30 de gen. 2013

Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra?

Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra? 

Segons Alícia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular a Catalunya per la gràcia del diví dit de Rajoy, té la gosadia pròpia de la ignorància o de la bogeria, i dia si, dia també, es dedica a fer declaracions cada dia més esbojarrades. Per exemple, ara acusa el president Mas i el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, de voler crear una mena d’Estat feixista per voler organitzar un referèndum o consulta a la ciutadania sobre la independència. També afirma la susdita representant de la ultradreta espanyolista a Catalunya que Mas i Junqueras volen acabar amb la separació de poders per controlar-ho tot, de fet, això és justament el que està fent el govern espanyol des de que el Partit Popular ha arribat al poder.

Sánchez Camacho sent dirigent del Partit Popular hauria de saber millor que el partit del qual ella és dirigent si que té una gran relació amb el feixisme. El PP va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, un senyor que havia estat ministre del règim franquista i que l’any 1968 deia "Catalunya va ser ocupada per Felip IV, va ser ocupada per Felip V, que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Espartero, que era un general revolucionari, i la vam ocupar el 1939 i estem disposats a tornar-la a ocupar tantes vegades com sigui necessari i per això estic disposat a agafar de nou el fusell. Per tant, ja saben vostès a què atenir, i aquí tinc el mosquet per tornar-lo a utilitzar” Altres dirigents del seu partit, com Mayor Oreja han lloat l’anterior règim, o Vidal-Quadras defensant el colpisme.

Sánchez Camacho és una habitual de les tertúlies d’Intereconomía, una cadena de televisió destacada per fer apologia del feixisme, i és dirigent d’un partit que no té les seves arrels en la democràcia sinó en una dictadura feixista.

Mas i Junqueras defensen la celebració d’una consulta on els catalans podrem decidir quin país volem, això és la democràcia, una democràcia que a la senyora Sánchez Camacho i els seus feixistes no agrada, i on fins i tot els que estan en contra podran votar malgrat que ells – els feixistes del Partit Popular i C’s - el que no volen és que votem nosaltres.

 

 

 

 

 

Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra?

Según Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partido Popular en Cataluña por la gracia del divino dedo de Rajoy, tiene la osadía propia de la ignorancia o de la locura, y día sí, día también, se dedica a hacer declaraciones cada día más alocadas. Por ejemplo, ahora acusa al presidente Mas y el líder de Esquerra, Oriol Junqueras, de querer crear una especie de Estado fascista por querer organizar un referéndum o consulta a la ciudadanía sobre la independencia. También afirma la susodicha representante de la ultraderecha españolista en Cataluña que Mas y Junqueras quieren acabar con la separación de poderes para controlar todo, de hecho, eso es justamente lo que está haciendo el gobierno español desde que el Partido Popular ha llegado al poder.

Sánchez Camacho siendo dirigente del PP debería saber mejor que el partido del cual ella es dirigente si que tiene una gran relación con el fascismo. El PP fue fundado por Manuel Fraga Iribarne, un señor que había sido ministro del régimen franquista y que en el año 1968 decía "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por lo general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volver a ocupar tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por tanto, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar "Otros dirigentes de su partido, como Mayor Oreja han alabado el anterior régimen, o Vidal-Quadras defendiendo el golpismo.

Sánchez Camacho es una habitual de las tertulias de Intereconomía, una cadena de televisión destacada por hacer apología del fascismo, y es dirigente de un partido que no tiene sus raíces en la democracia sino en una dictadura fascista.

Mas y Junqueras defienden la celebración de una consulta donde los catalanes podremos decidir qué país queremos, eso es la democracia, una democracia que a la señora Sánchez Camacho y sus fascistas no gusta, y donde incluso los que están en contra podrán votar a pesar de que ellos - los fascistas del PP y C 's - lo que no quieren es que votemos nosotros.

26 de gen. 2013

La virreina i els trens de la Diada

La virreina i els trens de la Diada 

La delegació del govern espanyol a Catalunya va presentar un recurs contenciós administratiu contra els ajuntaments de Figueres i Girona que van contractar uns trens per traslladar els figuerencs i gironins que volien participar a la manifestació de la Diada.

En aquest recurs la delegació del govern demana que “s’anul·li la contractació dels serveis d’un tren especial per facilitar el trasllat a la manifestació convocada pel dia 11 de setembre, a Barcelona, per l’Assemblea Nacional de Catalunya”.

 Carles Puigdemont, alcalde de Girona, diu estar convençut que “els ciutadans de Girona no entendran que una operació que ha generat un superàvit pel Banc dels Aliments ara generi una despesa de l'Estat al haver de moure advocats per anar a judici”. El noliejament d’aquests trens va generar un superàvit de 2000 euros que va ser donat al Banc d’Aliments. El recurs presentat per la virreina Llanos de Luna ha costat a l’Estat uns 2 milions d’euros, el jutge ha condemnat ambdues parts a pagar les costes judicials però ha retret a la Delegació del Govern espanyol “aquest intent d’utilització de les institucions amb la intenció d’aconseguir beneficis de caràcter polític o electoral, encara que al final es demostrin erronis, que amb el pretext de defensar la legalitat, interposa un recurs com aquest, malbaratant recursos humans i econòmics dels òrgans judicials, amb coneixement de l'escassa, per no dir gairebé nul · la transcendència jurídica del seu resultat”. Quin clatellot més ben donat i merescut.

Les costes judicials les hauria de pagar integrament la Delegació del Govern per haver presentat un recurs contenciós administratiu per, com diu el jutge, raons polítiques.

 

 

 

 

La virreina y los trenes de la Diada 

La delegación del gobierno español en Catalunya presentó un recurso contencioso administrativo contra los ayuntamientos de Figueres y Girona que contrataron unos trenes para trasladar los figuerenses y gerundenses que querían participar en la manifestación de la Diada.

En este recurso la delegación del gobierno pide que "se anula la contratación de los servicios de un tren especial para facilitar el traslado a la manifestación convocada para el día 11 de septiembre, en Barcelona, ​​por la Asamblea Nacional de Catalunya".

Carles Puigdemont, alcalde de Girona, dice estar convencido de que "los ciudadanos de Girona no entenderán que una operación que ha generado un superávit por el Banco de los Alimentos ahora genere un gasto del Estado al tener que mover abogados para ir a juicio". El fletamento de estos trenes generó un superávit de 2000 euros que fue donado al Banco de Alimentos. El recurso presentado por la virreina Llanos de Luna ha costado al Estado unos 2 millones de euros, el juez ha condenado ambas partes a pagar las costas judiciales pero ha reprochado a la Delegación del Gobierno español "este intento de utilización de las instituciones con la intención de conseguir beneficios de carácter político o electoral, aunque al final se demuestren erróneos, que con el pretexto de defender la legalidad, interpone un recurso como éste, malgastando recursos humanos y económicos de los órganos judiciales, con conocimiento escasa, por no decir casi nula trascendencia jurídica de su resultado". Qué coscorrón tan bien dado y merecido.

Las costas judiciales las tendría que pagar íntegramente la Delegación del Gobierno por haber presentado un recurso contencioso administrativo por, como dice el juez, razones políticas.

25 de gen. 2013

Enlloc de la Constitució espanyola es parla de Catalunya

Enlloc de la Constitució espanyola es parla de Catalunya 

Agafeu la Constitució espanyola (PDF), i busqueu “Cataluña”, “España”, “Comunidades Autónomas”, “Lengua catalana”, “Lengua española”, “Castellano” i “Democracia”. Bé, no cal que ho feu, us he estalviat la feina.

Comunidades Autónomas” apareix 54 cops però enlloc apareix el nom de “Cataluña” ni de cap altra comunitat autònoma.

España” apareix 25 cops, no podia ser de cap altre manera i seria rar que la Constitució espanyola no cités algun cop el nom del país del qual és la Carta Magna.

Hi ha una referència a la “Lengua española”, una, però de la “Lengua catalana” o altres llengües en diu res.

La “Democracia” només hi apareix citada un cop en tot el text. Suposo que l’any 1978 no sabien gaire per a què servia la democràcia i van preferir citar-la una vegada i molt de passada.

La Constitució espanyola també diu: “Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.

Els atacs contra la nostra llengua i cultura significa que l’Estat no ens considera espanyols, ni la nostra cultura i llengua part de la seva cultura. Tampoc no demostra l'Estat ni algunes de les seves institucions cap respecte per les institucions pròpies de Catalunya. Com que no som espanyols no estem obligats a acatar la Constitució. Marxem ja, i deixem de perdre el temps.

 

 

 

 

 


En ninguna parte de la Constitución española se habla de Catalunya

Coged la
Constitución española (PDF), y busque "Cataluña", "España", "Comunidades Autónomas","Lengua catalana","Lengua española","Castellano" y "Democracia". Bueno, no es necesario que lo hagáis, os he ahorrado el trabajo.

"Comunidades Autónomas" aparece 54 veces pero en ningún lugar aparece el nombre de "Cataluña" ni de ninguna otra comunidad autónoma.

"España" aparece 25 veces, no podía ser de otra manera y sería raro que la Constitución española no citara alguna vez el nombre del país del que es la Carta Magna.

Hay una referencia a la "Lengua española", una, pero de la "Lengua catalana" u otras lenguas no dice nada.

La "Democracia" sólo aparece citada una vez en todo el texto. Supongo que en 1978 no sabían para qué servía la democracia y prefirieron citarla una vez y muy de pasada.

La Constitución española también dice: "Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones."

Los ataques contra nuestra lengua y cultura significan que el Estado no nos considera españoles, ni nuestra cultura y lengua parte de su cultura. Tampoco demuestra el Estado ni algunas de sus instituciones ningún respeto por las instituciones propias de Catalunya. Como no somos españoles no estamos obligados a acatar la Constitución. Marchemos ya, y dejemos de perder el tiempo.


23 de gen. 2013

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania 

Han votat SI 85 diputats (CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP). Han votat NO 41 diputats (PSC, PP i C’s). 5 diputats del PSC han decidit abstenir-se en desacord amb la posició del seu partit que ha votat NO. Els diputats del Partit Popular han abandonat la Cambra abans de fer-se públics els resultats de la votació.

 



Les anècdotes:
Albert Rivera s’ha dirigit a la resta dels diputats del Parlament dient-los “vostès els catalans”, és a dir, ell no es considera català sinó espanyol, com si no ho sabéssim. Gràcies Albert, ja era hora que reconeguessis que no es poden tenir ni servir dues pàtries, i la teva no és Catalunya.

Els diputats del PP han sortit de la Cambra quan la presidenta del Parlament anava a fer públics els resultats de la votació. No se sap si anaven camí de l’Estació de Sants per abandonar el país o algú els esperava a la porta amb sobres.

El PSC s’ha trencat perquè la direcció ha decidit seguir les ordres dictades pel PSOE i votar NO, cinc diputats del PSC han decidit abstenir-se, ja posats a no votar el mateix que el que deia el partit podrien haver votat SI, en lloc d’abstenir-se. Crec que s’han equivocat perquè avui no tocava abstenir-se.

 

 

 

 

 

 

El Parlamento de Cataluña aprueba la declaración de soberanía

Votaron SI 85 diputados (CiU, ERC, ICV y un diputado de la CUP). Votaron NO 41 diputados (PSC, PP y C 's). 5 diputados del PSC han decidido abstenerse en desacuerdo con la posición de su partido que ha votado NO. Los diputados del Partido Popular han abandonado la Cámara antes de hacerse públicos los ressultats de la votación. 



Las anécdotas:
Albert Rivera se ha dirigido al resto de los diputados del Parlamento diciéndoles "ustedes los catalanes", es decir, él no se considera catalán sino español, como si no lo supiéramos. Gracias Albert, ya era hora que reconozcamos que no se pueden tener ni utilizar dos patrias, y la tuya no es Cataluña.
 
Los diputados del PP han salido de la Cámara cuando la presidenta del Parlamento iba a hacer públicos los resultados de la votación. No se sabe si iban camino de la Estación de Sants para abandonar el país o alguien los esperaba en la puerta con sobres.
 
El PSC se ha roto porque la dirección ha decidido seguir las órdenes dictadas por el PSOE y votar NO, cinco diputados del PSC han decidido abstenerse, ya puestos a no votar lo mismo que lo que decía el partido podrían haber votado SI, en lugar de abstenerse. Creo que se han equivocado porque hoy no tocaba abstenerse.

21 de gen. 2013

El PP tracta com delinqüents les persones que van als ambulatoris

El PP tracta com delinqüents les persones que van als ambulatoris

 

Mesos enrere, crec que va ser el mes de juliol de l’any passat, vaig escriure sobre la deriva totalitària del Partit Popular. Les mesures del govern popular lluny de posar remei a la situació de crisi el que estan aconseguint és agreujar la situació, i el govern peper no només no corregeix sinó que decideix intentar atemorir la gent.

El govern de Castella – La Manxa, que presideix Maria Dolores de Cospedal, ha decidit enviar la Guàrdia Civil a identificar les persones que acudeixen als ambulatoris de Hiendelaencina i el Pobo de Dueñas (Guadalajara). Aquestes persones han de mostrar el DNI a la Guàrdia Civil per poder accedir als centres sanitaris. Ambdós centres sanitaris han tancat el servei d’urgències per la tarda per ordres de Cospedal.

A Hiendelaencina les persones que van anar a urgències van trobar-se cinc dotacions de la Guàrdia Civil que bloquejaven l’accés, demanaven el DNI a la gent i només els deixaven passar de dos en dos.

El govern del PP, tant a nivell autonòmic com estatal, ha decidit tractar com delinqüents les persones que van al metge, els que es manifesten contra les mesures del govern, i probablement, tot aquell que no els llepi el cul acabarà sent considerat un delinqüent pel “règim rajoyista”.

 

 

 

 

El PP trata como delincuentes a las personas que van a los ambulatorios

 

Meses atrás, creo que fue en julio del año pasado, escribí sobre la deriva totalitaria del Partido Popular. Las medidas del gobierno popular lejos de poner remedio a la situación de crisis lo que están consiguiendo es agravar la situación, y el gobierno pepero no sólo no corrige sino que decide intentar atemorizar a la gente.

El gobierno de Castilla - La Mancha, que preside María Dolores de Cospedal, ha decidido enviar a la Guardia Civil a identificar a las personas que acuden a los ambulatorios de Hiendelaencina y el Pobo de Dueñas (Guadalajara). Estas personas deben mostrar el DNI a la Guardia Civil para poder acceder a los centros sanitarios. Ambos centros sanitarios han cerrado el servicio de urgencias por la tarde por órdenes de Cospedal.

En Hiendelaencina las personas que fueron a urgencias se encontraron cinco dotaciones de la Guardia Civil que bloqueaban el acceso, pedían el DNI a la gente y sólo los dejaban pasar de dos en dos.

El gobierno del PP, tanto a nivel autonómico como estatal, ha decidido tratar como delincuentes a las personas que acuden al médico, los que se manifiestan contra las medidas del gobierno, y probablemente, todo aquel que no les lama el culo acabará siendo considerado un delincuente por el "régimen rajoyista".

20 de gen. 2013

Aïllada la incògnita de C’s, la C vol dir “corrupció”

Aïllada la incògnita de C’s, la C vol dir “corrupció”

 

“El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament” és una frase encunyada en 1887  per l’historiador britànic John Emerich Edward Dalkberg Acton, Lord Acton. El que succeeix actualment fa que aquesta frase estigui més vigent que mai. Quan un partit s’eternitza en el poder acaba assumint que allò que gestiona li pertany, i si això pot succeir en països amb democràcies arrelades i fermes, que no succeirà en països que s’han convertit en democràcia en èpoques recents i ho han fet des de fer una neteja en profunditat de les estructures del poder.

 

Fins ara, per ser corrupte havies d’haver tocat poder, generalment els partits minoritaris, de recent creació i partits friquis, no solien ser corruptes, però en això s’ha establert un nou precedent.

 

C’s (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) va rebre, segons la Sindicatura de Comptes, dues donacions individuals amb imports superiors als establerts per la normativa vigent: 60.000 euros i de 7.250 euros. El límit està fixat en 6010,12 euros segons l’article 129 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. La Sindicatura de Comptes no té, malauradament, competència per sancionar aquestes infraccions. Ves per on, Rivera i la seva camarilla van incomplir la llei. I que diu C’s?. Que van cometre un error administratiu a l’hora de comptabilitzar les donacions rebudes.

 

I aquests encara no toquen poder real, però sembla que Lerroux no només inspira ideològicament el partit neolerrouxista, també l’inspira en matèria de finançament del partit. Que no ens passi res si aquesta camarilla arriben un dia al poder encara que sigui en un ajuntament.

 

Lerroux, conegut en el seu temps amb el malnom de “l’emperador del Paral·lel”, va ser president de la II República, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i altres càrrecs. De tots aquests càrrecs va sortir deixant darrera seu la ferum de la corrupció, així com l’escàndol de l’estraperlo. El Partit Radical de Lerroux es va finançar mitjançant els anomenats fons de rèptils o fons reservats, no era doncs, un partit en el sentit convencional del terme sinó un partit creat i finançat des de l’Estat i amb diners pels quals no s’han de donar explicacions. El Partit Radical de Lerroux i C’s d’en Rivera són dos partits políticament anòmals.

 

 

 

 

 

Aislada la incógnita de C 's, la C significa "corrupción"

 

"El poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente" es una frase acuñada en 1887 por el historiador británico John Emerich Edward Dalkberg Acton, Lord Acton. Lo que sucede actualmente hace que esta frase esté más vigente que nunca. Cuando un partido se eterniza en el poder termina asumiendo que lo que gestiona le pertenece, y si esto puede suceder en países con democracias arraigadas y firmes, ¿que no sucederá en países que se han convertido en democracia en épocas recientes y lo han hecho desde hacer una limpieza en profundidad de las estructuras del poder?

 

Hasta ahora, para ser corrupto tenías que haber tocado poder, generalmente los partidos minoritarios, de reciente creación y partidos frikis, no solían ser corruptos, pero en eso se ha establecido un nuevo precedente.

 

C 's (Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía) recibió, según la Sindicatura de Cuentas, dos donaciones individuales con importes superiores a los establecidos por la normativa vigente: 60.000 euros y de 7.250 euros. El límite está fijado en 6010,12 euros según el artículo 129 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General. La Sindicatura de Cuentas no tiene, desgraciadamente, competencia para sancionar estas infracciones. Mira por donde, Rivera y su camarilla incumplieron la ley. ¿Y que dice C 's?. Que cometieron un error administrativo a la hora de contabilizar las donaciones recibidas.

 

Y estos no tocan poder real, pero parece que Lerroux no sólo inspira ideológicamente el partido neolerrouxista, también lo inspira en materia de financiación del partido. Que no nos pase nada si esta camarilla llegan un día al poder aunque sea en un ayuntamiento.

 

Lerroux, conocido en su tiempo con el mote de "el emperador del Paralelo", fue presidente de la II República, concejal del Ayuntamiento de Barcelona y otros cargos. De todos estos cargos salió dejando tras de sí el hedor de la corrupción, así como el escándalo del estraperlo. El Partido Radical de Lerroux se financió mediante los llamados fondos de reptiles o fondos reservados, no era pues, un partido en el sentido convencional del término, sino un partido creado y financiado desde el Estado y con dinero por los que no se han de dar explicaciones. El Partido Radical de Lerroux y C 's de Rivera son dos partidos políticamente anómalos.

18 de gen. 2013

Croada banderil de Llanos de Luna

Croada banderil de Llanos de Luna
 

La frase “qui no té feina, el gat pentina” és, en el cas de Llanos de Luna una descripció encertada de la situació. Si analitzem l’activitat de la virreina imperial, perdó, volia dir delegada del govern espanyol a Catalunya, veurem que s’ha dedicat a empaitar alcaldes que no pengen l’estanquera, amenaçant-los amb tot el pes de la Constitució espanyola.

Ara li ha tocat patir la dèria banderil de Llanos de Luna a Corbera de Llobregat. La virreina imperial ha ordenat a l’Ajuntament que pengi l’estanquera a tots els edificis públics del municipi. Segons la virreina imperial un veí del municipi va denunciar que l’estanquera no penjava del balcó de l’ajuntament però la virreina ha volgut anar més enllà i exigeix que l’estanquera també pengi dels cinc col·legis del municipi, la biblioteca, el camp de futbol i la seu de la policia local.

L’alcalde corberenc Manel Ripoll ha declarat a Catalunya Ràdio que “no només ens sorprèn, sinó que ens indigna perquè econòmicament no suposa només comprar les banderes, sinó també col·locar-les on han d'estar” referint-se que s’han d’instal·lar els pals i fer modificacions.

La delegació del govern espanyol a Catalunya ha anunciat que denunciarà tots els consistoris que no pengin l’estanquera. Ja ho diuen que “qui no té feia el gat pentina”, i la senyora Llanos de Luna s’entreté a organitzar una croada banderil amenaçant alcaldes.

Estan transferides les competències d’ordre públic a la Generalitat de Catalunya, que eren funcions dels antics governs civils, el que ara són les delegacions del govern espanyol, potser convindria suprimir aquesta institució i el càrrec polític. De la supressió de la delegació del govern espanyol a Catalunya en resultaria un estalvi econòmic i també s’acabaria amb un organisme inútil i focus d’absurds conflictes.

 

 

 

 

 

Cruzada banderil de Llanos de Luna

 

La frase "quien no tiene trabajo, el gato peina" es, en el caso de Llanos de Luna una descripción acertada de la situación. Si analizamos la actividad de la virreina imperial, perdón, quería decir delegada del Gobierno en Catalunya, veremos que se ha dedicado a perseguir alcaldes que no cuelgan la estanquera, amenazándoles con todo el peso de la Constitución española.

Ahora le ha tocado sufrir la manía banderil de Llanos de Luna en Corbera de Llobregat. La virreina imperial ha ordenado al Ayuntamiento que cuelgue la estanquera en todos los edificios públicos del municipio. Según la virreina imperial un vecino del municipio denunció que la estanquera no colgaba del balcón del ayuntamiento pero la virreina ha querido ir más allá y exige que la estanquera también cuelgue los cinco colegios del municipio, la biblioteca, el campo de fútbol y la sede de la policía local.

El alcalde corberenses Manel Ripoll ha declarado en Catalunya Ràdio que "no sólo nos sorprende, sino que nos indigna porque económicamente no supone sólo comprar las banderas, sino también colocarse las que deben estar" en referencia a que se deben instalar los palos y hacer modificaciones.

La delegación del gobierno español en Catalunya ha anunciado que denunciará todos los consistorios que no cuelguen la estanquera. Ya lo dicen que "quien no tiene hacía el gato peina", y la señora Llanos de Luna entretiene a organizar una cruzada banderil amenazante alcaldes.

Están transferidas las competencias de orden público en la Generalitat de Catalunya, que eran funciones de los antiguos gobiernos civiles, lo que ahora son las delegaciones del gobierno español, quizás convendría suprimir esta institución y el cargo político. De la supresión de la delegación del gobierno español en Catalunya resultaría un ahorro económico y también se acabaría con un organismo inútil y focos de absurdos conflictos.

Tot al 21%

Tot al 21%

 

El govern espanyol va apujar l’IVA de la cultura al 21%, un cop molt dur a un ampli sector que ja pateix molt degut a aquesta crisi. Ahir a les notícies van anunciar que l’IVA dels audiòfons, les ulleres, lents de contacte, escàners, TAC, equips mèdics, instrumental i cadires de rodes s’apujaria del 10% al 21%. Aquesta pujada ve obligada pel Tribunal de Justícia de la UE. En una època de crisi econòmica com l’actual l’Estat es dedica a collar cada vegada més fort als sectors de la societat més fotuts. Una cadira de rodes, un audiòfon o unes ulleres no són cap luxe, la sanitat, ja que també l’equipament i instrumental mèdic puja, tampoc no n’és cap luxe, i l’educació tampoc. Algú li hauria de dir a aquests totxos que governen: “Si creuen que l’Educació i la Sanitat són cares, probin la ignorància i la malaltia”.

 

 

 

 

Todo al 21%

 


El gobierno español subió el IVA de la cultura al 21%, un duro golpe a un amplio sector que ya sufre mucho debido a esta crisis. Ayer a las noticias anunciaron que el IVA de los audífonos, las gafas, lentes de contacto, escáneres, TAC, equipos médicos, instrumental y sillas de ruedas sube del 10% al 21%. Esta subida viene obligada por el Tribunal de Justicia de la UE. En una época de crisis económica como el actual el Estado se dedica a apretar cada vez más fuerte en los sectores de la sociedad más jodidos. Una silla de ruedas, un audífono o unas gafas no son ningún lujo, la sanidad, ya que también el equipamiento e instrumental médico sube, tampoco es ningún lujo, y la educación tampoco. Alguien le debería decir a estos ladrillos que gobiernan: "Si creen que la Educación y la Sanidad son caras, prueba la ignorancia y la enfermedad".

17 de gen. 2013

De llibreria a hamburgueseria

De llibreria a hamburgueseria 


Mai és una bona notícia el tancament d’una llibreria, encara menys si es tracta d’una llibreria històrica. La llibreria Catalònia tanca les seves portes, va sobreviure a dues dictadures, la Guerra Civil, un incendi i un conflicte immobiliari.

Va ser fundada l’any 1924. Durant la dictadura franquista va haver de canviar el seu nom pel de “Casa del Libro”. L’any 1979 va patir un incendi. 88 anys després d’obrir les seves portes i diverses vicissituds han hagut de tancar les portes a la Ronda Sant Pere 3, a Barcelona, degut a la crisi econòmica.

I ja hem sabut que el seu espai l’ocuparà un Mc Donald’s.

Aquesta crisi està destruint massa coses, els serveis socials, la Sanitat, l’Educació i la Cultura. Ja veurem quants anys trigarem a recuperar el nivell que aquests àmbits tenien abans d’iniciar-se la crisi. Però també haurem de plantejar com protegir aquests àmbits que han estat irresponsablement sacrificats pels malparits que ens governen. Wert, el ministre que està atemptant greument contra la cultura i l’educació és dels que considera que la crisi és una oportunitat, una oportunitat, segons ell, per rebentar la cultura i el sistema educatiu.

La crisi està deixant un rastre de víctimes que fa esgarrifar.

 

 

 

De librería a hamburguesería


Nunca es una buena noticia el cierre de una librería, aún menos si se trata de una librería histórica. La librería Catalònia cierra sus puertas, sobrevivió a dos dictaduras, la Guerra Civil, un incendio y un conflicto inmobiliario.

Fue fundada en el año 1924. Durante la dictadura franquista tuvo que cambiar su nombre por el de "Casa del Libro". En 1979 sufrió un incendio. 88 años después de abrir sus puertas y varias vicisitudes han tenido que cerrar las puertas a la Ronda Sant Pere 3, en Barcelona, debido a la crisis económica.

Y ya hemos sabido que su espacio lo ocupará un Mc Donald 's.

Esta crisis está destruyendo demasiadas cosas, los servicios sociales, la Sanidad, la Educación y la Cultura. Ya veremos cuantos años tardaremos en recuperar el nivel que estos ámbitos tenían antes de iniciarse la crisis. Pero también tendremos que plantearnos cómo proteger estos ámbitos que han sido irresponsablemente sacrificados por los malnacidos que nos gobiernan. Wert, el ministro que está atentando gravemente contra la cultura y la educación es de los que considera que la crisis es una oportunidad, una oportunidad, según él, para reventar la cultura y el sistema educativo.

La crisis está dejando un rastro de víctimas que hace estremecer.

Quousque tandem abutere, Partido Popular, patientia nostra?

Quousque tandem abutere, Partido Popular, patientia nostra?

 

Puc entendre que el PP estigui en contra de la independència però creuen realment que les seves amenaces i mentides ens convenceran a aquells que som partidaris de la independència per tal que canviem d’opinió?. L’última bajanada del PP, per ara, ha estat comparar la declaració de sobirania amb la pena de mort. Afirmen els dirigents del Partit Popular a Catalunya que la declaració per la independència és com si el Parlament de Catalunya decidís admetre a tràmit una proposició a favor de la pena de mort.

 

Si us plau, senyores i senyors del PP, deixin de consumir drogues o de beure alcohol il·legal. No se n'adonen que comparar la declaració de sobirania amb la pena de mort és una bajanada que supera tots els límits del sentit comú?. No van fer prou el ridícul quan van dir que després de la independència s’obligaria la gent a traduir-se els cognoms?. I la llista de rucades que han arribat a dir els dirigents del PP és llarga, molt llarga, però el problema no és que diguin rucades, bé, si que és greu, el problema és que cada dia diuen rucades més grossos.

 

 

 

 

 

Quousque tandem abutere, Partido Popular, Patients nuestra?

 

Puedo entender que el PP esté en contra de la independencia pero ¿creen realmente que sus amenazas y mentiras nos convencerán a aquellos que somos partidarios de la independencia para que cambiemos de opinión?. La última tontería del PP, por ahora, ha sido comparar la declaración de soberanía con la pena de muerte. Afirman los dirigentes del PP en Catalunya que la declaración por la independencia es como si el Parlament de Catalunya decidiera admitir a trámite una proposición a favor de la pena de muerte.

 

Por favor, señoras y señores del PP, dejen de consumir drogas o beber alcohol ilegal. ¿No se dan cuenta que comparar la declaración de soberanía con la pena de muerte es una tontería que supera todos los límites del sentido común?. ¿No hicieron suficiente el ridículo cuando dijeron que tras la independencia se obligaría a la gente a traducirse los apellidos?. Y la lista de tonterías que han llegado a decir los dirigentes del PP es larga, muy larga, pero el problema no es que digan tonterías, bueno, si es grave, el problema es que cada día dicen tonterías más grandes.

10 de gen. 2013

El Mercat del Born

El Mercat del Born

El Born 

El Mercat del Born és una de les obres arquitectòniques més rellevants del barri de la Ribera, a Barcelona, una mostra de l’arquitectura amb ferro de la ciutat de Barcelona. Va ser construït entre 1874 i 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, pel mestre d’obres Josep Fontseré i Mestre i l’enginyer Josep Cornet i Mas. El Mercat del Born va ser mercat d’abastaments per a la ciutat de Barcelona, especialment de fruita i verdura, de 1878 a 1971, any en què va iniciar la seva activitat Mercabarna. L’any 2002 van iniciar-se les obres per construir-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona però van aparèixer restes arqueològiques de l’època medieval i moderna.

Cal recordar que el Mercat del Born forma part del barri de la Ribera. Després de la derrota de l’11 de setembre de 1714 els borbònics van sotmetre la ciutat a una repressió despietada. Els veïns del barri de la Ribera van ser obligats a derruir les seves pròpies cases i expulsats de la zona per construir la Ciutadella i un espai deshabitat que permetés a les tropes borbòniques dominar el terreny sense obstacles ni edificacions on puguessin amagar-se grups armats disposats a atacar la Ciutadella. Les ruines d’aquestes cases són una part de les restes arqueològiques. 

Opinió personal 

Deu fer 25 o 30 anys que van fer una exposició de trens, tramvies i altres mitjans de transport, també recordo una altra exposició de filatelia i numismàtica, no puc especificar l’any exacte. Des de llavors no recordo haver trepitjat el seu interior. Durant molts anys l’antic Mercat del Born va romandre tancat, deteriorant-se visiblement. Quan finalment han decidit donar-li una utilitat a aquest espai han hagut de realitzar unes obres de rehabilitació que no semblaven tenir una data d’acabament clara. Durant anys semblava que l’única cosa que canviava era l’alçada del mur que envolta el mercat i el seu perímetre. 

El Mercat del Born serà un museu 

Està previst que el Mercat del Born reobri el setembre de 2013 mostrant les restes arqueològiques del segle XVIII per commemorar els 300 anys del setge de Barcelona. Al president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, no li ha agradat gens ni mica la inversió realitzada perquè segons ell les inversions de la ciutat s’han posat al servei de la causa independentista. Estic segur que a Fernández Díaz li hauria agradat més que la ciutat hagués erigit un monument al Borbó. No, senyor Fernández Díaz, aquestes restes arqueològiques són part de la història de la ciutat de Barcelona i del barri de la Ribera, ens pot ajudar a saber una mica més d’un període molt dramàtic per Barcelona i Catalunya.

Vídeo: Mercat del Born (Barcinonews)

Vídeo: Mercat del Born (Barcinonews)

 
 

El Mercado del Born
 
El Born

El Mercado del Born es una de las obras arquitectónicas más relevantes del barrio de la Ribera, en Barcelona, ​​una muestra de la arquitectura con hierro de la ciudad de Barcelona. Fue construido entre 1874 y 1878 según el proyecto del arquitecto municipal Antoni Rovira i Trias, por el maestro de obras Josep Fontseré i Mestre y el ingeniero José Cornet y Mas. El Mercado del Born fue mercado de abastos para la ciudad de Barcelona, ​​especialmente de fruta y verdura, de 1878 a 1971, año en que inició su actividad Mercabarna. En el año 2002 se iniciaron las obras para construir la Biblioteca Provincial de Barcelona pero aparecieron restos arqueológicos de la época medieval y moderna.
Cabe recordar que el Mercado del Born forma parte del barrio de la Ribera. Tras la derrota del 11 de septiembre de 1714 los borbónicos sometieron la ciudad a una represión despiadada. Los vecinos del barrio de la Ribera fueron obligados a derruir sus propias casas y expulsados ​​de la zona para construir la Ciudadela y un espacio deshabitado que permitiera a las tropas borbónicas dominar el terreno sin obstáculos ni edificaciones donde pudieran esconderse grupos armados dispuestos a atacar la Ciudadela. Las ruinas de estas casas son una parte de los restos arqueológicos.

Opinión personal

Debe hacer 25 o 30 años que hicieron una exposición de trenes, tranvías y otros medios de transporte, también recuerdo otra exposición de filatelia y numismática, no puedo especificar el año exacto. Desde entonces no recuerdo haber pisado su interior. Durante muchos años el antiguo Mercado del Born permaneció cerrado, deteriorándose visiblemente. Cuando finalmente han decidido darle una utilidad a este espacio han tenido que realizar unas obras de rehabilitación que no parecían tener una fecha de finalización clara. Durante años parecía que lo único que cambiaba era la altura del muro que rodea el mercado y su perímetro.

El Mercado del Born será un museo

Está previsto que el Mercado del Born reabra en septiembre de 2013 mostrando los restos arqueológicos del siglo XVIII para conmemorar los 300 años del asedio de Barcelona. Al presidente del grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, ​​Alberto Fernández Díaz, no le ha gustado lo más mínimo la inversión realizada porque según él las inversiones de la ciudad han puesto al servicio de la causa independentista. Estoy seguro de que a Fernández Díaz le hubiera gustado más que la ciudad hubiera erigido un monumento al Borbón. No, señor Fernández Díaz, estos restos arqueológicos son parte de la historia de la ciudad de Barcelona y del barrio de la Ribera, nos puede ayudar a saber un poco más de un período muy dramático para Barcelona y Catalunya.

9 de gen. 2013

La Pasqua dels troglodites

La Pasqua dels troglodites 

Durant la Pasqua militar de l’any 2006, aquella que va celebrar-se durant la tramitació del malaguanyat Estatut de Catalunya de 2006, va sortir el tinent general Mena Aguado advertint que si això de Catalunya no s’aturava ho haurien d’arreglar ells com sempre havien fet, això si, sota el paraigua de la sagrada Constitució espanyola. Pocs dies després, 24 de gener de 2006, el New York Times va publicar l’article “Army Troglodytes in Spain” (Versió original):  

Troglodites a l’exèrcit espanyol
Un principi bàsic de la democràcia és que l'exèrcit no repta públicament la legitimitat del govern electe ni parla que les seves tropes aniran a la capital per a donar la volta a les decisions del Parlament. Però això és el que ha succeït dues vegades aquest mes a Espanya, la història de la qual en el segle XX ens obliga a prendre aquestes amenaces seriosament, fins i tot encara que les possibilitats que les paraules dels insubordinats portin a accions d'insubordinació sembla poc probable. La resposta del govern de centreesquerra del President, José Luis Rodríguez Sabater, ha sestat adequadament ferma, incloent el cessament i l'arrest d'un dels què ha perpetrat aquestes accions, un veterà general de l'exèrcit. Lamentablement, el partit de centredreta, el Partit Popular, el principal grup de l'oposició sembla més interessat a fabricar excuses per a aquests oficials que a defendre l'orde democràtic en el qual té un paper vital. El ràpid i suau canvi cap a la democràcia moderna després de la mort de Francisco Franco en 1975 fa fàcil oblidar els horrors de la guerra civil i la brutal dictadura que les van precedir. Aquests malsons van començar quan els oficials de l'ala dreta de l'exèrcit es van rebel·lar contra un govern d'esquerres a qui consideraven il·legítim i massa considerat cap a les regions separatistes. La societat espanyola, els polítics espanyols i –en la seva major part— els militars espanyols han recorregut un llarg camí des d'aquella era, moderant els seus punts de vista i aprofundint el seu compromís amb la democràcia. Però el Partit Popular està tenint difícil superar la seva derrota electoral fa dos anys, dies després dels atemptats terroristes dels trens de Madrid. Mai ha acceptat realment la legitimitat democràtica d'aquella votació. Ha arribat el moment que el Partit Popular miri endavant. La democràcia espanyola realment necessita i mereix un vigorós suport bipartidista. 

Els “Niños de la Maestranza” i la seva camarilla, és a dir, els magistrats del Tribunal Constitucional, van trigar quatre anys a destrossar allò de l’Estatut de 2006 que el ribot d’Alfonso Guerra no havia trinxat. Mentre el text de l’Estatut estava sent discutit els dirigents del Partit Popular, amb Rajoy al capdavant, es dedicaven a recollir signatures pels carrers dels dominis borbònics “contra Catalunya”. 

Set anys després d’aquella Pasqua (2006) militar que va donar uns minuts de glòria colpista al general Mena Aguado se celebra una altra Pasqua militar (2013) en un moment en què els militars espanyols estan nerviosos i el govern conservador de l’Estat també, i en presència d’un monarca Borbó en decadència física i institucional. Quan les estructures de l’Estat espanyol tremolen i es descomponen la resposta per part dels militars, l’única que saben donar, és amenaçar amb una intervenció, això si, emparats en alguns articles d’una Constitució espanyola que és un reflex del propi Estat, una Constitució que molts que la defensaven abans no la defensen o si la defensen o fan perquè creuen que podria ser pitjor, i que només té uns defensors incondicionals, aquells que són els hereus ideològics del règim anterior: El general Pitarch, el tinent coronel Alamán, alguns polítics espanyolistes i uns mitjans de comunicació cavernícoles que bramen com uns orcs sortits d’alguna cova de Mordor. 

El ministre de defensa espanyol, Pedro Morenés, amb interessos personals en la indústria de l’armament, va signar contractes amb aquesta indústria per valor de 18000 milions d’euros enmig d’una crisi que li ha servit al govern del qual és membre retallar en partides molt importants com són Sanitat i Educació. Aquest ministre va afirmar que “les Forces Armades i la Guàrdia Civil garanteixen la seguretat i la defensa d'Espanya, que són el fonament sobre el qual s'assenta el progrés estable i el desenvolupament sa de la nostra societat i dels principis que la regeixen: la llibertat, la justícia i la solidaritat. I anteposen el compliment del seu deure constitucional en defensa de la pàtria a qualsevol anhel o interès particular dels seus membres”. El segle XX ha estat el millor exemple que els militars espanyols sempre han imposat el seu interès particular al poble, s’han erigit en salvadors del poble encara que ho haguessin de fer esclafant el seu propi poble al que havien promès protegir. Només en el segle XX podem trobar quatre moments puntuals que demostren com els militars espanyols anteposen els seus propis interessos als dels seus compatriotes civils: La llei de jurisdiccions de 1906 imposada pels militars, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco i l’intent de cop d’Estat de 1981. La història demostra que el pitjor enemic que ha tingut Espanya ha estat el seu propi exèrcit amb uns 26 cops d’Estat en dos segles.

 

 

 

 

La Pascua de los trogloditas 

Durante la Pascua militar del año 2006, aquella que se celebró durante la tramitación del malogrado Estatut de Catalunya de 2006, salió el teniente general Mena Aguado advirtiendo que si esto de Catalunya no se detenía lo tendrían que arreglar ellos como siempre habían hecho, eso sí, bajo el paraguas de la sagrada Constitución española. Pocos días después, 24 de enero de 2006, el New York Times publicó el artículo "Army Troglodytes in Spain" (Versión original): 

Trogloditas en el ejército español
Un principio básico de la democracia es que el ejército no reta públicamente la legitimidad del gobierno electo ni habla de que sus tropas marchen a la capital para dar la vuelta a las decisiones del Parlamento. Pero eso es lo que ha ocurrido dos veces este mes en España, cuya historia del siglo XX nos obliga a tomar esas amenazas en serio, incluso aunque las posibilidades de que las palabras de los insubordinados lleven a acciones de insubordinación parecen poco probables. La respuesta del gobierno de centro-izquierda del Presidente, José Luis Rodríguez Zapatero, ha sido adecuadamente firme, incluyendo el cese y el arresto de uno de los que ha perpetrado esas acciones, un veterano general del ejército. Lamentablemente, el partido de centro-derecha, el Partido Popular, el principal grupo de la oposición parece más interesado en fabricar excusas para esos oficiales que en defender el orden democrático en el cual tiene un papel vital.
El rápido y suave cambio hacia la democracia moderna tras la muerte de Francisco Franco en 1975 hace fácil olvidar los horrores de la guerra civil y la brutal dictadura que las precedieron. Esas pesadillas comenzaron cuando los oficiales del ala derecha del ejército se rebelaron contra un gobierno de izquierdas al que consideraban ilegítimo y demasiado considerado hacia las regiones separatistas. La sociedad española, los políticos españoles y –en su mayor parte— los militares españoles han recorrido un largo camino desde aquella era, moderando sus puntos de vista y profundizando su compromiso con el toma y daca de la democracia. Pero el Partido Popular está teniendo difícil superar su derrota electoral hace dos años, días después de los atentados terroristas de los trenes de Madrid. Nunca ha aceptado realmente la legitimidad democrática de aquella votacióin. Ha llegado el momento de que el Partido Popular se mire hacia adelante. La democracia española realmente necesita y merece un vigoroso apoyo bipartidista.

Los "Niños de la Maestranza" y su camarilla, es decir, los magistrados del Tribunal Constitucional, tardaron cuatro años en destrozar aquello del Estatut de 2006 que el cepillo de Alfonso Guerra no había destrozado. Mientras el texto del Estatut estaba siendo discutido los dirigentes del PP, con Rajoy a la cabeza, se dedicaban a recoger firmas por las calles de los dominios borbónicos "contra Catalunya". 

Siete años después de aquella Pascua (2006) militar que dio unos minutos de gloria golpista al general Mena Aguado se celebra otra Pascua militar (2013) en un momento en que los militares españoles están nerviosos y el gobierno conservador del Estado también, y en presencia de un monarca Borbón en decadencia física e institucional. Cuando las estructuras del Estado español tiemblan y se descomponen la respuesta por parte de los militares, la única que saben dar, es amenazar con una intervención, eso sí, amparados en algunos artículos de una Constitución española que es un reflejo del propio Estado, una Constitución que muchos que la defendían antes no la defienden o si la defienden o hacen porque creen que podría ser peor, y que sólo tiene unos defensores incondicionales, aquellos que son los herederos ideológicos del régimen anterior: El general Pitarch, el teniente coronel Alamán, algunos políticos españolistas y unos medios de comunicación cavernícolas que braman como unos orcos salidos de alguna cueva de Mordor. 

El ministro de defensa español, Pedro Morenés, con intereses personales en la industria del armamento, firmó contratos con esta industria por valor de 18000 millones de euros en medio de una crisis que le ha servido al gobierno del que es miembro recortar en partidas muy importantes como son Sanidad y Educación. Este ministro afirmó que "las Fuerzas Armadas y la Guardia Civil garantizan la seguridad y la defensa de España, que son el fundamento sobre el que se asienta el progreso estable y el desarrollo sano de nuestra sociedad y de los principios que la rigen : la libertad, la justicia y la solidaridad. Y anteponen el cumplimiento de su deber constitucional en defensa de la patria a cualquier anhelo o interés particular de sus miembros ". El siglo XX ha sido el mejor ejemplo de que los militares españoles siempre han impuesto su interés particular en el pueblo, se han erigido en salvadores del pueblo aunque lo tuvieran que hacer aplastando su propio pueblo al que habían prometido proteger. Sólo en el siglo XX podemos encontrar cuatro momentos puntuales que demuestran cómo los militares españoles anteponen sus propios intereses a los de sus compatriotas civiles: La ley de jurisdiccionesde 1906 impuesta por los militares, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco () y el intento de golpe de Estado de 1981 La historia demuestra que el peor enemigo que ha tenido España ha sido su propio ejército con unos 26 golpes de Estado en dos siglos.

8 de gen. 2013

Vidal-Quadras demana l’empresonament de Mas i Junqueras

Vidal-Quadras demana l’empresonament de Mas i Junqueras 

Si encara hi ha algú que cregui que la democràcia està consolidada a Espanya la realitat li demostrarà que la democràcia no només no està consolidada sinó que probablement està morint-se mica a mica. El procés sobiranista iniciat a Catalunya l’11 de setembre de 2012 ha aconseguit que el nacionalisme espanyol es tregui la màscara de demòcrata que s’havia posat després de l’intent de cop d’Estat de 1981.

És cert que hi havia mitjans de comunicació que no amagaven les seves preferències pels règims totalitaris, almenys en això la “caverna mediàtica” era més honesta que els partits polítics com el PP, que provaven de dissimular, sense gaire èxit, tot s’ha de dir. Alguns dirigents del PP, intentant passar per demòcrates de tota la vida, em recorden al doctor Strangelove, un dels tres personatges interpretats per Peter Sellers a la sàtira de Kubrick “DoctorStrangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb un científic nazi que treballa d’assessor del president dels Estats Units, paper també interpretat per Sellers. Una de les característiques del doctor Strangelove és que el seu braç té una certa propensió a fer la salutació feixista com si tingués vida pròpia. A alguns dirigents del PP els impossible controlar el franquista que porten dins seu, potser no volen. I

Vidal-Quadras, tertulià intereconòmic, apologista del colpisme i diputat i vicepresident del Parlament Europeu quan les seves activitats anteriorment citades li ho permeten, ha demanat que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, siguin empresonats. Demana al líder del PP i president del govern espanyol que reformi el Codi Penal amb l’argument que “la secessió es reintrodueix al delicte de traïció, i la ruptura de la unitat nacional al de rebel·lió, encara que la ruptura es faci sense violència” i segons Alejo, el colpista, “la desobediència d'una autoritat a una sentència judicial” ha de ser castigada amb la “presó, no com ara, que té multa o inhabilitació”. Immediatament en Vidal-Quadras va afirmar que “no em preocupa tant el que facin Mas i Junqueras, que són dos 'personajillos' que la història enterrarà aviat, sinó l'actitud del govern central. Estic esperant que el president del govern central aparegui en una ocasió solemne i digui el que s'ha de dir en aquests moments: que aquest referèndum no se celebrarà”. S’equivoca, senyor Vidal-Quadras, és vostè qui està enterrat al Parlament Europeu, el lloc on el Partit Popular, el seu partit, envia els seus dirigents políticament acabats. De vostè d’aquí a uns anys només el recordarem com un personatge sinistre que va trair el seu propi país d’obra i de paraula. Vostè, senyor Vidal-Quadras, és qui ara ja té el menyspreu que es guanyen a pols els traïdors i col·laboracionistes. El mariscal Petain, ara recordat com un traïdor a França, tot i que se li reconeix que va ser un dels herois de la Primera Guerra Mundial, llàstima que arruïnés aquest prestigi durant la Segona Guerra Mundial, en canvi, Vidal-Quadras no ha fet mai res de bo per Catalunya, sempre ha estat un traïdor.

Que la resposta a un procés cap a la independència pacífic i democràtic, iniciat pel poble de Catalunya el passat 11 de setembre, sigui, per part de l’Estat espanyol amenaçar amb l’engarjolament dels nostres principals representants electes i la supressió de les nostres institucions de govern, com ja van fer abans Felip V, Primo de Rivera i Franco, evidencia el tarannà totalitari del Regne d’Espanya.

 

 

 

 

 

 

Vidal-Quadras pide el encarcelamiento de Mas y Junqueras
 
Si todavía hay alguien que crea que la democracia está consolidada en España la realidad le demostrará que la democracia no sólo no está consolidada sino que probablemente está muriéndose poco a poco. El proceso soberanista iniciado en Catalunya el 11 de septiembre de 2012 ha conseguido que el nacionalismo español se quite la máscara de demócrata que se había puesto tras el intento de golpe de Estado de 1981.

Es cierto que había medios de comunicación que no escondían sus preferencias por los regímenes totalitarios, al menos en esto la "caverna mediática" era más honesta que los partidos políticos como el PP, que trataban de disimular, sin mucho éxito, todo se ha de decir. Algunos dirigentes del PP, intentando pasar por demócratas de toda la vida, me recuerdan al doctor Strangelove, uno de los tres personajes interpretados por Peter Sellers en la sátira de Kubrick "Doctor Strangelove or: How ILearned to Stop Worrying and Love the Bomb", un científico nazi que trabaja de asesor del presidente de Estados Unidos, papel también interpretado por Sellers. Una de las características del doctor Strangelove es que su brazo tiene una cierta propensión a hacer el saludo fascista como si tuviera vida propia. A algunos dirigentes del PP les imposible controlar el franquista que llevan dentro de sí, puede que no quieren. Y Vidal-Quadras, tertuliano intereconómico, apologista del golpismo y diputado y vicepresidente del Parlamento Europeo cuando sus actividades anteriormente citadas se lo permiten, ha pedido que el presidente de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, y el presidente de ERC, Oriol Junqueras , sean encarcelados. Pide al líder del PP y presidente del gobierno español que reforme el Código Penal con el argumento de que "la secesión se reintroduce al delito de traición, y la ruptura de la unidad nacional al de rebelión, aunque la ruptura se haga sin violencia "y según Alejo, el golpista," la desobediencia de una autoridad a una sentencia judicial "debe ser castigada con la" cárcel, no como ahora, que tiene multa o inhabilitación ". Inmediatamente en Vidal-Quadras afirmó que "no me preocupa tanto lo que hagan Mas y Junqueras, que son dos 'personajillos' que la historia enterrará pronto, sino la actitud del gobierno central. Estoy esperando que el presidente del Gobierno aparezca en una ocasión solemne y diga lo que hay que decir en estos momentos: que este referéndum no se celebrará". Se equivoca, señor Vidal-Quadras, es usted quien está enterrado en el Parlamento Europeo, el lugar donde el PP, su partido, envía sus dirigentes políticamente acabados. De usted dentro de unos años sólo lo recordaremos como un personaje siniestro que traicionó su propio país de obra y de palabra. Usted, señor Vidal-Quadras, es quien ahora ya tiene el desprecio que se ganan a pulso los traidores y colaboracionistas. El mariscal Petain, ahora recordado como un traidor a Francia, aunque se le reconoce que fue uno de los héroes de la Primera Guerra Mundial, lástima que arruinara este prestigio durante la Segunda Guerra Mundial, en cambio, Vidal-Quadras no ha hecho nunca nada bueno por Catalunya, siempre ha sido un traidor.

Que la respuesta a un proceso hacia la independencia pacífico y democrático, iniciado por el pueblo de Catalunya el pasado 11 de septiembre, sea por parte del Estado español amenazar con la encarcelamiento de nuestros principales representantes electos y la supresión de nuestras instituciones de gobierno, como ya hicieron antes Felipe V, Primo de Rivera y Franco, evidencia el talante totalitario del Reino de España.