25 de set. 2018

IGNOMÍNIA 29-S


IGNOMÍNIA 29-S

 

 

El pròxim 29 de setembre el sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos) es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.

Fa un any van ser enviats pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen – el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por ellos”.

Aquests policies van arribar a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el menjar (les famoses croquetes).

El vaixell amb la imatge del Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies violents i de dubtós equilibri mental.

El seu comportament durant els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des del balcó, però aquests no van fer això. Van  causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de “ratas” i “putos catalanes”.

Després de la seva actuació extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens “que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou mal a prou gent, volien apallissar més gent.

Aquests individus que van actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a policies i pendents de judici.

Els dirigents de C’s van demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.

Com he dit al començament, Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos a persones que només anaven a votar.

Durant el matí membres del cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si, van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada. Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.

Aquests defensors de la llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que van buidar l’ull a Roger Español.

Tota l’actuació d’aquests membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O, una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.

El cost reconegut pel Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros, 1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és, alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor que ells.

8 de juny 2018

LA MESSIES INÉS ARRIMADAS


LA MESSIES INÉS ARRIMADAS

 

 





 

 

Jo era molt jove, vivia en una cabana al mig del Pla de Barcelona, al costat de la Riera de Cassoles. Em llevava aviat, agafava la llança i anava a caçar un mamut, però tot va canviar quan va arribar la messies Inés Arrimadas. Els terrenys de cacera del Pla de Barcelona van desaparèixer substituïts per edificis. Abans de l’arribada d’Arrimadas no hi havia res, només camps i mamuts. Va arribar Arrimadas que va portar els supermercats, els edificis, i van desaparèixer els mamuts.

Enyoro aquells temps quan era jove.

Ara, seriosament. La diputada Arrimadas de C’s va arribar fa uns anys a Catalunya, però no és una immigrant a l’ús, és a dir, ella no fugia de la fam, com molts espanyols arribats a Catalunya els anys 50 i 60., També ara hi arriben fugint d’altres contrades fugint de la gana i de la guerra. Però Inés Arrimadas no té res en comú amb aquesta gent que van venir a treballar. Ella té més en comú amb els que l’any 1939 entraven per la Diagonal com a conqueridors i forces d’ocupació. A Arrimadas li molesta que s’usi el terme colons per fer referència a aquelles persones que van arribar a Catalunya i no han fet cap esforç per integrar-se, terme que no fa referència als immigrants que arriben a Catalunya fugint de guerres i fam, el terme fa referència a aquelles persones enviades a Catalunya com a funcionaris i que amb els aires prepotents de l’ocupant considera que els autòctons, els indígenes, han de ser convertits, espanyolitzats o eliminats. Arrimadas és filla de Rufino Arrimadas, un policia franquista. Aquest és cosí de Moisés Arrimadas, que entre d’altres càrrecs va ser delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge a Cadis, després va ser governador civil de Conca i Albacete, i “jefe del Movimiento”. Inés ha mamat el franquisme a casa. Ella no va arribar a Catalunya fugint de la misèria, va arribar a Catalunya i poc després de la seva arribada la col·locaven a les llistes de C’s. Sense conèixer el país ni la gent, aquella noia de família franquista i totalment desconeguda acabava asseguda al Parlament de Catalunya, dedicant-se a fer ganyotes i bramant contra qualsevol cosa que faci olor a catalana.

Arrimadas no ha vingut a vetllar pels catalans, tampoc per aquells catalans d’origen espanyol dels quals parla tant, ella ha vingut a defensar la seva idea d’Espanya, la idea d’Espanya que ha mamat a casa.

Arrimadas esperava beneficiar-se del cop d’Estat que l’Estat espanyol va perpetrar contra la Generalitat de Catalunya i el Parlament, el seu partit, junt a PSC-PSOE i PP van impulsar l’aplicació de l’article 155, que implicava el derrocament del Govern legítim de la Generalitat i del President electe. El Gobierno de España va convocar unes eleccions il·legals usurpant les funcions del legítim President de la Generalitat de Catalunya, i va enviar a presó aquells membres del Govern que no s’havien exiliat. I el partit d’Arrimadas volia anar més enllà, volia mà dura contra els catalans, volia condecorar els policies espanyols i guàrdies civils que van provocar més d’un miler de ferits a Catalunya l’1 d’octubre de 2017. Inés Arrimadas va veure una oportunitat de ser Presidenta de la Generalitat amb bona part dels seus opositors empresonats o a l’exili, i amb tots els recursos de l’Estat espanyol i els mitjans de comunicació al seu servei, però Inés Arrimadas no és Presidenta de la Generalitat, la filla del policia franquista Rufino Arrimadas no és Presidenta, malgrat tenir-ho tot a favor, la cosina del Jefe del Movimiento i governador civil Moisés Arrimadas, s’ha quedat amb un pam de nas. I va fent ganyotes estranyes i cridant enfurismada: “¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?”. Inés, parles de funcionaris que segueixen la ideologia nacionalista espanyola, funcionaris com Rufino i Moisés. Inés, els nacionalistes espanyols no heu vingut a aixecar Catalunya, més aviat heu fet tot el que heu pogut per enfonsar-la, no defenseu els drets dels immigrants que van arribar d’altres contrades, només els voleu usar, si, Inés, tu ets un d’aquests colons, un d’aquests “funcionaris” que ve a aquesta terra, Catalunya, a fer mal, a vomitar el verí de la catalanofòbia. Deus estar incòmoda, molt incòmoda, en temps del Moisés i el Rufino aquestes coses les arreglàveu detenint, empresonant i estomacant gent, ai, calla, és el que vàreu fer l’1 d’octubre, és el que defenseu els que demaneu medalles per uns policies embogits que van causar més d’un miler de ferits a tot Catalunya l’1 d’octubre. Tu ets una colonitzadora.

Si, us plau, deixa de cridar i de fer ganyotes, i deixa de vomitar odi contra Catalunya. Ja sabem que passa a Catalunya, oi, sabem el que passa de veritat, que l’aspirant a Presidenta de la Generalitat aplaudeix els policies i guàrdies civils que estomacaven catalans. Sabem el que passa a Catalunya, oi, Inés, que la candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, tu, et manifestes al costat de gent braç en alt i tota la simbologia feixista, però suposo que per a tu les estanqueres amb pollastre són normals.

Aquella gent de la que Inés diu parlar, aquells immigrants arribats a Catalunya fa molts anys per pencar honestament li han dit a Inés que no parli més d’ells. Inés hauria de limitar-se a parlar d’aquell sector de la població que ella coneix més, els de la porra, el braç en alt i l’estanquera del pollastre.
Per cert, Inés, et repto que vagis al teu Jerez natal, i comencis a dir el que dius de Catalunya i dels catalans però referint-te a Andalusia i els andalusos. Prova-ho, i després presenta’t per alcaldessa de Jerez o Presidenta de la Junta de Andalusia.