29 de febr. 2012

Taurons, trens, l'Iran i contrabandistes

Taurons, trens, l'Iran i contrabandistes



Un tauró de mitja tona a la xarxa

Un parell de pescadors israelians van pescar van capturar un tauró de 5 metres i mitja tona amb la seva xarxa a prop del port esportiu d'Akko segons Refat Akar, periodista i fotògraf que ho va publicar a la seva pàgina (sonara.net). Segons un dels pescadors aquest és el tauró més gros que s'ha vist a la zona els últims 50 anys. El curiosos es van poder fotografiar amb el tauró que serà entregat a les autoritats per a fins científics. La costa israeliana d'Hadera i Ashkelon és una zona a la que s'ha apropen els taurons per alimentar-se en aquesta època de l'any. Fa un any i escaig, potser dos anys, també hi va haver una notícia sobre taurons en relació amb Israel, encara que fos indirectament: Un tauró va atacar a uns turistes russos ferint-los i a una turista (crec que) alemanya que va morir a Sharm el Sheij (Egipte) i el governador del Sinaí va acusar Israel d'haver ensinistrat el tauró per destruir el turisme a Egipte. Em pregunto si aquell governador encara ocupa aquest càrrec o la primavera àrab egípcia va fer amb ell el mateix que el tauró que ell deia que era un “agent” israelià va fer amb la turista alemanya.
Israel construirà una línia ferroviària a Cisjordània

Els ferrocarrils israelians té previst construir onze línies que donaran servei a israelians i palestins amb una longitud de 475 quilòmetres. El pla del ministre Israel Katz del ministeri de transport d'Israel, s'enfronta a dificultats diplomàtiques, legals i pressupostàries. Per començar caldria que l'Autoritat Palestina hi col•laborés. El ministre va prometre que reconstruiria la línia de ferrocarril existent durant els mandats otomà i britànic entre Jenin i Afula. També hi ha alguna línia que connectaria amb xarxes de Gaza i d'altres països àrabs. No crec que s'arribi a construir, apart de les raons econòmiques hi ha massa condicionaments polítics que a hores d'ara veig insalvables.
Israel no avisarà els Estats Units abans d'atacar l'Iran

Funcionaris israelians van dir que no advertiran ens Estats Units abans d'atacar les instal•lacions nuclears iranianes. La raó adduïda pels israelians és evitar que els Estats Units puguin ser responsabilitzats per no haver provat d'impedir-ho. Els Estats Units fa mesos que intenten convèncer els israelians que no ataquin les instal•lacions nuclears iranianes. Durant la Guerra del Golf els nord-americans van pressionar els israelians perquè aquests no ataquessin l'Iraq en resposta a la caiguda de míssils Scud. Llavors van oferir als israelians bateries antimíssils Patriot i això va impedir que els israelians ataquessin, cosa que hauria molestat als membres àrabs de la coalició internacional contra l'Iraq de Saddam. Segurament els israelians no acaben de fiar-se gaire dels nord-americans que podrien decidir sacrificar Israel si els seus interessos ho requereixen.
Tzáhal mata un contrabandista d'armes

Una patrulla del Tzáhal va descobrir un grup de contrabandistes que havien creuat la frontera des d'Egipte i van donar-los l'alto però els contrabandistes no van fer cas i van obrir foc, els soldats israelians van respondre ferint a un dels individus mentre la resta del grup va fugir deixant-lo abandonat. Els contrabandistes van tornar a Egipte. El contrabandista ferit va morir degut a les ferides.

 






Tiburones, trenes, Irán y contrabandistas


Un tiburón de media tonelada en la red

Un par de pescadores israelíes pescar capturaron un tiburón de 5 metros y media tonelada con su red cerca del puerto deportivo de Akko según Refat Akar, periodista y fotógrafo que lo publicó en su página (sonara.net). Según uno de los pescadores éste es el tiburón más grande que ha visto en la zona en los últimos 50 años.El curiosos se pudieron fotografiar con el tiburón que será entregado a las autoridades para fines científicos. La costa israelí de Hadera y Ashkelon es una zona en la que se ha acercan los tiburones para alimentarse en esta época del año. Hace un año y pico, quizá dos años, también hubo una noticia sobre tiburones en relación con Israel, aunque fuera indirectamente: Un tiburón atacó a unos turistas rusos hiriéndolos ya una turista (creo que) alemana que murió en Sharm el Sheij (Egipto) y el gobernador del Sinaí acusó a Israel de haber adiestrado el tiburón para destruir el turismo en Egipto. Me pregunto si aquel gobernador todavía ocupa ese cargo o la primavera árabe egipcia hizo con él lo mismo que el tiburón que él decía que era un "agente" israelí hizo con la turista alemana.
Israel construirá una línea ferroviaria en Cisjordania

Los ferrocarriles israelíes tiene previsto construir once líneas que darán servicio a israelíes y palestinos con una longitud de 475 kilómetros. El plan del ministro Israel Katz del ministerio de transporte de Israel, se enfrenta a dificultades diplomáticas, legales y presupuestarias. Para empezar sería necesario que la Autoridad Palestina colaborara. El ministro prometió que reconstruiría la línea de ferrocarril existente durante los mandatos otomano y británico entre Jenin y Afula. También hay alguna línea que conectaría con redes de Gaza y de otros países árabes. No creo que se llegue a construir, aparte de las razones económicas hay demasiados condicionamientos políticos que a estas alturas veo insalvables.
Israel no avisará a los Estados Unidos antes de atacar Irán

Funcionarios israelíes dijeron que no advertirán nos Estados Unidos antes de atacar las instalaciones nucleares iraníes. La razón aducida por los israelíes es evitar que los Estados Unidos puedan ser responsabilizados por no haber intentado impedirlo.Los Estados Unidos hace meses que intentan convencer a los israelíes que no ataquen las instalaciones nucleares iraníes.Durante la Guerra del Golfo los norteamericanos presionaron a los israelíes para que estos no atacaran Irak en respuesta a la caída de misiles Scud. Entonces ofrecieron a los israelíes baterías antimisiles Patriot y eso impidió que los israelíes atacaran, lo que habría molestado a los miembros árabes de la coalición internacional contra el Irak de Sadam. Seguramente los israelíes no acaban de fiarse demasiado de los estadounidenses que podrían decidir sacrificar Israel si sus intereses lo requieren.
Tzahal mata a un contrabandista de armas

Una patrulla del Tzahal descubrió un grupo de contrabandistas que habían cruzado la frontera desde Egipto y darles el alto pero los contrabandistas no hicieron caso y abrieron fuego, los soldados israelíes respondieron hiriendo en uno de los individuos mientras el resto del grupo huyó dejándolo abandonado. Los contrabandistas volvieron a Egipto. El contrabandista herido murió debido a las heridas.

27 de febr. 2012

Iberona

Iberona

Molts cops se'ns ha volgut negar i esborrar la nostra història i el nostre passat com a poble però no se n'han sortit, i no només recordem la nostra història sinó també l'intent de fer-nos perdre la nostra memòria com a poble. Tots coneixem el cas de les Quatre Columnes que Puig i Cadafalch va erigir a Montjuïc i que van ser destruïdes per ordre del dictador Miguel Primo de Rivera. N'havia sentit parlar als meus avis però també he seguit per la premsa tot el procés per recuperar aquestes columnes. Després de 30 anys de democràcia les columnes van ser reconstruïdes tot i que no exactament al mateix lloc en què van ser erigides les columnes originals. Les originals estaven a la Plaça Bohigas, les actuals al nivell immediatament superior, la Plaça de la Foronda. Primo de Rivera va voler esborrar qualsevol element que representés Catalunya, fossin elements arquitectònics com les Quatre Columnes o identitaris com la llengua, la cultura o la sardana. I no va voler deixar res. El recinte que avui coneixem amb el nom de Poble Espanyol va ser una idea de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el mateix que va erigir les Quatre Columnes, i molts altres edificis de la ciutat. En aquest recinte va voler representar-se edificis amb les característiques de cadascun dels pobles d'Espanya. Aquesta era la idea de Puig i Cadafalch i així va ser duta a terme pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. El recinte del Poble Espanyol ocupa uns 42000 m2 i es va construir per a l'Exposició Internacional de 1929, com el Palau Nacional de Montjuïc, les Quatre Columnes i molts altres edificis. El recinte del Poble Espanyol construït per a l'Exposició de 1929 havia d'existir el mateix que aquesta, sis mesos, però va decidir-se deixar-ho, també se'n van salvar de la demolició altres edificis erigits per a aquell esdeveniment com el Palau Nacional de Montjuïc, ara Museu Nacional d'Art de Catalunya o MNAC. Però aquell recinte que avui coneixem amb el nom de Poble Espanyol no s'havia de dir així sinó Iberona, fent referència al nostre origen iber, però al dictador no li va agradar i va imposar “Poble Espanyol”.






Vídeo: LES COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH





Vídeo: POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC - IBERONA 23022012






Iberona

Muchas veces se nos ha querido negar y borrar nuestra historia y nuestro pasado como pueblo pero no lo han conseguido, y no sólo recordamos nuestra historia sino también el intento de hacernos perder nuestra memoria como pueblo. Todos conocemos el caso de las Cuatro Columnas que Puig i Cadafalch erigió en Montjuïc y que fueron destruidas por orden del dictador Miguel Primo de Rivera. Había oído hablar a mis abuelos pero también he seguido por la prensa todo el proceso para recuperar estas columnas. Después de 30 años de democracia las columnas fueron reconstruidas aunque no exactamente en el mismo lugar en que fueron erigidas las columnas originales. Las originales estaban en la Plaza Bohigas, las actuales al nivel inmediatamente superior, la Plaza de la Foronda. Primo de Rivera quiso borrar cualquier elemento que representara Cataluña, fueran elementos arquitectónicos como las Cuatro Columnas o identitarios como la lengua, la cultura o la sardana. Y no quiso dejar nada. El recinto que hoy conocemos con el nombre de Pueblo Español fue una idea del arquitecto Josep Puig i Cadafalch, el mismo que erigió las Cuatro Columnas, y muchos otros edificios de la ciudad. En este recinto quiso representarse edificios con las características de cada uno de los pueblos de España. Esa era la idea de Puig i Cadafalch y así fue llevada a cabo por los arquitectos Francesc Folguera y Ramon Reventós, y los artistas Xavier Nogués y Miquel Utrillo. El recinto del Poble Espanyol ocupa unos 42.000 m2 y se construyó para la Exposición Internacional de 1929, como el Palacio Nacional de Montjuïc, las Cuatro Columnas y muchos otros edificios. El recinto del Pueblo Español construido para la Exposición de 1929 debía existir el mismo que ésta, seis meses, pero se decidió dejarlo, también se salvaron de la demolición otros edificios erigidos para ese evento como el Palacio Nacional de Montjuïc, ahora Museo Nacional de Arte de Cataluña o MNAC. Pero aquel recinto que hoy conocemos con el nombre de Pueblo Español no debía decir así sino Iberona, haciendo referencia a nuestro origen íbero, pero al dictador no le gustó e impuso "Pueblo Español".

Senador del PP en contra de l'ús de les llengües cooficials al Senat

Senador del PP en contra de l'ús de les llengües cooficials al Senat

“Pinganillos”
Els atacs del PP contra la llengua catalana no s'aturen, si fa uns dies era la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, la que decidia atacar Òmnium Cultural demanant que se li retiressin les subvencions, després ha estat un dels seus companys de partit, el senador gallec José Manuel Barreiro, qui s'ha queixat de l'ús dels auriculars al Senat, els famosos “pinganillos” que excitant tant a la dreta mediàtica i política de la Carpetovetònia interior. El problema pel PP no és realment l'ús dels “pinganillos”, cridar en contra de l'ús dels “pinganillos” queda bé, són les llengües cooficials les que fan veritable nosa a la idea que el nacionalisme espanyol té al cap per construir el seu model d'Estat. Parlant-nos dels “pinganillos” aconsegueixen desviar l'atenció dels problemes veritables del país i del fet que el PP encara té menys idees per trobar una sortida a la crisi que la que tenien els socialistes, i de pas amagar que amb les poques decisions que estan prenent sortirem tots escaldats. Convertir les llengües cooficials en les culpables de tots els mals com fa el PP li serveix al PP per aconseguir vots a determinades zones d'Espanya. Declaracions del senador del Partit Popular José Manuel Barreiro a Telemadrid: “Va haver-hi en el seu moment una actitud d'hipocresia darrere d'aquesta mesura. Perquè, clar, si els que realment creuen que havia de fer-se en el Senat, i llavors perquè el “pinganillo” no se'l posaven els membres del govern?. Perquè segurament no es volia que a Europa es veiés el president del govern Zapatero o als seus ministres amb el “pinganillo”. Cal dir que en aquella sessió els representants del PP no van voler posar-se els “pinganillos” fet que probablement els va impedir entendre algunes de les intervencions que segurament no volien escoltar ni tenien interés en entendre. Ells van voler convertir l'ús de les diverses llengües al Senat en un argument per fer soroll perquè no volen assumir la normalitat amb la que en altres Parlaments del món, inclòs el de Catalunya, es pot intervenir en diverses llengües sense que una colla de brètols prejudiciosos ho vulguin convertir en una polèmica fictícia.
Prejudicis i ignorància contra el català
L'existència del català i per extensió de les altres llengües no s'ha pogut assumir a Espanya, i el més sorprenent és veure a determinades persones que van demanant perdó per haver nascut en una zona en què existeix una altra llengua diferent del castellà, més greu encara és la ignorància que tenen molts espanyols sobre les llengües que existeixen a l'Estat espanyol, uns no acaben de creure que aquestes es parlin habitualment, altres creuen que els que les parlen ho fan per fotre als espanyols, o que se sotmet a pobres infants al suplici d'haver d'aprendre-les amb càstigs terribles. Res d'això és cert, però els prejudicis són quasi difícils de destruir, especialment en un país com Espanya en què els altaveus mediàtics dels prejudicis són molt potents, i els polítics atien el foc dels odis i els prejudicis sabent que això els donarà vots a determinades zones d'Espanya.
Ahir dissabte vaig decidir anar a veure el Poble Espanyol. Aviat escriuré sobre el Poble Espanyol de Montjuïc un article que crec que us pot interessar. Però ara parlaré d'una anècdota que va viure una de les persones que m'acompanyava. En un moment donat un home que anava en un grup va començar a queixar-se de la llengua catalana, però va ser una de les coses que va dir la que va cridar l'atenció de la persona que m'acompanyava. L'home que per l'accent devia ser gallec després de malparlar sobre el català va dir una frase que posava en evidència la seva ignorància. Segons aquest “bon” home el català ens el van portar els moros. No ens hem de sorprendre tant ja que els llibres de text escolars d'algunes Comunitats Autònomes consideren que el català és un dialecte del castellà, i que en temps de Franco la tesi oficial era titllar de dialectes a les altres dues llengües llatines importants de l'Estat. Alguns ignorants fatxes mediàtics com César Vidal consideren que l'èuscara ni tan sols existeix.
El problema
El problema no són ni els “pinganillos” ni les llengües que no són el castellà, són les ments obtuses d'alguns ínclits representants de la caverna mediàtica i política espanyola que creuen que la riquesa cultural és un problema amb el qual s'ha d'acabar. No és que no entenguin el gallec, l'èuscara, el català, l'aragonès, l'arenés o l'asturià, és que encara que els parlem en castellà tampoc ho entenen, perquè no són les llengües, tot és un problema d'educació, prejudicis, ignorància i d'uns esquemes mentals producte de l'adoctrinament que els impedeix entendre que les llengües no empobreixen els pobles. Això si, després diuen que són grans defensors dels bilingüisme, això si, els que l'hem de practicar som nosaltres i el que ells entenen per bilingüisme, és a dir, tot en castellà, o esperàveu que ells el posessin en pràctica?
Apunt cultural: No és correcte parlar de "pinganillo", encara que tots ho fem i així tots ens entenem, aquest terme usat pels mitjans de comunicació i els partits polítics en realitat és un auricular, un "pinganillo" és, segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola:
pinganillo.
1. m. Ast., Lleó, Pal., Sal, Vall. i Zam. caramell (tros de gel).
Algú se sorprén encara que no ens entenguin o no ens escoltin?, No és un problema que no entenguin el que diem, és que si van ficant-se caramells de gel a les orelles acabaran sords com una campana. Senyor, perdona'ls perquè no saben el que es diuen.








Vídeo: JOSÉ MANUEL BARREIRO SENADOR DEL PP A TELEMADRID







Senador del PP en contra del uso de las lenguas cooficiales en el Senado
"Pinganillos"
Los ataques del PP contra la lengua catalana no se detienen, si hace unos días era la presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, la que decidía atacar Òmnium Cultural pidiendo que se le retiraran las subvenciones, luego ha sido uno de sus compañeros de partido, el senador gallego José Manuel Barreiro, quien se ha quejado del uso de los auriculares en el Senado, los famosos "pinganillos" que excitaron tanto a la derecha mediática y política de la Carpetovetonia interior. El problema para el PP no es realmente el uso de los "pinganillos", chillar en contra del uso de los "pinganillos" queda bien, son las lenguas cooficiales las que hacen verdadero estorbo a la idea de que el nacionalismo español tiene en la cabeza para construir su modelo de Estado. Hablándonos de los "pinganillos" consiguen desviar la atención de los verdaderos problemas del país y de que el PP aún tiene menos ideas para encontrar una salida a la crisis que la que tenían los socialistas, y de paso ocultar que con las pocas decisiones que están tomando saldremos todos escaldados. Convertir las lenguas cooficiales en las culpables de todos los males como hace el PP le sirve al PP para conseguir votos en determinadas zonas de España. Declaraciones del senador del Partido Popular José Manuel Barreiro en Telemadrid: "Hubo en su momento una actitud de hipocresía detrás de esta medida. Porque, claro, si los que realmente creen que debía hacerse en el Senado, y ¿entonces porque el "pinganillo" no se le ponían los miembros del gobierno?. Porque seguramente no se quería que en Europa se viera el presidente del gobierno Zapatero oa sus ministros con el "pinganillo". Hay que decir que en aquella sesión los representantes del PP no quisieron ponerse los "pinganillos" lo que probablemente les impidió entender algunas de las intervenciones que seguramente no querían escuchar ni tenían interés en entender. Ellos quisieron convertir el uso de las diversas lenguas en el Senado en un argumento para hacer ruido porque no quieren asumir la normalidad con la que en otros Parlamentos del mundo, incluido el de Cataluña, se puede intervenir en varios idiomas sin que un grupo de gamberros prejuiciosos lo quieran convertir en una polémica ficticia.
Prejuicios e ignorancia contra el catalán
La existencia del catalán y por extensión de las otras lenguas no ha podido asumir en España, y lo más sorprendente es ver a determinadas personas que van pidiendo perdón por haber nacido en una zona en la que existe otra lengua distinta del castellano, más grave aún es la ignorancia que tienen muchos españoles sobre las lenguas que existen en España, unos no acaban de creer que estas se hablen habitualmente, otros creen que los que las hablan lo hacen para joder a los españoles, o que se somete pobres niños al suplicio de tener que aprenderlas con castigos terribles. Nada de eso es cierto, pero los prejuicios son casi difíciles de destruir, especialmente en un país como España en que los altavoces mediáticos de los prejuicios son muy potentes, y los políticos atizan el fuego de los odios y los prejuicios sabiendo que eso les dará votos en determinadas zonas de España.
Ayer sábado decidí ir a ver el Poble Espanyol. Pronto escribiré sobre el Pueblo Español de Montjuïc un artículo que creo que os puede interesar. Pero ahora voy a hablar de una anécdota que vivió una de las personas que me acompañaba. En un momento dado un hombre que iba en un grupo empezó a quejarse de la lengua catalana, pero fue una de las cosas que dijo la que llamó la atención de la persona que me acompañaba. El hombre que por el acento debía ser gallego después de despotricar sobre el catalán dijo una frase que ponía en evidencia su ignorancia. Según este "buen" hombre el catalán nos lo trajeron los moros.No hay que sorprenderse tanto ya que los libros de texto escolares de algunas Comunidades Autónomas consideran que el catalán es un dialecto del castellano, y que en tiempos de Franco la tesis oficial era tildar de dialectos a las otras dos lenguas latinas importantes del Estado. Algunos ignorantes fachas mediáticos como César Vidal consideran que la éuscara ni siquiera existe.
El problema
El problema no son ni los "pinganillos" ni las lenguas que no son el castellano, son las mentes obtusas de algunos ínclitos representantes de la caverna mediática y política española que creen que la riqueza cultural es un problema con el que se ha de terminar. No es que no entiendan el gallego, el euskera, el catalán, el aragonés, la aranés o el asturiano, es que aunque les hablamos en castellano tampoco lo entienden, porque no son las lenguas, todo es un problema de educación, prejuicios, ignorancia y de unos esquemas mentales producto del adoctrinamiento que les impide entender que las lenguas no empobrecen a los pueblos. Eso si, luego dicen que son grandes defensores de los bilingüismo, eso si, los que debemos practicar somos nosotros y lo que ellos entienden por bilingüismo, es decir, todo en castellano, o ¿esperaban que ellos lo pusieran en práctica?
Apunte cultural: No es correcto hablar de "pinganillo", aunque todos lo hacemos y así todos nos entendemos, este término usado por los medios de comunicación y los partidos políticos en realidad es un auricular, un "pinganillo" es, según el diccionario de la Real Academia de la Lengua Española:
pinganillo.
1. m. Ast., León, Pal., Sal, Valle. y Zam. carámbano (pedazo de hielo).
¿Alguien se sorprende aún que no nos entiendan o no nos escuchen?, No es un problema que no entiendan lo que decimos, es que si van metiéndose carámbanos de hielo en las orejas acabarán sordos como una campana. Señor, perdónalos porque no saben lo que se dicen.

25 de febr. 2012

Els acords de pau tenen els seus beneficis

Els acords de pau tenen els seus beneficis



Aquesta és una notícia peculiar però és un exemple que la pau té beneficis. La frontera entre Israel i Jordània està plena de búnquers de l'exèrcit israelià que van ser abandonats l'any 1994 pels soldats arran dels tractats de pau entre ambdós països. Com que a la zona hi ha camps de mines s'ha prohibit l'accés a la zona als civils. Passat un temps s'ha descobert que les ratapinyades s'han instal•lat dins dels túnels foscos dels búnquers. Fins a 12 espècies diferents han estat identificades per investigadors de la Universitat de Tel Aviv que han convertit aquests búnquers en la seva llar, la prohibició d'accedir-hi a la zona ha garantit que les ratapinyades s'hagin pogut reproduir sense ser molestades: "No hi ha dubte que per estar en una zona militar tancada que ha impedit que la interferència humana, l'hàbitat de ratpenats permetrà a aquestes delicades criatures de prosperar", segons l'investigador Eren Levin. Algunes de les espècies estaven en perill d'extinció o a en situació crítica, ratpenat de ferradura mediterrani i la ratapinyada de Geoffroy.


Si les ratapinyades s'han beneficiat d'un tractat de pau entre Israel i Jordània algú als països veïns d'Israel hauria de prendre nota que també se'n podrien beneficiar les persones, però potser això és demanar molt als palestins, iranians, sirians i libanesos, que han perdut el senderi fa molt de temps. Gaza, Afganistan, l'Iraq o Nigèria són el clar exemple que el veritable problema per a la pau no és Israel sinó l'Islam, una religió d'odi, fanatisme, terrorisme i violència. A cap d'aquests països no hi ha "sionistes malignes" que devorin pobres musulmans, entre ells es maten amb veritable delit.














Los acuerdos de paz tienen sus beneficios


Esta es una noticia peculiar pero es un ejemplo que la paz tienebeneficios. La frontera entre Israel y Jordania está llena debúnkeres del ejército israelí que fueron abandonados en 1994por los soldados a raíz de los tratados de paz entre ambos países. Como en la zona hay campos de minas se ha prohibido el acceso a la zona a los civiles. Pasado un tiempo se hadescubierto que los murciélagos se han instalado dentro de lostúneles oscuros de los búnkeres. Hasta 12 especies diferenteshan sido identificadas por investigadores de la Universidad de Tel Aviv que han convertido estos búnkeres en su hogar, la prohibición de acceder a la zona ha garantizado que los murciélagos hayan podido reproducir sin ser molestadas: "No hay duda de que para estar en una zona militar cerrada que ha impedido que la interferencia humana, el hábitat de murciélagospermitirá a estas delicadas criaturas de prosperar", según el investigador Eran Levin. Algunas de las especies estaban en peligro de extinción o en situación crítica, murciélago de herradura mediterráneo y el murciélago de Geoffroy.


Si los murciélagos se han beneficiado de un tratado de paz entre Israel y Jordania alguien los países vecinos de Israel debería tomar nota que también se podrían beneficiar las personas, pero quizás eso es pedir mucho a los palestinos, iraníes, sirios ylibaneses, que han perdido el tino hace mucho tiempo. Gaza, Afganistán, Irak o Nigeria son el claro ejemplo de que el verdadero problema para la paz no es Israel sino el Islam, una religión de odio, fanatismo, terrorismo y violencia. A ninguno de estos países no hay "sionistas malignos" que devoren pobresmusulmanes, entre ellos se matan con verdadero deleite.

I si parlem una mica de subvencions?

I si parlem una mica de subvencions?


No és cap novetat que al Partit Popular no li agrada la llengua catalana i ho demostren contínuament. La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho demanava la supressió de les subvencions a Òmnium Cultural, l'excusa ara és la crisi però també que segons la senyora Sánchez Camacho, Òmnium ataca a Espanya i defensa la independència. Òmnium Cultural va ser creada l'any 1961 per promoure i protegir la llengua i la cultura de Catalunya, dues coses que al PP no agraden gens. Si cal suprimir subvencions per estalviar podríem començar per FAES i seguir per la Fundació Francisco Franco. De les dades de FAES m'he assabentat per la ràdio: L'any 2006 FAES va rebre 3,5 milions d'euros en subvencions, encara que FAES no aclareix l'origen d'aquestes subvencions, l'any 2007, FAES va rebre 400000 euros de la Generalitat de Catalunya, llavors governada pel Tripartit. És a dir, els catalans estem pagant mitjançant els nostres impostos la fundació que dissenya l'estratègia política i dicta la ideologia del Partit Popular, un partit que ataca la cultura i la llengua de Catalunya sense cap mirament. D'una fundació (ultradretana) a la major glòria del cabdill Aznar passem a parlar a una altra fundació (ultradretana) a la major glòria del cabdill per la gràcia de Déu Francisco Franco. Les dades sobre les subvencions a la Fundació del general Francisco Franco m'han costat d'aconseguir, i malauradament són antigues. Les he hagut d'anar a buscar al Senat, a una sessió de la comissió d'educació, cultura i esport de l'any 2003. Ja és curiós que el tema de les subvencions a fundacions fatxes hagi de tractar-se en una comissió de cultura, educació i esports, o no tant, allò és Espanya i tenen un concepte de cultura una mica curiós. Llavors en una sessió d'aquesta comissió de cultura, educació i esports es fa públic que la Fundació Francisco Franco havia rebut en tres anys 20,5 milions d'euros, 6,8 milions anuals. L'any 2003 era el setè any de la victòria del cabdill Aznar. Però a mi m'agradaria haver trobat dades més recents. Un fet que em crida l'atenció és que una fundació creada per a fer apologia de la figura d'un dictador i del règim que va governar Espanya durant quasi 40 anys rebi la subvenció del ministeri de Cultura.







¿Y si hablamos un poco de subvenciones?

No es ninguna novedad que al Partido Popular no le gusta la lengua catalana y lo demuestran continuamente. La presidenta del Partido Popular a Cataluña, Alicia Sánchez Camacho pedía la supresión de las subvenciones a Òmnium Cultural, la excusa ahora es la crisis pero también que según la señora Sánchez Camacho, Òmnium ataca a España y defiende la independencia. Òmnium Cultural fue creada el año 1961 por promover y proteger la lengua y la cultura de Cataluña, dos cosas que al PP no gustan nada. Si es preciso suprimir subvenciones para ahorrar podríamos empezar por FAES y seguir por la Fundación Francisco Franco. De los datos de FAES me he enterado por la radio: El año 2006 FAES recibieron 3,5 millones de euros en subvenciones, aunque FAES no aclara el origen de estas subvenciones, el año 2007, FAES recibió 400000 euros de la Generalidad de Cataluña, entonces gobernada por el Tripartito. Es decir, los catalanes estamos pagando mediante nuestros impuestos la fundación que diseña la estrategia política y dicta la ideología del Partido Popular, un partido que ataca la cultura y la lengua de Cataluña sin ningún miramiento. De una fundación (ultraderechista) a la mayor gloria del caudillo Aznar pasamos a hablar a otra fundación (ultraderechista) a la mayor gloria del caudillo por la gracia de Dios Francisco Franco. Los datos sobre las subvenciones a la Fundación del general Francisco Franco me han costado de conseguir, y desgraciadamente son antiguas. Las he debo ir a buscar al Senado, a una sesión de la comisión de educación, cultura y deporte del año 2003. Ya es curioso que el tema de las subvenciones a fundaciones fachas tenga que tratarse en una comisión de cultura, educación y deportes, o no tanto, aquello es España y tienen un concepto de cultura un poco curioso. Entonces en una sesión de esta comisión de cultura, educación y deportes se hace público que la Fundación Francisco Franco había recibido en tres años 20,5 millones de euros, 6,8 millones anuales. El año 2003 era el séptimo año de la victoria del caudillo Aznar. Pero a mí me gustaría haber encontrados datos más recientes. Un hecho que me llama la atención es que una fundación creada para hacer apología de la figura de uno dictador y del régimen que gobernó España durante casi 40 años reciba la subvención del ministerio de Cultura.

24 de febr. 2012

Anem de copes?

Anem de copes?

La Copa del Rei és la segona competició de l'Estat espanyol després de la Lliga. Fa dos anys va jugar-se la Copa del Rei a l'Estadi de Mestalla entre el Barça i l'Athlètic de Bilbao, aquella final va passar a la història per dos fets: la xiulada a l'himne espanyol de bascos i catalans, encara que els mitjans de la caverna només van donar les culpes als catalans malgrat que eren minoria perquè la Federació Espanyola de Futbol va donar més entrades a l'Athlètic que al Barça, allò si que ser un exemple del villarato, i pel fet que TVE va impedir que els televidents que veient el partit per aquest canal poguessin escoltar la xiulada. És a dir, per TVE la xiulada no va existir i per la caverna mediàtica tot va ser culpa dels catalans. Aquest any hi ha una altra polèmica. Barça i Bilbao volen jugar en camp neutral. I tothom mirava a Madrid, al Santiago Bernabeu, però el Madrid no vol i diu que no pot ser perquè en aquelles dates hi haurà obres al Bernabeu, crec que als lavabos. Tothom sap que és una excusa perquè el Madrid no vol que el partit aquest es jugui al seu camp.
Melchor Miralles troba a faltar l'himne i el Rei
La final de la Copa del Rei de basquet va celebrar-se a Barcelona, malauradament no la va guanyar el Barça sinó el Reial Madrid, tot i que aquesta Copa va tenir més sort que l'última que va guanyar el Reial Madrid de futbol, clar que l'equip de basquet del Reial Madrid no té cap Sergio Ramos amb mans de mantega, tampoc cap Pepe que va equivocar-se d'esport. A Melchor Miralles que no li posessin l'himne i que no hi fos aquell senyor que cobra per inaugurar coses i fer discursos avorrits no li va agradar, la Copa del Rei és menys Copa sense la Marxa Reial i sense el Rei, a parer de Miralles. Segons Miralles la Copa del Rei, la Marxa Reial i el Rei són un pack tres en un. Melchor Miralles (ABC Punto Radio): “Em sembla malament que no hi hagi hagut cap representant de la Casa Reial en estos quatre dies de torneig i que en aquests quatre dies no s'hagi escoltat l'himne d'Espanya. És la Copa del Rei de basquet. Si no volen a Barcelona que s'escolti l'himne que es jugui allà la copa, és el que em semblaria correcte”.
Arguiñano fa bromes sobre Florentino Pérez
El mediàtic cuiner basc Karlos Arguiñano estava preparant unes cols de brussel•les i va decidir fer una de les seves habituals bromes, aquesta vegada va decidir ironitzar sobre la negativa de Florentino Pérez, president del Reial Madrid a què se celebri la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Bilbao a l'Estadi Santiago Bernabeu. Arguiñano va insinuar que la raó de la negativa de Florentino a la celebració al Santiago Bernabeu de la final de la Copa del Rei és que Florentino preferiria que se celebrés la Copa del Generalíssim. Karlos Arguiñano (cuiner mediàtic): "Les cols de Brussel • les sobre de la salseta biscaïna, perfecte.Així. Bé, i parlant de salseta biscaïna, aviat la final de copa, la Copa del Rei. Sembla que el Reial Madrid no vol que es jugui al Bernabéu. Serà perquè és la Copa del Rei perquè si arriba a ser la del Generalíssim eh, Florentino? A jugar al Bernabéu, però com el Rei és més calladet ... ”.
Vídeo: MELCHOR MIRALLLES I LA COPA DEL REI


Vídeo: KARLOS ARGUIÑANO I LA COPA DEL REI AL BERNABEU


¿Vamos de copas?
La Copa del Rey es la segunda competición del Estado español tras la Liga. Hace dos años jugarse la Copa del Rey en el Estadio de Mestalla entre el Barça y el Athletic de Bilbao, aquella final pasó a la historia por dos hechos: la pitada al himno español de vascos y catalanes, aunque los medios de la caverna sólo echar las culpas a los catalanes a pesar de que eran minoría porque la Federación Española de Fútbol dio más entradas al Athletic que el Barça, aquello si que fue un ejemplo del villarato, y debido a que TVE impidió que los televidentes que viendo el partido por este canal pudieran escuchar el silbido.Es decir, para TVE la pitada no existió y por la caverna mediática todo fue culpa de los catalanes. Este año hay otra polémica. Barça y Bilbao quieren jugar en campo neutral. Y todo el mundo miraba a Madrid, el Santiago Bernabeu, pero el Madrid no quiere y dice que no puede ser porque en aquellas fechas habrá obras en el Bernabeu, creo que los lavabos. Todo el mundo sabe que es una excusa para que el Madrid no quiere que el partido este se juegue en su campo.
Melchor Miralles echa de menos el himno y el Rey
La final de la Copa del Rey de baloncesto se celebró en Barcelona, desgraciadamente no la ganó el Barça sino el Real Madrid, aunque esta Copa tuvo más suerte que la última que ganó el Real Madrid de fútbol, claro que el equipo de baloncesto del Real Madrid no tiene ninguna Sergio Ramos con manos de mantequilla, tampoco ninguna Pepe que se equivocó de deporte. A Melchor Miralles que no le pusieran el himno y que no fuera aquel señor que cobra para inaugurar cosas y hacer discursos aburridos no le gustó, la Copa del Rey es menos Copa sin la Marcha Real y sin el Rey, a juicio de Miralles. Según Miralles la Copa del Rey, la Marcha Real y el Rey son un pack tres en uno. Melchor Miralles (ABC Punto Radio): "Me parece mal que no haya habido ningún representante de la Casa Real en estos cuatro días de torneo y que en estos cuatro días no se haya escuchado el himno de España. Es la Copa del Rey de baloncesto. Si no quieren en Barcelona que se escuche el himno que se juegue allí la copa, es lo que me parecería correcto".
Arguiñano hace bromas sobre Florentino Pérez
El mediático cocinero vasco Karlos Arguiñano estaba preparando unas coles de bruselas y decidió hacer una de sus habituales bromas, esta vez decidió ironizar sobre la negativa de Florentino Pérez, presidente del Real Madrid en que se celebre la final de la Copa del Rey entre el Barça y el Bilbao en el Estadio Santiago Bernabeu. Arguiñano insinuó que la razón de la negativa de Florentino a la celebración en el Santiago Bernabeu de la final de la Copa del Rey es que Florentino preferiría que se celebrara la Copa del Generalísimo. Karlos Arguiñano (cocinero mediático): "Las coles de Bruselas encima de la salsa vizcaína, perfecte.Així. Bueno, y hablando de salsa vizcaína, pronto la final de copa, la Copa del Rey. Parece que el Real Madrid no quiere que se juegue en el Bernabéu. Será porque es la Copa del Rey porque si llega a ser la del Generalísimo eh, Florentino? A jugar en el Bernabéu, pero como el Rey es más calladito ... ".

22 de febr. 2012

L'antisemitisme d'Hugo Chávez


L'antisemitisme d'Hugo Chávez
Hugo Chávez és el president (quasi vitalici) de la República Bolivariana de Veneçuela. És histriònic, populista, demagog i autoritari. Algú ara em respondrà que ha estat escollit en unes eleccions, i això és veritat, però una urna no converteix un país en una democràcia. Un fet rellevant és que Chávez té un control absolut del seu país, i quan dic absolut m'estic referint a les restriccions que té l'oposició política, al control dels mitjans de comunicació del país, i al fet que ha modificat les lleis del seu país per poder continuar presentant-se indefinidament a la reelecció, cosa que abans estava prohibit. Chávez està enfrontat amb tots els països democràtics però ha establit lligams econòmics amb la República Islàmica de l'Iran. Fins ara, Chávez havia tingut sort amb els seus opositors, no tenien prou força i estaven més enfrontats entre ells que no pas amb Chávez. Això aparentment ha canviat i Chávez està nerviós. L'oposició ha aconseguit aglutinar-se entorn Henrique Capriles Radonski. No és la primera vegada que Chávez, amic de l'islàmic president de la República islàmica de l'Iran, Ahmadinejad, fa declaracions antisemites, especialment contra l'Estat d'Israel, però ara ha recuperat el tradicional antisemitisme que sembla ser una qualitat de tot dictador com cal, sigui de règims d'esquerres com de dretes i teocràtics, per atacar al candidat opositor Henrique Capriles Radonski. Capriles Radonski ja va patir les ires dels partidaris de Chávez que van assaltar i saquejar les seves oficines, i ell va estar empresonat l'any 2004 acusat en fals de “fomentar la violència”. Ara, els atacs de Chávez contra Capriles insisteixen molt en el fet que Capriles és jueu, i repetint-ho sempre. Capriles Radonski és fill d'Henrique Capriles García, descendent de jueus sefardites i de Mónica Cristina Radonski Bochenek, jueva d'origen rus-polonesa. Els serveis de propaganda chavistes, el Ministeri del Poder Popular per a la Comunicació i la Informació publiquen un “article” contra el candidat Capriles:
«Capriles Radonski, fill d'Henrique Capriles García, descendent d'una família de jueus sefardites de Curaçao, i de MònicaCristina Radonski Bochenek, jueva rus-polonesa. Ambduesfamílies lligades a la oligarquia empresarial del país, entre els quals hi ha, des de mitjans de comunicació com la CadenaCapriles, indústries i corporacions de l'entreteniment com Cinex, fins a serveis i immobiliàries. Capriles Radonski participar en diversos cursos a Europa i, per descomptat, en l'imperialisme nord-americà, més específicament a Columbia University, a Nova York. Va treballar per cert temps en el sector privat en les signatures Nevett & Mesquita Advocats i en Hoet, Peláez, Castell & Duc. Ambduesfirmes vinculades als interessos de la burgesia sionista. Va formar part de la secta paramilitar i feixista anomenada Tradició, Família i Propietat, on es practicaven ritus religiosos perversos i es planificaven crims selectius de tot el que no representés la raça ària nacional i l'alta burgesia veneçolana.Aquesta organització era dirigida per Alejandro Peña Esclusa, confés agent de la CIA ».
El Règim chavista ha iniciat una campanya contra el candidat Capriles i de pas ho estén a la comunitat jueva veneçolana a la que assenyala com l'enemic personalitzat en Capriles: «Aquest és el nostre enemic, el sionisme que avui representa Capriles Radonski, que res té a veure amb una oferta nacional i independent. A l'octubre hi ha dues propostes clares per a Veneçuela, la de la Revolució Bolivariana que ve reivindicant la unitat llatinoamericana i els interessos del poble i la del sionisme internacional, que amenaça amb la destrucció del planeta que habitem ».Han passat 67 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, el “descobriment” dels camps d'extermini en què milions de persones van ser assassinades industrialment, però les idees i els arguments què aquelles idees van voler justificar aquella atrocitat continuen malauradament molt vives en la ment de diversos dictadors.Després de les acusacions de Chávez i la seva camarilla contra Capriles i els jueus, un grup d'individus va assaltar un edifici de la comunitat jueva de La Florida en què també hi ha una sinagoga pertanyen a aquesta comunitat. A l'Alemanya nazi succeïa el mateix després de molts discursos de Hitler i altres dirigents del règim les hordes del partit assaltaven negocis, escoles, sinagogues de la comunitat jueva, allò només va ser el començament, i Chávez està encara en la fase inicial. Algú creia que l'amistat de Chávez amb Ahmadinejad només tenia relació amb el comerç entre ambdós països?. No fem bromes, el petit Hitler islàmic iranià i el seu col·lega autoritari llatinoamericà tenen un discurs molt similar, el problema és que sembla que del discurs, Chávez està passant a l'acció.




El antisemitismo de Hugo Chávez
Hugo Chávez es el presidente (casi vitalicio) de la República Bolivariana de Venezuela. Es histriónico, populista, demagogo y autoritario. Alguien ahora me responderá que ha sido escogido en unas elecciones, y eso es verdad, pero una urna no convierte un país en una democracia. Un hecho relevante es que Chávez tiene un control absoluto de su país, y cuando digo absoluto me estoy refiriendo a las restricciones que tiene la oposición política, el control de los medios de comunicación del país, ya que ha modificado las leyes del su país para poder continuar presentándose indefinidamente a la reelección, lo que antes estaba prohibido. Chávez está enfrentado con todos los países democráticos pero ha establecido lazos económicos con la República Islámica de Irán. Hasta ahora, Chávez había tenido suerte con sus opositores, no tenían la suficiente fuerza y ​​estaban más enfrentados entre ellos que con Chávez. Esto aparentemente ha cambiado y Chávez está nervioso. La oposición ha conseguido aglutinar en torno Henrique Capriles Radonski. No es la primera vez que Chávez, amigo del islámico presidente de la República islámica de Irán, Ahmadineyad, hace declaraciones antisemitas, especialmente contra el Estado de Israel, pero ahora ha recuperado el tradicional antisemitismo que parece ser una cualidad de todo dictador como es debido, sea de regímenes de izquierdas como de derechas y teocráticos, para atacar al candidato opositor Henrique Capriles Radonski.Capriles Radonski ya sufrió las iras de los partidarios de Chávez que asaltaron y saquearon sus oficinas, y él estuvo encarcelado en 2004 acusado en falso de "fomentar la violencia". Ahora, los ataques de Chávez contra Capriles insisten mucho en que Capriles es judío, y repitiéndolo siempre. Capriles Radonski es hijo de Henrique Capriles García, descendiente de judíos sefarditas y de Mónica Cristina Radonski Bochenek, judía de origen ruso-polaca. Los servicios de propaganda chavistas, el Ministerio del Poder Popular para la Comunicación y la Información publican un "artículo" contra el candidato Capriles:
«Capriles Radonski, hijo de Henrique Capriles García, descendiente de una familia de judíos sefardíes de Curazao, y de MònicaCristina Radonski Bochenek, judía ruso-polaca. Ambduesfamílies ligadas a la oligarquía empresarial del país, entre los que hay, desde medios de comunicación como la CadenaCapriles, industrias y corporaciones del entretenimiento como Cinexin, hasta servicios e inmobiliarias. Capriles Radonski participó en varios cursos en Europa y, por supuesto, en el imperialismo norteamericano, más específicamente en Columbia University, en Nueva York. Trabajó por cierto tiempo en el sector privado en las firmas Nevett & Mezquita Abogados y en Hoet, Peláez, Castillo & Duque. Ambas firmas vinculadas a los intereses de la burguesía sionista. Formó parte de la secta paramilitar y fascista llamada Tradición, Familia y Propiedad, donde se practicaban ritos religiosos perversos y se planificaban crímenes selectivos de todo lo que no representara la raza aria nacional y la alta burguesía veneçolana.Aquesta organización era dirigida por AlejandroPeña Esclusa, confeso agente de la CIA ». El Régimen chavista ha iniciado una campaña contra el candidato Capriles y de paso lo extiende a la comunidad judía venezolana a la que señala como el enemigo personalizado en Capriles: «Este es nuestro enemigo, el sionismo que hoy representa Capriles Radonski, que nada tiene que ver con una oferta nacional e independiente. En octubre hay dos propuestas claras para Venezuela, la de la Revolución Bolivariana que viene reivindicando la unidad latinoamericana y los intereses del pueblo y la del sionismo internacional, que amenaza con la destrucción del planeta que habitamos ».
Han pasado 67 años desde el final de la Segunda Guerra Mundial, el "descubrimiento" de los campos de exterminio en el que millones de personas fueron asesinadas industrialmente, pero las ideas y los argumentos que aquellas ideas quisieron justificar aquella atrocidad continúan desgraciadamente muy vivas en la mente de varios dictadores.
Tras las acusaciones de Chávez y su camarilla contra Capriles y los judíos, un grupo de individuos asaltó un edificio de la comunidad judía de La Florida en la que también hay una sinagoga pertenecen a esta comunidad. En la Alemania nazi sucedía lo mismo después de muchos discursos de Hitler y otros dirigentes del régimen las hordas del partido asaltaban negocios, escuelas, sinagogas de la comunidad judía, aquello sólo fue el comienzo, y Chávez está todavía en la fase inicial.Alguien creía que la amistad de Chávez con Ahmadineyad sólo tenía relación con el comercio entre ambos países?. No hagamos bromas, el pequeño Hitler islámico iraní y su colega autoritario latinoamericano tienen un discurso muy similar, el problema es que parece que del discurso, Chávez está pasando a la acción.
«Capriles Radonski, hijo de Henrique Capriles García, descendiente de una familia de judíos sefardíes de Curazao, y de MònicaCristina Radonski Bochenek, judía ruso-polaca. Ambduesfamílies ligadas a la oligarquía empresarial del país, entre los que hay, desde medios de comunicación como la CadenaCapriles, industrias y corporaciones del entretenimiento como Cinexin, hasta servicios e inmobiliarias. Capriles Radonski participó en varios cursos en Europa y, por supuesto, en el imperialismo norteamericano, más específicamente en Columbia University, en Nueva York. Trabajó por cierto tiempo en el sector privado en las firmas Nevett & Mezquita Abogados y en Hoet, Peláez, Castillo & Duque. Ambduesfirmes vinculadas a los intereses de la burguesía sionista. Formó parte de la secta paramilitar y fascista llamada Tradición, Familia y Propiedad, donde se practicaban ritos religiosos perversos y se planificaban crímenes selectivos de todo lo que no representara la raza aria nacional y la alta burguesía veneçolana.Aquesta organización era dirigida por AlejandroPeña Esclusa, confeso agente de la CIA ». El Régimen chavista ha iniciado una campaña contra el candidato Capriles y de paso lo extiende a la comunidad judía venezolana a la que señala como el enemigo personalizado en Capriles: «Este es nuestro enemigo, el sionismo que hoy representa Capriles Radonski, que nada tiene que ver con una oferta nacional e independiente. En octubre hay dos propuestas claras para Venezuela, la de la Revolución Bolivariana que viene reivindicando la unidad latinoamericana y los intereses del pueblo y la del sionismo internacional, que amenaza con la destrucción del planeta que habitamos ». Han pasado 67 años desde el final de la Segunda Guerra Mundial, el "descubrimiento" de los campos de exterminio en el que millones de personas fueron asesinadas industrialmente, pero las ideas y los argumentos que aquellas ideas quisieron justificar aquella atrocidad continúan desgraciadamente muy vivas en la mente de varios dictadores. Tras las acusaciones de Chávez y su camarilla contra Capriles y los judíos, un grupo de individuos asaltó un edificio de la comunidad judía de La Florida en la que también hay una sinagoga pertenecen a esta comunidad. En la Alemania nazi sucedía lo mismo después de muchos discursos de Hitler y otros dirigentes del régimen las hordas del partido asaltaban negocios, escuelas, sinagogas de la comunidad judía, aquello sólo fue el comienzo, y Chávez está todavía en la fase inicial.Alguien creía que la amistad de Chávez con Ahmadineyad sólo tenía relación con el comercio entre ambos países?. No hagamos bromas, el pequeño Hitler islámico iraní y su colega autoritario latinoamericano tienen un discurso muy similar, el problema es que parece que del discurso, Chávez está pasando a la acción.



20 de febr. 2012

L’FBI i l’MI5 van investigar Israel Thornstein

L’FBI i l’MI5 van investigar Israel Thornstein



Els serveis d’intel•ligència britànics han desclassificat uns arxius que revelen que no tenen proves que Charles Chaplin nasqués a Londres el 16 d’abril de 1889 com ell afirmava. L’MI5 va investigar Charles Chaplin a petició de l’FBI que sospitava de les simpaties comunistes de Chaplin i que el nom veritable de Chaplin era Israel Thornstein. L’MI5 va concloure el seu informe dient que “sembla que Chaplin no va néixer en aquest país o que el seu nom de naixement era un altre”.


Charles Chaplin va interpretar a “el gran dictador” dos papers, el del dictador Hinkel, una paròdia de Hitler, i el d’un barber jueu amb una gran semblança física amb el dictador. La pel•lícula va tenir seriosos problemes per estrenar-se als Estats Units perquè el govern federal no volia ofendre a Hitler i potser també per les pressions de grups germanòfils i pronazis dels Estats Units a la indústria del cinema. En altres països va trigar vint, trenta, fins a quaranta anys a estrenar-se. Quan va estrenar-se “El gran dictador” un periodista li va preguntar a Chaplin si era jueu i ell va respondre “no tinc aquest honor”.


Si en els anys 40 Chaplin va tenir algunes dificultats per estrenar aquest film als Estats Units, i en altres països encara va trigar un munt d’anys, tampoc van ser les coses fàcils per a ell – i per a molts altres - ja que el senador McCarthy va iniciar l’anomenada “caça de bruixes” amb la qual volia apartar-se de la societat i de la indústria a elements sospitosos de ser comunistes o socialistes. Molts actors i directors de cinema van tenir dificultats pels seus posicionaments ideològics, Chaplin no va ser una excepció.


Vídeo: Discurs final de “el gran dictador” 



Vídeo: Charlie Chaplin - el gran dictador



EL FBI y el MÍ5 investigaron Israel Thornstein


Los servicios de inteligencia británicos han desclasificado unos archivos que revelan que no tienen pruebas que Charles Chaplin naciese en Londres el 16 de abril de 1889 como él afirmaba. EL MÍ5 investigó Charles Chaplin a petición del FBI que sospechaba de las simpatías comunistas de Chaplin y que el nombre verdadero de Chaplin era Israel Thornstein. EL MÍ5 concluyó su informe diciendo que “parece que Chaplin no nació en este país o que su nombre de nacimiento era otro”.


Charles Chaplin interpretó a “el gran dictador” dos papeles, el del dictador Hinkel, una parodia de Hitler, y el de un barbero judío con una gran semejanza física con el dictador. La película tuvo serios problemas por estrenarse a los Estados Unidos porque el gobierno federal no quería ofender a Hitler y quizá también por las presiones de grupos germanófilos y pronazis de los Estados Unidos a la industria del cine. En otros países tardó veinte, treinta, hasta cuarenta años a estrenarse. Cuando seestrenó “El gran dictador” un periodista le preguntó a Chaplin si era judío y él respondió “no tengo este honor”.


Si en los años 40 Chaplin tuvo algunas dificultades por estrenar este film a los Estados Unidos, y en otros países aún tardó un montón de años, tampoco fueron las cosas fáciles para él – y para muchos otros - ya que el senador McCarthy inició la conocida “caza de brujas” con la que quería apartarse de la sociedad y de la industria a elementos sospechosos de ser comunistas o socialistas. Muchos actores y directores de cine tuvieron dificultades por sus posicionamientos ideológicos, Chaplin no fue una excepción.

19 de febr. 2012

Aparicions marianes a Sevilla

Aparicions marianes a Sevilla


No ha estat una, tampoc dos, han estat tres les aparicions marianes que s'han produït a Sevilla. José María Aznar, Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, tots tres en la seva línia habitual. Rajoy apareix tant de tard en tard que fins i tot es començava a posar en dubte que existís. Cospedal acumula un altre càrrec, al ritme que va tindrà ella més càrrecs que títols nobiliaris té la Duquessa d'Alba. I Aznar, ai, Aznar, continua fent de Sant Malaquies o de Messies de cap de setmana anunciant la “bona nova” als creients: “El missatge indispensable que està sortint d'aquest congrés és molt clar: Complirem el nostre compromís, tenim la determinació de fer el que Espanya necessita, i això, aquí a Sevilla i en totes parts es diu fer patriotisme que és el que toca en aquest moment”. És a dir, la solució d'Aznar per a la crisi és el patriotisme. Patriotisme espanyol?. Quina por!!!. Tret que la solució sigui que tots els espanyols comprin banderes espanyoles de mida megasuperxxxl pensant en la revitalització del tèxtil espanyol, així crearien una bombolla tèxtil “banderil”, origen de la futura crisi econòmica espanyola. És evident que Aznar no ha pensat que una part important del sector tèxtil es concentra a Catalunya encara que estigui en un clar declivi des de fa uns anys, i segurament les banderes serien fabricades a la Xina. Tornant al Congrés del PP: Totes les propostes s'han aprovat per unanimitat, i s'ha renovat a Rajoy com a líder suprem. Segur que això era un congrés d'un partit polític ((pseudo)democràtic) d'un país (pretesament) democràtic i no el Parlament de Korea del Nord o un acte de l'Església de la Cienciologia?.




Vídeo: AZNAR VOL MÉS PATRIOTISME




Apariciones marianas en Sevilla

No ha sido una, tampoco dos, han sido tres las apariciones marianas que se han producido en Sevilla. José María Aznar,Mariano Rajoy y María Dolores de Cospedal, los tres en su línea habitual. Rajoy aparece tanto de tarde en tarde que incluso se empezaba a poner en duda que existiera. Cospedal acumula otro cargo,al ritmo que tendrá ella más cargos que títulos nobiliarios tiene la Duquesa de Alba. Y Aznar, ay, Aznar, sigue haciendo de San Malaquías o de Mesías de fin de semana anunciando la “buenanueva” a los creyentes: "El mensaje indispensable que está saliendo de este congreso es muy claro: Cumpliremos nuestro compromiso, tenemos la determinación de hacer el que España necesita, y eso, aquí en Sevilla y en todas partes se dice hacer patriotismo que es lo que toca en este momento ". Es decir, la solución de Aznar para la crisis es el patriotismo. ¿Patriotismo español?. ¡¡¡Qué miedo!!!. Salvo que la solución sea que todos los españoles compren banderas españolas de tamaño megasuperxxxl pensando en la revitalización del textil español, así crearían una burbuja textil "banderil", origen de una futura crisis económica española. Es evidente que Aznar no ha pensado que una parte importante del sector textil se concentra en Catalunya aunque esté en un claro declive desde hace unos años, y seguramente las banderas serían fabricadas en China. Volviendo al Congreso del PP: Todas las propuestas se han aprobado por unanimidad, y se ha renovado a Rajoy como líder supremo. ¿Seguro que esto era un congreso de un partido político ((pseudo) democrático) de un país (pretendidamente) democrático y no el Parlamento de Korea del Norte o un acto de la Iglesia de la Cienciología?.

Preguem Empenyin els Nostres Ferrocarrils Espatllats

Preguem Empenyin els Nostres Ferrocarrils Espatllats


Aquesta setmana passada Ana Pastor, ministra de desastres ferroviaris (també dita ministra de Foment) va visitar Catalunya i va prometre als indígenes que ens ho arreglaria tot. Quan va tornar a la Vila i Cort va anunciar el desenterrament del corredor central, aquell que ha de creuar els Pirineus a través d'un túnel d'uns 40 quilòmetres passant per l'Aragó de la catalanòfoba i pepera presidenta Luisa Fernanda Rudi. Des de la UE ja han advertit al govern espanyol que el corredor central no compleix els criteris de xarxa europea i no compta amb el suport de França, país que està a l'altra banda de la frontera, per si algú no ho sabia. Si França no connecta el tram espanyol amb la seva xarxa el corredor central del govern Rajoy serà la via morta més cara d'Europa, i això em sembla que és el que succeirà si se segueix la vella tradició espanyola en matèria de xarxa ferroviària, pensada i construïda amb el cul des dels seus orígens.

FGC comprarà dos trens d'ample ibèric

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona la línia Lleida a la Pobla de Segur, una línia que era de RENFE-ADIF i que corria el risc de ser clausurada. El material rodant continua pertanyent a RENFE i RENFE ha decidit reduir el servei a la meitat. Els usuaris del Pallars i de Lleida han protestat per aquesta situació. El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder va anunciar la compra d'aquests dos trens d'ample ibèric per part de FGC. “No és cert, de cap manera, que vulguem tancar la línia, no és cert, i jo em comprometo a posar en marxa immediatament el mecanisme per a l'adquisició d'aquests trens (...). Quan els tinguem (els trens) podrem buscar un operador que no tindrà invertir, perquè nosaltres posarem els trens”. La incorporació d'aquests dos trens permetrà que FGC operi directament la línia o estableixi un règim de concessió a un operador privat. Des de la Cambra de Comerç de Lleida s'ha criticat que “des de la perspectiva empresarial, en ple segle XXI no podem permetre deixar un territori aïllat sense capacitat per interrelacionar-se en tots els àmbits, econòmics, socials i culturals, i reivindiquem que aquesta línia ferroviària sigui potenciada i millorada tecnològicament”. Des del punt de vista econòmic però també humà no pot permetre's que un territori quedi aïllat per manca de mitjans de transport.

La xarxa ferroviària catalana és un desastre, ja no són només les avaries continuades que perjudiquen la mobilitat dels ciutadans pel territori, fruit del deficient estat de tota la xarxa, ara ja s'estan produint accidents. El gestor d'infraestructures (ADIF) hauria de començar a solucionar el problema modernitzant la xarxa i fer-ho abans que hi hagi un accident greu.

ADIF és una empresa pública que gestiona les xarxes ferroviàries de l'Estat, és propietària de les vies, la catenària i les estacions, mentre RENFE, també companyia de l'Estat, és la propietària del material rodant.

A Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és la propietària de totes aquelles línies ferroviàries que no són d'ample ibèric, és a dir, els antics Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona i els antics Ferrocarrils Catalans (també coneguts per Carrilet), a més de funiculars i Cremalleres diversos.

Arran del caos de les rodalies que va produir-se quan durant la construcció del túnel de l'AVE fins a l'Estació de Sants va quedar tallada la línia convencional es va demanar que les Rodalies passessin a control de la Generalitat però la negociació es va fer molt malament, l'Estat va traspassar la gestió de les Rodalies a la Generalitat però els trens continuen pertanyen a RENFE, vies, estacions i catenàries a ADIF, i la Generalitat només pot gestionar les protestes justificades dels usuaris del servei.

Els ministres de Foment del govern espanyol ens haurien d'estalviar el “plaer” de la seva visita, si no han de venir a solucionar de debò els problemes que són de la seva jurisdicció seria preferible que no vinguin a Catalunya a fer discursos absurds com el que va fer la ministra Ana Pastor aquesta setmana passada: “Las promesas han sido muchas pero la realidad es testaruda, la Estación de Sant tenemos en este momento que solo está el proyecto constructivo, como es el convenio, también, para rehabilitar, para mejorar el barrio de Sants Badel...”. Crec que ara entenc perquè no arreglen res, estan buscant al plànol de la ciutat el barri de Sant Badel i no el troben. És positiu que la ministra de Foment reconegui que hi ha un dèficit en les inversions de l'Estat en les infraestructures catalanes de 5700 milions d'euros, però no cal que vingui a Catalunya per dir obvietats, amb el reconeixement del deute no n'hi ha prou.



Vídeo: ANA PASTOR, MINISTRA DE FOMENT, SOBRE LES INFRAESTRUCTURES CATALANES




Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados

Esta semana pasada Ana Pastor, ministra de desastres ferroviarios (también llamada ministra de Fomento) visitó Catalunya y prometió a los indígenas que nos lo arreglaría todo. Cuando volvió a la Villa y Corte anunció el desenterramiento del corredor central, aquel que tiene que cruzar los Pirineos a través de un túnel de unos 40 kilómetros pasando por Aragón de la catalanofobia y pepera presidenta Luisa Fernanda Rudi. Desde la UE ya han advertido al gobierno español que el corredor central no cumple los criterios de red europea y no cuenta con el apoyo de Francia, país que está al otro lado de la frontera, por si alguien no lo sabía. Si Francia no conecta el tramo español con su red el pasillo central del gobierno Rajoy será la vía muerta más cara de Europa, y eso me parece que es lo que sucederá si se sigue la vieja tradición española en materia de red ferroviaria, pensada y construida con el culo desde sus orígenes.

FGC comprará dos trenes de ancho ibérico

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona la línea Lleida a la Pobla de Segur, una línea que era de RENFE-ADIF y que corría el riesgo de ser clausurada. El material rodante continúa perteneciendo a RENFE y RENFE ha decidido reducir el servicio a la mitad. Los usuarios del Pallars y de Lleida han protestado por esta situación. El conseller de Territorio y Sostenibilidad Lluís Recoder anunció la compra de estos dos trenes de ancho ibérico por parte de FGC. "No es cierto, en modo alguno, que queramos cerrar la línea, no es cierto, y yo me comprometo a poner en marcha inmediatamente el mecanismo para la adquisición de estos trenes (...). Cuando los tengamos (los trenes) podremos buscar un operador que no tendrá invertir, porque nosotros pondremos los trenes ". La incorporación de estos dos trenes permitirá que FGC opere directamente la línea o establezca un régimen de concesión a un operador privado. Desde la Cámara de Comercio de Lleida ha criticado que "desde la perspectiva empresarial, en pleno siglo XXI no podemos permitir dejar un territorio aislado sin capacidad para interrelacionarse en todos los ámbitos, económicos, sociales y culturales, y reivindicamos que esta línea ferroviaria sea potenciada y mejorada tecnológicamente ". Desde el punto de vista económico pero también humano no puede permitirse que un territorio quede aislado por falta de medios de transporte.

La red ferroviaria catalana es un desastre, ya no son sólo las averías continuadas que perjudican la movilidad de los ciudadanos por el territorio, fruto del deficiente estado de toda la red, ahora ya se están produciendo accidentes. El gestor de infraestructuras (ADIF) debería empezar a solucionar el problema modernizando la red y hacerlo antes de que haya un accidente grave.

ADIF es una empresa pública que gestiona las redes ferroviarias del Estado, es propietaria de las vías, la catenaria y las estaciones, mientras RENFE, también compañía del Estado, es la propietaria del material rodante.

En Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es la propietaria de todas aquellas líneas ferroviarias que no son de ancho ibérico, es decir los antiguos Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona y los antiguos Ferrocarrils Catalans (también conocidos por Carrilet), además de funiculares y cremalleras diversos.

A raíz del caos de las cercanías que se produjo cuando durante la construcción del túnel del AVE hasta la Estación de Sants quedó cortada la línea convencional se pidió que las Cercanías pasaran a control de la Generalitat pero la negociación se hizo muy mal, el Estado traspasó la gestión de las Cercanías a la Generalitat pero los trenes siguen pertenecen a RENFE, vías, estaciones y catenarias a ADIF, y la Generalitat sólo puede gestionar las protestas justificadas de los usuarios del servicio.

Los Ministros de Fomento del gobierno español nos deberían ahorrar el "placer" de su visita, si no tienen que venir a solucionar de verdad los problemas que son de su jurisdicción sería preferible que no vengan a Catalunya a hacer discursos absurdos como lo que hizo la ministra Ana Pastor esta semana pasada: "Las promesas han sidos Muchas pero la realidad se testaruda, la Estación de San Tenemos en este momento que solo está el proyecto constructiva, como es el conveni, también, para rehabilitar, para mejor el barrio de Sants Badel ... ". Creo que ahora entiendo porque no arreglan nada, están buscando en el plano de la ciudad el barrio de San Badel y no lo encuentran. Es positivo que la ministra de Fomento reconozca que hay un déficit en las inversiones del Estado en las infraestructuras catalanas de 5700 millones de euros, pero no hace falta que venga a Catalunya para decir obviedades, con el reconocimiento de la deuda no es suficiente.

17 de febr. 2012

Els meus pensaments al voltant de l'art

Els meus pensaments al voltant de l'art


Fa unes setmanes vaig escriure un article sobre una obra d'art, una escultura abstracta, d'un museu alemany que va ser “netejada” per una senyora de la neteja que honestament va pensar que aquella andròmina estava bruta. Aquell acte de vandalisme involuntari va aparèixer als diaris i jo, com molta altra gent, me'n vaig fer ressò. Aquella obra d'art havia costat 800000 euros al museu. Jo vaig fer alguns comentaris que van molestar a algunes persones, tampoc és la primera vegada que alguna de les coses que escric treuen de polleguera algú, no sé si és una virtut o defecte, i quan creia que el tema estava més mort que els dinosaures, la polèmica ressorgeix arran de la mort de l'Antoni Tàpies. El més normal és que Òliba hagués deixat els seus desafortunats comentaris en aquell article i no en un que no tenia res a veure amb temes artístics, he dit que Òliba ha deixat uns comentaris desafortunats en pressuposar que jo, pel fet d'haver criticat amb una obra d'art abstracte, desitjo la mort o me n'al•legro de la mort dels artistes abstractes, i en concret que desitjava la mort de Tàpies. Res més lluny de la realitat, potser si que en la imaginació (desbordada) d'Òliba jo celebrava el decés d'Antoni Tàpies, però no és així. Encara que pels meus comentaris en altres temes algú pugui pensar-s'ho no soc tan cabró com per anar desitjant la mort de la gent, almenys no dels artistes, ni tan sols dels artistes abstractes. Òliba m'acusa de no entendre d'art perquè no entenc l'art abstracte. Doncs miri, Òliba, plantar-se davant d'un llenç en què hi ha quatre gargots i unes quantes taques de pintura i dir, coneixent el títol o no, que és una gran obra, i explicar en un llenguatge ampul•lós les virtuts de l'obra no és saber d'art, és ser un esnob que creu que sap d'art i que creu que saber d'art és fer comentaris buits sobre una obra que de fet no s'entén ni se sap que és perquè dir que no veu allò que l'artista pretén fer veure és passar a ulls dels altres, que en realitat tampoc veuen el que pretén que vegin l'artista, per ignorant. Tots deuen conèixer aquell conte del rei despullat, oi?. Resumint molt es tracta d'uns sastres que enreden el rei fent-li un vestit “que només poden veure els intel•ligents”, com que ningú vol passar per ignorant a ulls dels seus súbdits ningú reconeix que està veient despullat el rei perquè els sastres eren uns entabanadors. Fins que un nen gossa assenyalar que el rei està despullat. Fa uns quants anys en una exposició d'art abstracte hi havia una obra, tots els que passaven se la miraven, l'elogiaven i se'n meravellaven, perquè els altres ho feien, queda lleig dir que no sabien que era, i era evident que ningú sabia que era perquè ningú va adonar-se que el quadre estava posat cap per avall, només el conservador del museu que uns dies més tard va corregir l'error. Les persones que havien penjat el quadre pel fet que aquesta era la seva feina haurien de tenir l'ull educat però no van saber que estaven penjant el quadre cap per avall, ja ens podem imaginar que el públic encara menys. Que no m'agradi un estil artístic en què jo no veig allò que pretenen fer-me veure no vol dir que sigui un ignorant, simplement dic el que penso, l'ignorant és aquell que amaga sota un discurs ampul•lós i buit que no sap que està veient. Encara és més gran la ignorància d'aquell que no vol reconèixer que ho és i recorre a subterfugis retòrics per dissimular que no sap que és el que estan veient els seus ulls. En aquests últims anys hi ha hagut artistes que han pretès fer passar bou per bèstia grossa creant presumptes obres d'art que buscaven més la polèmica i la provocació que no pas l'admiració. Incomprensiblement criticar aquests artistes permet als seus presumptes seguidors llançar-se al coll de tot aquell que gossa criticar aquesta mena d'art. L'art actual, per molt que a alguns els molesti que es digui, ha perdut el senderi, un presumpte artista amuntega al mig de la sala d'un museu milers de llesques de pa de motlle que amb el pas dels dies va florint-se i diu que és art efímer. Efímer si, art no, si això ho fes jo a casa meva em dirien que soc un porc, però algú pretén convertir-ho en art només pel fet d'instal•lar-ho al mig de la sala d'un museu. L'artista alemany Gregor Schneider va voler exposar en una sala d'un museu un moribund amb l'argument que "la mort i el camí cap a la mort són desgraciadament hui en dia un patiment". La notícia és de fa quatre anys i sembla que la controvèrsia va ser tan forta que l'artista va rebre amenaces de mort. Ell defensava "exposar a una persona a punt de morir de forma natural o que acabi de morir", això si, algú que "doni prèviament el seu consentiment". Schneider pretenia situar el moribund o difunt “al centre de tot i tot es desenvoluparà amb el consentiment dels seus familiars". La seva intenció era exposar el moribund al museu Haus Lange de Krefeld.






Mis pensamientos en torno al arte

Hace unas semanas escribí un artículo sobre una obra de arte, una escultura abstracta, de un museo alemán que fue "limpiada" por una señora de la limpieza que honestamente pensó que aquella trasto estaba sucia. Aquel acto de vandalismo involuntario apareció en los periódicos y yo, como mucha otra gente, me hice eco. Aquella obra de arte había costado 800.000 euros al museo. Yo hice algunos comentarios que molestaron a algunas personas, tampoco es la primera vez que alguna de las cosas que escribo sacan de quicio a alguien, no sé si es una virtud o defecto, y cuando creía que el tema estaba más muerto que los dinosaurios , la polémica resurge a raíz de la muerte de Antonio Tàpies. Lo más normal es que Lechuza hubiera dejado sus desafortunados comentarios en ese artículo y no en uno que no tenía nada que ver con temas artísticos, he dicho que Lechuza ha dejado unos comentarios desafortunados en presuponer que yo, por haber criticado con una obra de arte abstracto, deseo la muerte o me n'Alis Allegro de la muerte de los artistas abstractos, y en concreto que deseaba la muerte de Tàpies.Nada más lejos de la realidad, quizás si que en la imaginación (desbordada) de Lechuza yo celebraba el deceso de Antoni Tàpies, pero no es así. Aunque por mis comentarios en otros temas alguien pueda pensarlo no soy tan cabrón como para ir deseando la muerte de la gente, al menos no de los artistas, ni siquiera los artistas abstractos. Lechuza me acusa de no entender de arte porque no entiendo el arte abstracto. Pues mire, Lechuza, plantarse ante un lienzo en el que hay cuatro garabatos y unas cuantas manchas de pintura y decir, conociendo el título o no, que es una gran obra, y explicar en un lenguaje ampuloso las virtudes de la obra no es saber de arte, es ser un esnob que cree que sabe de arte y que cree que saber de arte es hacer comentarios huecos sobre una obra que de hecho no se entiende ni se sabe que es porque decir que no ve lo que el artista pretende hacer ver es pasar a ojos de los demás, que en realidad tampoco ven lo que pretende que vean el artista, por ignorante. Todos deben conocer aquel cuento del rey desnudo, ¿no?. Resumiendo mucho se trata de unos sastres que enredan el rey haciéndole un traje "que sólo pueden ver los inteligentes", como que nadie quiere pasar por ignorante a ojos de sus súbditos nadie reconoce que está viendo desnudo al rey para que los sastres eran unos embaucadores. Hasta que un niño perra señalar que el rey está desnudo. Hace unos cuantos años en una exposición de arte abstracto había una obra, todos los que pasaban se la miraban, la elogiaban y se maravillaban, porque los demás lo hacían, queda feo decir que no sabían que era, y era evidente que nadie sabía que era porque nadie se dio cuenta de que el cuadro estaba puesto boca abajo, sólo el conservador del museo que unos días más tarde corrigió el error. Las personas que habían colgado el cuadro debido a que esta era su trabajo deberían tener el ojo educado pero no supieron que estaban colgando el cuadro boca abajo, ya nos podemos imaginar que el público aún menos. Que no me guste un estilo artístico en el que yo no veo lo que pretenden hacerme ver no quiere decir que sea un ignorante, simplemente digo lo que pienso, el ignorante es aquel que esconde bajo un discurso ampuloso y vacío que no sabe que está viendo. Aunque es mayor la ignorancia de aquel que no quiere reconocer que lo es y recurre a subterfugios retóricos para disimular que no sabe que es lo que están viendo sus ojos. En estos últimos años ha habido artistas que han pretendido dar gato por liebre creando presuntos obras de arte que buscaban más la polémica y la provocación que no la admiración. Incomprensiblemente criticar estos artistas permite a sus presuntos seguidores lanzarse al cuello de todo aquel que perra criticar este tipo de arte. El arte actual, por mucho que a algunos les moleste que se diga, ha perdido el tino, un presunto artista amontona en medio de la sala de un museo miles de rebanadas de pan de molde que con el paso de los días floreciendo- y dice que es arte efímero. Efímero si, arte no, si eso lo hiciera yo en mi casa me dirían que soy un cerdo, pero alguien pretende convertirlo en arte sólo por el hecho de instalarse lo en medio de la sala de un museo. El artista alemán Gregor Schneider quiso exponer en una sala de un museo a un moribundo con el argumento de que "la muerte y el camino hacia la muerte son desgraciadamente hoy en día un sufrimiento". La noticia es de hace cuatro años y parece que la controversia fue tan fuerte que el artista recibió amenazas de muerte. Él defendía "exponer a una persona a punto de morir de forma natural o que acabe de morir", eso si, alguien que "dé previamente su consentimiento". Schneider pretendía situar el moribundo o fallecido "en el centro de todo y todo se desarrollará con el consentimiento de sus familiares". Su intención era exponer al moribundo en el museo Haus Lange de Krefeld.

L'art ha perdut el senderi

L'art ha perdut el senderi



O el dictador “in effigiem” congelat

Diguin-me perepunyetes, però crec que l'art, especialment la pintura i l'escultura han perdut el senderi. Ja ho sé que fa unes setmanes un article meu sobre una escultura d'un museu de Dortmund ("Quan sigui gran vull ser artista") va provocar les ires d'una persona (o persones) que es va (o van) molestar per la meva crítica a una escultura a la que vaig titllar de pressa de pèl. Si, ja ho sé que l'art s'ha de renovar, encara que no sé si en el cas del que immediatament parlarem es pot parlar de renovació artística.
Un dictador dins d'una màquina de refrescos

L'artista Eugenio Merino va presentar a la fira ARCO de Madrid l'obra “Siempre Franco”, aquesta obra consisteix en una escultura del dictador (feixista espanyol i cabdill de les Espanyes) Francisco Franco dins d'una màquina de refrescos amb els colors que recorden a la marca de l'”espurna de la vida”. L'escultura del dictador sol estar exposada a la pinacoteca (exposició de quadres) barcelonina AND. L'escultura realista del dictador està valorada en uns 30000 euros. Però això només és la meitat de la notícia.
La Fundación Francisco Franco es querellarà contra l'autor

Jaime Alonso, vicepresident de la Fundación Francisco Franco, ha anunciat que anirà a l'exposició acompanyat per un notari i per a fer fotos amb el propòsit de demandar l'autor de l'obra, Eugenio Merino, a la fira ARCO – “responsable civil subsidiari”, segons el vicepresident de la fundació fatxa - i al recinte on se celebra la fira, IFEMA. Segons Alonso, aquesta escultura atempta contra el sentit de l'art i l'estètica. Té raó, però té el mateix sentit de l'estètica i l'art que el règim franquista, del qual la Fundació Francisco Franco és la principal apologista, que va sembrar les Espanyes d'escultures eqüestres del cabdill, i allò si que feia mal als ulls.
Ja no em miraré les màquines de refrescos de la mateixa manera

Que els partidaris d'un dictador que va fer-se construir un mausoleu que s'ha convertit en punt de peregrinació de tota la ultradreta carpetovetònica per a la major glòria del dictador es molestin per aquest particular homenatge al cabdill (per la gràcia de Déu) de les Espanyes amb una efígie del dictador dins d'una màquina de refrescos quan el de debò està ficat en un megàlit faraònic sembla una broma de mal gust, aquesta si. No és la FFF la que s'ha d'ofendre perquè un autor posi una escultura dins d'una màquina de refrescos de la coneguda marca de l'”espurna de la vida” sinó aquesta marca la que s'hauria d'ofendre pel fet que dins d'una de les seves màquines de begudes hi hagi l'escultura d'un tirà.

 








El arte ha perdido el tino


O el dictador "in effigiem" congelado

Díganme tiquismiquis, pero creo que el arte, especialmente la pintura y la escultura han perdido el tino. Ya sé que hace unas semanas un artículo mío sobre una escultura de un museo de Dortmund ("Quan sigui gran vull ser artista") provocó las iras de una persona (o personas) que se molestó (o molestaron) por mi crítica a una escultura a la que voy califiqué de tomadura de pelo. Si, ya sé que el arte se renovará, aunque no sé si en el caso del que inmediatamente hablaremos se puede hablar de renovación artística.
Un dictador dentro de una máquina de refrescos

El artista Eugenio Merino presentó en la feria ARCO de Madrid la obra "Siempre Franco", esta obra consiste en una escultura del dictador (fascista español y caudillo de las Españas) Francisco Franco dentro de una máquina de refrescos con los colores que recuerdan a la marca de la "chispa de la vida". La escultura del dictador suele estar expuesta a la pinacoteca (exposición de cuadros) barcelonesa AND. La escultura realista del dictador está valorada en unos 30.000 euros. Pero esto sólo es la mitad de la noticia.
La Fundación Francisco Franco se querellará contra el autor

Jaime Alonso, vicepresidente de la Fundación Francisco Franco, ha anunciado que irá a la exposición acompañado por un notario y para hacer fotos con el propósito de demandar al autor de la obra, Eugenio Merino, en la feria ARCO - "responsable civil subsidiario ", según el vicepresidente de la fundación facha - y en el recinto donde se celebra la feria, IFEMA. Según Alonso, esta escultura atenta contra el sentido del arte y la estética. Tiene razón, pero tiene el mismo sentido de la estética y el arte que el régimen franquista, del que la Fundación Francisco Franco es la principal apologista, que sembró las Españas de esculturas ecuestres del caudillo, y aquello si que hacía mal los ojos.
Ya no me miraré las máquinas de refrescos de la misma manera

Que los partidarios de un dictador que se hizo construir un mausoleo que se ha convertido en punto de peregrinación de toda la ultraderecha carpetovetónica para la mayor gloria del dictador se molesten por este particular homenaje al caudillo (por la gracia de Dios ) de las Españas con una efigie del dictador dentro de una máquina de refrescos cuando el de verdad está metido en un megalito faraónico parece una broma de mal gusto, esta sí. No es la FFF la que se ha de ofender porque un autor ponga una escultura dentro de una máquina de refrescos de la conocida marca de la "chispa de la vida" sino esta marca la que se debería ofender por hecho que dentro de una de sus máquinas de bebidas haya la escultura de un tirano.