25 de juny 2015

EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA


EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA

 

 

 

 

 

La notícia diu: El Parlament Europeu no autoritza l’ús del català a la Cambra mentre no sigui llengua oficial de la UE.  El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, afegeix que és” conscient de la importància del català com a llengua regional parlada per molts ciutadans de la UE i el seu estatus constitucional a nivell nacional”. Doncs si, 10 milions de parlants, més parlada que llengües que si són oficials com el maltès, danès o el finés, només per citar-ne algunes. El català, però, no és oficial a Espanya, i diguem que en aquells territoris on si ho és, pateix els atacs de l’Estat espanyol i de partits espanyolistes. El PP s’ha oposat a que el català sigui reconegut pel Parlament Europeu, el PSOE s’hi va comprometre però arribat l’hora de donar suport va trencar la paraula donada.

El reconeixement nacional que Schulz demana és el reconeixement de l’Estat espanyol. Això seria com esperar que un esclavista reconegui drets als seus esclaus o que el PP deixi de defensar el franquisme. Seria un miracle.

Martin Schulz ens està dient que els catalans no som ciutadans de primera de la Unió Europea, igual que la negativa espanyola a respectar la nostra cultura ens diu clarament que som ciutadans d’una colònia espanyola. Gràcies per la confirmació, ja ho sospitàvem.

Quan qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, elfeixista Alejo Vidal-Quadras, va fer unes declaracions on demanava unaintervenció militar a Catalunya i el derrocament manu militari del MHP Mas, va demanar-se al Parlament Europeu que condemnés i cessés aquest personatge sinistre, el Parlament Europeu el va mantenir al càrrec, ni el van reprovar.

Em disculparà el Parlament Europeu si no me’l sento gaire meu, no vull tenir a veure a un organisme que no és capaç de reprovar un dels seus vicepresidents per fer apologia del colpisme. Sempre he anat a votar a totes les eleccions des de que tinc edat per fer-ho, crec que a les primeres que vaig poder votar van ser precisament les del Parlament Europeu de l’any 1989, a les de l’any 1987 no hi vaig perquè no feia els 18 fins uns dies més tard. He anat a votar a totes les eleccions des de llavors, i sempre he criticat la gent que no va a votar, però el Parlament Europeu ens ha menystingut. Jo a les últimes eleccions al Parlament Europeu no hi vaig votar, i no tinc cap intenció votar-hi mai més en eleccions al Parlament Europeu. Tampoc aniré a votar les pròximes eleccions generals espanyoles. Només votaré a les municipals i les del Parlament de Catalunya. Haig d’afegir que si ara féssim un referèndum per votar la sortida de la UE, jo votaria SI.

La UE es va crear per solucionar problemes, al llarg de la seva història va suposar un avenç en molts aspectes, va aconseguir que enemics tradicionals (principalment Gran Bretanya, França i Alemanya) col·laboressin en pau en lloc de solucionar les seves diferències a trets, com havien fet durant segles, però des de final dels anys 90 quan ha anat assumint més poders s’ha anat tornant més inoperant, o encara pitjor, s’ha convertit en una amenaça pels ciutadans europeus, els dirigents de la UE s’han posat al servei dels lobbys. Els actuals dirigents europeus són nans mentals comparats amb els fundadors de l’embrió del que ara és la Unió Europea (la Comunitat Europea del Carbó y l Acer (CECA), la Comunitat Europea de la Energia Atòmica (Euratom) y la Comunitat Econòmica Europea (CEE/CE)). És molt preocupant que el Parlament Europeu, que en teoria ha de defensar valors democràtics, mantingués com a vicepresident algú que defensa el colpisme. Vidal-Quadras,sent vicepresident del Parlament Europeu va faltar el respecte a una delegacióde la Catalunya Nord que visitaven el Parlament Europeu per denunciar el tracteque l’Estat francès dóna a la llengua catalana. Volem pertànyer a una organització, la Unió Europea, que és incapaç de condemnar l’apologia del colpisme i expulsar del seu si al vicepresident del Parlament Europeu, autor de les paraules?

Accepto que la Unió Europea sigui una unió d’Estats, ho accepto, però no accepto aquest menysteniment a la nostra llengua, ni els silencis còmplices del Parlament Europeu amb el colpisme que defensava qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras.

22 de juny 2015

PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO


PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO

 

 

 

 

 

Dado que voy a hablar de políticos españoles voy a escribir este post en la lengua de Cervantes, bueno, en la de Cervantes no, lo haré en la de Camilo José Cela o Paco Umbral. Me perdonarán ustedes si se me escapa algún taco. Lo escribiré en castellano para que me entiendan, vuesas mercedes. Coño, se me ha colado el castellano de Cervantes. Discúlpenme las catalanadas, alguna colaré de manera intencionada, o no.

Empecemos. Ayer vimos a Pedro Sánchez Castejón en un míting, no sé si electoral, preelectoral, postelectoral, o alguna cosa por el estilo. El secretario general del PSOE dijo muchas cosas, de las que hoy nadie se acuerda, lógico, la enorme bandera española situada a espaldas del líder socialista dejó a todos boquiabiertos, esmaperduts, alucinados, de hecho es de lo único que se habla hoy. La derecha mediatica y política le ha dado más palos que a un stick tartar. ¿Que se ha creído este sociata usando los símbolos patrios?, claman. Esa derecha, con el fuero de los españoles franquista marcado a fuego en el culo, que cree que solo se es español si se es católico y de derechas, y a poder ser, del PP. Y viene el advenedizo éste y sale a hacer un discurso con la bandera detrás. Pedro Sánchez Castejón ha cometido un error, ha intentado competir en españolismo con el PP, el partido españolista por inspiración divina, según ellos, claro. Pero a mi la escena me ha recordado a una escena de Paton, la película en la que George C. Scott interpreta al general estadounidense George S. Paton, concretamente aquella en la que aparece en un escenario con la bandera de las barras y estrellas detrás.

Y ha salido Albert Rivera parafraseando a Martin Luther King, diciendo “tengo un sueño” (I have a dream), su sueño puede ser nuestra pesadilla (his dream can be our nightmare). Yo le propongo que cuando visite Berlin diga, parafraseando a Kennedy en 1961 “Ich bin ein Berliner” (soy berlinés). Cuando Rivera limitaba sus actividades políticas era considerado en España el español en tierra de herejes catalanes, ahora que ha decidido trasladar sus ambiciones políticas desde las colonias a la capital del Imperio, es “ese catalán” de las colonias que quiere ser presidente de España, y el muchacho se ve obligado a demostrar que es un español de pro, no uno de esos indígenas herejes de la colonia del nordeste, repitiendo aquello tan español de “Ich bin ein Spanier, Spanier, Spanier, lo lo lo”, perdón, él diria “soy español, español, español, lo lo lo”.

Y acabaré con Rajoy y el Partido Popular. El podría parafrasear a Churchill, aunque en su caso la frase más famoso del Primer Ministro británico quedaría adaptada de la siguiente manera: “Nunca tan pocos robaron tanto a tantos”.

Yo parafrasearé a Cicerón.
¿Hasta cuando, políticuchos de tres al cuarto, abusaréis de nuestra paciencia?
¿Hasta cuando seguiréis riéndoos de nosotros?
¿Cuando acabarán estas desvergüenzas vuestras?

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005


RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

 

 

 

 

 

En un principi Déu va crear… bé, tampoc no cal anar tan enrere en el temps, tot va començar el 2005. A finals de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un projecte d’Estatut nou, el projecte va ser aprovat per tots els partits excepte el PP que s’hi va oposar a tot. El següent pas era que el projecte fos discutit per les Corts espanyoles, el PP va fer mans i mànigues per impedir que arribés ni tan sols a ser discutit, però el projecte d’Estatut va entrar a les Corts espanyoles, i li van passar el ribot d’Alfonso Guerra. Mentre el text era esquarterat i trinxat a les Corts, el PP feia soroll al carrer, recollia signatures, invitava a fer boicots. Rajoy va quedar retratat amb les caixes amb les signatures recollides pels carrers de les Espanyes, signatures que en paraules del mateix Rajoy eren signatures “contra Catalunya. I per si tot això no fos prou, hi va haver remor de sabres, un generalot va sortir advertint que si l’Estatut s’aprovava ells haurien d’intervenir, i això amb l’historial colpista dels militars espanyols no és cap broma. Les paraules del generalot colpista van arribar a l’oïda del New York Times, que va recordar aquest passat colpista dels militars espanyols en aquell article titulat “Army Troglodytes in Spain" -Trogloditas del Ejército en España -. Qui llavors era el Cap de l’Oposició, i actualment és President del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, no només no va condemnar les paraules del generalot, va considerar-les normals i hi va donar suport

Les Corts espanyoles van trinxar el projecte de l’Estatut de 2005. El text del que quedava d’aquell projecte de l’Estatut, ara ja Estatut de 2006, s’havia de votar en referèndum, i el PP va decidir provar per tots els mitjans d’impedir que l’Estatut fos votat pels catalans. El PP també s’hi va oposar a que es votés, però era el que marcava la llei. L’Estatut va ser aprovat, tot i que hi va haver molta abstenció. I finalment va ser sancionat pel Cap d’Estat.

I va venir Mariano Rajoy i va dir que ell estava pel damunt de tots, del Parlament de Catalunya, dels partits del Parlament de Catalunya, de les Corts espanyoles, dels partits de les Corts espanyoles, del poble de Catalunya i del Cap d’Estat, i van presentar un recurs. I aquí estem.

El Tribunal Constitucional va fer allò que el PP no havia pogut fer, 12 senyors i senyores que entre viatges a la República Dominicana i anar a mirar corrides de toros a la Maestranza de Sevilla, van trigar quatre anys a fer la feina bruta del PP. 12 senyors dels quals un va morir, i una part important d’ells van mantenir-se en el càrrec malgrat estar amb el mandat conclòs, i per tant podria dir-se que van emetre una sentència en fals,

Aquella sentència de l’Estatut de l’any 2010 va venir seguida d’altres sentències que van anar retallant els nivells d’autonomia política. Des de llavors el PP ha recorregut totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. En el moment que s’aprova la llei la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho agafa el primer AVE que surt cap a Madrid i es presenta al T.C. (que vol dir Tribunal Constitucional, tot i que molts sospitem que vol dir Tribunal de Confiança d’Alicia Sánchez Camacho), aquell edifici amb forma de dalek, forma molt apropiada per a una institució que cada vegada que emet una sentència contra Catalunya sembla que cridi “Exterminate.

Un fet curiós és que el Tribunal que es presenta com a garant del compliment de les lleis, i que, juntament amb d’altres tribunals, el TSJC, per exemple, exigeix a Catalunya el compliment de les lleis espanyoles, és el mateix tribunal que considera que l’Estat no té cap obligació de complir els acords signats amb Catalunya. És a dir, l’intèrpret de la Llei diu que només una part té obligacions, Catalunya, que l’Estat pot fer el que li surti dels collons.

Després surten els polítics espanyols dient que no entenen la raó que porta a cada dia més catalans a voler la independència, intenten justificar-ho adduint que això és producte de l’adoctrinament, que ells, els polítics espanyols o els seus tribunals arbitraris, o els seus generalots colpistes, o els seus mitjans de comunicació que ens diuen el nom del porc dia si i dia també, que tots ells no són responsables de l’actual situació.

Si que la tenen, tenen tota la culpa, qui ara és president del Govern espanyol va dedicar-se a recollir signatures contra Catalunya. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en aquella època va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: ¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa ysonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)."

No diré que Rajoy va cometre un error quan va fer el que va fer. Tot el que va fer des de 2005 fins el present ha estat una agressió planificada. On si que crec que Rajoy s’ha equivocat ha estat quan ha cregut que se’ns podia pixar al damunt i que no respondríem. Hem respost. I Rajoy no entén res, no entén que hi hagi 2 milions de persones que vagin a votar en una consulta que ell i els seus tribunals van prohibir, van prohibir però no van poder impedir que es realitzés. Per cert, van prohibir la consulta del 9N, que era alegal, però vull recordar que Rajoy i la seva camarilla van intentar que no se celebrés el referèndum on vam votar l’Estatut de 2006 amb l’argument que si de cas havien de votar tots els espanyols, és a dir, el senyor que es presenta com l’adalil de les legalitats constitucionals pretenia passar-se pel folre la legalitat vigent, perquè certament, a Catalunya, l’Estatut s’ha d’aprovar en referèndum, igual que amb alguns altres Estatuts d’altres comunitats autònomes espanyoles, però no amb tots.

Si realment Rajoy es cregués el que diu mai no hauria recollit signatures contra Catalunya, un governant, en aquell moment Cap de l’Oposició no pot recollir signatures contra el que ell mateix diu que es una part d’Espanya, o contra els ciutadans d’aquest territori, això és racisme. I el racisme de Rajoy està confirmat. Com el seu mentor, el joseantoniano Aznar , en Rajoy creu que hi ha individus i grups superiors a uns altres. Article1 i article 2 . Quan Rajoy recollia signatures i quan va presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya ho estava fent amb el convenciment que ell, Rajoy, era superior als indígenes catalans. Quan el sinistre ministre Wert parlava d’espanyolitzar nens catalans ho feia en la creença que l’espanyol és superior al català, i que aquest, el català, ha de ser convertit en espanyol, reconeixent, doncs, que els catalans no som espanyols, evangelitzar en l’espanyolisme i l'espanyolitat, de la mateixa manera que van ser obligats a convertir-se en cristians catòlics durant la reconquesta, aquelles persones que tenien altres creences religioses, i després van perseguir els sospitosos de ser falsos conversos.

El nacionalisme espanyol és racista, violent i intolerant. Desitjarien una Espanya monolingüe, culturalment homogènia, i ideològicament idiotitzada, sense cap diferència des del Pirineu i el Cantàbric fins l’Estret de Gibraltar. No cal anar a buscar exemples fora d’Espanya, Espanya i els seus governants ens han demostrat repetidament que el seu propòsit es crear una societat homogènia, intenció, perquè no hi ha cap societat homogènia.

Feu una prova, aneu a només vint quilòmetres del vostre municipi, aneu a la comarca del costat, veureu que fins i tot en el parlar hi ha diferències, i això és una riquesa cultural i lingüística. Imagineu si feu un viatge de cent, de cinc-cents o de mil quilòmetres, trobareu una gran riquesa d’accents i costums, i això és el que als Rajoy d’Espanya no els agrada.

Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa el 2005, des de llavors hem fet la Via Catalana (2013) que va travessar Catalunya de nord a sud (o de sud a nord) amb xifres que ballaven entre els 400.000 del Ministeri de l’Interior espanyol i el 1,6 milions del Departament d’Interior de la Generalitat. Jo hi vaig ser, i la xifra més creïble és la de la Generalitat. Ho explico. De nord a sud són 400 kilòmetres, 400.000 metres, si només hi hagués una persona cada metre, la xifra del Govern espanyol seria certa, però a la majoria dels trams es veia que a cada metre hi havia tres o quatre persones, i a la majoria dels trams es veien dues o més fileres de persones. El 2014 vam dibuixar una enorme V als carrers de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes van omplir-se de persones, 400.000 segons el Govern espanyol, 1,6 milions la Guàrdia Urbana (dir que les xifres de la Guàrdia Urbana tendeixen sempre a ser a la baixa). I el 9N vam anar a votar 2,3 milions de persones. I el Govern dels senyor Rajoy l’únic que va saber fer era dir que tot era il·legal, va intentar buscar lleis que emparessin una prohibició de la Via Catalana, de la V i del 9N, però nosaltres vam unir El Pertús amb Alcanar agafats de les mans, i vam omplir la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, i vam omplir urnes, i el Govern d’Espanya, presidit pel senyor que recollia signatures contra Catalunya, s’ho va haver de mirar impotent i enrabiat. I aquest any omplirem la Meridiana, i el senyor que recollia signatures contra Catalunya s’ho haurà de mirar impotent.

El Rajoy del segle XIX, Cánovas del Castillo va dir: “Cuba no serà mai independent” el 21 de novembre de 1896. En opinió de Cánovas del Castillo el tema de l’independentisme cubà s’acabava amb el mètode tradicional del nacionalisme espanyol, assassinant els líders independentistes: “Para acabar con la insurrección en Cuba sólo hacen falta tres balas, una para Martí, otra para Maceo y otra para Gómez", va dir. Cuba, però, va independitzar-se d’Espanya dos anys més tard.

Si els polítics espanyols no fossin tan ignorants no repetirien els mateixos errors dels seus predecessors. Rajoy no pot esperar ens oblidem que ens va faltar el respecte. Ell té l’Estat a les seves mans, nosaltres tenim la raó. L’any 2005 Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa, des de llavors han omplert el canó amb tota la metralla i la pólvora que han pogut trobar, i el canó els acabarà explotant a la cara.

Diuen que errar és humà però perseverar en l’error és diabòlic (Errare humanum est, sed perseverare diabolicum), i Rajoy persevera en l’error que han comés tots els governants espanyols des d’Olivares. Tots ells van intentar fer tot el mal que van poder a Catalunya, però ells han desaparegut, Catalunya segueix existint.

L’any 2005 Mariano Rajoy va obrir la caixa dels trons, ens va faltar el respecte, i ara és incapaç d’entendre perquè ens volem independitzar i quina és la seva responsabilitat que s’hagi arribat a aquest punt de trencament. I no ho entendrà mai perquè com tots els que han governat Espanya és un talòs que es pensa que davant d’un problema la solució és emprar la força bruta. Afegir que els 23 Estats que es van independitzar del Regne d’Espanya els hauria de demostrar als governants espanyols que enviar l’exèrcit a reduir els "indígenes" no serveix per impedir cap procés d’independència.

20 de juny 2015

ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts". / ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

 

 

 

 

 

Fa una setmana van prendre possessió els nous regidors que havien sortit escollits a les eleccions municipals. A les poques hores Guillermo Zapata, regidor de AhoraMadrid, que havia de ser regidor de cultura va haver de plegar quan es van publicar unes piulades de quatre anys enrere molt desafortunades. Ell va intentar justificar que el tema s’havia tret de context, però el cert és que les piulades són molt desafortunades. Zapata va dimitir del càrrec de regidor de cultura, però continua com a regidor.

Perfecte, ha dimitit, llàstima que no segueixin el seu exemple tots els polítics que fan piulades del mateix estil o declaracions semblants, encara que suposo que en el cas d’alguns partits això seria un problema, s’acabarien quedant sense gent. Hi ha partits on una piulada, vàries piulades o unes declaracions desafortunades fan que hagis de dimitir o que et cessin. Hi ha partits on fer declaracions i piulades desafortunades tenen premi. I si les declaracions són contra els catalans el premi és un ascens dins del partit.

Si Zapata d’AhoraMadrid, partit de radicals, comunistes i menjacapellans, segons el PP i els mitjans afins al PP, va dimitir per pixar fora de test fa quatre anys, Andrea Levy Soler, del PP, partit d’ordre, de centre (això no s’ho creuen ni ells), ha estat ascendida de tertuliana professional en representació del partit del Règim a vicesecretària d’estudis i programes del Règim Rajoyista. Levy, que quan el professor Sala i Martin li va preguntar si era delPP, durant una tertúlia de RAC1, va abandonar la tertúlia enfurismada ipresentant-se com una víctima, el líder suprem del PP i cabdill d’Espanya (per la gràcia d’Aznar) l’ha ascendit. I com s’ha guanyat l’ascens l’ara vicesecretària d’estudis i programes del Règim?. La catalanofòbia sempre té premi en alguns partits. I Levy va guanyar-se l’ascens amb aquesta piulada: "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

No és el primer cop que des del nacionalisme espanyol s’amenaça Catalunya posant com exemple el que va succeir a l’Antiga Iugoslàvia, on els serbis per impedir la descomposició de Iugoslàvia van decidir fer la guerra total. D’acord, tots els bàndols van matar, però la guerra la van iniciar els serbis que s’havien quedat amb el gruix de l’exèrcit iugoslau, i volien mantenir l’status quo existent. Andrea Levy recorda el que va succeir a Kosovo, això seria extensible al que va succeir a tot l’Antiga Iugoslàvia. A Levy caldria recordar-li que Milosevic, Karadzik i Mladic, les tres figures responsables d’aquell horror van acabar jutjades per crims contra la Humanitat a L’Haia. Si ella amenaça que el seu Estat està disposat a perpetrar crims contra la humanitat a Catalunya, caldrà dir-li que el futur del seu líder suprem és una garjola i ser considerat criminal de guerra.

A Levy no li calia anar tan lluny per anar a buscar exemples d’atrocitats, no calia que sortís d’Espanya, i de fet, sent barcelonina, hauria de recordar que la seva ciutat ha estat víctima dels crims comesos per l’exèrcit espanyol des de les atrocitats dels Terços a la Guerra dels Segadors a totes les atrocitats perpetrades 70 anys després o els periòdics bombardejos de Barcelona efectuats des del Castell de Montjuïc, cortesia del Regne d’Espanya, i que el seu partit no ha condemnat mai el franquisme, més aviat tot el contrari.

Per cert, vull recordar que la majoria de les Repúbliques ex Iugoslaves s’han integrat a la Unió Europea, Sèrbia, responsable de les atrocitats encara no, Kosovo encara tampoc per l’oposició d’Espanya. Si Espanya volgués fer el mateix a Catalunya que va fer Sèrbia que pensin en les conseqüències. Qui seria expulsada de la Unió Europea i de tots els organismes internacionals seria el Regne d’Espanya, els seus governants serien reclamats per L’Haia per ser jutjats per crims contra la Humanitat, i patiria la marginació internacional durant molts anys. És a dir, els mals que ells poguessin infringir a Catalunya amb les armes, ells els patirien en forma de sancions i la marginació internacional. Senyoreta o senyora Levy, és molt covard llançar una amenaça tan greu, amagar-se i presentar-se com una víctima.

Mentre els independentistes volem fer un procés pacífic, democràtic i sense incidents cap a la independència del nostre país, el nacionalisme espanyol continua sense fer cap proposta, cap ni una, que haurien de complir, per cert, i això de complir acords no forma part de l’ADN del nacionalisme espanyol, només recorren a les amenaces, de moment només són amenaces, d’emprar la violència contra nosaltres. El nacionalisme espanyol està assedegat de sang, fa 40 anys que no maten ningú, 79 anys que no prenen el poder amb les armes, no els cal, fa 79 anys que el nacionalisme espanyol més ranci governa Espanya, no els cal derrocar cap govern a trets perquè ells ja tenen el poder, però la violència que és la seva droga, els empeny a desbarrar, de moment, ho porten als gens. Res no s’assembla tant a un nacionalista espanyol de dretes com un nacionalista espanyol d’esquerres, fins i tot gent que aparentment hauria de tenir una mica més d’humanitat, els surt el nacionalistaespanyol que porten dins, i defensen que s’hagi de bombardejar Barcelona,em refereixo a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy és jove, no pertany a aquesta generació que va néixer i créixer en ple franquisme, però és dirigent d’un partit fundat per exministres franquistes, i d’allò que es mama es cria. La criatura s’ha format en el vell nacionalisme espanyol que creu que la violència és el recurs per a solucionar tots els problemes. Veient els nous nomenaments fets per Rajoy veig que el PP té garantit seguir sent el partit hereu del franquisme.

Seguint l’exemple de Gregorio Zapata que va dimitir del càrrec per desbarrar també Andrea Levy hauria de dimitir o ser cessada pel seu cap, i sortir públicament a demanar disculpes. No s’hauria de premiar amb un càrrec una persona que defensa la violència contra Catalunya.

Demano la dimissió o el cessament immediat d’Andrea Levy.

 

 

 

 

 

 

 

 

ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

 

 

 

 

 

Hace una semana tomaron posesión los nuevos concejales que habían salido elegidos en las elecciones municipales. A las pocas horas Guillermo Zapata, concejal de AhoraMadrid, que había de ser concejal de cultura tuvo que dimitir cuando se publicaron unos tweets de cuatro años atrás muy desafortunados. Él intentó justificar que el tema se había sacado de contexto, pero lo cierto es que los tuits son muy desafortunados. Zapata dimitió del cargo de concejal de cultura, pero continúa como concejal.

Perfecto, ha dimitido, lástima que no sigan su ejemplo todos los políticos que hacen tweets del mismo estilo o declaraciones similares, aunque supongo que en el caso de algunos partidos esto sería un problema, se acabarían quedando sin gente. Hay partidos donde un tuit, varias tweets o unas declaraciones desafortunadas hacen que tengas que dimitir o que te cesen. Hay partidos donde hacer declaraciones y tweets desafortunados tienen premio. Y si las declaraciones son contra los catalanes el premio es un ascenso dentro del partido.

Si Zapata de AhoraMadrid, partido de radicales, comunistas y comecuras, según el PP y los medios afines al PP, dimitió por mear fuera de tiesto hace cuatro años, Andrea Levy Soler, del PP, partido de orden, de centro (eso no se lo creen ni ellos), ha sido ascendida de tertuliana profesional en representación del partido del Régimen a vicesecretaria de estudios y programas del Régimen Rajoyista. Levy, que cuando el profesor Sala i Martin le preguntósi era del PP, durante una tertulia de RAC1, abandonó la tertulia enfurecida ypresentándose como una víctima, el líder supremo del PP y caudillo de España (por la gracia de Aznar) la ha ascendido. ¿Y como se ha ganado el ascenso la ahora vicesecretaria de estudios y programas del Régimen?. La catalanofobia siempre tiene premio en algunos partidos. Y Levy se ganó el ascenso con este Tweet: "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

No es la primera vez que desde el nacionalismo español se amenaza Catalunya poniendo como ejemplo lo que sucedió en la Antigua Yugoslavia, donde los serbios para impedir la descomposición de Yugoslavia decidieron hacer la guerra total. De acuerdo, todos los bandos mataron, pero la guerra la iniciaron los serbios que se habían quedado con el grueso del ejército yugoslavo, y querían mantener el status quo existente. Andrea Levy recuerda lo que sucedió en Kosovo, eso sería extensible a lo que sucedió en todo la Antigua Yugoslavia. A Levy habría recordarle que Milosevic, Karadzik y Mladic, las tres figuras responsables de aquel horror terminaron juzgadas por crímenes contra la Humanidad en La Haya. Si ella amenaza que su Estado está dispuesto a perpetrar crímenes contra la humanidad en Catalunya, habrá que decirle que el futuro de su líder supremo es una cárcel y ser considerado criminal de guerra.

A Levy no le hacía falta ir tan lejos para ir a buscar ejemplos de atrocidades, no era necesario que saliera de España, y de hecho, siendo barcelonesa, debería recordar que su ciudad ha sido víctima de los crímenes cometidos por el ejército español desde las atrocidades de los Tercios en la Guerra de los Segadores a todas las atrocidades perpetradas 70 años después o los periódicos bombardeos de Barcelona efectuados desde el Castillo de Montjuïc, cortesía del Reino de España, y que su partido no ha condenado nunca el franquismo , más bien todo lo contrario.

Por cierto, quiero recordar que la mayoría de las Repúblicas ex Yugoslavas se han integrado en la Unión Europea, Serbia, responsable de las atrocidades aún no, Kosovo todavía tampoco por la oposición de España. Si España quisiera hacer lo mismo en Catalunya que hizo Serbia que piensen en las consecuencias. Quien sería expulsada de la Unión Europea y de todos los organismos internacionales sería el Reino de España, sus gobernantes serían reclamados por La Haya para ser juzgados por crímenes contra la Humanidad, y sufriría la marginación internacional durante muchos años. Es decir, los males que ellos pudieran infringir en Catalunya con las armas, ellos los sufrirían en forma de sanciones y la marginación internacional. Señorita o señora Levy, es muy cobarde lanzar una amenaza tan grave, esconderse y presentarse como una víctima.

Mientras los independentistas queremos hacer un proceso pacífico, democrático y sin incidentes hacia la independencia de nuestro país, el nacionalismo español continúa sin hacer ninguna propuesta, ninguna, que deberían cumplir, por cierto, y eso de cumplir acuerdos no forma parte del ADN del nacionalismo español, sólo recurren a las amenazas, por el momento sólo son amenazas, de emplear la violencia contra nosotros. El nacionalismo español está sediento de sangre, hace 40 años que no matan a nadie, 79 años que no toman el poder con las armas, no les hace falta, hace 79 años que el nacionalismo español más rancio gobierna España, no necesitan derribar ningún gobierno a tiros porque ellos ya tienen el poder, pero la violencia que es su droga, los empuja a desbarrar, de momento, lo llevan en los genes. Nada se parece tanto a un nacionalista español de derechas como un nacionalista español de izquierdas, incluso gente que aparentemente debería tener un poco más de humanidad, lessale el nacionalista español que llevan dentro, y defienden que se debabombardear Barcelona cada 50 años​​me refiero a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy es joven, no pertenece a esta generación que nació y creció en pleno franquismo, pero es dirigente de un partido fundado por exministros franquistas, y de lo que se mama se cría. La criatura se ha formado en el viejo nacionalismo español que cree que la violencia es el recurso para solucionar todos los problemas. Viendo los nuevos nombramientos hechos por Rajoy veo que el PP tiene garantizado seguir siendo el partido heredero del franquismo.

Siguiendo el ejemplo de Gregorio Zapata que dimitió del cargo por desbarrar también Andrea Levy debería dimitir o ser cesada por su jefe, y salir públicamente a pedir disculpas. No se debería premiar con un cargo a una persona que defiende la violencia contra Catalunya.

Pido la dimisión o el cese inmediato de Andrea Levy.
 

19 de juny 2015

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA


MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.

18 de juny 2015

EL MEU AVI TENIA RAÓ


EL MEU AVI TENIA RAÓ

 

 

 

 

 

Narcís Serra i Carme Chacón s’assemblen molt, no físicament, és clar, però si que tenen molt en comú. Tots dos són o han estat del PSC-PSOE, són catalans i han estat ministres de defensa del Govern d’Espanya, ell amb Felipe González, ella amb Rodríguez Zapatero. Tenen en comú haver estat ministres de defensa sense haver fet el servei militar, ell se’n va lliurar per ser miop, ella per ser dona.

I tots dos han tingut un final poc digne. Serra va arribar a presidir Caixa de Catalunya – Catalunya Caixa, que ha acabat intervinguda per l’Estat, ell està sota investigació per mala gestió i haver cobrat sous excessius quan la caixa que dirigia estava fent fallida. Chacón de seguida va oblidar que era catalana i diputada per Barcelona, per guanyar-se l’estimació a les Espanyes va preferir callar durant un temps, oblidant que era diputada per Barcelona, i després ha tingut una desafortunada reaparició en un acte organitzat pel grupuscle ultradretà Societat Civil Catalana.

El meu avi tenia raó, la tenia quan criticava Serra, de qui no tenia gaire bona opinió. Al meu avi no li agradaven gaire aquests catalans que quan trepitgen Madrit (si, amb T, després ho explico) pateixen una mena de mutació que els fa fer tota mena de gestos i proclames de la seva espanyolitat per fer-se perdonar que són catalans.

Nota: Madrit, amb T, fa referència al Madrid oficial, el Madrid dels governants llunyans física i/o mentalment de Catalunya, el Madrid dels funcionaris “colonials”, dels militars que arriben creient-se superiors als indígenes, etc.

Els imperis solien agafar els indígenes i criolls per educar-los segons els costums de l’imperi i alienar-los completament dels territoris dels quals eren originaris i als quals tornarien com a funcionaris de nivells intermedis, no ens pensem mai que l’imperi permetrà que un d’aquests nadius o criolls reeducats en els costums de l’imperi arribin gaire amunt, sempre seran sospitosos, per molt que alguns d’ells vulguin ser més durs amb els nadius que els imperials.

Veure Carme Chacón intentant guanyar-se el favor de l’imperi és trist, la veiem volen ser més espanyola que l’estanquera, perdó, que la bandera, proclamant dia si i dia també la seva espanyolitat, i si això suposa assistir a actes d’organitzacions ultradretanes espanyoles, endavant.

Cap polític català hauria d’estar més d’una legislatura a Madrit, i fins i tot en el temps que hi siguin, romandre el mínim temps possible, tornant immediatament a Catalunya cada cop que s’acabin les sessions parlamentàries, sinó després veiem estranyes mutacions en aquests diputats i senadors. Alguns obliden que han estat escollits per defensar els interessos de la seva circumscripció electoral (Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona), no per defensar la “una, grande y libre” davant dels catalans.

 

Chacón va ser escollida diputada per Barcelona a les llistes del PSC. Arribà a Madrit i patí una mutació que li provocà amnèsia, ja no recordava que era diputada per Barcelona, ni del PSC, ni socialista, s’havia espanyolitzat hagués passat per la màquina d’espanyolització del doctor Wert. Quan la van fer ministra d’habitatge va legislar per agilitzar els desnonaments, i quan la van fer ministra de defensa de l’Imperi espanyol, es va embolicar amb l’estanquera i cavalcant a lloms de la cabra de la Legió va completar el seu pas al costat fosc. Des de llavors s’ha vist na Chacón en actes de SCC, al costat de l’espanyolisme més ranci i de l’ultradreta espanyola més recalcitrant. El virus de l’espanyolisme ranci que afecta na Chacón també ha causat estralls entre altres membres del PSC.

I tot el que he dit és aplicable a d’altres diputats, per exemple, en Josep Antoni Duran i Lleida, massa anys vivint al Palace de Madrid/Madrit, l’home veu perillar aquest privilegi si es proclama la independència. Crec que se li podria oferir ser ambaixador de Catalunya a Espanya, i que segueixi allà. Trenta anys a Madrit han tingut conseqüències. És un altre diputat català que no representa els interessos dels catalans davant Madrit, sinó al revés, ell defensa els interessos de Madrit davant dels catalans.

Chacón hauria d’anar amb compte, el virus de l’espanyolisme, l’està convertint en una còpia de Sánchez Camacho, abans era una promesa política però el seu pas per Madrid, un comença ordenant un “capitán, mande firmes” a lloms de la cabra de la Legió i acaba assistint a actes de l’ultradreta espanyola al costat de la diputada filla d’un guàrdia civil d’infausta memòria en algun poblet pescador de la costa catalana, d’en Naranjito lerrouxista i de gent que assalta seus de la Generalitat a la capital de l’Imperi.

EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME


EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Comencem amb la notícia: El Partit Popular ha rebutjat les proposicions no de llei de PSOE i l’Esquerra Plural que comminaven l’Estat a retirar la simbologia franquista present a moltscarrers i edificis, així com al canvi de nom d’aquells carrers dedicats a franquistes que encara resten a les Espanyes. El PP s’ha negat a retirar els honors que l’Estat franquista va concedir a Franco, familiars i tota la seva camarilla, és a dir, que es van concedir ells mateixos. Les tres mocions han rebut el suport de tots els grups, excepte el Partit Popular. El diputat Ricardo Sixto, d’IU-ICV, demanava en una de les proposicions l’eliminació de tots els monuments que exalten el franquisme existents a Alacant, així com un escut que hi ha en una vidriera de la sucursal del Banc d’Espanya a Alacant, i també es demanava el canvi de noms dels carrers que encara mantenen noms de franquistes.

El PP no ha trencat amb el costum d’oposar-s’hi emparant-se en arguments jurídics, es veu que les lleis a Espanya protegeixen la simbologia feixista, algú s’ho hauria de fer mirar, i adduint que molts d’aquests monuments són propietat dels municipis, no de l’Estat. En això si que té raó. Els noms dels carrers és un tema que només correspon als ajuntaments, però recordar que els plens municipals que els van posar no eren democràtics, aquells alcaldes i regidors que imposaven la medalla d’or de la ciutat o que nomenaven alcalde perpetu el dictador, eren alcaldes i regidors nomenats a dit pel dictador. Molts municipis han anul·lat aquests honors i títols, sempre amb l’oposició dels regidors del Partit Popular.

A la ciutat de Barcelona el nomenclàtor ha estat netejat de franquistes impresentables, les condicions per rebre l’honor de tenir un carrer a Barcelona és haver mort fa cinc anys, exceptuant que el personatge rebés la medalla d’honor de la ciutat, i en aquest cas es redueix a dos, però cal estar mort.

Normativa del nomenclátor de Barcelona:

Qui pot fer propostes de nom
Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació... i també, és clar, el propi Ajuntament.
Les propostes de nom es poden enviar a l'alcalde de Barcelona, al regidor de Cultura o a l'adreça electrònica: Correu electrònic.

Normativa
Entre diverses normes de menor importància, cal destacar la següent: per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat.



A la ciutat de Barcelona s’ha eliminat quasi tota, repeteixo, quasi tota la simbologia franquista, encara queden algunes plaques del Ministeri de l’habitatge amb el jou i les fletxes, s’han eliminat monuments franquistes com el monòlit a Primo de Rivera que hi havia a l’Avinguda Josep Tarradellas  o s’han eliminat els elements franquistes d’alguns monuments com el Cinc d’Oros. D’altres monuments franquistes menys coneguts per trobar-se una mica amagats, com un monument que hi ha al Castell de Montjuïc del qual van eliminar una part de la simbologia franquista.

El PP ens té acostumats a sortir en defensa del franquisme i la seva simbologia, en aquells ajuntaments on el PP té majoria absoluta es refussen totes les mocions per canviar noms franquistes de carrers per noms més potables, o eliminar monuments, o anul·lar honors, en aquells ajuntaments on el PP és minoria els regidors pepers sempre voten en contra d’aquestes mocions, alguns amb justificacions delirants.

Quan el Parlament de Catalunya va votar una condemna del franquisme, els diputats de PP i C’s van abandonar l’hemicicle per no haver de votar la moció. Si votaven a favor de la moció hauria estat votar contra les seves pròpies arrels ideològiques, i votar en contra els hauria significat com a franquistes, com si algú a hores d’ara en tingués algun dubte que ho són.

La idea que a Espanya no hi ha un partit d’ultradreta important, com a França seria el Front Nacional, és errònia, el que a Espanya no existeix és un gran partit conservador com el Partit Conservador britànic o la CDU alemanya, el PP és un partit que recull tot l’espectre des del centre fins a la dreta més extrema, i és evident que per les seves pròpies arrels fundacionals no és un partit de centre, ni de dreta homologable a les dretes civilitzades europees, és un partit franquista que no se n’amaga gens, ho neguen amb la boca petita però els gestos evidencien que són el que són.

El PP va ser fundat per exministres franquistes, el més rellevant de tots, Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme (1962-1969), entre d’altres càrrecs. Altres dirigents pertanyen a famílies franquistes. No ens hem de sorprendre, doncs, que es neguin a condemnar un règim amb el que tenen lligams ideològics i familiars, per a molts pepers condemnar el franquisme seria renegar dels seus propis pares.

Però no oblidem una cosa, si aquesta gent continua remenant les cireres és perquè una part important de la societat espanyola els vota.

Eliminar el franquisme de la societat espanyola crearia un problema enorme ja que l’alt funcionariat de l’Estat, l’Exèrcit, els Cossos de Seguretat de l’Estat i la Justícia n’estan plens de franquistes. A Espanya expulsar el franquisme de les estructures de poder de l’Estat seria en aquests moments impossible.

Puc entendre que l’Estat espanyol no vulgui jutjar ni condemnar, encara que només sigui simbòlicament, el franquisme, puc entendre que l’Estat espanyol no es vulgui jutjar ni condemnar a ell mateix, però l’assumpte en més greu encara, l’Estat espanyol, els seus poders, es neguen a entregar a franquistes reclamats per la Justícia d’altres països. D’això se’n diu complicitat.

16 de juny 2015

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS


FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

 

 

 

 

 

Una de les coses que més em molesta quan veig els informatius espanyols és aquesta dèria dels locutors de titllar de radicals a tots els partits d’esquerra, en canvi mai diuen els corruptes del PP, els neolerrouxistes de Ciudadanos, etc., però si que parlen dels filoetarres de Bildu, dels radicals de la CUP...

Fent això aquests mitjans, i m’estic referint especialment als informatius d’Antena 3, aplicable als de les altres cadenes espanyoles (Telecinco, Cuatro, La Sexta, TVE), cadenes que empren el mateix llenguatge del Govern espanyol. Podríem dir que aquestes cadenes són cadenes afins al neofranquista (potser no tan neo) Govern del PP usen el llenguatge oficial del Règim?

L’ús del llenguatge és important. Les notícies haurien de ser neutrals en el tractament dels fets però no són gens neutrals en el moment que posen qualificatius a totes les forces polítiques que no combreguen amb la ideologia del partit del govern (central), la ideologia del PP.

Quan poses un epítet a totes les forces polítiques estàs creant un prejudici, sovint prejudici fals o erroni. Per exemple, és habitual que la premsa espanyola parli de nacionalistes bascos i nacionalistes catalans però mai qualifiquen de nacionalistes espanyols a forces espanyoles que ho són, els mateixos partits espanyols solen amagar-se darrera del terme constitucionalistes.

Tots hem vist al PP i a C’s – que es presenten com gent d’ordre - negar-se a condemnar el franquisme, comprensible en el cas del PP, ja que és un partit que té les arrels profundament unides al Règim franquista, a Catalunya, i això a ells no els fa cap maleïda gràcia – que s’hi posin fulles – ens referim al partit Ciudadanos amb el terme lerrouxista o neolerrouxista, ja que aquesta és la ideologia (demagògia anticatalana, espanyolisme a ultrança, anticlericals i antimonàrquics (això ja no)) del partit d’Albert Rivera. Tots coneixem l’historial sinistre del lerrouxisme original, no només la demagògia anticatalana i l’espanyolisme, també la corrupció.

Seria d’agrair que els mitjans espanyols deixessin de posar etiquetes als partits no afins al Govern espanyol, o que també posin etiquetes al PP, Ciudadanos o UPyD. Va, els ajudaré una mica. Pel PP tenim les següents etiquetes: neofranquista, postfranquista, nacionalista espanyol, espanyolista, nacionalcatòlic. Per a Ciudadanos: lerrouxista, neolerrouxista, espanyolista, nacionalista espanyol, anticatalà (al País Valencià podrien ser blavers 2.0). Ah, i UPyD, el partit de Rosa Díez: nacionalista espanyol, ultranacionalista espanyol, ultraespanyolista, catalanòfobs i bascòfobs (aquesta també seria aplicable a PP i Ciudadanos), ultradretans, identitaris dnistes (si, com sona, ja sabeu que un dels elements que UPyD invoca com a part de la identitat espanyola és el “¿que pone en tu DNI (Document Nacional d’Identitat)?)”.

Els informatius haurien de ser més neutrals, o si més no separar informació d’opinió, quan posen etiquetes als partits que no agraden al Règim Rajoyista estan deixant d’informar i es converteixen en llepaculs del Règim.

Són lliures de dedicar-se a la propaganda però que siguin honestos i ho diguin. Això si, que canviïn el nom dels programes i deixin de dir-se “informatius”. El nom el deixo a la seva elecció, ells tenen el diccionari d’epítets i adjectius, això si, descartin qualsevol títol que inclogui el terme “informatiu” o qualsevol altre sinònim.

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA


LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

 

 

 

 

 

Que alguns alcaldes catalans juressin el seu càrrec sense jurar submissió a la Corona ni a la Constitució ha fet que la “rica i pijavirreina (delegada del Govern espanyol, allò que abans es deia Governs Civils) iniciï una altra campanya contra els alcaldes catalans. Malgrat que la senyora Llanos de Luna ja va fracassar quan va dedicar-se a perseguir alguns alcaldes per no penjar l’estanquera (https://www.youtube.com/watch?v=DK3I6kk6LDk), fins i tot, amb algunes sentències en contra seva, hi ha qui no aprèn.

El càrrec de Delegada del Govern espanyol és un càrrec per nominació, Llanos de Luna és una alta funcionària de l’Estat, no un càrrec electe, a diferència dels alcaldes i regidors que si han estat escollits per la ciutadania. És un càrrec, la funció del qual és dirigir els cossos de seguretat, però aquesta tasca a Catalunya correspon als Mossos d’Esquadra, Policia de Catalunya, depenent de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, i les policies locals, municipals i Guàrdia Urbana (a Barcelona i Badalona) depenent dels ajuntaments. Probablement aquesta és la raó que la virreina Llanos de Luna es dediqui a altres tasques, per exemple condecorar veteransde la División Azul , les unitats militars espanyoles que van lluitar enquadrats en l’exèrcit alemany contra la URSS.

Hi ha moltes raons per suprimir un organisme com la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, no només que les seves funcions, la seguretat pública, siguin competència de la Generalitat de Catalunya, és a dir, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya és un organisme redundant, sobra, també el fet que lluny de cooperar es dedica a fiscalitzar el Govern de Catalunya i els ajuntament catalans, però es nega a respondre de les seves continuades ficades de pota. Si fa no fa com han fet els Governs Civils des de la seva creació l’any 1834, tot i que abans la figura dels Caps provincials ja feien aquesta tasca des del 1814. Però llavors tots els càrrecs públics eren nomenats des del Govern Central, i potser això en èpoques no democràtiques podia ser normal. Ara res no pot justificar l’existència d’un organisme aliè al territori, amb el seu principal responsable que actua sense respondre dels seus actes com una mena de cap polític.

La Delegació del Govern espanyol també ens costa molts diners, només en serveis de neteja ens va costar 900.000 euros segons el BOE. I aquesta només és la despesa de neteja.

Quan alguns mitjans de comunicació espanyolistes i alguns polítics espanyolistes parlen que cal reduir despeses s’obliden que eliminant rèmores del segle XIX com les delegacions del govern espanyol ens estalviaríem molts diners, eliminaríem un organisme aliè al territori i que es nega a donar explicacions de les seves activitats. També ens estalviaríem que la persona al capdavant d’aquest organisme es dediqui a posar medalles a militars feixistes alhora que persegueix alcaldes escollits democràticament.

Les Diputacions són un organisme creat també el 1836. És cert que s’han convertit en nius de corrupteles, i en casos concrets algunes famílies de cacics les van convertir en organismes en benefici seu, havent ocupat el càrrec de president de la Diputació membres de la mateixa família al llarg de quasi tota la història de la institució. Si, estava pensant en els Fabra i la Diputació de Castelló. Eliminant aquells elements negatius, la corrupció, el caciquisme, el nepotisme, etc., les diputacions poden ser útils com una eina per mancomunar esforços que pot ajudar els municipis amb menys recursos, per exemple la xarxa de biblioteques. Però aquesta tasca també podria passar a institucions més nostrades com els consells comarcals.

Els mateixos polítics que parlen d’eliminar nivells de l’administració sempre es neguen a eliminar aquelles administracions que són rèmores d’altres temps com són les delegacions del Govern espanyol (abans Governs Civils) i les Diputacions provincials, i els membres de les quals no han estat escollits democràticament. Els delegats del govern espanyol són nomenats a dit pel Govern central, les diputacions estan compostes per regidors escollits a les eleccions municipals i el repartiment en funció dels ressultats electorals i de la població de la província:

Fins a 500.000 persones: 25 diputats

De 500.001-1000000: 27 diputats

De 1.000 001-3.500.000: 31 diputats

De 3.500.001 en endavant: 51 diputats

En aquelles comunitats autònomes uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Múrcia o Madrid) no hi ha diputació, tampoc a Euskadi ni a les Canàries. A Catalunya hem de suportar aquesta rèmora del segle XIX.

Però el tema d’aquest post era criticar la intenció de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que vol anul·lar la presa de possessió d’alguns alcaldes catalans perquè segons ella no van emprar una fòrmula de jurament vàlida. La fòrmula emprada que no agrada a la virreina Llanos és “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que quedo a disposició del nou Parlament, el president i el Govern per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar l'estat català, lliure i sobirà”, és a dir, cap referència a la Constitució espanyola ni a la monarquia borbònica. Per a mi aquesta fòrmula és vàlida, arribat el moment els alcaldes i regidors no podran ser acusats de trencar cap jurament de fidelitat a Espanya. Per cert, la meva pregunta a la virreina és, quin valor té un jurament fet per força?. Jo crec que cap. Per cert, una funcionària, per molt alta funcionària de l’Estat espanyol que sigui, no pot estar pel damunt de representants electes. Llanos de Luna no té cap lligam amb Catalunya ni respecte per les seves institucions. Per cert, la senyora Llanos de Luna ha portat diversos ajuntaments davant dels tribunals iha perdut.