28 de des. 2013

Ilegalizada la “Democracia”

Ilegalizada la  “Democracia”
 
 
Agencia Regimine Mendacii
Tenía que ocurrir, el gobierno que preside Mariano Rajoy ha decidido ilegalizar la democracia y los ministros de Justicia, Alberto Ruíz Gallardón, y de Interior, Jorge Fernández Díaz, han dado la orden de detener a la Democracia. El ministro de Cultura ha ordenado a la RAE que prohiba la palabra “democracia” y que sea eliminada de todos los diccionarios. Los viejos diccionarios que contengan el término “democracia” deberán ser entregados en las Delegaciones del Gobierno español, o en las sedes de PP, PSOE, UPyD y C’s. La posesión de cualquier diccionario que contenga la palabra “democracia” será sancionada con 6000 euros y un año de trabajos forzados. También han sido prohibidas las siguientes palabras: Honestidad, libertad, independencia, Cataluña, entre otras. La lista completa se publicará en la prensa el próximo 1 de enero.

25 de des. 2013

80è aniversari de la mort del president Macià

80è aniversari de la mort del president Macià 

 

 

Breu resum biogràfic:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).
-Tinent coronel de l’Exèrcit de Terra.
-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).
-Fundador d’Estat Català.
-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º president de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis. 

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels partits majoritaris espanyols de tornar a perìodes no democràtics. 

Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 abril de 1931. 

Discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume: 


Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ 


 

 

Monuments al President Francesc Macià i Llussà: 


 

EL CORONEL MACIÀ (Pel·lícula):
 


 
Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

80 aniversario de la muerte del presidente Macià

 
Breve resumen biográfico:
Francesc Macià y Llussà (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, 25 de diciembre de 1933).
-Teniente coronel del Ejército de Tierra.
- Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).
- Fundador de Estat Català.
- Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià y Llussà nació en Vilanova y la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalidad de Catalunya proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil en la que los herederos ideológicos de los que derribaron la II República Española y la República Catalana, y fueron responsables del asesinato del Presidente Lluís Companys, siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los partidos mayoritarios españoles de volver a períodos no democráticos. 

Francesc Macià proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 de abril de 1931. 

Discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume: 


Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación Ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, aunque fuera necesario sacrificar la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y , muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y los ofrecemos aportar todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Para Catalunya, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931 .

el Presidente

FRANCESC MACIÀ

 

 

Monumentos al Presidente Francesc Macià y Llussà : 


 
EL CORONEL MACIÀ (Película): 


 

 

Dirección y guión: Josep Maria Forn.

País: España .

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: José M. Aragonés.

Dirección artística: José Massagué.

Estreno en España: 20 de abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con hachas a la imprenta del semanario Cu -cut y a la redacción del diario La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros. Es el Teniente Coronel en Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

19 de des. 2013

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

L’exministra de la Vivenda socialista María Antonia Trujillo necessitava que la Humanitat sabés que ella existeix, i no ha tingut cap idea millor que dir una nova bajanada contra els catalans per fer-se un nom. Podia haver escollit fer alguna cosa positiva, inventar una vacuna contra la malària o la SIDA, però quan no se’n té de cervell només es pot destacar dient rucades, i si és insultant un determinat col·lectiu, un altre grup ètnic o la cultura d’un altre poble, sembla que no hi ha límits.

No és la primera vegada que l’exministra socialista espanyola María Antonia Trujillo fa declaracions desafortunades, i és especialment al Twitter, on els polítics i alguns famosos destaquen per ser més perillosos que un ximpanzé amb una metralladora, que l’exministra Trujillo va fer la seva anterior pixada fora de test. En un país on la crisi ha portat a la misèria milers de famílies que s’han quedat sense feina, sense casa i pateixen fam, els polítics espanyols han demostrat reiteradament amb les seves declaracions, i això val per a polítics del PP, del PSOE i d’altres partits, una absoluta manca de sensibilitat. L’exministra de la Vivenda Trujillo l’any 2012 en referència als casos de desnonament de famílies va declarar des del seu compte de Twitter (@matrujil) que “qui tingui deutes que els pagui”. Venint d’una ministra que va ser-ho d’un govern durant el mandat del qual va iniciar-se la crisi que encara patim només podem pensar que la senyora Trujillo o no va pensar gaire les seves paraules o és una bocamolla.

La senyora Trujillo, antiga ministra socialista de la Vivenda s’ha reconvertit en tertuliana de la cadena de televisió ultradretana propietat de l’Església espanyola 13TV, no ha estat l’única, no sé que li passa al PSOE – teòricament partit de centre esquerra - però s’ha convertit en la pedrera de la ultradreta mediàtica i política espanyola, només cal veure a Rosa Díez, lideressa del partit ultradretà UPYD, o Pio Moa (no és del PSOE, va ser del GRAPO) reconvertit de terrorista d’extrema esquerra - amb les mans tacades de sang - a apologista del franquisme.

Ja ho diuen que el que més s’assembla a un nacionalista espanyol d’esquerra és un nacionalista espanyol de dretes, i quan es tracta de Catalunya les opinions del nacionalista espanyol, sigui d’esquerres o de dretes, és la mateixa, una opinió plena de prejudicis, ignorància i odi, un odi exacerbat cap a Catalunya, especialment la cultura i la llengua catalanes són l’objectiu d’un odi profund i irracional.

La senyora Trujillo preguntava a través del seu compte de Twitter “Per a quins assumptes importants serveix el català?”. Davant la resposta que s’ha produït la senyora Trujillo ha tingut la barra de fer-se l’ofesa i ha piulat “ahir [dissabte] vaig preguntar per les coses importants per a les quals serveix saber català. Excepte dos o tres, ningú ha respost. Això sí, han demostrat que serveix per insultar."

La senyora Trujillo insulta i després es fa l’ofesa, té la pell molt fina i la cara molt dura. El català serveix pel mateix que totes les llengües del Món tinguin 2 parlants o milions, comunicar-se, escriure poesia, cantar, escriure una novel·la o història, per parlar de ciència i del diví i de l’humà. I per a què serveix María Antonia Trujillo?. Doncs, i veient que com a ministra va ser una desgràcia, com a exministra i persona deixa molt que desitjar, i que ha acabat fent de tertuliana a 13TV i que després de faltar el respecte als catalans no només no ha demanat disculpes sinó que ha insistit en les seves paraules, puc respondre que per a l’única cosa que serveix María Antonia Trujillo és per a insultar i faltar el respecte als catalans, no dic que de manera gratuïta perquè a 13TV cobra.

Quan un polític en decadència el seu partit no el pot col·locar ni de senador ni d’eurodiputat ni en el consell d’administració d’alguna empresa pública privatitzada pel govern de torn només queda enviar-lo de tertulià insultador, i alguns com María Antonia Trujillo en tenen pràctica. No es faci l’ofesa, senyora Trujillo, no té cap dret a fer-se l’ofesa. El català serveix per a moltes coses precioses i útils, vostè ha quedat només per fer declaracions poc afortunades i de tertuliana d’una televisió feixista.

 

 

 

 

 

 

 

 

¿Para que sirve María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

La exministra de la Vivienda socialista María Antonia Trujillo necesitaba que la Humanidad supiera que ella existe, y no ha tenido ninguna idea mejor que decir una nueva tontería contra los catalanes para hacerse un nombre. Podía haber escogido hacer algo positivo, inventar una vacuna contra la malaria o el SIDA, pero cuando no se tiene cerebro sólo se puede destacar diciendo tonterías, y si es insultando un determinado colectivo, otro grupo étnico o la cultura de otro pueblo, parece que no hay límites.

No es la primera vez que la ex ministra socialista española María Antonia Trujillo hace declaraciones desafortunadas, y es especialmente en Twitter, donde los políticos y algunos famosos destacan por ser más peligrosos que un chimpancé con una ametralladora, que la ex ministra Trujillo hizo su anterior meada fuera de tiesto. En un país donde la crisis ha llevado a la miseria a miles de familias que se han quedado sin trabajo, sin casa y sufren hambre, los políticos españoles han demostrado reiteradamente con sus declaraciones, y esto vale para políticos del PP, del PSOE y de otros partidos, una absoluta falta de sensibilidad. La exministra de la Vivienda Trujillo en 2012 en referencia a los casos de desahucio de familias declaró desde su cuenta de Twitter (@matrujil) que "quien tenga deudas que las pague". Viniendo de una ministra que lo fue de un gobierno durante cuyo mandato se inició la crisis que todavía padecemos sólo podemos pensar que la señora Trujillo o no pensó mucho sus palabras o es una bocazas.

La señora Trujillo, antigua ministra socialista de la Vivienda se ha reconvertido en tertuliana de la cadena de televisión ultraderechista propiedad de la Iglesia española 13TV, no ha sido la única, no sé que le pasa al PSOE - teóricamente partido de centro izquierda - pero se ha convertido en la cantera de la ultraderecha mediática y política española, sólo hay que ver a Rosa Díez, lideresa del partido ultraderechista UPyD, o Pio Moa (no es del PSOE si no que fue del GRAPO) reconvertido de terrorista de extrema izquierda - con las manos manchadas de sangre - a apologista del franquismo.

Ya lo dicen que lo que más se parece a un nacionalista español de izquierda es un nacionalista español de derechas, y cuando se trata de Cataluña las opiniones del nacionalista español, sea de izquierdas o de derechas, es la misma, una opinión llena de prejuicios, ignorancia y odio, un odio exacerbado hacia Cataluña, especialmente la cultura y la lengua catalanas son el objetivo de un odio profundo e irracional.

La señora Trujillo preguntaba a través de su cuenta de Twitter "¿Para qué asuntos importantes sirve el catalán? ". Ante la respuesta que se ha producido la señora Trujillo ha tenido la jeta de hacerse la ofendida y ha tuiteado "ayer [el sábado] pregunté por las cosas importantes para las que sirve saber catalán. Salvo dos o tres, nadie ha respondido. Eso sí , han demostrado que sirve para insultar."

La señora Trujillo insulta y luego se hace la ofendida, tiene la piel muy fina y la cara muy dura. El catalán sirve para lo mismo que todas las lenguas del Mundo tengan 2 hablantes o millones, comunicarse, escribir poesía, cantar, escribir una novela o historia, para hablar de ciencia y de lo divino y de lo humano. ¿Y para qué sirve María Antonia Trujillo?. Pues, y viendo que como ministra fue una desgracia , como ex ministra y persona deja mucho que desear , y que ha acabado haciendo de tertuliana a 13TV y que después de faltar el respeto a los catalanes no sólo no ha pedido disculpas sino que ha insistido en sus palabras, puedo responder que para lo único que sirve María Antonia Trujillo es para insultar y faltar el respeto a los catalanes, no digo que de manera gratuita porque en 13TV cobra.

Cuando un político en decadencia su partido no puede colocarse ni de senador ni de eurodiputado ni en el consejo de administración de alguna empresa pública privatizada por el gobierno de turno sólo queda enviarlo de tertuliano insultador, y algunos como María Antonia Trujillo tienen práctica. No se haga la ofendida, señora Trujillo, no tiene ningún derecho a hacerse la ofendida. El catalán sirve para muchas cosas preciosas y útiles, usted ha quedado sólo para hacer declaraciones poco afortunadas y de tertuliana de una televisión fascista.

6 de des. 2013

I SI ENS FAN FORA DE LA UE, QUÈ PASSA?

I SI ENS FAN FORA DE LA UE, QUÈ PASSA?

 

Rajoy repeteix com un mantra allà on va que si Catalunya s’independitza d’Espanya quedarà fora de la Unió Europea. I la UE, és a dir, els comissaris de la UE, diuen una cosa i la contrària en funció de l’auditori que tenen al davant o de la nacionalitat del periodista que els entrevista. La mateixa persona que un dia diu una cosa en un sentit és capaç de dir tot el contrari 24 hores més tard com si estigués estesa entre els europarlamentaris aquella màxima marxista – de Groucho Marx, no pas de Karl Marx – que diu “aquests són els meus principis, si no li agraden tinc uns altres”. De fet, sembla que la UE no té prevista aquesta situació i què és més aviat una qüestió de voluntat política. Grenlàndia, un territori autònom de Dinamarca va decidir abandonar la CEE el 1985, allà per tant, les directrius de la UE no s’apliquen, les negociacions per aquest canvi de situació van durar mesos. Escòcia ha iniciat un procés d’independència de la Gran Bretanya, mantenint la reina Isabel II com a cap d’Estat, com molts antics territoris de l’Imperi Britànic (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda…), rebent de la Gran Bretanya el suport per un ingrés immediat al si de la UE.

La Gran Bretanya ha cedit al govern escocès la competència per celebrar el referèndum. Una gran diferència amb el govern espanyol que s’oposa a permetre un referèndum on els catalans puguem votar si volem ser independents, un govern espanyol que amenaça amb la suspensió de l’autogovern català i amenaça d’engarjolar el president de la Generalitat de Catalunya i que afirma dia si i dia també que si Catalunya s’independitza sortirà d’Europa imaginant-se que sortirem disparats cap a l’espai exterior com la Lluna a la sèrie “1999”. Un dels membres importants, la Gran Bretanya, s’està plantejant la possibilitat de sortir de la UE, creix entre els britànics la sensació que això de la UE no funciona, és inoperant, encara que en David Cameron ara ho hagi negat. I mentrestant l’Estat espanyol segueix advertint-nos que si Catalunya s’independitza d’Espanya no podrà entrar a la Unió Europea fins que es congeli l’infern. Doncs miri, potser no ens anirà tan malament quedar fora d’aquesta inoperant Unió Europea el Parlament de la qual s’ha convertit en una necròpolis (política) a la que els gran partits envien els seus dirigents acabats o que són massa estúpids per formar part del consell d’administració de les grans empreses. Només cal veure l’ambigüitat de la UE en el tema ucraïnès però hi ha altres exemples de la posició oficial de la UE en altres conflictes on sempre espera a veure que diuen els Estats Units.

Els processos d’independència català i escocès han posat en evidència les grans diferències que hi ha entre Espanya i la Gran Bretanya, mentre la Gran Bretanya té una tradició democràtica llarga, l’Estat espanyol té una llarga tradició autoritària i colpista. Una tradició espanyola que en el que respecta a Catalunya ens ha costat la supressió de les nostres institucions “manu militari”: La Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent el 1714, la Mancomunitat el 1925, i novament el 1939 la Generalitat de Catalunya. Pau Claris va ser emmetzinat amb “acqua di Napoli” el 1641 i Lluís Companys va ser afusellat el 1940. No ens ha de fer por independitzar-nos d’Espanya, el que ens ha de fer por és seguir formant-ne part d’un Estat que en aquests dos anys de govern del PP s’han perdut molts drets, i encara se’n perdran més, fins fer-nos retrocedir moltes dècades, i si es perden drets individuals i col·lectius dels espanyols, no tingueu cap dubte que els catalans encara perdrem molts més, entre els més importants està el de la nostra identitat com a catalans i el de la nostra llengua.

 

 

 

 

Y SI NOS ECHAN DE LA UE , ¿QUÉ PASA?

 

Rajoy repite como un mantra allí donde que si Catalunya se independiza de España quedará fuera de la Unión Europea . Y la UE, es decir, los comisarios de la UE, dicen una cosa y la contraria en función del auditorio que tienen delante o de la nacionalidad del periodista que los entrevista. La misma persona que un día dice una cosa en un sentido es capaz de decir todo lo contrario 24 horas más tarde como si estuviera extendida entre los europarlamentarios aquella máxima marxista - de Groucho Marx , no de Karl Marx - que dice "estos son mis principios, si no le gustan tengo otros”. De hecho , parece que la UE no tiene prevista esta situación y que es más bien una cuestión de voluntad política. Groenlandia, un territorio autónomo de Dinamarca decidió abandonar la CEE en 1985, allí por tanto, las directrices de la UE no se aplican, las negociaciones para este cambio de situación duraron meses. Escocia ha iniciado un proceso de independencia de Gran Bretaña, manteniendo la reina Isabel II como jefe de Estado, como muchos antiguos territorios del Imperio Británico (Canadá, Australia, Nueva Zelanda ...), recibiendo de Gran Bretaña el apoyo para un ingreso inmediato en el seno de la UE.

La Gran Bretaña ha cedido al gobierno escocés la competencia para celebrar el referéndum. Una gran diferencia con el gobierno español que se opone a permitir un referéndum donde los catalanes podamos votar si queremos ser independientes, un gobierno español que amenaza con la suspensión del autogobierno catalán y amenaza con encarcelar al presidente de la Generalidad de Catalunya y que afirma día sí y día también que si Catalunya se independiza saldrá de Europa imaginándose que salir disparados hacia el espacio exterior como la Luna en la serie "1999". Uno de los miembros importantes, Gran Bretaña, se está planteando la posibilidad de salir de la UE, crece entre los británicos la sensación de que esto de la UE no funciona, es inoperante, aunque David Cameron ahora lo haya negado. Y mientras el Estado español sigue advirtiéndonos que si Catalunya se independiza de España no podrá entrar en la Unión Europea hasta que se congele el infierno. Pues mire, quizás no nos irá tan mal quedar fuera de esta inoperante Unión Europea el Parlamento de la cual se ha convertido en una necrópolis (política ) en la que los mayores partidos envían sus dirigentes acabados o que son demasiado estúpidos para formar parte del consejo de administración de las grandes empresas. Sólo hay que ver la ambigüedad de la UE en el tema ucraniano pero hay otros ejemplos de la posición oficial de la UE en otros conflictos donde siempre espera a ver que dicen los Estados Unidos.

Los procesos de independencia catalán y escocés han puesto en evidencia las grandes diferencias que existen entre España y Gran Bretaña, mientras Gran Bretaña tiene una tradición democrática larga, España tiene una larga tradición autoritaria y golpista. Una tradición española que en lo que respecta a Catalunya nos ha costado la supresión de nuestras instituciones "manu militari": La Generalitat de Catalunya y el Consejo de Ciento en 1714, la Mancomunidad en 1925, y nuevamente en 1939 la Generalidad de Catalunya. Pau Claris fue envenenado con "acqua di Napoli" en 1641 y Lluís Companys fue fusilado en 1940. No nos debe dar miedo independizarnos de España, lo que nos debe dar miedo es seguir formando parte de un Estado que en estos dos años de gobierno del PP se han perdido muchos derechos, y aún se perderán más, hasta hacernos retroceder muchas décadas, y si se pierden derechos individuales y colectivos de los españoles, no tengáis ninguna duda de que los catalanes aún perderemos muchos más, entre los más importantes está el de nuestra identidad como catalanes y el de nuestra lengua.

6 de nov. 2013

L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

 

Com veurem més endavant aquesta no és una idea nova, ha estat una dèria de l’espanyolisme esquarterar territorialment el Principat, havent fracassat tots els intents de assimilar i convertir els seus habitants en castellans.

 

Els unionistes plantegen separar la província de Tarragona de la resta de Catalunya si tirés endavant el procés d’independència, aquesta és la idea del portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, convertint aquesta província en una nova comunitat autònoma uniprovincial. La idea no és nova i s’inspira en altres projectes que més endavant explicaré i de les que també s’han fet altres partits unionistes com C’s. Una idea que beu d’un projecte franquista dels anys 60 però també s’inspira en la idea dels serbis que vivien en altres repúbliques de l’antiga Iugoslàvia de separar el territori que ells dominen i ser annexionats per Sèrbia. Ja en el seu moment, quan es discutia el Pla Ibarretxe, tant PSE com PP van amenaçar Euskadi de separar la Àlaba de la resta d’Euskadi. I ara, anem als precedents històrics.

 

Tots els pobles tenen els seus traïdors, a Catalunya els donem un nom, botiflers, gent que col·labora amb l’ocupant, gent que per demostrar la seva lleialtat a l’ocupant és capaç de proposar mesures més contundents contra el seu propi país del que a l’ocupant mai se’ls hauria passat pel cap. Un exemple seria un projecte que l’any 1963 pretenia separar la província de Lleida de la resta de Catalunya. En aquest projecte del Consell Econòmic Sindical Nacional es volia crear una organització territorial basada en les conques fluvials, d’aquesta manera es crearia la “Regió de la Vall de l’Ebre”, amb capital a Saragossa. Aquesta regió estaria formada per les tres províncies aragoneses (Osca, Saragossa i Terol), Navarra, La Rioja, Àlaba i Lleida. Poques setmanes més tard el Ministeri d’Educació (franquista) va aprovar la publicació de dos llibres de text de batxillerat on ja apareixia el mapa d’Espanya on apareixia la “Regió de la Vall de l’Ebre” amb Lleida separada de Catalunya i incorporada a aquesta nova regió. El que quedava de Catalunya era nomenat “Regió Nord-est” o “Catalunya Marítima”. El pla del règim franquista va ser presentat en societat i va rebre el suport de certs grups afins al règim autoanomenats “leridanistas”, però els lleidatans, el que ara anomenaríem societat civil, s’hi van oposar fermament a ser annexionats a una altra província, i això té mèrit donades les circumstàncies polítiques. El règim va fer marxa enrere veient el rebuig que la idea tenia a Lleida, i va fer públic un comunicat afirmant que això era un rumor fals i “reconeixent” la catalanitat de Lleida.

 

Els unionistes, traïdors o botiflers recuperen una idea vella que ni tan sols el règim franquista va tenir pebrots d’aplicar, i no crec que els Rivera, Sánchez Camacho i altra camarilla unionista estiguin disposats a ser pitjors que Franco.

 

Han fracassat les mentides i l’argumentari de la por, ara llancen la pedra de la fragmentació territorial, i amaguen la mà. Els unionistes saben que no hi ha cap argument en positiu per convèncer-nos que continuem sent espanyols, només ens amenacen amb totes les plagues bíbliques si ens independitzem, però obliden que ja sabem que és ser part d’Espanya, des d’Olivares, vàlid de Felip IV a Franco, passant per Felip V i Primo de Rivera, ens han deixat ben clar que ens espera.

 

 

EL UNIONISMO RECUPERA UNA VIEJA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPADO

 

Como veremos más adelante ésta no es una idea nueva, ha sido una obsesión del españolismo descuartizar territorialmente el Principado, habiendo fracasado todos los intentos de asimilar y convertir a sus habitantes en castellanos.

 

Los unionistas plantean separar la provincia de Tarragona del resto de Catalunya si saliera adelante el proceso de independencia, esa es la idea del portavoz del PP en el Ayuntamiento de Tarragona, Alejandro Fernández, convirtiendo esta provincia en una nueva comunidad autónoma uniprovincial. La idea no es nueva y se inspira en otros proyectos que más adelante explicaré y de las que se han hecho eco otros partidos unionistas como C 's. Una idea que bebe de un proyecto franquista de los años 60 pero también se inspira en la idea de los serbios que vivían en otras repúblicas de la antigua Yugoslavia de separar el territorio que ellos dominan y ser anexionados por Serbia. Ya en su momento, cuando se discutía el Plan Ibarretxe, tanto PSE como PP amenazaron a Euskadi con separar Álava del resto de Euskadi. Y ahora, vamos a los precedentes históricos.

 

Todos los pueblos tienen sus traidores, en Catalunya los damos un nombre, botiflers, gente que colabora con el ocupante, gente que para demostrar su lealtad al ocupante es capaz de proponer medidas más contundentes contra su propio país de lo que al ocupante nunca se le habría pasado por la cabeza. Un ejemplo sería un proyecto que en 1963 pretendía separar la provincia de Lleida del resto de Catalunya. En este proyecto del Consejo Económico Sindical Nacional se quería crear una organización territorial basada en las cuencas fluviales, de esta manera se crearía la "Región del Valle del Ebro", con capital en Zaragoza. Esta región estaría formada por las tres provincias aragonesas (Huesca, Zaragoza y Teruel), Navarra, La Rioja, Álava y Lleida. Pocas semanas más tarde el Ministerio de Educación (franquista) aprobó la publicación de dos libros de texto de bachillerato donde ya aparecía el mapa de España donde aparecía la "Región del Valle del Ebro" con Lleida separada de Catalunya y incorporada a esta nueva región. Lo que quedaba de Catalunya era nombrado "Región Noreste" o "Catalunya Marítima". El plan del régimen franquista fue presentado en sociedad y recibió el apoyo de ciertos grupos afines al régimen autodenominados "leridanistas", pero los leridanos, lo que ahora llamaríamos sociedad civil, se opusieron firmemente a ser anexionados a otra provincia, y eso tiene mérito dadas las circunstancias políticas. El régimen dio marcha atrás viendo el rechazo que la idea tenía en Lleida, e hizo público un comunicado afirmando que esto era un rumor falso y "reconociendo" la catalanidad de Lleida.

 

Los unionistas, botiflers o traidores recuperan una idea vieja que ni siquiera el régimen franquista tuvo cojones de aplicar, y no creo que los Rivera, Sánchez Camacho y otra camarilla unionista estén dispuestos a ser peores que Franco.

 

Han fracasado las mentiras y el argumentario del miedo, ahora lanzan la piedra de la fragmentación territorial, y esconden la mano. Los unionistas saben que no hay ningún argumento en positivo para convencernos de que seguimos siendo españoles, sólo nos amenazan con todas las plagas bíblicas si nos independizamos, pero olvidan que ya sabemos que es ser parte de España, desde Olivares, válido de Felipe IV a Franco, pasando por Felipe V y Primo de Rivera, nos han dejado bien claro que nos espera.

31 d’oct. 2013

LA SÍNDROME DEL DOCTOR STRANGELOVE


LA SÍNDROME DEL DOCTOR STRANGELOVE

 

La setmana passada el Tribunal Europeu dels Drets Humans va sentenciar en contra de la Doctrina Parot aprovada per l’Estat espanyol l’any 2006. Aquesta doctrina es basa en un dictamen del Tribunal Suprem de l’any 2006 pel que l’aplicació dels beneficis sobre les penes és individual, és a dir, sobre cadascuna de les penes a la que hagi estat condemnat un pres. El màxim legal de permanència a la presó són 30 anys. En la pràctica l’aplicació d’aquesta doctrina significa un allargament de les condemnes. Un dels punts que el TEDH suprimeix és la retroactivitat d’aquesta doctrina, és a dir, que s’aplica a condemnes anteriors a l’entrada en vigor de la pròpia doctrina Parot.

Milers de persones van manifestar-se a aquest diumenge a Madrid en contra de la sentència del TEDH convocades per l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), amb la presència de membres del Partit Popular i del Govern espanyol (PP). L’AVT que fins ara havia actuat com un apèndix del PP, amb algun lamentable i esperpèntic acte d’enaltiment al cabdill de les Espanyes per part de l’AVT, però diumenge alguns dirigents del PP que van assistir a la manifestació en contra de la sentència del TEDH van ser esbroncats sentint-se traïts pel partit que els ha usat, i pel qual l’AVT s’ha deixat usar.

La derogació de la sentència del TEDH podria deixar lliure terroristes, als que la doctrina Parot permetia allargar la condemna de manera arbitrària, però també podria implicar que altres delinqüents quedin lliures, ja que en un afany d’endurir les condemnes l’Estat espanyol podria haver vulnerat els drets dels delinqüents. És a dir, aquí si, qui la fa la paga, i l’Estat ha estat enxampat fent tripijocs amb les lleis penals.

Tornant a la manifestació, i comprenent que les víctimes del terrorisme poden sentir-se molt molestes amb la sentència del TEDH, hi ha coses que no són acceptables. El que no és acceptable és que en aquesta manifestació hi hagués simbologia feixista i que quan es va interpretar la Marxa Reial hi haguessin persones fent la salutació feixista, o que es reclamés el retorn a la dictadura.

I no és la primera vegada que en actes on hi participen dirigents del PP es veuen estanqueres amb el pollastre i gent fent la salutació feixista, el 12-O, per exemple. Els dirigents del PP estan afectats pel que jo anomeno la síndrome del doctor Strangelove. El doctor Strangelove és un dels tres personatges que interpreta Peter Sellers al film “Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (Dr Strangelove: Com vaig aprendre a deixar de preocupar i estimar la bomba)” o “Doctor Strangelove” o "Telèfon vermell? Volem cap a Moscou". El doctor Strangelove és un assessor del president dels Estats Units, Merkin Muffley, ambdós personatges interpretats per l’actor britànic Peter Sellers. El doctor Strangelove és un exnazi que té un el tic d’alçar el braç tot i que prova de dissimular-ho (sense gaire èxit). I això és justament el que veiem en aquests actes amb presència de dirigents del PP, gent amb la síndrome del Doctor Strangelove.

La democràcia no s’ha pogut arrelar mai a Espanya perquè malauradament el franquisme va adoctrinar la majoria dels dirigents polítics espanyols, inclosos els del PSOE, però molt especialment als del PP, fet que quan es donen determinades circumstàncies polítiques, els faci actuar com s’espera que actuïn en funció de l’adoctrinament rebut. Partits com C’s o UPyD els dirigents dels quals han defensat públicament el derrocament del president Mas són un exemple clar. L’apologia del franquisme que es fa des de certs mitjans de comunicació espanyols ha fet que moltes persones amb idees feixistes que han estat alguns anys dissimulant considerin que ara ja no cal dissimular més, i cada cop és més habitual veure gent amb el braç en alt en manifestacions públiques de caire espanyolista.

 

 

 

SÍNDROME DEL DOCTOR STRANGELOVE

 

La semana pasada el Tribunal Europeo de Derechos Humanos sentenció en contra de la Doctrina Parot aprobada por el Estado español en el año 2006. Esta doctrina se basa en un dictamen del Tribunal Supremo del año 2006 por lo que la aplicación de los beneficios sobre las penas es individual, es decir, sobre cada una de las penas a la que haya sido condenado a un preso. El máximo legal de permanencia en prisión son 30 años. En la práctica la aplicación de esta doctrina significa un alargamiento de las condenas. Uno de los puntos que el TEDH suprime es la retroactividad de esta doctrina, es decir, que se aplica a condenas anteriores a la entrada en vigor de la propia doctrina Parot.

Miles de personas se manifestaron este domingo en Madrid en contra de la sentencia del TEDH convocadas por la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT), con la presencia de miembros del Partido Popular y del Gobierno español (PP). La AVT que hasta ahora había actuado como un apéndice del PP, con algún lamentable y esperpéntico acto de enaltecimiento al caudillo de las Españas por parte de la AVT, pero el domingo algunos dirigentes del PP que acudieron a la manifestación en contra de la sentencia del TEDH fueron abucheados sintiéndose traicionados por el partido que los ha usado, y por los que la AVT ha dejado usar.

La derogación de la sentencia del TEDH podría dejar libre terroristas, los que la doctrina Parot permitía alargar la condena de manera arbitraria, pero también podría implicar que otros delincuentes queden libres, ya que en un afán de endurecer las condenas al Estado español podría haber vulnerado los derechos de los delincuentes. Es decir, aquí sí, quien la hace la paga, y el Estado ha sido pillado haciendo chanchullos con las leyes penales.

Volviendo a la manifestación, y comprendiendo que las víctimas del terrorismo pueden sentirse muy molestas con la sentencia del TEDH, hay cosas que no son aceptables. Lo que no es aceptable es que en esta manifestación hubiera simbología fascista y que cuando se interpretó la Marcha Real haya personas haciendo el saludo fascista, o que se reclamara el retorno a la dictadura.

Y no es la primera vez que en actos donde participan dirigentes del PP se ven estanqueras con el pollo y gente haciendo el saludo fascista, el 12 -O, por ejemplo. Los dirigentes del PP están afectados por lo que yo llamo el síndrome del doctor Strangelove. El doctor Strangelove es uno de los tres personajes que interpreta Peter Sellers en la película "Dr. . Strangelove , or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (Dr. Strangelove: Cómo aprendí a dejar de preocuparme y amar la bomba)" o "Doctor Strangelove" o "¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú". El doctor Strangelove es un asesor del presidente de Estados Unidos, Merkin Muffley, ambos personajes interpretados por el actor británico Peter Sellers. El doctor Strangelove es un ex nazi que tiene un el tic de levantar el brazo aunque prueba de disimularlo (sin mucho éxito). Y eso es justamente lo que vemos en estos actos con presencia de dirigentes del PP , gente con el síndrome del Doctor Strangelove.

La democracia no se ha podido arraigar nunca en España porque desgraciadamente el franquismo adoctrinar a la mayoría de los dirigentes políticos españoles, incluidos los del PSOE, pero muy especialmente a los del PP, que cuando se dan determinadas circunstancias políticas, los haga actuar como se espera que actúen en función del adoctrinamiento recibido. Partidos como C 's o UPyD cuyos dirigentes han defendido públicamente el derrocamiento del presidente Mas son un ejemplo claro. La apología del franquismo que se hace desde ciertos medios de comunicación españoles ha hecho que muchas personas con ideas fascistas que han estado algunos años disimulando consideren que ya no hay que disimular más, y cada vez es más habitual ver gente con el brazo en alto en manifestaciones públicas de carácter españolista.

24 d’oct. 2013

#encerclempedralbes

#encerclempedralbes

 

Avui dimecres – 23 d’octubre – a les 18 hores unes dues mil persones ens hem concentrat a les portes del Palau de Pedralbes, on es celebra el Fòrum Econòmic del Mediterrani, convocats de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) de Les Corts, per reivindicar la independència de Catalunya a la sortida dels participants al Fòrum del Mediterrani. Els carrers adjacents estaven tancats per motius de seguretat fet que ha impedit encerclar el recinte del Palau de Pedralbes.

 
 
 


 


 


 


 

 

 

 

#encerclempedralbes

 

Hoy miércoles - 23 de octubre - a las 18 horas unas dos mil personas nos hemos concentrado en las puertas del Palacio de Pedralbes, donde se celebra el Foro Económico del Mediterráneo, convocados de la Asamblea Nacional de Cataluña (ANC) de Las Cortes, para reivindicar la independencia de Cataluña a la salida de los participantes en el Foro del Mediterráneo. Las calles adyacentes estaban cerrados por motivos de seguridad lo que ha impedido rodear el recinto del Palacio de Pedralbes.

21 d’oct. 2013

AZNAR I DÍEZ, ELS SALVAPÀTRIES


AZNAR I DÍEZ, ELS SALVAPÀTRIES

 

 

Els gens del colpisme i la catalanofòbia formen part de l’ADN de quasi tots els polítics espanyols. Només cal fer una ullada al discurs anticatalà des del comte-duc d’Olivares als nostres dies i a la llarga tradició colpista espanyola que des de 1836 ha sumat quasi mig centenar de cops d’Estat, assonades, aixecaments militars i altres sublevacions contra el poder per aquells que haurien de garantir el funcionament de l’Estat. Si veiem la història de l’Exèrcit espanyol veiem que les úniques guerres que ha guanyat aquest exèrcit han estat les que ha fet contra el seu propi poble. Però no parlaré dels militars avui, sinó de dos polítics espanyolistes que fan ferum d’espanyolisme autoritari, ultranacionalisme i intolerància.

 

JOSÉ MARIA AZNAR

 

A les catacumbes del carrer Gènova 13 tenen un problema amb les velles mòmies del partit que s’escapen sovint i reapareixen al Món dels vius per anunciar l’apocalipsi i que només, segons ells, s’evitarà amb els seu retorn per salvar la Pàtria, i la gran mòmia, Aznar, ha reaparegut per advertir del perill del procés d’independència endegat a Catalunya. Aznar en un acte on presentava un llibre sobre les víctimes del terrorisme d’ETA diu que “no estem davant una pugna entre territoris, estem davant un desafiament que contraposa la cultura cívica europea pròpia de la nostra Constitució amb el nacionalisme més reaccionari i destructiu”. Segons Aznar els nacionalistes (catalans) volen – volem – “desballestar l’Estat” i ha advertit Rajoy que el silenci “pot danyar la veritat tant com la mentida”. Rajoy és conegut pels seus silencis, la seva inoperància i la seva afició a deixar que el temps passi sense prendre decisions. Aznar defensa la tasca de “construir, ordenar i posar en marxa una gran política nacional basada en els principis constitucionals”. És curiós que el jovefalangista joseantonià de 1969  i contrari a la Constitució espanyola (de 1978) l’any 1979 ara es dediqui a emprar la Constitució com una mena de martell contra els heretges de la seva idea d’Espanya. Aznar amb aquest to de salvapàtries de República bananera amb el que parla sempre adverteix que qui “ignora, incompleix, suspèn o ajorna la Carta Magna, la Constitució, està fora de la llei i actua contra la voluntat nacional. (...)Per tant, ha de percebre sense que hi hagi cap dubte les conseqüències dels seus actes. No hi ha moderació per acceptar la il·legalitat”.

 

ROSA DÍEZ

 

La lideressa de la formació ultranacionalista espanyola UPyD, Rosa Díez, demagoga professional també ha reaparegut per acusar Aznar de tou i acusar-lo d’haver cedit davant dels nacionalistes. Quina mala memòria té, Rosa Díez, va ser consellera de comerç i turisme del govern basc sent ella del PSE i governant a Euskadi el PNB. Però haver estat consellera d’un govern del PNB no és el problema, és tenir tan poca memòria que critica als altres tenir acords amb formacions democràtiques quan ella va anar més enllà formant-ne part d’un govern en coalició amb una força nacionalista basca (PNB). Rosa Díez exigeix amb el to que la caracteritza a Rajoy que li digui als catalans que farà complir la Constitució i que no hauria de ser desitjable haver d'utilitzar alguns dels seus "articles ordinaris". Suposo que la senyora Díez es refereix a l’article 8è i 155 de la Constitució que significarien la suspensió de l’autogovern català.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
Si Aznar és el típic salvapàtries espanyolista Rosa Díez aspira a convertir-se en la Milosevic espanyola. Entenc que ells estimin Espanya però tenen una idea d’Espanya antiga, i el que menys m’agrada és que pretenguin recórrer a mètodes vells per solucionar el que ells anomenen erròniament “problema català”, un problema que és espanyol, un problema d’intransigència i prepotència espanyola cap a Catalunya, les seves institucions i la seva cultura.

 

Les declaracions d’aquests dos personatges nefastos aconsegueixen l’efecte contrari al que busquen, potser a Espanya si que engresquen a carallots d’aquests que després de dos cigalons i escoltar la Marxa Reial envairien la Lluna, però a Catalunya causen rebuig. Veiem en tots dos personatges l’Espanya més reaccionària, autoritària, fatxenda, irrespectuosa i incivilitzada, aquesta Espanya de la que ens volem independitzar.

16 d’oct. 2013

ELS CATALANS SEREM EMIGRANTS IL·LEGALS A EUROPA (segons Celia Villalobos)


ELS CATALANS SEREM EMIGRANTS IL·LEGALS A EUROPA (segons Celia Villalobos)

 

 

 

 

Celia Villalobos, diputada del PP i vicepresidenta delCongrés dels Diputats, famosa per les seves sortides de to habituals també ha volgut ficar cullerada al tema de la independència de Catalunya amb l’estil que la caracteritza afirmant que si Catalunya s’independitza els catalans serem “immigrants il·legals a Europa” i que “en un món tan globalitzati tan complex, no poder veure els productes catalans amb la marca de 'ComunitatEuropea' pot ser perjudicial per les butxaques dels catalans. Il·legals a Europa? Nosaltres estarem a Europa, perquè li agradi o no a la diputada Villalobos una cosa es formar part de la UE i una altra de molt diferent és Europa. Catalunya és part d’Europa, i els catalans no serem il·legals. Ha confós el continent amb el contingut i la geografia real amb la imaginària.

Em fa més por què Catalunya segueixi formant part del Regne d’Espanya amb la deriva totalitària d’aquest Estat que no pas quedar fora de la Unió Europea, veient que hi ha algun Estat membre de la UE tan important com la Gran Bretanya on creixen cada dia més les ganes de sortir de la UE. Tampoc em fa por haver d’abandonar l’euro, Gran Bretanya no el fa servir, i a alguns dels Estats membres com França o la mateixa Alemanya, el nucli dur de la UE i de l’euro, hi ha un creixent desig de tornar a la seva moneda.

La UE era una bona idea que un grapat de polítics incompetents han aconseguit que acabi sent una realitat dolenta. No és una idea tan dolenta no entrar a la UE. L’Estat espanyol pot vetar l’entrada de Catalunya a la UE, on un sol vot pot tombar qualsevol decisió, però Espanya no ens pot expulsar d’Europa ni pot vetar l’entrada de Catalunya en altres organismes internacionals.

Il·legals a Europa? No digui rucades, senyora Villalobos.

 

 

 

 

 

 

LOS CATALANES SEREMOS EMIGRANTES ILEGALES EN EUROPA (según Celia Villalobos)

 

 

 

 

Celia Villalobos , diputada del PP y vicepresidenta delCongreso, famosa por sus salidas de tono habituales también ha querido meter baza en el tema de la independencia de Catalunya con el estilo que la caracteriza afirmando que si Cataluña se independiza los catalanes seremos "inmigrantes ilegales en Europa" y que "en un mundo tan globalizado y tan complejo,no poder ver los productos catalanes con la marca de 'Comunidad Europea' puedeser perjudicial para los bolsillos de los catalanes". ¿Ilegales en Europa? Nosotros estaremos en Europa, porque le guste o no a la diputada Villalobos una cosa es formar parte de la UE y otra muy distinta es Europa. Cataluña es parte de Europa, y los catalanes no seremos ilegales. Ha confundido el continente con el contenido y la geografía real con la imaginaria.

Me da más miedo que Cataluña siga formando parte del Reino de España con la deriva totalitaria de ese Estado que no quedar fuera de la Unión Europea, viendo que hay algún Estado miembro de la UE tan importante como Gran Bretaña donde crecen cada día más las ganas de salir de la UE. Tampoco me da miedo tener que abandonar el euro, Gran Bretaña no lo usa, y a algunos de los Estados miembros como Francia o la propia Alemania, el núcleo duro de la UE y del euro, hay un creciente deseo de volver a su moneda.

La UE era una buena idea que un puñado de políticos incompetentes han logrado que acabe siendo una realidad mala. No es una idea tan mala no entrar en la UE. El Estado español puede vetar la entrada de Cataluña en la UE, donde un solo voto puede tumbar cualquier decisión, pero España no nos puede expulsar de Europa ni puede vetar la entrada de Cataluña en otros organismos internacionales.

¿Ilegales en Europa? No diga tonterías, señora Villalobos.