30 d’abr. 2011

Sense paracaigudistes a les eleccions municipals

Sense paracaigudistes a les eleccions municipals



Ho he dit moltes vegades, unes vegades en articles meus, d'altres vegades quan he opinat en articles d'altres blocaires o articles de premsa: només els candidats haurien de fer campanya, així s'evitarien que els veritables candidats quedin tapats per la presència de paracaigudistes vinguts de fora que venen a explicar sopars de duro. Lògicament m'estic referint a dos paracaigudistes molt concrets, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i els seguits de tots dos. El PSC ha decidit demanar als dirigents del PSOE que no apareguin, que volen centrar la campanya en els candidats. Com que estem parlant que en el cas de Catalunya només d'eleccions municipals em refereixo a la decisió que el PSC farà les campanyes en clau municipal. Doncs, ben fet. Ara caldria que l'altre partit d'àmbit espanyol decideixi no portar a Rajoy i la resta de camarilla pepera, que els candidats a alcaldes per les llistes del PP a les municipals catalanes siguin els candidats, no un senyor que ara per ara no és candidat a res ja que les eleccions a les que ell aspira encara no han estat convocades ni tenen data. La campanya electoral començarà aviat. Sembla, però, que ja estiguem en campanya malgrat que sembla que la campanya ja hagi començat fa dies, mesos i segons quin partit, anys. Espero que el PP faci el mateix que el PSOE i no ens enviï els seus paracaigudistes des de l'Altiplà castellà.




Sin paracaidistas en las elecciones municipales


Lo he dicho muchas veces, unas veces en artículos míos, otras veces cuando he opinado en artículos de otros bloggers o artículos de prensa: sólo los candidatos deberían hacer campaña, así se evitarían que los verdaderos candidatos queden tapados por la presencia de paracaidistas venidos de fuera que vienen a explicar cuentos chinos. Lógicamente me estoy refiriendo a dos paracaidistas muy concretos, José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, y los seguidos de ambos. El PSC ha decidido pedir a los dirigentes del PSOE que no aparezcan, que quieren centrar la campaña en los candidatos. Como estamos hablando de que en el caso de Cataluña sólo de elecciones municipales me refiero a la decisión que el PSC hará las campañas en clave municipal. Pues, bien hecho. Ahora sería necesario que el otro partido de ámbito español decida no llevar a Rajoy y demás camarilla pepera, que los candidatos a alcaldes por las listas del PP en las municipales catalanas sean los candidatos, no un señor que hoy por hoy no es candidato a nada ya que las elecciones a las que él aspira aún no han sido convocadas ni tienen fecha. La campaña electoral comenzará pronto. Sin embargo, parece que ya estemos en campaña a pesar de que parece que la campaña ya haya comenzado hace días, meses y según qué partido, años. Espero que el PP haga lo mismo que el PSOE y no nos envíe sus paracaidistas desde la Meseta castellana.

El Madrid-Barça del partit d'anada de la Champions

El Madrid-Barça del partit d'anada de la Champions


Els partits Madrid-Barça i Barça-Madrid són sempre molt calents perquè s'hi barregen passions de tota mena, és perillós que en els dies previs s'intenti escalfar el partit. I això és el que ha estat fent Mourinho, però també la premsa i els programes esportius de Madrid. Últimament hem vist les manipulacions d'una foto pel Marca en què van esborrar un jugador per demostrar l'existència d'un fora de joc, el programa “Punto pelota” d'Intereconomía, va manipular el vídeo de l'entrada de Pepe a Alves, entrada que va suposar l'expulsió de Pepe, un jugador que es dedica a fer entrades als contraris i que costa entendre com és que no ha estat expulsat abans.
Dimarts es jugarà el partit de tornada, Mourinho no estarà a la banqueta, el Barça havent guanyat per 0 a 2 parteix amb avantatge però Guardiola, sempre prudent diu que encara no s'ha guanyat fins que no es jugui el partit del Camp Nou.
Aquests tres partits seguits que han jugat el Barça i el Madrid han posat en evidència dos estils diferents d'entrenador. Mourinho, entrenador del Madrid, s'ha dedicat a escalfar l'ambient denunciant una presumpta conxorxa contra ell i l'equip que dirigeix, el que s'ha vist a la televisió ha estat un Madrid que no volia jugar a futbol, que s'han dedicat a repartir llenya, especialment Pepe, i un entrenador que s'ha tornat completament boig. Pep Guardiola, per contra, dirigeix un equip ben conjuntat, que meravella a tothom que el vegi jugar i li agradi el futbol. Guardiola, però, ha fet unes declaracions hores abans del partit en què ha respost a Mourinho i les seves bajanades. Sembla que han estat aquestes declaracions les que han provocat que Mourinho s'hagi acabat de trastocar. Ara, Mourinho, no accepta cap responsabilitat per la derrota del seu equip, la culpa la tenen els àrbitres, la UEFA, Villar (president de la RFEF) i la UNICEF, segons the Special One.
La derrota del Madrid de Mourinho ha tingut unes causes que Mourinho no ha enumerat:
Mourinho ha plantejat el partit per empatar, i l'ha perdut.
Mourinho ha fet jugar el Madrid com si fos un equip de tercera regional, i ha perdut.
Mourinho li ha perdut el respecte al Barça de Guardiola, i ha perdut.
Si fos del Madrid em faria vergonya veure com juga el Madrid de Mourinho, per sort, sóc del Barça, l'equip que dirigeix Pep Guardiola, que té una filosofia del futbol completament diferent de la de Mourinho. Em fa vergonya el Madrid de Mourinho i em fa vergonya Mourinho.
Expulsions
Pinto
Vistes les imatges de l'incident que va significar l'expulsió del porter barcelonista Pinto em penso que van cometre un greu error que no va afectar a aquest partit però si podria afectar al següent. En aquestes imatges es veu com Pinto (Barça) i Arbeloa (Madrid) s'encaren i Arbeloa dóna una empenta a Pinto, immediatament apareix Chendo (Madrid, crec que la seva funció és la de delegat de l'equip o alguna cosa semblant) que agafa Pinto del coll. Pinto s'hi torna i això causa la seva expulsió. Però no haurien d'haver estat expulsats igualment els altres dos protagonistes, Arbeloa i Chendo, o com a mínim sancionats amb una targeta groga?. Doncs no ho van ser.
Pepe
El jugador portuguès del Madrid va fer durant tot el partit allò que millor fa, repartir llenya a tort i a dret, el mateix que havia fet en els anteriors dos partits, i no va ser expulsat, Pepe devia creure que tenia butlla per intentar trencar les cames als contraris i ni ell ni el seu entrenador – the Special One – no han entès la seva expulsió. Encara és més trist l'intent de manipulació de les imatges perpetrat pel programa d'Intereconomía “Punto pelota”, que van retocar un vídeo d'una manera grollera per intentar demostrar que Pepe no havia intentat lesionar Alves (Barça).
Mourinhades de the Special One
Sempre he tingut la sensació veient a l'actual entrenador del Reial Madrid, el portuguès José Mourinho representava un paper, és a dir, Mourinho va crear fa molt un personatge, cosa que acostumen a fer els artistes i els famosos, i que no sempre té a veure amb la persona que hi ha sota aquest personatge, i a Mourinho li ha passat el mateix que a molts d'aquests famosos, el personatge se l'acabat empassant, ja no existeix Jose Mourinho, existeix the Special One. I the Special One ha perdut el senderi.
L'individu ara ja conegut com the Special One i abans conegut com Jose Mourinho va plantejar els tres partits contra el Barça jugats en aquests últims dies com si enlloc de ser l'entrenador d'un equip com el Reial Madrid, que és el que teòricament és, com si dirigís un equip de la tercera divisió turca, els jugadors blancs, especialment Pepe, van repartir llenya a tort i a dret, cert, van empatar el partit de lliga jugant a l'antifutbol, i van guanyar el partit de la final de Copa del Rei jugant a l'antifutbol, en aquestes circumstàncies podem entendre que la Copa del Rei es volgués suïcidar tirant-se sota les rodes de l'autobús, sentia vergonya d'haver estat guanyada per aquells jugadors que havien atemptat contra les essències d'aquest esport. The Special One ha anat perdent l'escàs senderi que li quedava i arribat el tercer partit va aconseguir que l'expulsessin per fer algunes de les seves habituals mourinhades que no van ser enteses per l'equip arbitral. The Special One no podrà dirigir als seus jugadors des de la banqueta en el partit de tornada de la semifinal de la Champions al
Camp Nou. Si the Special One decideix assistir al partit li hauran de trobar un lloc on passi desapercebut, es parla d'una llotja privada. Jo crec que a hores d'ara the Special One necessita més aviat una habitació encoixinada i una camisa de força.
L'ego de the Special One ha crescut tant que ha acabat devorant a la persona abans coneguda com Mourinho, la roda de premsa celebrada després del partit d'anada al Bernabeu va mostrar un the Special One que no acceptava cap responsabilitat per la derrota patida i que detallava una conxorxa en què implicava des del Barça i la UEFA fins a la UNICEF.
The Special One comença a perdre adeptes després de les seves últimes rodes de premsa en què sembla que s'hagi trastocat completament.


Vídeo:
Manipulación por parte de Punto Pelota (Intereconomía) del video de la entrada de Pepe a Alves.

Vídeo:
TRIFULCA EN EL REAL MADRID-FUTBOL CLUB BARCELONA DE CHAMPIONS









El Madrid-Barça del partido de ida de la Champions



Los partidos Madrid-Barça y Barça-Madrid son siempre muy calientes para que se mezclan pasiones de todo tipo, es peligroso que en los días previos se intente calentar el partido. Y eso es lo que ha estado haciendo Mourinho, pero también la prensa y los programas deportivos de Madrid. Últimamente hemos visto las manipulaciones de una foto por Marca en el que borraron un jugador para demostrar la existencia de un fuera de juego, el programa "Punto pelota" de Intereconomía, manipuló el vídeo de la entrada de Pepe en Alves, entrada que supuso la expulsión de Pepe, un jugador que se dedica a hacer entradas a los contrarios y que cuesta entender cómo es que no ha sido expulsado antes. El martes se jugará el partido de vuelta, Mourinho no estará en el banquillo, el Barça habiendo ganado por 0 a 2 parte con ventaja pero Guardiola, siempre prudente dice que aún no se ha ganado hasta que no se juegue el partido del Camp Nou. Estos tres partidos seguidos que han jugado el Barça y el Madrid han puesto en evidencia dos estilos diferentes de entrenador. Mourinho, entrenador del Madrid, se ha dedicado a calentar el ambiente denunciando una presunta conjura contra él y el equipo que dirige, lo que ha visto en la televisión ha sido un Madrid que no quería jugar al fútbol, ​​que se han dedicado a repartir leña, especialmente Pepe, y un entrenador que se ha vuelto completamente loco. Pep Guardiola, por el contrario, dirige un equipo bien conjuntado, que maravilla a todo el que lo vea jugar y le guste el fútbol. Guardiola, sin embargo, ha hecho unas declaraciones horas antes del partido en el que ha respondido a Mourinho y sus tonterías. Parece que han sido estas declaraciones las que han provocado que Mourinho haya acabado de trastocar. Ahora, Mourinho, no acepta ninguna responsabilidad por la derrota de su equipo, la culpa la tienen los árbitros, la UEFA, Villar (presidente de la RFEF) y la UNICEF, según the Special One. La derrota del Madrid de Mourinho ha tenido unas causas que Mourinho no ha enumerado: Mourinho ha planteado el partido para empatar, y la ha perdido. Mourinho ha hecho jugar al Madrid como si fuera un equipo de tercera regional, y ha perdido. Mourinho le ha perdido el respeto al Barça de Guardiola, y ha perdido. Si fuera del Madrid me daría vergüenza ver cómo juega el Madrid de Mourinho, por suerte, soy del Barça, el equipo que dirige Pep Guardiola, que tiene una filosofía del fútbol completamente diferente de la de Mourinho. Me da vergüenza el Madrid de Mourinho y me da vergüenza Mourinho.


Expulsiones


Pinto


Vistas las imágenes del incidente que significó la expulsión del portero barcelonista Pinto creo que cometieron un grave error que no afectó a este partido pero si podría afectar al siguiente. En estas imágenes se ve como Pinto (Barça) y Arbeloa (Madrid) se enfrentan y Arbeloa da un empujón a Pinto, inmediatamente aparece Chendo (Madrid, creo que su función es la de delegado del equipo o algo parecido) que toma Pinto del cuello. Pinto se vuelve y esto causa su expulsión. ¿Pero no deberían haber sido expulsados ​​igualmente los otros dos protagonistas, Arbeloa y Chendo, o al menos sancionados con una tarjeta amarilla?. Pues no lo fueron.


Pepe


El jugador portugués del Madrid hizo durante todo el partido lo que mejor hace, repartir leña a diestro y siniestro, el mismo que había hecho en los anteriores dos partidos, y no fue expulsado, Pepe debía creer que tenía bula para intentar romper las piernas a los contrarios y ni él ni su entrenador - the Special One - no han entendido su expulsión. Aún es más triste el intento de manipulación de las imágenes perpetrado por el programa de Intereconomía "Punto pelota", que retocar un vídeo de una manera grosera por intentar demostrar que Pepe no había intentado lesionar Alves (Barça).
Mourinhades de the Special One


Siempre he tenido la sensación viendo al actual entrenador del Real Madrid, el portugués José Mourinho representaba un papel, es decir, Mourinho creó hace mucho un personaje, lo que suelen hacer los artistas y los famosos, y que no siempre tiene que ver con la persona que hay bajo este personaje, ya Mourinho le ha pasado lo mismo que a muchos de estos famosos, el personaje se le acabado tragando, ya no existe Jose Mourinho, existe the Special One. Y the Special One ha perdido el juicio. El individuo ahora ya conocido como the Special One y antes conocido como Jose Mourinho planteó los tres partidos contra el Barça jugados en estos últimos días como si en lugar de ser el entrenador de un equipo como el Real Madrid, que es lo que teóricamente es, como si dirigiera un equipo de la tercera división turca, los jugadores blancos, especialmente Pepe, repartieron leña a diestro y siniestro, cierto, empataron el partido de liga jugando al antifútbol, ​​y ganaron el partido de la final de Copa del Rey jugando al antifútbol, ​​en estas circunstancias podemos entender que la Copa del Rey se quería suicidarse tirándose bajo las ruedas del autobús, sentía vergüenza de haber sido ganada por aquellos jugadores que habían atentado contra las esencias de este deporte. The Special One ha ido perdiendo el escaso seso que le quedaba y llegado el tercer partido consiguió que lo expulsaran por hacer algunas de sus habituales mourinhades que no fueron entendidas por el equipo arbitral. The Special One no podrá dirigir a sus jugadores desde el banquillo en el partido de vuelta de la semifinal de la Champions en el Camp Nou. Si the Special One decide asistir al partido le deberán encontrar un lugar donde pase desapercibido, se habla de un palco privado. Yo creo que a estas alturas the Special One necesita más bien una habitación acolchada y una camisa de fuerza. El ego de the Special One ha crecido tanto que ha acabado devorando a la persona antes conocida como Mourinho, la rueda de prensa celebrada tras el partido de ida en el Bernabeu mostró un the Special One que no aceptaba ninguna responsabilidad por la derrota sufrida y que detallaba una conspiración en la que implicaba desde el Barça y la UEFA hasta la UNICEF. The Special One empieza a perder adeptos después de sus últimas ruedas de prensa en la que parece que se haya trastocado completamente.

27 d’abr. 2011

Els peculiars pensaments d'un trepa

Els peculiars pensaments d'un trepa


Vicente Casal Carriedo és el número dos de la llista municipal del Partit Popular a les eleccions de Martorell, això és ara, abans havia estat candidat pel partit neolerrouxista Ciutadans, amb aquests es va quedar-se fora per molt poc, després va passar-se al partit nacionalista espanyol UPYD però tampoc va aconseguir el seu propòsit de ser regidor municipal, a principis de mes va afiliar-se al PP de Martorell convertint-se en el número 2. Vicente Casal va firmar un manifest titulat "Soy charnego...¿Y qué?".



xarnego. Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada
lingüísticament al seu nou país.
Xarnego era originalment el fill de català i francesa o catalana i francés, però un xarnego també era un gos sense raça.


Evidentment, Casal, sembla que és un espanyol que viu a Catalunya sense haver-se sabut adaptar. Vicente Casal Carriedo no va pensar que les seves desafortunades paraules escrites en el seu Facebook tinguessin la transcendència que van tenir, en realitat, dubto molt que pensés quan les va escriure, malgrat que ara militi al PP li va sortir la fiblada marca C's, un partit en què ja tenen una gran afició pel nazisme, tot i que fins ara era per acusar a tots els que no som com ells de "nazionalistes", paraula que usen contra tothom com insult estandarditzat, ja que segons ells mateixos, ells són antinacionalistes, això si, el seu discurs, bastant limitat per cert, fa la ferum del nacionalisme espanyol més caspós. Ara s'ha passat al PP, previ pas per l'altra partit nacionalista espanyol caspós, UPYD, però s'ha emportat amb ell la ideologia dels Ciudadanitos. Sense pensar gaire en el que estava escrivint va dir que "en un país seriós el president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, i els dirigents d'ICV Joan Saura i Joan Herrera estarien a la presó, a galeres, Sibèria, Guantánamo o Auschwitz" i que en aquest concepte de país normal que té Casal "el periodista de RAC1 Jordi Basté estaria a la presó", i finalment va deixar caure que "encara que sóc del PP reconec que CiU són molt més seriosos per a governar que els "perroflautas" de Saura, Herrera i el batxiller Montilla".
En un país normal, senyor Casal, vostè potser seria candidat però a les files d'un partit extraparlamentari o de protesta, no l'escollirien per formar part d'un partit amb posibilitats de tenir representació. El seu concepte de "país normal" em preocupa, si considera "normals" règims autoritaris que exterminaven (Auschwitz) o condemnaven a l'exili a terres inhòspites (Sibèria) als enemics polítics, especialment als demòcrates, és evident que té vostè, senyor Casal, un seriós problema. Només en règims autoritaris com dos dels quals vostè cita indirectament es tanca als periodistes. Per sort, vivim en una democràcia en què és evident que vostè, senyor Casal, no està gens còmode. No em sorprèn gens ni mica sabent que abans va ser un Ciudadanito i després va passar breument per UPYD, dos partits formats per gent rebotada d'altres partits i un grapat d'inadaptats que s'enyoren de la "una, grande y libre". I ja les tenen aquestes coses aquests personatges que diuen una bajanada de l'alçada d'un campanar sense pensar en les conseqüències, ara Vicente Casal se sent víctima d'un linxament polític. Ha demanat disculpes per les seves paraules escrites al Facebook però aquestes disculpes perden tota la força quan després afirma que "no ha estat la meva intenció faltar el respecte a ningú, un cop rellegides, entenc que els meus afirmacions poden donar lloc a equívocs. En cap cas estava en el meu ànim donar el sentit que ara s'està donant". I quin sentit tenien les seves paraules apart d'expressar un desig personal?. No hi ha cap equívoc, les seves paraules són molt clares, ara assumeixi la seva responsabilitat i no ens pretengui fer creure que l'hem malinterpretat. Finalment ha dit que "era una conversa desenfadada entre amics, però això no treu que reconegui que ha estat un error i demani de nou disculpes a les persones afectades". Quin descans, vostè en les converses desenfadades vol engarjolar periodistes i enviar als enemics polítics a Auschwitz, no vull pensar que deu dir en les converses serioses. Vostè s'enyora de quan en aquest país un senyor baixet i amb veu de xiulet feia això amb tot el que no pensava com ell, oi, senyor Casal?.
Per sort, estem en un país que tendeix a la normalitat, el que no és gaire normal és que un candidat d'un partit de primera línia desitgi enviar als seus enemics a llocs tan
desagradables com Auschwitz, les galeres, Guantànamo o la garjola. Que algú li pagui a Vicente Casal un bitllet només d'anada ben lluny, a un lloc en què hi hagi molts com ell, ah, oblidava que encara no es poden fer viatges en el temps, perquè l'Espanya dels anys 40 seria el lloc més apropiat per a ell.




Los peculiares pensamientos de un trepa


Vicente Casal Carriedo es el número dos de la lista municipal del Partido Popular en las elecciones de Martorell, esto es ahora, antes había sido candidato por el partido neolerrouxistas Ciudadanos, con estos se quedarse fuera por muy poco, después se pasó al partido nacionalista español UPyD pero tampoco consiguió su propósito de ser concejal municipal, a principios de mes afiliarse al PP de Martorell convirtiéndose en el número 2. Vicente Casal firmó un manifiesto titulado "Soy charnego ... ¿Y qué?".



Charnego. Persona de lengua castellana residente en Cataluña y no adaptada lingüísticamente a su nuevo país.
Charnego era originalmente el hijo de catalán y francesa o catalana y francés, pero un charnego también era un perro sin raza.


Evidentemente, Casal, parece que es un español que vive en Cataluña sin haberse sabido adaptar. Vicente Casal Carriedo no pensó que sus desafortunadas palabras escritas en su Facebook tuvieran la trascendencia que tuvieron, en realidad, dudo mucho que pensara cuando las escribió, aunque ahora milite en el PP le salió la ramalazo marca C's, un partido en el que ya tienen una gran afición por el nazismo, aunque hasta ahora era para acusar a todos los que no somos como ellos de "nazionalista", palabra que usan contra todos como insulto estandarizado, ya que según ellos mismos, ellos son antinacionalistas , eso si, su discurso, bastante limitado por cierto, hace el hedor del nacionalismo español más casposo. Ahora se ha pasado al PP, previo paso por el otro partido nacionalista español casposo, UPyD, pero se ha llevado con él la ideología de los Ciudadanitos. Sin pensar mucho en lo que estaba escribiendo dijo que "en un país serio el presidente del gobierno José Luis Rodríguez Zapatero, y los dirigentes de ICV Joan Saura y Joan Herrera estarían en la cárcel, a galeras, Siberia, Guantánamo o Auschwitz" y que en este concepto de país normal que tiene Casal "el periodista de RAC1 Jordi Basté estaría en prisión", y finalmente dejó caer que "aunque soy del PP reconozco que CiU son mucho más serios para gobernar que los" perroflautas "de Saura, Herrera y el bachiller Montilla". En un país normal, señor Casal, usted quizás sería candidato pero en las filas de un partido extraparlamentario o de protesta, no la escogerían para formar parte de un partido con posibilidades de tener representación. Su concepto de "país normal" me preocupa, si considera "normales" regímenes autoritarios que exterminaban (Auschwitz) o condenaban al exilio en tierras inhóspitas (Siberia) a los enemigos políticos, especialmente los demócratas, es evidente que tiene usted, señor Casal, un serio problema. Sólo en regímenes autoritarios como dos de los cuales usted cita indirectamente se encarcela a los periodistas. Por suerte, vivimos en una democracia en que es evidente que usted, señor Casal, no está nada cómodo. No me sorprende lo más mínimo sabiendo que antes fue un Ciudadanito y luego pasó brevemente por UPyD, dos partidos formados por gente rebotada de otros partidos y un puñado de inadaptados que añoran de la "una, grande y libre" . Y ya las tienen estas cosas estos personajes que dicen una tontería de la altura de un campanario sin pensar en las consecuencias, ahora Vicente Casal se siente víctima de un linchamiento político. Pidió disculpas por sus palabras escritas en Facebook pero estas disculpas pierden toda la fuerza cuando luego afirma que "no ha sido mi intención faltar el respeto a nadie, una vez releídas, entiendo que mis afirmaciones pueden dar lugar a equívocos. En ningún caso estaba en mi ánimo dar el sentido que ahora se está dando ". Y qué sentido tenían sus palabras aparte de expresar un deseo personal?. No hay equívoco, sus palabras son muy claras, ahora asuma su responsabilidad y no nos pretenda hacer creer que lo hemos malinterpretado. Finalmente dijo que "era una conversación desenfadada entre amigos, pero eso no quita que reconozca que ha sido un error y pida de nuevo disculpas a las personas afectadas". Qué descanso, usted en las conversaciones
desenfadadas quiere enchironar periodistas y enviar a los enemigos políticos en Auschwitz, no quiero pensar que debe decir en las conversaciones serias. Usted añora de cuando en este país un señor bajito y con voz de pito hacía eso con todo el que no pensaba como él, ¿verdad, señor Casal?. Por suerte, estamos en un país que tiende a la normalidad, lo que no es muy normal es que un candidato de un partido de primera línea desee enviar a sus enemigos a lugares tan desagradables como Auschwitz, las galeras, Guantánamo o la cárcel. Que alguien le pague a Vicente Casal un billete sólo de ida muy lejos, a un lugar en el que haya muchos como él, ah, olvidaba que todavía no se pueden hacer viajes en el tiempo, porque la España de los años 40 sería el lugar más apropiado para él.

25 d’abr. 2011

Semàfor espatllat i reparat

Semàfor espatllat i reparat


Devien ser tres quarts d’una quan he vist que el semàfor del lateral muntanya de la Gran Via de les Corts Catalanes (cantonada amb el carrer Girona) penjava del cable. Vaig fer una trucada a la Guàrdia Urbana de Barcelona que va prendre nota. Una hora després he vist que ja havien reparat el semàfor. Molts cops ens queixem que no serveix de res avisar que hi ha elements del mobiliari urbà o de la senyalització del trànsit que han patit danys, i és cert, molts cops fas trucades per avisar que hi ha una paperera, un banc o qualsevol altre element espatllat i veus que passen els dies sense que se’n faci res, aquesta nit ha estat diferent, poc després de la meva trucada el semàfor estava reparat.





Semáforo estropeado y reparado

Debían ser 00:45 horas cuando he visto que el semáforo del lateral montaña de la Gran Vía de les Corts Catalanes (esquina con la calle Girona) colgaba del cable. Hice una llamada a la Guardia Urbana de Barcelona que tomó nota. Una hora después he visto que ya habían reparado el semáforo. Muchas veces nos quejamos que no sirve de nada avisar que hay elementos del mobiliario urbano o de la señalización del tránsito que han sufrido daños, y es cierto, muchas veces haces llamadas para avisar que hay una papelera, un banco o cualquier otro elemento estropeado y ves que pasan los días sin que se haga nada, esta noche ha sido diferente, poco después de mi llamada el semáforo estaba reparado.

24 d’abr. 2011

Notícies relacionades amb Israel

Notícies relacionades amb Israel


Terrorisme contra Israel
Mor el ferit greu de l'atac a l'autobús escolar
El jove israelià que va resultar ferit molt greu quan l'autobús escolar en què viatjava va ser atacat per uns terroristes d'Hamàs amb un míssil antitanc ha mort dues setmanes després de l'atac. L'estat del noi s'havia anat deteriorant gradualment. El noi de setze anys es deia Daniel Rafael Viflic. Descansi en pau.
Hamàs va atacar l'autobús malgrat que aquest era perfectament identificable com autobús escolar ja que anava pintat de color groc, no em crec que l'excusa que van donar en un primer moment dient que van pensar que era un autobús amb soldats perquè el color groc l'identificava com autobús escolar. Era evident que buscaven provocar una matança d'escolars israelians ja que el que no era probable que sabessin quants hi anaven en aquell moment.
Detinguts els assassins de la família d'Itamar
L'11 de març cinc membres de la família Fogel van ser assassinats mentre dormien per dos terroristes palestins a l'assentament d'Itamar. Els membres de la família Fogel assassinats va ser els pares i tres dels fills, entre ells un nadó de tres mesos. Els dos autors de la matança són dos terroristes palestins membres del Front Popular d'Alliberament Palestí, són estudiants d'una escola de secundària. Els autors del covard crim, Ajad Awad, de 19 anys i Hakim Awad, de 18 anys van ser detinguts pel Servei de Seguretat General juntament amb sis persones més que els podrien haver donat suport i que els van amagar, quatre d'ells són membres de la mateixa família. Els dos principals detinguts han confessat ser els autors i aparentment van cometre el crim per iniciativa pròpia, sembla que el grup terrorista del qual en són membres no estaria implicat.
Tres àrabs israelians detinguts per ser terroristes
Tres àrabs israelians, Ahmet Janem, de 19 anys, Moataz Shatwe, de 19 anys, i Nur al Din Shahade, de 18, han estat detinguts pel Servei de Seguretat General acusats de crear una cèl·lula terrorista a la població de Natzaret. Van intentar fabricar bombes de tub i comprar armes per atemptar contra soldats israelians. Havien creat la cèl·lula terrorista després de l'ofensiva del Tzáhal contra Hamàs a la Franja de Gaza. Sembla que res del que van provar per aconseguir armes els va sortir bé, per sort, i finalment havien deixat córrer l'adquisició d'un arma perquè era molt cara.
Els àrabs israelians gaudeixen con a ciutadans israelians d'uns drets dels que no gaudeix cap palestí de Gaza o Cisjordània, ni cap àrab o ciutadà de qualsevol Estat islàmic, entre els que està el fet de poder expressar-se lliurement, malgrat això els encantaria ser ciutadans de llocs governats per terroristes enlloc de ser ciutadans d'una democràcia. Sembla que als àrabs els resulta complicat viure en democràcia.
Israel i Argentina


Les relacions entre els països solen passar per moments millors i pitjors, moltes vegades el tactisme d'alguns governs o les intromissions de tercers fan que aquestes relacions empitjorin més pels malentesos que per actes provats. Si els diplomàtics deixessin de jugar a la puta i la ramoneta, d'emprar eufemismes i subterfugis estalviarien a la ciutadania més d'un ensurt.
La guerra de les Malvines
Reconec que dir que hi ha guerres que serveixen per distreure el personal podria ser considerat poc sensible però la insensibilitat no és dir-ho, és que algú decideixi organitzar una guerra per "distreure" la seva ciutadania que vivia sota una dictadura
criminal. No nego a l'Argentina el seu dret a reclamar les Malvines actualment sota sobirania britànica que les anomenen Falkland. Però va ser una guerra que l'Argentina sabia que no podia guanyar i provocar una guerra sabent que pots acabar trinxat és un crim, i és un crim perquè van sacrificar les vides de molts soldats argentins en una guerra que estava perduda abans de començar. En aquell període Israel va decidir facilitar equipament militar a l'Argentina: míssils aire-aire Shafir, sistemes d'alerta de radar per evitar els trets de míssils enemics, tancs suplementaris de combustible pels caça-bombarders, màscares antigàs, etc. Els tancs suplementaris de 1500 litres enlloc dels de 1300 litres permetrien que els caça-bombarders argentins més autonomia de vol i això obligaria als vaixells britànics a situar-se més lluny. Israel va oferir a l'Argentina també assessorament militar.
La decisió d'enviar aquest equipament la va prendre l'ex primer ministre Menajem Beguin que volia venjar-se dels britànics que van penjar un amic i camarada seu de l'època en què tots dos eren membres de l'Irgun, un grup que atacava als britànics abans de la seva creació de l'Estat d'Israel. Beguin era llavors comandant d'aquest grup i odiava profundament als britànics. L'enviament de les armes i l'equipament va fer-se via Perú per dissimular i esquivar possibles embargaments que solen produir-se en conflictes armats, encara que sempre s'hi trobi la manera de fer arribar el material com en aquest cas.


Encara cuegen els atemptats contra l'AMIA i l'Ambaixada (III)
L'any 1992 l'Ambaixada israeliana a Buenos Aires i l'any 1994 l'AMIA van patir sengles atemptats que van deixar un centenar de morts i centenars de ferits. L'atemptat va ser perpetrat per uns terroristes a sou d'Iran. 17 anys després la investigació continua sense concloure. El periòdic argentí Perfil va publicar que la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner podria decidir aturar les investigacions sobre l'atemptat per no perjudicar les relacions comercials amb l'Iran. El govern argentí respon a través del ministre d'Exteriors Héctor Timerman negant la suspensió de les investigacions dels dos atemptats i dient "m'han ofès profundament a mi i al Govern (argentí) perquè cap Govern com el de Cristina Fernández ha fet tant en la cerca de justícia per a les víctimes de l'AMIA". Segons el canceller Timerman "fou una informació falsa, una operació, La comunitat jueva argentina, les víctimes i el poble saben que no hi haurà res que faci que es deixi d'investigar". La revista Perfil va basar-se en un document secret iranià redactat quan el canceller Timerman va visitar Síria, Timerman va negar-se a desmentir si aquest acord existia o no. No queda clar si l'acord és real o no, ja que mentre que el govern argentí es nega a aclarir l'assumpte en un sentit o un altre, els iranians sembla que estiguin jugant a enredar, com si volguessin provocar a Israel i de pas provocar un trencament de relacions entre Israel i l'Argentina. El Govern argentí potser va cometre l'error d'entrar en relació amb un país com l'Iran governat amb gent amb tan pocs escrúpols que no els importa deixar amb el cul enlaire als pocs amics que tenen.


Acord comercial Argentina-Israel
El govern argentí va firmar el tractat comercial amb Israel al Mercosur, tractat ja firmat per Brasil, Paraguai i Uruguai que permetrà als països signants una reducció gradual dels aranzels en el tràfic de mercaderies entre els països del Mercosur i Israel durant els pròxims 8 a 10 anys. Una bona notícia aquest acord del qual se'n beneficiaran tots. Els aranzels poden ajudar a protegir determinats productes d'un país però també hi ha el risc que impedeixin el comerç, que és una font de riquesa sempre que no impliqui una baixada de pantalons d'una de les parts.




Noticias relacionadas con Israel

Terrorismo contra Israel


Muere el herido grave del ataque al autobús escolar

El joven israelí que resultó herido muy grave cuando el autobús escolar en el que viajaba fue atacado por unos terroristas de Hamás con un misil antitanque ha muerto dos semanas después del ataque. El estado del chico había ido deteriorando gradualmente. El chico de dieciséis años se decía Daniel Rafael Viflic. Descanse en paz. Hamás atacó el autobús a pesar de que éste era perfectamente identificable como autobús escolar ya que iba pintado de color amarillo, no me creo que la excusa que dieron en un primer momento diciendo que pensaron que era un autobús con soldados porque el color amarillo le identificaba como autobús escolar. Era evidente que buscaban provocar una matanza de escolares israelíes ya que lo que no era probable que supieran cuántos iban en ese momento.
Detenidos los asesinos de la familia de Itamar

El 11 de marzo cinco miembros de la familia Fogel fueron asesinados mientras dormían por dos terroristas palestinos en el asentamiento de Itamar. Los miembros de la familia Fogel asesinatos fueron los padres y tres de los hijos, entre ellos un bebé de tres meses. Los dos autores de la matanza son dos terroristas palestinos miembros del Frente Popular de Liberación Palestino, son estudiantes de una escuela de secundaria. Los autores del cobarde crimen, Ajado Awad, de 19 años y Hakim Awad, de 18 años fueron detenidos por el Servicio de Seguridad General junto con seis personas más que podrían haber apoyado y que los escondieron, cuatro de ellos son miembros de la misma familia. Los dos principales detenidos han confesado ser los autores y aparentemente cometieron el crimen por iniciativa propia, parece que el grupo terrorista del cual son miembros no estaría implicado.

Tres árabes israelíes detenidos por ser terroristas

Tres árabes israelíes, Ahmed Janem, de 19 años, Moataz Shatwe, de 19 años, y Nur al Din Shahade, de 18, han sido detenidos por el Servicio de Seguridad General acusados ​​de crear una célula terrorista en la población de Nazaret. Intentaron fabricar bombas de tubo y comprar armas para atentar contra soldados israelíes. Habían creado la célula terrorista tras la ofensiva del Tzáhal contra Hamás en la Franja de Gaza. Parece que nada de lo que probaron para conseguir armas les salió bien, por suerte, y finalmente habían dejado correr la adquisición de un arma porque era muy cara.

Los árabes israelíes disfrutan con ciudadanos israelíes de unos derechos de los que no goza ningún palestino de Gaza o Cisjordania, ni árabe o ciudadano de cualquier Estado islámico, entre los que está el hecho de poder expresarse libremente, a pesar de ello les encantaría ser ciudadanos de lugares gobernados por terroristas en lugar de ser ciudadanos de una democracia. Parece que los árabes les resulta complicado vivir en democracia.

Israel y Argentina

Las relaciones entre los países suelen pasar por momentos mejores y peores, muchas
veces el tactismo de algunos gobiernos o las intromisiones de terceros hacen que estas relaciones empeoren más por malentendidos que por actos probados. Si los diplomáticos dejaran de jugar a la puta y la Ramonet, de emplear eufemismos y subterfugios ahorrarían a la ciudadanía más de un susto.

La guerra de las Malvinas

Reconozco que decir que hay guerras que sirven para distraer al personal podría ser considerado poco sensible pero la insensibilidad no es decirlo, es que alguien decida organizar una guerra por "distraer" su ciudadanía que vivía bajo una dictadura criminal. No niego en Argentina su derecho a reclamar las Malvinas actualmente bajo soberanía británica que las llaman Falkland. Pero fue una guerra que Argentina sabía que no podía ganar y provocar una guerra sabiendo que puedes acabar picado es un crimen, y es un crimen porque sacrificaron las vidas de muchos soldados argentinos en una guerra que estaba perdida antes de empezar. En ese período Israel decidió facilitar equipamiento militar en Argentina: misiles aire-aire Shafer, sistemas de alerta de radar para evitar los disparos de misiles enemigos, tanques suplementarios de combustible por caza-bombarderos, máscaras antigás, etc. Los tanques suplementarios de 1500 litros en lugar de los de 1300 litros permitirían que los caza-bombarderos argentinos más autonomía de vuelo y eso obligaría a los barcos británicos a situarse más lejos. Israel ofreció a la Argentina también asesoramiento militar. La decisión de enviar este equipamiento la tomó el ex primer ministro Menajem Beguin que quería vengarse de los británicos que colgaron un amigo y camarada suyo de la época en que ambos eran miembros del Irgún, un grupo que atacaba a los británicos antes de su creación del Estado de Israel. Beguin era entonces
comandante de este grupo y odiaba profundamente a los británicos. El envío de las armas y el equipamiento se hizo vía Perú para disimular y esquivar posibles embargos que suelen producirse en conflictos armados, aunque siempre se encuentre la manera de hacer llegar el material como en este caso.

Aún colean los atentados contra la AMIA y la Embajada (III)

En 1992 la Embajada israelí en Buenos Aires y en 1994 la AMIA sufrieron sendos atentados que dejaron un centenar de muertos y centenares de heridos. El atentado fue perpetrado por unos terroristas a sueldo de Irán. 17 años después la investigación sigue sin concluir. El periódico argentino Perfil publicó que la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner podría decidir detener las investigaciones sobre el atentado para no perjudicar las relaciones comerciales con Irán. El gobierno argentino responde a través del ministro de Exteriores Héctor Timerman negando la suspensión de las investigaciones de los dos atentados y diciendo "me han ofendido profundamente a mí y al Gobierno (argentino) para que ningún Gobierno como el de Cristina Fernández ha hecho tanto en la búsqueda de justicia para las víctimas de la AMIA ". Según el canciller Timerman "fue una información falsa, una operación, La comunidad judía argentina, las víctimas y el pueblo saben que no habrá nada que haga que se deje de investigar". La revista Perfil basó en un documento secreto iraní redactado cuando el canciller Timerman visitó Siria, Timerman se negó a desmentir si este acuerdo existía o no. No queda claro si el acuerdo es real o no, ya que mientras que el gobierno argentino se niega a aclarar el asunto en un sentido u otro, los iraníes parecen estar jugando a enredar, como si quisieran provocar a Israel y de paso provocar una rotura de relaciones entre Israel y Argentina. El Gobierno argentino quizás cometió el error de entrar en relación con un país como Irán gobernado con gente con tan pocos escrúpulos que no les importa dejar con el culo al aire a los pocos amigos que tienen.

Acuerdo comercial Argentina-Israel

El gobierno argentino firmó el tratado comercial con Israel al Mercosur, tratado ya firmado por Brasil, Paraguay y Uruguay que permitirá a los países firmantes una reducción gradual de los aranceles en el tráfico de mercancías entre los países del Mercosur e Israel durante los próximos 8 a 10 años. Una buena noticia este acuerdo del que se beneficiarán todos. Los aranceles pueden ayudar a proteger determinados productos de un país pero también existe el riesgo que impidan el comercio, que es una fuente de riqueza siempre que no implique una bajada de pantalones de una de las partes.

23 d’abr. 2011

La Copa i el gamarús

La Copa i el gamarús





Recordeu aquell anunci d'una coneguda targeta de crèdit que descrivia el cost d'una sèrie de coses i finalment acabava dient que tal cosa no tenia preu?. La organització de la Copa del Rei té un cost per a la RFEF que recupera amb els drets televisius, també té un cost pels aficionats de tots dos equips fins l'Estadi on se celebra el partit, fins i tot la fabricació de la Copa té un preu, allò que no té preu és veure com al gamarús professional Sergio Ramos, jugador del Reial Madrid, se li escapa la Copa enmig de la celebració i aquesta acaba sota les rodes de l'autobús que els portava fins a la font de la Cibeles. Havia de ser ell, Sergio Ramos, un noi que sembla que molt sencer no està, a qui se li escapés de les mans la Copa que ell i el seu equip acabaven de guanyar en un partit en què el Mourinho's boys no van fer cap altra cosa que repartir molta llenya als jugadors del Barça. Això sense comptar amb el gol anul·lat al Barça per un fora de joc inexistent. De les puntades de peu de Pepe al jugadors barcelonistes d'aquí a poc només se'n recordaran molt pocs, de l'antifutbol practicat pels Mourinho's boys tampoc, però de la Copa que se li va escapar al gamarús d'en Sergio Ramos si que se'n recordaran molts. Per si de cas, us deixo el vídeo.




Vídeo: A Sergio Ramos li cau la copa










La Copa y el torpe





¿Recordáis aquel anuncio de una conocida tarjeta de crédito que describía el coste de una serie de cosas y finalmente acababa diciendo que tal cosa no tenía precio?. La organización de la Copa del Rey tiene un coste para la RFEF que recupera con los derechos televisivos, también tiene un coste para los aficionados de ambos equipos hasta el Estadio donde se celebra el partido, incluso la fabricación de la Copa tiene un precio, lo que no tiene precio es ver como el torpe profesional Sergio Ramos, jugador del Real Madrid, se le escapa la Copa en medio de la celebración y ésta acaba bajo las ruedas del autobús que los llevaba hasta la fuente de la Cibeles. Tenía que ser él, Sergio Ramos, un chico que parece que muy entero no está, a quien se le escapara de las manos la Copa que él y su equipo acababan de ganar en un partido en que el Mourinho's boys no hicieron otra lo que repartir mucha leña a los jugadores del Barça. Eso sin contar con el gol anulado al Barça por un fuera de juego inexistente. De las patadas de Pepe a los jugadores barcelonistas dentro de poco sólo se recordarán muy pocos, del antifútbol practicado por Mourinho's boys tampoco, pero de la Copa que se le escapó al torpe de Sergio Ramos si que se recordarán muchos. Por si acaso, os dejo el vídeo.

21 d’abr. 2011

Contenidors i llums del carrer Trafalgar

Els contenidors i les llums del carrer Trafalgar
Video: Els contenidors i les llums del carrer Trafalgar












Les obres de rehabilitació del carrer Trafalgar van acabar fa dos mesos. Reconec que havent llegit el projecte hi havia coses que no m'acabaven de fer el pes, d'altres amb les que estava molt d'acord. Les voreres mar i muntanya han estat renovades i la calçada pavimentada de nou. La vorera mar ara és més ample aquest era el punt que a mi no m'acabava de fer el pes perquè eixamplant la vorera la calçada tenia un carril menys pel trànsit en un carrer que de dia és molt transitat. Hi passen vàries línies d'autobús, molt trànsit particular i com que hi ha molt comerç hi ha molta càrrega i descàrrega. Un cop acabades les obres reconec que ha quedat molt bé. A la vorera mar abans no hi havia arbres i han posat arbres aprofitant que la vorera ha estat eixamplada. Dues coses, però, no m'agraden.
Contenidors: Davant del 23 del carrer Trafalgar, damunt de la vorera, han instal·lat els contenidors de les escombraries, a la resta del carrer estan a la calçada. Els dos problemes principals és que queden just davant de la porta d'una tenda i de la porta d'entrada dels veïns. Els contenidors estan a uns dos metres aproximadament. D'aquí a uns mesos la calor farà que els contenidors facin molta olor, cosa que no crec que sigui agradable per la mestressa de la tenda ni pels veïns del 23 del carrer Trafalgar. Un altre assumpte relacionat és que aquests contenidors no els netegen tan sovint com seria recomanable. Ajudaria molt a evitar aquestes molèsties si la gent fiqués les escombraries dins del contenidor, cosa que fem la majoria, però encara hi ha gent que continua deixant la bossa de les escombraries fora. No hi ha excusa per fer-ho perquè accionar el mecanisme per obrir la tapa no requereix gaire força, es pot fer amb el peu i amb les mans, i no cal ser aixecador de pesos, qualsevol persona pot obrir-los sense problemes, i algunes vegades s'acumulen bosses ocupant part dels dos metres que hi ha entre els contenidors i la façana, amb el problema que això implica per poder passar, però molt especialment per les olors que aquestes escombraries desprenen. Un amic em comentava abans d'ahir que s'havia fixat que els serveis de neteja passaven per la vorera mar però no per la vorera muntanya, malgrat que aquesta pel motiu de tenir els contenidors s'embruta més. Ell va consultar amb l'Ajuntament on li van justificar aquesta circumstància amb el següent raonament. La vorera mar pertany a Ciutat Vella mentre que la vorera muntanya pertany a l'Eixample. Se suposa que encara que siguin dos barris diferents, tot i que sigui el mateix carrer, totes dues parts haurien de rebre la mateixa atenció d'aquests serveis però no és així.



Llums: Durant les obres van canviar-se tots els fanals del carrer per uns més moderns i bonics, molt bé, però els fanals nous il·luminen poc, emeten una llum groguenca que il·lumina el lloc on estan però el carrer és fosc, més encara que quan hi havia els fanals anteriors.







Las obras de rehabilitación de la calle Trafalgar acabaron hace dos meses. Reconozco que habiendo leído el proyecto había cosas que no me acababan de convencer, otras con las que estaba muy de acuerdo. Las aceras mar y montaña han sido renovadas y la calzada pavimentada de nuevo. La acera mar ahora es más ancha, este era el punto que a mí no me acababa de convencer porqué que ensanchando la acera la calzada tenía un carril menos por el tráfico en una calle que de día es muy transitada. Pasan varias líneas de autobús, mucho tráfico particular y como hay mucho comercio hay mucha carga y descarga. Una vez acabadas las obras reconozco que ha quedado muy bien. En la acera mar antes no había árboles y han puesto árboles aprovechando que la acera ha sido ensanchada. Dos cosas, sin embargo, no me gustan.



Contenedores: Ante el 23 de la calle Trafalgar, encima de la acera, han instalado los contenedores de la basura, en el resto de la calle están en la calzada. Los dos problemas principales es que quedan justo delante de la puerta de una tienda y de la puerta de entrada de los vecinos. Los contenedores están a unos dos metros aproximadamente. Dentro de unos meses el calor hará que los contenedores hagan mucho olor, lo que no creo que sea agradable para la dueña de la tienda ni por los vecinos del 23 de la calle Trafalgar. Otro asunto relacionado es que estos contenedores no los limpian tan a menudo como sería recomendable. Ayudaría mucho a evitar estas molestias si la gente metiera la basura dentro del contenedor, lo que hacemos la mayoría, pero todavía hay gente que sigue dejando la bolsa de la basura fuera. No hay excusa para hacerlo porque accionar el mecanismo para abrir la tapa no requiere mucha fuerza, se puede hacer con el pie y con las manos, y no hace falta ser levantador de pesos, cualquier persona puede abrirlos sin problemas, y algunas veces se acumulan bolsas ocupando parte de los dos metros que hay entre los contenedores y la fachada, con el problema que esto implica para poder pasar, pero muy especialmente por los olores que esta basura desprende. Un amigo me comentaba antes de ayer que se había fijado que los servicios de limpieza pasaban por la acera mar pero no por la acera montaña, aunque esta por el motivo de tener los contenedores se ensucia más. Él consultó con el Ayuntamiento donde le justificaron esta circunstancia con el siguiente razonamiento: La acera mar pertenece a Ciutat Vella mientras que la acera montaña pertenece en el Eixample. Se supone que aunque sean dos barrios diferentes, aunque sea la misma calle, ambas partes deberían recibir la misma atención de estos servicios pero no es así.



Luces: Durante las obras cambiaron todas las farolas de la calle por unas más modernas y bonitas, muy bien, pero las farolas nuevas iluminan poco, emiten una luz amarillenta que ilumina el lugar donde están pero la calle está oscura, más aun que cuando había las farolas anteriores.






Contenidors al carrer Trafalgar 23
Foto: Contenidors al carrer Trafalgar 23

Contenidors al carrer Trafalgar 23






Contenidors situats davant del número 23 del carrer TrafalgarCol·locats damunt de la vorera i davant del n'umero 23 estreten el pas. Hi ha vegades que la gent no deixa les escombraries dins del contenidor de manera que va acumul·lant-se amb tots els problemes d'higien i d'olors. De cara a l'estiu el problema de les olors es pot veure agreujat especialment per a la botiga que hi ha tot just al davant.També seria bo aquests contenidors fossin netejats més sovint.




Contenedores situados frente al número 23 de la calle Trafalgar




Colocados encima de la acera y frente al n'umero 23 estrechan el paso. Hay veces que la gente no deja la basura dentro del contenedor de forma que acumula va acumulándose con todos los problemas de higiene y de olores. De cara al verano el problema de los olores se puede ver agravado especialmente para la tienda que hay justo delante. También sería bueno estos contenedores fueran limpiados más a menudo.

20 d’abr. 2011

Sánchez Dragó no vol venir a Catalunya

Sánchez Dragó no vol venir a Catalunya



Sánchez Dragó fa molt que ha perdut el senderi, de tant voler anar d'"enfant terrible" per la vida, dient bajanades per a que la gent li rigui les gràcies s'ha acabat convertint en l'"enfant pathétique". Tampoc li va aquest paper d'"agent provocateur" que ell pensa que tothom s'ha empassat, ara, si és que no ho ha estat sempre, només és un pobre bufó a la Cort de la lideressa Esperanza Aguirre, però la funció del bon esclau és la de recordar-li al seu amo o ama a cau d'orella que és mortal. Sánchez Dragó havent-se convertit en aquesta mena de criatura ha oblidat quina era la seva funció.
Sant Jordi, Dia del llibre i la rosa
D'aquí a tres dies se celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi, un dia que és especialment important pels autors i els editors, tinc entès que un percentatge de les vendes de llibres de tot l'any es fan el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. És molt important aquest dia perquè trobem a molts dels autors firmant les seves obres a les paradetes dels llibreters repartides per tota la ciutat. També és un d'aquells dies en què el lector té l'oportunitat de conèixer l'escriptor i l'escriptor als seus lectors. Per tant, sembla ridícul que un autor, és a dir, algú que principalment viu de la venda de les seves obres, no pas d'escriure-les encara que aquest pas sigui fonamental perquè no es pot vendre un llibre que mai ha estat escrit, menyspreï aquests actes de presentació de noves obres literàries, i per tant menyspreï als seus lectors, amb arguments d'una banalitat infantil, d'una presumptuositat grandiloqüent o propis d'algú que ja fa molt que ha perdut el nord i la resta dels punts cardinals, i de pas la brúixola. Qui serveix a, cobra de, lloa a, i forma part de la facúndia més rància de les Espanyes no és creïble quan es presenta davant la gent com un provocador, i no és creïble quan no només és incapaç d'enfrontar-se al poder sinó que actua com un lacai. Sánchez Dragó ha anunciat que no vindrà a celebrar el dia de Sant Jordi i dóna tres raons que al meu parer són absurdes. Per començar, si és autor podria venir a presentar el seu últim llibre però per a això cal haver-lo escrit, i no en tinc notícia, però puc està equivocat. Si no volia venir no calia ni tan sols que ho digués, ningú
el trobava a faltar.
Bajanades de Sánchez Dragó



"No m'agrada anar de cavallet per la Rambla com un periquito del Carib, una paperina de tramussos o un titellaire amb pintura de blanc de plom".


Últimament Sánchez Dragó s'assemblava més a una d'aquestes estàtues ("titellaire amb pintura de blanc de plom") que a un periquito del Carib, els periquitos (els ocells) em semblen ocells divertits, no puc dir el mateix de les estàtues de les Rambles per les que no sento cap simpatia i que no tindria cap problema en donar un cop de mà a en Quim Monzó per lliurar de la presència d'aquests personatges les boniques Rambles carregant aquestes estàtues en un camió i llençant-les al mar, ara hi podríem incloure a Sánchez Dragó en el lot.



"No m'agrada anar a una regió d'Espanya en què han prohibit els toros i tanquen llibreries acusant-les de nazis".


Suposo que no voldrà anar a les Canàries, una regió d'Espanya en què estan prohibides les corrides de toros des de fa 20 anys, és cert també que a Catalunya vam prohibir les corrides de toros, ara comencem a veure els primers beneficis, Sánchez Dragó no ens vol venir a veure. També és cert que a Barcelona va tancar-se una llibreria per ordre judicial per vendre llibres i propaganda nazi, a més d'organitzar conferències de negacionistes, una cosa que segons el codi penal espanyol és un delicte, delicte pel qual, l'apologia del nazisme, ha estat engarjolat el seu propietari. No entenc l'interès de Sánchez Dragó en defensar els llibres nazis a no ser que sigui una simple boutade. Aquestes declaracions han estat fetes al diari El (in) Mundo, un diari que ha publicat propaganda d'aquesta ideologia i convocatòries de grups ultres.



"No m'agrada sentir-me puta d'aparador ensenyant les calces als vianants".


Ja he dit abans que aquest home ha perdut el nord i tots els punts cardinals, això de les putes en aparador ensenyant les calces està a Amsterdam, no pas a Barcelona, i creguin-me, veure a Sánchez Dragó ensenyant les calces dins d'un aparador és una imatge que no tinc cap ganes de veure, només pensar-ho ja m'agafen ganes de vomitar.


Sánchez Dragó no quiere venir a Cataluña



Sánchez Dragó hace mucho que ha perdido el juicio, de tanto querer ir de "enfant terrible" por la vida, diciendo tonterías para que la gente le ría las gracias se ha acabado convirtiendo en el "enfant pathétique". Tampoco le este papel de "agente provocateur" que él piensa que todo el mundo se ha tragado, ahora, si es que no lo ha sido siempre, sólo es un pobre bufón en la Corte de la lideresa Esperanza Aguirre, pero la función del buen esclavo es la de recordarle a su dueño o dueña al oído que es mortal. Sánchez Dragó habiéndose convertido en este tipo de cría ha olvidado cuál era su función. Sant Jordi, Día del libro y la rosa Dentro de tres días se celebra en Cataluña la Diada de Sant Jordi, un día que es especialmente importante para los autores y los editores, tengo entendido que un porcentaje de las ventas de libros de todo el año se hacen el 23 de abril , Día de Sant Jordi, patrón de Cataluña. Es muy importante este día para que encontramos en muchos de los autores firmando sus obras en las paradas de los libreros repartidas por toda la ciudad. También es uno de esos días en que el lector tiene la oportunidad de conocer al escritor y el escritor a sus
lectores. Por tanto, parece ridículo que un autor, es decir, alguien que principalmente vive de la venta de sus obras, no de escribirlas aunque este paso sea fundamental para que no se puede vender un libro que nunca ha sido escrito , menosprecie estos actos de presentación de nuevas obras literarias, y por tanto desprecie a sus lectores, con argumentos de una banalidad infantil, de una presuntuosidad grandilocuente o propios de alguien que ya hace mucho que ha perdido el norte y el resto de los puntos cardinales, y de paso la brújula. Quien sirve a, cobra de, alaba a, y forma parte de la facundia más rancia de las Españas no es creíble cuando se presenta ante la gente como un provocador, y no es creíble cuando no sólo es incapaz de enfrentarse al poder sino que actúa como un lacayo. Sánchez Dragó ha anunciado que no vendrá a celebrar el día de Sant Jordi y da tres razones que a mi parecer son absurdas. Para empezar, si es autor podría venir a presentar su último libro pero para ello hay que haberlo escrito, y no tengo noticia, pero puedo está equivocado. Si no quería venir no era necesario ni que lo dijera, nadie le echaba de menos.


Tonterías de Sánchez Dragó



"No me gusta ir de caballito por la Rambla como un periquito del Caribe, un cucurucho de altramuces o un titiritero con pintura de blanco de plomo".


Últimamente Sánchez Dragó se parecía más a una de estas estatuas ("titiritero con pintura de blanco de plomo") que a un perico del Caribe, los pericos (los pájaros) me parecen pájaros divertidos, no puedo decir lo mismo de las estatuas de las Ramblas por las que no siento ninguna simpatía y que no tendría ningún problema en dar una mano a Quim Monzó para entregar de la presencia de estos personajes las bonitas Ramblas cargando estas estatuas en un camión y tirando al mar , ahora podríamos incluir a Sánchez Dragó en el lote.



"No me gusta ir a una región de España en la que han prohibido los toros y cierran librerías acusándolas de nazis".


Supongo que no querrá ir a las Canarias, una región de España en el que están prohibidas las corridas de toros desde hace 20 años, es cierto también que en Cataluña nos prohibir las corridas de toros, ahora empezamos a ver los primeros beneficios, Sánchez Dragó no nos quiere venir a ver. También es cierto que en Barcelona se cerró una librería por orden judicial para vender libros y propaganda nazi, además de organizar conferencias de negacionistas, algo que según el código penal español es un delito, delito por el que, la apología del nazismo, ha sido encarcelado su propietario. No entiendo el interés de Sánchez Dragó en defender los libros nazis a no ser que sea una simple boutade. Estas declaraciones han sido hechas al diario El (in) Mundo, un diario que ha publicado propaganda de esta ideología y convocatorias de grupos ultras.



"No me gusta sentirme puta de escaparate enseñando las bragas a los peatones".


Ya he dicho antes que este hombre ha perdido el norte y todos los puntos cardinales, lo de las putas en escaparate enseñando las bragas está en Amsterdam, no en Barcelona, ​​y créanme, ver a Sánchez Dragó enseñando las bragas dentro de un escaparate es una imagen que no tengo ningunas ganas de ver, sólo pensarlo ya me entran ganas de vomitar.

Escalfen el Barça - Madrid


Escalfen el Barça - Madrid



Avui el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid juguen la final de la Copa del Rei a l’Estadi de Mestalla. Aquesta final se celebra quatre dies després del partit que Madrid i Barça van juguen a l’Estadi Santiago Bernabeu corresponent a la Lliga i que va deixar un empat i a no ser que a Can Barça es produeixi un daltabaix ja pot considerar-se que el Barça ha guanyat el campionat de Lliga, avui toca la Copa del Rei. Barça i Madrid encara hauran de jugar uns altres dos partits corresponents a la semifinal de la Lliga de Campions.


Marca torna a embolicar la troca


Respecto que Marca sigui un diari esportiu madridista però no que manipuli per escalfar el següent partit més enllà de lo recomanable. No fa tant que aquest diari va
publicar una foto trucada barroerament i ho van fer tan malament que van haver de disculpar-se. Ara han acusar al Gerard Piqué d’haver començat una baralla al túnel de vestidors. En un primer moment la notícia que va aparèixer a Mundo Deportivo el jugador madridista Pepe d’escopir als jugadors del Barça al túnel de vestidors, Marca en canvi diu un dia després que Piqué va dir-li als madridistes: “A vuit punts, a vuit punts! Espanyolets, ja us hem guanyat la vostra lliga espanyola, que us bombin!”. I després Piqué va afegir: “I ara us guanyarem la copa del vostre rei”. El jugador madridista Pepe nega, segons el diari Marca, haver escopit als jugadors del Barça. Desconec com serà Pepe fora del camp però dins del camp és un destraler i un llenyataire, encara que sembla gaudir amb una butlla arbitral i/o federativa que li permet lesionar contraris sense veure ni una sola targeta.


Sempre segons el diari Marca, Piqué emprant un to irònic va dirigir-se als jugadors madridistes dient “visca Espanya! visca la lliga espanyola”, i també segons el diari Marca ells li van respondre “a veure si et poses tan fatxenda quan vagis amb la selecció”. Fixem-nos que tot això va succeir segons el diari Marca, el mateix diari que va manipular una foto per intentar demostrar que una jugada havia succeït d’una altra manera, al final van haver de demanar disculpes per la manipulació. La credibilitat d’aquest diari està sota mínims.


Final de la Copa del Rei


Fa dos anys va jugar-se també a Mestalla la final de la Copa del Rei que va enfrontar el Barça amb el Bilbao. En aquell partit van haver dues anècdotes: l’himne espanyol va ser xiulat per les dues aficions i TVE va emetre aquesta part posant l’himne gravat i baixant el so ambient per tapar la descomunal xiulada de l’himne. Em sembla que aquest fet li va costar el càrrec al director d’esports o a un productor del programa. També va haver els habituals lladrucs de la caverna mediàtica i les proclames patriòtiques i patrioteres de rigor d’alguns polítics espanyols escandalitzats per la xiulada.


La Reial Federació Espanyola de Futbol pretén usar un equip de megafonia a Mestalla més potent per emetre l’himne espanyol a 120 decibels quan el màxim permès són els 90 decibels.


SI denunciarà a la RFEF per atemptat contra la Salud pública si finalment posen l’himne a 120 decibels. La coordinadora de SI al País Valencià ha enviat un escrit a l’Ajuntament de València presidit per la pepera Rita Barberà en que li recorda que segons la normativa contra contaminació acústica el màxim en horari nocturn són 45 decibels i en casos especials i amb autorització és de 90 decibels. En aquest escrit es diu que a aquest volum de 120 decibels es posa en perill la salut dels assistents, especialment de nens i persones grans.


La decisió de la RFEF de posar l'himne a 120 decibels és una salvatjada inacceptable, deixo a una banda que aquest himne no m'agrada per moltes raons, només a un sàdic de li pot ocórrer posar l'himne a aquest volum només per tapar una possible xiulada. El nivell d'agressió sonora a aquest volum és inacceptable. I crec que fins i tot pels espanyolistes recalcitrants escoltar el seu himne a un volum excessiu els pot semblar insuportable. Si el que pretenen es trencar els timpans de tots els presents aquest és camí. Si ho fan, espero que els altaveus estiguin dins de la llotja i el primer a patir-ne les conseqüències sigui el president de la RFEF.


Ciutadans treu la poteta espanyolista


No enganyen ningú, són nacionalistes espanyols per més que s'entossudeixin a negar-ho, i han volgut sortir a defensar l'himne del seu país encara que els rebenti els timpans a ells també. Deuen ser partidaris d'aquell adagi que diu "la lletra amb sang entra", per molt que l'himne espanyol no en tingui de lletra però volen que l'himne espanyol entri per les orelles encara que aquestes acabin sagnant perquè el so posat a tot drap els hi ha rebentat. Els neolerrouxistes demanen que es respecti l'himne encara "que es girin d'esquena, que facin el pi o que ensenyin el cul, si volen, però que no facin de l'enfrontament una forma de guanyar espai polític. Que un partit que ha medrat en política buscant enfrontar la gent a Catalunya demani als altres que no facin de l'enfrontament una forma de guanyar espai polític em sembla propi de barruts.


Nacionalisme espanyol exacerbat


Aquesta nit els barcelonistes que vegin el partit a Mestalla no només hauran de patir l'himne espanyol a tot drap, també hauran de patir l'agressió visual d'un espanyolisme de drap ja que els madridistes demanen que els aficionats portin banderes espanyoles i cantin l'himne espanyol. Cantar l'himne espanyol?. Però si no té lletra, això serà més patètic del que creiem, un munt de gent cridant "la la la la la". Però quina mena de broma és aquesta?. Segons un text penjat a les xarxes socials els madridistes estan cridats a, com he dit, portar la bandera espanyola i cantar l'himne espanyol - recordem que no té lletra -- com a resposta a la presència de banderes catalanes, algunes anticonstitucionals, segons ells, i a les faltes de respecte dels catalans. Si el seu himne no té lletra i es posen a fer "la la la la la", no seran ells els que faltaran el respecte al seu himne. A quines banderes catalanes inconstitucionals es refereixen?. La Senyera és la bandera oficial de Catalunya, suposo que deuen referir-se a les estelades, però és que aquestes ni són constitucionals ni inconstitucionals. Estic segur, que aquesta nit es veuran més banderes espanyoles inconstitucionals i preconstitucionals que no pas Senyeres "inconstitucionals". A veure si ho entenen que ni la bandera espanyola amb el pollastre ni la que porta el toro són constitucionals, i d'aquestes en veurem unes quantes.


Escalfant l'ambient


Que l'ambient l'escalfin les penyes d'un costat i d'un altre pot entendre's, però no que ho facin els diaris mentint i manipulant com ho ha fet el Marca, i no ha estat la primera vegada, però són les institucions i les autoritats les que haurien d'evitar escalfar l'ambient o causar un perjudici. I sens dubte és una irresponsabilitat que la RFEF decideixi posar l'himne espanyol a tota castanya amb el risc que hi ha de causar danys a la oïda dels assistents al partit.







Calientan el Barça - Madrid




Hoy el Fútbol Club Barcelona y el Real Madrid juegan la final de la Copa del Rey en el Estadio de Mestalla. Esta final se celebra cuatro días después del partido que Madrid y Barça juegan en el Estadio Santiago Bernabeu correspondiente a la Liga y que dejó un empate ya no ser que en Can Barça se produzca un descalabro ya puede considerarse que el Barça ha ganado el campeonato de Liga, hoy toca la Copa del Rey. Barça y Madrid aún deberán jugar otros dos partidos correspondientes a la semifinal de la Liga de Campeones.
Marca vuelve a liarla
Respeto que Marca sea un diario deportivo madridista pero no que manipule para calentar el siguiente partido más allá de lo recomendable. No hace tanto que este diario publicó una foto trucada torpemente y lo hicieron tan mal que tuvieron que disculparse. Ahora han acusó a Gerard Piqué de haber comenzado una pelea en el túnel de vestuarios. En un primer momento la noticia que apareció en Mundo Deportivo el jugador madridista Pepe de escupir a los jugadores del Barça en el túnel de vestuarios, Marca en cambio dice un día después de que Piqué le dijo a los madridistas: "A ocho puntos, a ocho puntos! Españolitos, ya os hemos ganado su liga española, que os den! ". Y después Piqué añadió: "Y ahora os vamos a ganar la copa de su rey". El jugador madridista Pepe niega, según el diario Marca, haber escupido a los jugadores del Barça. Desconozco cómo será Pepe fuera del campo pero dentro del campo es un leñero, aunque parece disfrutar con una bula arbitral y / o federativa que le permite lesionar contrarios sin ver ni una sola tarjeta.Siempre según el diario Marca, Piqué empleando un tono irónico dirigió a los jugadores madridistas diciendo "¡Viva España! viva la liga española ", y también según el diario Marca ellos le respondieron" a ver si te pones tan chulo cuando vayas con la selección ". Fijémonos en que todo esto sucedió según el diario Marca, el mismo diario que manipuló una foto para intentar demostrar que una jugada había sucedido de otra manera, al final tuvieron que pedir disculpas por la manipulación. La credibilidad de este diario está bajo mínimos.
Final de la Copa del Rey
Hace dos años jugó también en Mestalla la final de la Copa del Rey que enfrentó al Barça con el Bilbao. En aquel partido hubo dos anécdotas: el himno español fue pitado por las dos aficiones y TVE emitió esta parte poniendo el himno grabado y bajando el sonido ambiente para tapar la descomunal pitada del himno. Me parece que este hecho le costó el cargo al director de deportes oa un productor del programa. También hubo los habituales ladridos de la caverna mediática y las proclamas patrióticas y patrioteras de rigor de algunos políticos españoles escandalizados por la pitada. La Real Federación Española de Fútbol pretende usar un equipo de megafonía en Mestalla más potente para emitir el himno español a 120 decibelios cuando el máximo permitido son los 90 decibelios.
SI denunciará a la RFEF por atentado contra la Salud pública si finalmente ponen el himno a 120 decibelios. La coordinadora de SI en la Comunidad Valenciana ha enviado un escrito al Ayuntamiento de Valencia presidido por la pepera Rita Barberá en que le recuerda que según la normativa contra contaminación acústica el máximo en horario nocturno son 45 decibelios y en casos especiales y con autorización es de 90 decibelios. En este escrito se dice que a este volumen de 120 decibelios se pone en peligro la salud de los asistentes, especialmente de niños y personas mayores.
La decisión de la RFEF de poner el himno a 120 decibelios es una salvajada inaceptable, dejo a un lado que este himno no me gusta por muchas razones, sólo a un sádico de le puede ocurrir poner el himno a este volumen sólo para tapar una posible pitada. El nivel de agresión sonora a este volumen es inaceptable. Y creo que incluso para españolistas recalcitrantes escuchar su himno a un volumen excesivo les puede parecer insoportable. Si lo que pretenden es romper los tímpanos de todos los presentes este es camino. Si lo hacen, espero que los altavoces estén dentro de la lonja y el primero en sufrir las consecuencias sea el presidente de la RFEF.
Ciudadanos saca la patita españolista
No engañan a nadie, son nacionalistas españoles por más que se empeñen en negarlo, y han querido salir a defender el himno de su país aunque los reviente los tímpanos a ellos también.
Deben ser partidarios de aquel adagio que dice "la letra con sangre entra", por mucho que el himno español no tenga de letra pero quieren que el himno español entre por los oídos aunque estas acaben sangrienta para que el sonido puesto a todo trapo les ha reventado. Los neolerrouxistas piden que se respete el himno todavía "que se den la espalda, que hagan el pino o que enseñen el culo, si quieren, pero que no hagan del enfrentamiento una forma de ganar espacio político". Que un partido que ha medrado en política buscando enfrentar la gente en Cataluña pida a los demás que no hagan del enfrentamiento una forma de ganar espacio político me parece propio de caraduras.
Nacionalismo español exacerbado
Esta noche los barcelonistas que vean el partido en Mestalla no sólo tendrán que sufrir el himno español a todo trapo, también tendrán que sufrir la agresión visual de un españolismo de trapo ya que los madridistas piden que los aficionados lleven banderas españolas y canten el himno español. ¿Cantar el himno español?. Pero si no tiene letra, esto será más patético de lo que creemos, un montón de gente gritando "la la la la la". ¿Pero qué clase de broma es esta?. Según un texto colgado en las redes sociales los madridistas están llamados a, como he dicho, llevar la bandera española y cantar el himno español - recordemos que no tiene letra - como respuesta a la presencia de banderas catalanas, algunas anticonstitucionales, según ellos, ya las faltas de respeto de los catalanes. Si su himno no tiene letra y se ponen a hacer "la la la la la", no serán ellos los que faltarán el respeto a su himno. ¿A qué banderas catalanas inconstitucionales se refieren?. La Senyera es la bandera oficial de Cataluña, supongo que deben referirse a las estreladas, pero es que estas ni son constitucionales ni inconstitucionales. Estoy seguro, que esta noche se verán más banderas españolas inconstitucionales y preconstitucionales que no Señeras "inconstitucionales". A ver si lo entienden que ni la bandera española con el pollo ni la que lleva el toro son constitucionales, y de éstas veremos unas cuantas.
Calentando el ambiente
Que el ambiente del calienten las peñas de un lado y de otro puede entenderse, pero no que lo hagan los periódicos mintiendo y manipulando como lo ha hecho el Marca, y no ha sido la primera vez, pero son las instituciones y las autoridades las que deberían evitar calentar el ambiente o causar un perjuicio. Y sin duda es una irresponsabilidad que la RFEF decida poner el himno español a toda castaña con el riesgo que hay de causar daños al oído de los asistentes al partido.

18 d’abr. 2011

L'eròtica del poder (o la dèria dels polítics per despullar-se)

L'eròtica del poder (o la dèria dels polítics per despullar-se)

No és nou que un aspirant a polític decideixi despullar-se, alguns ho feien abans degut a la seva anterior professió. L'exemple que tots podríem recordar és el de l'actriu porno Cicciolina que feia la campanya tapant-se només amb un osset de peluix. Més recentment hem tingut notícia de les festes bunga-bunga del primer ministre italià Silvio Berlusconi. La primera campanya del partit neolerrouxista Ciutadans mostrava al seu candidat tal i com la seva mare el va parir amb l'argument que no tenien res que amagar, això si, ell es tapava la titola, una campanya més recent van ser els partidaris d'aquesta formació els que van treure's la roba, suposo que si es presenten una tercera vegada ja s'atreviran a muntar una orgia neolerrouxista. La candidata Montse Nebrera va fer la seva última campanya amb un vídeo d'estètica de porno dels 70 amb gemecs i tot, però sense mostrar res, apart de la candidata embolicada en una tovallola. L'actriu porno catalana Maria Lapiedra que recentment va aparèixer mostrant els pits nus en un acte per la independència i la resta tapat amb una estelada ha anunciat que es presenta com a candidata a alcaldessa de les Borges Blanques. La candidata pel Partit Democràtic de Ciutadella a l'alcaldia de Ciutadella, Soledad Sánchez, va presentar un cartell en què es veien dos pits femenins – eren els d'ella? – com a principals arguments de campanya. Arribo a la conclusió que la raó de tant despullament en política no té a veure amb l'erotisme de la política sinó més aviat amb una manca de recursos per dotar als seus candidats d'un vestuari, no tots els polítics compten amb generosos mecenes que els regalen vestits elegants com és el cas de Francisco Camps i el seu gran mecenes Francisco Correa, però tampoc són tan pobres per anar despullats. La política no té elements eròtics, a vegades hi ha molta pornografia barata. Per més que es despullin els candidats no trempem, amb alguns més aviat se'ns destrempa només veure'ls i escoltar-los, no cal ni que es despullin, perquè en aquest cas és molt probable que se'ns caigui la titola a terra feta miques. El nivell de la política dels últims anys ha caigut molt, potser s'ho haurien de fer mirar una mica per veure on falla la cosa si per aconseguir un vot han de recórrer a treure's la roba és perquè els falten idees, per tant, millor seria que es dediquin a una altra cosa. Potser volen ser subtils i convèncer-nos que els permetem apujar-se el sou perquè amb el que guanyen ara no tenen ni per vestir-se. Doncs, que treballin, com fem la majoria. És cert, no tots els polítics ho fan, només aquells que necessiten cridar l'atenció dels electors però... i si cridessin la nostra atenció presentant un programa electoral, o això es demanar molt?. Espero que ningú pensi que sóc un revolucionari perillós per demanar que els partits donin a conèixer el seu programa electoral en lloc de despullar els candidats.

La erótica del poder (o la manía de los políticos para desnudarse)

No es nuevo que un aspirante a político decida desnudarse, algunos lo hacían antes debido a su anterior profesión. El ejemplo que todos podríamos recordar es el de la actriz porno Cicciolina que hacía la campaña tapándose sólo con un osito de peluche. Más recientemente hemos tenido noticia de las fiestas bunga-bunga del primer ministro italiano Silvio Berlusconi. La primera campaña del partido neolerrouxistas Ciudadanos mostraba a su candidato tal y como su madre lo parió con el argumento de que no tenían nada que esconder, eso si, él se tapaba la picha, una campaña más reciente fueron los partidarios de esta formación los que quitarse la ropa, supongo que si se presentan una tercera vez ya se atreverán a montar una orgía neolerrouxista. La candidata Montse Nebrera hizo su última campaña con un vídeo de estética de porno de los 70 con gemidos y todo, pero sin mostrar nada, aparte de la candidata envuelta en una toalla. La actriz porno catalana Maria Lapiedra que recientemente apareció mostrando los pechos desnudos en un acto por la independencia y el resto tapado con una estelada ha anunciado que se presenta como candidata a alcaldesa de Les Borges Blanques. La candidata por el Partido Democrático de Ciutadella a la alcaldía de Ciutadella, Soledad Sánchez, presentó un cartel en el que se veían dos pechos femeninos - ¿eran los de ella? - como principales argumentos de campaña. Llego a la conclusión de que la razón de tanto despojo en política no tiene que ver con el erotismo de la política sino más bien con una falta de recursos para dotar a sus candidatos de un vestuario, no todos los políticos cuentan con generosos mecenas que los regalan trajes elegantes como es el caso de Francisco Camps y su gran mecenas Francisco Correa, pero tampoco son tan pobres para ir desnudos. La política no tiene elementos eróticos, a veces hay mucha pornografía barata. Por más que se desnuden los candidatos no temple, con algunos más bien nos destrempa sólo verlos y escucharlos, no es necesario ni que se desnuden, porque en este caso es muy probable que se nos caiga la picha al suelo hecha añicos. El nivel de la política de los últimos años ha caído mucho, quizá lo deberían hacer mirar un poco para ver dónde falla la cosa sí para conseguir un voto tienen que recurrir a quitarse la ropa es porque les faltan ideas, por tanto, mejor sería que se dediquen a otra cosa. Quizás quieren ser sutiles y convencernos de que les permitimos subir el sueldo porque con lo que ganan ahora no tienen ni para vestirse. Pues, que trabajen, como hacemos la mayoría. Es cierto, no todos los políticos lo hacen, sólo aquellos que necesitan llamar la atención de los electores pero ... y si llamaran nuestra atención presentando un programa electoral, o ¿eso es pedir mucho?. Espero que nadie piense que soy un revolucionario peligroso por pedir que los partidos den a conocer su programa electoral en lugar de desnudarse los candidatos.

17 d’abr. 2011

Les amistats perilloses: Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall - Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles

Les amistats perilloses

Un cavall, un cavall, Líbia per un cavall


Decididament aquest home ha perdut la raó, no hi és tot. Aznar té la necessitat d'aparèixer en públic i dir alguna cosa que el faci aparèixer als diaris, encara que sigui per dir una bajanada molt grossa. Diria que Aznar s'està berlusconitzant, il cavaliere va dir de Mubarak que el dictador egipci era “un home savi”. Aznar considera a Gadafi un amic. Aznar que en temps de Bush va convertir-se en el més fervent enderrocador de tirans i en una mena de Cid Guerrajador del segle XXI ara critica als Estats Units i als altres països europeus per llençar un atac militar contra el règim de Muamar al-Gaddafi de qui es considera “amic”. Cal recordar que Gadafi li va regalar un cavall a Aznar, sembla que això els va convertir en “amics”. Aznar va pronunciar una conferència a la Universitat de Columbia (Estats Units) en què va dir que Muamar al-Gaddafi és un amic d'Occident, "un home extravagant, un home estrany" i que “un amic extravagant, és un amic”. Aznar va lamentar en aquesta conferència que Occident hagi donat l'esquena a Hosni Mubaraki, a Abidine Ben Alí, presidents d'Egipte i Tunísia respectivament i que no es faci el mateix amb els règims de l'Iran i Síria. Aznar critica als Estats Units i als països europeus i diu que “és molt difícil entendre una política que deixa que els amics caiguin i que els enemics romanguin en el poder". Les conferències d'Aznar les carrega el diable. A aquest home el van educar en la tesi aquella que diu que “aquest dictador és un fill de puta, si, però és el nostre fill de puta”. O sigui, com que Gadafi li va regalar un cavall ara Aznar s'ha convertit en el seu defensor davant d'Occident. És cert que han caigut Mubarak i Ben Alí, han caigut sense que sobre Egipte o Tunísia caigués ni una sola bomba occidental, els dos dictadors s'han vist obligats a deixar el poder pel caire que estaven prenent les protestes i no sense que abans hi haguessin morts. Ara mateix, crec que hi ha diverses raons per no intervenir a Síria o l'Iran com s'està intervenint a Líbia: -La intervenció occidental a Líbia es fa des de l'aire, sense posar un sol soldat damunt del territori libi.



-Iraq i Afganistan tenen empantanats un nombre molt alt de soldats principalment dels Estats Units i dels seus aliats europeus.


-No es pot obrir un altre front com el de l'Iraq i l'Afganistan a l'Iran o Síria quan no es tenen els mitjans per fer-ho.


-Iniciar un atac contra l'Iran i Síria en aquests moments podria ser vist pel món àrab com una agressió, en realitat molts líders islamistes ja veien així no només els dos conflictes de l'Iraq i l'Afganistan, sinó també la presència de tropes occidentals als països de la zona.


-En aquests moments hi ha revoltes a quasi tots els països àrabs contra els règims que des de fa decennis els governen, però Líbia és el que està més a prop, no ens enganyem, sent una mica cínics podríem dir que si es maten molt lluny de casa nostra en la porta molt fluixa, però si ho fan al costat nostra ens acabaran esquitxant de sang, i la tintoreria costa cara, i Líbia està molt a prop de nosaltres, Bahrain, en canvi, està lluny, i allà també hi ha un règim autoritari contra el que la seva gent es revolta, de moment, Bahrain no només està molt lluny, és improbable que ens esquitxin, en canvi Líbia està aquí. Bahrain no és ni molt menys com Síria, allà quatre canonades enllesteixen el problema ràpid, ah, però oblidava que potser a Aràbia Saudita això li molestaria una mica.


-Per poder embolicar-se en un conflicte amb l'Iran i Síria occident primer hauria de posar fi al tema d'Afganistan i de l'Iraq i tinc la sensació que el merder en aquests dos països encara durarà molt de temps. I no hi ha tropes ni quartos per a tantes guerres, a més que comença a ser complicat tenir tants fronts oberts.


Segons Aznar, el seu “amic” Gadafi quan va veure el canvi de règim a l'Iraq va pensar que potser després anirien per ell, i va decidir canviar de política donant suport a Occident en el combat contra el terrorisme i renuncià als seus programes d'armament químic, biològic i nuclear. Aznar critica al govern dels Estats Units per haver endegat una intervenció contra l'amic Gadafi perquè això ensenya als règims de l'Orient Mitjà a enrocar-se en el poder sense fer reformes polítiques i a comptar amb armament molt potent per dissuadir a qualsevol altre país d'atacar-los. Cal dir que la intervenció contra Líbia es fa amb l'autorització de les Nacions Unides cosa que Aznar no pot dir de les aventures guerreres a les que ell va donar suport. I això que Gadafi només li va regalar un cavall al seu amic Aznar, que en deu estar agraït el cabdill Aznar que des que li van regalar el cavall sembla que no s'hagi baixat del cavall i tal i com el Cid, diuen, va guanyar una batalla després de mort, Aznar volia seguir governant Espanya des del cavall que li va regalar Gadafi, fins i tot havent perdut les eleccions. Aznar cavalca de nou com a defensor de tirans caiguts en desgràcia i com Atiï-la, per allà per on passa Aznar no torna a créixer el sentit comú. I tot per un cavall.


Gadafi usa bombes de fragmentació espanyoles


Les tropes del dictador libi Muamar el Gadafi van usar contra els revoltats bombes de fragmentació que van ser fabricades a Espanya, concretament a Saragossa, que van ser adquirides l'any 2007, un any abans que Espanya s'adherís a la prohibició de fabricació. Vaig publicar un altre article en què comentava la prohibició de fabricació i venda d'aquest tipus de bombes. Sens dubte els governs solen demostrar una falta d'escrúpols que els hauria d'avergonyir a tots. Un any abans d'adherir-se a la prohibició de la fabricació de bombes de fragmentació el govern autoritza la venda a Líbia. Líbia havia estat a la llista de països amb governs que donaven cobertura o fomentaven el terrorisme fins que els van treure de la llista, i els vénen armes, ara l'Estat espanyol és un dels que participa en una missió contra Líbia. Aquesta mateixa missió ha estat autoritzada pel govern de Rodríguez Zapatero que en el seu moment va asseure's amb Gadafi per firmar acords.


Conclusió


I Aznar que considera que és molt lleig bombardejar als amics, especialment a amics seus després de regalar-li el cavall, era també amic de Bush. Els ardors guerrers del cabdill de les Espanyes sembla que s'apaivaguen amb regals. Aquí parlo de memòria però crec que va ser en temps de Bush pare quan van posar a Gadafi a la llista negra arran de l'atemptat de Lockerbie. Una de les coses que diu Aznar és que ara ja saben alguns règims que han d'armar-se per no patir les mateixes conseqüències que Gadafi, però s'oblida que aquests règims també tenen la possibilitat de comprar les voluntat i l'amistat d'alguns polítics occidentals disposats a vendre's per un cavall.


Las amistades peligrosas


Un caballo, un caballo, Libia por un caballo Decididamente este hombre ha perdido la razón, no es todo. Aznar tiene la necesidad de aparecer en público y decir algo que lo haga aparecer en los diarios, aunque sea ara decir una tontería muy grande. Diría que Aznar está berlusconizándose, il cavaliere dijo de Mubarak que el dictador egipcio era "un hombre sabio". Aznar considera a Gadafi un amigo. Aznar que en tiempos de Bush se convirtió en el más ferviente enderrocador de tiranos y en una especie de Cid Campeador del siglo XXI ahora critica a los Estados Unidos y los otros países europeos para lanzar un ataque militar contra el régimen de Muamar el Gadafi de quien se considera "amigo". Hay que recordar que Gadafi le regaló un caballo a Aznar, parece que esto los convirtió en "amigos". Aznar pronunció una conferencia en la Universidad de Columbia (Estados Unidos) en el que dijo que Muammar al-Gaddafi es un amigo de Occidente, "un hombre extravagante, un hombre extraño" y que "un amigo extravagante, es un amigo". Aznar lamentó en esta conferencia que Occidente haya dado la espalda a Hosni Mubarak, a Abidine Ben Alí, presidentes de Egipto y Túnez respectivamente y que no se haga lo mismo con los regímenes de Irán y Siria. Aznar critica a los Estados Unidos y los países europeos y dice que "es muy difícil entender una política que deja que los amigos caigan y que los enemigos permanezcan en el poder". Las conferencias de Aznar las carga el diablo. A este hombre le educar en la tesis aquella que dice que "este dictador es un hijo de puta, sí, pero es nuestro hijo de puta". O sea, como Gadafi le regaló un caballo ahora Aznar se ha convertido en su defensor ante Occidente. Es cierto que han caído Mubarak y Ben Alí, han caído sin que sobre Egipto o Túnez cayera ni una sola bomba occidental, los dos dictadores se han visto obligados a dejar el poder por el cariz que estaban tomando las protestas y no sin que antes hubieran muertos. Ahora mismo, creo que hay varias razones para no intervenir en Siria o Irán como se está interviniendo en Libia:



-La intervención occidental en Libia se hace desde el aire, sin poner un solo soldado sobre el territorio libio.


-Irak y Afganistán tienen empantanats un número muy alto de soldados principalmente de los Estados Unidos y de sus aliados europeos.


-No se puede abrir otro frente como el de Irak y Afganistán a Irán o Siria cuando no se tienen los medios para hacerlo.


-Iniciar un ataque contra Irán y Siria en estos momentos podría ser visto por el mundo árabe como una agresión, en realidad muchos líderes islamistas ya veían así no sólo los dos conflictos de Irak y Afganistán, sino también la presencia de tropas occidentales en los países de la zona.


-En estos momentos hay revueltas en casi todos los países árabes contra los regímenes que desde hace decenios los gobiernan, pero Libia es el que está más cerca, no nos engañemos, siendo un poco cínicos podríamos decir que si se matan muy lejos de nuestra casa en la puerta muy floja, pero si lo hacen junto nuestra nos acabarán salpicando de sangre, y la tintorería cuesta cara, y Libia está muy cerca de nosotros, Bahréin, en cambio, está lejos, y allí también hay un régimen autoritario contra el que su gente se subleva, de momento, Bahréin no sólo está muy lejos, es improbable que nos salpiquen, en cambio Libia está aquí. Bahréin no es ni mucho menos como Siria, allí cuatro cañonazos terminan el problema rápido, ah, pero olvidaba que quizá en Arabia Saudita eso le molestaría un poco.


-Para poder envolverse en un conflicto con Irán y Siria occidente primero tendría que poner fin al tema de Afganistán y de Irak y tengo la sensación de que el follón en estos dos países aún durará mucho tiempo. Y no hay tropas ni cuartos para tantas guerras, además de que empieza a ser complicado tener tantos frentes abiertos.


Según Aznar, su "amigo" Gadafi cuando vio el cambio de régimen en Irak pensó que quizás después irían por él, y decidió cambiar de política apoyando a Occidente en el combate contra el terrorismo y renunció a sus programas de armamento químico, biológico y nuclear. Aznar critica al gobierno de Estados Unidos por haber puesto en marcha una intervención contra el amigo Gadafi porque eso enseña a los regímenes de Oriente Medio a enrocarse en el poder sin hacer reformas políticas y contar con armamento muy potente para disuadir a cualquier otro país de atacarlos. Hay que decir que la intervención contra Libia se hace con la autorización de las Naciones Unidas lo que Aznar no puede decir de las aventuras guerreras en las que él apoyó. Y eso que Gadafi sólo le regaló un caballo a su amigo Aznar, que en diez estar agradecido el caudillo Aznar que desde que le regalaron el caballo parece que no se haya bajado del caballo y tal y como el Cid, dicen, ganar una batalla después de muerto, Aznar quería seguir gobernando España desde el caballo que le regaló Gadafi, aun habiendo perdido las elecciones. Aznar cabalga de nuevo como defensor de tiranos caídos en desgracia y como atice-la, por allí por donde pasa Aznar no vuelve a crecer el sentido común. Y todo por un caballo.


Gadafi usa bombas de racimo españolas


Las tropas del dictador libio Muamar el Gadafi usaron contra los sublevados bombas de racimo que fueron fabricadas en España, concretamente en Zaragoza, que fueron adquiridas en 2007, un año antes de que España se adhiriera a la prohibición de fabricación. Publiqué otro artículo en que comentaba la prohibición de fabricación y venta de este tipo de bombas. Sin duda los gobiernos suelen demostrar una falta de escrúpulos que los debería avergonzar a todos. Un año antes de adherirse a la prohibición de la fabricación de bombas de racimo el gobierno autoriza la venta a Libia. Libia había estado en la lista de países con gobiernos que daban cobertura o fomentaban el terrorismo hasta que los sacaron de la lista, y los vienen armas, ahora el Estado español es uno de los que participa en una misión contra Libia. Esta misma misión ha sido autorizada por el gobierno de Rodríguez Zapatero que en su momento se sentó con Gadafi para firmar acuerdos.


Conclusión


Y Aznar que considera que es muy feo bombardear a los amigos, especialmente a amigos suyos tras regalarle el caballo, era también amigo de Bush. Los ardores guerreros del caudillo de las Españas parece que se apaciguan con regalos. Aquí hablo de memoria pero creo que fue en tiempos de Bush padre cuando pusieron a Gadafi en la lista negra a raíz del atentado de Lockerbie. Una de las cosas que dice Aznar es que ahora ya saben algunos regímenes que han de armarse para no sufrir las mismas consecuencias que Gadafi, pero se olvida que estos regímenes también tienen la posibilidad de comprar las voluntad y la amistad de algunos políticos occidentales dispuestos a venderse por un caballo.