4 d’oct. 2015

L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS / EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS


L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Deia Groucho Marx que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats”. Posem les dades sobre la taula, les dades dels resultats obtinguts pels partits polítics.

 

Partits partidaris de la Independencia:

Junts pel Sí (JxSí) - Vots: 1.620.973 - Percentatge de vots: 39,54% - Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP) - Vots: 336.375 - Percentatge de vots: 8,20% - Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independencia:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) - Vots: 734.910 - Percentatge de vots: 17,93% - Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Vots:  522.209 - Percentatge de vots: 12,74% - Escons: 16

Partit Popular (PP) - Vots: 348.444 - Percentatge de vots: 8,50% - Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigús:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) - Vots: 366.494 - Percentatge de vots: 8,94% - Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

He recuperat les dades de l’anterior post, publicant només les d’aquells partits que van aconseguir representació parlamentària. Sé que des de que jo anava a l’escola hi ha moltes coses que han canviat, per exemple la geografia, la política, s’han produït molts canvis al Món, i un llarg etcètera. Però mai m’hauria pensat que en aquests 27 anys canviessin les matemàtiques fins l’extrem que 25 siguin més que 62. I qui diu això? Doncs bé, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha guanyat les eleccions amb 25 escons. Els mitjans de comunicació espanyols, en concret el diari esportiu Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en els següents termes: “La triomfadora de les eleccions catalanes exhibeix a Marca esperit esportiu i defensa la importància de seguir junts per ser més forts. "El Barça no pot sortir de la Lliga espanyola ni un minut". Un incís, no eren aquests els que deien que no s’havia de barrejar política i esport?. La mateixa Inés Arrimadas, poc després de conèixer-se els resultats de les eleccions demanava la dimissió d’Artur Mas. Només un detall, la llista on es presentava Artur Mas, Junts Pel Sí, va aconseguir 62 escons i 1.620.973 de vots, C’s amb Inés Arrimadas va aconseguir 734.910 vots i 25 escons. Demanar la dimissió del candidat que ha tingut més del doble de vots i escons que tu, Inés, és fer el ridícul. En pocs dies, la candidata lerrouxista ha fet el ridícul demanant la dimissió del candidat que té més del doble de vots i escons que ella, i l’ha fet quan ha estat presentada com la “triomfadora de les eleccions”.

El PP amb García Albiol de cap de llista ha passat de 18 a 11 escons respecte als resultats obtinguts per Alicia Sánchez Camacho. Alguns “crèiem” que el nivell de bajanades assolit per n’Alicia Sánchez Camacho no podria superar-se, García Albiol ens ha demostrat que en el PP ho poden superar. García Albiol ha afirmat que “milers de catalans volen votar al PP però no ho saben”. Recorden quan n’Alicia parlava de la “majoria silenciosa”?. Arriben les eleccions i la “majoria silenciosa” no apareix enlloc. Els unionistes organitzen un acte el 12-O, on assisteixen PP i C’s, fan venir gent de fora de Catalunya, la majoria de grups d’ultradreta, i la demostració de l’existència de la majoria silenciosa queda com una demostració d’ultres arribats des d’Espanya, i uns quans espanyolistes autòctons que no arriben a omplir ni el centre de la Plaça Catalunya. García Albiol va presentar-se a les eleccions sota el lema “Netejant Badalona”, i va acabar perdent l’alcaldia. Els badalonins si van netejar Badalona, de la presència d’en García Albiol. A les eleccions al Parlament de Catalunya en García Albiol va presentar-se amb l’amenaçador i xulesc lema “Plantem cara”. Doncs bé, a García Albiol ha pagat car a les urnes les desbarrades contra Catalunya d’ell i del seu partit, de 18 a 11.

Si no entens que hi ha un partit que té més del doble d’escons i vots que tu, tens un seriós problema, no és ideologia, no és política, són matemàtiques, i se’n diu democràcia. García Albiol ha comés l’error de menystenir els votants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Decía Groucho Marx que "la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los remedios equivocados". Ponemos los datos sobre la mesa, los datos de los resultados obtenidos por los partidos políticos.

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí) - Votos: 1620973 - Porcentaje de votos: 39,54% - Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP) - Votos: 336375 - Porcentaje de votos: 8,20% - Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's) - Votos: 734910 - Porcentaje de votos: 17,93% - Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE) - Votos: 522209 - Porcentaje de votos: 12,74% - Escaños: 16

Partido Popular (PP) - Votos: 348444 - Porcentaje de votos: 8,50% - Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí Que Se Puede (CSQEP) - Votos: 366494 - Porcentaje de votos: 8,94% - Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

He recuperado los datos del anterior post, publicando sólo las de aquellos partidos que consiguieron representación parlamentaria. Sé que desde que yo iba a la escuela hay muchas cosas que han cambiado, por ejemplo la geografía, la política, se han producido muchos cambios en el Mundo, y un largo etcétera. Pero nunca pensé que en estos 27 años cambiaran las matemáticas hasta el extremo de que 25 sean más que 62. ¿Y quien dice esto? Pues bien, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha ganado las elecciones con 25 escaños. Los medios de comunicación españoles, en concreto el diario deportivo Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en los siguientes términos: "La triunfadora de las elecciones catalanas exhibe en Marca espíritu deportivo y defiende la importancia de seguir juntos para ser más fuertes. El Barça no puede salir de la Liga española ni un minuto". Un inciso, ¿no eran éstos los que decían que no había que mezclar política y deporte?. La misma Inés Arrimadas, poco después de conocerse los resultados de las elecciones pedía la dimisión de Artur Mas. Sólo un detalle, la lista donde se presentaba Artur Mas, Junts Pel Sí, consiguió 62 escaños y 1.620.973 de votos, C 's con Inés Arrimadas consiguió 734.910 votos y 25 escaños. Pedir la dimisión del candidato que ha tenido más del doble de votos y escaños que tú, Inés, es hacer el ridículo. En pocos días, la candidata lerrouxista ha hecho el ridículo pidiendo la dimisión del candidato que tiene más del doble de votos y escaños que ella, y lo ha hecho cuando ha sido presentada como la "triunfadora de las elecciones".

El PP con García Albiol de cabeza de lista ha pasado de 18 a 11 escaños respecto a los resultados obtenidos por Alicia Sánchez Camacho. Algunos "creíamos" que el nivel de tonterías alcanzado por Alicia Sánchez Camacho no podría superarse, García Albiol nos ha demostrado que en el PP lo pueden superar. García Albiol ha afirmado que "miles de catalanes quieren votar al PP pero no lo saben". ¿Recuerdan cuando n'Alicia hablaba de la "mayoría silenciosa"?. Llegan las elecciones y la "mayoría silenciosa" no aparece en ninguna parte. Los unionistas organizan un acto el 12-O, donde asisten PP y C 's, hacen venir gente de fuera de Cataluña, la mayoría de grupos de ultraderecha, y la demostración de la existencia de la mayoría silenciosa queda como una demostración de ultras llegados desde España, y unos cuantos españolistas autóctonos que no llegan a llenar ni el centro de la Plaza Cataluña. García Albiol se presentó a las elecciones bajo el lema "Limpiando Badalona", y terminó perdiendo la alcaldía. Los badaloneses si limpiaron Badalona, ​​de la presencia de García Albiol. En las elecciones al Parlamento de Cataluña en García Albiol se presentó con el amenazante y chulesco lema "Plantemos cara". Pues bien, a García Albiol ha pagado caro en las urnas las desbarrades contra Cataluña de él y de su partido, de 18 a 11.

Si no entiendes que hay un partido que tiene más del doble de escaños y votos que tú, tienes un serio problema, no es ideología, no es política, son matemáticas, y se llama democracia. García Albiol ha cometido el error de menospreciar los votantes.

30 de set. 2015

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015


ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015

 

 

 

 

 
 
 


S’han celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya. Han votat 4.115.807 persones de les 5.314.913 que tenen dret a vot, una xifra que suposa el 77,44% del total del cens i una abstenció de 1.199.106 (22,56% del cens).

 

Partits partidaris de la Independència:

Junts pel Sí (JxSí)

Vots: 1.620.973

Percentatge de vots: 39,54%

Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Vots: 336.375

Percentatge de vots: 8,20%

Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independència:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)

Vots: 734.910

Percentatge de vots: 17,93%

Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Vots:  522.209

Percentatge de vots: 12,74%

Escons: 16

Partit Popular (PP)

Vots: 348.444

Percentatge de vots: 8,50%

Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigus:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

Vots: 366.494

Percentatge de vots: 8,94%

Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

Sense escons:

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Vots: 102.870

Percentatge de vots: 2,51%

Escons: 0

Recortes Cero-Els Verds

Vots: 14.390

Percentatge de vots: 0,35%

Escons: 0

Guanyem Catalunya (GANEMOS)

Vots: 1.158

Percentatge de vots: 0,03%

Escons0

Pirates de Catalunya - Per decidir-ho tot (Pirata.cat/XDT)

Vots: 326

Percentatge de vots: 0,01%

Escons: 0

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)

Vots: 29.785

Percentatge de vots: 0,73%

Escons: 0

UDC, RC-EV, GC(G), Pirata.cat/XDT i PACMA sumen 134.139 vots, cap escó i un 3,63 % del vot.

 

L’unionisme ha volgut incloure en el NO no només el vot a les tres opcions que clarament s’han pronunciat contràries a la independència (PP, PSC i C’s) sinó també els vots nuls, en blanc, als partits que no s’han pronunciat ni en un sentit ni en l’altre com CSQEP i els que no han entrat al Parlament per no superar el 3% dels vots. Això és fer trampes.

Amb les xifres a la mà podem dir que les opcions partidàries de la independència han aconseguit: 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

Les opcions contràries: 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

Els que no saben o no contesten, es mouen en l’ambigüitat: 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

El 47,74% del vot favorable a l’independentisme és a parer meu més gran que el 39,17%.

En un referèndum on les respostes a la pregunta serien SI o NO, el SI guanyaria per un 54,93%, el NO aconseguiria el 45,06%.

Ens ho podem mirar del dret i del revés però les dades són les que són ens les mirem com ens les mirem.

200.000 persones, el vot exterior, és a dir, el dels catalans residents a l’exterior han tingut entrebancs per poder exercir el vot. Les ambaixades espanyoles no han donat facilitats, en alguns casos han posat entrebancs, i en alguns, directament s’han negat a permetre el vot. Un cas curiós és el de l’ambaixada espanyola a Roma, que va donar una direcció falsa als sol·licitants del vot.

Davant de les dificultats (per no dir impediments) per exercir el vot que tenien molts catalans residents a l’estranger es va demanar que el termini per votar s’allargués, la Junta Electoral Central s’hi va negar, en canvi va allargar-lo en el cas dels militars en missions a l’estranger. Un altre fet sospitós és que la Junta Electoral Central va estar molt atenta a que no es fessin invitacions a votar, vull dir, que els partits tenen permès demanar el vot, normal, però no es pot promoure l’exercici del vot. La Junta Electoral Central va estar molt atenta que ningú no es mogués, però no va veure fins el mateix dia de la votació que tots els dies, inclòs el dia de reflexió i el dia de la votació, publicitat del grupuscle ultradretà SCC. Només el mateix dia 27 la JEC va dir que no estava permesa la publicitat de SCC. És evident que el paper de la Junta Electoral Central va ser partidista a favor de l’unionisme.

 

 

ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA - 2015

 

 

 

 

 

 
 
 



Se han celebrado las elecciones al Parlamento de Cataluña. Votaron 4.115.807 personas de las 5.314.913 que tienen derecho a voto, lo que supone el 77,44% del total del censo y una abstención de 1.199.106 (22,56% del censo).

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí)

Votos: 1620973

Porcentaje de votos: 39,54%

Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP)

Votos: 336.375

Porcentaje de votos: 8,20%

Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's)

Votos: 734910

Porcentaje de votos: 17,93%

Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE)

Votos: 522209

Porcentaje de votos: 12,74%

Escaños: 16

Partido Popular (PP)

Votos: 348444

Porcentaje de votos: 8,50%

Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí se Puede (CSQEP)

Votos: 366494

Porcentaje de votos: 8,94%

Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

Sin escaños:

Unión Democrática de Cataluña (UDC)

Votos: 102870

Porcentaje de votos: 2,51%

Escaños: 0

Recortes Cero-Los Verdes

Votos: 14390

Porcentaje de votos: 0,35%

Escaños: 0

Ganamos Cataluña (GANEMOS)

Votos: 1158

Porcentaje de votos: 0,03%

Escons0

Piratas de Cataluña - Para decidirlo todo (Pirata.cat/XDT)

Votos: 326

Porcentaje de votos: 0,01%

Escaños: 0

Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA)

Votos: 29785

Porcentaje de votos: 0,73%

Escaños: 0

UDC, RC-EV, GC (G), Pirata.cat/XDT y PACMA suman 134.139 votos, ningún escaño y un 3,63% del voto.

 

El unionismo ha querido incluir en el NO no sólo el voto a las tres opciones que claramente se han pronunciado contrarias a la independencia (PP, PSC y C 's) sino también los votos nulos, en blanco, a los partidos que no se han pronunciado ni en un sentido ni en el otro como CSQEP y los que no han entrado en el Parlamento por no superar el 3% de los votos. Eso es hacer trampas.

Con las cifras en la mano podemos decir que las opciones partidarias de la independencia han conseguido: 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

Las opciones contrarias: 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

Los que no saben o no contestan, se mueven en la ambigüedad: 366494, 11 escaños y son el 8,94%.

El 47,74% del voto favorable al independentismo es a mi juicio más grande que el 39,17%.

En un referéndum donde las respuestas a la pregunta serían SI o NO, el SI ganaría por un 54,93%, el NO alcanzaría el 45,06%.

Nos lo podemos mirar del derecho y del revés pero los datos son los que son nos las miramos como nos las miramos.

200.000 personas, el voto exterior, es decir, el de los catalanes residentes en el exterior han tenido obstáculos para poder ejercer el voto. Las embajadas españolas no han dado facilidades, en algunos casos han puesto obstáculos, y en algunos, directamente han negado a permitir el voto. Un caso curioso es el de la embajada española en Roma, que dio una dirección falsa a los solicitantes del voto.

Ante las dificultades (por no decir impedimentos) para ejercer el voto que tenían muchos catalanes residentes en el extranjero se pidió que el plazo para votar se alargara, la Junta Electoral Central se negó, en cambio lo alargó en el caso de los militares en misiones en el extranjero. Otro hecho sospechoso es que la Junta Electoral Central estuvo muy atenta a que no se hicieran invitaciones a votar, quiero decir, que los partidos tienen permitido pedir el voto, normal, pero no se puede promover el ejercicio del voto. La Junta Electoral Central estuvo muy atenta que nadie se moviera, pero no vio hasta el mismo día de la votación que todos los días, incluido el día de reflexión y el día de la votación, publicidad del grupúsculo ultraderechista SCC. Sólo el mismo día 27 la JEC dijo que no estaba permitida la publicidad de SCC. Es evidente que el papel de la Junta Electoral Central fue partidista a favor del unionismo.

22 de set. 2015

GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT / GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO


GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT

 

 

 

 

 

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que havia de substituir l’Estatut de 1979 (també conegut com Estatut de Sau). Aquell Estatut va aprovar-se per 120 vots a favor i 15 en contra. Els 15 diputats que van votar en contra eren els teus diputats, Mariano Rajoy. Ho recordes?

L’avantprojecte d’Estatut, seguint el tràmit que marca la llei, va ser registrat a les Corts espanyoles, un partit va fer mans i mànigues per impedir que fos registrat, era el teu partit, eres tu, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Malgrat tot l’avantprojecte va entrar a les Corts espanyoles i va iniciar-se la tramitació. Allà li van passar el ribot (paraules textuals d’Alfonso Guerra) i finalment va ser aprovat un text molt retallat, això si, amb l’oposició del PP, del teu partit, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Les Corts espanyoles encara no havien conclòs la tramitació, és a dir, no li havien acabat de passar el ribot, quan el general Mena va declarar que si l’Estatut de Catalunya sobrepassava la Constitució l’exèrcit espanyol hauria d’intervenir. I tu, Mariano Rajoy, vas dir que aquestes coses “no passen perquè si”. Lluny de condemnar l’amenaça colpista del general Mena, tu, Mariano Rajoy les vas justificar. Ho recordes?

I mentrestant vas posar tots els recursos del partit, del PP, a recórrer els carrers de les Espanyes recollint signatures contra Catalunya, signatures que després vas presentar personalment a les Corts espanyoles. Ho recordes?

Mentrestant, un correu demanant el boicot contra els productes catalans. Quan se’t va preguntar, Mariano Rajoy, vas dir a València que ho trobaves justificat, tot i que unes 24 hores més tard a Tarragona, amb els capitostos del sector de cava català te’n vas fer enrere. Ho recordes?

L’Estatut va ser votat en referèndum pel poble de Catalunya, bé, el que quedava de l’Estatut, i va ser sancionat pel Cap de l’Estat. Tu, Mariano Rajoy, vas decidir, sense encomanar-te ni a Déu ni al diable, que tu i el teu partit estàveu pel damunt del poble català, del Parlament de Catalunya, del poble espanyol, de les Corts espanyoles i del Cap de l’Estat, i vas presentar un recurs contra l’Estatut de Catalunya redactat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat per les Corts espanyoles, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pel Cap d’Estat del teu país, Ho recordes?

Els magistrats del Tribunal Constitucional van trigar 4 anys a sentenciar l’Estatut de Catalunya. Crec que dos magistrats van morir en aquest període, dos van ser recusats, alguns tenien, quan van prendre la decisió final, el mandat conclòs. La sentència, si llegim el to en què està escrita, més que una sentència, semblava una columna d’un diari típic de la (ultra)dreta espanyola. És a dir, a la sentència els magistrats deixaven anar tota la seva mala bava, impertinència i deixaven palesa la seva ideologia i animadversió vers Catalunya. Ho recordes?

Aquest mateix Tribunal Constitucional, convertit en el braç togat del teu partit, ha anul·lat unes 15 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, lleis que probablement haurien millorat la vida de molts catalans (recordar que la jurisdicció del Parlament de Catalunya no va més enllà dels límits territorials del Principat) i després havíem d’aguantar que carallots del PP sortissin dient que el Parlament de Catalunya no treballava. Ho recordes?

Qui llavors era ministre de Ministre d’Educació, Cultura i Esports d’Espanya, José Ignacio Wert, va afirmar que els seu gran propòsit (no sé si en la seva vida o només en el seu mandat) era espanyolitzar els nens catalans. Suposo que en Wert estava reconeixent que els nens catalans (i els adults catalans) no som espanyols, i qual croat embogit s’havia llançat a la conquesta i conversió d’heretges (els heretges som nosaltres). Ho recordes?

El Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya, s’ha de dir que a tot Catalunya en aquell moment ja només quedava una plaça de toros en actiu, La Monumental, i que a Barcelona ciutat ja fa temps que van ser prohibits els espectacles amb animals, especialment aquells espectacles que causen mal als animals, i vosaltres, el PP, esteu fent mans i mànigues per poder tornar a fer espectacles taurins a Catalunya. Això t’obligaria a passar pel damunt de la llei del Parlament de Catalunya i de la prohibició aprovada per l’Ajuntament de Barcelona. Però suposo que quan abans t’has passat per l’entrecuix tres cambres legislatives, als espanyols, als catalans i al teu propi rei, creus que tot és possible.

La llista seria molt llarga i feixuga, però si vols saber la raó que ha provocat que l’independentisme creixi, examina quines són les teves accions. Amb tu, Mariano Rajoy, va començar tot.

 

 

 

 

 

 

GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

 

 

 

 

 

El 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobó el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que debía sustituir el Estatuto de 1979 (también conocido como Estatuto de Sau). Ese Estatuto se aprobó por 120 votos a favor y 15 en contra. Los 15 diputados que votaron en contra eran tus diputados, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

El anteproyecto de Estatuto, siguiendo el trámite que marca la ley, fue registrado en las Cortes españolas, un partido hizo lo imposible para impedir que fuera registrado, era tu partido, eres tú, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

A pesar de todo el anteproyecto entró en las Cortes españolas y se inició la tramitación. Allí le pasaron el cepillo (palabras textuales de Alfonso Guerra) y finalmente fue aprobado un texto muy recortado, eso si, con la oposición del PP, de tu partido, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

Las Cortes españolas aún no habían concluido la tramitación, es decir, no le habían acabado de pasar el cepillo, cuando el general Mena declaró que si el Estatuto de Cataluña sobrepasaba la Constitución del ejército español debería intervenir. Y tú, Mariano Rajoy, dijiste que estas cosas "no pasan porque sí". Lejos de condenar la amenaza golpista del general Mena, tú, Mariano Rajoy la justificaste. ¿Lo recuerdas?

Y mientras pusiste todos los recursos del partido, del PP, a recorrer las calles de las Españas recogiendo firmas contra Cataluña, firmas que luego presentaste personalmente en las Cortes españolas. ¿Lo recuerdas?

Mientras tanto, un correo pidiendo el boicot contra los productos catalanes. Cuando se te preguntó, Mariano Rajoy, dijiste en Valencia que lo encontrabas justificado, aunque unas 24 horas más tarde en Tarragona, con los jerifaltes del sector de cava catalán te retractaste. ¿Lo recuerdas?

El Estatuto fue votado en referéndum por el pueblo de Cataluña, bueno, lo que quedaba del Estatuto, y fue sancionado por el Jefe del Estado. Tú, Mariano Rajoy, decidiste, sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, que tú y tu partido estabais por encima del pueblo catalán, del Parlamento de Cataluña, del pueblo español, de las Cortes españolas y del Jefe Estado, y presentaste un recurso contra el Estatuto de Cataluña redactado por el Parlamento de Cataluña, recortado y aprobado por las Cortes españolas, aprobado en referéndum por el pueblo de Cataluña y sancionado por el Jefe de Estado de tu país, ¿Lo recuerdas?

Los magistrados del Tribunal Constitucional tardaron 4 años en sentenciar el Estatuto de Cataluña. Creo que dos magistrados murieron en este periodo, dos fueron recusados, algunos tenían, cuando tomaron la decisión final, el mandato concluso. La sentencia, si leemos el tono en que está escrita, más que una sentencia, parecía una columna de un diario típico de la (ultra)derecha española. Es decir, en la sentencia los magistrados soltaban toda su mala baba, impertinencia y dejaban patente su ideología y animadversión hacia Cataluña. ¿Lo recuerdas?

Este mismo Tribunal Constitucional, convertido en el brazo togado de tu partido, ha anulado unas 15 leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña, leyes que probablemente habrían mejorado la vida de muchos catalanes (recordar que la jurisdicción del Parlamento de Cataluña no va más allá los límites territoriales del Principado) y luego teníamos que aguantar que cretinos del PP salieran diciendo que el Parlamento de Cataluña no trabajaba. ¿Lo recuerdas?

El entonces ministro de Ministro de Educación, Cultura y Deportes de España, José Ignacio Wert, afirmó que su gran propósito (no sé si en su vida o sólo en su mandato) era españolizar a los niños catalanes. Supongo que en Wert estaba reconociendo que los niños catalanes (y los adultos catalanes) no somos españoles, y cual cruzado enloquecido se había lanzado a la conquista y conversión de herejes (los herejes somos nosotros). ¿Lo recuerdas?

El Parlamento de Cataluña aprobó una iniciativa legislativa popular que prohibía las corridas de toros en Cataluña, hay que decir que en toda Cataluña en aquel momento ya sólo quedaba una plaza de toros en activo, La Monumental, y que en Barcelona ciudad ya hace tiempo que fueron prohibidos los espectáculos con animales, especialmente aquellos espectáculos que causan daño a los animales, y vosotros, el PP, estáis haciendo lo imposible para poder volver a hacer espectáculos taurinos en Cataluña. Esto te obligaría a pasar por encima de la ley del Parlamento de Cataluña y de la prohibición aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona. Pero supongo que cuando antes te has pasado por la entrepierna tres cámaras legislativas, a los españoles, a los catalanes y a tu propio rey, crees que todo es posible.

La lista sería muy larga y pesada, pero si quieres saber la razón que ha provocado que el independentismo crezca, examina cuáles son tus acciones. Contigo, Mariano Rajoy, comenzó todo.

14 de set. 2015

ELECCIONS 27S (II)


ELECCIONS 27S (II)

 

 

 

 

 

Les campanyes electorals m’avorreixen normalment, l’actual campanya electoral al Parlament de Catalunya em fa fàstic. I no estic dient que no consideri que s’hagi de fer campanya, no, el que dic és que la forma com es fan les campanyes electorals no m’agrada. El que no m’agrada, principalment, és que hi ha partits que estan en campanya permanent, fent mítings tots els cap de setmana, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Són mítings als quals assisteixen els convençuts que aplaudeixen al líder i/o candidat cada cop que aquest diu una bajanada, i com més grossa sigui la bajanada més fort aplaudeixen.

Els assessors recomanen al candidat que es mostri pròxim als ciutadans, li fan visitar mercats, tot i que la majoria dels polítics no trepitjarien un mercat ni que els hi anés la vida, fan petons a iaies, nens i peixateres, compren una dotzena d’ous, suposo que per demostrar que també mengen, que ells també són humans, tot i que mai ningú no els hagi vist menjar mai.

El que menys m’ha agradat d’aquesta campanya es veure els quatre candidats unionistes (Arrimadas,  Albiol, Iceta i Rabell) fent de Rockefeller d’un José Luís Moreno vingut de l’Altiplà castellà (Rivera, Rajoy, Sánchez Castejón i Iglesias). L’escena d’Iceta ballant mentre Sánchez Castejón l’aplaudia posant cara de “mireu el meu monet que graciós” em va sobtar i molestar. Tot i que últimament Iceta ha fet mans i mànigues per desmentir la imatge que tothom tenia d’ell d’home intel·ligent, la seva imatge ballant per divertir l’amo castellà li ha fet perdre tota la dignitat.

Al García Albiol ja el coneixem, massa. És el substitut d’Alicia Sánchez Camacho, política totalment acabada per mèrits propis, els seus numerets i les seves pixades fora de test i, molt especialment, el lamentable cas de La Camarga, van acabar amb la seva carrera política definitivament. El seu substitut, García Albiol va ser alcalde de Badalona, va perdre l’alcaldia. Rajoy ha substituït una mala política aficionada a les sortides de to per un mal polític xenòfob, racista, violent i fatxenda.

Lluís (Franco) Rabell és el candidat de CatSiQueÉsPot, la franquícia a Catalunya de Podemos. No entraré en el detall que el primer que ha fet en Rabell és amagar que el seu primer cognom és Franco. Rabell actua com una titella de Pablo Iglesias, com una titella sense idees pròpies. Iglesias, un home que de les aules de la Complutense ha passat als platós de les televisions espanyoles, un producte mediàtic, con en Rivera, personatge sorgit del rusc de les NNGG del PP, i convertit en líder mediàtic i polític per obra i gràcia dels platós televisius. Ambdós personatges tenen molt en comú, són creacions mediàtiques, són demagogs, són finançats d’una manera que ja voldrien partits tradicionals, sense que ningú es pregunti d’on surten els diners, si algú planteja la pregunta rep hòsties per totes bandes. Tots dos tenen en comú, també la seva omnipresència mediàtica, especialment l’Albert Rivera, que rar és el dia que no apareix a diversos programes. La candidata Arrimadas pateix com els altres quatre candidats la presència del seu líder suprem. Rabell, Iceta i Arrimadas parlen poc, la campanya se la fa el seu líder suprem vingut des de l’Altiplà. Albiol, tot i la presència permanent de Rajoy al seu costat, si que parla, per dir bajanades i actuar com el hooligan que és.

Finalment, vull parlar d’Iglesias. Puc entendre que en campanya es fan i es diuen estupideses però tot té un límit. Pablo, si vens a Catalunya almenys informa’t sobre Catalunya, i així no diràs rucades, que, per cert, ja han dit abans altres polítics compatriotes teus. El mercat del lerrouxisme ja està cobert pels Ciudadanos del Rivera. Si, a Catalunya van arribar milers de persones durant els anys 50 i 60, moltes d’aquestes persones tenen cognoms acabats en Z, però la immensa majoria d’aquestes persones van haver de marxar de la seva terra fugint de la gana, principalment de la gana, tot i que no va ser l’única causa, i van decidir venir a Catalunya. S’ha de dir que el Règim franquista també va voler incitar aquesta migració. El propòsit declarat pel Règim era que aquells espanyols acabarien amb el “problema catalán”. I van fracassar, aquells immigrants andalusos, murcians, extremenys, etc. us ho han dit que ells van venir a Catalunya, si, però que havien decidit integrar-se. La immensa majoria d’aquells immigrants van integrar-se, els seus fills i nets són catalans.

Vas dir, Pablo Iglesias, que volies “dar sexo y latigazos” a Mas. Aclarim un punt, el sexe es fa, es practica, no es dóna. Y fuetejar un President de la Generalitat seria un delicte contra l’autoritat. També has dit, Pablo, que els independentistes estan tots a Pedralbes, i que tu volien mobilitzar la “Catalunya veritable” que segons tu és l’extraradi. Pablo, precisament a Pedralbes és on probablement menys independentistes hi hagi. Permet-me que t’expliqui una cosa. L’origen del meu primer cognom està a França, és un cognom que va arribar a Catalunya durant l’Edat Mitja, probablement en l’època que a Catalunya hi van arribar milers de gascons. Si, Pablo, com pots veure Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. S’ha de dir que en un primer moment hi va haver rebuig, sempre passa arreu amb els que arriben de fora, però actualment podem veure en molts cognoms catalans l’arrel gascona, també la jueva, la petjada dels orígens de molta de la gent que viu a Catalunya. Jo, malgrat aquest origen del meu cognom no em sento gens lligat a França. Per part del pare, la meva família és de Les Corts, que fins fa un segle i escaig era un municipi separat de Barcelona. Per part de la mare les arrels són andaluses. Vaig néixer a Les Corts, em vaig criar a Pedralbes i visc a l’Eixample. Per a tu, és el que t’han explicat, Pedralbes és un barri de pijos, i t’han mentit, a Pedralbes també hi ha gent de classe treballadora. De petit vivia a la casa dels avis, una casa ja desapareguda, no era cap mansió ni cap casa de luxe, era, simplement una casa.

Els quatre partits unionistes farien millor agafant els seus líders suprems vinguts des de l’Altiplà, ficar-los al “borreguero” i enviar-los cap a Madrid. I que la campanya electoral es limitin a fer-la els candidats. Els votants, tot i que jo no votaré partits unionistes, no crec que ens mereixem veure l’Iceta fent de mico Amedio saltant per divertir Pedro Sánchez Castejón.

Crec que s’haurien d’eliminar els mítings de campanya, substituint-los per debats entre tots 6 candidats. Els mítings són una estafa majúscula, un candidat es dirigeix als convençuts del seu propi partit que aplaudeixen les ocurrències gracioses del candidat.

6 de set. 2015


CORRUPCIONS, DEPENDÈNCIA I INDEPENDÈNCIA

 

 

 

 

 

El nostre món no és ideal, per sort, i les persones poden caure fàcilment en el mal de la corrupció, es podria dir parafrasejant Orwell que “totes les persones són presumptament corruptibles però algunes persones són certament corruptes”. I ara anem per feina. I Catalunya no ha estat, no és, i no serà mai perfecta, però faria bé el nacionalisme espanyol en no anar donant lliçons d’honestedat perquè l’honestedat no ha estat i no és part de la seva mentalitat, espero que algun dia ho sigui, però tinc els meus dubtes.

Fa uns dies un de NNGG del PP de Madrid deia que Catalunya és la comunitat autònoma més corrupta d’Espanya i CDC el partit más corrupto. Ser del PP de Madrid i fer aquestes afirmacions és no tenir vergonya.

Les dades són les següents:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP és el partit més corrupte d’Espanya, la corrupció del PP suposa el 50% de la de tot l’Estat, el 30% dels casos de corrupció corresponen al PSOE, CDC (en realitat les xifres corresponen a CiU, és a dir, CDC i UDC) representa el 5% dels casos de corrupció a tot l’Estat.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, d’on és aquest noi de NNGG, és la setena comunitat autònoma on més casos de corrupció hi ha hagut, de les 7 primeres CCAA amb més casos de corrupció 5 estaven governades pel PP. Catalunya és la cinquena comunitat autònoma menys corrupta.

Com podeu veure les dades les publica El Mundo, un diari que no destaca precisament ni pel seu amor per Catalunya (i menys pel catalanisme) i si per ser profundament espanyolista (no hi ha cap mal en ser espanyolista si s’és respectuós amb altres opcions ideològiques, cosa que El Mundo mai ha estat).

Diuen els unionistes que CDC ha impulsat la independència per amagar els seus casos de corrupció (5% del total de tot l’Estat). La teoria falla quan hi ha gent que vota ERC i la CUP, partits independentistes. D’acord, CDC i ERC són el nucli dur de Junts pel SI. Però l’argument se’ls podria girar en contra als unionistes perquè PP (50% dels casos de corrupció de tot l’Estat), PSOE (30%)... per cert, UDC que s’ha passat al bàndol unionista també té casos de corrupció, i C’s no són precisament exemplars.

Podríem resumir-ho de la següent manera: Si segons els casos de corrupció de CDC (5%) són un motiu per deixar de ser independentista, els casos de corrupció del bàndol unionista (més del 80%) són el millor argument per independitzar-nos.

La corrupció no és només l’econòmica, que és de la que fins ara he estat parlant, també hi ha una corrupció del propi Estat. El PP, partit que governa amb majoria absoluta ha confós tenir majoria absoluta amb tenir poder absolut. Ja sabem que el poder corromp, en aquest cas el poder absolut tal i com ha estat emprat pel PP confirma que el poder absolut corromp absolutament.

En les anteriors eleccions els mitjans afins al Règim del PP van publicar informes sobre el President Mas, informes fabricats per la UDEF, depenent del Ministeri de l’Interior, informes dels quals, passades les eleccions, ningú se’n va voler fer responsable. Després la UDEF va fabricar informes falsos sobre l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, informes que després es van demostrar falsos, i molt barroers.

El Règim ha enviat la Guàrdia Civil a registrar la seu de CDC. Van enviar 17 guàrdies civils a registrar un despatx de 6 m2, el Circ du Soleil vol contractar aquests 17 guàrdies civils per fer un número de contorsionisme.

Per si tot això falla, fabricar informes falsos i filtrar-los als mitjans afins, dels quals ningú no se’n fa responsable ni es demana disculpes, el Règim Rajoyista fa una llei d’urgència que li permetria inhabilitar Mas. Fer lleis a mida no és cosa nova en el PP. L’any 2002 van fer una llei de partits que els va permetre il·legalitzar l’esquerra abertzale, i de pas, tancar el diari Egunkaria, i empresonada la direcció. Cal dir que l’Estat espanyol va ser condemnat.

Tampoc no és la primera vegada que l’Estat espanyol resulta condemnat per haver comés una arbitrarietat. Va ser condemnat per haver torturat els independentistes detinguts el 1992.

 

Jo vull independitzar-me d’aquest Estat corrupte, autoritari, que empresona i tortura la gent per les seves idees, que fa lleis a mida per convertir en legal el que ells saben que és il·legal, i en il·legal el que és legal, que fabrica informes falsos per enfonsar oponents polítics, vull independitzar-me d’aquest Estat espanyol on qui era president del govern va ordenar assassinar persones i enterrar-les en cal viva té la poca vergonya de titllar-nos de nazis a qui només volem votar.

 

 

 

 

 

 

 

 

CORRUPCIONES, DEPENDENCIA E INDEPENDENCIA

 

 

 

 

 

Nuestro mundo no es ideal, por suerte, y las personas pueden caer fácilmente en el mal de la corrupción, se podría decir parafraseando a Orwell que "todas las personas son presuntamente corruptibles pero algunas personas son ciertamente corruptas". Y ahora vamos al grano. Y Cataluña no ha sido, no es, y nunca será perfecta, pero haría bien el nacionalismo español en no ir dando lecciones de honestidad porque la honestidad no ha sido y no es parte de su mentalidad, espero que algún día lo sea, pero tengo mis dudas.

Hace unos días uno de NNGG del PP de Madrid decía que Cataluña es la comunidad autónoma más corrupta de España y CDC el partido más corrupto. Ser del PP de Madrid y hacer estas afirmaciones es no tener vergüenza.

Los datos son los siguientes:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP es el partido más corrupto de España, la corrupción del PP supone el 50% de la de todo el Estado, el 30% de los casos de corrupción corresponden al PSOE, CDC (en realidad las cifras corresponden a CiU, es decir, CDC y UDC) representa el 5% de los casos de corrupción en todo el Estado.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, de donde es este chico de NNGG, es la séptima comunidad autónoma donde más casos de corrupción ha habido, de las 7 primeras CCAA con más casos de corrupción 5 estaban gobernadas por el PP. Cataluña es la quinta comunidad autónoma menos corrupta.

Como puede ver los datos los publica El Mundo, un diario que no destaca precisamente ni por su amor por Cataluña (y menos por el catalanismo) y si por ser profundamente españolista (no hay nada de malo en ser españolista si se es respetuoso con otros opciones ideológicas, lo que El Mundo nunca ha sido).

Dicen los unionistas que CDC ha impulsado la independencia para ocultar sus casos de corrupción (5% del total de todo el Estado). La teoría falla cuando hay gente que vota ERC y la CUP, partidos independentistas. De acuerdo, CDC y ERC son el núcleo duro de Juntos por el SI. Pero el argumento se podría volver en contra a los unionistas para PP (50% de los casos de corrupción de todo el Estado), PSOE (30%) ... por cierto, UDC que se ha pasado al bando unionista también tiene casos de corrupción, y C 's no son precisamente ejemplares.

Podríamos resumirlo de la siguiente manera: Si según los casos de corrupción de CDC (5%) son un motivo para dejar de ser independentista, los casos de corrupción del bando unionista (más del 80%) son el mejor argumento para independizarse.

La corrupción no es sólo la económica, que es de la que hasta ahora he estado hablando, también hay una corrupción del propio Estado. El PP, partido que gobierna con mayoría absoluta ha confundido tener mayoría absoluta con tener poder absoluto. Ya sabemos que el poder corrompe, en este caso el poder absoluto tal como ha sido empleado por el PP confirma que el poder absoluto corrompe absolutamente.

En las anteriores elecciones los medios afines al Régimen del PP publicaron informes sobre el Presidente Mas, informes fabricados por la UDEF, dependiente del Ministerio del Interior, informes de los que, pasadas las elecciones, nadie se quiso hacer responsable. Luego la UDEF fabricó informes falsos sobre el alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, informes que luego se demostraron falsos, y muy torpes.

El Régimen ha enviado la Guardia Civil a registrar la sede de CDC. Enviaron 17 guardias civiles registrar un despacho de 6 m2, el Circo du Soleil quiere contratar estos 17 guardias civiles para hacer un número de contorsionismo.

Por si todo esto falla, fabricar informes falsos y filtrarlos a los medios afines, de los que nadie se hace responsable ni se pide disculpas, el Régimen Rajoyista hace una ley de urgencia que le permitiría desactivar a Mas. Hacer leyes a medida no es algo nuevo en el PP. En 2002 hicieron una ley de partidos que les permitió ilegalizar la izquierda abertzale, y de paso, cerrar el diario Egunkaria, y encarcelar la dirección. Hay que decir que el Estado español fue condenado.

Tampoco es la primera vez que España resulta condenado por haber cometido una arbitrariedad. Fue condenado por haber torturado a los independentistas detenidos en 1992.

 

Yo quiero independizarme de este Estado corrupto, autoritario, que encarcela y tortura a la gente por sus ideas, que hace leyes a medida para convertir en legal lo que ellos saben que es ilegal, y en ilegal lo que es legal, que fabrica informes falsos para hundir oponentes políticos, quiero independizarme de este Estado español donde quien era presidente del gobierno ordenó asesinar personas y enterrarlas en cal viva tiene la poca vergüenza de llamar hacernos de nazis a quien sólo queremos votar.