31 d’ag. 2008

Dret a Decidir. El sobiranisme pren el carrer amb l’Estatut i les infraestructures

Dret a Decidir. El sobiranisme pren el carrer amb l’Estatut i les infraestructures
Font de l'article: AVUI. 31/8/2008
TRIPARTIT.L’opció de govern d’ERC incomoda sectors independentistes CiU. Abraça el sobiranisme amb la Casa Gran
Amb el canvi de mil·lenni, l’independentisme català ha encetat una expansió que, sovint amb el nom de sobiranisme, s’ha escampat en diverses formacions més enllà d’ERC i de l’independentisme extraparlamentari, amb sectors organitzats a CiU i ICV-EUiA. Iniciatives de la societat civil, amb la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) al capdavant, han aconseguit mobilitzacions nacionalistes multitudinàries, que no es veien des de la Transició. La conjuntura inicial favorable a l’independentisme la va reflectir l’ascens electoral que ERC, liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira, va aconseguir als comicis municipals del 2003 i especialment als del Parlament del mateix any. ERC va obtenir els seus millors resultats després del franquisme, amb 545.000 vots (16,40%) i 23 escons, que la van convertir en la força decisiva per articular un nou govern d’esquerres i catalanista, el tripartit PSC-ERC-ICV, presidit per Pasqual Maragall. El nou executiu posaria fi a 23 anys de govern nacionalista moderat i centrista sota les regnes de Jordi Pujol.
El 'Dragon Khan'El govern de Pasqual Maragall, que el conseller republicà Joan Carretero batejaria com a Dragon Khan, va acabar el seu recorregut anticipadament el maig del 2006, després de viure múltiples incidències. Les primeres es van produir
abans de dos mesos de la seva constitució, arran de la destitució de Carod com a conseller en cap, per l’escàndol provocat per la seva reunió amb ETA a Perpinyà, per propiciar que deixés les armes. El fet va provocar una tempesta política a l’Estat, convertida en una ofensiva contra el líder republicà per part del PP i els seus mitjans afins, que va fer que Maragall –induït pel PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero, que tenia les eleccions generals a la cantonada– li exigís la renúncia. El president d’ERC va abandonar el govern però, desafiant les crítiques, encapçalaria la llista republicana a les Corts espanyoles, fet que va propiciar una expressió de solidaritat entorn seu que comportaria un nou rècord per a ERC. Amb l’eslògan Parlant la gent s’entén, aconseguiria 640.000 vots i vuit diputats. Aquells resultats espectaculars –amb només dos diputats menys que CiU– convertirien ERC en una aliada del govern de Zapatero, que es formaria setmanes més tard.
Canvi estratègicL’aliança d’ERC amb el PSC a Catalunya i amb el PSOE a Madrid va suposar un canvi estratègic en la política dels independentistes, amb una aposta més gradualista, que passava per un Estat federal, en una estació intermèdia en l’Espanya plural preconitzada retòricament pel president Zapatero. Les forces del tripartit i la principal força de l’oposició van optar per elaborar un nou Estatut que, després de llargues i difícils negociacions, s’acabaria aprovant al Parlament el 30 de setembre de 2005, amb el suport de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. Aquell Estatut proclamava el caràcter nacional de Catalunya, fixava un sistema de finançament per a la Generalitat de matriu bilateral clara i li atribuïa l’exclusivitat de competències en diversos àmbits. Aquestes prerrogatives, però, es van acabar diluint en la negociació a Madrid.Un cop consumat el trencament de la unitat dels partits catalans, amb el pacte Mas-Zapatero, la PDD, amb el suport de 700 col·lectius i entitats de signe divers i amb el suport polític d’ERC, EUiA i de l’independentisme extraparlamentari, va irrompre amb força i va convocar centenars de milers de persones en una manifestació amb el lema Som una nació i tenim el dret de decidir. Des de plantejaments sobiranistes, la marxa pressionava contra la desnaturalització del text estatutari a Madrid, però “possiblement va arribar tard”, com admet una de les seves portaveus, Mònica Sabata. Amb similituds amb les mobilitzacions de la Crida als anys vuitanta, l’aposta de la PDD pretenia “ampliar la base de la gent sobiranista per la via del dret a decidir, al qual no s’arribaria per la via de l’independentisme clàssic”, explica Sabata.
L’oposició final d’ERC al nou Estatut que s’havia de votar en referèmdum –coincidint en el vot negatiu amb el PP– va ser el motiu de la seva exclusió del govern, el maig de 2006, amb la consegüent convocatòria d’eleccions anticipades. Encapçalada per segon cop per Artur Mas, CiU va tornar a guanyar els comicis al Parlament el 2006, amb més diferència que el 2003, davant una notable pèrdua de suport del PSC i ERC. Això no va impedir que ERC tornés a repetir l’aposta pel tripartit, sota la presidència del socialista José Montilla i la vicepresidència de Carod, ni que el PSC rebutgés la sociovergència preferida per Zapatero. La presència d’ERC al nou govern i la necessitat de marcar-hi el seu perfil independentista aviat alçaria les crítiques d’un sector del partit liderat per Carretero, que reclamava que ERC no renunciés als seus principis nacionals bàsics. És en aquest context que Carod plantejaria la proposta d’un referèndum sobre la independència de Catalunya el 2014.ERC va recular de nou i de forma més contundent a les eleccions espanyoles del març del 2008, en què va passar de vuit a tres diputats, i iniciaria així un distanciament del PSOE, a qui acusava de les retallades de l’Estatut i del seu incompliment posterior. Al procés congressual extraordinari causat per la patacada electoral es va evidenciar la força creixent de dos corrents crítics amb la presència del partit al govern, partidaris d’imprimir-hi l’ADN sobiranista. Un repte que assumiria el nou tàndem dirigent, format per Joan Puigcercós com a president i Joan Ridao com a secretari general.
Malestar ciutadà
Els incompliments de l’Estatut en qüestions com el traspàs de Rodalies de RENFE i el caos originat al servei a l’àrea de Barcelona per les obres del TGV durant el 2007 i part del 2008 va motivar el descontentament de la ciutadania pel tracte del govern espanyol. Es va expressar en una nova protesta sobiranista, encara més multitudinària, liderada novament per la PDD, el febrer de 2008, que ara rebria també el suport de CiU i ICV, a més del d’ERC i EUiA i de l’independentisme extraparlamentari i de centenars d’entitats.
Aquella mobilització, amb el lema Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures, no va impedir que setmanes després el partit soci del PSOE a Catalunya, el PSC, que n’havia estat absent, tingués els seus millors resultats de la història en uns comicis estatals. Un partit al qual han sortit sense èxit veus que reclamen recuperar el grup propi al Congrés que havia tingut el 1977 –com les dels consellers Antoni Castells i Ernest Maragall– i en què hi ha defensors del dret a l’autodeterminació de Catalunya, com els de l’esmena que l’agrupació de Vilanova i la Geltrú va plantejar en el recent procés congressual, que no es va arribar a debatre.Amb el nou mil·lenni el discurs sobiranista també s’ha accentuat a CiU, sobretot un cop ha estat fora del govern. A l’existència de grups sobiranistes històrics com les joventuts dels dos partits de la coalició, la JNC i Unió de Joves, a CDC s’hi han organitzat la Plataforma Sobiranista de Víctor Terradellas o el grup Tagamanent. Els abanderats de les tesis sobiranistes, però, també es troben a la direcció de CDC, encapçalats pel secretari general adjunt, Felip Puig, i entre ells destaquen Oriol Pujol, Francesc Homs, David Madí o Josep Rull. El sector independentista convergent també ha experimentat la recent reincorporació a la política activa de l’exlider d’ERC, Àngel Colom, advocant per un pacte sobiranista sobre la base de CiU i ERC.
La proposta del president de CDC i secretari general de CiU, Artur Mas, de refundar el catalanisme amb la Casa Gran del Catalanisme ha suposat un viratge substancial en el discurs convergent tradicional, que ha oficialitzat l’aposta pel dret a decidir. Una estratègia que CDC ha assumit al quinzè congrés, del juliol passat, que ha explicitat el
“compromís per una Catalunya lliure i sobirana” d’acord “amb el concepte d’Estat modern a l’Europa del segle XXI”. Expressions sobiranistes a ICVTambé en l’àmbit d’ICV i EUiA s’han reforçat les expressions sobiranistes, com les que encarna l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM), un partit municipalista coalitzat als ecosocialistes, liderat per Jordi Fàbrega i Pere Garriga, que ha impulsat el manifest d’alcaldes i regidors en favor del dret a decidir, subscrit fins ara per 1.050 càrrecs electes locals de CiU, ERC, ICV-EUiA i, amb menys importància, del PSC. També són exponents independentistes dins d’ICV el tinent d’alcalde de Barcelona, Ricard Gomà, i antics membres de NE com Joan Armet (president del consell nacional), Josep M. López Llaví o Antoni Morral. En l’àmbit extraparlamentari, l’expressió principal de l’independentisme l’encarnen les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que s’han convertit en el referent municipal de l’esquerra independentista combativa, després d’aconseguir 48 regidors propis o en llistes més àmplies el 2003 –amb representació a ciutats com Mataró, Vilafranca del Penedès o Vic–, creixent sovint a costa d’ERC. Fruit de la confluència política que va suposar el Procés de Vinaròs del 2002 en la coordinació de la galàxia d’organitzacions fragmentades de l’independetisme radical, les CUP compten amb el suport de l’MDT, Maulets, Endavant, la CAJEI i parcialment del PSAN. Actualment, les CUP es plantegen presentar-se també al Parlament per cobrir un espai independentista que consideren que ERC ha abandonat. Un espai que els darrers anys ha incorporat sigles noves com les del refundat Partit Republicà Català o Catalunya Acció.
Campanyes
Més enllà del magma de sigles, però, l’eclosió del sobiranisme s’ha explicitat en campanyes autodeterministes engegades per plataformes com la PDD o Sobirania i Progrés i en convocatòries d’entitats com Òmnium Cultural, reclamant fermesa davant una eventual retallada de l’Estatut per part del Constitucional, o d’entitats empresarials abonant una gestió pròpia de les infraestructures. També es manifesta en una gran diversitat d’iniciatives que van des de la reivindicació del CAT a les matrícules –desafiant les multes, fins i tot dels Mossos– fins a les seleccions esportives nacionals. Un sobiranisme que trenca les costures i cada cop té més suport en els sondejos, que sovint fins i tot s’ha acabat identificant penjant un mansoi burro català als vehicles per desmarcar-se de la prepotència del toro espanyol.

29 d’ag. 2008

El Govern espanyol es nega a arribar a un acord i llença amenaçes contra la Generalitat

El govern espanyol no només incomplex els acords firmats a més te la barra d'amenaçar al govern de Catalunya amb impossar el que a ells els doni la gana. No ens podem refiar dels governs espanyols ni tant sols d'aquells que en teoria son democràtics. Sembla que els governs espanyols continuen amb la vella mentalitat imperial i autoritària que histtòricament els ha caracteritzat. No son gent de fiar perquè no compleixen el que firmen, son uns desvergonyits perquè a sobre tenen la barra de dir que no tenen la intenció de cumplir i a sobre donen les culpes als altres i els que és més greu es comporten amb una prepotència proòpia d'un govern autoritari amenaçant al govern de Catalunya d'impossar-los un acord. Els acords impossats no son acords. El govern de la Generalitat, el Parlament, ajuntaments de Catalunya i ciutadans i empresses hauriem de plantejar-nos un tancament de caixes i els diputats catalans haurien de plantejar-se vota en contra dels presuppostos de l'Estat. L'Estat Espanyol no ens pot fer res que no ens hagin fet abans. En certa manera fins i tot, com a independentista que sóc, crec que seria bo forçar una acció de l'Estat espanyol que despertés als catalans d'una punyetera vegada i molts s'adoneesin que dins d'Espanya no tenim cap sortida possible. L'Estat Espanyol no te remei perquè els seus governants tenen la mateixa mentalitat del Comte-duc d'Olivares.

El PSC considera que la actitud de Solbes no ayuda a avanzar en materia de financiación

EFE BARCELONA

El PSC considera que "la exposición y el tono" que usó ayer el vicepresidente del Gobierno, Pedro Solbes, sobre el nuevo sistema de financiación "no ayudan a llegar a acuerdos" con Catalunya, motivo por el que los socialistas catalanes mantienen su postura "educadamente crítica y firme" con el Ejecutivo central. En nombre del PSC, su secretario de organización, José Zaragoza, se ha referido así a la comparecencia de ayer de Solbes, en la que afirmó que la ausencia de acuerdo sobre el nuevo modelo de financiación de Catalunya no puede ser considerada "un incumplimiento" por parte del Gobierno.Los presupuestos del EstadoTras las palabras del vicepresidente, los socialistas catalanes le han replicado con un tono moderado y han insistido en desvincular la negociación del nuevo modelo de financiación con la de los presupuestos del Estado para el 2009."No esperábamos nada del debate de ayer, como ya dijimos, y ha quedado demostrado que este tipo de debates no ayudan a la negociación, porque es una negociación entre gobiernos, bilateral", ha añadido Zaragoza. El incumplimiento del Estatut A preguntas de los periodistas, ha comentado que el tono de Solbes no fue el "adecuado", que la comparecencia no aportó "nada" a la negociación y que no compartía el comentario de ayer del vicepresidente económico en el sentido de que Catalunya no es ni la primera ni la tercera autonomía con más dificultades de financiación.Respecto a que el Gobierno diga que el incumplimiento del Estatut no es achacable al Ejecutivo, se ha limitado a comentar que Solbes no hizo ayer "avanzar" la negociación con sus palabras.Preguntado por si votarán contra los presupuestos del Estado, ha reiterado que las cuentas públicas para el 2009 aún no se han presentado, se ha mostrado "convencido" de que serán "buenas" para Catalunya y ha desligado la financiación de este asunto. Críticas a CiU y el PPPor otra parte, ha afirmado que ahora sigue correspondiendo al presidente catalán, José Montilla, y al conseller de Economia, Antoni Castells, "marcar la pauta" de la negociación y que los partidos no deben "entrar en esta espiral" de actuar por su cuenta. En cuanto a CiU, ha censurado sus "contradicciones" por criticar el actual sistema de financiación, que, ha recordado fue pactado por la federación nacionalista y el PP en el 2001. Respecto al PP, ha criticado su "cinismo" por pedir un nuevo sistema de financiación y a la vez mantener el recurso ante el Tribunal Constitucional contra el nuevo Estatut.

El Gobierno confía en ''recomponer el puzzle'' de la financiación antes de tres meses

EFE MADRID

La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández del Gobierno, se ha mostrado hoy convencida de que en tres meses se llegará a un acuerdo para "recomponer el puzzle" de la financiación autonómica y se aprobará un modelo en el que ganarán todas las autonomías.De la Vega ha hecho estas declaraciones al ser preguntada por esta cuestión en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros, en la que ha hecho hincapié en que el Gobierno hará "todo" lo posible para que eso sea así.La vicepresidenta ha recordado que los objetivos del Ejecutivo en esta materia son claros: mejorar los recursos de los gobiernos autonómicos, aumentar la autonomía de las comunidades autónomas y mantener la cohesión y la seguridad interterritorial.Intereses en "equilibrio"En este sentido, se ha mostrado segura de que, al final, se conseguirá llegar a un acuerdo y se podrá recomponer "el puzzle con todas las piezas", de forma que "los intereses de las comunidades autónomas y los del Estado encuentren en ese acuerdo el equilibrio".Ha añadido que, en el caso de Catalunya, se hará "atendiendo a sus dificultades concretas de financiación y cumpliendo con el nuevo Estatuto". "Vamos a trabajar para que el acuerdo sea posible en 3 meses, como dijo ayer el vicepresidente, Pedro Solbes", y que este pueda entrar en vigor en el 2009", ha subrayado. Para ello, van "a intensificar las negociaciones y a buscar un acuerdo" en el que ganen todas las comunidades autónomas. "Partimos de un modelo en que todas las comunidades son perdedores, así es que la historia que empieza ahora es una historia de ganadores", ha añadido."Así lo quiero poner de manifiesto porque con el nuevo sistema de financiación ganarán todas las comunidades que verán atendidas mejor sus prestaciones básicas con independencia del territorio en el que viven", ha indicado.

Solbes dice que impondrá su modelo si no hay pacto entre las autonomías
• El ministro afirma que el Estatut prevé un acuerdo que sea "armónico" con todas las comunidades
• Los partidos catalanes defienden la unidad de acción y muestran su "decepción y perplejidad"
MANEL MANCHÓNMADRID

Gustó al PP. "Bienvenido, señor Solbes", celebró el portavoz popular Cristóbal Montoro al vicepresidente segundo del Gobierno. En su comparecencia en el Congreso, forzado por la petición de ICV, Pedro Solbes dejó claro que el Ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero y los partidos catalanes interpretan de forma muy distinta el Estatut y su capítulo de financiación autonómica y advirtió, por dos veces, de que tiene la "responsabilidad" de poner en marcha un nuevo sistema de financiación y de que lo hará haya o no acuerdo entre todas las autonomías, dejando de lado su compromiso con el Estatut.Solbes no tenía la intención de plantear una nueva propuesta de financiación, después de que los partidos catalanes rechazasen por completo la que presentó el pasado mes de julio. Su tarea, después de que el PSOE pactara con ICV su comparecencia, en sustitución del presidente del Gobierno, era la de recuperar una cierta racionalidad en el debate. Pero el vicepresidente fue mucho más allá. Se mostró firme, enrocado en sus posiciones. Quiso ser ágil en el manejo de las cifras y contundente en muchas afirmaciones, al constatar una y otra vez que su obligación es la de lograr un acuerdo para todas las comunidades autónomas, al margen del compromiso del Ejecutivo de cumplir con el Estatut.El ministro de Economía llegó a considerar que la confrontación política que se ha generado, principalmente con los partidos catalanes, es "consecuencia de la falta de información o de comprensión". Los rostros del diputado de Esquerra, Joan Ridao, y del de ICV, Joan Herrera, eran un poema. Cabizbajos, no podían entender el cambio de tono de Solbes. Porque el vicepresidente negó que el Estatut obligue a respetar el principio de ordinalidad, por el que Catalunya no podría quedar por debajo de la posición que ocupa por renta después de aportar recursos al resto de autonomías."Eso ocurre en Alemania, y me parece razonable, pero no es lo que dice el Estatut", aseguró, tras añadir que Catalunya "no es ni la primera, ni la segunda, ni la tercera comunidad con más problemas de financiación".

PRIMERO LA LOFCA

Solbes llegó al Congreso con una idea precisa, y es que, a su juicio, él no ha incumplido la ley básica, el Estatut, que marcaba el límite del pasado 9 de agosto para llegar a un acuerdo de financiación. Consideró que hay dos partes negociadoras y que la responsabilidad no es únicamente del Ejecutivo. Y, a diferencia de otras ocasiones, Solbes llegó pertrechado de argumentos jurídicos. Con sentencias del Tribunal Constitucional en la mano, indicó que el Estatut no puede prescindir de la LOFCA (ley orgánica de financiación de las comunidades autónomas) y que, por tanto, el acuerdo bilateral entre el Gobierno y la Generalitat no puede olvidar la reforma de la LOFCA, que atañe a todas las comunidades. Y mirando fijamente a los diputados catalanes --Josep Sánchez Llibre, de CiU, se quedó atónito-- afirmó que el desarrollo del modelo de financiación que fija el Estatut "debe ser armónico con Asturias". Una palabra, armonía, que reiteró. Los partidos catalanes mostraron ayer unidad, aunque hubo algunas pullas entre ICV y CiU. Todos denunciaron que el Gobierno incumple la ley y el Estatut, y Sánchez Llibre consideró que su federación será inflexible y que vinculará el modelo de financiación con los presupuestos del 2009. Solbes se limitó a considerar que tienen todo el derecho a relacionar ambas cuestiones, pero que para él "son totalmente distintas".PLAZO ESFUMADO Joan Herrera, que vio como el compromiso que arrancó ICV para que el Gobierno ponga en marcha el nuevo modelo en tres meses se esfumaba, tachó al ministro de "inflexible" y de dudar de la voluntad real del Gobierno de cumplir el Estatut.Pero, para Solbes, este texto fija que el nuevo modelo se debe pactar de forma multilateral con todas las autonomías. Como colofón, ante las peticiones de CiU, ERC e ICV, consideró que el Estado difícilmente bajará del 50% del gasto público en beneficio de las autonomías.

La prepotència de Solbes en video
Posicions enfrontades

28 d’ag. 2008

Llista d'articles prohibits com a equipatge de mà

La UE cedeix i publica la norma secreta dels controls aeris
MANUEL VILASERÓ
MADRID
Els usuaris dels aeroports europeus ja poden conèixer amb exactitud què tenen vetat portar a l'interior dels avions i quins materials no poden transportar. La Comissió Europea ha publicat finalment el reglament secret dels controls dels aeroports avançant-se a la previsible sentència del Tribunal Europeu de Justícia que l'anava a declarar "inexistent" precisament pel seu caràcter reservat. Els registres no se suavitzaran. Gairebé totes les prohibicions es mantenen i algunes excepcions fins i tot es retallen, però davant l'abús o l'arbitrarietat d'un vigilant, els ciutadans podran reclamar i fins i tot acudir davant un jutge basant-se en el nou text legal. El nou reglament va ser publicat en el diari oficial de la Unió Europea el 19 d'agost passat i va entrar en vigor l'endemà, però va passar desapercebut per l'escàs interès que va posar la Comissió a difondre la seva rectificació. Fins que ahir ho va descobrir l'eurodiputat Ignasi Guardans, el principal abanderat en la lluita contra els controls absurds, que en una nota pública va saludar la notícia com "una victòria de la democràcia i de la pressió del Parlament Europeu". També és un triomf de la mobilització ciutadana aglutinada en la web nosinzapatos.com.El text agrupa en un de sol tots els reglaments dictats sobre els controls dels aeroports des que l'11-S va portar les autoritats a una escalada de mesures antiterroristes promoguda pels Estats Units i la Gran Bretanya. A més de l'annex secret dels líquids, també integra, per exemple, el d'objectes susceptibles de ser usats com a armes.Va ser precisament aquest últim annex el que va provocar que un ciutadà austríac recorregués al Tribunal Europeu després de ser obligat a baixar de l'avió perquè portava dues raquetes. L'home, un tennista aficionat que es dirigia a un torneig, va al.legar que com que el reglament era secret s'estava vulnerant el seu dret a conèixer les normes que l'afecten i posteriorment l'advocat general del tribunal --una espècie de fiscal-- va proposar declarar "inexistent " la norma perquè incomplia l'article 152 del tractat fundacional que obliga a fer públiques les normes.
LES RAQUETES, PERMESES
La paradoxa és que en l'annex fet públic, les raquetes que transportava el desafortunat ciutadà austríac no figuren en la llista dels "instruments contundents" vetats i sí que hi consten en canvi, els pals de golf, els bats de beisbol, els rems de caiac o canoa, els tacs de billar, les canyes de pesca i els equips d'arts marcials.En l'apartat més polèmic, el de líquids, gairebé no s'ha retocat res de l'annex secret. Està quasi exactament igual que el publicat per EL PERIÓDICO el mes de maig passat. Només hi ha una petita modifi-cació significativa. En el document original figuraven com a "exempts de prohibició" els "líquids medicinals", però ara només estan permesos els "medicaments". Es podria interpretar que queden vetats els productes naturistes i fins i tot els refrescos d'ús medicinal com la coca- cola, que alguns diabètics utilitzen per prevenir una caiguda de sucre. També estan permesos, com ja figurava a l'annex original, els "aliments infantils" i els productes que s'hagin d'utilitzar durant el vol "per una necessitat dietètica especial". Tampoc entra en la casuística que ha donat lloc a tantes arbitrarietats. Per exemple, a partir de quin grau de cremositat el formatge és considerat una pasta i la perillositat de l'ensaïmada o la del paté. Això seguirà sent interpretat a cada aeroport segons el que decideixin les seves autoritats nacionals. Serà millor, però, seguir abstenint-se de transportar entrepans de formatge a la cabina.
PERMISOS ESPECIALS
S'estableix, no obstant, una via que pot ser molt útil per a casos especials. El reglament preveu eximir de totes aquestes prohibicions els passatgers que ho hagin sol.licitat "amb antelació" a "l'autoritat competent" sempre que aquesta hi hagi donat "la seva conformitat" i el comandant hagi "estat informat sobre el passatger i de l'article o articles prohibits que transporta". "Si escau --afegeix el reglament--, els articles es col.locaran en zona segura", però el text no precisa qui és l'autoritat competent. Hauran de ser, per tant, els estats de la Unió els que designin l'organisme al qual s'haurà de dirigir el passatger.
L'ARBITRARIETAT
En sentit contrari, el reglament també preveu que "l'autoritat competent" ampliï la llista d'articles prohibits, però li exigeix en canvi que "faci esforços raonables" per comunicar-ho als passatgers. També obre la porta a l'arbitrarietat quan diu que "el personal de seguretat podrà denegar l'accés a la zona de seguretat" a "qualsevol passatger en possessió d'un article que no figuri" a la llista pública però que es consideri sospitós.
LES CADIRETES, SENSE CONTROL
Es mantenen els registres per separat d'ordinadors i d'abrics i jaquetes, però s'elimina en canvi qualsevol referència a la inspecció de cadires de rodes i cadiretes infantils.El comissari europeu Jaques Barrot, que va promoure tots els reglaments secrets quan era titular de Transports, va anunciar abans d'abandonar el seu càrrec que les limitacions de líquids se suavitzarien quan es disposés de la tecnologia necessària per diferenciar una aigua mineral d'un explosiu. No va oferir cap data, però segur que encara falten alguns anys si el Parlament Europeu i la mobilització ciutadana no ho eviten.
Ignasi Guardans insta que es compleixi la norma
EL PERIÓDICO
FOMENT
L'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans, que ha liderat a Europa la lluita contra els controls sense sentit, va afirmar ahir que "correspon al Ministeri de Foment i a AENA adoptar amb urgència les mesures necessàries per donar la màxima publicitat" al nou reglament.
INTERIOR
Així mateix, i segons el polític nacionalista, és obligació del Ministeri de l'Interior, a través de la direcció general de la Guàrdia Civil, garantir des d'avui mateix que a cap passatger a Espanya "se l'imposen obligacions inexistents i, per tant, manifestament il.legals".
Llista d'articles prohibits com a equipatge de mà
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Aquest és l'apartat de l'annex del reglament europeu sobre seguretat aèria on s'enumeren els articles prohibits com a equipatge de mà:
4. PASSATGERS I EQUIPATGE DE MÀ
4.1. Control dels passatgers
4.1.1. Articles prohibits
1. Els passatgers no estaran autoritzats a introduir a la zona restringida de seguretat ni a la cabina d'una aeronau els articles que s'enumeren a continuació:a) Armes de foc i armes en general. Qualsevol objecte que pugui llançar un projectil o causar una lesió o sembli poder fer-ho, com són:
• tota mena d'armes de foc (pistoles, revòlvers, rifles, escopetes, etc.),
• reproduccions d'armes de foc i armes de foc d'imitació,
• peces procedents d'armes de foc (excepte visors i mires telescòpiques),
• pistoles i rifles d'aire comprimit i escopetes de perdigons,
• pistoles per llançar coets de senyals,
• pistoles Starter de sortida,
• pistoles de joguina de qualsevol tipus,
• pistoles de pilotes,
• pistoles de projectil fix i pistoles grapadores d'ús industrial,
• ballestes,
• catapultes,
• arpons i fusells de pesca,
• pistoles d'escorxador,
• aparells per atordir o provocar descàrregues, com agullons per a bestiar o pistoles Taser,
• encenedors en forma d'arma de foc.
b) Armes o objectes punxants o amb arestes
Qualsevol article punxant o amb arestes que pugui provocar lesions, com són:• destrals i destralons,
• fletxes i dards,
• grampons,
• arpons i javelines,
• piquetes i pics per a gel,
• patins de gel,
• navalles automàtiques o de ressort de qualsevol longitud,
• ganivets, cosa que inclou ganivets rituals, amb fulles d'una longitud superior a 6 cm de metall o qualsevol altre material resistent que permeti el seu ús com a arma,
• tallants,• matxets,
• fulles i navalles d'afaitar obertes (excepte navalles d'afaitar de seguretat o d'un sol ús amb unes fulles que estiguin encapsulades),
• sabres, espases i bastons espasa,
• bisturís,
• estisores amb unes fulles que superin els 6 cm de longitud,
• bastons d'esquí i excursionisme,
• estrelles llancívoles,
• eines que puguin ser utilitzades com a arma punxant o tallant (trepants, broques, ganivetes, ganivets professionals, serres, tornavisos, palanques, martells, alicates, claus, claus angleses, llums per a soldadura, etc.),
c) Instruments contundentsQualsevol instrument contundent que pugui provocar lesions, com són:
• bats de beisbol i softbol,
• pals i bastons, rígids o flexibles (porres, bastons, etc.),
• bats de criquet,
• pals de golf,
• pals d'hoquei,
• pals de lacrosse,
• rems de caiac i canoa,
• monopatins,
• tacs de billar,
• canyes de pesca,
• equips per a arts marcials (punys de metall, pals, porres, batolles, nunchakus, kubatones, kubasaunts, etc.).
d) Substàncies explosives i inflamables
Qualsevol substància explosiva o altament inflamable que constitueixi un risc per a la salut dels passatgers i la tripulació, així com per a la seguretat de les aeronaus i els béns, com són:
• municions,
• fulminants,
• detonadors i espoletes,
• explosius i dispositius explosius,
• reproduccions i imitacions d'explosius i dispositius explosius,
• mines i altres càrregues explosives d'ús militar,
• granades de tot tipus,
• gas i bombones de gas (butà, propà, acetilè, oxigen, etc.) en gran volum,
• focs d'artifici, bengales de tota mena i altres articles de pirotècnia (cosa que inclou petards i fulminants de joguina),
• mistos (excepte els de seguretat),
• cartutxos generadors de fum,
• combustibles líquids inflamables (gasolina, gasoil, combustible per a encenedors, alcohol, etanol, etc.),
• nebulitzadors de pintura,
• aiguarràs i dissolvents de pintura,
• begudes alcohòliques amb una graduació alcohòlica volumètrica que superi el 70% (140% proof).
e) Substàncies químiques i substàncies tòxiques
Qualsevol substància química o substància tòxica que constitueixi un risc per a la salut dels passatgers i la tripulació, així com per a la seguretat de les aeronaus i els béns, com són:
• àcids i alcalis (per exemple, bateries humides que puguin patir vessament),
• substàncies corrosives o blanquejadores (mercuri, clor, etc.),
• nebulitzadors neutralitzadors o incapacitants (macís, ruixadors de substàncies picants, gasos lacrimògens, etc.),
• material radioactiu (per exemple, isòtops per a ús mèdic o comercial),
• verins,• materials infecciosos o que comportin un risc biològic (per exemple, sang infectada, bacteris i virus),
• materials amb capacitat d'inflamació o combustió espontànies,
• aparells extintors.
f) Líquids
Líquids, excepte els continguts en envasos individuals de capacitat inferior a 100 mil·lilitres, continguts en bosses de plàstic retancables transparents de capacitat no superior a 1 litre. El contingut de la bossa de plàstic ha de tenir la comoditat suficient i la bossa ha d'estar completament tancada. Els líquids inclouen gels, pastes, locions, barreges líquides/sòlides i els continguts d'envasos pressuritzats, com pasta de dents,
gel per als cabells, begudes, sopes, xarops, perfum, espuma d'afaitar, aerosols i altres articles de consistència semblant.Podran autoritzar-se excepcions quan el líquid:
1) s'hagi d'utilitzar durant el viatge i es tracti d'un medicament o d'una necessitat dietètica especial, inclosos els aliments infantils; quan se sol·liciti, el passatger haurà de poder confirmar l'autenticitat del líquid autoritzat,
o2) hagi estat adquirit a la zona d'operacions passat el pas de control de les targetes d'embarcament, en punts de venda subjectes a procediments de seguretat aprovats com a part del programa de seguretat de l'aeroport, i estigui empaquetat en una bossa a prova de manipulacions que ofereixi mostres suficients que la compra ha estat efectuada en aquest precís aeroport, en aquest dia precís,
o3) hagi estat adquirit en punts de venda situats a la zona restringida de seguretat subjectes a programes de seguretat aprovats com a part del programa de seguretat de l'aeroport,
o4) hagi estat adquirit en un altre aeroport comunitari i estigui empaquetat en una bossa a prova de manipulacions que ofereixi mostres suficients que la compra ha estat efectuada a la zona d'operacions en aquest precís aeroport, en aquest dia precís,
o5) hagi estat adquirit a bord d'una aeronau d'una companyia aèria comunitària i estigui empaquetat en una bossa a prova de manipulacions que ofereixi mostres suficients que la compra ha estat efectuada a bord d'aquesta precisa aeronau, en aquest dia precís,
o6) hagi estat adquirit en establiments de venda situats dins la zona d'operacions passat el pas de control de les targetes d'embarcament o en una zona restringida de seguretat d'un aeroport situat en un tercer país dels indicats en l'apèndix 1. La Comissió podrà decidir, de conformitat amb el procediment a què es refereix l'article 9, apartat 2, del Reglament (CE) no 2320/2002, incloure en l'apèndix 1 un aeroport d'un tercer país, sempre que es compleixin els requisits següents:
• aquest tercer país tingui un bon historial de cooperació amb la Comunitat i els seus Estats membres, i
• la Comissió hagi reconegut, amb comprovació prèvia:
a) que el tercer país aplica normes de seguretat aèria satisfactòries;
b) que a l'aeroport s'apliquen mesures de seguretat equivalents a les establertes en el punt 2.3.3 d'aquest annex i en el punt 2.3.6 de la Decisió de la Comissió de 8 d'agost del 2008 (1);c) que a l'aeroport s'apliquen les directrius en matèria de control de seguretat recomanades per l'Organització d'Aviació Civil Internacional respecte a líquids, gels i aerosols, establertes en la circular als Estats d'1 de desembre del 2006 (referència: AS 8/11-06/100 Confidencial) i en la circular als Estats de 30 de març del 2007 (referència: AS 8/11-07/26 Confidencial) o, en el cas de les bosses a prova de manipulacions, especificacions equivalents;d) que a la bossa a prova de manipulacions en què s'ha introduït el líquid figura un comprovant satisfactori de la compra, efectuada en les 36 hores anteriors a la zona d'operacions de l'aeroport del
tercer país.
2. Un passatger podrà estar exempt dels requisits del punt 4.1.1.1 si: a) l'autoritat competent n'ha estat informada amb antelació i ha donat el seu acord perquè els articles siguin transportats, i
b) el comandant de l'aeronau ha estat informat sobre el passatger i de l'article o articles prohibits que transporta. Si és procedent, es col·locaran els articles prohibits en condicions segures.
3. La llista d'articles prohibits que figura en el punt 4.1.1.1 i la informació sobre les excepcions autoritzades es posaran a disposició del públic.
4. L'autoritat competent podrà prohibir altres articles a més dels que figuren en el punt 4.1.1.1. L'autoritat competent farà esforços raonables per informar els passatgers sobre aquests articles abans que acabin el procediment de facturació de l'equipatge de bodega.
5. Tret que es prohibeixi en virtut del punt 5.2.3.1, els articles prohibits en virtut dels punts 4.1.1.1 o 4.1.1.4 podran transportar-se a l'equipatge de bodega, sempre que els passatgers no disposin d'un accés sense supervisió a aquest equipatge, des del punt en què es factura fins al punt en què es recupera a l'arribada.
6. El personal de seguretat podrà denegar l'accés a una zona restringida de seguretat i a la cabina de l'aeronau a qualsevol passatger en possessió d'un article que no figuri en el punt 4.1.1.3 sobre el qual tingui sospites.
La UE cede y publica la norma secreta de los controles aéreos
MANUEL VILASERÓ
MADRID

Los usuarios de los aeropuertos europeos ya pueden conocer con exactitud qué tienen vetado llevar al interior de los aviones y cuáles materiales no pueden transportar. La Comisión Europea ha publicado finalmente el reglamento secreto de los controles de los aeropuertos avanzándose a la previsible sentencia del Tribunal Europeo de Justicia que lo iba a declarar "inexistente" precisamente por su carácter reservado. Los registros no se suavizarán. Casi todas las prohibiciones se mantienen y algunas excepciones incluso se recortan, pero delante el abuso o la arbitrariedad de un vigilante, los ciudadanos podrán reclamar e incluso acudir delante un juez basándose en el nuevo texto legal. El nuevo reglamento fue publicado en el diario oficial de la Unión Europea el 19 de agosto pasado y entró en vigor el día siguiente, pero pasó desapercibido por el escaso interés que puso la Comisión a difundir su rectificación. Hasta que ayer lo descubrí el eurodiputado Ignasi Guardans, el principal abanderado en la lucha contra los controles absurdos, que en una nota pública saludó la noticia como "una victoria de la democracia y de la presión del Parlamento Europeo". También es un triunfo de la movilización ciudadana aglutinada en la web nosinzapatos.como.El texto agrupa en uno de solo todos los reglamentos dictados sobre los controles de los aeropuertos desde que el 11-S llevó las autoridades a una escalada de medidas antiterroristas promovida por los Estados Unidos y la Gran Bretaña. Además del anexo secreto de los líquidos, también integra, por ejemplo, el de objetos susceptibles de ser usados como armas. Fue precisamente este último anexo el que provocó que un ciudadano austriaco recorriese al Tribunal Europeo tras ser obligado a bajar del avión porque llevaba dos raquetas. El hombre, un tenista aficionado que se dirigía a un torneo, alegó que como el reglamento era secreto se estaba vulnerando su derecho a conocer las normas que le afectan y posteriormente al abogado general del tribunal --una especie de fiscal-- propuso declarar "inexistente " la norma porque incumplía el artículo 152 del tratado fundacional que obliga a hacer públicas las normas.

LAS RAQUETAS, PERMITIDAS
La paradoja es que en el anexo hecho público, las raquetas que transportaba el desafortunado ciudadano austriaco no figuran en la lista de los "instrumentos contundentes" vetados y sí que constan en cambio, los palos de golf, los bates de béisbol, los remos de kayak o canoa, los tacos de billar, las cañas de pesca y los equipos de artes marciales. En el apartado más polémico, el de líquidos, casi no se ha retocado nada del anexo secreto. Está casi exactamente igual que el publicado por EL PERIÓDICO el mes de mayo pasado. Solo hay una pequeña modificación significativa. En el documento original figuraban como "exentos de prohibición" los "líquidos medicinales", pero ahora solo están permitidos los "medicamentos". Se podría interpretar que quedan vetados los productos naturistas e incluso los refrescos de uso medicinal como la Coca-cola, que algunos diabéticos utilizan por prevenir una caída de
azúcar. También están permitidos, como ya figuraba al anexo original, los "alimentos infantiles" y los productos que se tengan que utilizar durante el vuelo "por una necesidad dietética especial".Tampoco entra en la casuística que ha dado lugar a tantas arbitrariedades. Por ejemplo, a partir de cierto grado de cremosidad el queso es considerado una pasta y la peligrosidad de la ensaimada o la del paté. Eso seguirá siendo interpretado en cada aeropuerto según lo que decidan sus autoridades nacionales. Será mejor, sin embargo, seguir absteniéndose de transportar bocadillos de queso a la cabina.

PERMISOS ESPECIALES
Se establece, no obstante, una vía que puede ser muy útil para casos especiales. El reglamento prevé eximir de todas estas prohibiciones los pasajeros que lo hayan solicitado "con antelación" a "la autoridad competente" siempre que esta haya dado " su conformidad" y el comandante haya "sido informado sobre el pasajero y del artículo o artículos prohibidos que transporta". "En su caso --añade el reglamento--, los artículos se colocarán en zona segura", pero el texto no precisa quien es la autoridad competente. Deberán ser, por lo tanto, los estados de la Unión los que designen el organismo al que se deberá dirigir el pasajero.
LA ARBITRARIEDAD
En sentido contrario, el reglamento también prevé que "la autoridad competente" amplié la lista de artículos prohibidos, pero le exige en cambio que "haga esfuerzos razonables" por comunicarlo a los pasajeros. También abre la puerta a la arbitrariedad cuando dice que "el personal de seguridad podrá denegar el acceso a la zona de seguridad" a "cualquier pasajero en posesión de un artículo que no figure" en la lista pública pero que se consideré sospechoso.
LAS SILLITAS, SIN CONTROL
Se mantienen los registros por separado de ordenadores y de abrigos y chaquetas, pero se elimina en cambio cualquier referencia a la inspección de sillas de rueda y sillitas infantiles. El comisario europeo Jaques Barrot , que promovió todos los reglamentos secretos cuando era titular de Transportes, anunció antes de abandonar su cargo que las limitaciones de líquidos se suavizarían cuando se dispusiese de la tecnología necesaria para diferenciar el agua mineral de un explosivo. No ofrecíó ninguna fecha, pero seguro que aún faltan algunos años si el Parlamento Europeo y la movilización ciudadana no lo evitan.

Ignasi Guardans insta que se cumpla la norma
EL PERIÓDICOFOMENTO
El eurodiputado de CiU Ignasi Guardans, que ha liderado en Europa la lucha contra los controles sin sentido, afirmó ayer que "corresponde en el Ministerio de Fomento y a AENA adoptar con urgencia las medidas necesarias por dar la máxima publicidad" al nuevo reglamento.
INTERIOR
Asimismo, y según el político nacionalista, es obligación del Ministerio del Interior, a través de la dirección general de la Guardia Civil, garantizar desde hoy mismo que a ningún pasajero en España "se le imponen obligaciones inexistentes y, por lo tanto, manifiestamente ilegales".
Lista de artículos prohibidos como equipaje de mano
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Este es el apartado del anexo del reglamento europeo sobre seguridad aérea donde se enumeran los artículos prohibidos como equipaje de mano:
4. PASAJEROS Y EQUIPAJE DE MANO
4.1. Control de los pasajeros
4.1.1. Artículos prohibidos
1. Los pasajeros no estarán autorizados a introducir en la zona restringida de seguridad ni a la cabina de una aeronave los artículos que se enumeran a continuación:
a) Armas de fuego y armas en general
Cualquier objeto que pueda lanzar un proyectil o causar una lesión o parezca poder hacerlo, como son:
• todo tipo de armas de fuego (pistolas, revólveres, rifles, escopetas, etc.),
• reproducciones de armas de fuego y armas de fuego de imitación,
• piezas procedentes de armas de fuego (excepto visores y miras telescópicas),
• pistolas y rifles de aire comprimido y escopetas de perdigones,
• pistolas por lanzar cohetes de señales,
• pistolas Starter de salida,
• pistolas de juguete de cualquier tipo,
• pistolas de pelotas,
• pistolas de proyectil fijo y pistolas grapadores de uso industrial,
• ballestas,
• catapultas,
• arpones y fusiles de pesca,
• pistolas de matadero,
• aparatos por aturdir o provocar descargas, como aguijones para ganado o pistolas Taser,
• encendedores en forma de arma de fuego.
b) Armas u objetos punzantes o con aristas
Cualquier artículo punzante o con aristas que pueda provocar lesiones, como son:
• hachas y destrales,
• flechas y dardos,
• crampones,
• arpones y jabalinas,
• alcotanas y picos para hielo,
• patines de hielo,
• navajas automáticas o de resorte de cualquier longitud,
• cuchillos, cosa que incluye cuchillos rituales, con hojas de una longitud superior a 6 cm de metal o cualquiera otro material resistente que permití su uso como arma,
• cortantes,• machetes,
• hojas y navajas de afeitar abiertas (excepto navajas de afeitar de seguridad o de uno solo uso con unas hojas que esten encapsuladas),
• sables, espadas y bastones espada,
• bisturíes,
• tijeras con unas hojas que superin los 6 cm de longitud,
• bastones de esquí y excursionismo,
• estrellas arrojadizas,
• herramientas que puedan ser utilizadas como arma pinchando o cortante (taladros, brocas, cuchillas, cuchillos profesionales, sierras, destornilladores, palancas, martillos,
alicates, claves, claves inglesas, luces para soldadura, etc.),
c) Instrumentos contundentes
Cualquier instrumento contundente que pueda provocar lesiones, como son:
• bates de béisbol y softbol,
• palos y bastones, rígidos o flexibles (porras, bastones, etc.),
• bates de cricket,
• palos de golf,
• palos de hockey,
• palos de lacrosse,
• remos de kayak y canoa,
• monopatines,
• tacos de billar,
• cañas de pesca,
• equipos para artes marciales (puños de metal, palos, porras, bastones, nunchakus, kubatones, kubasaunts, etc.).
d) Sustancias explosivas e inflamables
Cualquier sustancia explosiva o altamente inflamable que constituya un riesgo para la salud de los pasajeros y la tripulación, así como para la seguridad de las aeronaves y los bienes, como son:
• municiones,
• fulminantes,
• detonadores y espoletas,
• explosivos y dispositivos explosivos,
• reproducciones e imitaciones de explosivos y dispositivos explosivos,
• minas y otras cargas explosivas de uso militar,
• granadas de todo tipo,
• gas y bombonas de gas (butano, propano, acetileno, oxígeno, etc.) en gran volumen,
• fuegos de artificio, bengalas de todo tipo y otros artículos de pirotecnia (cosa que incluye petardos y fulminantes de juguete),
• cerillas (excepto los de seguridad),
• cartuchos generadores de humo,
• combustibles líquidos inflamables (gasolina, gasóleo, combustible para encendedores, alcohol, etanol, etc.),
• nebulizadores de pintura,
• aguarrás y disolventes de pintura,
• bebidas alcohólicas con una graduación alcohólica volumétrica que supery el 70% (140% proof).
e) Sustancias químicas y sustancias tóxicas
Cualquier sustancia química o sustancia tóxica que constituya un riesgo para la salud de los pasajeros y la tripulación, así como para la seguridad de las aeronaves y los bienes, como son:
• ácidos y álcalis (por ejemplo, baterías húmedas que puedan sufrir derramamiento),
• sustancias corrosivas o blanqueadoras (azogue, cloro, etc.),
• nebulizadores neutralizadores o incapacitantes (macis, sprays de sustancias picantes, gases lacrimógenos, etc.),
• material radiactivo (por ejemplo, isótopos para uso médico o comercial),
• venenos,
• materiales infecciosos o que comporten un riesgo biológico (por ejemplo, sangre infectada, bacterias y virus),
• materiales con capacidad de inflamación o combustión espontáneas,
• aparatos extintores.
f) Líquidos
Líquidos, excepto los contenidos en envases individuales de capacidad inferior a 100 mililitros, contenidos en bolsas de plástico resellables transparentes de capacidad no superior a 1 litro. El contenido de la bolsa de plástico debe tener la comodidad suficiente y la bolsa debe estar completamente cerrada. Los líquidos incluyen hielos, pastas, lociones, mezclas líquidas/sólidas y los contenidos de envases presurizados, como pasta de dientes, hielo para los cabellos, bebidas, sopas, jarabes, perfume, espuma de afeitar, aerosoles y otros artículos de consistencia semejante. Podrán autorizarse excepciones cuando el líquido:
1) se haya de utilizar durante el viaje y se traté de un medicamento o de una necesidad dietética especial, incluidos los alimentos infantiles; cuando se solicité, el pasajero deberá poder confirmar la autenticidad del líquido autorizado,
o2) haya estado adquirido en la zona de operaciones pasado el paso de control de las tarjetas de embarco, en puntos de venta sujeta a procedimientos de seguridad aprobados como parte del programa de seguridad del aeropuerto, y estuve empaquetado en una bolsa a prueba de manipulaciones que ofrezca muestras suficientes que la compra ha sido efectuada en este preciso aeropuerto, en este día preciso,
o3) haya estado adquirido en puntos de venta situados en la zona restricta de seguridad sujeta a programas de seguridad aprobados como parte del programa de seguridad del aeropuerto,
o4) haya sidp adquirido en otro aeropuerto comunitario y estuve empaquetado en una bolsa a prueba de manipulaciones que ofereixi muestras suficientes que la compra ha estado efectuada en la zona de operaciones en este preciso aeropuerto, en este día preciso,
o5) haya sido adquirido a machío de una aeronave de una compañía aérea comunitaria y estuve empaquetado en una bolsa a prueba de manipulaciones que ofrezca muestras suficientes que la compra ha estado efectuada a machío de esta precisa aeronave, en este día preciso,
o6) haya sido adquirido en establecimientos de venta situados dentro de la zona de operaciones pasado el paso de control de las tarjetas de embarque o en una zona restringida de seguridad de un aeropuerto situado en un tercer país de los indicados en el apéndice 1.
La Comisión podrá decidir, de conformidad con el procedimiento a que se refiere el artículo 9, apartado 2, del Reglamento (CE) no 2320/2002, incluir en el apéndice 1 un aeropuerto de un tercer país, siempre que se complan los siguientes requisitos:
• este tercer país tiene un buen historial de cooperación con la Comunidad y sus Estados miembros, y
• la Comisión haya reconocido, con comprobación previa:
a) que el tercer país aplica normas de seguridad aérea satisfactorias;
b) que al aeropuerto se aplican medidas de seguridad equivalentes a las establecidas en el punto 2.3.3 de este anexo y en el punto 2.3.6 de la Decisión de la Comisión de 8 de agosto de 2008 (1);
c) que al aeropuerto se aplican las directrices en materia de control de seguridad recomendadas por la Organización de Aviación Civil Internacional con respecto a líquidos, hielos y aerosoles, establecidas en la circular en los Estados de 1 de diciembre de 2006 (referencia: AS 8/11-06/100 Confidencial) y en la circular en los Estados de 30 de marzo de 2007 (referencia: AS 8/11-07/26 Confidencial) o, en el caso de las bolsas a prueba de manipulaciones, especificaciones equivalentes;d) que a la bolsa a prueba de manipulaciones en que se ha introducido el líquido figura un comprobante satisfactorio de la compra, efectuada en las 36 horas anteriores a la zona de operaciones del aeropuerto del tercer país.
2. Un pasajero podrá estar exento de los requisitos del punto 4.1.1.1 si:a) la autoridad competente ha estado informada con antelación y ha dado su acuerdo porque los artículos sean transportados, y
b) el comandante de la aeronave ha estado informado sobre el pasajero y del artículo o artículos prohibidos que transporta. Si es procedente, se colocarán los artículos prohibidos en condiciones seguras.
3. La lista de artículos prohibidos que figura en el punto 4.1.1.1 y la información sobre las excepciones autorizadas se pondrán a disposición del público.
4. La autoridad competente podrá prohibir otros artículos además de a los que figuran en el punto 4.1.1.1. La autoridad competente hará esfuerzos razonables por informar a los pasajeros sobre estos artículos antes de que acaben el procedimiento de facturación del equipaje de bodega.
5. Exceptp que se prohiban en virtud del punto 5.2.3.1, los artículos prohibidos en virtud de los puntos 4.1.1.1 o 4.1.1.4 podrán transportarse en equipaje de bodega, siempre que los pasajeros no dispongan de un acceso sin supervisión a este equipaje, desde el punto en que se factura hasta el punto en que se recupera a la llegada.
6. El personal de seguridad podrá denegar el acceso a una zona restringida de seguridad y a la cabina de la aeronave a cualquiera pasajero en posesión de un artículo que no figurín en el punto 4.1.1.3 sobre el que tuve sospechas.

26 d’ag. 2008

Obús de la Guerra Civil trobat a Palamós

Recuperat a Palamós un obús de la guerra civi
lMARINA LÓPEZ
GIRONA
La Guàrdia Civil va recuperar ahir un projectil d'artilleria de la guerra civil submergit a uns 50 metres de la platja Gran de Palamós (Baix Empordà). L'obús, de fabricació alemanya i de 95 quilos de pes, va ser localitzat a primera hora del matí pel personal de l'empresa d'abalisament i manteniment de la platja.Agents del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil i de l'Equip de Recerca i Localització d'Explosius(EBYL) van aconseguir recuperar l'artefacte després de fer una valoració de riscos. Una vegada al port, la Guàrdia Civil va transportar el projectil a Barcelona en un vehicle especial per procedir a desmantellar-lo.

Recuperado en Palamós un obús de la guerra civil
MARINA LÓPEZ
GIRONA
La Guardia Civil recuperó ayer un proyectil de artilleria de la guerra civil sumergido a unos 50 metros de la playa Grande de Palamós (Baix Empordà). El obús, de fabricación alemana y de 95 kilos de peso, fue localizado a primera hora de la mañana por el personal de la empresa de abalizamiento y mantenimiento de la playa. Agentes del Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS) de la Guardia Civil y del Equipo de Búsqueda y Localización de Explosivos(EBYL) consiguieron recuperar el artefacto tras hacer una valoración de riesgos. Una vez al puerto, la Guardia Civil transportó el proyectil a Barcelona en un vehículo especial por proceder a desmantelarlo.

METRO DE BARCELONA





BCN expandirà la xarxa de metro un 80% entre aquesta tardor i el 2014
• La pròxima arribada de la L-3 a Trinitat Nova obrirà el període més fructífer de la història del suburbà
• La infraestructura guanyarà 81 km i 80 estacions, la meitat amb correspondència amb altres línies
XABIER BARRENA
BARCELONA
Retalleu l'infogràfic adjunt i porteu-lo sempre a la cartera per agafar forces en els moments de falta de fe en el transport públic de Barcelona.








La xarxa de metro de la ciutat passarà dels 104,8 quilòmetres actuals als 185,9 l'any 2014. Aquests 81 quilòmetres, que impliquen la prolongació de totes les línies de metro excepte la L-7, la L-8 i la L-11, ja estan en diferents fases de tramitació i execució. La inauguració de la prolongació de la L-3 fins a Trinitat Nova (1,8 quilòmetres nous de metro) es produirà aquesta mateixa tardor. A l'altre extrem de l'evolució d'una obra, hi ha la prolongació de la L-2, que es troba en plena fase d'elaboració de l'estudi informatiu. Amb tot, fonts procednts de la Conselleria d'Obres Públiques van assenyalar a aquest diari que l'any 2014 les ampliacions en marxa estaran a punt i en servei.Mai en tota la història del sub- urbà barceloní s'ha produït un impuls semblant. La gran majoria d'aquest 80% de nous quilòmetres de suburbà se l'emporta una nova línia, que en realitat en seran dues, la L-9 i la L-10, la més llarga de tot Europa. Però a l'ombra de la interminable obra --projectada durant el mandat de CiU i revisada i executada per l'actual Govern-- s'hi amaguen 32 quilòmetres de túnel. S'hi afegiran en total 80 estacions, la meitat de correspondència. Perquè aquesta serà una de les millores que l'usuari notarà més, a banda que el metro arribarà a més llocs, ja que la xarxa estarà més travada. Serà pròpiament a partir del 2014 quan el metro de Barcelona deixi de ser una troca de poques línies més o menys independents entre si per convertir-se en una autèntica xarxa de metro.
CENTRES METROPOLITANS
La L-1 es prolongarà pels dos extrems. 3,5 quilòmetres de galeria desplaçaran el final de línia de l'estació de Fondo, al centre de Santa Coloma, fins al centre de Badalona. Al Llobregat, 3.800 metres serviran per poder unir l'Hospital de Bellvitge amb el centre del Prat i amb la línia L-2 i les L-9/L- 10.Les ampliacions de la L-2 --cinc quilòmetres nous de metro en total-- es troben en fase d'estudi informatiu. D'una banda, el curt trajecte entre Pep Ventura i Badalona Centre, on es trobarà amb la L-1 i, de l'altra, la perforació de la muntanya de Montjuïc --gairebé 30 anys després que ho proposés l'alcalde Pasqual Maragall i s'hi negués el president Jordi Pujol-- fins a enllaçar amb la L-9 a Pedrosa Fira i amb la L-10 a Foc Cisell. D'aquesta manera, les línies L-9, L-10 i L-2 compartiran vies fins a les estacions de l'aeroport.La L-3, la verda, sumarà els modestos --però clau per a la mobilitat-- 1,8 quilòmetres entre Canyelles i Trinitat Nova, que crearan la segona interconnexió entre les línies L-3 i L-4. A més a més, als usuaris habituals de la L-11 se'ls obre, amb l'ampliació, tot un ventall de transport amb la suma de la línia verda. A l'altre extrem, ja hi ha en exposició pública el tram entre la Zona Universitària i Sant Feliu Centre. Són 5,8 quilòmetres amb un enllaç amb la també prolongació de la L-6 --i també en exposició pública de l'estudi informatiu-- a Finestrelles La L-4 és una altra de les línies que ja té la feina feta. El túnel entre La Pau i Renfe Meridiana --de tres quilòmetres-- està gairebé acabat, només li falten 380 metres. No obstant, aquesta galeria se cetirà temporalment a la L-9 perquè pugui posar en servei el seu primer tram mentre es construeix el túnel propi de la macrolínia.


L'OMBRA DEL CARMEL


La L-5 batalla per acabar els tres quilòmetres de prolongació entre Horta i la Vall d'Hebron, on enllaçarà amb la L-3. Es tracta del túnel de l'enfonsament del Carmel i, per tant, s'hi treballa amb peus de plom.Per acabar, l'enorme L-9/L-10 treballa a diferents ritmes. Mentre s'està finalitzant el tram entre la Sagrera Renfe i Gorg (L-10) i Can Zam (L-9), que estarà en servei d'aquí a un any, a l'altre extrem, als voltants de la Fira i l'aeroport les obres continuen a bon ritme . El tram central entre la Zona Universitària i la Sagrera, després d'haver estat redibuixat, ja està en exposició pública.



BCN expandirá la red de metro un 80% entre esta otoño y el 2014

• La próxima llegada de la L-3 a Trinidad Nueva abrirá el período más fructífero de la historia del suburbano
• La infraestructura ganará 81 km y 80 estaciones, la mitad con correspondencia con otras líneas
XABIER BARRENA
BARCELONA

Recortad el infogràfic adjunto y llevadlo siempre en la cartera por coger fuerzas en los momentos de falta de fe en el transporte público de Barcelona.

La red de metro de la ciudad pasará de los 104,8 kilómetros actuales a los 185,9 el año 2014. Estos 81 quielòmetros, que implican la prolongación de todas las líneas de metro excepto la L-7, la L-8 y la L-11, ya están en diferentes fases de tramitación y ejecución. La inauguración de la prolongación de la L-3 hasta Trinidad Nueva (1,8 kilómetros nuevos de metro) se producirá esta mismo otoño. Al otro extremo de la evolución de una obra, hay la prolongación de la L-2, que se encuentra en plena fase de elaboración del estudio informativo. Con todo, fuentes procedentes de la Consejería de Obras Públicas señalaron a este diario que el año 2014 las ampliaciones en marcha estarán a punto y en servicio.Nunca en toda la historia del suburbano barcelonés se ha producido un impulso parecido. La gran mayoría de este 80% de nuevos kilómetros de suburbano se lo lleva una nueva línea, que en realidad serán dos, la L-9 y la L-10, la más larga de toda Europa. Pero a la sombra de la interminable obra --proyectada durante el mandato de CiU y revisada y ejecutada por el actual Gobierno-- se esconden 32 kilómetros de túnel. Se añadirán en total 80 estaciones, la mitad de correspondencia. Porque esta será una de las mejoras que el usuario notará más, aparte que el metro llegará además lugares, ya que la red estará más tupida. Será propiamente a partir de 2014 cuando el metro de Barcelona dejé de ser una red de pocas líneas más o menos independientes entre sí por convertirse en una auténtica red de metro.
CENTROS METROPOLITANOS
La L-1 se prolongará por los dos extremos. 3,5 kilómetros de galería desplazarán el final de línea de la estación de Hondo, en el centro de Santa Coloma, hasta el centro de Badalona. En el Llobregat, 3.800 metros servirán por poder unir el Hospital de Bellvitge con el centro del Prado y con la línea L-2 y las L-9/L- 10.Las ampliaciones de la L-2 --cinco kilómetros nuevos de metro en total-- se encuentran en fase de estudio informativo. Por una parte, el corto trayecto entre Pep Ventura y Badalona Centro, donde se encontrará con la L-1 y, de la otra, la perforación de la montaña de Montjuic --casi 30 años después de que lo propusiese el alcalde Pasqual Maragall y se
negase el presidente Jordi Pujol-- hasta enlazar con la L-9 en Pedrosa Feria y con la L-10 a Fuego Cincel. De esta manera, las líneas L-9, L-10 y L-2 compartirán vías hasta las estaciones del aeropuerto.La L-3, la verde, sumará los modestos --pero clave para la movilidad-- 1,8 kilómetros entre Canillas y Trinidad Nueva, que crearán la segunda interconexión entre las líneas L-3 y L-4. Además además, a los usuarios habituales de la L-11 se les obre, con la ampliación, todo un abanico de transporte con la suma de la línea verde. Al otro extremo, ya hay en exposición pública el tramo entre la Zona Universitaria y Santo Feliu Centro. Son 5,8 kilómetros con un enlace con la también prolongación de la L-6 --y también en exposición pública del estudio informativo-- a Finestrelles. La L-4 es otra las líneas que ya tiene el trabajo hecho. El túnel entre La Paz y Renfe Meridiana --de tres kilómetros-- está casi acabado, solo le
faltan 380 metros. No obstante, esta galería se cederá temporalmente a la L-9 para que pueda poner en servicio su primer tramo mientras se construye el túnel propio de la macrolínea.
LA SOMBRA DEL CARMEL
La L-5 batalla por acabar los tres kilómetros de prolongación entre Horta y el Valle de Hebrón, donde enlazará con la L-3. Se trata del túnel del hundimiento del Carmel y, por lo tanto, se trabaja con pies de plomo.Para acabar, la enorme L-9/L-10 trabaja a diferentes ritmos. Mientras se está finalizando el tramo entre la Sagrera Renfe y Gorg (L-10) y Can Zam (L-9), que estará en servicio de aquí a un año, al otro extremo, en los alrededores de la Feria y el aeropuerto las obras continúan a buen ritmo . El tramo central entre la Zona Universitaria y la Sagrera, tras haber estado redibujado, ya está en exposición pública.

El català a Aragó / El catalán en Aragón

EDITORIAL: 'El català a Aragó'
El Periódico de Catalunya
El president d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, s'ha decidit, després de vuit anys d'estira-i-arronsa, a tirar endavant una llei de llengües. Per primera vegada es proclamarà oficialment que la llengua utilitzada en l'anomenada Franja de Ponent és el català, i no una sèrie de parles locals fragmentades o patueses derivades d'un hipotètic navarroaragonès, com defensen el PP, el PAR i les entitats més secessionistes que lluiten contra un suposat "genocidi lingüístic" per part del català.Excepte imprevistos, la llei entrarà a la tardor a les Corts d'Aragó. Encara que no en reconeixerà la cooficialitat, sí que recollirà que la llengua utilitzada per uns 45.000 habitants de la Franja és el català, llengua pertanyent al sistema lingüístic propi de Catalunya, València, Balears, Andorra i l'Alguer, i rebrà la consideració de llengua "pròpia i històrica". Això no suposarà una sortida per la tangent, sinó que implicarà garanties d'ensenyament, ús i normalització topo- nímica.Iglesias, catalanoparlant ell mateix, no s'ha atrevit a proposar la cooficialitat del català i de l'aragonès --com li reclamaven el CHA i IU, a l'oposició, i part del seu partit--, conscient que es tracta d'una qüestió espinosa en què no té la col.laboració del PAR, el seu soci de Govern, i que el debat lingüístic encara no està madur a la seva comunitat.
És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.
EDITORIAL: 'El catalán en Aragón'
El Periódico de Catalunya
El presidente de Aragón, el socialista Marcelino Iglesias, se ha decidido, tras ocho años de tira y afloja, a sacar adelante una ley de lenguas. Por primera vez se proclamará oficialmente que la lengua usada en la llamada Franja de Ponent es el catalán, y no una serie de hablas locales fragmentadas o patueses derivados de un hipotético navarroaragonés, como defienden el PP, el PAR y las entidades más secesionistas que luchan contra un supuesto "genocidio lingüístico" por parte del catalán.Salvo imprevistos, la ley entrará en otoño en las Cortes de Aragón. Aunque no reconocerá la cooficialidad, sí que recogerá que la lengua usada por unos 45.000 habitantes de la Franja es el catalán, lengua perteneciente al sistema lingüístico propio de Catalunya, Valencia, Baleares, Andorra y Alguer, y recibirá la consideración de lengua "propia e histórica". Esto no supondrá una salida por la tangente, sino que implicará garantías de enseñanza, uso y normalización toponímica. Iglesias, catalanohablante él mismo, no se ha atrevido a proponer la cooficialidad del catalán y del aragonés --como le reclamaban el CHA e IU, en la oposición, y parte de su partido--, consciente de que se trata de una cuestión peliaguda en la que no tiene la colaboración del Par, su socio de Gobierno, y de que el debate lingüístico aún no está maduro en su comunidad. Es comprensible su prudencia: las sensibilidades y las percepciones de muchos ciudadanos aragoneses están muy mediatizadas por las fuerzas conservadoras y regionalistas que prefieren defender antes el "chapurriau" que admitir lo que la Real Academia Española y todos los lingüistas merecedores de ese nombre reconocen.

25 d’ag. 2008

Barcelona, única ciudad de España del nuevo Monopoly

Barcelona, única ciudad de España del nuevo Monopoly
• La ciudad quedó 19ª en una votación entre 70 candidatas para 22 puestos
• Madrid también optaba, pero no logró clasificarse en el plebiscito en internet

Monopoly.
NOELIA SASTRE NUEVA YORK
Barcelona será la única ciudad española con casilla propia en la edición mundial del Monopoly, un nuevo tablero con 22 urbes votadas por los fans del popular juego nacido en plena gran depresión en 1935.El pasatiempo creado por Charles Darrow con las calles de Atlantic City se vuelve global después de 73 años, muchas versiones y millones de jugadores (es el más vendido del mundo, disponible en 37 idiomas y 103 países), aunque esta versión internacional es un tanto curiosa.
5,6 MILLONES DE VOTOS El resultado responde a los deseos de los internautas que se molestaron en enviar 5,6 millones de votos durante seis semanas a principios de año. Y aquí los habitantes de Canadá y Letonia se han llevado el gran premio. Los primeros porque Montreal es la propiedad más cara y porque han colado otras dos urbes, Vancouver y Toronto, en el tablero que saldrá a la venta el próximo martes (al día siguiente intentarán un nuevo récord con el mayor número de personas jugando al Monopoly al mismo tiempo). Los segundos porque con tanto entusiasmo han conseguido que su capital, Riga, aparezca en el segundo puesto, compartiendo el color azul oscuro con Montreal como las urbes más exclusivas del planeta. Por eso en la mente de un jugador de Monopoly Riga será infinitamente más valiosa que Londres o Nueva York, lugares como Belgrado y Ciudad del Cabo comparten el color verde (e idéntico prestigio) con París, y Kiev o Gdynia (Polonia) aparecen en este juego donde no hay ni una sola urbe latinoamericana (entre las 70 finalistas estaban Caracas, Ciudad de México y Buenos Aires). También Madrid quedó fuera.Barcelona, por su parte, se ha tenido que conformar con el puesto 19, compartiendo las casillas azul claras con Atenas y Tokio. Además de Canadá, el país con más representantes es China: Hong Kong, Pekín, Shanghái y una cuarta si se cuenta Taipei, la capital de Taiwan. Y 10 de las 22 ganadoras han celebrado Juegos Olímpicos."Esperamos que los incondicionales del Monopoly se diviertan comprando y vendiendo con esta nueva edición creada gracias a sus votos", comenta desde Massachusetts Helen Martin, vicepresidenta de márketing del fabricante Hasbro. "Estamos encantados por la interesante mezcla de ciudades que representan las diferencias culturales e históricas del planeta", continúa, enfatizando el
adjetivo "interesante".
ADIÓS A LOS BILLETES Martin añade que junto a las 22 propiedades más "prestigiosas" incluirán monedas, casas y hoteles que imitan a iconos arquitectónicos de todos los continentes, sustituirán los famosos
billetes de colores por un sistema de banca electrónica para facilitar la rapidez del juego y añadirán tarjetas sobre los escenarios y acontecimientos más importantes del mundo. Así, los jugadores podrán celebrar el carnaval en Río de Janeiro o el día de San Patricio en Dublín.

Ascó i Vandellós: els nostres particulars Txernòbils?

Ascó és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. En aquest municipi hi ha dos reactors nuclears: Ascó I (100% Endesa) i Ascó II (85% Endesa i 15% Iberdrola). El primer reactor va començar a funcionar l'any 84 i el segon l'any 86. El 5 d'abril de 2008 va informar-se d'un incident que s'havia produït mesos abans i va ser perquè va detectar-se la fuita radioactiva però la direcció de la central va voler amagar aquest incident. Vandellós és la central nuclear situada als termes municipals de Vandellós i L'Hospitalet de l'Infant. Aquet complex també està format per dos reactors nuclears. Vandellós I va ser construït l'any 72 i va patir un incendi a la zona de turbines l'any 1989 i una important emissió de radioactivitat. Va ser clausurada. Vandellós II continua funcionant i és propietat de Endesa (72%) i Iberdrola (28%). Fa pocs dies va produir-se un incendi que obligarà a deixar fora de servei aquest reactor durant unes setmanes. Es tracta de reactors en tots els casos molt vells i d'una tecnologia que ja era antiga quan van ser construïts, que no han deixat de patir incidents de major o menor gravetat que ja han obligat al tancament d'un dels reactors. És molt greu que es produeixin aquests accidents, tenint en conte el precedent de Txernóbil. I sorprèn que d'aquell precedent no haguem aprés res, ja que la direcció d'aquestes centrals situades a la província de Tarragona actuen amb el mateix obscurantisme informatiu que les autoritats soviètiques de 1986 amagant que s'han produït fuites radioactives. Un altre fet que crida l'atenció és que aquestes centrals son propietat d'Endesa, la mateixa empresa que fa un any va deixar sense llum la meitat de Barcelona i que va actuar en aquell tema de la mateixa manera que en aquest: tractant de treure's les culpes. M'imagino que sortirà algú dient allò de que sóc dels "No a tot" per estar en contra de l'energia nuclear. Vull que qui em llegeixi li quedi clar un punt. No estic en contra de l'energia nuclear, estic en contra de tenir una bomba nuclear a prop de casa meva.

Ascó es un municipio de la comarca de la Ribera de Ebro. En este municipio hay dos reactores nucleares: Ascó I (100% Endesa) y Ascó II (85% Endesa y 15% Iberdrola). El primer reactor empezó a funcionar el año 84 y el segundo el año 86. El 5 de abril de 2008 se informó de un incidente que se había producido meses antes y fue porque se detectó la fuga radiactiva pero la dirección de la central quiso esconder este incidente. Vandellós es la central nuclear situada en los términos municipales de Vandellós y L'Hospitalet de l'Infant. Este complejo también está formado por dos reactores nucleares. Vandellós I fue construido el año 72 y sufrió un incendio en la zona de turbinas el año 1989 y una importante emisión de radiactividad. Fue clausurado. Vandellós II continúa funcionando y es propiedad de Endesa (72%) e Iberdrola (28%). Hace pocos días se produjo un incendio que obligará a dejar fuera de servicio este reactor durante unas semanas. Se trata de reactores en todos los casos muy viejos y de una tecnología que ya era antigua cuando fueran construïts, que no han dejado de sufrir incidentes de mayor o menor gravedad que ya han obligado al cierre de uno de los reactores. Es muy grave que se produzcan estos accidentes, teniendo en cuenta el precedente de Txernóbil. Y sorprende que de aquel precedente no hayamos aprendido nada, ya que la dirección de estas centrales situadas en la provincia de Tarragona actúan con el mismo oscurantismo informativo que las autoridades soviéticas de 1986 escondiendo que se han producido fugas radiactivas. Otros hechos que llaman la atención es que estas centrales son propiedad de Endesa, la misma empresa que hace un año dejó sin luz la mitad de Barcelona y que actuó en aquel tema de los mismos modos que en este:caso tratando de sacudirse las culpas. Me imagino que saldrá alguien diciendo aquello de que soy de los "No a todo" por estar en contra de la energía nuclear. Quiero que a quien me lea le quede claro un punto. No estoy en contra de la energía nuclear, estoy en contra de tener una bomba nuclear cerca de mi casa.

Biografia: Joan Fiveller, conseller en cap de Barcelona

Joan Fiveller

Escultura de Joan Fiveller a la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Obra de Josep Bové de l'any 1844.
Escultura de Joan Fiveller a la fachada del Ayuntamiento de Barcelona. Obra de Josep Bové del año 1844.

Joan Fiveller va néixer el segle XIV i va morir l'any 1434 a Barcelona. Fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Conseller en cap seria l'equivalent d'alcalde de Barcelona.
Biografia
Fou conseller de Barcelona, un dels cinc homes que formaven part del govern de la ciutat, fins a cinc periodes i fou escollit conseller en cap dues vegades.
Va patronejar personalment la galera que traslladàr el Papa Benet XIII a Cotlliure entre els anys 1407-1408. Va tenir excel·lents relacions amb el rei Martí l'Humà que va hostajar-se a la finca dels Fivaller a Sarrià. Fivaller va ser membre de la comissió que demanar al rei que designés un successor per si moria sense fills.
El1413 Ferran d'Antequera requerí el consell de Joan Fivaller per decidir com actuar davant la revolta del Comte Jaume d'Urgell, que li disputà el dret al tron a Ferran d'Antequera.
L'any 1416 com a conseller segon de Barcelona formà part de la comissió nomenada pel Consell de Cent per exigir al rei Ferran el pagament del dret del vectigal (impost indirecte) corresponent a la carn que la Cort comprava a la ciutat. Aquest assumpte
Fivaller s'enfrontà al poder autoritari del rei Alfons el Magnànim.
L'any 1427 va descobrir una deu a la Serra de Collserola mentre participava en una cacera. Va fer portar l'aigua fins a la font de Sant Just.
VIDEO DE LA FONT DE SANT JUST / VÍDEO DE LA FUENTE DE SANTO JUSTO

Joan Fiveller
Joan Fiveller nació el siglo XIV y murió el año 1434 en Barcelona. Fue consejero (1406-1427) y consejero principal (1418-1419 y 1427-1428) de la ciudad de Barcelona.
Consejero principal sería el equivalente de alcalde de Barcelona.
Biografía
Fue consejero de Barcelona, uno de los cinco hombres que formaban parte del gobierno de la ciudad, hasta cinco períodos y fue escogido consejero principal dos veces.
Patroneó personalmente la galera que trasladar el Papa Benito XIII a Cotlliure entre los años 1407-1408. Tuvo excelentes relaciones con el rey Martín el Humano que va hostajar-se a la finca de los Fivaller a Sarrià. Fivaller fue miembro de la comisión que pedir al rey que designase un sucesor por si moría sin hijos.
El1413 Ferran de Antequera requirió el consejo de Joan Fivaller por decidir como actuar delante la revuelta del Conde Jaume de Urgell, que le disputó el derecho al trono a Ferran de Antequera.El año 1416 como consejero segundo de Barcelona formó parte de la comisión nombrada por el Consejo de Cien por exigir al rey Fernando el pago del derecho del vectigal (impuesto indirecto) correspondiente a la carne que la Corte compraba en la ciudad. Este asunto Fivaller se enfrentó al poder autoritario del rey Alfonso el Magnánimo. El año 1427 descubríó una diez a la Serra de Collserola mientras participaba en una cacería. Hizo llevar la agua hasta la fuente de Santo Justo.

24 d’ag. 2008

Les façanes de la Plaça Catalunya

Alberto Fernández Díaz, cap del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona ha demanat a El Corte Inglés que modifiqui la façana del centre comercial situat a la Plaça Catalunya per que encaixi en l'estètica de la zona.

Fernández Díaz pide que El Corte Inglés remodele su centro de la Plaza de
Cataluña
EFE
Actualizado 19-08-2008 11:13 CET
Barcelona.- El presidente del Partido Popular (PP) en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, ha reclamado hoy que la próxima remodelación de la plaza de Cataluña prevista para el otoño incorpore el cambio de fachada de El Corte Inglés, ya que al ser de cemento gris, "no encaja en el perfil de la plaza".
(EFE)
El líder del PPC en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. El presidente del PP propone que el cambio sea parte de un convenio del Instituto del Paisaje Urbano con El Corte Inglés y con "el Ayuntamiento implicado a fondo para permitir esta mejora", ha expresado Fernández Díaz mediante un comunicado. El político considera que se debe dejar atrás la fachada tipo "búnker" para convertirse en una fachada más moderna que "se integre mejor en el urbanismo de la zona".


VIDEO EL CORTE INGLÉS DE PLAÇA CATALUNYA









És cert que l'edifici trenca l'estètica de la zona però no és l'únic. Justament a l'altra banda de la Plaça Catalunya tenim El Triangle que tampoc podem dir que encaixi amb els edificis de la zona com podeu veure a la foto inferior a aquest text.









Video de El Triangle. Apareix en el minut 2 del video.

El mateix Corte Inglés té un edifici a molts pocs metres que abans havia estat propietat de Galerías Preciados i que popularment es conegut com a Can Jorba.

21 d’ag. 2008

Pau Claris i Casademont (1586-1641). President de la Generalitat (1638-1641)


Monument a Pau Claris, passeig Luis Companys. Foto: Jaume.

Monumento a Pau Claris, Paseo Luis Companys. Foto: Jaume.






Pau Claris i Casademunt
Va nèixer a Barcelona en 1586 i va morir en 1641. Va ser polític i eclesiàstic català i va arribar al càrrec de president de la Generalitat. Els orígens del seu famila era la ciutat de Berga. Es va doctorar en dret canònic i civil i en 1612 va ser anomenat bisbe de La Seu d'Urgell. En 1638 va ser triat president de la Generalitat (1638-1641). A l'inici del seu mandat va arribar a acords con les autoritats municipals de Barcelona però aviat es va enfrontar con les autoritats reials a causa del saqueig que els Terços castellans van fer a Palafrugell (1638). La invasió del Rosselló per les tropes franceses, la rendició de Salses i l'empresonament del diputat militar Francesc de Tamarit van provocar que la tensió entre La Generalitat i la Corona s'intensificara. Es va intentar acusar Claris de tindre responsabilitats en els incidents entre les tropes castellanes i els catalanes però no van ser capaços de provar. Els excessos dels soldats castellans contra la població civil va fer que la tensió cresquera fins que es va arribar a l'enfrontament entre estos soldats i la població civil. El 22 de maig de 1640 uns 200 llauradors van entrar a Barcelona per a alliberar el diputat Francesc de Tamarit que va acabar con el cridat Corpus de Sang. El 7 de juny de 1640 entre 400 i 500 segadores van entrar en la ciutat. El virrei Comte de Santa Coloma va intentar fugir però ho van matar. Estos fets van portar a la ruptura definitiva de relaciones entre la Generalitat i el govern del vàlid real comte-duc d'Olivares. La situació de guerra va forçar el president de la Generalitat Pau Claris a buscar aliats. El 16 de gener de 1641 va ser proclamada la República Catalana (sota la protecció de França). Les tropes castellanes no van tardar a posar baix assetjament la ciutat de Barcelona, forçant a la
Generalitat a oferir el títol de Comte de Barcelona a Lluïu XIII, Rei de França. El 26 de gener de 1641 l'exèrcit combinat de franceses i catalanes va derrotar a les tropes castellanes en la Batalla de Montjuic.
Pau Claris y Casademunt

Nació en Barcelona en 1586 y falleció en 1641. Fue político y eclesiástico catalán y legó al cargo de Presidente de la Generalitat. Los orígenes de su famila era la ciudad de Berga. Se doctoró en derecho canónico y civil y en 1612 fue nombrado obispo de La Sede de Urgell. En 1638 fue elegido Presidente de la Generalitat (1638-1641). Al inicio de su mandato llegó a acuerdos cono las autoridades municipales de Barcelona pero pronto se enfrentó cono las autoridades realas debido al saqueo que los Tercios castellanos hicieron en Palafrugell (1638). La invasión del Rossellón por las tropas francesas, la rendición de Salsas y el encarcelamiento del diputado militar Francesc de Tamarit provocaron que la tensión entre La Generalitat y la Corona se intensificare. Se intentó acusar a Claris de tener responsabilidades en los incidentes entre las tropas castellanas y los catalanas pero no fueron capaces de probar. Los excesos de los soldados castellanos contra la población civil hizo que la tensión creciera hasta que se llegó al enfrentamiento entre estos soldados y la población civil. El 22 de mayo de 1640 unos 200 campesinos entraron en Barcelona para liberar al diputado Francesc de Tamarit que terminó cono el llamado Corpus de Sangre. El 7 de junio de 1640 entre 400 y 500 segadoras entraron en la ciudad. El virrey Conde de Santa Coloma intentó huir pero lo mataron. Estos hechos llevaron a la ruptura definitiva de relacionas entre la Generalitat y el gobierno del válido real Conde-duque de Olivares. La situación de guerra forzó al Presidente de la Generalitat Pau Claris a buscar aliados. El 16 de enero de 1641 fue proclamada la República Catalana (bajo la
protección de Francia). Las tropas castellanas no tardaron en poner bajo asedio la ciudad de Barcelona, forzando a la Generalitat a ofrecer el título de Conde de Barcelona a Luís XIII, Rey de Francia. El 26 de enero de 1641 el ejército combinado de francesas y catalanas derrotó a las tropas castellanas en la Batalla de Montjuic.

Un mes després el president Pau Claris moria sobtadament. Segons un document trobat en un arxiu francés Pau Claris va ser enverinat per agents del comte-duc d'Olivares.

Un mes después el Presidente Pau Claris fallecía súbitamente. Según un documento encontrado en un archivo francés Pau Claris fue envenenado por agentes del Conde-duque de Olivares.
El president de la Generalitat Pau Claris va morir enverinat per la monarquia castellana
Tal com informa el diari Avui, estudiosos com John H. Elliott i Josep Sanabre ja consideraven plausible la mort per enverinament del president de la Diputació del General, Pau Claris, el 27 de febrer del 1641, durant la Guerra dels Segadors. la seua actuació política, enfrontada al monarca castellà Felip IV i al seu primer ministre, el comte Duc d'Olivares, l'havia hi havia en un personatge a eliminar. La sobtada desaparició, i alguns indicis, ja havien fet planejar la sospita. Ara, no obstant, un carta d'època localitzada en el ministeri d'Assumptes Exteriors francés pel professor de la Universitat de Perpinyà Joan Peytaví referma la que passa a ser més que una hipòtesi. Aquest document és la basa de l'informe que es publica al número que avui esglai al carrer de la revista d'història Sapiens, en un article de la periodista Sílvia Marimon, que ha estat assessorada per l'especialista Antoni Simon, catedràtic d'història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.La missiva en qüestió està firmada pel mariscal francés Roger de Bossost, baró d'Espenan, que hi havia negociat la col·laboració francesa amb els catalans, negociació que al cap i a la fi havia fet possible l'estrepitosa derrota de l'exèrcit castellà a Montjuic el 26 de gener de 1641, a pesar de la seua superioritat numèrica. Està datada el 3 de març i dirigida al compatriota Bernard Du Plessis Besançon. Bossost li diu: "Vous aprendez la mauvaise nouvelle Du Sr. Pot Claris, que on a empoisonné parell un lavament, on li tient pour mort".Enemic de Castella Antoni Simon apunta que "la cort de Madrid considerava que Pau Claris era un obstacle per aconseguir" la reintegració del Principat a la monarquia hispànica: "Sense ell, el camí per arribar a un acord era més fàcil", sentència Simon, que també creu versemblant l'assassinat per enverinament, ja que "una execució hauria incrementat l'odi al rei castellà i el seu retorn a Catalunya hauria estat clarament més complicat".Sapiens aporta una segona carta, en este cas trobada
pels historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà, en l'arxiu de la població castellana de Simancas, que dóna més pistes del probable enverinament. En aquesta, la Duquessa de Caradona explica al Marquès dels Vélez que Claris havia quedat sense parla i que, abans d'expirar, es va haver de confessar "per senyals", ja que no podia moure la llengua. D'altra banda, segons la versió oficial del seu mort, "havia patit no sols treball excessiu en el cos però encara increhibles passions i affliccions d'ànimo".Segons la directora del servici d'urgències de l'Hospital de Sabadell, María Luisa Esglésies, tant pels símptomes descrits com per l'època, la mort de Claris podria relacionar-se amb l'aigua tofana, una mescla d'arsènic i herbes força emprada als segles XVII i XVIII. Verí insípid i inodor "Transparent, insípida i inodora, es mesclava amb el café, la xocolate o l'ensalada. Cinc o sis gotes eren suficients per acabar amb la salut d'algú. Els efectes eren devastadors. La víctima perdia la gana, tenia set, sensació de fatiga, depressió profunda, patia paràlisi parcial i es consumia inexorablement", escriu Sílvia Marimon. L'arsènic, a més, era fàcil de trobar, no molt car i indetectable pels metges.L'evidència de la carta no podrà ser mai contrastada amb anàlisis clíniques de les restes de Pau Claris, ja que les despulles del president de la Generalitat desaparegueren amb la runa, el 1888, de l'església barcelonina de Sant Joan de Jerusalem on havia estat sepultat el cos.


El presidente de la Generalitat Pau Claris murió envenenado por la monarquía castellana
Tal y como informa el diario Avui, estudiosos como John H. Elliott y Josep Sanabre ya consideraban plausible la muerte por envenenamiento del presidente de la Diputación del General, Pau Claris, el 27 de febrero del 1641, durante la Guerra de los Segadores. su actuación política, enfrentada al monarca castellano Felipe IV y a su primer ministro, el conde duque de Olivares, la había había en un personaje a eliminar. La súbita desaparición, y algunos indicios, ya habían hecho planear la sospecha. Ahora, sin embargo, un carta de época localizada en el ministerio de Asuntos Exteriores francés por el profesor de la Universidad de Perpiñán Joan Peytaví afianza la que pasa a ser más que una hipótesis. Este documento es la baza del informe que se publica al número que hoy susto a la calle de la revista de historia Sapiens, en un artículo de la periodista Sílvia Marimon, que ha estado asesorada por el especialista Antoni Simon, catedrático de historia moderna a la Universidad Autónoma de Barcelona .La misiva en cuestión está firmada por el mariscal francés Roger de Bossost, barón de Espenan, que había negociado la colaboración francesa con los catalanes, negociación que al fin y al cabo había hecho posible la estrepitosa derrota del ejército castellano a Montjuic el 26 de enero de 1641, a pesar de su superioridad numérica. Está fechada el 3 de marzo y dirigida al compatriota Bernard du Plessis Besançon. Bossost le dice: "Vous aprendez la mauvaise nouvelle du Sr. Puede Claris, que donde a empoisonné par un lavamente, donde le tient pour mort".Enemigo de Castilla Antoni Simon apunta que "la corte de Madrid consideraba que Pau Claris era un obstáculo por conseguir" la reintegración del Principado a la monarquía hispánica: "Sin él, el camino por llegar a un acuerdo era más fácil", sentencia Simon, que también cruz verosímil el asesinato por envenenamiento, ya que "una ejecución habría incrementado el odio al rey castellano y su retorno a Cataluña habría estado claramente más complicado".Sapiens aporta una segunda carta, en este caso encuentro por los historiadores Antoni Muñoz y Josep Catà, en el archivo de la población castellana de Simancas, que da más pistas del probable envenenamiento. En esta, la duquesa de Caradona explica al marquès de Los Vélez que Claris había quedado sin habla y que, antes de expirar, se debió confesar "por señas", ya que no podía mover la lengua. Por otro lado, según la versión oficial de su muerto, "había sufrido no solos trabajo excesivo en lo cuerpo pero aún increhibles pasiones y affliccions de ànimo".Según la directora del servicio de urgencias del Hospital de Sabadell, María Luisa Iglesias, tanto por los síntomas descritos como por la época, la muerte de Claris podría relacionarse con la agua tofana, una mezcla de arsénico y hierbas fuerza empleada a los siglos XVII y XVIII.Veneno insípido e inodoro "Transparente, insípida e inodora, se mezclaba con el café, la chocolate o la ensalada. Cinco o seis gotas eran suficientes por acabar con la salud de alguien. Los efectos eran devastadores. La víctima perdía la gana, tenía siete, sensación de fatiga, depresión profunda, sufría parálisis parcial y se consumía inexorablemente", escribe Sílvia Marimon. El arsénico, además, era fácil de encontrar, no mucho caro e indetectable por los médicos. La evidencia de la carta no podrá ser nunca contrastada con análisis clínicos de los restos de Pau Claris, ya que los despojos del presidente de la Generalitat desaparecieran con el escombro, el 1888, de la iglesia barcelonesa de San Juan de Jerusalén donde había estado sepultado el cuerpo.

Pau Claris (Barcelona, 1586- íd., 1641) Polític i eclesiàstic català. Era president de la Generalitat (1638-1641) durant el conflicte del Corpus de Sang (1640). Es va posar de part del poble i en 1641 va proclamar la República catalana baix protecció francesa. Va morir poc després en la batalla de Montjuic.
Pau Claris (Barcelona, 1586- íd., 1641) Político y eclesiástico catalán. Era presidente de la Generalitat (1638-1641) durante el conflicto del Corpus de Sangre (1640). Se puso de parte del pueblo y en 1641 proclamó la República catalana bajo protección francesa. Murió poco después en la batalla de Montjuic.
Monument a Pau Claris que trobem al començament del passeig Lluís Companys. Pau ClarisBarcelona 1586 - 1641.Bisbe de La Seu d'Urgell (anomenat el 1612) i 96é president de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1638 a 1641. Aquesta escultura és obra de l'escultor barceloní Rafael Atché (1854-1923) de l'any 1880. Atché és l'autor també del monument a Colom.
Monumento a Pau Claris que encontramos al comienzo del Paseo Luis Companys.Pau ClarisBarcelona 1586 - 1641.Obispo de La Sede de Urgell (nombrado el 1612) y 96º Presidente de la Generalitat de Cataluña durante los años 1638 a 1641.Esta escultura se obra del escultor barcelonés Rafael Atché y Hierro (1854-1923) del año 1880.Atché es el autor también del monumento a Paloma.