31 de maig 2015

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME


EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Ahir va jugar-se al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final de la Copa del Rei que va enfrontar l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 1 a 3.

Les dues aficions van tenir un comportament impecable al llarg del dia, allà on anessis et trobaves aficionats de l’Athletic passejant, fent compres, fent un vermut o fent turisme.

Quan l’hora del partit era més propera els aficionats d’ambdós equips van dirigir-se cap a les “fan zone” i a l’hora del partit van entrar al Camp Nou.

Quan va començar a sonar la “Marcha Real” va iniciar-se una xiulada monumental que no va permetre escoltar l’himne espanyol.

Sorprenentment el Govern espanyol, demostrant una celeritat inhabitual en ell, va treure un comunicat condemnant la xiulada, anunciant sancions als dos equips i informant que el Comitè antiviolència prendria mesures. Si, sorprenentment, perquè el comunicat del Gobierno de España, va publicar-se a la mitja part. Jo vaig comentar al meu Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad.”

Però encara és més sorprenent quan se sap que el comunicat estava escrit abans que comencés el partit i publicat a la mitja part. Si una cosa tenen els Estats és que mai són ràpids a l’hora de prendre una decisió, i l’Estat espanyol encara menys. En casos de desastres ecològics (Prestige, El pesquer rus Oleg Naydenov, o d’altres) o de catàstrofes naturals (terratrèmol de Lorca (Múrcia), la reacció del Govern espanyol de torn ha estat la inoperància més absoluta, i això si no ha contribuït de manera activa al desastre, això si, amb tardança.

Sorprèn aquesta velocitat a fer públic un comunicat per condemnar la xiulada a l’himne, anunciant la reunió del comitè antiviolència per aquest dilluns, dos dies després de la final, i anunciant sancions, i sorprèn que vulguin ser tan durs amb una xiulada quan han estat callats en situacions de violència real en què hi ha hagut víctimes mortals, cas de l’aficionat dels Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, assassinat per ultres de l’Atlètic de Madrid.

Quan va celebrar-se la final de la Copa del Rei a Madrid, on també van enfrontar-se també Barça i Athletic de Bilbao, la policia espanyola va dedicar-se a registrar tot aficionat basc o català a la busca de xiulets i banderes. Membres del mateix cos de policia, la policia de l’Estat, escortaven un ramat d’ultres espanyolistes amb tota mena de simbologia feixista i nazi que havien anunciat públicament que volien “caçar” catalans i bascos. Les mateixes autoritats polítiques i policials, i els mitjans afins al partit del Govern espanyol, que s’enfurismen per la presència de Senyeres, Estelades i Ikurriñes als estadis de futbol i altres instal·lacions esportives, solen defensar o callar davant de la presència de simbologia feixista i crits racistes a molts estadis d’Espanya. Clar, que aquesta és la mateixa gent que s’emprenya amb les restes arqueològiques del Born però creuen és correcte que un dictador assassí tingui un lloc on se li puguin rendir homenatges.

El “Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos enla celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey” és curiós. Va ser redactat abans que comencés el partit, es va publicar a la mitja part, suposo que cal dissimular (una mica) per que si no es notaria massa. Sorprenent és la celeritat de l’Estat redactant un document, bé, el document va ser redactat per condemnar uns fets que en aquell moment encara no s’havien produït. La sentència abans del delicte. Però el fet més curiós és que qui va redactar el “comunicat” és Manuel Roca Basanta, que ara treballa d’assessor al Ministeri de Presidència, al capdavant del qual tenim a Soraya Sáenz de Santamaría. I qui és Roca Basanta? Doncs, va ser redactor del diari feixista “Arriba”, òrgan de propaganda de la Falange durant el franquisme.

Un govern d’un partit fundat per ministres franquistes, amb assessors franquistes, amb ministres que oren als peus del dictador Franco, amb vicepresidentes que són família de militars franquistes, és el que redacta un “comunicat” en un llenguatge propi del franquisme, que anuncia repressió.

El franquisme a Espanya no va morir amb el seu fundador, continua guiant les decisions del govern espanyol i de les seves institucions. L’Estat espanyol és un Estat on totes les institucions estan infestades de franquistes.
El govern espanyol no mostra el mateix interès per tallar la catalanofòbia i la bascofòbia, més aviat la impulsa.

 

 

 

 

 

 

EL COMUNICADO QUE SURGIÓ DEL FRANQUISMO

 

 

 

 

 

Ayer jugó en el Camp Nou, el estadio del FC Barcelona, ​​la final de la Copa del Rey que enfrentó al Athletic Club de Bilbao y el FC Barcelona. Ganó el Barça por 1 a 3.

Las dos aficiones tuvieron un comportamiento impecable a lo largo del día, allí donde fueras te encontrabas aficionados del Athletic paseando, haciendo compras, tomando un vermut o haciendo turismo.

Cuando la hora del partido era más cercana los aficionados de ambos equipos se dirigieron hacia las "fan zone" y a la hora del partido entraron en el Camp Nou.

Cuando empezó a sonar la "Marcha Real" se inició un silbido monumental que no permitió escuchar el himno español.

Sorprendentemente el Gobierno, demostrando una celeridad inhabitual en él, sacó un comunicado condenando el silbido, anunciando sanciones a los dos equipos e informando que el Comité antiviolencia tomaría medidas. Si, sorprendentemente, que el comunicado del Gobierno de España, se publicó en el descanso. Yo comenté a mi Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad."

Pero aún es más sorprendente cuando se sabe que el comunicado estaba escrito antes de que comenzara el partido y publicado en el descanso. Si algo tienen los Estados es que nunca son rápidos a la hora de tomar una decisión, y España aún menos. En casos de desastres ecológicos (Prestige, El pesquero ruso Oleg Naydenov, u otros) o de catástrofes naturales (terremoto de Lorca (Murcia), la reacción del Gobierno de turno ha sido la inoperancia más absoluta, y eso si no ha contribuido de manera activa al desastre, eso si, con tardanza.

Sorprende esta velocidad en hacer público un comunicado para condenar la pitada al himno, anunciando la reunión del comité antiviolencia para este lunes, dos días después de la final, y anunciando sanciones, y sorprende que quieran ser tan duros con una pitada cuando han estado callados en situaciones de violencia real en que ha habido víctimas mortales, caso del aficionado de los Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, asesinado por ultras del Atlético de Madrid.

Cuando se celebró la final de la Copa del Rey en Madrid, donde también se enfrentaron también Barça y Athletic de Bilbao, la policía española se dedicó a registrar todo aficionado vasco o catalán a la búsqueda de pitos y banderas. Miembros del mismo cuerpo de policía, la policía del Estado, escoltaban una manada de ultras españolistas con todo tipo de simbología fascista y nazi que habían anunciado públicamente que querían "cazar" catalanes y vascos. Las mismas autoridades políticas y policiales, y los medios afines al partido del Gobierno, que se enfurecen por la presencia de Senyeres, Estelades y ikurriñas en los estadios de fútbol y otras instalaciones deportivas, suelen defender o callar ante la presencia de simbología fascista y gritos racistas en muchos estadios de España. Claro, que esta es la misma gente que se enfada con los restos arqueológicos del Born pero creen es correcto que un dictador asesino tenga un lugar donde se le puedan rendir homenajes.

El "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidosen la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey"es curioso. Fue redactado antes de que comenzara el partido, se publicó en la media parte, supongo que hay que disimular (algo) porque si no se notaría demasiado. Sorprendente es la celeridad del Estado redactando un documento, bien, el documento fue redactado para condenar unos hechos que en ese momento todavía no se habían producido. La sentencia antes del delito. Pero lo más curioso es que quien redactó el "comunicado" es Manuel Roca Basanta, que ahora trabaja de asesor en el Ministerio de Presidencia, al frente del cual tenemos a Soraya Sáenz de Santamaría. Y quién es Roca Basanta? Pues, fue redactor del diario fascista "Arriba", órgano de propaganda de la Falange durante el franquismo.

Un gobierno de un partido fundado por ministros franquistas, con asesores franquistas, con ministros que oran a los pies del dictador Franco, con vicepresidentas que son familia de militares franquistas, es el que redacta un "comunicado" en un lenguaje propio del franquismo, que anuncia represión.

El franquismo en España no murió con su fundador, continúa guiando las decisiones del Gobierno y de sus instituciones. El Estado español es un Estado donde todas las instituciones están infestadas de franquistas.
 
El gobierno español no mostrar el mismo interés para cortar la catalanofobia y la bascofòbia de raíz, más bien la impulsa.

27 de maig 2015

DIA DE COPA, DIA DE XIULADES


DIA DE COPA, DIA DE XIULADES

 

I un altre cop el Futbol Club Barcelona i l’Athletic de Bilbao jugaran la final de la Copa del Rei. Fa tres anys la final va celebrar-se a l’Estadi Vicente Calderón, dos anys abans a Mestalla. A la final de Mestalla l’Himne espanyol va ser xiulat, tot i que aquells que van veure la transmissió que va fer TVE no van escoltar res. La final del Vicente Calderón va ser la dels elefants, bé, per ser exactes, va ser la final on ambdues aficions van cantar aquella tonada d”un elefante se balanceaba...” dedicada al “rei caçador”.

I Barça i Athletic tornen a jugar un altre cop la final de la Copa del Rei. El partit se celebrarà al Camp Nou.

Personalment crec que les finals s’han de jugar sempre en camp neutral, i la final d’aquest any es juga a l’Estadi d’un dels equips. Estava previst que es jugués a Madrid, al Santiago Bernabeu, però en Florentino Pérez (tito Floren pels amics) va moure tots els fils i finalment la final de la Copa del Rei es jugarà al Camp Nou.

La idea no és nova, ja Primo de Rivera va ordenar eltancament del Camp de Les Corts després de la xiulada a la Marxa Reial, un 14 de juny de 1925. L’espanyolisme no és gens innovador, i si ja arran de les citades Copes del Rei de 2010 i 2012, va haver propostes més diverses:

-Tancar o sancionar l’estadi: Sancionar el València C.F. o l’Atlètic de Madrid era absurd. Cap dels dos equips era responsable. Tècnicament el responsable en aquelles dues finals era l’organitzador de la competició.

-Després del succeït a Mestalla i davant la possibilitat que la xiulada massiva es repetís algunes autoritats i alguns periodistes van proposar que el partit es jugués a porta tancada. Un absolut disbarat, no es pot castigar ningú per uns fets que no s’han produït.

Hi van haver dues querelles abans que s’hi jugués el partit presentades pels grupuscles ultradretans DENAES i L’Associació Dignitat i Justícia que van ser arxivades, havien denunciat un fet que en aquell moment no s’havia produït. Com llavors vaig dir, encara no es pot condemnar ningú abans de la comissió del delicte, això era el que per exemple proposa la pel·lícula Minority Report, magnífica pel·lícula de ciència ficció, però en el món real per ser condemnat has d’haver comés el delicte, no que algú digui que hi ha una possibilitat que el cometis perquè ho ha vist en una premonició.

La final d’aquest any es juga al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona. La Comissió Antiviolència ha anunciat que si es produeixen xiulades a l’himne espanyol, insisteixo, xiulades, seran sancionats Barça i Athletic de Bilbao. El president del Consell Superior d'Esports (CSD), Miguel Cardenal diu que si l’Himne espanyol es xiulat hi ha una “responsabilitat individual que puguin dur a terme aquest comportament”. Fins aquí tot correcte. Les meves preguntes són: ¿Pensen acusar individualment tots els assistents al partit? ¿Tenen la capacitat de demostrar individualment quins aficionats han xiulat l’himne i quins no? ¿Detindran a tots els xiuladors a la sortida de l’Estadi?

Xiular no es pot considerar violència, si xiular fos un delicte ja haurien detingut Curro Savoy. En la final que es va jugar a Madrid va haver el mateix dia del partit una manifestació d’ultradreta espanyola, autoritzada per les mateixes autoritats que van ordenar requisar xiulets i banderes a aficionats bascos i catalans. És a dir, mentre alguns membres de la policia “desfilaven” al costat de feixistes amb banderes preconstitucionals i feixistes, altres policies es dedicaven a registrar tots basc i català que es creuaven i procedien a requisar xiulets, estelades, senyeres i ikurriñes.
Miguel Cardenal també afirma que la comissió antiviolència mirarà el reglament pels quatre cantons a veure si troben alguna norma que els permeti sancionar els equips participants (Barça i Athletic de Bilbao) i l’organitzador de la competició. Per cert, l’organitzador de la Copa del Rei és la Reial Federació Espanyola de Futbol.

26 de maig 2015

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA


ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:
-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.
-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !
-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !
-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

22 de maig 2015

ANEU A CAGAR A LA VIA

ANEU A CAGAR A LA VIA

 

Pel matí una avaria informàtica, diuen, ha provocat l’aturada del servei de Rodalies a Catalunya. Des de diversos sectors s’ha criticat l’operador del servei, RENFE, empresa de l’Estat espanyol, que gestiona el servei, especialment els usuaris del servei que han de patir, dia si i dia també, les incidències i els retards dels trens. El fet ha estat tan greu que fins i tot el president de RENFE, Pablo Vázquez ha admès que el servei que la seva companyia ofereix a Catalunya és el pitjor de tot l’Estat. En canvi, des del Govern espanyol, lluny de demanar disculpes han volgut riure’s, com si el tema no fos prou greu, del caos de les Rodalies, l’ínclit ministre de Sanitat, Alfonso Alonso dient que “és sorprenent que en una Catalunya independent no hi haurà embussos. L'únic país al món”. No sé si en una Catalunya independent hi haurà o no embussos, la realitat és que en l’actual situació el servei de Rodalies que depèn del Gobierno de España, en mans del Partit Popular, és un servei ferroviari tercermundista. Els dirigents del PP en general i ministres del Govern espanyol, en concret, amb el President Rajoy al capdavant són incapaços de mostrar empatia cap als seus conciutadans. Senyor ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ja que parla del tema de les Rodalies faci el favor de demanar disculpes pel servei de merda que ofereix RENFE.

La tarda del mateix dia les línies 9 i 10 del Metro de Barcelona han patit també una falla informàtica. El més normal en un polític és que mostri una mica d’empatia, però crec que pels pepers és impossible, si hi ha un desastre intenten treure alguna mena de benefici personal, tot i que són tan barroers que només queden com uns malparits. Alicia Sánchez Camacho, que quan parla és per dir una estupidesa de l’alçada d’un campanar no s’ha pogut estar. Amb la verborrea descerebrada que la caracteritza, sempre i quan no li toqui explicar embolics camarguians, ha volgut dir la seva bajanada sobre la incidència al Metro, crec que del que ha passat a les Rodalies no ha dit res: “Per que en aquesta campanya Convergència i Unió ha incorporat a una monja en campanya electoral però han tingut el càstig diví, aquesta tarda resulta que la línia 9 i la línia 10 del metro s'ha espatllat, i és competència de la Generalitat de Catalunya.”

Cert, les línies 9 i 10 les gestiona la Generalitat de Catalunya, però les Rodalies pertanyen a RENFE, empresa de l’Estat. Les incidències a les Rodalies són contínues. Fa 8 anys va haver una manifestació massiva pel caos de les Rodalies. Si habitualment les Rodalies es veuen afectades per continues aturades per avaries diverses, fa 8 anys la construcció de la via de l’AVE van causar danys al servei de Rodalies, provocant l’enfonsament parcial de l’andana de l’Estació de Bellvitge, fet que va paralitzar el servei ferroviari per aquell tram. També va afectar el servei dels FGC, el túnel del qual va patir danys. Però sense que calgui que unes obres fetes amb el cul acabin causant danys a altres serveis ferroviaris, el servei de les Rodalies es veu afectat cada dia per incidències diverses, rar és el dia que el servei transcorre sense incidències.

Senyors Alfonso Alonso i Alicia Sánchez Camacho, els diria que han estat desafortunats en aquestes declaracions, però malauradament és la seva línia habitual, són uns bocamolls.

 

 


Alicia Sánchez Camacho pixant fora de test, com sempre: "Por que en esta campaña Convergència i Unió ha incorporado a una monja en campaña electoral pero han tenido el castigo divino, esta tarde resulta que la línea 9 y la línea 10 del metro se ha estropeado, y es competencia de la Generalitat de Catalunya."



20 de maig 2015

CARINA MEJÍAS VOL ENDERROCAR EL BORN CENTRE CULTURAL / CARINA MEJÍAS QUIERE DERRIBAR EL BORN CENTRE CULTURAL

CARINA MEJÍAS VOL ENDERROCAR EL BORN CENTRE CULTURAL



 

La candidata a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona del partit neolerrouxista Ciudadanos (C’s) diu que vol enderrocar el Born Centre Cultural. A parer de la candidata Mejías el Born Centre Cultural és un sarcòfag de pedres. La ignorància, tot i que habitual, és greu en un polític. No fa gaire, Gregorio Morán, columnista de La Vanguardia, va afirmar que el Born Centre Cultural era el “Valle de los Caídos” dels independentistes.

 

El Valle de los Caídos és el mausoleu megalític on hi reposen les restes del dictador assassí Francisco Franco, un militar espanyol que va aixecar-se en armes contra el Govern de la República, que va ser responsable de tres anys de Guerra Civil, amb el que van col·laborar activament els règims nazi alemany i feixista italià en aquesta guerra, i amb els quals el Règim franquista va col·laborar enviant tropes espanyoles (División Azul) a lluitar enquadrades dins l’exèrcit alemany. Aquest dictador va governar durant quaranta anys Espanya mitjançant la repressió, tortura i assassinat. El Valle de los Caídos és certament un mausoleu, on els franquistes hi van a presentar els seus respectes al criminal allà enterrat. 


I ara parlem del Born Centre Cultural. No és cap mausoleu, no és cap tomba, és un espai on es mostren les restes arqueològiques de les cases del Barri de la Ribera, aquelles construccions van ser enderrocades per construir la Ciutadella, una fortalesa que les autoritats borbòniques van aixecar en l’espai que ara ocupa el Parc de la Ciutadella. Les restes arqueològiques que veiem són el que queda de les cases del Barri de la Ribera que les autoritats borbòniques van obligar a enderrocar als propis veïns, expulsats per les autoritats ocupants. Això succeïa després de l’11 de setembre de 1714. Estem parlant d’un jaciment arqueològic, d’una imatge de com era la ciutat de Barcelona, i més concretament el Barri de la Ribera, fins el segle XVIII. Dins del Born no només hi podem contemplar les restes arqueològiques amb plafons que ens expliquen que estem veient, també hi ha exposicions relacionades amb el conjunt arqueològic.Tot aquest complex es troba en l’edifici que va ser el Mercat del Born, una mostra de l’arquitectura modernista de l’últim quart del segle XIX. 


El nivell cultural de certs candidats és molt baix, ho demostra que qualifiquin unes restes arqueològiques i un edifici modernista de “sarcòfag de pedres” i de “Valle de los Caídos del independentismo”. Em recorden a un d’aquests personatges televisius, estrella de les teleescombraries que va dir sense avergonyir-se: “”Fui a Roma pero no me gustó porque estaba todo roto”. Fa temps vaig llegir una notícia, fent obres de rehabilitació en un edifici del Carrer Ciutat havien descobert unes restes arqueològiques. Un dia que vaig passar pel davant vaig aprofitar que sortia de l’edifici un paleta per preguntar sobre les restes arqueològiques, la seva resposta em va deixar esmaperdut i garratibat: “Son solo unas piedras viejas”. 

Gens estimada Carina, declaracions d’aquesta mena evidencien que la Història no t’interessa gens, si no saps diferenciar unes restes arqueològiques d’un mausoleu erigit a la major glòria d’un tirà el millor que pots fer és callar per no fer el ridícul. I la meva pregunta és, també faràs enderrocar la Via Sepulcral Romana que hi ha a la Plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona?. Allà si que hi ha tombes, romanes, per cert. O potser voldràs enderrocar les muralles romanes que envolten el Barri Gòtic?. Gens estimada Carina, ignores la història de la ciutat de la que aspires a ser alcaldessa, ignores tot de la teva ciutat, això t’hauria d’inhabilitat per aspirar a dirigir aquesta ciutat. Els barcelonins no ens mereixem tenir una alcaldessa amb el mateix nivell cultural que Pich i Pon, alcalde lerrouxista de principis del segle XX, un dels pitjors alcaldes que ha tingut aquesta ciutat, lerrouxista, corrupte i ignorant. De moment tu has demostrat dues d’aquestes característiques, espero que no haguem de comprovar si compleixes amb la tercera.

 
 



 

 


 
 
 

CARINA MEJÍAS QUIERE DERRIBAR EL BORN CENTRE CULTURAL

 



La candidata a la alcaldía de la ciudad de Barcelona del partido neolerrouxista Ciudadanos (C 's) dice que quiere derribar el Born Centre Cultural. A juicio de la candidata Mejías el Born Centre Cultural es un sarcófago de piedras. La ignorancia, aunque habitual, es grave en un político. No hace mucho, Gregorio Morán, columnista de La Vanguardia, afirmó que el Born Centre Cultural era el "Valle de los Caídos" de los independentistas. 

El Valle de los Caídos es el mausoleo megalítico donde reposan los restos del dictador asesino Francisco Franco, un militar español que se levantó en armas contra el Gobierno de la República, que fue responsable de tres años de guerra civil, con el que colaboraron activamente los regímenes nazi alemán y fascista italiano en esta guerra, y con los que el Régimen franquista colaboraró enviando tropas españolas (División Azul) a luchar encuadradas dentro del ejército alemán. Este dictador gobernó durante cuarenta años España mediante la represión, tortura y asesinato. El Valle de los Caídos es ciertamente un mausoleo, donde los franquistas van a presentar sus respetos al criminal allí enterrado. 

Y ahora hablamos del Born Centre Cultural. No es ningún mausoleo, no es ninguna tumba, es un espacio donde se muestran los restos arqueológicos de las casas del Barrio de la Ribera, aquellas construcciones fueron derribadas para construir la Ciudadela, una fortaleza que las autoridades borbónicas levantaron en el espacio que ahora ocupa el Parque de la Ciutadella. Los restos arqueológicos que vemos son lo que queda de las casas del Barrio de la Ribera que las autoridades borbónicas obligaron a derribar a los propios vecinos, expulsados ​​por las autoridades ocupantes. Esto sucedía después del 11 de septiembre de 1714. Estamos hablando de un yacimiento arqueológico, de una imagen de cómo era la ciudad de Barcelona, ​​y más concretamente el Barrio de la Ribera, hasta el siglo XVIII. Dentro del Born no sólo podemos contemplar los restos arqueológicos con paneles que nos explican que estamos viendo, también hay exposiciones relacionadas con el conjunto arqueológico.Todo este complejo se encuentra en el edificio que fue el Mercado del Born, una muestra de la arquitectura modernista del último cuarto del siglo XIX. 


El nivel cultural de ciertos candidatos es muy bajo, lo demuestra que califiquen unos restos arqueológicos y un edificio modernista de "sarcófago de piedras" y de "Valle de los Caídos del independentismo". Me recuerdan a uno de estos personajes televisivos, estrella de las telebasura que dijo sin avergonzarse: "Fui a Roma pero no me gustó porque estaba todo roto". Hace tiempo leí una noticia, haciendo obras de rehabilitación en un edificio de la Calle Ciutat habían descubierto unos restos arqueológicos. Un día que pasé por delante aproveché que salía del edificio un albañil para preguntar sobre los restos arqueológicos, su respuesta me dejó desconcertado y patitieso: "Son solo unas piedras viejas". 

Nada estimada Carina, declaraciones de este tipo evidencian que la Historia no te interesa nada, si no sabes diferenciar unos restos arqueológicos de un mausoleo erigido a la mayor gloria de un tirano lo mejor que puedes hacer es callar para no hacer el ridículo. Y mi pregunta es, ¿también harás derribar la Vía Sepulcral Romana que hay en la Plaça de la Vila de Madrid, en Barcelona ?. Allí sí que hay tumbas, romanas, por cierto. ¿O quizás querrás derribar las murallas romanas que rodean el Barrio Gótico?. Nada estimada Carina, ignoras la historia de la ciudad de la que aspiras a ser alcaldesa, ignoras todo de tu ciudad, esto debería inhabilitarte para aspirar a dirigir esta ciudad. Los barceloneses no nos merecemos tener una alcaldesa con el mismo nivel cultural que Pich i Pon, Alcalde lerrouxista de principios del siglo XX, uno de los peores alcaldes que ha tenido esta ciudad, lerrouxista, corrupto e ignorante. De momento tú has demostrado dos de estas características, espero que no tengamos que comprobar si cumples con la tercera.

19 de maig 2015

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL I MEMÒRIA) / CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA)


CARINA MEJÍAS I ADA COLAU

MERIDIANA,  DIAGONAL I MEMÒRIA

 

Cal dir que aquestes dues avingudes tenen en comú moltes coses, són dues de les vies més importants de Barcelona, són vies d’entrada i sortida de la ciutat, són carrers amples, i aviat tindran en comú haver estat l’espai on s’han celebrat multitudinàries manifestacions per la independència l’11 de setembre. Cal afegir, com a informació per a qui no conegui Barcelona, que aquestes dues vies es creuen a la Plaça de les Glòries, on també s’hi creua l’altre gran carrer barceloní, també via d’entrada i sortida de la ciutat, i on també s’hi va fer la V (amb la Diagonal), l’any passat.

 

A LA MERIDIANA (AMB) L11(S)

 

Si, dubtava entre dos títols molt semblants: A la Meridiana l’11-S i a la Meridiana amb l’11. El segon pretén ser un joc de paraules. Evidentment l’11, la línia 11 d’autobús no em portaria a la Meridiana des del meu barri, i tampoc arriba a la Meridiana, aquest 11 és una forma de dir que aniré a peu a la Meridiana, l’11 (onze) són les cames. Bé anem al tema. Amb l’11, els peus, o amb el metro. Aquest any la #Via es farà a la Meridiana, podem, doncs, dir-ne #ViaMeridiana. Es de suposar que es farà alguna cosa semblant a la #ViaCatalana que va recórrer Catalunya de nord a sud (o de sud a nord, com més us agradi) i la #V de l’any passat que va omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries.

L’alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha demanat que es prohibeixi la #ViaMeridiana, l’excusa de la candidata a les eleccions municipals del 24 de maig és que aquest any la Diada caurà enmig de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. La Diada – ho dic com a informació per a SCC[1] – cau l’11 de setembre, com cada any, i les eleccions són el dia 27 de setembre. Segons la candidata Mejías no es pot fer una manifestació enmig d’una campanya electoral. C’s ja va provar de prohibir la celebració de la #ViaCatalana i de la #V, llavors no van poder posar com excusa la celebració d’unes eleccions perquè no se’n celebrava cap en aquell moment, l’argument era que no es podien bloquejar carreteres i carrers, i altres arguments encara més absurds.

Per cert, quina confiança ens mereix una candidata a qui li pregunten si el seu pare era militar franquista i diu que no ho sap. Disculpi, senyora candidata, jo sé quines eren les idees del meu rebesavi a qui personalment no vaig conèixer, no em crec que vostè no sabés si el seu pare era franquista o no, amb qui va compartir molts dinars.

Carina també va dir que si arribava a ser alcaldessa de Barcelona canviaria el nom de la Plaça dels Països Catalans perquè aquests no existeixen. Anem a pams. Pels que no conegueu la Plaça dels Països Catalans us diré que és aquella plaça tan lletja, de ciment i ferros, que hi ha davant de l’Estació de Sants. Un cop situats al lloc, cal dir, un altre cop, que és una plaça molt lletja. El terme Països Catalans el va crear el valencià de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, fent referència als territoris de parla catalana, és a dir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, la Franja de Ponent, Balears, la comarca murciana del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer. Doncs si, Carina, si que existeixen. El terme va aparèixer per primera vegada a la “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I” (Madrid, 1876). L’autor era valencià, no un maligne català. Suposo que na Carina prefereix carrers amb noms de generals que maten molta gent, tan habituals en altres èpoques al nomenclàtor de Barcelona, noms que van desaparèixer a casa nostra, a les Espanyes encara hi ha molts carrers dedicats al dictador que ho va deixar tot “atado y bien atado”, i a Barcelona encara queden algunes plaques del “Ministerio de la Vivienda” amb simbologia franquista, que deuen posar molt “morcillona” – puc dir “botifarrona”? – a la candidata lerrouxista. Ai, si fos de la candidata lerrouxista Catalunya passaria a dir-se región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU I LA DIAGONAL

 

Estem en campanya, els candidats fan promeses que després no és probable que compleixin, i molts candidats no tenen intenció de complir el que han promès en campanya, els veiem fent petons a iaies i nens amb bolquers, i fent el ridícul de totes les maneres imaginables. Ada Colau ha fet algunes propostes que passaré a esmentar i comentar.

Tancar la Diagonal al trànsit: Crec que algú s’ha oblidat d’informar a Colau que l’Avinguda Diagonal és una de les tres vies principals d’entrada i sortida de Barcelona, les altres dues vies principals són la Gran Via de les Corts Catalanes i la Meridiana. Eliminar el trànsit d’aquesta via seria un despropòsit de la mida de la Diagonal.

Diu Ada Colau: “Vull una BCN que en comptes de privatitzar el seu port per iots de luxe, tingui un port obert per a la gent que està morint al mar.”. Tot i que és molt lloable tenir bons sentiments cal recordar que el Port de Barcelona és un port comercial. Els creuers amb turistes i el moviment de mercaderies enriqueixen la ciutat. Les persones que moren al mar no són culpa dels iots del Port de Barcelona, port allunyat de les zones on es produeixen aquestes tràgiques morts. Hi ha propostes com aquesta que no tenen caps ni peus.

La candidata Colau ha dit que es veu inaugurant el Mobile World Congress de Barcelona l’any 2016, curiós que ho digui ara això quan fa només tres mesos es mostrava contrària al MWC i a tots els esdeveniments semblants.

 

Una mica de coherència i de senderi, senyores candidates, i si no tenen memòria mengin cues de pansa, que diuen que són bones per la memòria.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU

MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA

 

Debo decir que estas dos avenidas tienen en común muchas cosas, son dos de las vías más importantes de Barcelona, ​​son vías de entrada y salida de la ciudad, son calles anchas, y pronto tendrán en común haber sido el espacio donde se han celebrado multitudinarias manifestaciones por la independencia el 11 de septiembre. Hay que añadir, como información para quien no conozca Barcelona, ​​que estas dos vías se cruzan en la Plaça de las Glòries, donde también se cruza la otra gran calle barcelonesa, también vía de entrada y salida de la ciudad, y donde también se hizo la V (con la Diagonal), el año pasado.

 

LA MERIDIANA (CON) L11 (S)

 

Si, dudaba entre dos títulos muy parecidos: En la Meridiana el 11-S ya la Meridiana con el 11. El segundo pretende ser un juego de palabras. Evidentemente el 11, la línea 11 de autobús no me llevaría a la Meridiana desde mi barrio, y tampoco llega a la Meridiana, este 11 es una forma de decir que iré a pie en la Meridiana, el 11 (once) son las piernas. Bueno vamos al tema. Con el 11, los pies, o con el metro. Este año la #Via se hará en la Meridiana, podemos, pues, decir #ViaMeridiana. Es de suponer que se hará algo similar a la #ViaCatalana que recorrió Catalunya de norte a sur (o de sur a norte, como más os guste) y la #V del año pasado que llenó la Gran Vía de las Corts Catalanes y la Avenida Diagonal, con el vértice en la Plaça de las Glòries.

La alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha pedido que se prohíba la #ViaMeridiana, la excusa de la candidata a las elecciones municipales del 24 de mayo es que este año la Diada caerá en medio de la campaña de las elecciones al Parlament de Catalunya. La Diada - lo digo como información para SCC[2] - cae el 11 de septiembre, como cada año, y las elecciones son el día 27 de septiembre. Según la candidata Mejías no se puede hacer una manifestación en medio de una campaña electoral. C 's ya probó de prohibir la celebración de la #ViaCatalana y de la #V, entonces no pudieron poner como excusa la celebración de unas elecciones para que no se celebraba ninguna en ese momento, el argumento era que no se podían bloquear carreteras y calles, y otros argumentos aún más absurdos.

Por cierto, qué confianza nos merece una candidata a la que le preguntan si su padre era militar franquista y dice que no lo sabe. Disculpe, señora candidata, yo sé cuáles eran las ideas de mi tatarabuelo al que personalmente no conocí, no me creo que usted no supiera si su padre era franquista o no, con quien compartió muchos comidas.

Carina también dijo que si llegaba a ser alcaldesa de Barcelona cambiaría el nombre de la Plaça dels Països Catalans porque estos no existen. Vayamos por partes. Para los que no conozcáis la Plaça de los Catalanes Catalanes os diré que es aquella plaza tan fea, de cemento y hierros, que hay delante de la Estación de Sants. Una vez situados en el lugar, hay que decir, de nuevo, que es una plaza muy fea. El término Països Catalans lo creó el valenciano de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, haciendo referencia a los territorios de habla catalana, es decir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, Valencia, la Franja, Baleares, la comarca murciana del Carche y la ciudad sarda de Alguer. Pues si, Carina, si que existen. El término apareció por primera vez en la "Historia del Derecho en Catalunya, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I "(Madrid, 1876). El autor era valenciano, no un maligno catalán. Supongo que Carina prefiere calles con nombres de generales que matan mucha gente, tan habituales en otras épocas en el nomenclátor de Barcelona, ​​nombres que desaparecieron en nuestro país, en las Españas todavía hay muchas calles dedicadas al dictador que lo dejó todo "atado y bien atado", y en Barcelona aún quedan algunas placas del "Ministerio de la Vivienda" con simbología franquista, que deben poner muy "morcillona" a la candidata lerrouxista. Ay, si fuera de la candidata lerrouxista Catalunya pasaría a llamarse región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU Y LA DIAGONAL

 

Estamos en campaña, los candidatos hacen promesas que luego no es probable que cumplan, y muchos candidatos no tienen intención de cumplir lo que han prometido en campaña, los vemos besando a abuelas y niños con pañales, y haciendo el ridículo de todas las maneras imaginables. Ada Colau ha hecho algunas propuestas que pasaré a mencionar y comentar.

Cerrar la Diagonal al tráfico: Creo que alguien se ha olvidado de informar a Colau que la Avenida Diagonal es una de las tres vías principales de entrada y salida de Barcelona, ​​las otras dos vías principales son la Gran Vía de las Cortes catalanas y la Meridiana. Eliminar el tráfico de esta vía sería un despropósito del tamaño de la Diagonal.

Dice Ada Colau: "Quiero una BCN que en vez de privatizar su puerto para yates de lujo, tenga un puerto abierto para la gente que está muriendo en el mar.". Aunque es muy loable tener buenos sentimientos hay que recordar que el Puerto de Barcelona es un puerto comercial. Los cruceros con turistas y el movimiento de mercancías enriquecen la ciudad. Las personas que mueren en el mar no son culpa de los yates del Puerto de Barcelona, ​​puerto alejado de las zonas donde se producen estas trágicas muertes. Hay propuestas como esta que no tienen jefes ni cabeza.

La candidata Colau ha dicho que se ve inaugurando el Mobile World Congress de Barcelona el año 2016, curioso que lo diga ahora ésto cuando hace sólo tres meses se mostraba contraria al MWC y a todos los eventos semejantes.

 

Un poco de coherencia y de sentido común, señoras candidatas, y si no tienen memoria coman colas de pasa, que dicen que son buenas para la memoria.



[1] Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d’abril, el grupuscle ultradreta espanyolista SCC (Sociedad Civil Catalana) va publicar un anunci sobre la Diada de Sant Jordi dient que aquest any se celebrava el 23 d’abril, com si ells creguessin que Sant Jordi canvia de data depenent de l’any. L’error va provocar entre els habituals de la xarxa comentaris dirigits a SCC molt irònics.
[2] Con motivo de la Diada de Sant Jordi, 23 de abril, el grupúsculo ultraderecha españolista SCC (Sociedad Civil Catalana) publicó un anuncio sobre la Diada de Sant Jordi diciendo que este año se celebraba el 23 de abril, como si ellos creyeran que San Jordi cambia de fecha dependiendo del año. El error provocó entre los habituales de la red comentarios dirigidos a SCC muy irónicos.

14 de maig 2015

I EN FERNÁNDEZ DÍAZ SEGUEIX SENSE DIMITIR


I EN FERNÁNDEZ DÍAZ SEGUEIX SENSE DIMITIR

 

 

En qualsevol país normal aquest fet hauria suposat la defenestració del ministre del ram, a Espanya, el ministre responsable d’aquest despropòsit continua en el seu càrrec amenaçant tothom i sense demanar disculpes. Estic parlant de Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior del Govern d’Espanya.

Ja va ficar la pota fa unes setmanes quan lluny de felicitar els Mossos d’Esquadra, la Policia de Catalunya, que havien desmantellat una cèl·lula gihadista que es preparava per actuar al Principat, va intentar barrejar peres i pomes, acusant el moviment independentista de connivència amb els gihadistes. Poc després vam saber que entre els gihadistes detinguts hi havia un neonazi espanyolista. El ministre no va demanar disculpes per haver acusat l’independentisme català de connivència amb els gihadistes, ni quan es va saber que era un neonazi espanyolista, espanyolista com el ministre, qui estava implicat en la trama.

I ara hem sabut que agents del Cos Nacional de Policia, la Policia espanyola depenent del ministre Fernández Díaz, van informar els membres d’una cèl·lula gihadista que estaven sent vigilats pels Mossos d’Esquadra, posant en perill la vida de l’agent dels Mossos d’Esquadra infiltrat que va avisar els seus companys que agents de la policia espanyola havien informat els gihadistes que estaven sent vigilats per la Policia de Catalunya, posant en perill la vida dels agents dels Mossos d’Esquadra que realitzaven el seguiment dels gihadistes, i la vida de tots els catalans.

I el ministre espanyol no demana disculpes, ni dimiteix, ni és cessat pel President del Govern, un ministre que permet que els seus policies informin als membres d’una cèl·lula gihadista que un altre cos de policia els està investigant.

És greu que en una matèria com aquesta no hi hagi comunicació entre els diversos cossos de policia, però encara és més greu que un cos de policia informi un grup terrorista que es prepara per atemptar que està sent investigat per un altre, i el ministre responsable dels policies espietes surti dient que no es pot deixar la lluita contra el terrorisme en mans de qui no té sentir d’Estat. Té raó, no es pot deixar la lluita contra el terrorisme en mans d’un ministre que permet que els seus policies avisin uns terroristes que estan sent investigats per un altre cos de policia, posant-nos a tot en perill.

Si es produeix un atemptat terrorista a Catalunya consideraré responsable a en Fernández Díaz.

 

 

 

 

 

 

 

 

Y FERNÁNDEZ DÍAZ SIGUE SIN DIMITIR







En cualquier país normal este hecho habría supuesto la defenestración del ministro del ramo, en España, el ministro responsable de este despropósito continúa en su cargo amenazando a todos y sin pedir disculpas. Estoy hablando de Jorge Fernández Díaz, ministro del Interior del Gobierno de España.
Ya metió la pata hace unas semanas cuando lejos de felicitar a los Mossos, la Policía de Cataluña, que habían desmantelado una célula yihadista que se preparaba para actuar en el Principado, intentó mezclar churras y merinas, acusando al movimiento independentista de connivencia con los yihadistas. Poco después supimos que entre los yihadistas detenidos había un neonazi españolista. El ministro no pidió disculpas por haber acusado el independentismo catalán de connivencia con los yihadistas, ni cuando se supo que era un neonazi españolista, españolista como el ministro, quien estaba implicado en la trama.
Y ahora hemos sabido que agentes del Cuerpo Nacional de Policía, la Policía española dependiente del ministro Fernández Díaz, informaron a los miembros de una célula yihadista que estaban siendo vigilados por los Mossos, poniendo en peligro la vida del agente de los Mossos infiltrado que avisó a sus compañeros de que agentes de la policía española habían informado los yihadistas que estaban siendo vigilados por la Policía de Cataluña, poniendo en peligro la vida de los agentes de los Mossos que realizaban el seguimiento de los yihadistas, y la vida de todos los catalanes.
Y el ministro español no pide disculpas, ni dimite ni es cesado por el Presidente del Gobierno, un ministro que permite que sus policías informen a los miembros de una célula yihadista que otro cuerpo de policía los está investigando.
Es grave que en una materia como ésta no haya comunicación entre los diversos cuerpos de policía, pero aún es más grave que un cuerpo de policía informe a un grupo terrorista que se prepara para atentar que está siendo investigado por otro, y el ministro responsable los policías chivatos salga diciendo que no se puede dejar la lucha contra el terrorismo en manos de quien no tiene sentir de Estado. Tiene razón, no se puede dejar la lucha contra el terrorismo en manos de un ministro que permite que sus policías avisen a unos terroristas que están siendo investigados por otro cuerpo de policía, poniéndonos a todo en peligro.
Si se produce un atentado terrorista en Cataluña consideraré responsable a en Fernández Díaz.


11 de maig 2015

PARAULES, PARAULES, PARAULES


PARAULES, PARAULES, PARAULES

 

Amb el temps el llenguatge evoluciona, se’l fa evolucionar i, fins i tot, se l’arriba a corrompre, usant paraules que en origen tenien un significat amb un significat totalment diferent a l’original. Sovint també s’usen les paraules sense saber que signifiquen.

CATALUFO és un terme despectiu que el nacionalisme espanyol més catalanòfob empra per referir-se als catalans. Trist és veure que hi hagi catalans, com l’excandidata Marina Pibernau, d’ICV-EUiA, que emprin aquest terme per referir-se als catalans, tot i que ella s’excusa dient que es referia als nacionalistes catalans. La criatura emulant la nena de l’exorcista s’ha dedicat a insultar els catalans, i després de ser obligada a plegar com a candidata, s’ha volgut fer la víctima. La dreta espanyola té un llarg historial en l’ús d’epítets ofensius i denigrants per parlar dels catalans. El més sorprenent ha estat que la senyoreta Pibernau, militant d’un partit català i d’esquerres s’hagi contaminat de la catalanofòbia. Però ja diuen que el que més s’assembla a un espanyolista de dretes és un espanyolista d’esquerres, i la conversa Pibernau, com tot convers a la nova fe, en aquest cas, l’espanyolisme catalanòfob, és més radical que els espanyolistes catalanòfobs de tota la vida.

POLACO és un terme sobre els que sembla que hi ha diversos orígens i èpoques, en general, sembla que tot deriva del fet que els catalans parlem una llengua que per a molts espanyols és incomprensible. Una de les possibilitats és que se’ns comencés a titllar de POLACO quan els quintos catalans eren destinats fora de Catalunya. No és por descartar que l’origen del terme estigués en la mili (servei militar), els militars espanyols sempre han estat molt creatius a l’hora d’expressar la seva catalanofòbia.

XARNEGO és un d’aquells termes que sempre s’ha usat incorrectament. Molts polítics i columnistes espanyols i unionistes usen aquest terme per insultar als catalans d’origen espanyol en els termes següents “no entiendo que los charnegos se hagan independentistas”. No, els xarnegos no són els catalans d’orígens espanyol, tampoc són els descendents que tenen els pares, un català i l’altre espanyol. Hem d’anar fins els orígens del terme per entendre que un xarnego és mestís de català i gascó. Durant l’Edat Mitja hi va arribar un gran nombre de gascons a Catalunya, els descendents van ser nomenats xarnegos, tot i que l’origen d’aquest malnom feia referència als gossos sense raça, mestissos. Certament era un terme pejoratiu en els seus orígens i són un terme pejoratiu ara.

No demano als polítics i columnistes espanyolistes que deixin d’usar aquests termes, desisteixo, sé que seria perdre el temps demanar a aquesta gent que enterrin els prejudicis anticatalans, però si que demanaria als columnistes i polítics catalans unionistes que deixin d’usar uns termes pejoratius, termes pejoratius que els espanyolistes de més enllà dels límits del Principat, són usats per insultar a tots els catalans, inclosos als carallots unionistes com Marina Pibernat que quan empra el terme catalanufo s’està insultant a ella mateixa.

De la resta de termes que des de certs partits i des de certs mitjans s’han posat de moda per insultar-nos no repetiré cap en aquest post, si que criticaré que molts dels que els usen per insultar-nos són gent que si tenen afinitat amb la infame ideologia que aquest terme representa, d’altres ho fan per simple ignorància.