30 de nov. 2009

El disbarat d'Intereconomía

Intereconomia - Campanya contra el preservatiu. Explicacions de per què no és eficaç a l'Àfrica

Encara que ho sembli el següent vídeo no és part d'un programa d'humor ni d'una paròdia. És un programa de la cadena de televisió ultradretana Intereconomia. Els arguments són absolutament delirants i d'una irresponsabilitat quasi criminal.

Vídeo: Intereconomía

Intereconomía - Campaña contra el preservativo. Explicaciones de por qué no es eficaz en África

Aunque lo parezca el siguiente vídeo no es parte de un programa de humor ni de una parodia. Es un programa de la cadena de televisión ultraderechista Intereconomía. Los argumentos son absolutamente delirantes y de una irresponsabilidad casi criminal.

Barcelona, 25 d'abril de 2010

Barcelona, 25 d'abril de 2010

El referèndum amb el que s'ha de decidir sobre les obres de la Diagonal demostrarà que Barcelona té una infraestructura suficient per organitzar una consulta per la independència segons va dir Joan Ridao, Està previst que aquesta consulta se celebrés a Barcelona el 25 d'abril de 2010.

A veure si és veritat.

Esquerra inicia una campanya a favor del SI i que aquesta tinguin “el màxim de visibilitat i siguin un exemple de civisme i participació democràtica”.

La consulta d'Arenys de Munt va demostrar que aquestes consultes es poden fer amb la més absoluta tranquil·litat i en un to completament festiu. El Cap i Casal de Catalunya no pot ser menys.

Els ajuntaments de Sant Jaume de Frontanyà, Tiana i Sant Pere de Torelló han acordat cedit dependències municipals, cosa que l'advocacia de l'Estat sembla que podria intentar impedir-ho, la consulta no, lo que volen impedir és que les consultes se celebrin a dependències municipals. Ho trobo absurd ja que els ajuntaments cedeixen dependències per a tota mena d'actes. Suposo que només es tracta de posar entrebancs ja que directament ja han vist que no poden impedir les consultes i per això intenten dificultar que se celebrin les consultes impedint que trobin un local on instal·lar les urnes.

Joan Ridao ha dit que “"l'advocat de l'Estat i el delegat del govern espanyol ja van anticipar que perseguirien tots els municipis que convoquessin consultes, no sabem si serà respecte a la cessió de locals o als acords d'adhesió dels plenaris". De moment amb Arenys de Munt no van poder, hauria quedat molt lleig detenir l'alcalde d'Arenys de Munt, als organitzadors o a la gent que hi va anar a votar. Són amenaces buides que ells saber que no poden dur a terme. Ridao ha afegit que "se'ls acumularà la feina", perquè "no sabem si tindran prou efectius per fer de gran inquisidor". Realment veig molt difícil que l'Estat pugui aturar les consultes populars a 160 municipis, per fer-ho haurien d'enviar tants policies a Catalunya que materialment és impossible.

Ridao ha dit que no recorda que l'advocat de l'Estat perseguís al PP quan va dedicar-se a recollir signatures per organitzar un referèndum contra l'Estatut de Catalunya o com va dir una senyora que volia signar “contra Catalunya”. Jo tampoc recordo que l'advocat de l'Estat actués contra aquell acte il·legal del PP contra Catalunya però la recollida de signatures va quedar completament en ridícul quan va veure´s que entre les signatures apareixien Batman, Franco i tota mena de personatges de ficció ja que molta gent va sabotejar aquell desvergonyit acte del PP contra Catalunya.

Tant de bo els barcelonins puguem anar a votar per la independència del nostre país el 25 d'abril de 2010.

Barcelona, 25 de abril de 2010
El referéndum con el que debe decidir sobre las obras de la Diagonal demostrará que Barcelona tiene una infraestructura suficiente para organizar una consulta por la independencia según dijo Joan Ridao, Está previsto que esta consulta se celebrara en Barcelona el 25 de abril de 2010.
A ver si es verdad.
Izquierda inicia una campaña a favor del SI y que esta tengan "el máximo de visibilidad y sean un ejemplo de civismo y participación democrática".
La consulta de Arenys de Munt demostró que estas consultas se pueden hacer con la más absoluta tranquilidad y en un tono totalmente festivo. El Cap i Casal de Cataluña no puede ser menos.
Los ayuntamientos de Sant Jaume de Frontanyà, Tiana y Sant Pere de Torelló han acordado cedido dependencias municipales, lo que la abogacía del Estado parece que podría intentar impedirlo, la consulta no, lo que quieren impedir es que las consultas se celebren en dependencias municipales. Lo encuentro absurdo ya que los ayuntamientos ceden dependencias para todo tipo de actos. Supongo que sólo se trata de poner trabas ya que directamente ya han visto que no pueden impedir las consultas y por eso intentan dificultar que se celebren las consultas impidiendo que encuentren un local donde instalar las urnas.
Joan Ridao ha dicho que "el abogado del Estado y el delegado del gobierno español ya anticiparon que perseguir a todos los municipios que convocaran consultas, no sabemos si será respecto a la cesión de locales o los acuerdos de adhesión de los plenarios ". De momento con Arenys de Munt no pudieron, habría quedado muy feo detener el alcalde de Arenys de Munt, a los organizadores oa la gente que acudió a votar. Son amenazas vacías que ellos saber que no pueden llevar a cabo. Ridao ha añadido que "se les acumulará el trabajo", porque "no sabemos si tendrán suficientes efectivos para hacer de gran inquisidor". Realmente veo muy difícil que el Estado pueda detener las consultas populares en 160 municipios, para ello tendrían que enviar tantos policías en Cataluña que materialmente es imposible.
Ridao ha dicho que no recuerda que el abogado del Estado persiguiera al PP cuando se dedicó a recoger firmas para organizar un referéndum contra el Estatuto de Cataluña o como dijo una señora que quería firmar "contra Cataluña". Yo tampoco recuerdo que el abogado del Estado actuara contra ese acto ilegal del PP contra Cataluña pero la recogida de firmas quedó completamente en ridículo cuando se vio que entre las firmas aparecían Batman, Franco y todo tipo de personajes de ficción ya que mucha gente sabotear ese desvergonzado acto del PP contra Cataluña.
Ojalá los barceloneses podamos ir a votar por la independencia de nuestro país el 25 de abril de 2010.

Dignitats tacades per gent indigna

Dignitats tacades per gent indigna

Ha comés el rei d'Espanya un acte d'inconstitucionalitat?

Aclariré que jo no sóc precisament monàrquic, qui em conegui sap que voto, però aquest punt té una certa importància al meu parer. Començaré dient una cosa que ja tots sabem: L'Estatut de Catalunya va ser redactat i aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Les Corts espanyoles van – digueu-m'ho de forma suau – modificar-lo. Els ciutadans de Catalunya van refrendar el text retallat i finalment el rei Joan Carles I d'Espanya va sancionar-lo: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado enreferéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Els recursos presentats parlen d'inconstitucionalitat d'un munt d'articles de l'Estatut, molts dels quals el PP no ha tingut cap problema ni vergonya a copiar/plagiar/fer un “copy-paste” en els Estatuts de CCAA en les que governa o és segona força política. Però presentant els recursos no estaran posant-se al marge de la constitucionalitat el PP, el defensor del poble espanyol i les CCAA que han presentat recursos en recórrer un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles, el cap de l'Estat i els ciutadans de Catalunya?.

I aquells que en demanen la seva derogació des de les pàgines dels seus libels ultraespanyolistes i els seus púlpits radiofònics no seran els que realment estan cometent el delicte del qual acusen als dotze diaris catalans que van publicar l'editorial en defensa de la dignitat de Catalunya?.

Qui ha perdut la poca dignitat que els quedava?

Tornant a l'editorial: al dia següent algú parlava de la dignitat dels espanyols. Ningú ha posat en dubte la dignitat dels espanyols, però després d'escoltar i llegir la resposta de la premsa espanyola si que puc dir amb claredat que hi ha qui l'ha perdut, si algun cop n'havien tingut, i aquests són tots aquest redactors de libels i pamflets ultres (El (in)Mundo, ABC, La (sin) Razón) i els predicadors de la mentida i la calúmnia (Ignacio Villa (COPE), Federido “el pirata” Jiménez Losantos (EsRadio) i Carlos Herrera (Onda Cero)). Tota aquesta patuleia ha perdut la poca dignitat que els pogués quedar – que no era gaire – quan no només han mentit sinó que han recorregut a l'insult demostrant que a més d'anar mancats de dignitat també els manca educació.

Caverna indigna

Els espanyols com els catalans i tots els pobles tenen dignitat però a Madrid el dia després de la publicació de l'editorial dels diaris catalans hi va haver molts que van perdre la poca que els quedava, i no només em refereixo als mitjans de la premsa madrilenya – també coneguts com a caverna mediàtica o Brunete mediàtica - abans citats, també em refereixo a alguns dirigents del PP, una dignitat de la que tampoc van gaire sobrats. Que ells no en tinguin o l'hagin perdut no els dóna cap dret a fer perdre la seva dignitat als seus conciutadans.

Els que veritablement han perdut la dignitat

L'editorial dels diaris catalans només exposa uns fets que des de fa tres anys són un permanent atac a la dignitat d'un país, Cataluya, la seva gent i les seves institucions, però també és un atac a la dignitat del propis espanyols, de les seves institucions i fins i tot de la del cap d'Estat, i d'això són responsables tant el PP com el defensor del poble espanyol i els governs de les CCAA espanyoles que han presentat recursos contra l'Estatut espanyol. No és gaire digne el que està passant dins del TC i en què han convertit PP i PSOE aquest tribunal i als seus membres. El comportament dels dos partits majoritaris espanyols no és precisament cap mostra de dignitat. Tampoc és gaire digne que el senyor Múgica, el Defensor del Poble espanyol lluny de vetllar i garantir els drets dels ciutadans el primer que faci és conculcar-ne un de fonamental, que és voler canviar la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum. I tampoc és gaire digne que mentre l'Estatut de Catalunya ha sigut aprovat pels ciutadans de Catalunya en referèndum, fet que només s'ha fet amb la Constitució espanyola però amb cap altre Estatut de CCAA espanyola més, hi hagi algunes d'aquestes CCAA que han presentat també els seus recursos, i afegir que hi ha articles que estan recorreguts per CCAA que han copiat aquests mateixos articles en els seus Estatuts mai refrendats pels seus conciutadans, això si que és un atac a la dignitat dels espanyols.

Gent indigne pixant-se en la dignitat dels altres

Tants personatges que s'han pixat en la dignitat dels espanyols i dels catalans no poden ara anar parlant de dignitat, ells no la tenen i pretenen destruir la dels demés.

----

Editorial en català (El Periódico de Catalunya): La dignitat de Catalunya

Editorial en castellano (La Vanguardia): La dignidad de Catalunya

----

Dignidades manchadas por gente indigna

Ha cometido el rey de España un acto de inconstitucionalidad?
Aclararé que yo no soy precisamente monárquico, quien me conozca sabe que voto, pero este punto tiene una cierta importancia en mi opinión. Comenzaré diciendo algo que ya todos sabemos: El Estatuto de Cataluña fue redactado y aprobado por el Parlamento de Cataluña el 30 de septiembre de 2006. Las Cortes españolas - diga-me de forma suave - modificarlo. Los ciudadanos de Cataluña refrendar el texto recortado y finalmente el rey Juan Carlos I de España sancionarlo: "sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Cataluña han ratificado enreferéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica ". Los recursos presentados hablan de inconstitucionalidad de un montón de artículos del Estatuto, muchos de los cuales el PP no ha tenido ningún problema ni vergüenza a copiar / plagiar / hacer un "copy-paste" en los Estatutos de CCAA en las que gobierna o es segunda fuerza política. Pero presentando los recursos no estarán poniéndose al margen de la constitucionalidad el PP, el defensor del pueblo español y las CCAA que han presentado recursos en recorrer un Estatuto aprobado por el Parlamento de Cataluña, las Cortes españolas, el jefe del Estado y los ciudadanos de Cataluña?.
Y aquellos que piden su derogación desde las páginas de sus libelos ultraespañolistas y sus púlpitos radiofónicos no serán los que realmente están cometiendo el delito del que acusan a los doce periódicos catalanes que publicó la editorial en defensa de la dignidad de Catalunya ?.
Quien ha perdido la poca dignidad que les quedaba?
Volviendo a la editorial: al día siguiente alguien hablaba de la dignidad de los españoles. Nadie ha puesto en duda la dignidad de los españoles, pero después de escuchar y leer la respuesta de la prensa española si que puedo decir con claridad que hay quien la ha perdido, si alguna vez habían tenido, y estos son todos este redactores de libelos y panfletos ultras (El (in) Mundo, ABC, La (sin) Razón) y los predicadores de la mentira y la calumnia (Ignacio Villa (COPE), Federido "el pirata" Jiménez Losantos (EsRadio) y Carlos Herrera (Onda Cero)). Toda esta patuleia ha perdido la poca dignidad que les pudiera quedar - que no era nada - cuando no sólo han mentido sino que han recurrido al insulto demostrando que además de ir carentes de dignidad también les falta educación.
Caverna indigna
Los españoles como los catalanes y todos los pueblos tienen dignidad pero en Madrid el día después de la publicación de la editorial de los periódicos catalanes hubo muchos que perdieron la poca que les quedaba, y no sólo me refiero a los medios de la prensa madrileña - también conocidos como caverna mediática o Brunete mediática - antes citados, también me refiero a algunos dirigentes del PP, una dignidad de la que tampoco van muy sobrados. Que ellos no tengan o hayan perdido no les da ningún derecho a hacer perder su dignidad a sus conciudadanos.
Los que verdaderamente han perdido la dignidad
La editorial de los periódicos catalanes sólo expone unos hechos que desde hace tres años son un permanente ataque a la dignidad de un país, Cataluya, su gente y sus instituciones, pero también es un ataque a la dignidad de los propios españoles, de sus instituciones e incluso de la del jefe de Estado, y de ello son responsables tanto el PP como el defensor del pueblo español y los gobiernos de las CCAA españolas que han presentado recursos contra el Estatuto español. No es muy digno lo que está pasando dentro del TC y en el que han convertido PP y PSOE este tribunal ya sus miembros. El comportamiento de los dos partidos mayoritarios españoles no es precisamente ninguna muestra de dignidad. Tampoco es muy digno que el señor Múgica, el Defensor del Pueblo español lejos de velar y garantizar los derechos de los ciudadanos lo primero que haga es conculcar-uno fundamental, que es querer cambiar la voluntad del pueblo de Cataluña expresada en el referéndum. Y tampoco es muy digno que mientras el Estatuto de Cataluña ha sido aprobado por los ciudadanos de Cataluña en referéndum, lo que sólo se ha hecho con la Constitución española pero con ningún otro Estatuto de CCAA española, haya algunas de estas CCAA que han presentado también sus recursos, y añadió que hay artículos que están recorridos por CCAA que han copiado estos mismos artículos en sus Estatutos nunca refrendats por sus conciudadanos, eso si que es un ataque a la dignidad de los españoles.
Gente indigno meando en la dignidad de los demás
Tantos personajes que se han meado en la dignidad de los españoles y los catalanes no pueden ahora ir hablando de dignidad, ellos no la tienen y pretenden destruir la de los demás.

29 de nov. 2009

Doble perill elèctric a la Ronda Sant Pere

La vorera està en mal estat però això no suposaria gaire risc sinó fos pel cable que veieu en la imatge amb què algú podria enganxar-se i ensopegar, però no parlar del risc d'electrocució. A aproximadament poc més d'un metre hi ha un fanal en el que hi ha una petita caixa elèctrica, tapada només per una bossa de plàstic. Ronda Sant Pere cantonada carrer Bruc (banda mar).

video

La acera está en mal estado pero eso no supondría mucho riesgo sino fuese por el cable que veis en la imagen con que alguien podría engancharse y tropezar, pero no hablar del riesgo de electrocución. A aproximadamente poco más de un metro hay una farola en la que hay una pequeña caja eléctrica, tapada solo por una bolsa de plástico. Ronda Sant Pere esquina carrer Bruc (banda mar).

“Todo atado y bien atado”

“Todo atado y bien atado”

La Constitució es sempre presentada com l'acord entre les forces de l'anterior règim i els demòcrates. Aquí rau la seva limitació i el fet que 31 anys després s'ha convertit en un llast inútil que és arrossegat per tots. No va ser una Constitució que trenqués amb la dictadura, va ser una Constitució escrita amb les limitacions imposades per elements de l'anterior règim, per tant posar-la com un exemple a seguir per altres països que han passat de règims dictatorials a la democràcia és un insult a la intel·ligència. Diuen que l'anterior cap d'Estat, eufemisme ridícul que sembla pretendre amagar que l'anterior cap d'Estat era un dictador militar que va arribar al poder mitjançant la força i va implantar un règim de terror i mort, va deixar-ho tot “lligat i ben lligat”. El fet que alguns dels seus exministres es convertissin en “pares” de la Constitució n'és el mateix exemple, i el fet que l'exèrcit aparegui a la Constitució com a “guardià” donant-li una autoritat especial per garantir que res canvii n'és un altre.

17 Estatutets i una Constitució per dominar-los a tots

La Constitució espanyola és una mena d'anell únic que serveix per limitar el poder dels Estatuts d'Autonomia, alguns d'aquests Estatuts semblen els anells donats als espectres de l'anell, en mans d'alguns governs autonòmics del PP serveixen per atorgar poders especials a gent que tenen idees no gaire diferents de les de l'anterior règim. I tenim fins i tot un Gollum – Aznar - que creu que algú li va robar el “seu tresor (anell / Constitució).

Orcs mediàtics

Ja en el seu moment la reacció des de la dreta mediàtica davant la redacció, negociació, aprovació i referèndum de l'Estatut va ser furibunda, com uns orcs salvatges van llençar-se massivament contra Catalunya arguments del tot inversemblants com per exemple aquells que redactats des de FAES deien que amb l'aprovació de l'Estatut s'obria el camí als casaments polígams, als matrimonis gais i quasi a la conversió massiva i obligatòria a l'Islam, i alguns orcs mediàtics van acabar dient que tot això seria al mateix temps, és a dir, que en virtut de l'Estatut de Catalunya que s'acabava d'aprovar hi hauria casaments polígams gais pel ritus islàmic. L'argument del tot surrealista va ser cregut pels lectors i oients d'aquests mitjans, gent que fa tants anys que llegeixen i escolten aquests mitjans i que han perdut capacitat de crítica degut al continu bombardeig de consignes al que són sotmesos per orcs com Herrera, Ramírez o Losantos. Però si una part del poble espanyol s'han convertit en esclaus de les falòrnies d'un grup d'orcs mediàtics i com els membres d'una secta destructiva han perdut la capacitat de pensar per ells mateixos no és menys cert que tot aquest assumpte no hauria anat més lluny si no fos que un partit polític – el Partit Popular - ha volgut ser l'ariet polític que porti aquestes surrealistes idees – algunes de les quals han nascut en el si del think tank FAES que dicta la ideologia del PP – i ha convertit l'absurditat en un arma per arribar al poder encara que sigui rebentant el sistema democràtic, atiant la confrontació entre els pobles i actuant amb una irresponsabilitat pròpia d'un partit marginal. Que això ho faci la Falange es pot arribar a entendre, que ho faci el segon partit en nombre de vots – segons les últimes eleccions generals - em sembla delirant i preocupant.

Els espectres del Constitucional

El Tribunal Constitucional va crear-se amb la intenció que es fos el garant de la democràcia però les maniobres de PP amb la participació del PSOE han convertit a aquest tribunal en una mena d'espectres de l'anell, han adquirit un poder excessiu per poder sotmetre els altres anells (Estatuts) a l'anell únic (Constitució). I ho volen fer de la forma més restrictiva possible. Tenim a alguns dels orcs mediàtics demanant, quasi exigint al TC que derogui l'Estatut. Això seria quasi un cop d'Estat a Constitució i TC caducats, un fet greu si fos el primer cop que al nostre país li són derogades les seves lleis per forces que li són absolutament alienes, però el problema és que ja hem passat per aquest mateix procés tres cops amb anterioritat, llavors ho van fer a baioneta calada, i ara ho fan a cop d'una Constitució caducada.

Fent trampes

Dotze diaris catalans han publicat un article conciliador però crític amb el fet que el TC faci tres anys que discuteixi sobre la constitucionalitat d'un text que va ser aprovat complint amb tots els passos que marca la llei, inclús el del vot del poble, segons marquen les regles del joc. Però el Partit Popular sense cap vergonya ha trencat i manipulat les regles del joc i ha tret d'una banda la carta del TC i d'una altra la de la caverna mediàtica. En un primer moment tot i que sabent que això que feia el PP eren trampes els altres participants en la partida ho han acceptat, han acceptat que el PP fiqués el TC en la partida, però aquesta partida s'ha anat allargant perquè el PP ha continuat fent trampes, ha intentat canviar les normes de la partida – recusant magistrats – i el més delirant és que ha acabat acusant a tots els altres jugadors que eren ells els que feien trampes.

Udols de la caverna

L'editorial dels dotze diaris catalans i les advertències que des de Catalunya s'han fe que aquesta broma ja fa massa que dura i que ja n'hi ha prou de fer trampes ha donat peu als orcs mediàtics per atacar amb unes argumentacions que tant en el llenguatge com en les formes destil·laven un tuf caspós i antic que tomba d'esquena a qualsevol nas democràtic. No és que ells no hagin entés que deien els diaris catalans en aquest editorial, el problema és que han tergiversat sense cap vergonya un text que de cap de les maneres pot considerar-se res del que ha sigut qualificat. Tampoc és acceptable que un poble sigui qualificat de malalt per voler defensar el que és la seva principal llei, l ‘Estatut, davant dels atacs de gent que si que està molt malalta, només així s'explicarien algunes de les barbaritats que podem llegir o escoltar dites i publicades pels mitjans de la caverna mediàtica. Arguments pocs, insults i mentides a dojo. Un poble que defensa les seves lleis i la democràcia és un poble sa, qui menteix i insulta com fan a diari els orcs de la caverna mediàtica (Losantos, Ignacio Villa, Pedrojeta Ramírez, etc.) si que demostra que pateixen alguna malaltia mental greu. Mentre que els mitjans democràtics catalans d'ideologies i pensaments molt diversos han sigut capaços de redactar un editorial molt ben escrit, amb seny, crític però constructiu, i grups de la societat catalana ben diversos tant en el que fa referència al seu àmbit (esportiu, social, econòmic, etc.), fins a l'ideològic s'hi han anat afegint, i milers de ciutadans que entre ells només tenen en comú el fet de ser catalans, a Mordor, la caverna mediàtica ha fet l'única cosa que saben fer: mentir i insultar. Ells si que han demostrat tenir un pensament únic, el mateix pensament que tenia aquell general baixet i amb veu aflautada que sortia al NODO inaugurant pantans i pescant balenes des de l'Azor quan la signatura de les sentències de mort li ho permetien.

El llenguatge de Mordor

L'argumentari de la premsa actual de Mordor no és substancialment gaire diferent ni en el llenguatge ni en les formes de l'argumentari que la premsa de Mordor del segle XIX i principis del XX empraven per atacar a Catalunya, són igual de mentiders, demagogs i grollers que en aquella època, i fins i tot les paraules semblen ser les mateixes. Un Losantos que sembla un èmul de Queipo de Llano del segle XXI que demana des de la seva carxofa pirata que tanquin els diaris catalans cap als quals té un especial odi, un Ignacio Villa que sembla que aspiri a convertir-se en la veu en off del NODO – libel franquista que era exhibit en els cinemes durant el franquisme abans de la pel·lícula corresponent i que per sort ja és història -, un Pedrojeta Ramírez que menteix, falseja, compra testimonis, calúmnia i fa allò que ell cregui convenient per donar suport al PP, un Carlos Herrera que creu que convertint-se en un clònic de l'ex-radiobisbe i parlant com ell, insultant com ell i mentint com ell aconseguirà pujar les audiències de la seva emissora. Que baix has caigut, Carlitos, qui t'ha vist i qui et veu ara.

El llenguatge de Catalunya

L'editorial ha sigut un exemple de com una societat diversa en tots els sentits i que vol seguir sent diversa pot unir-se per defensar el dret a seguir sent diversa. Diaris de totes les ideologies, les diverses organitzacions empresarials i sindicals, les principals institucions culturals i esportives del nostre país, molts grups de la més variada classe, i milers de ciutadans comuns donen suport a un text que en cap moment busca l'enfrontament i si que adverteix de les conseqüències que una decisió d'un Tribunal Constitucional completament desprestigiat – per la mateixa actuació dels seus membres i dels partits polítics que els van nomenar – sentencii com a inconstitucional un text – sigui de forma total o parcial – que van aprovar el Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i els ciutadans de Catalunya. Han advertit que una sentència negativa d'aquest desprestigiat Tribunal podria crear una fractura entre Catalunya i Espanya. I l'advertència lluny de ser presa en consideració com a tal advertència del que podria passar ha servit per a què els orcs de Mordor demanin que el TC derogui manu constitutionali – perdoneu-me si no és correcte però crec que tots som prou intel·ligents per entendre el joc de paraules – l'Estatut de Catalunya. És a dir, mentre els dotze diaris més importants de Catalunya demanen responsabilitat al TC i a tots els que intenten grapejar l'Estatut – començant pel PP i seguint per la caverna mediàtica – els orcs de Mordor fan un cant a la irracionalitat, a la confrontació entre els pobles, a la catalanofòbia, a la grolleria castissa, a la insensatesa... més els valdria llegir als orcs de Mordor una mica de la història del seu país – sempre que no se l'hagi escrit l'inefable Pío Moa – i aprendre que aquests articles que ara ells publiquen i les paraules que diuen no són noves, mitjans de la premsa espanyola del segle XIX i principis del XX ja feien servir aquest llenguatge, i convé recordar-los que aquella insensatesa de llavors va acabar conduint a la bogeria de la guerra civil. No espero que els orcs de Mordor canviin la seva irracionalitat pel seny de la premsa catalana, això seria impossible, ells porten en els seus gens impresa la insensatesa.

Ara nosaltres

Si un editorial conciliador de la premsa catalana al qual s'hi afegeixen institucions, organitzacions i persones tant diferents es vist per la premsa i el sector polític espanyol quasi com un atac contra ells vol dir que res tenim en comú amb aquesta gent i que va sent hora que ens separem de gent que ni ens vol, ni ens vol escoltar i que ens té com una amenaça, tot i que els fets demostren que l'única amenaça són ells, ells que no volen conviure en pau i que ens volen imposar ser com ells.


"Todo atado y bien atado"

La Constitución es siempre presentada como el acuerdo entre las fuerzas del anterior régimen y los demócratas. Aquí radica su limitación y el hecho de que 31 años después se ha convertido en un lastre inútil que es arrastrado por todos. No fue una Constitución que rompiera con la dictadura, fue una Constitución escrita con las limitaciones impuestas por elementos del anterior régimen, por lo tanto ponerla como un ejemplo a seguir por otros países que han pasado de regímenes dictatoriales a la democracia es un insulto a la inteligencia. Dicen que el anterior jefe de Estado, eufemismo ridículo que parece pretender ocultar que el anterior jefe de Estado era un dictador militar que llegó al poder mediante la fuerza e implantó un régimen de terror y muerte, dejarlo todo "atado y bien atado". El hecho de que algunos de sus ex ministros se convirtieran en "padres" de la Constitución es el mismo ejemplo, y el hecho de que el ejército aparezca en la Constitución como "guardián" dándole una autoridad especial para garantizar que nada cambie es otro.
17 Estatutitos y una Constitución para dominarlos a todos
La Constitución española es una especie de anillo único que sirve para limitar el poder de los Estatutos de Autonomía, algunos de estos Estatutos parecen los anillos dados los espectros del anillo, en manos de algunos gobiernos autonómicos del PP sirven para otorgar poderes especiales a gente que tienen ideas no muy diferentes de las del anterior régimen. Y tenemos incluso un Gollum - Aznar - que cree que alguien le robó "su tesoro (anillo / Constitución).
Orcos mediáticos
Ya en su momento la reacción desde la derecha mediática ante la redacción, negociación, aprobación y referéndum del Estatuto fue furibunda, como unos orcos salvajes van lanzarse masivamente contra Cataluña argumentos del todo inverosímiles como por ejemplo aquellos que redactados desde FAES decían que con la aprobación del Estatuto se abría el camino a los matrimonios polígamos, los matrimonios gays y casi a la conversión masiva y obligatoria al Islam, y algunos orcos mediáticos terminaron diciendo que todo esto sería el mismo tiempo, es decir, que en virtud del Estatuto de Cataluña que acababa de aprobar habría matrimonios polígamos gays por el rito islámico. El argumento del todo surrealista fue creído por los lectores y oyentes de estos medios, gente que hace tantos años que leen y escuchan estos medios y que han perdido capacidad de crítica debido al continuo bombardeo de consignas al que son sometidos por orcos como Herrera , Ramírez o Losantos. Pero si una parte del pueblo español se han convertido en esclavos de las monsergas de un grupo de orcos mediáticos y como los miembros de una secta destructiva han perdido la capacidad de pensar por sí mismos no es menos cierto que todo este asunto no habría ido más lejos si no fuera que un partido político - el Partido Popular - ha querido ser el ariete político que lleve estas surrealistas ideas - algunas de las cuales han nacido en el seno del think tank FAES que dicta la ideología del PP -- y ha convertido el absurdo en un arma para llegar al poder aunque sea reventando el sistema democrático, atizando la confrontación entre los pueblos y actuando con una irresponsabilidad propia de un partido marginal. Que esto lo haga la Falange se puede llegar a entender, que lo haga el segundo partido en número de votos - según las últimas elecciones generales - me parece delirante y preocupante.
Los espectros del Constitucional
El Tribunal Constitucional se creó con la intención de que fuera el garante de la democracia pero las maniobras de PP con la participación del PSOE han convertido a este tribunal en una especie de espectros del anillo, han adquirido un poder excesivo para poder someter a los otros anillos (Estatutos) en el anillo único (Constitución). Y lo quieren hacer de la forma más restrictiva posible. Tenemos a algunos de los orcos mediáticos pidiendo, casi exigiendo al TC que derogue el Estatuto. Eso sería casi un golpe de Estado en Constitución y TC caducados, un hecho grave si fuera la primera vez que en nuestro país le son derogadas sus leyes por fuerzas que le son absolutamente ajenas, pero el problema es que ya hemos pasado por estemismo proceso tres veces con anterioridad, entonces lo hicieron a bayoneta calada, y ahora lo hacen en vez de una Constitución caducada.
Haciendo trampas
Doce periódicos catalanes han publicado un artículo conciliador pero crítico con el hecho de que el TC haga tres años que discuta sobre la constitucionalidad de un texto que fue aprobado cumpliendo con todos los pasos que marca la ley, incluso el del voto del pueblo, según marcan las reglas del juego. Pero el Partido Popular sin ninguna vergüenza ha roto y manipulado las reglas del juego y ha sacado por una parte la carta del TC y de otra la de la caverna mediática. En un primer momento aunque sabiendo que lo que hacía el PP eran trampas los demás participantes en la partida lo han aceptado, han aceptado que el PP metiera el TC en la partida, pero esta partida se ha ido alargando porque el PP ha continuado haciendo trampas, ha intentado cambiar las normas de la partida - recusado magistrados - y lo más delirante es que ha acabado acusando a todos los demás jugadores que eran ellos los que hacían trampas.
Aullidos de la caverna
La editorial de los doce periódicos catalanes y las advertencias que desde Cataluña se han fe que esta broma ya hace demasiado que dura y que ya basta de hacer trampas ha dado pie a los orcos mediáticos para atacar con unas argumentaciones que tanto en el lenguaje como en las formas destilaban un tufillo casposo y antiguo que tumba de espaldas a cualquier nariz democrático. No es que ellos no hayan entendido que decían los diarios catalanes en este editorial, el problema es que han tergiversado sin ninguna vergüenza un texto que de ninguna manera puede considerarse nada de lo que ha sido calificado. Tampoco es aceptable que un pueblo sea calificado de enfermo por querer defender lo que es su principal ley, el Estatuto, ante los ataques de gente que sí que está muy enferma, sólo así se explicarían algunas de las barbaridades que podemos leer o escuchar dichas y publicadas por los medios de la caverna mediática. Argumentos pocos, insultos y mentiras a raudales. Un pueblo que defiende sus leyes y la democracia es un pueblo sano, que miente e insulta como hacen a diario los orcos de la caverna mediática (Losantos, Ignacio Villa, Pedrojeta Ramírez, etc.) Si que demuestra que sufren alguna enfermedad mental grave . Mientras que los medios democráticos catalanes de ideologías y pensamientos muy diversos han sido capaces de redactar un editorial muy bien escrito, con sensatez, crítico pero constructivo, y grupos de la sociedad catalana muy diversos tanto en lo referente a su ámbito (deportivo , social, económico, etc.), hasta lo ideológico se han ido añadiendo, y miles de ciudadanos que entre ellos sólo tienen en común el hecho de ser catalanes, en Mordor, la caverna mediática ha hecho lo único que saben hacer: mentir e insultar. Ellos sí que han demostrado tener un pensamiento único, el mismo pensamiento que tenía aquel general bajito y con voz aflautada que salía en el NODO inaugurando pantanos y pescando ballenas desde el Azor cuando la firma de las sentencias de muerte se lo permitían.
El lenguaje de Mordor
El argumentario de la prensa actual de Mordor no es sustancialmente muy diferente ni en el lenguaje ni en las formas del argumentario que la prensa de Mordor del siglo XIX y principios del XX empleaban para atacar a Cataluña, son igual de mentirosos, demagogos y groseros que en aquella época, e incluso las palabras parecen ser las mismas. Un Losantos que parece un émulo de Queipo de Llano del siglo XXI que pide desde su alcachofa pirata que cierren los periódicos catalanes hacia los que tiene un especial odio, un Ignacio Villa que parece que aspire a convertirse en la voz en off del NODO - libelo franquista que era exhibido en los cines durante el franquismo antes de la película correspondiente y que por suerte ya es historia -, un Pedrojeta Ramírez que miente, falsea, compra testigos, calumnia y hace lo que él crea conveniente para apoyar al PP, un Carlos Herrera que cree que convirtiéndose en un clónico del ex radiobisbe y hablando como él, insultante como él y mintiendo como él conseguirá subir las audiencias de su emisora. Que bajo has caído, Carlitos, quien te ha visto y quien te ve ahora.
El lenguaje de Catalunya
La editorial ha sido un ejemplo de cómo una sociedad diversa en todos los sentidos y que quiere seguir siendo diversa puede unirse para defender el derecho a seguir siendo diversa.Diarios de todas las ideologías, las diversas organizaciones empresariales y sindicales, las principales instituciones culturales y deportivas de nuestro país, muchos grupos de la más variada clase, y miles de ciudadanos comunes dan apoyo a un texto que en ningún momento busca el enfrentamiento y si que advierte de las consecuencias que una decisión de un Tribunal Constitucional totalmente desprestigiado - por la misma actuación de sus miembros y de los partidos políticos que los nombraron - sentenció como inconstitucional un texto - sea de forma total o parcial - que aprobaron el Parlamento de Cataluña, las Cortes españolas y los ciudadanos de Cataluña. Han advertido que una sentencia negativa de este desprestigiado Tribunal podría crear una fractura entre Cataluña y España. Y la advertencia lejos de ser tomada en consideración como tal advertencia de lo que podría pasar ha servido para que los orcos de Mordor pidan que el TC derogue manu Constitutional - perdóname si no es correcto pero creo que todos somos lo suficientemente inte - inteligentes para entender el juego de palabras - del Estatuto de Cataluña. Es decir, mientras los doce diarios más importantes de Cataluña piden responsabilidad al TC ya todos los que intentan manosear el Estatut - empezando por el PP y siguiendo por la caverna mediática - los orcos de Mordor hacen un canto a la irracionalidad, a la confrontación entre los pueblos, a la catalanofobia, la grosería castiza, en la insensatez ... más les valdría leer a los orcos de Mordor un poco de la historia de su país - siempre que no se haya escrito el inefable Pío Moa - y aprender que estos artículos que ahora ellos publican y las palabras que dicen no son nuevas, medios de la prensa española del siglo XIX y principios del XX ya utilizaban este lenguaje, y conviene recordarles que esa insensatez de entonces acabó conduciendo a la locura de la guerra civil. No espero que los orcos de Mordor cambien su irracionalidad por el juicio de la prensa catalana, esto sería imposible, ellos llevan en sus genes impresa la insensatez.
Ahora nosotros
Si un editorial conciliador de la prensa catalana al que se añaden instituciones, organizaciones y personas tan diferentes es visto por la prensa y el sector político español casi como un ataque contra ellos quiere decir que nada tenemos en común con esta gente y que siendo hora de que nos separamos de gente que ni nos quiere, ni nos quiere escuchar y que nos tiene como una amenaza, aunque los hechos demuestran que la única amenaza son ellos, ellos que no quieren convivir en paz y que nos quieren imponer ser como ellos.