a nadie y no ha aportada ninguna novedad a otras declaraciones suyas hechas sobre la Ley de Memoria Histórica. Este hombre fue ministro de Franco y tampoco debemos esperar que declare contra el que fue su patrón. Afirma que es un desatino juzgar el pasado y nos recuerda que se acordó una amnistía. No se juzga el pasado, señor Fraga, se juzgan crímenes sucedidos en el pasado. Se trata de cosas muy diferentes en mi opinión. Le amnistía no fue pactada, fue impuesta por dirigentes del anterior régimen y por lo tanto esta amnistía del año 1977 no vale nada por ser un pacto impuesto pistola en mano.

Conferencia Episcopal

El bisbe Camino de la Conferència Episcopal Espanyola també ha fet unes declaracions on enmig de divagacions i ambigüitats ha volgut donar a entendre que el que vol fer Garzón no els fa cap maleïda gràcia. La Conferència Episcopal Espanyola durant la guerra civil va posicionar-se al costat dels colpistes, donant rang de Croada el que era un delicte de sedició i traïció comés pels militars espanyols en sublevar-se contra el govern de la República. Després van beneir al dictador per tots costats - Paquito entrava a les esglésies sota pali - i a les monedes s'hi podia llegir "Caudillo por la gracia de Dios". Fins i tot hi va haver una descarada col·laboració en la "reeducació"
dels presoners i de la població en general, per no citar altres actuacions per les quals l'Església a Espanya hauria d'entonar un mea culpa. Lluny de mantenir una actitud respectuosa i humil després dels negres precedents de l'Església espanyola al llarg dels segles. La Inquisició Espanyola té una negra llegenda que malgrat que ells pretenguin negar-la està basada en fets reals. I veig que la mentalitat no ha canviat gens ni mica. Hi ha hagut membres de l'Església espanyola que han tingut un comportament lloable com el recentment desaparegut bisbe Carrera o l'abat Escarré. Però després ens trobem amb una Església espanyola d'un conservadurisme i un fanatisme propi de les èpoques de Torquemada. Poc després de l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica la Conferència Episcopal espanyola no va tenir cap millor idea que proposar la beatificació de quasi 500 suposats màrtirs de la Guerra Civil que el Vaticà que té en l'Església espanyola una fidel seguidora de les ortodòxies més ràncies de la Santa Seu va assumir com a pròpies. Encara tenien la barra de tractar de justificar aquella massiva beatificació negant que fos una resposta. Això ho fa una església que es propietària d'una emissora de ràdio des de la qual no es té com mania a l'hora de fer apologia de la dictadura i del cop d'Estat. L'Església espanyola no té les mans netes ni vergonya.

El obispo Camino de la Conferencia Episcopal Española también ha hecho unas declaraciones donde en medio de divagaciones y ambigüedades ha querido dar a entender que el que quiere hacer Garzón no les hace cabeza maldita gracia. La Conferencia Episcopal Española durante la guerra civil se posicionó al lado de los golpistas, dando rango de Cruzada a lo que era un delito de sedición y traición cometido por los militares españoles al sublevarse contra el gobierno de la República. Después bendijeron al dictador por todos lados - Paquito entraba a las iglesias bajo palio - y en las monedas se podia leer "Caudillo miedo la gracia de Dios". Finos y todo hubo una descarada colaboración en la "reeducación" de los prisioneros y de la población en general, por no citar otras actuaciones por las que la Iglesia en España debería entonar un mea culpa. Lejos de mantener una actitud respetuosa y humilde después de los negros precedentes de la Iglesia española a lo largo de los siglos. La Inquisición Española tiene una negra leyenda que aunque ellos pretendan negarla está basada hechos reales. Y veo que la mentalidad no ha cambiado nada de nada. Hay miembros de la Iglesia española que han tenido un comportamiento loable como el recientemente desaparecido obispo Carrera o el abad Escarré. Pero después nos encontramos con una Iglesia española de un conservadurismo y un fanatismo propio de las épocas de Torquemada. Poco después de la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica la Conferencia Episcopal española no tuvo mejor idea que proponer la beatificación de casi 500 supuestos mártires de la Guerra Civil que el Vaticano, que tiene en la Iglesia española una fiel seguidora de las ortodoxias más rancias de la Santa Sede, asumió como propias. Aún tenían la cara de tratar de justificar aquella masiva beatificación negando que fuera una respuesta. Eso lo hace una iglesia que es propietaria de una emisora de radio desde la cual no se tiene ninguna manía a la hora de hacer apología de la dictadura y del golpe de Estado. La Iglesia española no tiene las manos limpias ni vergüenza.

Bisbes

Continuem parlant de bisbes que parlen. Com la majoria debeu saber a Sevilla ha nascut un nen concebut per a poder curar el seu germà d'una malaltia. cèl·lules del cordó umbilical d'aquest nen serviran per curar el seu germà d'una malaltia. Per això han hagut de der una selecció d'embrions fins a trobar l'adequat. Els bisbes critiquen aquesta pràctica que salvarà la vida del germà gran i que al nen acabat de néixer no afectarà gens ja que el que es farà servir son cèl·lules del cordó. Però els bisbes espanyols han titllat d'horrible la gestació de l'anomenat nadó medicament. Crec que a hores d'ara justament els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola no poden anar parlant de qüestions morals tot i que en teoria és el seu terreny. Quan algú té un malalt a casa sentir que és la voluntat de Déu i que no s'ha de fer res si que és immoral. Si em permeten la grolleria i si no també la diré, si als senyors bisbes tant els preocupen els nens potser haurien de mirar d'acabar amb els casos de pederàstia que es produeixen dins de l'Església. És una mica hipòcrita criticar a uns pares per voler salvar el seu fill mentre li toquen la titola a un infant.

Continuamos hablando de obispos que hablan. Como la mayoría debeis saber en Sevilla ha nacido un niño concebido para poder curar su hermano de una enfermedad. Células del cordón umbilical de este niño servirán para curar a su hermano de una enfermedad. Para eso han tenido que hacer una selección de embriones hasta encontrar el adecuado. Los obispos critican esta práctica que salvará la vida del hermano mayor y que al recien nacido no afectará en nada ya que lo que se usará són células del cordón. Pero los obispos españoles han tildado de horrible la gestación de dicho niño medicamento. Creo que en estos momentos los obispos de la Conferencia Episcopal Española no pueden ir hablando de cuestiones morales aunque en teoría sea su terreno. Cuando alguien tiene un enfermo en casa escuchar que es la voluntad de Dios y que no se debe hacer nada si que es inmoral y de mal gusto. Si me permiten la grosería y si no, también la diré, si a los señores obispos tanto les preocupan los niños quizá deberían
mirar de terminar con los casos de pederastia que se producen dentro de la Iglesia. Es algo hipócrita criticar a unos padres por querer salvar su hijo mientras le tocan el pene a un crío.

FECSA-ENDESA

El dia 15 Fecsa-Endesa va tallar la llum per fer una petita reparació en una subestació de distribució. El tall estava anunciat i va durar uns deu o quinze minuts. El problema va ser en el cas de la finca on visc en què al tornar el subministrament ho va fer amb una sobtada pujada que va fondre l'amplificador de l'antena col·lectiva, l'antena de telefonia que hi ha la teulada i va deixar mig tonto el pobre ascensor que no acabava d'anar be. Fecsa-Endesa hauria de tenir cura quan inicia el subministrament elèctric per no fondre equips electrònics. I si succeeix el mínim que haurien de fer és assumir responsabilitats, cosa que com va demostrar-nos l'apagada que va patir Barcelona l'estiu de 2007 no està gaire disposada a fer.

El día 15 Fecsa-Endesa cortó la luz por hacer una pequeña reparación en una subestación de distribución. El corte estaba anunciado y duró unos diez o quince minutos. El problema fue en el caso de la finca donde vivo en el que al regresar el suministro lo hizo con una súbita subida que fundió el amplificador de la antena colectiva, la antena de telefonía que hay el tejado y dejaron medio tonto al pobre ascensor que no acababa de ir be. Fecsa-Endesa debería tener cuidado cuando inicia el suministro eléctrico por no fundir equipos electrónicos. Y si sucede el mínimo que deberían hacer es asumir responsabilidades, cosa que como demostró el apagón que sufrió Barcelona el verano de 2007 no está muy dispuesta a hacer.


L'AVE troba un refugi de la guerra


Fent prospeccions relacionades amb les obres de l'AVE al carrer Mallorca sembla que han trobat un passadís que podria ser part d'un refugi antiaeri de la guerra civil. Seria interessant que un cop fetes les obres de l'AVE aquest refugi s'obrís al públic i es retolés correctament. Aquests espais històrics són part de la nostra ciutat i convé fer-los visitables amb un propòsit didàctic.

Haciendo prospecciones relacionadas con las obras del AVE en la calle Mallorca parece que han encontrado un pasadizo que podría ser parte de un refugio antiaéreo de la guerra civil. Sería interesante que una vez hechas las obras del AVE este refugio se abriese al público y se rotulase correctamente. Estos espacios históricos son parte de nuestra ciudad y conviene hacerlos visitables con un propósito didáctico.

Seguretat aèrea

Fa uns anys el preu del viatges en avió va començar a abaratir-se fins el punt de fer-ho assequible a la majoria dels ciutadans. Podia arribar el cas que viatjar en avió fos tant normal com ara ho seria viatjar en metro. Però el dia 11 de setembre de 2001 va canviar-ho tot. Les condicions de seguretat s'han tornat tant estrictes que en alguns moments s'arriba al disbarat. Tot recordem aquella imatge d'un Laporta en calçotets a l'aeroport del Prat emprenyat perquè l'arc detector de metalls seguia xiulant algrat que s'havia tret tots els objectes metàl·lics que duia o les imatges de la gent amb les sabates a les mans. Un espectacle patètic. De moment no caldrà treure's les sabates ja que de moment a la terminal del pont aeri d'El Prat 45 escàners evitaran haver de descalçar-se. La mesura s'estendrà a la resta de l'aeroport. Una altra mesura és un aparell que permetrà veure la gent despullada per veure que no porten res prohibit ni perillós. Aquest aparell ha aixecat polèmica perquè això suposa un atac a la intimitat dels passatgers. Continua prohibit portar envasos de més de 100 mil·lilitres d'aigua per raons de seguretat. Ens volen protegir però ho fan tractant-nos com a delinqüents.

Hace unos años el precio del viajes en avión comenzó a abaratarse hasta el punto de hacerlo asequible a la mayoría de los ciudadanos. Podía llegar el caso de que viajar en avión fuera tan normal como lo seria viajar en metro. Pero el día 11 de septiembre de 2001 cambió todo. Las condiciones de seguridad se han vuelto tan estrictas que en algunos momentos se llega al desatino. Todos recordamos aquella imagen de un Laporta en calzoncillos en el aeropuerto del Prado enfadado porque el arco detector de metales seguía silbando a pesar que se había sacado todos los objetos metálicos que llevaba o las imágenes de la gente con los zapatos en las manos. Un espectáculo patético. De momento no hará falta sacarse los zapatos ya que en la terminal del puente aéreo de El Prat 45 escáneres evitarán tener que descalzarse. La medida se extenderá al resto del aeropuerto. Otra medida es un aparato que permitirá ver la gente desnuda para ver que no llevan nada prohibido ni peligroso. Este aparato ha levantado polémica porque eso supone un ataque a la intimidad de los pasajeros. Continúa prohibido llevar envases de más de 100 mililitros de agua por razones de seguridad. Nos quieren proteger pero lo hacen tratándonos como a delincuentes.