A voltes amb els souvenirs i les identitats

L'Ajuntament de Lloret ha tingut una iniciativa interessant: desterrar de les tendes de souvenirs els barrets mexicans, els toros i les nines flamenques, i ha obert un concurs per crear productes amb una imatge que tingui a veure amb el nostre país i no com passa ara que venen productes de cultures alienes i a vegades llunyanes.

Deu fer un parell d'anys un conseller de la Generalitat va fer una proposta per anar suprimint els barrets mexicans, toros i vestits de flamenca de les tendes de souvenirs. Llavors van aparèixer a la que jo anomeno premsa neofranquista tota mena d'articles defensant les essències pàtries, de la seva pàtria i del seu concepte de pàtria, es clar, i dient-li el nom del porc al conseller.

L'Ajuntament de Barcelona va dir que posaria una mica d'ordre a les botigues de souvenirs de la ciutat, tant en referència a què n'hi ha moltes i que cada dia n'hi ha més en determinades zones, com en la mena de souvenirs que venen. Però tot apunta que s'ha quedat en no res. Passejeu per les Rambles barcelonines o a prop de la Sagrada Família i veureu els vestits i les nines flamencs, els toros i els barrets mexicans.

Només amb el que hi ha Barcelona en monuments tenim per omplir els aparadors de milers de souvenirs, si afegim els del nostre país tenim una enorme riquesa d'elements dels quals se'n poden fer souvenirs. No ens cal fer servir souvenirs d'altres països. Que això farà emprenyar al Federico Jiménez Losantos i al Pedrojeta ( ho escric intencionadament) Ramírez i ens diran de tot?. Però si aquests dos individus no són ningú. A veure si d'una vegada deixem de demanar perdó per ser catalans i començem a mostrar el nostre orgull com a poble.

Que per promoure la barretina i el ruc català ens diuen "pueblerinos" a l'ABC?. Ser de poble no és dolent i és preferible a ser un feixista maleducat com la Isabel Sansebastián. A cada país lo seu, defensar els elements propis de la identitat i fins i tot els folklòrics no és de "pueblerinos". De "pueblerinos" és crear una identitat artificial agafant elements d'aquí i d'allà com es va fer durant el franquisme: toros, paella, flamenc i sangria. Aquests són els elements de la identitat espanyola creada en
temps de Franco. Però no té res a veure amb la nostra ciutat ni amb el nostre país. Tenim una riquesa enorme.

Si ho voleu comprovar aneu a la festa major de la vostra població o els dissabtes i diumenges aneu a les vostres places majors i veureu gent ballant sardanes. Aquesta dansa n'és un bon exemple del nostre país. La gent s'hi va afegint i allò que comença sent una petita rotllana acaba convertint-se en moltes rotllanes grans i petites on la gent s'hi va afegint per pròpia voluntat i és acceptat sense problemes. Els castellers són una altra tradició. Un grup de persones de tota edat, sexe, aspecte i origen s'uneix per aixecar torres humanes. Des del més petit al més gran col·laboren per un projecte comú.

El ruc és un animal a qui molts denigren però un ruc és un animal treballador, resistent i pacient. I el ruc català o guarà és un animal propi del nostre país que va estar a un pas de desaparéixer perquè deien que avui ja no servia per a res.

Hi ha qui diu que la nostra llengua tampoc serveix per res, ho diuen aquells que van fer el possible per fer-la desaparéixer. Però serveix. De les llengües sense Estat és la primera de la UE. Ha aconseguit el seu domini a Internet. Serveix. Ni El (in)Mundo ni la COPE farien campanyes tant terribles contra aquesta llengua nostra si fos una llengua morta i sense us. No s'ataca als morts. Be, cert, alguns fills de puta si que tenen la indecència d'atacar els morts, només cal veure els atacs que des de certs mitjans es fan contra el President Companys, però la llengua catalana no està tant morta quan per exemple els menús de Blogger, Google i d'altres pàgines inclouen la nostra llengua entre les opcions.

El Ayuntamiento de Lloret ha tenido una iniciativa interesante: desterrar de las tiendas de souvenirs los sombreros mexicanos, los toros y las muñecas flamencas, y ha abierto un concurso por crear productos con una imagen que tenga a ver con nuestro país y no como pasa ahora que venden productos de culturas ajenas y a veces lejanas.

Debe hacer un par de años un conseller de la Generalitat hizo una propuesta por ir suprimiendo los sombreros mexicanos, toros y trajes de flamenca de las tiendas de souvenirs. Entonces aparecieron a la que yo llamo prensa neofranquista todo tipo de artículos defendiendo las esencias patrias, de su patria y de su concepto de patria, claro, e insultando al consejero. El Ayuntamiento de Barcelona dijo que pondría un poco de orden a las tiendas de souvenirs de la ciudad, tanto en referencia a que hay muchas y que cada día hay más en determinadas zonas, como en el tipo de souvenirs que venden. Pero todo apunta que se ha quedado en nada. Pasead por las Ramblas barcelonesas o cerca de la Sagrada Familia y veréis los trajes y las muñecas flamencos, los toros y los sombreros mexicanos.

Solo con lo que hay Barcelona en monumentos tenemos por llenar los escaparates de miles de souvenirs, si añadimos los de nuestro país tenemos una enorme riqueza de elementos de los cuales se pueden hacer souvenirs. No es necesario traer souvenirs de otros países. ¿Que eso hará jorobar al Federico Jiménez Losantos y al Pedrojeta ( lo escribo intencionadamente) Ramírez y nos dirán de todo?. Pero si estos dos individuos no son nadie. A ver si de una vez dejamos de pedir perdón por ser catalanes y empezamos a mostrar nuestro orgullo como pueblo.

¿Que por promover la barretina y el burro catalán nos llaman "pueblerinos" al ABC?. Ser de pueblo no es malo y es preferible a ser un fascista maleducado como Isabel Sansebastián. En cada país lo suyo, defender los elementos propios de la identidad e incluso los folclóricos no es de "pueblerinos". De "pueblerinos" es crear una identidad artificial cogiendo elementos de aquí y de allá como se hizo durante el franquismo: toros, paella, flamenco y sangría. Estos son los elementos de la identidad española creada en tiempos de Franco. Pero no tiene nada que ver con nuestra ciudad ni con nuestro país. Tenemos una riqueza enorme.

Si lo queréis comprobar id a la fiesta mayor de vuestra población o los sábados y domingos id a vuestras plazas mayores y veréis gente bailando sardanas. Esta danza es un buen ejemplo de nuestro país. La gente se va añadiendo y lo que empieza siendo un pequeño círculo acaba convertiéndose en muchas círculos grandes y pequeños donde la gente se va añadiendo por propia voluntad y es aceptada sin problemas. Los castells son otra tradición. Un grupo de personas de toda edad, sexo, aspecto y origen se une por levantar torres humanas. Desde el más pequeño lo más grande colaboran por un proyecto común.

El burro es un animal a quien muchos denigran pero un burro es un animal trabajador, resistente y paciente. Y el burro catalán o "guarà" es un animal propio de nuestro país que estuvo a un paso de desaparecer porque decían que ya no servía para nada.

Hay quien dice que nuestra lengua tampoco sirve por nada, lo dicen aquellos que hicieron lo posible por hacerla desaparecer. Pero sirve. De las lenguas sin Estado es la primera de la UE. Ha conseguido su dominio a Internet. Sirve. Ni El (in)Mundo ni la COPE harían campañas tan terribles contra esta lengua nuestra si fuera una lengua muerta y sin uso. No se ataca a los muertos. Cierto, algunos hijos de puta si que tienen la indecencia de atacar a los muertos, solo hay que ver los ataques que desde ciertos medios se hacen contra el Presidente Companys, pero la lengua catalana no está tan muerta cuando por ejemplo los menús de Blogger, Google y otros páginas incluyen nuestra lengua entre las opciones.