26 de set. 2016

LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM / LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN


LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM

Però va abstenir-se en la votació contra les escultures franquistes que l’alcaldessa Colau vol col·locar al Born. 

La CUP demana que es retiri del seu emplaçament actual el monument a Colom, situat a la Plaça Portal de la pau, al capdavall de La Rambla, a tocar del Port de Barcelona. La CUP demana enviar l’escultura, la columna, la base i tota la ornamentació a un museu, i substituir aquest monument per un altre que representi "un símbol de la resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana". Anem a pams. El monument a Colom fa 60 metres d’alçada, d’aquest, només l’escultura de Colom fa 7 metres. Les dimensions totals d’aquest monument fan impossible traslladar-lo a un museu.

Més avall podeu llegir una breu descripció d’aquest monument, obra de Gaietà Buigas, l’escultura de Colom és obra de Rafael Atché, autor també del monument a Pau Claris situat al Passeig Lluís Companys. El monument a Colom va ser inaugurat el 1888.

Hi ha vegades que la CUP patina, aquesta n’ha estat una. I no són gaire creïbles quan fa un parell de setmanes el grup municipal de la CUP va abstenir-se en la votació sobre la col·locació de l’escultura eqüestre de Franco i la de la Victòria (franquista) a les portes del Born. Podien haver votat en contra de la col·locació de dues escultures franquistes però van abstenir-se. 

Una mica sobre el monument a Colom:

MONUMENT A COLOM

MONUMENT A
COLOM


Data de càrrega: 28 des. 2007

És una de les imatges de Barcelona més coneguda. Fins i tot qui no ha visitat Barcelona mai però si que ha vist imatges amb tota seguretat aquest monument n'era una d'aquestes imatges.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888.
 

Per iniciativa del promotor cultural Antoni Fages i Ferrer, el 1881 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Rius i Taulet, va convocar un concurs per erigir un monument a Cristòfor Colom. Els guanyadors del concurs van ser dos projectes, un de Maurici Auger i l'altre de Gaietà Buigas. Aquest darrer, que tenia un pressupost més ajustat, fou el que finalment es va realitzar. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1888. El monument consta d'una columna de ferro, decorada amb grius i caravel·les i al·legories dels quatre continents, obra de Rossend Nobas. Al capdamunt hi ha l'estàtua de bronze de Colom, de 7,20 m, realitzada per Rafael Atché. Recolzat sobre la bola del món, el seu dit assenyala l'Orient (les Índies). Al seu voltant, en front dels contraforts, hi ha quatre estàtues de pedra representant Catalunya, Aragó, Castella i Lleó; i entre els contraforts, quatre estàtues més de catalans que van ajudar Colom en el seu descobriment: Lluís de Santàngel, financer; fra Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de Margarit, capità de vaixell. Hi ha també vuit lleons, obra d'Agapit Vallmitjana, i vuit relleus amb escenes de la vida de Colom. En total hi van participar més d'una desena d'artistes, d'entre els més reputats de la Catalunya de l'època, i constitueix, per tant, una bona síntesi de l'escultura catalana de la Restauració. 

 

 

LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN

Pero se abstuvo en la votación contra las esculturas franquistas que la alcaldesa Colau quiere colocar en el Born. 

La CUP pide que se retire de su emplazamiento actual el monumento a Colón, situado en la Plaça Portal de la Pau, al final de La Rambla, a tocar del Port (Puerto) de Barcelona. La CUP pide enviar la escultura, la columna, la base y toda la ornamentación a un museo, y sustituir este monumento por otro que represente "un símbolo de la resistencia americana contra el imperialismo, la opresión y la segregación indígena (y afroamericana)". Vayamos por partes. el monumento a Colón mide 60 metros de altura, de éste, sólo la escultura de Colón mide 7 metros. Las dimensiones totales de este monumento hacen imposible trasladarlo a un museo.

Más abajo se puede leer una breve descripción de este monumento, obra de Gaietà Buigas, la escultura de Colón es obra de Rafael Atché, autor también del monumento a Pau Claris situado en el Passeig Lluís Companys. El monumento a Colón fue inaugurado en 1888.

Hay veces que la CUP patina, ésta ha sido una. Y no son muy creíbles cuando hace un par de semanas el grupo municipal de la CUP se abstuvo en la votación sobre la colocación de la escultura ecuestre de Franco y la de la Victoria (franquista) a las puertas del Born. Podían haber votado en contra de la colocación de dos esculturas franquistas pero se abstuvieron. 

Un poco sobre el monumento a Colón: 

MONUMENTO A COLÓN 

Foto más arriba.


Fecha de carga: 28 dic. 2007

Es una de las imágenes de Barcelona más conocida. Incluso quien no ha visitado Barcelona nunca pero si que ha visto imágenes con toda seguridad este monumento era una de esas imágenes.

Visible desde muchos puntos de la ciudad, sea la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo esta escultura ha sido uno de los emblemas de la ciudad. Se encuentra en el Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonesa. Mide un total de 60 metros y la propia escultura de Colón mide unos 7 metros de altura. Debajo de la escultura hay un mirador desde donde podemos ver toda la ciudad y al que podemos acceder con el ascensor que sube por la columna. Gaietà Buigas diseñó el monumento y la escultura es obra de Rafael Atché. Se inauguró el 1 de junio de 1888. 

Por iniciativa del promotor cultural Antonio Fages y Ferrer, en 1881 el Ayuntamiento de Barcelona, ​​presidido por el alcalde Rius i Taulet, convocó un concurso para erigir un monumento a Cristóbal Colón. Los ganadores del concurso fueron dos proyectos, uno de Mauricio Auger y el otro de Gaietà Buigas. Este último, que tenía un presupuesto más ajustado, fue el que finalmente se realizó. Fue inaugurado el 1 de junio de 1888. El monumento consta de una columna de hierro, decorada con grifos y carabelas alegorías de los cuatro continentes, obra de Rossend Nobas. En lo alto está la estatua de bronce de Colón, de 7,20 m, realizada por Rafael Atché. Apoyado sobre la bola del mundo, su dedo señala a Oriente (las Indias). A su alrededor, en frente de los contrafuertes, hay cuatro estatuas de piedra representando Cataluña, Aragón, Castilla y León; y entre los contrafuertes, cuatro estatuas más de catalanes que ayudaron Colón en su descubrimiento: Luis de Santángel, financiero; hermano Bernardo Boil, monje de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrónomo, y Pedro de Margarit, capitán de barco. Hay también ocho leones, obra de Agapit Vallmitjana, y ocho relieves con escenas de la vida de Colón. En total participaron más de una decena de artistas, de entre los más reputados de la Catalunya de la época, y constituye, por tanto, una buena síntesis de la escultura catalana de la Restauración.

9 de set. 2016

ATXES I SEGADORS

ATXES I SEGADORS

ENDAVANT LES ATXES!


 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Diada de 2016 tindrà un himne oficial, “Endavant les atxes!”, obra de Francesc Ribera Titot.

José Domingo, que va ser diputat de C’s al Parlament de Catalunya, i ara és membre del grupuscle ultradretà SCC, va creure que les atxes de les que parla el tema són destrals,  i en la tertúlia de Catalunya Ràdio va afirmar que era, a parer seu, una cançó molt violenta. Però anava errat el senyor Domingo, si s’hagués pres la molèstia en informar-se no hauria fet el ridícul.

Endavant les atxes és una frase feta que significa “la voluntat de prosseguir en una acció, malgrat les dificultats”. Però que són aquestes atxes i quin és l’origen de la dita? Aquestes atxes són uns “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica de quatre blens”, és cert que una atxa també és una petita destral usada pels cavallers medievals, però les atxes de les que parlem són uns ciris. Segons Sapiens les atxes són ciris gruixuts i grossosencapçalaven les comitives funeràries.

 

ELS SEGADORS, SEGONS FERRER MOLINA


 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El diari El Español, dirigit per Pedrojota Ramírez, publica una columna de Ferrer Molina, aquest molest amb la intervenció al Congrés del diputat d’Esquerra, Gabriel Rufián, durant la sessió d’investidura de Rajoy, on Rufián va fer algunes preguntes incisives al candidat Rajoy, preguntes que han molestat molt la caverna mediàtica. Ferrer Molina pregunta a en Gabriel Rufián: “Per què l'Himne d'Espanya que ni tan sols té lletra oficial li irrita tant i un himne com 'Els segadors', que anima segar caps, com fa l'Estat Islàmic, l'emociona tant, senyor Rufián?”.

M’atreveixo a dir que el senyor Ferrer Molina no entén el català, tot i que no ho sé del tot, no conec aquest senyor – ni en tinc ganes de conèixer-lo - i segurament la seva font d’informació deu ser alguna web espanyolista ultradretana, on s’afirma que Els Segadors és un cant a les decapitacions. Cal dir, que cap vers d’Els Segadors parla de tallar caps, és una fal·làcia. El senyor Ferrer Molina ha fet una afirmació que no pot demostrar perquè és fals. El senyor Ferrer Molina quan afirma que Els Segadors parlen de tallar caps menteix, no té dret a al·legar ignorància ja que té al seu abast eines per assabentar-se de la veritat, pot fer servir o no aquestes eines, el que no té dret és a mentir, i encara menys a al·legar ignorància. Si ho ha llegit en alguna web ultra la seva obligació és comprovar si això és cert o no.

 

Alguns sectors de l’espanyolisme polític i mediàtic més ultra intenten atribuir als catalans una propensió a la violència, malgrat que durant els cinc anys que hem fet la Via Catalana, la V, etc. on 1,5 milions de persones o més han omplert carreteres i carrers de Catalunya, i no hem trencat ni una paperera. És molt més del que poden dir els amics del senyor Domingo.

8 de set. 2016

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA


LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso (ex Cap de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TINC UN FISCAL DE CONFIANÇA

 

 

 

 

 

El 7 de juliol de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya i diputada del PP al Parlament de Catalunya – en aquell moment – va mantenir una conversa al restaurant La Camarga amb Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversa molt lamentable gravada per una gravadora dins d’un gerro comprat en una botiga xinesa de tot a 1 euro. La líder del PP a Catalunya i l’examant de Pujol i Ferrusola van parlar dels Pujol, amb el clar propòsit per part de la dirigent pepera d’aconseguir informació sobre el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre la família Pujol, que permetés al PP envestir contra CDC. Com he dit, la conversa entre la política pepera i l’examant rebutjada és lamentable. En un moment donat de la conversa Alicia Sánchez Camacho li diu a Victoria Álvarez: “Tinc un fiscal de confiança”.

Una dirigent d’un partit que parla amb l’examant rebutjada del fill d’un expresident de la Generalitat per treure informació sobre la família d’aquest i de pas sobre un partit opositor que afirma que té al seu servei un fiscal és greu, molt greu, i posa en evidència que el PP fa molt que controla el poder judicial, Montesquieu (separació de poders) ha mort, si més no a Espanya. Però tots sabem que Sánchez Camacho acostuma a desbarrar i a atribuir-se un poder que realment no té.

 


1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

AIXÒ LA FISCALIA T’HO AFINA

 

 

 

 

 

Però es confirmen les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, la falta d’independència judicial i la inexistent separació de poders quan apareix una altra gravació o conjunt de gravacions d’una conversa entre l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) i el llavors Cap de l’Oficina Antifrau – ja cessat – Daniel de Alfonso. En aquestes converses el ministre i el (llavors encara) cap de l’oficina Antifrau parlen amigablement de fabricar informes falsos sobre els opositors polítics, específicament polítics independentistes catalans i politics de Podemos. La fiscalia apareix un altre cop quan en Fernández Díaz li diu en Daniel de Alfonso que “això la fiscalia t’ho afina”. Cal dir, que la majoria d’aquells informes fabricats per la UDEF, dels quals no se’n coneix autor i que eren convenientment filtrats durant les eleccions catalanes no tenien cap credibilitat, i van perjudicar polítics catalans honestos com l’exalcalde Xavier Trias, a qui se li van atribuir comptes a l’estranger, i després es va demostrar que les acusacions eren falses. Els informes falsos de la UDEF van ser convenientment filtrats durant les eleccions a mitjans afins al Règim. Quan després es va demostrar que eren falsos, ni els autors materials dels informes (UDEF), ni els autors “intel·lectuals” i impulsors (Fernández Díaz) ni els mitjans que els van publicar van demanar disculpes. Clar que en aquell moment només hi havia sospites sobre la intencionalitat i l’autoria, si més no, l’autoria “intel·lectual”, però ara sabem que l’autor “intel·lectual” és el ministre de l’Interior del Govern espanyol, en Jorge Fernández Díaz, amb la col·laboració inestimable d’alts funcionaris de l’Estat com l’ex-Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, cessat pel Parlament després de la publicació d’unes converses on els dos personatges es descobreixen al Món com dos conspiradors. Fernández Díaz continua sense dimitir ni ser cessat, el ministre que posa medalles a santes de fusta, prega als peus de la tomba del dictador Franco i fa que un àngel de la guarda, de nom Marcelo, li aparqui el cotxe, aspirava a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà però allà no el volen. Deuen tenir por que espiï al Papa Francesc. De moment es mantingut en el seu càrrec malgrat que fa temps que aquest ministre hauria d’haver estat cessat. L’altre personatge d’aquesta “equació”, en Daniel de Alfonso, va ser cessat pel Parlament de Catalunya, i l’Estat el va premiar reincorporant-lo als Tribunals.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso(ex de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMET “MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS”

 

 

 

 

 

I si ASC ens parlava que tenia fiscals de confiança i en JFD prometia que la fiscalia afina (acusacions falses contra polítics independentistes, ja només ens quedava que la fiscalia ens confirmés tot, i la fiscal general de l’Estat, Cosuelo Madrigal, va fer un discurs davant del Rei Felip VI (uve palito pels amics) on va prometre “mà dura contra els independentistes.

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

 

35 anys després una alta funcionària de l’Estat espanyol, la fiscal general (de confiança) fa que “Homenatge de La Trinca” segueixi estan vigent.

Quatre versos de la cançó “Homenatge”, de La Trinca (Disc: Nou de Trinca (1981):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) Daniel De Alfonso (ex Jefe de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TENGO UN FISCAL DE CONFIANZA

 

 

 

 

 

El 7 de julio de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP en Catalunya y diputada del PP en el Parlament de Catalunya - en ese momento - mantuvo una conversación en el restaurante La Camarga con Victoria Álvarez, ex amante de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversación muy lamentable grabada por una grabadora dentro de un jarrón comprado en una tienda china de todo a 1 euro. La líder del PP en Catalunya y el ex amante de Pujol y Ferrusola hablaron de los Pujol, con el claro propósito por parte de la dirigente pepera de conseguir información sobre el hijo mayor del ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol y Soley, sobre la familia Pujol, que permitiera al PP embestir contra CDC. Como he dicho, la conversación entre la política pepera y la ex amante rechazada es lamentable. En un momento dado de la conversación Alicia Sánchez Camacho le dice a Victoria Álvarez: "Tengo un fiscal de confianza".

Una dirigente de un partido que habla con la ex amante rechazada del hijo de un ex presidente de la Generalitat para sacar información sobre la familia de éste y de paso sobre un partido opositor que afirma que tiene a su servicio un fiscal es grave, muy grave, y pone en evidencia que el PP hace mucho que controla el poder judicial, Montesquieu (separación de poderes) ha muerto, al menos en España. Pero todos sabemos que Sánchez Camacho suele desbarrar y en atribuirse un poder que realmente no tiene.

 


 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

ESTO LA FISCALÍA TE AFINA

 

 

 

 

 

Pero se confirman las carencias democráticas del Estado español, la falta de independencia judicial y la inexistente separación de poderes cuando aparece otra grabación o conjunto de grabaciones de una conversación entre el todavía ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) y el entonces Jefe de la Oficina Antifraude - ya cesado - Daniel de Alfonso. En estas conversaciones el ministro y el (entonces todavía) jefe de la oficina Antifraude hablan amigablemente de fabricar informes falsos sobre los opositores políticos, específicamente políticos independentistas catalanes y políticos de Podemos. La fiscalía aparece de nuevo cuando en Fernández Díaz le dice en Daniel de Alfonso que "esto la fiscalía te afina". Hay que decir, que la mayoría de aquellos informes fabricados por la UDEF, de los que no se conoce autor y que eran convenientemente filtrados durante las elecciones catalanas no tenían ninguna credibilidad, y perjudicaron políticos catalanes honestos como el ex alcalde Xavier Trias, a quien se le atribuyeron cuentas en el extranjero, y luego se demostró que las acusaciones eran falsas. Los informes falsos de la UDEF fueron convenientemente filtrados durante las elecciones a medios afines al Régimen. Cuando después se demostró que eran falsos, ni los autores materiales de los informes (UDEF), ni los autores "intelectuales" e impulsores (Fernández Díaz) ni los medios que los publicaron pidieron disculpas. Claro que en ese momento sólo había sospechas sobre la intencionalidad y la autoría, por lo menos, la autoría "intelectual", pero ahora sabemos que el autor "intelectual" es el ministro del Interior del Gobierno, Jorge Fernández Díaz, con la colaboración inestimable de altos funcionarios del Estado como el ex-Jefe de la Oficina Antifraude de Catalunya, cesado por el Parlamento tras la publicación de unas conversaciones donde los dos personajes se descubren al Mundo como dos conspiradores. Fernández Díaz sigue sin dimitir ni ser cesado, el ministro que pone medallas a santas de madera, reza a los pies de la tumba del dictador Franco y hace que un ángel de la guarda, de nombre Marcelo, le aparque el coche, aspiraba a ser embajador de España en el Vaticano pero allí no lo quieren. Deben tener miedo a que espíe al Papa Francisco. De momento se mantuvo en su cargo pese a que hace tiempo que este ministro debería haber sido cesado. El otro personaje de esta "ecuación", Daniel de Alfonso, fue cesado por el Parlament de Catalunya, y el Estado lo premió reincorporándolo a los Tribunales.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) a Daniel De Alfonso (ex de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMETE "MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS"

 

 

 

 

 

Y si ASC nos hablaba que tenía fiscales de confianza y JFD prometía que la fiscalía afina (acusaciones falsas contra políticos independentistas, ya sólo nos quedaba que la fiscalía nos confirmara todo, y la fiscal general del Estado, Cosuelo Madrigal, hizo un discurso ante el Rey Felipe VI (uve palito para los amigos) donde prometió "mano dura contra los independentistas.


 

 

 

 

 

 

35 años después una alta funcionaria del Estado español, la fiscal general (de confianza) hace que "Homenaje de La Trinca" siga están vigente.

Cuatro versos de la canción "Homenaje", de La Trinca (Disco: Nueve de Trinca (1981):