28 de març 2013

Una noia tunisiana condemnada a mort per un clergue islàmic per fer un topless per reivindicar els drets de les dones

Una noia tunisiana condemnada a mort per un clergue islàmic per fer un topless per reivindicar els drets de les dones

 

El clergue islàmic tunisià ha condemnat Amina, una noia tunisiana de 19, a rebre 10 fuetades en un lloc públic i a ser lapidada per indecència. El clergue islàmic vol castigar-la per la seva “indecència” i també com una advertència per evitar que el seu “mal exemple” s’estengui entre altres noies. Amina va penjar a les xarxes socials una fotografia seva en topless amb una frase en àrab reivindicant els drets de les dones.

Adel Almi va promulgar una fatwa declarant Amina culpable d’exhibir el seu cos en públic. Segons el clergue islàmic “Amina volia destacar i cridar l'atenció al posar despullada. Això reflecteix que la noia no té res a perdre i no és conscient del sagrat de la dona. Aquestes accions han de ser tractats per evitar possibles desastres”. Qui no és conscient de res és aquest clergue, no és conscient que el que és sagrada és la vida d’aquesta noia. Que la reprovessin podria ser comprensible però aquests tarats islàmics han decidit assassinar una noia de 19 anys per ensenyar els pits. Aquest psicòpata devot arriba a afirmar que la noia es mereixia 100 fuetades i “la lapidació fins a la mort”.

Quina mena de religió corrompuda i malalta és aquesta que ho arregla lapidant, fuetejant, penjant, amputant i decapitant?

S’han produït reaccions variades a favor i en contra d’Amina, des de gent que dóna suport a Amina fins a amenaces de mort contra la noia, però és la reacció de la família la que em sembla més vomitiva ja que donen suport a la sentència de mort: “Som una família musulmana i no podem acceptar aquestes pràctiques que han afectat greument no només a la nostra imatge, sinó la imatge de la dona tunisiana i la nostra religió, l'Islam”. Doncs mirin, si, la imatge de la família d’Amina ha quedat malmesa, quina mena de pares són aquests que volen que la seva filla sigui fuetejada i lapidada, i quina mena de religió és aquesta que s’empara en Déu per condemnar a mort a una noia.

 

 

 

Una chica tunecina condenada a muerte por un clérigo islámico para hacer un topless para reivindicar los derechos de las mujeres

 

El clérigo islámico tunecino ha condenado Amina, una chica tunecina de 19, a recibir 10 latigazos en un lugar público ya ser lapidada por indecencia. El clérigo islámico quiere castigarla por su "indecencia" y también como una advertencia para evitar que su "mal ejemplo" se extienda entre otras chicas. Amina colgó en las redes sociales una fotografía suya en topless con una frase en árabe reivindicando los derechos de las mujeres.

Adel Almi promulgó una fatwa declarando Amina culpable de exhibir su cuerpo en público. Según el clérigo islámico "Amina quería destacar y llamar la atención al posar desnuda. Esto refleja que la chica no tiene nada que perder y no es consciente de lo sagrado de la mujer. Estas acciones deben ser tratados para evitar posibles desastres ". Quien no es consciente de nada es este clérigo, no es consciente de que lo que es sagrada es la vida de esta chica. Que la reprueba podría ser comprensible pero estos tarados islámicos han decidido asesinar a una chica de 19 años para enseñar los pechos. Este psicópata devoto llega a afirmar que la chica se merecía 100 latigazos y "la lapidación hasta la muerte".

¿Qué clase de religión corrompida y enferma es esta que lo arregla lapidando, azotando, colgando, amputando y decapitando?

Se han producido reacciones variadas a favor y en contra de Amina, desde gente que apoya a Amina hasta amenazas de muerte contra la chica, pero es la reacción de la familia la que me parece más vomitiva ya que apoyan la sentencia de muerte: "Somos una familia musulmana y no podemos aceptar estas prácticas que han afectado gravemente no sólo a nuestra imagen, sino la imagen de la mujer tunecina y nuestra religión, el Islam". Pues miren, sí, la imagen de la familia de Amina ha quedado dañada, qué tipo de padres son estos que quieren que su hija sea azotada y lapidada, y qué tipo de religión es esa que se ampara en Dios para condenar a muerte a una chica.

27 de març 2013

Els “caçadors” (del CNI) caçats?

Els “caçadors” (del CNI) caçats?

 

El director del CNI, Félix Sanz Roldán va declarar davant la Comissió de Fons Reservats del Congrés dels Diputats per negar que el CNI estigués darrera de la guerra bruta contra Catalunya i va acusar la Generalitat de Catalunya, a través del DiploCat, d’identificar els agents del CNI presents en altres països.

Tot i que Sanz Roldán no va arribar a suggerir que la Generalitat tingués el propòsit de fer pública la identitat dels agents espanyols a l’estranger, cosa que suposaria un delicte de revelació de secrets si que va denunciar que DiploCat estaria recollint informació sobre el desplegament d’aquests agents. Sanz Roldán també va negar que la presència dels agents del CNI a Catalunya estigués relacionat amb la lluita contra el procés sobiranista endegat a Catalunya.

El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler ha negat les acusacions del director del CNI: “la funció del Diplocat no és perseguir agents del CNI” a l’estranger” sinó “explicar Catalunya al món”.

Hauríem de deixar d’anar amb un lliri a les mans, si la Generalitat té els noms d’aquests agents podria advertir al govern que si la guerra bruta, les amenaces i els xantatges continuen la llista es farà pública. La informació és poder, i Espanya podria veure com tot el seu servei d’intel·ligència a l’estranger i a Catalunya queda desfet.

 

 

 

 

 

 

¿Los "cazadores" (del CNI) cazados?

 

El director del CNI, Félix Sanz Roldán declaró ante la Comisión de Fondos Reservados del Congreso para negar que el CNI estuviera detrás de la guerra sucia contra Catalunya y acusó a la Generalitat de Catalunya, a través del DiploCat, de identificar los agentes del CNI presentes en otros países.

Aunque Sanz Roldán no llegó a sugerir que la Generalitat tuviera el propósito de hacer pública la identidad de los agentes españoles en el extranjero, lo que supondría un delito de revelación de secretos si que denunció que DiploCat estaría recogiendo información sobre el trabajo de estos agentes. Sanz Roldán también negó que la presencia de los agentes del CNI en Catalunya estuviera relacionado con la lucha contra el proceso soberanista iniciado en Catalunya.

El consejero de Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler ha negado las acusaciones del director del CNI: "la función del Diplocat no es perseguir agentes del CNI" en el extranjero" sino "explicar Catalunya al mundo".

Deberíamos dejar de ir con un lirio en las manos, si la Generalitat tiene los nombres de estos agentes podría advertir al gobierno que si la guerra sucia, las amenazas y los chantajes continúan la lista se hará pública. La información es poder, y España podría ver como todo su servicio de inteligencia en el extranjero y en Catalunya queda deshecho.

26 de març 2013

75è aniversari dels bombardejos feixistes

75è aniversari dels bombardejos feixistes

 

El 30 de gener de 1938 Barcelona l’aviació legionària italiana va bombardejar Barcelona causant 210 morts, 125 ferits i la destrucció total o parcial de 87 edificis. Encara ara s’hi poden veure les cicatrius d’aquell bombardeig a la plaça sant Felip Neri, on van morir 42 persones, la majoria nens. A la façana podem llegir una placa commemorant aquest fet: “En memòria de les víctimes del bombardeig de Sant Felip Neri. Aquí varen morir 42 persones - la majoria infants - per l'acció de l'aviació franquista el 30 de gener de 1938.” 


Aquests dies s’ha commemorat els bombardejos que va patir Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 realitzat per l’aviació legionària italiana i l’aviació alemanya. Aquest és el primer bombardeig de saturació de la història.

El bombardeig de saturació consisteix en el llançament d’un gran nombre de bombes de caiguda lliure, incloent bombes incendiàries, sobre una zona molt delimitada.

Aquest bombardeig va provocar entre 880 i 1300 morts, 1500 i 2000 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats. Només superat pel bombardeig de Guernica, aquest va ser el bombardeig que més víctimes va causar de tota la Guerra Civil.

El passat 17 de març va celebrar-se un acte d’homenatge en el lloc on va caure una bomba llançada per l’aviació italiana a la Gran Via de les Corts Catalanes. A l’acte d’homenatge va assistir-hi el cònsol italià, Daniele Perico, que va demanar disculpes pel bombardeig que va realitzar l’aviació italiana, i va declarar que “la història d'Europa dels darrers 50 anys i el naixement i evolució de la UE demostren que és possible la reconciliació i la construcció d'una societat basada en els valors de la llibertat, la igualtat i la democràcia”.

Cap representant de l’Estat espanyol va assistir a l’acte.

El canceller alemany Köhl i el president francès Miterrand van demanar disculpes per l’afussellament del president Lluís Companys, detingut per la Gestapo alemanya, en territori sota el govern col·laboracionista de Vichy i entregat al règim franquista espanyol que el va assassinar. Mentre que els governs francès i alemany actuals no tenen relació amb els règims precedents, cal recordar que l’actual Estat espanyol no només no va trencar amb el règim franquista sinó que l’actual govern espanyol és hereu ideològic del franquisme, els fundadors del PP van ser membres del règim.

Algú s’hauria de preguntar perquè els governs de dos països – Itàlia i Alemanya - les aviacions dels quals van bombardejar Catalunya han demanat disculpes, i el govern central espanyol, el règim governant en aquell moment, amb molts lligams amb l’actual govern espanyol va donar l’ordre de bombardejar, encara no ha demanat disculpes a Catalunya, ni pels bombardejos ni per l’assassinat del president Companys. 

A Gavà han obert un dels refugis antiaeris que ha estat museïtzat. Serà visitable el diumenge 31 de març de 2013 i cada primer diumenge de mes. 


Ahir dissabte va obrir-se al públic el refugi antiaeri de la Rambla de Salvador Lluch, de Gavà. Aquest és un dels cinc refugis antiaeris de Gavà que hi va haver durant la Guerra Civil. Va ser construït pels treballadors de la fàbrica de sanitaris Roca.

 

 

 

 

75 aniversario de los bombardeos fascistas
 
 
 

El 30 de enero de 1938 Barcelona la aviación legionaria italiana bombardeó Barcelona causando 210 muertos, 125 heridos y la destrucción total o parcial de 87 edificios. Aún ahora se pueden ver las cicatrices de aquel bombardeo en la plaza San Felipe Neri, donde murieron 42 personas, la mayoría niños. En la fachada podemos leer una placa conmemorando este hecho: "En memoria de las víctimas del bombardeo de San Felipe Neri. Aquí murieron 42 personas - la mayoría niños - por la acción de la aviación franquista el 30 de enero de 1938." 


Estos días se ha conmemorado los bombardeos que sufrió Barcelona los días 16, 17 y 18 de marzo de 1938 realizado por la aviación legionaria italiana y la aviación alemana. Este es el primer bombardeo de saturación de la historia.

El bombardeo de saturación consiste en el lanzamiento de un gran número de bombas de caída libre, incluyendo bombas incendiarias, sobre una zona muy delimitada.

Este bombardeo provocó entre 880 y 1300 muertos, 1500 y 2000 heridos, 48 ​​edificios destruidos y 78 gravemente dañados. Sólo superado por el bombardeo de Guernica, este fue el bombardeo que más víctimas causó de toda la Guerra Civil.

El pasado 17 de marzo se celebró un acto de homenaje en el lugar donde cayó una bomba lanzada por la aviación italiana en la Gran Vía de las Cortes Catalanas. En el acto de homenaje asistió el cónsul italiano, Daniele Perico, que pidió disculpas por el bombardeo que realizó la aviación italiana, y declaró que "la historia de Europa de los últimos 50 años y el nacimiento y evolución de la UE demuestran que es posible la reconciliación y la construcción de una sociedad basada en los valores de la libertad, la igualdad y la democracia ".

Ningún representante del Estado español asistió al acto.

El canciller alemán Kohl y el presidente francés Miterrand pidieron disculpas por el fusilamiento del presidente Lluís Companys, detenido por la Gestapo alemana, en territorio bajo el gobierno colaboracionista de Vichy y entregado al régimen franquista español que lo asesinó. Mientras que los gobiernos francés y alemán actuales no tienen relación con los regímenes precedentes, cabe recordar que el actual Estado español no sólo no rompió con el régimen franquista sino que el actual gobierno español es heredero ideológico del franquismo, los fundadores del PP fueron miembros del régimen.

Alguien debería preguntarse porque los gobiernos de ambos países - Italia y Alemania - las aviaciones los cuales bombardearon Catalunya han pedido disculpas, y el gobierno central español, el régimen gobernante en ese momento, con muchos lazos con el actual gobierno español dio la orden de bombardear, aún no ha pedido disculpas a Catalunya, ni por los bombardeos ni por el asesinato del presidente Companys. 

En Gavà han abierto uno de los refugios antiaéreos que ha sido musealizado. Será visitable el domingo 31 de marzo de 2013 y cada primer domingo de mes. 


Ayer sábado se abrió al público el refugio antiaéreo de la Rambla de Salvador Lluch, de Gavà. Este es uno de los cinco refugios antiaéreos de Gavà que hubo durante la Guerra Civil. Fue construido por los trabajadores de la fábrica de sanitarios Roca.

20 de març 2013

És més fàcil trobar vida intel·ligent a Mart que un polític demòcrata a Espanya

És més fàcil trobar vida intel·ligent a Mart que un polític demòcrata a Espanya

 

És més fàcil trobar vida intel·ligent a Mart que un polític demòcrata al PP, PSOE, C’s i UPyD. El nacionalisme espanyol està perdent els papers, durant segles han “solucionat” els problemes esclafant altres pobles, matant gent i prohibint, tres coses que alguns politicastres desitjarien poder fer, sense diferències ideològiques. En el fons, però, a Espanya només existeix una ideologia que comparteixen els quatre partits abans citats.

Albert Rivera (C’s), Alejo Vidal-Quadras (PP), Rosa Díez (UPyD) i Joaquín Leguina (PSOE) tenen en comú haver defensat fer un cop d’Estat contra el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

Joaquín Leguina, expresident de la Comunitat Autònoma de Madrid ha declarat que s’ha d’enviar la Guàrdia Civil a Catalunya per aturar les intencions sobiranistes del Govern català. Segons Leguina “la batalla cal donar-la allà. S'ha acabat aquesta broma”. Leguina va declarar a 13TV, la televisió de la COPE, que “cal mostrar com aquella pel·lícula que es deia Arrels profundes, no?, Que Alan Ladd li diu al dolent:" 'No segueixi vostè per aquest camí'. Després l'ha de matar, però almenys l'avisa que no segueixi vostè per aquest camí”. I Leguina continua defensant el colpisme afirmant que “la República va haver d'enviar al general Batet a posar les peres al quart al Companys aquest, no ?. Aquí jo crec que amb una parella de la Guàrdia Civil és suficient”. Primer considera la possibilitat de matar el president de la Generalitat i després es conforma, aquest “demòcrata espanyol” que n’hi ha prou amb la seva detenció. El “demòcrata espanyol” Joaquín Leguina defensa el vell mètode espanyol de derrocar els governs.

El senyor Leguina justifica el derrocament “manu militari” del president de la Generalitat en nom de la llei, de legislació espanyola. Em sembla d’una extrema gravetat que amb el llarg historial de colpisme que té Espanya polítics dels quatre partits espanyolistes defensin el vell mètode per imposar a Catalunya una idea d’Espanya fracassada.

Albert Rivera, que en un primer moment va defensar la proposta colpìsta del coronel Alamán, tot i que després matisés les seves paraules, també ha proposat que si Catalunya s’independitza “s'ha de plantejar que tots els territoris formen part del país que s'independitza. Mirant els resultats de les últimes eleccions Barcelona i la seva àrea metropolitana potser podrien quedar a Espanya i Girona ser part de Catalunya, per exemple”. Jo sóc barceloní i català, i aquesta idea em repugna, però és bo que hagi fet aquestes declaracions l’Albert Rivera, s’ha tret la màscara. Després de donar suport a un cop d’Estat – que s’hagi desdit després ho considero irrellevant - contra les institucions catalanes i proposar que quan Catalunya s’independitzi l’Estat espanyol mantingui Barcelona, la capital de Catalunya, com a part d’Espanya, que Rivera continuï sent diputat del Parlament de Catalunya és un insult a tots els catalans i a les nostres institucions.

 

 

 

 

 

 

Es más fácil encontrar vida inteligente en Marte que un político demócrata en España

 

Es más fácil encontrar vida inteligente en Marte que un político demócrata al PP, PSOE, C 's y UPyD. El nacionalismo español está perdiendo los papeles, durante siglos han "solucionado" los problemas aplastando otros pueblos, matando gente y prohibiendo, tres cosas que algunos politicastros desearían poder hacer, sin diferencias ideológicas. En el fondo, sin embargo, en España sólo existe una ideología que comparten los cuatro partidos antes citados.

Albert Rivera (C 's), Alejo Vidal-Quadras (PP), Rosa Díez (UPyD) y Joaquín Leguina (PSOE) tienen en común haber defendido dar un golpe de Estado contra el gobierno de la Generalitat y el Parlament de Catalunya.

Joaquín Leguina, ex presidente de la Comunidad Autónoma de Madrid ha declarado que se debe enviar a la Guardia Civil en Catalunya para detener las intenciones soberanistas del Gobierno catalán. Según Leguina "la batalla hay que darla allí. Se acabó esa broma ". Leguina declaró a 13TV, la televisión de la COPE, que "hay que mostrar cómo esa película que se llamaba Raíces profundas, no?, Que Alan Ladd le dice al malo:" 'No siga usted por ese camino'. Después del ha de matar, pero al menos le avisa de que no siga usted por ese camino". Y Leguina continúa defendiendo el golpismo afirmando que "la República tuvo que enviar al general Batet a poner las peras al cuarto al Companys éste, no? . Aquí yo creo que con una pareja de la Guardia Civil es suficiente". Primero considera la posibilidad de matar al presidente de la Generalitat y luego se conforma, este "demócrata español" que basta con su detención. El "demócrata español" Joaquín Leguina defiende el viejo método español de derribar los gobiernos.

El señor Leguina justifica el derribo "manu militari" del presidente de la Generalitat en nombre de la ley, de legislación española. Me parece de una extrema gravedad que con el largo historial de golpismo que tiene España políticos de los cuatro partidos españolistas defiendan el viejo método para imponer en Catalunya una idea de España fracasada.

Albert Rivera, que en un primer momento defendió la propuesta golpista del coronel Alamán, aunque luego matizara sus palabras, también ha propuesto que si Catalunya se independiza "debe plantearse que todos los territorios forman parte del país que independiza. Mirando los resultados de las últimas elecciones Barcelona y su área metropolitana quizás podrían quedar en España y Girona ser parte de Catalunya, por ejemplo". Yo soy barcelonés y catalán, y esta idea me repugna, pero es bueno que haya hecho estas declaraciones Albert Rivera, se ha quitado la máscara. Después de apoyar un golpe de Estado - que se haya desdicho luego lo considero irrelevante - contra las instituciones catalanas y propuso que cuando Catalunya se independice del Estado español mantenga Barcelona, ​​la capital de Catalunya, como parte de España, que Rivera siga siendo diputado del Parlament de Catalunya es un insulto a todos los catalanes y a nuestras instituciones.

15 de març 2013

Senyores (del PP) que premien senyores del PP

Senyores (del PP) que premien senyores del PP

 

A Facebook creen grups que es titulen “Senyores que...”. Aquest fet m’ha inspirat el títol d’aquest article sobre la inefable virreina espanyola a la colònia catalana, Llanos de Luna. Si, aquesta funcionària imperial enviada a espanyolitzar les tribus nadiues de laietans, indigetes, cessetans i ilergets.

A Llanos de Luna, la funcionària que es dedica a empaitar caps tribals i a amenaçar de colpejar-los amb la “Sagrada Constitució” espanyola, l’associació Temps de Dones li ha concedit un guardó reconeixent-li la seva tasca “en defensa de les llibertats i drets individuals, del compliment de la legalitat i de l'estat de dret”. Temps de Dones és una associació de dones amb lligams contra el Partit Popular (secció catalana). Com deia en el títol: “Senyores (del PP) que premien senyores del PP”. Que premiïn a algú per defensar la llibertat a algú que actua com un d’aquells governadors civils d’èpoques passades que perseguien qualsevol dissensió política, cultural o social que es produís a Catalunya és d’un cinisme injustificable.

 

Moció demanant la substitució de Llanos de Luna

 

El Parlament de Catalunya va aprovar aquest dijous una moció per demanarla substitució de Llanos de Luna per la seva “actitud hostil” cap a lesinstitucions catalanes. La moció ha estat aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, l’oposició de PP i C’s, i l’abstenció del PSC. El text critica les accions, declaracions i actituds "tendents a coaccionar la voluntat expressada pels plenaris municipals" que "no fan cap favor a l'exercici de la democràcia”.

 

Suprimim la Delegació del Govern espanyol i les Diputacions

 

La substitució de Llanos de Luna per algun altre funcionari del règim marià no és cap solució, la solució és la supressió de la delegació del govern espanyol a Catalunya, això ens estalviaria haver de pagar el que costa mantenir un organisme quasi sense funcions, que crea problemes i que costa molts diners. Per cert, el Govern espanyol parla molt de reduir municipis i d’eliminar nivells administratius, ho fa sempre mirant les Comunitats Autònomes, aquestes dues administracions la formen persones escollides per la ciutadania, en canvi, oblida que les Diputacions i Delegacions del Govern són organismes sobre els que els ciutadans no tenim cap poder de decisió ni escollim els seus membres.

 

 

 

 

 

 

Señoras (del PP) que premian señoras del PP

 

En Facebook crean grupos que se titulan "Señoras que ...". Este hecho me ha inspirado el título de este artículo sobre la inefable virreina española a la colonia catalana, Llanos de Luna. Si, esta funcionaria imperial enviada a españolizar las tribus nativas de layetanos, indigetes, cesetanos y ilergetes.

A Llanos de Luna, la funcionaria que se dedica a perseguir jefes tribales y amenazó golpearlos con la "Sagrada Constitución" española, la asociación Tiempo de Mujeres le ha concedido un galardón reconociéndole su labor "en defensa de las libertades y derechos individuales, del cumplimiento de la legalidad y del estado de derecho". Tiempo de Mujeres es una asociación de mujeres con lazos contra el Partido Popular (sección catalana). Como decía en el título: "Señoras (del PP) que premian señoras del PP". Que premien a alguien por defender la libertad a alguien que actúa como uno de esos gobernadores civiles de épocas pasadas que perseguían cualquier disensión política, cultural o social que se produjera en Cataluña es de un cinismo injustificable.

 

Moción pidiendo la sustitución de Llanos de Luna

 

El Parlamento de Cataluña aprobó este jueves una moción para pedir la sustitución de Llanos de Luna por su "actitud hostil"hacia las instituciones catalanas. La moción ha sido aprobada con los votos de CiU, ERC, ICV-EUiA y la CUP, la oposición de PP y C 's, y la abstención del PSC. El texto critica las acciones, declaraciones y actitudes "tendentes a coaccionar la voluntad expresada por los plenarios municipales" que "no hacen ningún favor al ejercicio de la democracia".

 

Suprimimos la Delegación del Gobierno y las Diputaciones

 

La sustitución de Llanos de Luna por algún otro funcionario del régimen mariano no es ninguna solución, la solución es la supresión de la delegación del Gobierno en Catalunya, esto nos ahorraría tener que pagar lo que cuesta mantener un organismo casi sin funciones, que crea problemas y que cuesta mucho dinero. Por cierto, el Gobierno español habla mucho de reducir municipios y de eliminar niveles administrativos, lo hace siempre mirando las Comunidades Autónomas, estas dos administraciones la forman personas elegidas por la ciudadanía, en cambio, olvida que las Diputaciones y Delegaciones del Gobierno son organismos sobre los que los ciudadanos no tenemos ningún poder de decisión ni elegimos a sus miembros.

L’ONU, Hamàs i les dones de Gaza

L’ONU, Hamàs i les dones de Gaza

 

Les dones no ho tenen fàcil ni en les societats més avançades, però en societats com les dels països àrabs o de països del tercer món ser dona significa tenir molts problemes i ser privades de quasi tots els drets. S’havia de celebrar a Gaza la marató anual patrocinada per l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats Palestins (UNRWA) que ha estat suspesa perquè Hamàs prohibeix la participació de dones.

Segons el portaveu de la UNRWA a Gaza, Adnan Abu Hasna “Hamàs va prohibir la participació femenina. Negociem durant dues setmanes amb ells, però no va donar resultat”. A la marató van inscriure’s 551 esportistes, 261 d’ells eres estrangers, i les dones eren la meitat dels inscrits, entre elles 19 estrangeres. Aquesta marató té caràcter benèfic i serveix per recaptar fons pels nens de la Franja de Gaza i cridar l’atenció sobre els problemes de la zona. Doncs, ho han aconseguit, tot i que potser no com Hamàs desitjava, ha quedat palès que el problema de Gaza no és Israel, sinó Hamàs, els drets de les dones palestines no estan sent conculcats per Israel sinó per Hamàs. Sorprèn que les ONG que treballen a Gaza no critiquin la situació de la dona, o potser no sorprèn tant, veient que sovint moltes d’aquestes presumptes ONG humanitàries actuen com corretja de transmissió de la propaganda de Hamàs.

Hamàs ha fet públic un comunicat afirmant que “el govern lamenta la decisió de la UNRWA, però accepta que la marató es celebri sota determinades condicions estipulades per les tradicions i costums del poble palestí”. I mentrestant les ONG callant, els drets de les dones palestines no els deuen semblar tant important, oi?. I d’això no en poden donar les culpes a Israel i no hi ha pebrots de criticar a Hamàs.

 

 

 

 

La ONU, Hamás y las mujeres de Gaza

 

Las mujeres no lo tienen fácil ni en las sociedades más avanzadas, pero en sociedades como las de los países árabes o de países del tercer mundo ser mujer significa tener muchos problemas y ser privadas de casi todos los derechos. Debía celebrarse en Gaza maratón anual patrocinada por la Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados Palestinos (UNRWA) que ha sido suspendida porque Hamás prohíbe la participación de mujeres.

Según el portavoz de la UNRWA en Gaza, Adnan Abu Hasna "Hamás prohibió la participación femenina. Negociamos durante dos semanas con ellos, pero no dio resultado ". En la maratón se inscribieron 551 deportistas, 261 de ellos eras extranjeros, y las mujeres eran la mitad de los inscritos, entre ellas 19 extranjeras. Esta maratón tiene carácter benéfico y sirve para recaudar fondos para los niños de la Franja de Gaza y llamar la atención sobre los problemas de la zona. Pues lo han conseguido, aunque quizás no como Hamás deseaba, ha quedado patente que el problema de Gaza no es Israel, sino Hamás, los derechos de las mujeres palestinas no están siendo conculcados por Israel sino por Hamás. Sorprende que las ONG que trabajan en Gaza no critiquen la situación de la mujer, o quizás no sorprende tanto, viendo que a menudo muchas de estas presuntas ONG humanitarias actúan como correa de transmisión de la propaganda de Hamás.

Hamás ha hecho público un comunicado afirmando que "el gobierno lamenta la decisión de la UNRWA, pero acepta que el maratón se celebre bajo determinadas condiciones estipuladas por las tradiciones y costumbres del pueblo palestino". Y mientras las ONG callando, los derechos de las mujeres palestinas no les deben parecer tan importante, ¿verdad?. Y de eso no pueden dar las culpas a Israel y no hay arrestos para criticar a Hamás.

14 de març 2013

Madrid, port de creuers sense mar i corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

Madrid, port de creuers sense mar i corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

 

Madrid, port de creuers sense mar

 

Si, parlo de Madrid, la capital del Regne d’Espanya, i a no ser que s’hagi produït un cataclisme i que s’hagi enfonsat en el mar València i Conca, que jo sàpiga el mar encara no arriba a Madrid, i tampoc el Manzanares és ara un riu navegable, però podria succeir que Déu Nostre Senyor hagi enviat un arcàngel a visitar la ministra de Foment del Govern espanyol, Ana Pastor, i al Govern de la Comunitat de Madrid i hagi anunciat la “bona nova” que el Mar Mediterrani arribarà a Madrid.

Javier Conde, coordinador d’Assumptes Econòmics de Madrid diu que Madrid “és el port amb major projecció internacional”. El primer que he fet era buscar fotos del Port de Madrid, no n’he trobat cap, he trucat als “pelochos” i els he demanat que em diguin el número de l’autoritat portuària de Madrid, m’han dit que me’n vagi a pastar fang.

El Manzanares, que jo sàpiga, no és navegable, i el mar està a uns 300 quilòmetres de Madrid. Clar, que el govern espanyol potser ha planificat un sistema per transportar els vaixells per terra fins a Madrid, sempre poden aprofitar l’estany del Retiro.

 

Corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

(El Corredor del Mediterrani passarà per Madrid)

 

Confesso que m’agradaria assistir a una d’aquestes reunions que se celebren a Brussel·les per decidir sobre les infraestructures i saber com aconsegueixen els representants espanyols que a Europa aprovin els despropòsits que proposa Espanya. La ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, deu hipnotitzar els representants europeus, o els emborratxa o els obliga a signar amenaçant-los amb escoltar tots els seus discursos en versió tall del director, perquè sinó no entenc com aconsegueix que signin a Europa despropòsits com el Corredor Central o un Corredor del Mediterrani que passa per Madrid, ciutat que té el mar a 300 quilòmetres. La comissió de transports ha aprovat dos trams amb els següents traçats:

-Almeria, València, Tarragona i Barcelona.

-Madrid, Saragossa i Barcelona.

I des de Barcelona la línia enllaçaria amb la xarxa europea i arribaria a la ciutat hongaresa de Zahony.

D’acord, és cert que han aprovat el Corredor del Mediterrani per la costa mediterrània, però han inclòs Madrid i Saragossa, dues ciutats que el Mediterrani el tenen força lluny i que en principi el ministeri de Foment les havia inclòs en el Corredor Central, aquell corredor que el ministeri pretenia fer travessar els Pirineus just pel mig.

El ministeri de Foment va fer saltar totes les alarmes quan va fer pública una nota informativa per comunicar que s’havia aprovat aquest traçat dient que el traçat seria:

- Almeria, (València), Madrid, Saragossa, (Tarragona), Barcelona, Marsella, Lió, Torí, Milà, Verona, Pàdua, Venècia, Trieste, Koper, Ljubljana, Budapest, Zahony (Hongria).

Després de corregir l’oblit la ministra va insistir que seguirà demanant el Corredor Central.

 

 

 

 

 

Madrid, puerto de cruceros sin mar y corredor del Mediterráneo a no menos de 300 kilómetros del Mediterráneo

 

Madrid, puerto de cruceros sin mar

 

Si, hablo de Madrid, la capital del Reino de España, y a no ser que se haya producido un cataclismo y que se hayan hundido en el mar Valencia y Cuenca, que yo sepa el mar todavía no llega a Madrid, y tampoco el Manzanares es ahora un río navegable, pero podría suceder que Dios Nuestro Señor haya enviado un arcángel a visitar la ministra de Fomento del Gobierno español, Ana Pastor, y al Gobierno de la Comunidad de Madrid y haya anunciado la "buena nueva" que el Mar Mediterráneo llegará a Madrid.

Javier Conde, coordinador de Asuntos Económicos de Madrid dice que Madrid "es el puerto con mayor proyección internacional". Lo primero que he hecho era buscar fotos del Puerto de Madrid, no he encontrado ninguna, he llamado a los "pelochos" y les he pedido que me digan el número de la Autoridad Portuaria de Madrid, me han dicho que me vaya a freír espárragos.


El Manzanares, que yo sepa, no es navegable, y el mar está a unos 300 kilómetros de Madrid. Claro, que el gobierno español quizás ha planificado un sistema para transportar los barcos por tierra hasta Madrid, siempre pueden aprovechar el estanque del Retiro.

 

Corredor del Mediterráneo a no menos de 300 kilómetros del Mediterráneo

(El Corredor del Mediterráneo pasará por Madrid)

 

Confieso que me gustaría asistir a una de estas reuniones que se celebran en Bruselas para decidir sobre las infraestructuras y saber cómo consiguen los representantes españoles que en Europa aprueben los despropósitos que propone España. La ministra española de Fomento, Ana Pastor, debe hipnotizar a los representantes europeos, o los emborracha o les obliga a firmar amenazándoles con escuchar todos sus discursos en versión corte del director, porque sino no entiendo como consigue que firmen en Europa despropósitos como el Corredor Central o un Corredor del Mediterráneo que pasa por Madrid, ciudad que tiene el mar a 300 kilómetros. La comisión de transportes ha aprobado dos tramos con los siguientes trazados:

-Almería, Valencia, Tarragona y Barcelona.

-Madrid, Zaragoza y Barcelona.

Y desde Barcelona la línea enlazaría con la red europea y llegaría a la ciudad húngara de Zahony.

De acuerdo, es cierto que han aprobado el Corredor del Mediterráneo por la costa mediterránea, pero han incluido Madrid y Zaragoza, dos ciudades que el Mediterráneo lo tienen bastante lejos y que en principio el ministerio de Fomento las había incluido en el Corredor Central, aquel corredor que el ministerio pretendía hacer atravesar los Pirineos justo por medio.

El ministerio de Fomento hizo saltar todas las alarmas cuando hizo pública una nota informativa para comunicar que se había aprobado este trazado diciendo que el trazado sería:

- Almería, (Valencia), Madrid, Zaragoza, (Tarragona), Barcelona, ​​Marsella, Lyon, Turín, Milán, Verona, Padua, Venecia, Trieste, Koper, Ljubljana, Budapest, Zahony (Hungría).

Tras corregir el olvido la ministra insistió en que seguirá pidiendo el Corredor Central.

12 de març 2013

La democràcia i Espanya: La desbarrada catalanòfoba del “Conquistador” Rodríguez Ibarra

La democràcia i Espanya

 

A Espanya si vols ficar una papereta dins d’una urna per decidir el futur del teu país et titllen de nazi, en canvi als que defensen el derrocament d’un president escollit pel poble, el seu empresonament, enviar tancs a un determinat territori i declarar l’Estat d’excepció s’anomenen a ells mateixos “demòcrates”. Irònicament els que ens solen titllar de nazis per voler exercir un dret com el d’escollir la mena de país que volem ser són gent d’un partit – Partit Popular - que és hereu d’un regim totalitari – franquisme - que va tenir lligams ideològics i ajut material del règim nazi per fer-se amb el poder de forma violenta, i també, tot s’ha de dir, hi ha dirigents d’altres partits – PSOE i UPyD - que tot i que teòricament s’oposen al PP, tenen una idea similar d’Espanya i de Catalunya a la que té el PP i tenia Franco.

 


 

 

Diu el “Conquistador” extremeny Rodríguez Ibarra (PSOE): “Això és un atac a la Constitució, quan Tejero ho va fer és colpista, quan ho fa algú com el Parlament català és també colpisme. I el drama és que no sabem reaccionar, no sabem que respondre. Els espanyols hem estat sempre acostumats que les Constitucions se les carregaven sempre els colpistes, amb metralletes i amb trets, guerra civil, entrada al Parlament pegant tirs, però atac al sistema des de dins del sistema no estem acostumats. Els alemanys si perquè Hitler va atacar el sistema des de dins del sistema, Mussolini si, perquè va atacar el sistema dins del sistema. Nosaltres no, no estàvem vacunats, no sabem com reaccionar, no sabem que dir. I hi ha un senyor que li diu al seu Parlament: Doneu-me poders per convocar un referèndum legal o il·legalment per anar-nos d'Espanya. I no sabem que dir”.

 

El Parlament de Catalunya és una institució democràtica on està representada la voluntat política dels catalans, voluntat que el Tribunal Constitucional espanyol va conculcar quan va sentenciar l’Estatut de 2006. Si, senyor Rodríguez Ibarra, el Tribunal Constitucional va fer un cop d’Estat a Catalunya des de dins del sistema, no pas el Parlament de Catalunya. A Espanya ja no li cal enviar el seu exèrcit a Catalunya per acabar amb les institucions catalanes o amb la voluntat democràtica dels catalans, tenen el Tribunal Constitucional, així poden perpetrar cops d’Estat des de dins del sistema i que no són considerats cops d’Estat perquè no es produeix vessament de sang. Rodríguez Ibarra diu que abans “les Constitucions se les carregaven sempre els colpistes, amb metralletes i amb trets, guerra civil, entrada al Parlament” i té raó fins aquest punt, Espanya té un llarg historial de colpisme des del segle XIX s’han produït quasi una trentena de cops d’Estat de tota mena, però ara els colpistes vesteixen toga.

 


Vull recordar-li al senyor Rodríguez Ibarra que l’únic president d’un govern democràtic assassinat durant la Segona Guerra Mundial va ser el president de la Generalitat Lluís Companys, i va ser assassinat pel règim franquista, un règim tan espanyol i espanyolista com Rodríguez Ibarra, un règim que tenia com aliats a Mussolini i Hitler. Cal dir-li al senyor Rodríguez Ibarra que més de 23 països van independitzar-se del Regne d’Espanya i de “conquistadores” extremenys com Rodríguez Ibarra. Un dels elements més rellevants del nazisme era l’odi contra les minories, Rodríguez Ibarra, dia si i dia també, escup el seu odi contra els catalans. Si el senyor Rodríguez Ibarra vol saber com és un nazi que es miri al mirall i escolti les seves pròpies paraules.

 
 
 
 
 
 
 
La democracia y España

 

En España si quieres meter una papeleta dentro de una urna para decidir el futuro de tu país te tachan de nazi, en cambio los que defienden el derrocamiento de un presidente elegido por el pueblo, su encarcelamiento, enviar tanques a un determinado territorio y declarar el Estado de excepción se llaman a sí mismos "demócratas". Irónicamente los que nos suelen calificar de nazis por querer ejercer un derecho como el de escoger el tipo de país que queremos ser son gente de un partido - Partido Popular - que es heredero de un régimen totalitario - franquismo - que tuvo lazos ideológicos y ayuda material del régimen nazi para hacerse con el poder de forma violenta, y también, todo hay que decirlo, hay dirigentes de otros partidos - PSOE y UPyD - que aunque teóricamente se oponen al PP , tienen una idea similar de España y de Cataluña a la que tiene el PP y tenía Franco.

 


 

 

Dice el "Conquistador" extremeño Rodríguez Ibarra (PSOE): "Esto es un ataque a la Constitución, cuando Tejero lo hizo es golpista, cuando lo hace alguien como el Parlamento catalán es también golpismo. Y el drama es que no sabemos reaccionar, no sabemos que responder. Los españoles hemos sido siempre acostumbrados a que las Constituciones se las cargaban siempre los golpistas, con metralletas y con disparos, guerra civil, entrada al Parlamento pegando tiros, pero ataque al sistema desde dentro del sistema no estamos acostumbrados. Los alemanes si porque Hitler atacó el sistema desde dentro del sistema, Mussolini sí, porque atacó el sistema dentro del sistema. Nosotros no, no estábamos vacunados, no sabemos cómo reaccionar, no sabemos que decir. Y hay un señor que le dice a su Parlamento: Dadme poderes para convocar un referéndum legal o ilegalmente para irnos de España. Y no sabemos que decir".

 

El Parlamento de Cataluña es una institución democrática donde está representada la voluntad política de los catalanes, voluntad que el Tribunal Constitucional español conculcar cuando sentenció el Estatuto de 2006. Si, señor Rodríguez Ibarra, el Tribunal Constitucional dio un golpe de Estado en Catalunya desde dentro del sistema, no el Parlamento de Cataluña. En España ya no necesita enviar su ejército a Cataluña para acabar con las instituciones catalanas o con la voluntad democrática de los catalanes, tienen el Tribunal Constitucional, así pueden perpetrar golpes de Estado desde dentro del sistema y que no son considerados golpes Estado porque no se produce derramamiento de sangre. Rodríguez Ibarra dice que antes "las Constituciones se las cargaban siempre los golpistas, con metralletas y con disparos, guerra civil, entrada al Parlamento" y tiene razón hasta este punto, España tiene un largo historial de golpismo desde el siglo XIX se han producido casi una treintena de golpes de Estado de todo tipo, pero ahora los golpistas visten toga.

 

Quiero recordarle al señor Rodríguez Ibarra que el único presidente de un gobierno democrático asesinado durante la Segunda Guerra Mundial fue el presidente de la Generalitat Lluís Companys, y fue asesinado por el régimen franquista, un régimen tan español y españolista como Rodríguez Ibarra, un régimen que tenía como aliados a Mussolini y Hitler. Hay que decirle al señor Rodríguez Ibarra que más de 23 países independizarse del Reino de España y de "conquistadores" extremeños como Rodríguez Ibarra. Uno de los elementos más relevantes del nazismo era el odio contra las minorías, Rodríguez Ibarra, día sí y día también, escupe su odio contra los catalanes. Si el señor Rodríguez Ibarra quiere saber cómo es un nazi que se mire al espejo y escuche sus propias palabras.

6 de març 2013

Fornet (SUP) acusa el Mossad d’escampar rumors sobre la Monarquia

Fornet (SUP) acusa el Mossad d’escampar rumors sobre la Monarquia

 

Aquesta si que és bona, ara resulta que la culpa de la crisi de la monarquia no la tenen els assumptes amorosos del rei, les caceres a Botswana o els problemes del gendre del rei amb la Justícia, sinó els serveis secrets israelians, que, segons el secretari del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), José Sánchez Fornet, es dedicarien a esbombar els “problemes” de la Monarquia espanyola com a “maligna venjança sionista” contra el rei per les seves bones relacions amb les satrapies àrabs. Fornet a piulat al seu compte de Twitter: “Rumors fa mesos deien que Mossad passaria factura al Rei d'Espanya per portar-se bé amb els àrabs. ¿Corinna? Tot és possible”. Els rumors sobre els afers amorosos del rei existeixen fa molts anys, una altra cosa és que la premsa espanyola preferís callar, cosa que no ha fet la premsa d’altres països. El desprestigi de la monarquia espanyola és responsabilitat exclusiva dels membres d’aquesta monarquia. Joan Carles I ha visitat Israel només un cop, peròha visitat Aràbia Saudita cinc cops, Bahrein 2, Qatar 4, Marroc 3, més de 30visites a països àrabs. És evident la preferència del monarca espanyol pels països àrabs i en especial per les monarquies d’alguns d’aquests països, suposo que deu haver heretat aquesta predilecció pels àrabs del seu predecessor en el càrrec.

 

 

 

 

Fornet (SUP) acusa al Mossad de esparcir rumores sobre la Monarquía

 

Ésta si que es buena, ahora resulta que la culpa de la crisis de la monarquía no la tienen los asuntos amorosos del rey, las cacerías en Botswana o los problemas del yerno del rey con la Justicia, sino los servicios secretos israelíes, que, según el secretario del Sindicato Unificado de la Policía (SUP), José Sánchez Fornet, se dedicarían a bombardear los "problemas" de la Monarquía española como "maligna venganza sionista" contra el rey por sus buenas relaciones con las sátrapas árabes. Fornet pió en su cuenta de Twitter: "Rumores hace meses decían que Mossad pasaría factura al Rey de España para llevarse bien con los árabes. ¿Corinna? Todo es posible". Los rumores sobre los asuntos amorosos del rey existen hace muchos años, otra cosa es que la prensa española prefiriera callar, cosa que no ha hecho la prensa de otros países. El desprestigio de la monarquía española es responsabilidad exclusiva de los miembros de esta monarquía. Juan Carlos I ha visitado Israel sólo una vez, pero ha visitadoArabia Saudí cinco veces, Bahrein 2, Qatar 4, Marruecos 3, más de 30 visitas apaíses árabes. Es evidente la preferencia del monarca español por los países árabes y en especial por las monarquías de algunos de estos países, supongo que habrá heredado esta predilección por los árabes de su predecesor en el cargo.

1 de març 2013

Espanya, hàbitat hostil per a la democràcia (II)

Espanya, hàbitat hostil per a la democràcia (II)

 

El Govern espanyol (Partit Popular) presidit per Mariano Rajoy va sol·licitar al Consell d’Estat, un òrgan consultiu del Regne d’Espanya que vetlla per l’observança i el compliment de la Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic espanyol. Aquest consell també vetlla per “l’harmonia del sistema, el rigor de la tècnica normativa i el bon fer de l'Administració, per a reduir al mínim la conflictivitat amb els ciutadans”.

 

Com veurem immediatament fan el contrari del que diuen que és la raó de ser del Consell d’Estat. El Consell d’Estat ha aprovat la sol·licitud del Govern espanyol de recórrer davant el Tribunal Constitucional la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013. El Consell d’Estat diu “hi ha fonaments jurídics suficients” per recórrer la declaració de sobirania. També l’advocacia de l’Estat havia apreciat arguments favorables per recórrer la declaració de sobirania. Segons l’Advocacia de l’Estat la declaració si té “efectes jurídics” perquè reconeix que el poble de Catalunya si és “subjecte de sobirania”, i segons el PP el subjecte de sobirania és el poble espanyol. Segons l’informe de l’advocacia de l’Estat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya vulnera els articles 1.2 i 2 de la Constitució espanyola.

 

1.2 - La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 

El mateix govern que s’empara en aquests dos articles de la Constitució per recórrer la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, obliden que la Constitució espanyola també diu:

 

Article 47: Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l’interés general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.

Article 50: Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix, i amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i oci.

 

El mateix govern espanyol del Partit Popular que ha posat a la venda els drets de tots els ciutadans i de pas la sanitat, l’educació i els serveis públics, així com el dret a la vivenda al que tenen drets tots els ciutadans.

 

Una Constitució que serveix per privar i negar dels seus drets a la ciutadania i privar els drets de determinades cultures no és una Constitució democràtica.

 

 

 

 

España, hábitat hostil para la democracia (II)

 

El Gobierno español (PP) presidido por Mariano Rajoy solicitó al Consejo de Estado, un órgano consultivo del Reino de España que vela por la observancia y el cumplimiento de la Constitución y del resto del ordenamiento jurídico español. Este consejo también vela por "la armonía del sistema, el rigor de la técnica normativa y el buen hacer de la Administración, para reducir al mínimo la conflictividad con los ciudadanos".

 

Como veremos inmediatamente hacen lo contrario de lo que dicen que es la razón de ser del Consejo de Estado. El Consejo de Estado ha aprobado la solicitud del Gobierno español de recurrir ante el Tribunal Constitucional la declaración de soberanía aprobada por el Parlamento de Catalunya el 23 de enero de 2013. El Consejo de Estado dice "hay fundamentos jurídicos suficientes" para recurrir la declaración de soberanía. También la abogacía del Estado había apreciado argumentos favorables para recurrir la declaración de soberanía. Según la Abogacía del Estado la declaración si tiene "efectos jurídicos" porque reconoce que el pueblo de Catalunya si es "sujeto de soberanía", y según el PP el sujeto de soberanía es el pueblo español. Según el informe de la Abogacía del Estado la declaración de soberanía del Parlamento de Catalunya vulnera los artículos 1.2 y 2 de la Constitución española.

 

1.2 - La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

2. La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

 

El mismo gobierno que se ampara en estos dos artículos de la Constitución para recurrir la declaración de soberanía del Parlamento de Catalunya, olvidan que la Constitución española también dice:

 

Artículo 47: Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

 

Artículo 50: Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.

 

El mismo gobierno español del Partido Popular que ha puesto a la venta los derechos de todos los ciudadanos y de paso la sanidad, la educación y los servicios públicos, así como el derecho a la vivienda al que tienen derechos todos los ciudadanos.

 

Una Constitución que sirve para privar y negar sus derechos a la ciudadanía y privar a los derechos de determinadas culturas no es una Constitución democrática.