30 de juny 2013

La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança


La diputada que cobrava sobres de diner negre i tenia un fiscal de la seva confiança

 

Tu també, Alicia, filla meva? Ella va bramant i presentant-se com la salvadora dels equivocats catalans, la messies enviada a espanyolitzar catalans, i només fa un paperot ben patètic. Es presenta com una mena de Moisès que ve a alliberar-nos però vol que seguim sotmesos al faraó, ai, Alicia, que no has entès com anava això. Moisés va exigir al faraó que alliberés el seu poble, no va demanar pas, com tu pretens, que els posessin més cadenes. Si, Alicia, ja ho sé, el desert és molt gran, però almenys serem lliures, els catalans ja hem contribuït en excés amb la nostra suor i els nostres diners a les vostres dèries imperials.

L’han enxampat al restaurant La Camarga intentant treure a María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol i Ferrusola, els draps bruts d’aquest, i amb tot el que ha bramat Alicia amenaçant de querellar-te contra qui faci pública la gravació de la seva conversa, aquells que hem escoltat la gravació que corre per la xarxa, malgrat les seves amenaces, sentim vergonya aliena de les bajanades que Alicia i la seva amiga arriben a dir.

La passada campanya electoral vas dedicar-se a acollonir els avis dels geriàtrics amenaçant-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense pensions, encara formem part de la teva Espanya i és el Partit Popular, el partit del qual és dirigent Alicia Sánchez Camacho, el que està vol rebaixar de les pensions emprant tota mena d’eufemismes per no haver de dir que pensen rebaixar les pensions. També va provar d’acollonir els estudiants, i ves per on, aquest ministre boig és el que fa, i això, Alicia, ho fa un govern espanyol del PP. Això si, als estudiants no els han acollonit, els han fetemprenyar. I els estudiants van fer una demostració que va deixar el ministreamb un pam de nas. Va provar d’acollonir els agricultors dient-los que si Catalunya s’independitzava es quedarien sense les subvencions de la UE, i ves per on, aquestes s’han reduït però s’han reduït per a tots.

Durant la campanya, mentre es reunia amb la exparella de Jordi Pujol i Ferrusola i feia una campanya electoral basada en la por i les mentides encara no s’imaginava Alicia que s’acabaria sabent que ella també rebia diners dels famosos sobres d’en Bárcenas, diners d’origen tèrbol amb el que s’ha finançat el seu partit i s’han enriquit els dirigents del PP. Mentre les butxaques dels dirigents del PP i les arques del partit s’omplien de bitllets d’origen poc clar, el PP, ara al capdavant del govern d’Espanya, va fent retallades als serveis bàsics dels quals, ara més que mai, depenen moltes famílies, a la sanitat i a l’educació.

Alicia Sánchez Camacho l’any 2011 va ingressar 113.633,28 euros al marge del sou que legalment li corresponen pels càrrecs que ocupa. Llegeixo que el seu sou de senadora és d’uns 78.358 euros, als quals cal afegir diversos ingressos per ser membre del Grup Popular al Senat i com a presidenta del PP a Catalunya, un total 191.991,28 euros.

És evident que no són les pensions, ni les beques dels estudiants, ni les ajudes a l’agricultura el que a Alicia Sánchez Camacho li preocupa, és ella qui més té a perdre quan Catalunya s’independitzi. Us ho explicaré. Alicia Sánchez Camacho és diputada al Parlament de Catalunya i senadora, per la circumscripció de Barcelona, capital de Catalunya.

En el moment de la independència de Catalunya Alicia Sánchez Camacho haurà d’escollir si vol ser catalana o espanyola. Si escull ser espanyola no podrà ser senadora per Barcelona perquè Barcelona serà la capital d’un altre país, i no podrà ser diputada al Parlament de Catalunya perquè serà espanyola. Si escull ser catalana, podria ser diputada al Parlament de Catalunya, però no senadora. Si escull ser espanyola la seva carrera política s’haurà acabat, a no ser que decideixi traslladar la seva residència a les Espanyes. Resumint, després de la proclamació d’independència li convé més ser catalana i per això, és evident que és Alicia Sánchez Camacho qui té més a perdre amb la independència, el seu cas és el millor exemple per demostrar que per a un català ser espanyol és perjudicial.

Bramar sense pensar sol portar problemes. Us ho explicaré: Quan tot l’assumpte dels sobres va saltar a la premsa Sánchez Camacho va declarar que exigia que l’assumpte s’havia d’esclarir i comminava a arribar fins el fons. “El que m’interessa és la veritat de les coses i demostrar que aquest és un partit honrat, honest i treballador”. El temps ha demostrat que la veritat no ha estat mai la intenció de Sánchez Camacho i la campanya electoral passada va ser el millor exemple que Sánchez Camacho no té cap interès en la veritat, no és que empri la demagògia, o que exageri una mica, no, directament va mentir i d’una forma barroera i miserable. Però seria una mica ingenu creure que un polític que ha acceptat diners d’origen poc clar pugui dir la veritat.

I a Sánchez Camacho li perd la seva afició a fer declaracions sense pensar el que diu. Sánchez Camacho es vanta que a ella la informen dels casos de corrupció que s’investiguen a Catalunya,  en un moment de la gravació Sánchez Camacho fent referència a la investigació del Cas Pretòria i Cas Palau de la Música li explica a la seva amiga detalls sobre aquests dos assumptes, Sánchez Camacho li diu a María Victoria Álvarez: “Jo tinc un que em passa informació, total’operació de Pretòria, jo anava sabent a qui anaven a detenir abans que ningú,jo informava Rajoy” i del cas Palau li diu que “jo tinc un fiscal de confiançaque és el que està portant tot aquest assumpte del Palau. Lo bé que ens aniria,però ha de ser la fiscalia, fotre-li canya a CiU. Però la mala sort que tenimés que el Solaz aquest - jutge instructor 30 de Barcelona -, que és el queporta el cas Millet, el paio aquest no ficarà a ningú a la presó pel casaquest, i no es ficarà perquè aquest és d'Esquerra”. Sánchez Camacho té un fiscal de confiança, un fiscal que li envia informació sobre casos de corrupció que afecten altres partits a Sánchez Camacho, dirigent del Partit Popular, el partit més corrupte d’Espanya, el partit que governa amb majoria i incompetència absoluta el Regne d’Espanya, i malauradament tenen la Justícia al seu servei. En aquestes circumstàncies qui no ha de patir és el PP, ells tenen (almenys) un fiscal de la confiança d’Alicia Sánchez Camacho. Quants fiscals i jutges estan al servei del Partit Popular?

 

 

 

 

 

 

 

 

La diputada que cobraba en sobres de dinero negro y tenía un fiscal de su confianza

 

¿Tú también, Alicia, hija mía? Ella bramando y presentándose como la salvadora de los equivocados catalanes, la mesías enviada a españolizar catalanes, y sólo hace un papelón bien patético. Se presenta como una especie de Moisés que viene a liberarnos pero quiere que sigamos sometidos al faraón, ay, Alicia, que no has entendido cómo iba esto. Moisés exigió al faraón que liberara a su pueblo, no pidió, como tú pretendes, que los pusieran más cadenas. Si, Alicia, ya lo sé, el desierto es muy grande, pero al menos seremos libres, los catalanes ya hemos contribuido en exceso con nuestro sudor y nuestro dinero a vuestras obsesiones imperiales.

La han pillado en el restaurante La Camarga intentando sonsacar a María Victoria Álvarez, ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola, los trapos sucios de éste, y con todo lo que ha bramado Alicia amenazando con querellarse té contra quien haga pública la grabación de la su conversación, aquellos que hemos escuchado la grabación que corre por la red, a pesar de sus amenazas, sentimos vergüenza ajena de las tonterías que Alicia y su amiga llegan a decir.

La pasada campaña electoral se dedicó a acojonar los abuelos de los geriátricos amenazándoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin pensiones, aunque formamos parte de su España y es el Partido Popular, el partido del que es dirigente Alicia Sánchez Camacho , el que quiere rebajar las pensiones empleando todo tipo de eufemismos para no tener que decir que piensan rebajar las pensiones. También probó de acojonar los estudiantes, y mira por donde, este ministro loco es lo que hace, y esto, Alicia, lo hace un gobierno español del PP. Eso si, a los estudiantes no los han acojonado, los han hechocabrear. Y los estudiantes hicieron una demostración que dejó el ministro conun palmo de narices. Probó de acojonar los agricultores diciéndoles que si Catalunya se independizaba se quedarían sin las subvenciones de la UE, y mira por donde, éstas se han reducido pero se han reducido para todos.

Durante la campaña, mientras se reunía con la ex pareja de Jordi Pujol y Ferrusola y hacía una campaña electoral basada en el miedo y las mentiras aún no se imaginaba Alicia que se acabaría sabiendo que ella también recibía dinero de los famosos sobres de en Bárcenas , dinero de origen turbio con el que se ha financiado su partido y se han enriquecido los dirigentes del PP. Mientras los bolsillos de los dirigentes del PP y las arcas del partido llenaban de billetes de origen poco claro, el PP, ahora al frente del gobierno de España, haciendo recortes en los servicios básicos de los que, ahora más que nunca, dependen muchas familias, a la sanidad ya la educación.

Alicia Sánchez Camacho en el año 2011 ingresó 113.633,28 euros al margen del sueldo que legalmente le corresponden por los cargos que ocupa. Leo que su sueldo de senadora es de unos 78.358 euros, a los que hay que añadir varios ingresos por ser miembro del Grupo Popular en el Senado y como presidenta del PP en Catalunya, un total 191.991,28 euros.

Es evidente que no son las pensiones, ni las becas de los estudiantes, ni las ayudas a la agricultura lo que a Alicia Sánchez Camacho le preocupa, es ella quien más tiene que perder cuando Catalunya se independice. Os lo contaré. Alicia Sánchez Camacho es diputada en el Parlamento de Catalunya y senadora, por la circunscripción de Barcelona, ​​capital de Catalunya.

En el momento de la independencia de Catalunya Alicia Sánchez Camacho deberá elegir si quiere ser catalana o española. Si escoge ser española no podrá ser senadora por Barcelona porque Barcelona será la capital de otro país, y no podrá ser diputada en el Parlamento de Catalunya porque será española. Si escoge ser catalana, podría ser diputada en el Parlamento de Catalunya, pero no senadora. Si escoge ser española su carrera política habrá terminado, a menos que decida trasladar su residencia a las Españas. Resumiendo, tras la proclamación de independencia le conviene más ser catalana y por eso, es evidente que es Alicia Sánchez Camacho quien tiene más que perder con la independencia, su caso es el mejor ejemplo para demostrar que para un catalán ser español es perjudicial.

Bramó sin pensar suele llevar problemas. Os lo contaré: Cuando todo el asunto de los sobres saltó a la prensa Sánchez Camacho declaró que exigía que el asunto debía esclarecer y conminaba a llegar hasta el fondo. "Lo que me interesa es la verdad de las cosas y demostrar que este es un partido honrado, honesto y trabajador". El tiempo ha demostrado que la verdad no ha sido nunca la intención de Sánchez Camacho y la campaña electoral pasada fue el mejor ejemplo que Sánchez Camacho no tiene ningún interés en la verdad, no es que utilice la demagogia, o que exagere un poco, no, directamente mintió y de una forma burda y miserable. Pero sería un poco ingenuo creer que un político que ha aceptado dinero de origen poco claro pueda decir la verdad.

Y a Sánchez Camacho le pierde su afición a hacer declaraciones sin pensar lo que dice. Sánchez Camacho presume que a ella la informan de los casos de corrupción que se investigan en Catalunya, en un momento de la grabación Sánchez Camacho haciendo referencia a la investigación del Caso Pretoria y Caso Palau le cuenta a su amiga detalles sobre estos dos asuntos, Sánchez Camacho le dice a María Victoria Álvarez: "Yo tengo unoque me pasa información, toda la operación de Pretoria, yo iba sabiendo queiban a detener antes que nadie, yo informaba Rajoy" y del caso Palau le dice que "yo tengo un fiscal de confianza que es el que está llevando todoeste asunto del Palau. Lo bien que nos iría, pero debe ser la fiscalía, darlecaña a CiU. Pero la mala suerte que tenemos es que el Solaz este - juezinstructor 30 de Barcelona -, que es el que lleva el caso Millet, el tipo esteno meterá a nadie en la cárcel por el caso éste, y no se meterá porque este esde Esquerra". Sánchez Camacho tiene un fiscal de confianza, un fiscal que le envía información sobre casos de corrupción que afectan a otros partidos a Sánchez Camacho, dirigente del PP, el partido más corrupto de España, el partido que gobierna con mayoría e incompetencia absoluta el Reino de España, y desgraciadamente tienen la Justicia a su servicio. En estas circunstancias que no debe sufrir es el PP, ellos tienen (al menos) un fiscal de la confianza de Alicia Sánchez Camacho. ¿Cuántos fiscales y jueces están al servicio del PP?

27 de juny 2013

Interlobotomia

Interlobotomia

 

Els del toro claven les banyes a la #MarcaEspaña

 

Aquesta gent és l’hòstia en vers, ells que són més espanyols que l’estanquera i que el cavall del Cid i quan ningú no mira serien capaços de vendre’s l’armadura del Cid. Luís Sans Huecas, director de línies de negoci d’Intereconomía, la cadena fatxa que té programes que ja s’han convertit en clàssics de la lobotomia televisiva com “el gato al agua” i “Punto Pelota”, si, on surt aquesta gent tan educada, tranquil·la i mesurada, doncs bé, en Luís Sans Huecas va decidir registrar el 23 de maig de 2013 la #MarcaEspaña” al Registre de Marques de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques.

La #MarcaEspaña va ser creada pel govern amb el propòsit de promoure Espanya en els àmbits econòmics, cultural, social, científic i tecnològic. El govern espanyol va cometre un error, no inscriure la #MarcaEspaña ells al Registre de Marques de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, i si no són capaços de presentar les al·legacions pertinents l’intereconòmic Luís Sans Huecas serà el propietari d’una marca creada per l’Estat, i podrà beneficiar-se econòmicament. I aquests d’Intereconomía són els grans patriotes espanyols?

 

18 de juliol, una data que mai oblidaran els intereconòmics

 

El 18 de juliol és una data que posa catxondo a tot fatxa espanyol com Déu mana, i a Intereconomía són uns fatxes espanyols com Déu mana. Però aquest pròxim 18 de juliol els fatxes d’Intereconomía hauran de fer un “alzamiento” dels seus facciosos culs de la seu de la cadena i traslladar-se a una nau industrial de Leganés ja que els han desnonat per impagament. Es veu que la #MarcaEspaña encara no ha donat rendiments, potser haurien d’haver comprat accions de Bankia o de Viajes Marsans. Fa mesos que Intereconomía té greus dificultats econòmiques, es veu que cridar i insultar a tort i a dret no genera beneficis. Fa uns mesos pidolaven diners a l’audiència, “dasme argo, es más facir mentir e insurtar con la barriga llena”, però potser haurien aconseguit més diners tocant l’acordió al metro.

 

 


 

 

Interlobotomia

 

Los del toro clavan los cuernos a la #MarcaEspaña

 

Esta gente es la hostia en verso, ellos que son más españoles que la estanquera y que el caballo del Cid y cuando nadie mira serían capaces de venderse la armadura del Cid. Luís Sans Huecas, director de líneas de negocio de Intereconomía, la cadena facha que tiene programas que ya se han convertido en clásicos de la lobotomía televisiva como "el gato al agua" y "Punto Pelota", si, donde sale esta gente tan “educada”, “tranquila” y “mesurada”, pues bien, Luís Sans Huecas decidió registrar el 23 de mayo de 2013 la #MarcaEspaña en el Registro de Marcas de la Oficina Española de Patentes y Marcas.

La #MarcaEspaña fue creada por el gobierno con el propósito de promover España en los ámbitos económicos, cultural, social, científico y tecnológico. El gobierno español cometió un error, no inscribir la #MarcaEspaña ellos en el Registro de Marcas de la Oficina Española de Patentes y Marcas, y si no son capaces de presentar las alegaciones pertinentes el intereconómico Luís Sans Huecas será el propietario de una marca creada por el Estado, y podrá beneficiarse económicamente. ¿Y estos de Intereconomía son los grandes patriotas españoles?

 

18 de julio, una fecha que nunca olvidarán los intereconómicos

 

El 18 de julio es una fecha que pone cachondo a todo facha español como Dios manda, ya Intereconomía son unos fachas españoles como Dios manda. Pero este próximo 18 de julio los fachas de Intereconomía deberán hacer un "alzamiento" de sus facciosos culos de la sede de la cadena y trasladarse a una nave industrial de Leganés ya que los han desahuciado por impago. Se ve que la #MarcaEspaña todavía no ha dado rendimientos, quizás deberían haber comprado acciones de Bankia o de Viajes Marsans. Hace meses que Intereconomía tiene graves dificultades económicas, se ve que gritar e insultar a diestro y siniestro no genera beneficios. Hace unos meses mendigaron dinero a la audiencia, "dasme argo, es más facir mentir e insurtar con la barriga llena", pero quizás habrían logrado más dinero tocando el acordeón en elmetro.

 

 

Espanya, un Estat en fallida

Espanya, un Estat en fallida

 

 

 

Fallida econòmica:

L’Estat espanyol ha tingut més d’una vintena de fallides, de les que les més destacades són aquestes:

Felip II (1557, 1575 i 1597): Suspensió de pagaments.
 
Felip III (1607): Renegociació de pagaments.

Felip IV:  (1627): Renegociació de pagaments. (1647, 1652 1662): Suspensió de pagaments.

Carles II: (1666): Suspensió de pagaments.

Carles IV (1799): No paguen interessos. Ferran VII (1820): Dèficit.

Isabel II (1866): Fallida del deute.

Franco (1939): No paga deutes republicans.

I fixeu-vos que la majoria d’aquestes fallides econòmiques s’han produït en períodes on tenien colònies de les que en treien plata i or a cabassos, que abans que sortís de la mina ja s’havien gastat. Si el Regne d’Espanya fos una empresa és evident que els diversos consells d’administració que l’han dirigit han estat uns incompetents que tenien les butxaques foradades. La situació actual és de fallida econòmica malgrat les ingents quantitats de diners que Espanya extreu de la UE. Però si abans eren les aventures imperials les que malbarataven ingents quantitats d’or i plata procedents de les colònies, ara el Regne d’Espanya malbarata diners de la UE en trens d’alta velocitat sense passatgers, aeroports sense avions, en lloc d’invertir en la construcció d’una xarxa de transports que comuniqui els principals ports de mercaderies.

 

Fallida territorial:

1640: Portugal. 1713: Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya. 1811: Paraguai. 1816: Argentina. 1818: Xile. 1819: Colòmbia. 1821; Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i Veneçuela. 1824: Perú. 1825: Bolívia, Uruguai. 1898: Cuba, Filipines i Puerto Rico. 1956: Marroc. 1968: Guinea espanyola. 1975: Sàhara espanyol. Catalunya ha iniciat el seu procés independentista, i l’independentisme a Euskadi creix; aquests dos processos podrien arrossegar d’altres dins del mateix Estat. Quan escolto a un espanyolista dir que Catalunya mai serà independent em fa riure que provin de negar un fet que ja s’ha produït altres cops, que llavors no van ser capaços d’impedir, malgrat el sobrevalorat poder militar espanyol d’altres èpoques. De fet, Espanya no va guanyar cap guerra contra potències estrangeres, les úniques guerres que ha vençut han estat aquelles que ha fet contra ella mateixa i contra el seu propi poble. I ara l’opció militar ja no és possible, un informe de FAES, la fundació del PP, reconeixia que l’Estat espanyol no té tropes suficients per ocupar militarment Catalunya ni incloent els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Segons aquest informe necessitarien un mínim de 270000 soldats per poder ocupar Catalunya, i no tenen aquests soldats, i d’altra banda podrien trobar-se que mentre es dediquen a atacar Catalunya perdessin algun altre territori. Però la principal raó, apart de la mancança d’efectius per envair Catalunya, és que la UE, tot i que no li faci gràcia la independència de Catalunya, no acceptaria que un dels seus membres es dediqués a llançar bombes contra un territori que ara per ara forma part de la UE, i encara que la independència suposés l’expulsió de la UE, Catalunya és Europa, i a la UE no crec que li agradés veure a l’Europa Occidental un altre conflicte armat, clar, que ara que ho penso, si un generalot després d’uns quants cigalons ben carregats i les bravates colpistes de la caverna mediàtica exigint passar a ganivet a tots els catalans ressonant dins del seu crani buit decidís que això de Catalunya ho arregla ell a la forma tradicional espanyola és poc probable que els tancs arribessin a passejar-se per la Diagonal disparant a tort i a dret.

 

Fallida democràtica:

Mig centenar de cops d’Estat, diverses guerres civils (a més de la Guerra Civil (1936-39) incloc les guerres carlines  (1820-23, 1833-1839 i 1872-1876)), el cop d'Estat de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), la Sanjurjada (10 d'agost de 1932), cop d'estat de Franco i la seva camarilla del 18 de juliol de 1936 que va derivar en una guerra civil i cop d'Estat d'en Tejero del 23 de febrer de 1981. Van existir algunes trames colpistes més durant el segle XX, però la majoria dels cops d'Estat, la majoria del quasi mig centenar que s'han produït a Espanya van ser durant el segle XIX. I en aquesta llista podríem incloure el cop d'Estat que va derrocar el Govern de la Generalitat l'any 1934, ordenat per una coalició d’ultracatòlics, feixistes i corruptes espanyolistes, la CEDA, o la supressió de la Mancomunitat. L'Estat espanyol és també responsable de l'assassinat del President Companys (1940), cap electe del govern democràtic de Catalunya, assassinat pel règim feixista totalitari que va governar Espanya des de 1939 fins a 1975. Potser menys sanguinolent però en opinió meva també va ser un cop d'Estat perpetrat a toga calada pels taurins magistrats del Tribunal Constitucional, que en nom de la “indivisible unitat de la nació espanyola” van decidir passar pel damunt de la voluntat del Parlament de Catalunya que va aprovar el text del nou Estatut l'any 2005, del Congrés dels Diputats i el Senat que van passar el ribot a aquell text, del poble de Catalunya que va aprovar el text retallat per les Corts espanyoles, i que va ser sancionat pel monarca de tots els espanyols, doncs bé, els magistrats del Tribunal Constitucional van fer amb una sentència escrita en un llenguatge decimonònic el mateix que en altres èpoques havien fet els militars espanyols. Repeteixo, els magistrats del TC van decidir, com feien en altres èpoques els militars, que ells no estan subjectes ni a les lleis ni a la voluntat dels ciutadans, ni a les pròpies institucions de l'Estat, ells decideixen quines lleis s'apliquen, encara que sigui passant pel damunt de qui calgui.

 

Fallida institucional:

He parlat abans de la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, i caldria afegir totes les sentències posteriors contra lleis del Parlament de Catalunya, sentències dictades a instàncies del Partit Popular. Els Estats moderns destaquen per mantenir separats els tres poders bàsics de l’Estat: Executiu, Legislatiu i Judicial. A Espanya el Partit Popular ha confós la majoria absoluta que tenen al Congrés dels Diputats (Poder Legislatiu) amb una carta blanca al Govern (Poder Executiu) per poder exercir el poder absolut, i res millor que controlar el tercer poder (Judicial).  Més del 50% dels casos de corrupció política afecta a dirigents del PP, i no se n’escapa cap del cobrament de sobresous ni el president del partit, però aquest govern corrupte, incompetent i autoritari controla les dues instàncies que el podrien descavalcar legalment del poder, a les Corts tenen majoria absoluta, això faria impossible que una moció de censura triomfés, i tampoc no és gaire probable que la Justícia acabi condemnant els dirigents corruptes del PP, només cal veure que els jutges que han instruït casos contra el PP o han hagut de deixar-ho corre o han patit una campanya de desprestigi organitzada per la premsa afí al règim.

 

Un Estat en fallida que insisteix en cometre els mateixos errors. No ens equivoquem nosaltres, deixem de perdre el temps i proclamem la independència d’aquest Estat en fallida perpètua que és el Regne d’Espanya.

 

 

 

 

 

 

España, un Estado en quiebra

 

 

 

Quiebra económica:

El Estado español ha tenido más de una veintena de quiebras, de las que las más destacadas son las siguientes:

Felipe II (1557, 1575 y 1597): Suspensión de pagos.

Felipe III (1607): Renegociación de pagos.

Felipe IV: (1627): Renegociación de pagos. (1647, 1652 1662): Suspensión de pagos.

Carlos II: (1666): Suspensión de pagos.

Carlos IV (1799): No pagan intereses. Fernando VII (1820): Déficit.

Isabel II (1866): Quiebra de la deuda.

Franco (1939): No paga deudas republicanas.

Y fijaos que la mayoría de estas fallidas económicas han producido en períodos donde tenían colonias de las que sacaban plata y oro a espuertas, que antes de que saliera de la mina ya se habían gastado. Si el Reino de España fuera una empresa es evidente que los diversos consejos de administración que la han dirigido han sido unos incompetentes que tenían los bolsillos agujereados. La situación actual es de quiebra económica a pesar de las ingentes cantidades de dinero que España extrae de la UE. Pero si antes eran las aventuras imperiales las que derrochaban ingentes cantidades de oro y plata procedentes de las colonias, ahora el Reino de España derrocha dinero de la UE en trenes de alta velocidad sin pasajeros, aeropuertos sin aviones, en lugar de invertir en la construcción de una red de transportes que comunique los principales puertos de mercancías.

 

Quiebra territorial:

1640: Portugal. 1713: Flandes, Nápoles, Sicilia y Cerdeña. 1811: Paraguay. 1816: Argentina. 1818: Chile. 1819: Colombia. 1821; Costa Rica, Guatemala, Honduras, México, Nicaragua, Panamá y Venezuela. 1824: Perú. 1825: Bolivia, Uruguay. 1898: Cuba, Filipinas y Puerto Rico. 1956: Marruecos. 1968: Guinea española. 1975: Sahara español. Catalunya ha iniciado su proceso independentista, y el independentismo en Euskadi crece; estos dos procesos podrían arrastrar otros dentro del mismo Estado. Cuando escucho a un españolista decir que Catalunya nunca será independiente me da risa que prueben de negar un hecho que ya se ha producido otras veces, que entonces no fueron capaces de impedir, a pesar del sobrevalorado poder militar español de otras épocas. De hecho, España no ganó ninguna guerra contra potencias extranjeras, las únicas guerras que ha vencido han sido aquellas que ha hecho contra sí misma y contra su propio pueblo. Y ahora la opción militar ya no es posible, un informe de FAES, la fundación del PP, reconocía que el Estado español no tiene tropas suficientes para ocupar militarmente Catalunya ni incluyendo los efectivos de la Policía Nacional y la Guardia Civil. Según este informe necesitarían un mínimo de 270.000 soldados para poder ocupar Catalunya, y no tienen estos soldados, y por otra parte podrían encontrarse que mientras se dedican a atacar Catalunya perdieran algún otro territorio. Pero la principal razón, aparte de la carencia de efectivos para invadir Catalunya, es que la UE, aunque no le haga gracia la independencia de Catalunya, no aceptaría que uno de sus miembros se dedicara a lanzar bombas contra un territorio que por ahora forma parte de la UE, y aunque la independencia supusiera la expulsión de la UE, Catalunya es Europa, y a la UE no creo que le gustara ver en Europa Occidental otro conflicto armado, claro, ahora que lo pienso, si un generalote tras varios carajillos bien cargados y las bravatas golpistas de la caverna mediática exigiendo pasar a cuchillo a todos los catalanes resonando dentro de su cráneo vacío decidiera que eso de Catalunya lo arregla él a la forma tradicional española es poco probable que los tanques llegaran a pasearse por la Diagonal disparando a diestro y siniestro.

 

Quiebra democrática:

Medio centenar de golpes de Estado, varias guerras civiles (además de la Guerra Civil (1936-39) incluyo las guerras carlistas (1820-23, 1833/39 y 1872/76)), el golpe de Estado de Primo de Rivera (13 de septiembre de 1923), la Sanjurjada (10 de agosto de 1932), golpe de estado de Franco y su camarilla del 18 de julio de 1936 que derivó en una guerra civil y golpe de Estado de en Tejero del 23 de febrero de 1981. Existieron algunas tramas golpistas más durante el siglo XX, pero la mayoría de los golpes de Estado, la mayoría del casi medio centenar que se han producido en España fueron durante el siglo XIX. Y en esta lista podríamos incluir el golpe de Estado que derrocó al Gobierno de la Generalitat en 1934, ordenado por una coalición de ultracatólicos, fascistas y corruptos españolistas, la CEDA, o la supresión de la Mancomunidad. El Estado español es también responsable del asesinato del presidente Companys (1940), jefe electo del gobierno democrático de Catalunya, asesinado por el régimen fascista totalitario que gobernó España desde 1939 hasta 1975. Quizás menos sanguinolento pero en mi opinión también fue un golpe de Estado perpetrado a toga calada por taurinos magistrados del Tribunal Constitucional, que en nombre de la "indivisible unidad de la nación española" decidieron pasar por encima de la voluntad del Parlament de Catalunya que aprobó el texto del nuevo Estatuto en 2005, del Congreso de los Diputados y el Senado que pasaron el cepillo a aquel texto, del pueblo de Catalunya que aprobó el texto recortado por las Cortes españolas, y que fue sancionado por el monarca de todos los españoles, pues bien, los magistrados del Tribunal Constitucional hicieron con una sentencia escrita en un lenguaje decimonónico lo mismo que en otras épocas habían hecho los militares españoles. Repito, los magistrados del TC decidieron, como hacían en otras épocas los militares, que ellos no están sujetos ni a las leyes ni a la voluntad de los ciudadanos, ni a las propias instituciones del Estado, ellos deciden qué leyes se aplican , aunque sea pasando por encima de quien haga falta.

 

Quiebra institucional:

He hablado antes de la sentencia del TC contra el Estatuto de Catalunya, y habría que añadir todas las sentencias posteriores contra leyes del Parlament de Catalunya, sentencias dictadas a instancias del PP. Los Estados modernos destacan por mantener separados los tres poderes básicos del Estado: Ejecutivo, Legislativo y Judicial. En España el Partido Popular ha confundido la mayoría absoluta que tienen en el Congreso (Poder Legislativo) con una carta blanca al Gobierno (Poder Ejecutivo) para poder ejercer el poder absoluto, y nada mejor que controlar el tercer poder (Judicial). Más del 50% de los casos de corrupción política afecta a dirigentes del PP, y no se escapa ningno del cobro de sobresueldos ni el presidente del partido, pero este gobierno corrupto, incompetente y autoritario controla las dos instancias que lo podrían descabalgar legalmente del poder, en las Cortes tienen mayoría absoluta, esto haría imposible que una moción de censura triunfara, y tampoco es muy probable que la Justicia termine condenando los dirigentes corruptos del PP, sólo hay que ver que los jueces que han instruido casos contra el PP o han tenido que dejarlo correr o han sufrido una campaña de desprestigio organizada por la prensa afín al régimen.

 

Un Estado en quiebra que insiste en cometer los mismos errores. No nos equivoquemos nosotros, dejemos de perder el tiempo y proclamemos la independencia de ese Estado en quiebra perpetua que es el Reino de España.

20 de juny 2013

ATLES / ATLAS

Atles

 

 

 

Tinc dos atles a casa, un és dels anys 60, l’altre el vaig comprar els anys 90, aquests dos atles actualment només són útils com a curiositat històrica perquè les fronteres han canviat totalment. Des de que jo vaig néixer han desaparegut del mapa la URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, i Espanya va perdre el Sàhara, bé, van sortir per cames. Algú em recordava fa un parell de dies que el Sàhara està ocupat pel Marroc, ben cert, però també és cert que el Sàhara, que era una província espanyola, tenia aquest estatus oficial, va independitzar-se de l’Estat espanyol, una altra cosa és que Marroc va aprofitar la situació política interna espanyola per posar-hi les seves urpes. El tema del Sàhara és un exemple de procés d’independència inconclús degut a que totes les parts implicades van fer allò que els pertocava amb el cul.

Des de l’any 1963, la data que va ser imprès aquest atles, les fronteres han canviat molt. Només a Europa han desaparegut, com abans he dit, la URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. De la desintegració de l’antiga Iugoslàvia va resultar la creació de set nous Estats a Europa (Bòsnia y Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, República de Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Kosovo). De la desintegració de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques): Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan, Alt Karabagh, Abkhàzia, Ossètia del Sud i  Transnístria. Alguns d’aquests nous Estats no són part d’Europa sinó d’Àsia o estan entre ambdós continents, però formaven part de la URSS que tot i tenir la major part del seu territori a l’Àsia era considerat un Estat europeu. Però això és irrellevant.

De Txecoslovàquia van sorgir la República Txeca i Eslovàquia.

El que és rellevant és que tots aquests nous Estats sorgits de la desintegració d’uns altres Estats han nascut en un període de temps que va des de finals dels anys 80 i principis dels 90. A tot això cal afegir la reunificació d’Alemanya. Qui hagués dit l’any 1985 que la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia s’acabarien desintegrant en el termini dels cinc anys següents l’haurien tractat de ximple, si hagués dit que Alemanya tornaria a unir-se en un únic Estat, l’haurien tancat, però hauria tingut raó.

Un atles és una fotografia del passat, quan l’adquirim és molt probable que poc després hagi quedat obsolet pels canvis. L’Estat espanyol s’empara en la Constitució espanyola per negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, malgrat que l’Estat espanyol va signar aquest tractat l’any 1977, és a dir, que l’Estat va signar la Declaració Universal dels Drets dels Pobles un any abans d’aprovar la mateixa Constitució (1978) en què els espanyolistes s’emparen per negar que els catalans tinguem dret a independitzar-nos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Atlas

 

 

 

Tengo dos atlas en casa, uno es de los años 60, el otro lo compré en los años 90, estos dos atlas actualmente sólo son útiles como curiosidad histórica porque las fronteras han cambiado totalmente. Desde que nací han desaparecido del mapa la URSS, Checoslovaquia y Yugoslavia, y España perdió el Sahara, bueno, salieron por piernas. Alguien me recordaba hace un par de días que el Sahara está ocupado por Marruecos, es cierto, pero también es cierto que el Sahara, que era una provincia española, tenía este estatus oficial, independizarse de España, otra cosa es que Marruecos aprovechó la situación política interna española para poner sus garras allí. El tema del Sahara es un ejemplo de proceso de independencia inconcluso debido a que todas las partes implicadas hicieron lo que les correspondía con el culo.

Desde el año 1963, la fecha en que fue impreso este atlas, las fronteras han cambiado mucho. Sólo en Europa han desaparecido, como antes he dicho, la URSS, Checoslovaquia y Yugoslavia. La desintegración de la antigua Yugoslavia resultó la creación de siete nuevos Estados en Europa (Bosnia y Herzegovina, Croacia, Eslovenia, Macedonia, Montenegro, Serbia y Kosovo). La desintegración de la URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas): Armenia, Azerbaiyán, Bielorrusia, Estonia, Georgia, Kazajstán, Kirguistán, Letonia, Lituania, Moldavia, Rusia, Tayikistán, Turkmenistán, Ucrania, Uzbekistán, Alto Karabaj, Abjasia, Osetia del Sur y Transnistria. Algunos de estos nuevos Estados no son parte de Europa sino de Asia o están entre ambos continentes, pero formaban parte de la URSS que a pesar de tener la mayor parte de su territorio en Asia era considerado un Estado europeo. Pero esto es irrelevante.

De Checoslovaquia surgieron la República Checa y Eslovaquia.

Lo que es relevante es que todos estos nuevos Estados surgidos de la desintegración de otros Estados han nacido en un período de tiempo que va desde finales de los años 80 y principios de los 90. A todo esto hay que añadir la reunificación de Alemania. Quién hubiera dicho en 1985 que la URSS, Yugoslavia y Checoslovaquia acabarían desintegrando en el plazo de los cinco años siguientes lo habrían tratado de tonto, si hubiera dicho que Alemania volvería a unirse en un único Estado, lo habrían cerrado, pero habría tenido razón.

Un atlas es una fotografía del pasado, cuando la adquirimos es muy probable que poco después haya quedado obsoleto por los cambios. El Estado español se ampara en la Constitución española para negar el derecho a la autodeterminación de Catalunya, a pesar de que el Estado español firmó este tratado en 1977, es decir, que el Estado firmó la Declaración Universal los Derechos de los Pueblos un año antes de aprobar la misma Constitución (1978) en que los españolistas se amparan para negar que los catalanes tengamos derecho a independizarnos.

17 de juny 2013

Madrid serà port de mar

Madrid serà port de mar

 

El govern espanyol ha anunciat que Madrid, la capital del Regne d’Espanya, tindrà un port per a creuers. El pla del govern és construir un port al costat del Parc del Retiro, un canal comunicarà el port de Madrid amb el riu Manzanares, afluent del Jarama, i aquest, afluent del Tajo. D’aquesta manera els creuers que es dirigeixin a Madrid entraran per Lisboa, capital de Portugal.

Les obres que començaran demà i es preveu que estiguin acabades quan Madrid sigui seu dels Jocs Olímpics. El viatge inaugural serà realitzat pel Bribón del Rei.

 

 

 

Madrid será puerto de mar

 

El gobierno español ha anunciado que Madrid, la capital del Reino de España, tendrá un puerto para cruceros. El plan del gobierno es construir un puerto al lado del Parque del Retiro, un canal comunicará el puerto de Madrid con el río Manzanares, afluente del Jarama, y éste, afluente del Tajo. De esta manera los cruceros que se dirijan a Madrid entrarán por Lisboa, capital de Portugal.

Las obras que comenzarán mañana y se prevé que estén terminadas cuando Madrid sea sede de los Juegos Olímpicos. El viaje inaugural será realizado por Bribón del Rey.

14 de juny 2013

En H. Tertsch i Telemadrid pateixen de “fascitis alar”

En H. Tertsch i Telemadrid pateixen de “fascitis alar”

 

Heu vist “Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb”?. Bé, si us dic que és molt més probable que aquesta pel·lícula la conegueu amb el títol de “Telèfon vermell?, volem cap a  Moscou” ja sabreu de quin film parlo. Doncs bé, hi ha vegades que quan veig i escolto algun polític del PP i també més d’un periodista de la caverna ve a la meva ment la imatge del doctor Strangelove, el personatge interpretat magistralment per l’actor britànic Peter Sellers, que també interpreta els personatges del coronel britànic Lionel Mandrake i del President dels Estats Units Merkin Muffley. El doctor Strangelove és un científic nazi que assessora el president dels Estats Units. Aquest científic té el tic de fer el salut nazi. Doncs bé, a mi Hermann Tertsch em recorda al doctor Strangelove, també té un tic, suposo que ser fill d’un S.A. (Tropes d’Assalt nazis) té molta influència en el seu pensament, i això fa que justifiqui l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys i que afirmi que desitjaria que això es repetís amb el president Artur Mas.

Telemadrid, la televisió pública de la Comunitat de Madrid al servei del règim neofranquista del Partit Popular té també tinc semblants als del doctor Strangelove.

Tertsch analitzava la conferència d’Aznar al Club Siglo XXI sobre la Transició espanyola. Cal dir, que Aznar que ara es presenta com un gran defensor de la Transició espanyola i de la Constitució espanyola, fins i tot, fa conferències defensant aquell període quan durant aquell període escrivia articles criticant la Constitució, la democràcia llavors incipient i el sistema autonòmic, malgrat que després va ser president de Castella i Lleó, i ara sembla que la Constitució l’hagi escrit ell personalment amb ploma d’oca, ara segueix defensant la Constitució, si aquesta Constitució que ja ha demostrat que estava inspirada pel Caudillo, que ara la defensa el PP que no creia en ella l’any 78, el PSOE que probablement són els únics que honestament s’ho creuen, i UPyD des de que va descobrir que la Constitució empara els cops d’Estat que ells invoquen contra Mas, s’han tornat grans defensors de la Constitució. I la resta potser pensen “ai, mama por / ves quin remei, / visca el rei / i visca la Constitució”.

Tertshc va començar a parlar sobre la conferència d’Aznar i darrera anaven passant imatges d’Aznar, i de sobte al doctor Strangelove de Telemadrid va tenir un tic i quan tocava introduir imatges de la Transició espanyola van posar imatges de Franco i de militars desfilant i fent la salutació feixista, Tertsch va posar-se lleugerament nerviós o catxondo veient aquelles imatges i va perdre breument el fil del que estava explicant.

Tertsch va dir posteriorment que havia demanat explicacions a Telemadrid, després va piular: “No sé si la lamentable aparició de Franco a TM ha sigut un accident o no. Sí sé que estic avorrit de tanta misèria moral i intel·lectual”. No dissimulis, Hermann, com sempre donant la culpa als altres quan comences a rebre crítiques pels teus desvaris etílics i ideològics, t’has convertit en el doctor Strangelove de la televisió espanyola. És probable que quan Tertsch parla de misèria moral intel·lectual estigui parlant d'ell mateix sense adonar-se.

 


 

 

En H. Tertsch y Telemadrid sufren de "fascitis alar"

 

¿Habéis visto " Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb"?. Bueno, si os digo que es mucho más probable que esta película la conozcáis con el título de "¿Teléfono rojo?, Volamos hacia Moscú" ya sabréis de qué film hablo. Pues bien, hay veces que cuando veo y escucho algún político del PP y también más de un periodista de la caverna viene a mi mente la imagen del doctor Strangelove, el personaje interpretado magistralmente por el actor británico Peter Sellers, que también interpreta los personajes del coronel británico Lionel Mandrake y del Presidente de los Estados Unidos Merkin Muffley. El doctor Strangelove es un científico nazi que asesora al presidente de Estados Unidos. Este científico tiene el tic de hacer el salud nazi. Pues bien, a mí Hermann Tertsch me recuerda al doctor Strangelove, también tiene un tic, supongo que ser hijo de un SA (Tropas de Asalto nazis) tiene mucha influencia en su pensamiento, y esto hace que justifique el fusilamiento del presidente de la Generalitat Lluís Companys y que afirme que desearía que esto se repitiera con el presidente Mas.

Telemadrid, la televisión pública de la Comunidad de Madrid al servicio del régimen neofranquista del PP tiene también tengo similares a los del doctor Strangelove.

Tertsch analizaba la conferencia de Aznar en el Club Siglo XXI sobre la Transición española. Hay que decir, que Aznar que ahora se presenta como un gran defensor de la Transición española y de la Constitución española, incluso, hace conferencias defendiendo ese periodo cuando durante ese período escribía artículos criticando la Constitución, la democracia entonces incipiente y el sistema autonómico , aunque después fue presidente de Castilla y León, y ahora parece que la Constitución lo haya escrito él personalmente con pluma de ganso, ahora sigue defendiendo la Constitución, si esta Constitución que ya ha demostrado que estaba inspirada por el Caudillo, que ahora la defiende el PP que no creía en ella en el año 78, el PSOE que probablemente son los únicos que honestamente se lo creen, y UPyD desde que descubrió que la Constitución ampara los golpes de Estado que ellos invocan contra Mas , se han vuelto grandes defensores de la Constitución. Y el resto quizás piensan "ai, mama por / ves quin remei, / visca el rei / i visca la Constitució".
Tertshc empezó a hablar sobre la conferencia de Aznar y última iban pasando imágenes de Aznar, y de repente el doctor Strangelove de Telemadrid tuvo un tic y cuando tocaba introducir imágenes de la Transición española pusieron imágenes de Franco y de militares desfilando y haciendo el saludo fascista, Tertsch se puso ligeramente nervioso o cachondo viendo aquellas imágenes y perdió brevemente el hilo de lo que estaba contando.
Tertsch dijo posteriormente que había pedido explicaciones a Telemadrid, luego piar: "No sé si la lamentable aparición de Franco en TM ha sido un accidente o no. Sí sé que estoy aburrido de tanta miseria moral e intelectual". No disimules, Hermann, como siempre dando la culpa a los demás cuando comienzas a recibir críticas por tus desvaríos etílicos e ideológicos, te has convertido en el doctor Strangelove de la televisión española. Es probabla que cuando Tersch habla de miseria moral e intelectual esté hablando de si mismo sin darse cuenta.

12 de juny 2013

Independència ferroviària

Independència ferroviària

 

 

 

La incapacitat de la companyia estatal espanyola RENFE per solucionar les incidències que es produeixen dia si i dia també al servei de rodalies de Catalunya podria acabar fent-los perdre la concessió d’aquest servei dins del Principat, la Generalitat de Catalunya estudia l’opció que sigui la companyia francesa SNCF qui gestioni el servei de rodalies. Al president de RENFE la reunió del president Artur Mas amb la direcció de SNCF per estudiar un canvi d’operador no li ha fet cap gràcia, Julio Gómez-Pomar veu aquest canvi d’operador “complex i complicat”. És cert, com diu Gómez-Pomar que SNCF usa un ample de via diferent al del servei de Rodalies espanyol de RENFE, però RENFE operadora, que ha absorbit l’antiga FEVE, gestiona cinc amples de via diferents, inclosa la xarxa convencional d’ample ibèric i la xarxa d’alta velocitat d’ample internacional. La decisió que a Espanya es va prendre l’any 1855 de construir les línies en ample ibèric (1.668 mm) ara li serveix d’excusa al president de RENFE per oposar-se a perdre la concessió del servei de Rodalies a Catalunya.

El president Mas va oferir a SNCF la gestió de les Rodalies de Barcelona durant un esmorzar que ambdós van tenir a París. Les Rodalies ara pertanyen a la Generalitat de Catalunya encara que la xarxa continua pertanyent a ADIF i el material mòbil a RENFE. El contracte amb RENFE s’acaba l’any 2016 i la Generalitat podrà canviar d’operador. SNCF ja a mostrat el seu interès per començar a operar a Catalunya i ja hi ha hagut dues reunions entre el govern de Catalunya i SNCF. Segons el president Mas SNCF “té ganes de fer coses a Catalunya” aprofitant la liberalització del sector ferroviari. Segons Mas els francesos “van demanar continuar les converses a París, i estem en aquest punt de veure si entre Ferrocarrils de la Generalitat i algú que no sigui Renfe ha la possibilitat de fer alguna cosa en el futur”.

RENFE pot fer dues coses si vol guanyar el concurs: solucionar les incidències continues del servei de Rodalies a Catalunya o reduir-les a un mínim acceptable, però si tot el que pensa fer RENFE és dir que seria molt difícil per a SNCF gestionar les Rodalies de Catalunya perquè les xarxes catalana i francesa són diferents, vol dir que tenen poc a oferir. 

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona línies amb tres amples de vies diferents:
-L’antiga Companyia General dels FerrocarrilsCatalans, coneguda popularment com el “carrilet”, amb ample de via ibèric o via estreta  (1.000 mm).
-L’antiga Companyia dels Ferrocarrils deCatalunya,  amb un ample de via de 1.435 mm amb origen a la Plaça Catalunya i que fa les línies fins a Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda i Avinguda Tibidabo.
-Línia Lleida - la Pobla de Segur: Línia de o ample de via ibèric (1.668 mm). La infraestructura pertany a FGC des de 2005, però la gestiona RENFE.
FGC també és propietària de diversos funiculars i cremalleres. Però centrem-nos en les Rodalies de RENFE a Catalunya. 

També les nostres infraestructures s’han d’independitzar, tota la xarxa ferroviària catalana ha de passar a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encara que després la gestió sigui cedida a altres operadors. I si finalment l’operador és RENFE aquesta companyia ha d’entendre que pot perdre la concessió si el servei ofert als usuaris no compleix uns mínims de qualitat.

 

 

 

 

 

Independencia ferroviaria

 

 

 

La incapacidad de la compañía estatal española RENFE para solucionar las incidencias que se producen día sí y día también en el servicio de cercanías de Catalunya podría terminar haciéndoles perder la concesión de este servicio dentro del Principado, la Generalitat de Catalunya estudia la opción que sea la compañía francesa SNCF quien gestione el servicio de cercanías. Al presidente de RENFE la reunión del presidente Artur Mas con la dirección de SNCF para estudiar un cambio de operador no le ha hecho ninguna gracia, Julio Gómez-Pomar ve este cambio de operador "complejo y complicado". Es cierto, como dice Gómez-Pomar que SNCF usa un ancho de vía diferente al del servicio de Cercanías español de RENFE, pero RENFE operadora, que ha absorbido la antigua FEVE, gestiona cinco anchos de vía diferentes, incluida la red convencional de ancho ibérico y la red de alta velocidad de ancho internacional. La decisión que en España se tomó en 1855 de construir las líneas en ancho ibérico (1.668 mm) ahora le sirve de excusa al presidente de RENFE para oponerse a perder la concesión del servicio de Cercanías en Catalunya.

El presidente Mas ofreció a SNCF la gestión de las Cercanías de Barcelona durante un almuerzo que ambos tuvieron en París. Las Cercanías ahora pertenecen a la Generalitat de Catalunya aunque la red sigue perteneciendo a ADIF y el material móvil a RENFE. El contrato con RENFE acaba el año 2016 y la Generalitat podrá cambiar de operador. SNCF ya a mostrado su interés por empezar a operar en Catalunya y ya ha habido dos reuniones entre el gobierno de Catalunya y SNCF. Según el presidente Mas SNCF "tiene ganas de hacer cosas en Catalunya" aprovechando la liberalización del sector ferroviario. Según Mas los franceses "pidieron continuar las conversaciones en París, y estamos en este punto de ver si entre Ferrocarrils de la Generalitat y alguien que no sea RENFE la posibilidad de hacer algo en el futuro".

RENFE puede hacer dos cosas si quiere ganar el concurso: solucionar las incidencias continuas del servicio de Cercanías en Catalunya o reducirlas a un mínimo aceptable, pero si todo lo que piensa hacer RENFE es decir que sería muy difícil para SNCF gestionar las Cercanías de Catalunya porqué las redes catalana y francesa son diferentes, significa que tienen poco que ofrecer. 

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona líneas con tres anchos de vías diferentes:
-La antigua Companyia General de los Ferrocarrils Catalans, conocida popularmente como el "tren", con ancho de vía ibérico o vía estrecha (1.000 mm).
-La antigua Companyia de los Ferrocarrils de Catalunya, con un ancho de vía de 1.435 mm con origen en la Plaza Catalunya y que hace las líneas hasta Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda y Avenida Tibidabo.
-Línea Lleida - La Pobla de SegurLínea de o ancho de vía ibérico (1.668 mm). La infraestructura pertenece a FGC desde 2005, pero la gestiona RENFE.
FGC también es propietaria de varios funiculares y cremalleras. Pero centrémonos en las cercanías de RENFE en Catalunya.

También nuestras infraestructuras deben independizarse, toda la red ferroviaria catalana debe pasar a manos de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, aunque luego la gestión sea cedida a otros operadores. Y si finalmente el operador es RENFE esta compañía debe entender que puede perder la concesión si el servicio ofrecido a los usuarios no cumple unos mínimos de calidad.

5 de juny 2013

La remor de sabres d’Espanya arriba als Estats Units

La remor de sabres d’Espanya arriba als Estats Units

 



El Regne d’Espanya és un Estat en crisi econòmica, decadència política i descomposició territorial, aviat perdrà la seva última colònia, un procés que va començar fa poc més de dos segles, i aquesta descomposició del seu imperi colonial ha anat seguida d’una remor de sabres quasi permanent des del segle XIX, quasi mig centenar de cops d’Estat, pronunciaments militars,etc. El colpisme és el veritable esport nacional espanyol.

 

I aquesta remor de sabres comença a escoltar-se als Estats Units. Les declaracions de militars espanyols bramant contra el procés sobiranista català invocant el seu “dret sagrat” a defensar la Pàtria, la seva, mitjançant el mètode tan típic dels militars espanyols de prendre el control a baioneta calada ha tingut ressò a la premsa americana.

 

A “Testosterone Pit” resumeixen la situació d’Espanya així: “L'atur és gairebé el 26%, la desocupació juvenil superior al 55%. El govern està sumit en un escàndol de corrupció. L'economia està a punt de paralitzar-se. El 23 de gener, el Parlament català va declarar que la regió es constitueix en una entitat política i jurídica sobirana”. I llavors, segons “Testosterone Pit” un 6 de febrer el general Juan Antonio Chicharro va fer unes declaracions en una conferència sobre les Forces Armades i la Constitució celebrada a Madrid on va afirmar que el procés de secessió que es viu a Catalunya ha provocat "una sensació general de preocupació, la por, la incertesa i la confusió" a les Forces Armades espanyoles. El general Chicharro va lamentar la destitució del general Mena que l’any 2006 va amenaçar amb un cop d’Estat si s’aprovava l’Estatut de Catalunya, i va defensar una intervenció militar per fer front a les demandes de més autonomia de Catalunya. Chinarro va oposar la seva interpretació de la Constitució espanyola, article 8.1 - 1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, té com a missió garantir la Sobirania i independència d'Espanya, defensar do Integritat territorial i l'ordenament constitucional - i article 97 - El Govern dirigeix ​​la Política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la Defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i La potestat reglamentària d'acord Amb La Constitució i Les lleis - el que ell qualificava d’interpretació distorsionada de la Constitució que, a parer seu, fan els nacionalistes catalans. I llavors segons “Testosterone Pit” el militar va defensar el derrocament del Govern “si els responsables de la defensa de la Constitució no es va comportar com ho requereix el seu paper”. És a dir, si el Govern espanyol no envia l’Exèrcit a acabar amb el procés sobiranista català, ho faran ells mateixos previ derrocament del propi Govern espanyol.

 

Sembla que aquesta gent no evoluciona, tenen una mentalitat del segle XIX, i davant de la mateixa situació de crisi econòmica, política i descomposició territorial apliquen els mateixos remeis que ja s’han demostrat fracassats en el passat. 23 Estats s’han independitzat del Regne d’Espanya, i aviat hi haurà un 24è país que s’independitzarà, però ells continuen pensant que ho impediran enviant l’Exèrcit a Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

El rumor de sables de España llega a los Estados Unidos

 

El Reino de España es un Estado en crisis económica, decadencia política y descomposición territorial, pronto perderá su última colonia, un proceso que comenzó hace poco más de dos siglos, y esta descomposición de su imperio colonial ha ido seguida de una rumor de sables casi permanente desde el siglo XIX, casi medio centenar de golpes de Estado,pronunciamientos militares, etc. El golpismo es el verdadero deporte nacionalespañol.

 

Y ese rumor de sables comienza a escucharse en los Estados Unidos. Las declaraciones de militares españoles bramando contra el proceso soberanista catalán invocando su "derecho sagrado" a defender la Patria, su, mediante el método tan típico de los militares españoles de tomar el control a bayoneta calada ha tenido eco en la prensa estadounidense.

 

En "Testosterone Pit" resumen la situación de España así: "El paro es casi el 26%, el desempleo juvenil superior al 55%. El gobierno está sumido en un escándalo de corrupción. La economía está a punto de paralizarse. El 23 de enero, el Parlamento catalán declaró que la región se constituye en una entidad política y jurídica soberana ". Y entonces, según "Testosterone Pit" un 6 de febrero el general Juan Antonio Chicharro hizo unas declaraciones en una conferencia sobre las Fuerzas Armadas y la Constitución celebrada en Madrid donde afirmó que el proceso de secesión que se vive en Catalunya ha provocado "una sensación general de preocupación, el miedo, la incertidumbre y la confusión "en las Fuerzas Armadas españolas. El general Chicharro lamentó la destitución del general Mena que en 2006 amenazó con un golpe de Estado si se aprobaba el Estatuto de Catalunya, y defendió una intervención militar para hacer frente a las demandas de mayor autonomía de Catalunya . Chinarro opuso su interpretación de la Constitución española, artículo 8.1 - 1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender do Integridad territorial y el ordenamiento constitucional - y artículo 97 - El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la Defensa del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdo con la Constitución y las leyes - lo que él calificaba de interpretación distorsionada de la Constitución que, a su juicio, hacen los nacionalistas catalanes. Y entonces según "Testosterone Pit" el militar defendió el derrocamiento del Gobierno "si los responsables de la defensa de la Constitución no se comportó como lo requiere su papel". Es decir, si el Gobierno español no envía el Ejército a acabar con el proceso soberanista catalán, lo harán ellos mismos previo derribo del propio Gobierno.

 

Parece que esta gente no evoluciona, tienen una mentalidad del siglo XIX, y ante la misma situación de crisis económica, política y descomposición territorial aplican los mismos remedios que ya se han demostrado fracasados ​​en el pasado. 23 Estados han independizado del Reino de España, y pronto habrá un 24 º país que independizará, pero ellos siguen pensando que lo impedirán enviando al Ejército en Catalunya.