20 d’oct. 2014

#unpaisnou #FemUnPasEndevant


#unpaisnou  #FemUnPasEndevant

 

 

110.000 independentistes, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, ens hem aplegat a la Plaça Catalunya, a Barcelona, convocats per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per exigir als partits polítics “unitat” d’acció en el procés cap a la independència i que es deixin de partidismes.

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals ha dit: "Exigim als partits polítics que refacin la unitat. El país es mereix que torneu a seure a la mateixa taula".

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC ha dit que des de la societat civil “ens sentim legitimats per demanar unitat” als polítics presents a l’acte i també als que no hi eren.

Després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, de la Via Catalana de 2013, de la V d’aquest 11 de setembre passat els nostres polítics haurien de tenir clar que tenen el suport dels catalans, però han de ser ells qui facin el pas definitiu, la Declaració Unilateral d’Independència, i deixar de perdre el temps i de fer-nos perdre el temps a tots.

Els nostres polítics tenen l’oportunitat de fer Història com els Pares Fundadors de la República Catalana, com són considerats Pares Fundadors dels Estats Units John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson, James Madison,i George Washington o que la Història els recordi com uns traïdors com Petain (França) o Vidqun Quisling (Noruega).

Continuo creient que el 9 de novembre s’havia de votar com estava previst, i si l’Estat prova d’impedir-ho s’haurà d’arriscar a veuré les imatges (fotos i vídeos) de funcionaris de l’Estat provant d’impedir que la gent voti, emportant-se les urnes o impedint l’accés als col·legis electorals, una imatge que seria demolidora per la imatge del Regne d’Espanya, encara més si els funcionaris de l’Estat decideixen recórrer a l’ús de la força.

 

 


 

 


 

 


 

 


 

 


 

 

 

#unpaisnou  #FemUnPasEndevant

 

 

 

110.000 independentistas, según la Guardia Urbana de Barcelona, nos hemos reunido en la Plaça Catalunya, en Barcelona, ​​convocados por Òmnium Cultural y la Assemblea Nacional de Catalunya (Asamblea Nacional de Catalunya) (ANC) para exigir a los partidos políticos "unidad" de acción en el proceso hacia a la independencia y que se dejen de partidismos.

La presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals dijo: "Exigimos a los partidos políticos que rehagan la unidad. El país se merece que vuelvan a sentarse en la misma mesa".

Carmen Forcadell, presidenta de la ANC ha dicho que desde la sociedad civil "nos sentimos legitimados para pedir unidad" a los políticos presentes en el acto y también a los que no estaban.

Tras la manifestación del 11 de septiembre de 2012, de la Vía Catalana de 2013, de la V de este 11 de septiembre nuestros políticos deberían tener claro que tienen el apoyo de los catalanes, pero deben ser ellos quienes den el paso definitivo, la Declaración Unilateral de Independencia, y dejar de perder el tiempo y de hacernos perder el tiempo a todos.

Nuestros políticos tienen la oportunidad de hacer Historia como los Padres Fundadores de la República Catalana, como son considerados Padres Fundadores de los Estados Unidos John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson, James Madison, y George Washington o que la Historia les recuerde como unos traidores como Petain (Francia) o Vidqun Quisling (Noruega).

Sigo creyendo que el 9 de noviembre se debería votar como estaba previsto, y si el Estado prueba de impedirlo deberá arriesgar a veré las imágenes (fotos y vídeos) de funcionarios del Estado tratando de impedir que la gente vote, llevándose las urnas o impidiendo el acceso a los colegios electorales, una imagen que sería demoledora para la imagen del Reino de España, aún más si los funcionarios del Estado deciden recurrir al uso de la fuerza.

15 d’oct. 2014

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ DIU QUE AL PRESIDENT MAS "LO QUE LE FALTA ES UN FUSILAMIENTO"

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ DIU QUE AL PRESIDENT MAS "LO QUE LE FALTA ES UN FUSILAMIENTO"

 

L’exportàveu del Govern del PP durant el Govern d'Aznar, conegut per dir bajanades com "si (la Constitución) fuera mujer, se pondría de largo, y si fuera ciudadano, iría a votar", com si visqués en un país on les dones majors de 18 anys no puguessin votar, s'ha despenjat amb les següents declaracions sobre el President Mas "el que li falta és un afusellament, llavors estaria fantàstic". Susanna Griso, conductora del programa Espejo Público, d'Antena 3 no ha estat capaç de dir res més que "¡que bruto eres!".

El nivell dels mitjans de comunicació en general, inclosos els catalans, és molt baix, però el nivell dels mitjans de comunicació espanyols està enterrat en els fems.

Si s'organitza una tertúlia per tractar un tema hauria de ser normal que els mitjans convidessin tertulians de totes les sensibilitats però els mitjans espanyols només posen a les seves tertúlies sobre Catalunya els tertulians (en algun cas, tontulians) més anticatalans i més guillats que poden trobar pels abocadors del periodisme escombraries de les Espanyes.

Declaracions d’aquesta mena són habituals en les línies editorials dels mitjans de comunicació espanyols (i d’alguns dirigents polítics espanyolistes) que, com els seus antecessors dels segles XIX i XX creuen que tot es soluciona matant gent.

Si, ara mateix un català o basc, sigui ciutadà, periodista o polític afirmés que “Rajoy es mereix que el matin”, l’autor de la frases passaria immediatament a disposició judicial, pels nacionalistes espanyols surt gratis amenaçar presidents de la Generalitat, Lehendakaris, a bascos i catalans.

Vull recordar que un 15 d’octubre de 1940 el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys va ser assassinat pels militars feixistes espanyols. Companys va ser detingut per la Gestapo i entregat als feixistes espanyols que el van traslladar primer a Madrid i després a Barcelona, on va ser jutjat sumaríssimament i afusellat pels militars feixistes espanyols al Castell de Montjuïc un 15 d’octubre de 1940.

Ja es greu que l’Estat no hagi anul·lat la sentència d’un judici sense cap garantia, que l’actual Govern espanyol pertanyi a un partit fundat pels feixistes que van assassinar el President Companys, però encara és més vomitiu que una part important dels mitjans espanyols emparin, donin veu i aplaudeixin les opinions de personatges com Miguel Ángel Rodríguez (exportàveu del Govern del PP en temps d’Aznar), Federico Jiménez Losantos (fill d’un alcalde franquista i durant molts anys estrella de la ràdio de l’Església catòlica espanyola (COPE) o Hermann Tertsch (fill d’un oficial de les SA nazis refugiat a l’Espanya de Franco).

 


 

 

Altres desvaris de Miguel Ángel Rodríguez

Vídeo: MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ, EL INDEPENDENTISTA IMPOSIBLE


 

 

 

 

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ DICE QUE AL PRESIDENTE MAS " LO QUE LE FALTA ES UN FUSILAMIENTO"

 

El exportavoz del Gobierno del PP durante el Gobierno de Aznar, conocido por decir tonterías como "si (la Constitución) fuera mujer, se pondría de largo, y si fuera ciudadano, iría a votar", como si viviera en un país donde las mujeres mayores de 18 años no pudieran votar, se ha descolgado con las siguientes declaraciones sobre el Presidente Mas "lo que le falta es un fusilamiento, entonces estaría fantástico". Susanna Griso, conductora del programa Espejo Público, de Antena 3 no ha sido capaz de decir nada más que "¡que bruto eres!".

El nivel de los medios de comunicación en general, incluidos los catalanes, es muy bajo, pero el nivel de los medios de comunicación españoles está enterrado en el estiércol.

Si se organiza una tertulia para tratar un tema debería ser normal que los medios invitaran tertulianos de todas las sensibilidades pero los medios españoles sólo ponen a sus tertulias sobre Catalunya a los tertulianos (en algún caso, tontulianos) más anticatalanes y más locos que pueden encontrar por los vertederos del periodismo basura de las Españas.

Declaraciones de este tipo son habituales en las líneas editoriales de los medios de comunicación españoles (y de algunos dirigentes políticos españolistas) que, como sus antecesores de los siglos XIX y XX creen que todo se soluciona matando gente.

Si, ahora mismo un catalán o vasco, sea ciudadano, periodista o político afirmara que "Rajoy se merece que lo maten", el autor de la frases pasaría inmediatamente a disposición judicial, pero a los nacionalistas españoles sale gratis amenazar presidentes de la Generalitat, Lehendakaris , a vascos y catalanes.

Quiero recordar que un 15 de octubre de 1940 el Presidente de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys fue asesinado por los militares fascistas españoles. Companys fue detenido por la Gestapo y entregado a los fascistas españoles que lo trasladaron primero a Madrid y después a Barcelona, donde fue juzgado sumaríamente y fusilado por los militares fascistas españoles en el Castillo de Montjuïc un 15 de octubre de 1940.

Ya es grave que el Estado no haya anulado la sentencia de un juicio sin ninguna garantía, que el actual Gobierno español pertenezca a un partido fundado por los fascistas que asesinaron al presidente Companys, pero todavía es más vomitivo que una parte importante de los medios españoles amparen, den voz y aplaudan las opiniones de personajes como Miguel Ángel Rodríguez (ex portavoz del Gobierno del PP en tiempos de Aznar), Federico Jiménez Losantos (hijo de un alcalde franquista y durante muchos años estrella de la radio de la Iglesia católica española (COPE) o Hermann Tertsch (hijo de un oficial de las SA nazi refugiado en la España de Franco).

2 d’oct. 2014

SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA NOMENADA LADY PROTECTORA BANDERIL PEL CABDILL MARIANO RAJOY


SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA NOMENADA LADY PROTECTORA BANDERIL PEL CABDILL MARIANO RAJOY

 

 

 
 
 
La vicepresidenta del (des)Gobierno de (totes les) España(s) (i més enllà) segueix acumulant poder. El (plasma)President del Governespanyol, Mariano (Max Headroom) Rajoy ha atorgat a la vicepresidenta el nou càrrec de Lady Protectora Banderil que la fa responsable de “la bandera (espanyola) i els símbols nacionals (espanyols)”. És a dir, serà ella qui ara s’ocuparà dels incompliments en l’ús de la bandera i d’empaitar els ajuntaments (catalans) que no pengin l’estanquera com (el) Déu (de Rouco Varela) i la (Santa) Constitució manen. D’aquesta feina fins ara s’ocupava la nostra (gens) estimada (i molt pija) virreina imperial, Llanos de Luna, que havia denunciat molts alcaldes catalans, sense cap èxit, tot s’ha de dir.

Des d’ara la Lady Protectora Banderil i vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, amb tots els recursos de l’Estat a les seves mans intentarà que els indígenes heretges de la colònia del nord-est peninsular (coneguda també com Catalunya) se sentin més espanyols i portin l’estanquera fins i tot en els calçotets o les calces (depenent de les preferències íntimes de cadascun).

Segons el decret del Govern espanyol, la Lady Protectora Banderil té el poder d’ordenar als Mossos d’Esquadra (Policia de Catalunya) que obliguin a posar l’estanquera allà on no hi sigui, en una clara invasió de competències que obliga la policia catalana a fer la feina bruta que correspondria a les policies de l’Estat.

Gradualment, des de que torna a governar el PP, s’ha produït una intromissió cada cop més important de l’Estat en els assumptes interns de Catalunya. Ara, que de la feina d’empaitar heretges catalans, especialment alcaldes que no volen penjar l’estanquera, se n’ocupa la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, seria un bon moment que la virreina Llanos de Luna comencés a fer les maletes i tornar cap a casa, ja que la seva única feina a Catalunya ara està en mans de la Lady Protectora Banderil.

 

 

 

 

 

SORAYA SÁENZ DE SANTAMARÍA NOMBRADA LADY PROTECTORA BANDERIL POR EL CAUDILLO MARIANO RAJOY

 

 

La vicepresidenta del (des)Gobierno de (todas las) España(s) (y más allá) sigue acumulando poder. El (plasma)Presidente del Gobiernoespañol, Mariano (Max Headroom) Rajoy ha otorgado a la vicepresidenta el nuevo cargo de Lady Protectora Banderil que la hace responsable de "la bandera (española) y los símbolos nacionales (españoles)”. Es decir, será ella quien ahora se ocupará de los incumplimientos en el uso de la bandera y de perseguir los ayuntamientos (catalanes) que no cuelguen la estanquera como (el) Dios (de Rouco Varela) y la (Santa) Constitución mandan. De este trabajo hasta ahora ocupaba nuestra (nada) estimada (y muy pija)  virreina imperial, Llanos de Luna , que había denunciado muchos alcaldes catalanes, sin ningún éxito, todo hay que decirlo.

Desde ahora la Lady Protectora Banderil y vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, con todos los recursos del Estado en sus manos intentará que los indígenas herejes de la colonia del noreste peninsular (conocida también como Catalunya) se sientan más españoles y lleven la estanquera incluso en los calzoncillos o las bragas (dependiendo de las preferencias íntimas de cada uno).

Según el decreto del Gobierno español, la Lady Protectora Banderil tiene el poder de ordenar a los Mossos (Policía de Catalunya) que obliguen a poner la estanquera allí donde no esté, en una clara invasión de competencias que obliga a la policía catalana a hacer el trabajo sucio que correspondería a las policías del Estado.

Gradualmente, desde que vuelve a gobernar el PP, se ha producido una intromisión cada vez más importante del Estado en los asuntos internos de Catalunya. Ahora, que del trabajo de perseguir herejes catalanes, especialmente alcaldes que no quieren colgar la estanquera, se ocupa la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, sería un buen momento que la virreina Llanos de Luna empezara a hacer las maletas y volver a casa, ya que suúnico trabajo en Catalunya ahora está en manos de la Lady Protectora Banderil.

30 de set. 2014

Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N

Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N
 
Avui a les 19 hores milers de persones ens hem concentrat davant dels nostres ajuntaments per protestar contra la prohibició de votar el 9 de novembre ordenada pel deslegitimat Tribunal Constitucional espanyol braç togat del Govern del neofranquista Partit Popular. A Barcelona milers de persones sota la pluja han omplert la Plaça sant Jaume (i els carrers adjacents), on hi ha l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat.
 
 
Vídeo: Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N (Youtube)

 
Vídeo: Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N (Vimeo)

9 de set. 2014

La V

La V

 



Dijous, 11 de setembre de 2014, Diada Nacional de Catalunya. L’acte central i massiu d’aquest any serà la V, és a dir, es formarà un V amb centenars de milers de persones als carrers de Barcelona, una V que ocuparà la Gran Via de les Corts Catalanes i la Diagonal amb vèrtex a la Plaça de les Glòries.

 
 
 
 
 
Els espanyolistes, fent exhibició, un cop més, de la seva ignorància, afirmen que la V és una manifestació de caràcter nazi. Res més lluny de la veritat. És cert que els nazis van fer actes on la gent feia una V però l’origen de la V no és l’Alemanya nazi sinó Anglaterra. Si, dic Anglaterra i no la Gran Bretanya, i entendreu la raó més endavant.

 

Anem a pams. El 14 de gener de 1941 l’exministre de Justícia de Bèlgica, Victor de Laveleye, exiliat a la Gran Bretanya perquè Bèlgica estava ocupada pels nazis, on era director de les emissions de parla francesa de la BBC va dirigir-se als seus compatriotes per tal que utilitzessin la V (de Victoire, en francès i Vrijheid en holandès).perquè l’ocupant nazi "en veure aquest senyal, sempre el mateix, infinitament repetida, entendre que ell està envoltat, voltat per una immensa multitud de ciutadans esperant ansiosament el seu primer moment de debilitat, veient pel seu primer fracàs” i d’alliberament.  En les setmanes següents van aparèixer a les parets dels carrers de Bèlgica i França una V pintada. Veient l’èxit de la V la BBC va decidir anar més enllà creant un senyal audible en codi Morse de la V ( . . . - ), tres punts i una ratlla. Churchill es va mostrar molt partidari de la V fins al punt d’aparèixer en moltes imatges d’aquella època (com la que podeu veure il·lustrant aquest article) fent la V. Fins i tot el general De Gaulle va fer aquest signe. És cert, i hi ha imatges, que els nazis també van usar la V, fet que a molts espanyolistes els fa creure que la V és un invent nazi, però no és cert, els nazis van fer apropiar-se d’aquest signe com van fer amb molta altra simbologia que avui els ignorants creuen que són d’origen nazi o feixista, com l’esvàstica d’origen hindú o la salutació del braç alçat d’origen romà.

 

Però el veritable origen de la V no és cap d’aquests. Per trobar l’origen d’aquest gest hem de viatjar al segle XV, a la Batalla d’Agincourt. Els francesos tenien el costum de tallar els dos dits als arquers anglesos que capturaven, els dits que serveixen per tensar l’arc. El signe V, doncs, neix quan els anglesos feien aquest gest als francesos per dir-los que encara tenien ambdós dits.

 

 
 
 
 
 
 
Puc entendre que als espanyols, i molt especialment els nacionalistes espanyols no vulguin que Catalunya s’independitzi, però titllant-nos de nazis als independentistes demostren una profunda ignorància en temes històrics i falten el respecte a moltes persones a qui el nazisme ens repugna. És sorprenent venint de dirigents socialistes, que sembla que hagin perdut l’oremus amb la independència de Catalunya fins el punt de desvariejar greument, però que irònicament després es manifesten al costat del PP, de C’s i de la Falange, oi, PSC?

 

Però encara més sorprenentment és què dirigents del PP, un partit fundat per persones que van ser ministres i alts càrrecs del Règim franquista, i que ells si que van alçar el braç, i el Règim del qual en van formar part si que va ser amic dels Règim nazi, que ministres i dirigents del PP que posen condecoracions als veterans de la Divisió Blava (tropes espanyoles enviades pel dictador Franco a lluitar contra la URSS enrolades dins de les Waffen SS) i els cadells de les NNGG que es fotografien braç en alt es dediquin a titllar de nazis a persones demòcrates i d’ideologies, orígens, edats i formació molt diversa és una perversió obscena dels termes.

 

Els nacionalistes espanyols no entenen com s’ha arribat a la situació que els catalans ens vulguem independitzar malgrat que ells siguin els responsables principals que haguem arribat a aquesta situació. La ignorància, senyors nacionalistes espanyols, es cura estudiant, això si, els recomano que estudiïn usant llibres que no estiguin redactats a Espanya, i encara menys pels apologistes del feixisme que es mouen pels mitjans de la caverna emparats per un Govern espanyol que és hereu d’un Règim feixista, totalitari i criminal.

 

 

 

 

 

La V

 

Jueves, 11 de septiembre de 2014, Díada Nacional de Catalunya. El acto central y masivo de este año será la V, es decir, se formará un V con cientos de miles de personas en las calles de Barcelona, ​​una V que ocupará la Gran Vía de las Corts Catalanes y la Diagonal con vértice en la Plaça de les Glories.

Los españolistas, haciendo exhibición, una vez más, de su ignorancia, afirman que la V es una manifestación de carácter nazi. Nada más lejos de la verdad. Es cierto que los nazis hicieron actos donde la gente hacía una V pero el origen de la V no es la Alemania nazi sino Inglaterra. Si, digo Inglaterra y no Gran Bretaña, y entenderéis la razón más adelante.

 

Vayamos por partes. El 14 de enero de 1941 el ex ministro de Justicia de Bélgica, Victor de Laveleye, exiliado en Gran Bretaña debido a que Bélgica estaba ocupada por los nazis, donde era director de las emisiones de habla francesa de la BBC se dirigió a sus compatriotas para que utilizaran la V (de Victoire, francés y Vrijheid en holandés) .porque el ocupante nazi "al ver esta señal, siempre la mismo, infinitamente repetida, entienda que él está rodeado, cercado por una inmensa multitud de ciudadanos esperando ansiosamente su primer momento de debilidad, viendo por su primer fracaso "y de liberación. en las semanas siguientes aparecieron en las paredes de las calles de Bélgica y Francia una V pintada. Viendo el éxito de la V la BBC decidió ir más allá creando una señal audible en código Morse de la V (... -), Tres puntos y una raya. Churchill se mostró muy partidario de la V hasta el punto de aparecer en muchas imágenes de aquella época (como la que puede ver ilustrando este artículo) haciendo la V. Incluso el general De Gaulle hizo este signo. Es cierto, y hay imágenes, que los nazis también usaron la V, lo que a muchos españolistas les hace creer que la V es un invento nazi, pero no es cierto, los nazis se apropiaron de este signo como hicieron con mucha otra simbología que hoy los ignorantes creen que son de origen nazi o fascista, como la esvástica de origen hindú o el saludo del brazo alzado de origen romano.

 

Pero el verdadero origen de la V no es ninguno de éstos. Para encontrar el origen de este gesto tenemos que viajar en el siglo XV, en la Batalla de Agincourt. Los franceses tenían la costumbre de cortar los dos dedos a los arqueros ingleses que capturaban, los dedos que sirven para tensar el arco. El signo V, pues, nace cuando los ingleses hacían este gesto a los franceses para decirles que aún tenían ambos dedos.

 

 
 
 
 
Puedo entender que los españoles, y muy especialmente los nacionalistas españoles no quieran que Catalunya se independice, pero calificándonos de nazis a los independentistas demuestran una profunda ignorancia en temas históricos y faltan el respeto a muchas personas a las que el nazismo nos repugna. Es sorprendente viniendo de dirigentes socialistas, que parecen haber perdido el oremus con la independencia de Catalunya hasta el punto de desvariar gravemente, pero que irónicamente luego se manifiestan al lado del PP, de Ciudadanos y de la Falange, ¿verdad, PSC?

 

Pero aún más sorprendentemente es que dirigentes del PP, un partido fundado por personas que fueron ministros y altos cargos del Régimen franquista, y que ellos si que levantaron el brazo, y el Régimen del que formaron parte si que fue amigo los Régimen nazi, que ministros y dirigentes del PP que ponen condecoraciones a los veteranos de la División Azul (tropas españolas enviadas por el dictador Franco a luchar contra la URSS enroladas dentro de las Waffen SS) y los cachorros de las NNGG que se fotografían brazo en alto se dediquen a tachar de nazis personas demócratas y de ideologías, orígenes, edades y formación muy diversa es una perversión obscena de los términos.

 

Los nacionalistas españoles no entienden cómo se ha llegado a la situación que los catalanes nos queramos independizar a pesar de que ellos sean los responsables principales de que hayamos llegado a esta situación. La ignorancia, señores nacionalistas españoles, se cura estudiando, eso si, les recomiendo que estudien usando libros que no estén redactados en España, y menos por los apologistas del fascismo que se mueven por los medios de la caverna amparados por un Gobierno que es heredero de un Régimen fascista, totalitario y criminal.

8 d’ag. 2014

#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)


#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)
 
 

 

El 9 de novembre se celebrarà la consulta (o referèndum) o està previst que així sigui. Pot succeir que el Govern espanyol faci mans i mànigues per impedir-ho. Ho pot prohibir però pot trobar-se que no li fem cap cas, i això obligaria l’Estat a fer un desplegament policial (i qui sap, si militar) a Catalunya que posaria catxondo qualsevol dictador de república bananera. Veure funcionaris espanyols escortats per policies espanyols o per militars espanyols obrint-se pas entre la gent a cops de porra per intentar endur-se les urnes seria una imatge que acabaria amb l’ara ja minvat prestigi que li queda al Regne d’Espanya.

L’única possibilitat i l’única sortida honorable que encara li queda a Espanya és permetre que se celebri el referèndum el 9 de novembre, i que aquest sigui supervisat per observadors de la UE, de l’ONU i d’Estats democràtics. En una votació encara podrien guanyar els unionistes, els partidaris del NO, les enquestes, però, diuen que guanyarà el SI. Si el Regne d’Espanya no permet votar hauran perdut, i si proven d’impedir votar amb violència hauran perdut també.

El prestigi de cap país resisteix la imatge de gent detinguda per policies porra en mà i cara de policia de dictadura tercermundista per haver volgut exercir un dret tan fonamental com el del vot. La imatge de policies i funcionaris del Govern espanyol obrint-se pas a garrotades per intentar sostreure les urnes seria demolidora per a la imatge del Govern espanyol, i si, com avui he vist en una piulada, detenen gent pacífica. Entenc que aquestes amenaces busquen que nosaltres ens desdiguem de voler votar, però han d’entendre que no ho fem. Parafrasejant Golda Meir, que va ser primera ministra d’Israel, responc als que no volen que votem, als que ens volen assimilar i als que ens voldrien anihilar: “Puc entendre que els espanyolistes no vulguin que votem, ens vulguin assimilar o ens vulguin anihilar. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?(1)”.

El 9 de novembre hem de votar, si el Govern del Regne d’Espanya ho vol impedir que ho provin, però ni la Constitució espanyola ni la tan cloquejada “indissoluble unió de la nació espanyola” els servirà d’escut si fan alguna bajanada contra els catalans. Estem en el segle XXI, qualsevol animalada que la policia del Règim Rajoyà faci estarà recorrent la xarxa un segon després.

I com he dit altres cops, a la UE molt probablement no li fa cap maleïda gràcia la independència de Catalunya però encara li faria menys gràcia que un dels seus Estats membres, el Regne d’Espanya, es dediqui a respondre amb porres i pistoles al desig pacífic i democràtic dels catalans, que mentre no ens hagin fet fora continuem sent ciutadans de la Unió Europea, i, encara que a alguns no els agradi, continuarem sent europeus, encara que ens facin fora de la Unió Europea. No confonguin la política amb la geografia.

 

(1)La frase de Golda Meir és:  “Podria entendre que els àrabs vulguin esborrar-nos del mapa. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?"

 




 

 

 

 

#9N: 9 DE NOVIEMBRE (I)
 
 

 

El 9 de noviembre se celebrará la consulta (o referéndum) o está previsto que así sea. Puede suceder que el Gobierno español haga todo lo posible para impedirlo. Lo puede prohibir pero puede encontrarse con que no le hagamos ningún caso, y ésto obligaría al Estado a hacer un despliegue policial (y quién sabe, si militar) en Catalunya que pondría cachondo cualquier dictador de república bananera. Ver funcionarios españoles escoltados por policías españoles o por militares españoles abriéndose paso entre la gente a porrazos para intentar llevarse las urnas sería una imagen que acabaría con el ahora ya menguado prestigio que le queda al Reino de España.

La única posibilidad y la única salida honorable que aún le queda a España es permitir que se celebre el referéndum el 9 de noviembre, y que éste sea supervisado por observadores de la UE, de la ONU y de Estados democráticos. En una votación aún podrían ganar los unionistas, los partidarios del NO, las encuestas, pero, dicen que ganará el SI. Si el Reino de España no permite votar habrán perdido, y si intentan impedir votar usando la violencia habrán perdido también.

El prestigio de ningún país resiste la imagen de gente detenida por policías porra en mano y cara de policía de dictadura tercermundista por haber querido ejercer un derecho tan fundamental como el del voto. La imagen de policías y funcionarios del Gobierno abriéndose paso a palos para intentar sustraer las urnas sería demoledora para la imagen del Gobierno español, y si, como hoy he visto en un tuit, detienen gente pacífica. Entiendo que estas amenazas buscan que nosotros nos desdigamos de querer votar, pero deben entender que no lo hagamos. Parafraseando Golda Meir, que fue primera ministra de Israel, respondo a los que no quieren que votemos, a los que nos quieren asimilar y los que nos quisieran aniquilar: "Puedo entender que los españolistas no quieran que votemos, nos quieran asimilar o nos quieran aniquilar. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?(1)".

El 9 de noviembre tenemos que votar, si el Gobierno del Reino de España lo quiere impedir que lo prueben, pero ni la Constitución española ni la tan cacareada "indisoluble unión de la nación española" les servirá de escudo si hacen alguna tropelía contra los catalanes. Estamos en el siglo XXI, cualquier animalada que la policía del Régimen Rajoyano haga estará recorriendo la red un segundo después.

Y como he dicho otras veces, a la UE muy probablemente no le hace ninguna maldita gracia la independencia de Catalunya pero aún le haría menos gracia que uno de sus Estados miembros, el Reino de España, se dedique a responder con porras y pistolas al deseo pacífico y democrático de los catalanes, que mientras no nos hayan echado seguimos siendo ciudadanos de la Unión Europea, y, aunque a algunos no les guste, seguiremos siendo europeos, aunque nos echen de la Unión Europea. No confundan la política con la geografía.

 

(1)La frase de Golda Meir es: "Podría entender que los árabes quieran borrarnos del mapa. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?"

3 d’ag. 2014

O RAJOY O LA HISTÒRIA S’EQUIVOQUEN


O RAJOY O LA HISTÒRIA S’EQUIVOQUEN

 

Fa mesos que no publicava res al meu bloc i arriba el moment de tornar-hi, més encara quan tenim a prop tres dates molt importants, encara que una d’aquestes dates sigui important per a nosaltres indirectament.

Aquestes tres dates són les següents: 11 de setembre de 2014: La Diada, una Diada dos mesos abans de la consulta del 9 de novembre, la tercera data important per a nosaltres. I la segona seria, sens dubte, el referèndum escocès del 18 de setembre.

Centrem-nos en la més propera de les tres dates, la de l’11 de setembre, la Diada. La Diada de 2013 va ser la de la Via Catalana, 1.600.000 persones van unir Catalunya de nord a sud al llarg de 400 quilòmetres. Aquest any una “V” recorrerà la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal tenint la Plaça de les Glòries com a vèrtex d’aquesta gran “V”.

Mentrestant els unionistes continuen sent incapaços de desenvolupar un argumentari en positiu, segurament perquè fins i tot ells saben que a hores d’ara Espanya ja no té res a oferir als catalans, mai l’ha tingut. Els arguments del govern espanyol van en la línia que si ens independitzem “els hobbits” viurem a l’”Illa de Gulliver” que viatjarà “pels segles dels segles” per l’”espai sideral”. També envien la senyora Sánchez Camacho, el sou de la qual s’ha multiplicat per tres des de que va començar la crisi, a dir-li als avis dels geriàtrics que amb la independència perdran les seves pensions mentre el govern espanyol, actualment en mans del PP, el mateix partit al que pertany la senyora Sánchez Camacho, i el partit més corrupte d’Espanya (no sé si d’Europa), es dedica a treure diners de la caixa de les pensions per pagar deute públic i altres despeses.

Personalment l’amenaça que ens facin fora de la UE no em preocupa. Quasi tots els últims països adherits a la UE els últims vint anys són països que formaven part d’Estats que es van descomposar, com la República Txeca (part de l’antiga Txecoslovàquia), quasi totes els països que van sorgir de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia avui són membres de la UE o candidats a ingressar. A molts d’aquests Estats se’ls va dir que si s’independitzaven no serien mai reconeguts per ningú ni formarien part de la UE. Es veu que el pragmatisme s’imposa. Se li diu a un país que si s’independitza no el reconeixerà ningú per tal que no s’independitzi, però quan aquest país s’independitza li obren les portes del Club Europa.

Els escocesos votaran el 18 de setembre. El Govern britànic diu que si guanya el SI donaran suport a l’ingrés directe d’Escòcia a la UE i altres organismes internacionals. El 9 de novembre votarem els catalans, el Govern espanyol s’hi oposa a que votem, ens amenaça amb tota mena de plagues si votem, i per si de cas votem, ells ja fan campanya pel NO, i per si de cas guanya el SI ens amenaça amb les plagues d’Egipte. Alguns mitjans i partits polítics espanyols arriben a defensar la suspensió de l’autogovern català, alguns, fins i tot, volen veure rius de sang pels carrers catalans. És a dir, els espanyolistes no tenen cap argument positiu que ens convenci de quedar-nos.

Ja he explicat algun altre cop que si el Govern espanyol decidís una opció militar cometrien l’error definitiu. A la UE, i molt especialment al seus Estats membres, segurament no els agrada que comencin a crear-se nous Estats però encara volen menys que un dels seus membres es dediqui a matar ciutadans europeus. A tots els països els preocupa que se’ls independitzin territoris, no els agrada, però encara menys veure a l’Europa Occidental una carnisseria perpetrada per un exèrcit (actualment) integrat en l’OTAN.

El Govern espanyol ens amenaça que quedarem fora d’Europa (terme geogràfic), i això és materialment impossible, de la UE potser si, però això no ens ha de fer por. Suïssa i Noruega no són membres de la UE, Grenlàndia se’n va anar de la UE, i la Gran Bretanya té previst un referèndum el 2017 per preguntar als britànics si volen marxar de la UE.

Els coneixements en matèria d’Història dels polítics espanyols és, sent molt amable, pròxim a l’analfabetisme. Rajoy va dir que els processos d’independència anaven contra la Història. La realitat, però, és una altra.

Comencem per Espanya: D’Espanya s’han independitzat 23 països. La majoria durant el segle XIX, però també abans del XIX van perdre territoris i durant el XX. I si els governants espanyols continuen sent els soques que històricament han estat tots els governants espanyols, el XXI pot ser la descomposició definitiva d’Espanya. No només és Catalunya, també tenen Euskadi, i podria afegir-s’hi Galícia.

Però recuperem les paraules de Rajoy: Els processos d’independència van contra la Història. Doncs bé, sembla que no. L’any 1945 hi havia uns 50 Estats independents, actualment n’hi ha 200. Sembla que o Rajoy o la Història s’han equivocat.

 

Jaume Cusó

 

 

 

 

 

O RAJOY O LA HISTORIA SE EQUIVOCAN

 

Hace meses que no publicaba nada en mi blog y llega el momento de volver, más aún cuando tenemos cerca tres fechas muy importantes, aunque una de estas fechas sea importante para nosotros indirectamente.

Estas tres fechas son las siguientes: 11 de septiembre de 2014: La Diada, una Diada dos meses antes de la consulta del 9 de noviembre, la tercera fecha importante para nosotros. Y la segunda sería, sin duda, el referéndum escocés del 18 de septiembre.

Centrémonos en la más cercana de las tres fechas, la del 11 de septiembre, la Diada. La Diada de 2013 fue la de la Vía Catalana, 1.600.000 personas unieron Catalunya de norte a sur a lo largo de 400 kilómetros. Este año una "V" recorrerá la Gran Vía de las Cortes Catalanas y la Avinguda Diagonal teniendo la Plaça de les Glòries como vértice de esta gran "V".

Mientras tanto los unionistas siguen siendo incapaces de desarrollar un argumentario en positivo, seguramente porque incluso ellos saben que a estas alturas España ya no tiene nada que ofrecer a los catalanes, nunca lo ha tenido. Los argumentos del Gobierno van en la línea de que si nos independizamos "los hobbits" viviremos en la "Isla de Gulliver" que viajará "por los siglos de los siglos" por el "espacio sideral". También envían la señora Sánchez Camacho, el sueldo de la cual se ha multiplicado por tres desde que comenzó la crisis, a decirle a los abuelos de los geriátricos que con independencia perderán sus pensiones mientras el gobierno español, actualmente en manos del PP, el mismo partido al que pertenece la señora Sánchez Camacho, y el partido más corrupto de España (no sé si de Europa), se dedica a sacar dinero de la caja de las pensiones para pagar deuda pública y otros gastos.

Personalmente la amenaza que nos echen de la UE no me preocupa. Casi todos los últimos países adheridos a la UE en los últimos veinte años son países que formaban parte de Estados que se descompusieron, como la República Checa (parte de la antigua Checoslovaquia), casi todas los países que surgieron de la descomposición de la antigua Yugoslavia hoy son miembros de la UE o candidatos a ingresar. A muchos de estos Estados se les dijo que si independizaban no serían nunca reconocidos por nadie ni formarían parte de la UE. Se ve que el pragmatismo se impone. Se le dice a un país que si se independiza no lo reconocerá nadie para que no se independice, pero cuando este país se independiza le abren las puertas del Club Europa.

Los escoceses votarán el 18 de septiembre. El Gobierno británico dice que si gana el SI apoyarán el ingreso directo de Escocia en la UE y otros organismos internacionales. El 9 de noviembre votaremos los catalanes, el Gobierno español se opone a que votemos, nos amenaza con todo tipo de plagas si votamos, y por si votamos, ellos ya hacen campaña por el NO, y por si gana el SI nos amenaza con las plagas de Egipto. Algunos medios y partidos políticos españoles llegan a defender la suspensión del autogobierno catalán, algunos, incluso, quieren ver ríos de sangre por las calles catalanes. Es decir, los españolistas no tienen ningún argumento positivo que nos convenza de quedarnos.

Ya he explicado alguna otra vez que si el Gobierno decidiera una opción militar cometerían el error definitivo. En la UE, y muy especialmente a sus Estados miembros, seguramente no les gusta que empiecen a crearse nuevos Estados pero aún quieren menos que uno de sus miembros se dedique a matar ciudadanos europeos. En todos los países les preocupa que se les independicen territorios, no les gusta, pero aún menos ver en Europa Occidental una carnicería perpetrada por un ejército (actualmente) integrado en la OTAN.

El Gobierno nos amenaza que quedaremos fuera de Europa (término geográfico), y eso es materialmente imposible, de la UE tal vez si, pero eso no nos debe dar miedo. Suiza y Noruega no son miembros de la UE, Groenlandia se fue de la UE, y Gran Bretaña tiene previsto un referéndum en 2017 para preguntar a los británicos si quieren irse de la UE.

Los conocimientos en materia de Historia de los políticos españoles es, siendo muy amable, cercano al analfabetismo. Rajoy dijo que los procesos de independencia iban contra la Historia. La realidad, sin embargo, es otra.

Empecemos por España: De España se han independizado 23 países. La mayoría durante el siglo XIX, pero también antes del XIX perdieron territorios y durante el XX. Y si los gobernantes españoles siguen siendo los tarugos que históricamente han sido todos los gobernantes españoles, el XXI puede ser la descomposición definitiva de España. No sólo es Catalunya, también tienen Euskadi, y podría añadirse Galicia.

Pero recuperamos las palabras de Rajoy: Los procesos de independencia van contra la Historia. Pues bien, parece que no. En 1945 había unos 50 Estados independientes, actualmente hay 200. Parece que o Rajoy o la Historia se han equivocado.

 

Jaume Cusó

24 de gen. 2014

Unilateralitats de Rajoy / Unilateralidades de Rajoy


Unilateralitats de Rajoy

 



El 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum o consulta per la independència de Catalunya. Així es va decidir el passat novembre. El govern espanyol ha reaccionat a la situació com sempre fan, posant-se molt nerviosos i anunciant-nos totes les plagues bíbliques. Dijous 14 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya ha aprovat per 87 (65%) vots a favor, 43 vots (32%) en contra i 3 (2%) abstencions demanar a l’Estat que s’autoritzi la consulta. Rajoy ha respost que s’oposa a aquest “acte unilateral” del Parlament de Catalunya.

 

 
 
 
 
 
 
Anem a pams. L’any 2006 el PP amb Rajoy al capdavant, de manera unilateral, i passant pel damunt de la voluntat democràticament expressada pels catalans en el referèndum de l’Estatut va presentar un recurs davant del tribunal de confiança del PP, també conegut com Tribunal Constitucional. En aquell període el senyor Rajoy va dedicar-se a recollir firmes “contra Catalunya”.

 

Però expliquem el que si va ser un acte unilateral per part del PP de Rajoy: L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, després va ser trinxat pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, sancionat pel Cap de l’Estat espanyol i referendat el text trinxat pels catalans a les urnes. En aquest moment el PP de manera unilateral va decidir que ells estaven pel damunt dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles i del Cap d’Estat, i va usar el seu tribunal de confiança, el Tribunal Constitucional per imposar de manera unilateral els seus desitjos.

 

Tenim davant nostre un Estat que no sap ni vol (i potser no pot) negociar, ens ho ha demostrat reiteradament. En altres èpoques no gaire llunyanes enviaven l’exèrcit, i això si que era un acte no només unilateral sinó també violent que ha provocat la mort de milers de catalans. Els catalans volem votar, és l’Estat espanyol el que ens nega aquest dret i parlen d’unilateralitat. Un vot en una urna no mata, les bombes de l’exèrcit espanyol si que mataven.

 

Rajoy diu que està obert al diàleg sempre que no sigui parlar ni de la independència ni de votar. Coneixent al senyor Rajoy el més probable és que l’únic tema del que vulgui parlar sigui de ciclisme. També va afirmar ahir en una entrevista a Antena 3 que mentre ell sigui president del govern espanyol no s’independitzarà cap territori espanyol, amb aquestes paraules podria estar reconeixent que Catalunya no és, no és de i no és part d’Espanya.

 

Alguns diuen que quan vegin que tot això de la independència va de debò es trauran un acord de la màniga, oferiran a Catalunya un pacte, un pacte que seria un greu error que fos acceptat per Catalunya, un suïcidi, ja que sabem molt bé que el Regne d’Espanya no té gaire costum de complir els acords que signa, especialment els acords amb Catalunya. La frase que Virgili posa en boca de Laocoont (L’Eneida) “no confieu en el cavall, troians! Sigui el que sigui, temo els dànaus (grecs) fins i tot si porten regals”. El govern espanyol podria oferir a Catalunya alguna mena d’acord generós amb el propòsit o condició que els catalans renunciéssim a la independència però sense cap intenció de complir la seva part, però no ho crec, complir no és ni ha estat mai l’estil dels governants espanyols, el seu estil és més aviat provar de solucionar els problemes a canonades, sense èxit, com demostra que amb totes les bombes que ens han caigut encara no ens hagin “convençut” de les (presumptes) bondats de convertir-nos en “bons” espanyols.

 

 

 

 

 

 

Unilateralidades de Rajoy

 

El 9 de noviembre de 2014 se celebrará el referéndum o consulta por la independencia de Catalunya. Así se decidió el pasado noviembre. El gobierno español ha reaccionado a la situación como siempre hacen, poniéndose muy nerviosos y anunciándonos todas las plagas bíblicas. El jueves 14 de enero de 2014 el Parlamento de Catalunya ha aprobado por 87 (65%) votos a favor, 43 votos (32%) en contra y 3 (2% ) abstenciones pedir al Estado que autorice la consulta. Rajoy ha respondido que se opone a este "acto unilateral" del Parlamento de Catalunya.

 

Vayamos por partes. En 2006 el PP con Rajoy a la cabeza, de manera unilateral, y pasando por encima de la voluntad democráticamente expresada por los catalanes en el referéndum del Estatut presentó un recurso ante el tribunal de confianza del PP, también conocido como Tribunal Constitucional. En ese periodo el señor Rajoy se dedicó a recoger firmas "contra Catalunya".

 

Pero expliquemos lo que si fue un acto unilateral por parte del PP de Rajoy: El Estatuto de Catalunya fue aprobado por el Parlament de Catalunya en septiembre de 2005, después fue troceado por el Congreso y el Senado españoles, sancionado por el Jefe del Estado español y refrendado el texto trinchado por los catalanes en las urnas. En este momento el PP de manera unilateral decidió que ellos estaban por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes y del Jefe de Estado, y usó su tribunal de confianza, el Tribunal Constitucional para imponer de manera unilateral sus deseos.

 

Tenemos ante nosotros un Estado que no sabe ni quiere  (y quizá no puede) negociar, nos lo ha demostrado reiteradamente. En otras épocas no muy lejanas enviaban al ejército, y eso si que era un acto no sólo unilateral sino también violento que ha provocado la muerte de miles de catalanes. Los catalanes queremos votar, es el Estado español el que nos niega este derecho y hablan de unilateralidad. Un voto en una urna no mata, las bombas del ejército español si que mataban.

 

Rajoy dice que está abierto al diálogo siempre que no sea hablar ni de la independencia ni de votar. Conociendo al señor Rajoy lo más probable es que el único tema del que quiera hablar sea de ciclismo. También afirmó ayer en una entrevista en Antena 3 que mientras él sea presidente del gobierno español no se independizará ningún territorio español, con estas palabras podría estar reconociendo que Catalunya no es, no es de y no es parte de España.

 

Algunos dicen que cuando vean que todo esto de la independencia va de veras se sacarán un acuerdo de la manga, ofrecerán en Catalunya un pacto, un pacto que sería un grave error que fuera aceptado por Catalunya, un suicidio, ya que sabemos muy bien que el Reino de España no tiene mucho costumbre de cumplir los acuerdos que firma, especialmente los acuerdos con Catalunya. La frase que Virgilio pone en boca de Laocoonte ( La Eneida ) "no confíéis en el caballo, troyanos! Sea lo que sea, temo a los Danaos (griegos) incluso si llevan regalos". El Gobierno podría ofrecer a Catalunya algún tipo de acuerdo generoso con el propósito o condición que los catalanes renunciásemos a la independencia pero sin ninguna intención de cumplir su parte, pero no lo creo, cumplir no es ni ha sido nunca el estilo los gobernantes españoles, su estilo es más bien intentar solucionar los problemas a cañonazos, sin éxito, como demuestra que con todas las bombas que nos han caído aún no nos hayan "convencido "de las (supuestas) bondades de convertirnos en "buenos" españoles.

10 de gen. 2014

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

 

Sánchez Camacho, lideressa del PP a Catalunya per la Gràcia i el dit del cabdill Rajoy, s’oposa a la celebració del referèndum d’independència el pròxim 9 de novembre, i alhora ha iniciat una campanya pel NO. Si segons Sánchez Camacho el referèndum no se celebrarà perquè la sacrosanta Constitució espanyola, la Bíblia i el Kamasutra no ho permeten, bé el Kamasutra no en diu res d’aquest tema però és molt més interessant que la Constitució, i més útil, perquè han iniciat una campanya per convèncer-nos que votem NO?

Per si de cas, si ni la Constitució ni la cabra de la Legió poden impedir la celebració del referèndum, la diputada, senadora, lideressa pepera a la Regió Nord-est s’ha tret una nova ocurrència de la màniga, no permetre que es pugui usar el padró. El PP governa a Catalunya deu municipis. Però Sánchez Camacho, i no és la primera vegada que ho fa, també ha demanat al PSC que no cedeixi les dades del padró a l’Idescat. L’ego de Sánchez Camacho està tan inflat per un abús amb el bòtox que el PP se li queda petit i ja s’atreveix a donar ordres a un PSC que ha perdut el nord, l’est, l’oest, el sud i la brúixola.

Estar en contra de la celebració del referèndum, alhora fer campanya pel NO i impedir les dades del padró, és a dir, la llista de les persones amb dret a votar no té cap lògica, és jugar amb les cartes marcades, senyora Sánchez Camacho.

Hem arribat a aquesta situació perquè l’any 2006 el PP va presentar el recurs contra un Estatut que havia aprovat per majoria absoluta el Parlament de Catalunya el 2005, un Estatut al que a les Corts espanyoles li van passar el ribot, és a dir, el van trinxar, i el text resultant del trinxament a les Corts espanyoles vam votar i  aprovar els catalans en un referèndum, i que finalment va sancionar el Cap d’Estat espanyol. Però el partit de la senyora Sánchez Camacho va recórrer considerant-se a ells mateixos, és a dir, el PP, per sobre dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles, del Parlament de Catalunya i del monarca. Mentrestant l’actualment president del govern espanyol, Mariano Rajoy, líder suprem del PP i cabdill de les Espanyes per la Gràcia d’Aznar, va passejar-se per les Espanyes recollint signatures contra Catalunya”.

L’any 2010 un Tribunal Constitucional amb el seu prestigi discutit per tothom va considerar que ells estaven pel damunt de tothom i van acabar de trinxar el que quedava. Des d’aquell moment el nombre d’independentistes no ha fet més que créixer. I cada llei del Parlament de Catalunya recorreguda pel PP i anul·lada pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho.

Ja sabem que ens espera si seguim “sent propietat d’Espanya”, que les lleis del nostre Parlament siguin derogades pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho, que les eleccions puguin ser adulterades pels mecanismes de l’Estat que van impedir que votessin els 150000 catalans que viuen a l’estranger, que als mitjans de comunicació afins al PP se’ns digui el nom del porc dia si i dia també, que s’amenaci el president de la Generalitat amb la presó o a la pròpia Generalitat amb la supressió o l’ofec econòmic. Ja sabem que ens pot “oferir” Espanya. Des dels temps del comte-duc d’Olivares, el Rajoy del segle XVII, ens ho han deixat ben clar.

El PP anuncia que tots els seus dirigents desembarcaran a Catalunya per explicar el sopar de duro que és molt bo seguir sent espanyols i que si ens independitzen anirem a l’infern. També el PSOE anuncia un desembarcament dels seus dirigents que ens vindran a oferir una Espanya federal en la que ni ells creuen.

Mentrestant la senyora Sánchez Camacho després de titllar de boig el president Mas adverteix que es podria fer un boicot als productes catalans. No recorda que el seu partit ja el va fer l’any 2006.

Resumint: Sánchez Camacho no vol que els catalans puguem votar, per si de cas ella i el seu partit fan campanya pel NO, i per si de cas demana als alcaldes del PP – el seu propi partit – i als alcaldes del PSC que no cedeixin el padró municipal. Sánchez Camacho té a les seves mans els mecanismes de l’Estat per impedir que se celebri la consulta, una altra carta marcada, podria intentar perpetrar una tupinada massiva si no pot impedir-ho, i tot i així, jo crec que Sánchez Camacho sap que la consulta se celebrarà i que ni ella ni l’Estat al que ella serveix podran impedir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho quiere jugar con las urnas marcadas

 

Sánchez Camacho, lideresa del PP en Catalunya por la Gracia y el dedo del caudillo Rajoy, se opone a la celebración del referéndum de independencia el próximo 9 de noviembre, al tiempo ha iniciado una campaña por el NO. Si según Sánchez Camacho el referéndum no se celebrará porque la sacrosanta Constitución, la Biblia y el Kamasutra no lo permiten, bien el Kamasutra no dice nada de este tema pero es mucho más interesante que la Constitución, y más útil, ¿porque han iniciado una campaña para convencernos de que votemos NO?

Por si acaso, si ni la Constitución ni la cabra de la Legión pueden impedir la celebración del referéndum, la diputada, senadora, lideresa pepera en la Región Noreste se ha sacado una nueva ocurrencia de la manga, no permitir que se pueda usar el padrón. El PP gobierna en Catalunya diez municipios. Pero Sánchez Camacho, y no es la primera vez que lo hace, también ha pedido al PSC que no ceda los datos del padrón en el Idescat. El ego de Sánchez Camacho está tan hinchado por un abuso con el botox que el PP se le queda pequeño y ya se atreve a dar órdenes a un PSC que ha perdido el norte, el este, el oeste, el sur y la brújula.

Estar en contra de la celebración del referéndum, a la vez hacer campaña por el NO e impedir los datos del padrón, es decir, la lista de las personas con derecho a votar no tiene ninguna lógica, es jugar con las cartas marcadas, señora Sánchez Camacho.

Hemos llegado a esta situación porque en 2006 el PP presentó el recurso contra un Estatuto que había aprobado por mayoría absoluta el Parlament de Catalunya en 2005, un Estatuto al que en las Cortes españolas le pasaron el cepillo, es decir, lo trincharon, y el texto resultante del troceamiento en las Cortes españolas lo votamos y aprobamos los catalanes en un referéndum, y que finalmente sancionó el Jefe de Estado español. Pero el partido de la señora Sánchez Camacho recurrió considerándose a sí mismos, es decir, el PP, por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes españolas, del Parlament de Catalunya y del monarca. Mientras el actualmente presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, líder supremo del PP y caudillo de las Españas por la Gracia de Aznar, se paseó por las Españas recogiendo firmas “contra Catalunya".

En 2010 un Tribunal Constitucional con su prestigio discutido por todo el mundo consideró que ellos estaban por encima de todos y terminaron de trinchar lo que quedaba. Desde ese momento el número de independentistas no ha hecho más que crecer. Y cada ley del Parlament de Catalunya recorrida por el PP y anulada por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho.

Ya sabemos que nos espera si seguimos "siendo propiedad de España", que las leyes de nuestro Parlament sean derogadas por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho, que las elecciones puedan ser adulteradas por los mecanismos del Estado que impidieron que votaran los 150000 catalanes que viven en el extranjero, que los medios de comunicación afines al PP nos calumnien día sí y día también, que se amenace el presidente de la Generalitat con la cárcel o a la propia Generalitat con la supresión o el ahogo económico. Ya sabemos que nos puede "ofrecer" España. Desde los tiempos del conde-duque de Olivares, el Rajoy del siglo XVII, nos lo han dejado claro.

El PP anuncia que todos sus dirigentes desembarcarán en Catalunya para explicarnos el cuento chino de que es muy bueno seguir siendo españoles y que si nos independizamos iremos al infierno. También el PSOE anuncia un desembarco de sus dirigentes que nos vendrán a ofrecer una España federal en la que ni ellos creen.

Mientras la señora Sánchez Camacho tras tachar de loco al presidente Mas advierte de que se podría hacer un boicot a los productos catalanes. No recuerda que su partido ya lo hizo en 2006.

Resumiendo: Sánchez Camacho no quiere que los catalanes podamos votar, por si acaso ella y su partido hacen campaña por el NO, y por si acaso, pide a los alcaldes del PP - su propio partido - y a los alcaldes del PSC que no cedan el padrón municipal. Sánchez Camacho tiene en sus manos los mecanismos del Estado para impedir que se celebre la consulta, otra carta marcada, podría intentar perpetrar un pucherazo masivo si no puede impedirla, y aún así, yo creo que Sánchez Camacho sabe que la consulta se celebrará y que ni ella ni el Estado al que ella sirve podrán impedirlo.