30 de set. 2015

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015


ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015

 

 

 

 

 
 
 


S’han celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya. Han votat 4.115.807 persones de les 5.314.913 que tenen dret a vot, una xifra que suposa el 77,44% del total del cens i una abstenció de 1.199.106 (22,56% del cens).

 

Partits partidaris de la Independència:

Junts pel Sí (JxSí)

Vots: 1.620.973

Percentatge de vots: 39,54%

Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Vots: 336.375

Percentatge de vots: 8,20%

Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independència:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)

Vots: 734.910

Percentatge de vots: 17,93%

Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Vots:  522.209

Percentatge de vots: 12,74%

Escons: 16

Partit Popular (PP)

Vots: 348.444

Percentatge de vots: 8,50%

Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigus:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

Vots: 366.494

Percentatge de vots: 8,94%

Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

Sense escons:

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Vots: 102.870

Percentatge de vots: 2,51%

Escons: 0

Recortes Cero-Els Verds

Vots: 14.390

Percentatge de vots: 0,35%

Escons: 0

Guanyem Catalunya (GANEMOS)

Vots: 1.158

Percentatge de vots: 0,03%

Escons0

Pirates de Catalunya - Per decidir-ho tot (Pirata.cat/XDT)

Vots: 326

Percentatge de vots: 0,01%

Escons: 0

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)

Vots: 29.785

Percentatge de vots: 0,73%

Escons: 0

UDC, RC-EV, GC(G), Pirata.cat/XDT i PACMA sumen 134.139 vots, cap escó i un 3,63 % del vot.

 

L’unionisme ha volgut incloure en el NO no només el vot a les tres opcions que clarament s’han pronunciat contràries a la independència (PP, PSC i C’s) sinó també els vots nuls, en blanc, als partits que no s’han pronunciat ni en un sentit ni en l’altre com CSQEP i els que no han entrat al Parlament per no superar el 3% dels vots. Això és fer trampes.

Amb les xifres a la mà podem dir que les opcions partidàries de la independència han aconseguit: 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

Les opcions contràries: 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

Els que no saben o no contesten, es mouen en l’ambigüitat: 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

El 47,74% del vot favorable a l’independentisme és a parer meu més gran que el 39,17%.

En un referèndum on les respostes a la pregunta serien SI o NO, el SI guanyaria per un 54,93%, el NO aconseguiria el 45,06%.

Ens ho podem mirar del dret i del revés però les dades són les que són ens les mirem com ens les mirem.

200.000 persones, el vot exterior, és a dir, el dels catalans residents a l’exterior han tingut entrebancs per poder exercir el vot. Les ambaixades espanyoles no han donat facilitats, en alguns casos han posat entrebancs, i en alguns, directament s’han negat a permetre el vot. Un cas curiós és el de l’ambaixada espanyola a Roma, que va donar una direcció falsa als sol·licitants del vot.

Davant de les dificultats (per no dir impediments) per exercir el vot que tenien molts catalans residents a l’estranger es va demanar que el termini per votar s’allargués, la Junta Electoral Central s’hi va negar, en canvi va allargar-lo en el cas dels militars en missions a l’estranger. Un altre fet sospitós és que la Junta Electoral Central va estar molt atenta a que no es fessin invitacions a votar, vull dir, que els partits tenen permès demanar el vot, normal, però no es pot promoure l’exercici del vot. La Junta Electoral Central va estar molt atenta que ningú no es mogués, però no va veure fins el mateix dia de la votació que tots els dies, inclòs el dia de reflexió i el dia de la votació, publicitat del grupuscle ultradretà SCC. Només el mateix dia 27 la JEC va dir que no estava permesa la publicitat de SCC. És evident que el paper de la Junta Electoral Central va ser partidista a favor de l’unionisme.

 

 

ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA - 2015

 

 

 

 

 

 
 
 



Se han celebrado las elecciones al Parlamento de Cataluña. Votaron 4.115.807 personas de las 5.314.913 que tienen derecho a voto, lo que supone el 77,44% del total del censo y una abstención de 1.199.106 (22,56% del censo).

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí)

Votos: 1620973

Porcentaje de votos: 39,54%

Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP)

Votos: 336.375

Porcentaje de votos: 8,20%

Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's)

Votos: 734910

Porcentaje de votos: 17,93%

Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE)

Votos: 522209

Porcentaje de votos: 12,74%

Escaños: 16

Partido Popular (PP)

Votos: 348444

Porcentaje de votos: 8,50%

Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí se Puede (CSQEP)

Votos: 366494

Porcentaje de votos: 8,94%

Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

Sin escaños:

Unión Democrática de Cataluña (UDC)

Votos: 102870

Porcentaje de votos: 2,51%

Escaños: 0

Recortes Cero-Los Verdes

Votos: 14390

Porcentaje de votos: 0,35%

Escaños: 0

Ganamos Cataluña (GANEMOS)

Votos: 1158

Porcentaje de votos: 0,03%

Escons0

Piratas de Cataluña - Para decidirlo todo (Pirata.cat/XDT)

Votos: 326

Porcentaje de votos: 0,01%

Escaños: 0

Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA)

Votos: 29785

Porcentaje de votos: 0,73%

Escaños: 0

UDC, RC-EV, GC (G), Pirata.cat/XDT y PACMA suman 134.139 votos, ningún escaño y un 3,63% del voto.

 

El unionismo ha querido incluir en el NO no sólo el voto a las tres opciones que claramente se han pronunciado contrarias a la independencia (PP, PSC y C 's) sino también los votos nulos, en blanco, a los partidos que no se han pronunciado ni en un sentido ni en el otro como CSQEP y los que no han entrado en el Parlamento por no superar el 3% de los votos. Eso es hacer trampas.

Con las cifras en la mano podemos decir que las opciones partidarias de la independencia han conseguido: 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

Las opciones contrarias: 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

Los que no saben o no contestan, se mueven en la ambigüedad: 366494, 11 escaños y son el 8,94%.

El 47,74% del voto favorable al independentismo es a mi juicio más grande que el 39,17%.

En un referéndum donde las respuestas a la pregunta serían SI o NO, el SI ganaría por un 54,93%, el NO alcanzaría el 45,06%.

Nos lo podemos mirar del derecho y del revés pero los datos son los que son nos las miramos como nos las miramos.

200.000 personas, el voto exterior, es decir, el de los catalanes residentes en el exterior han tenido obstáculos para poder ejercer el voto. Las embajadas españolas no han dado facilidades, en algunos casos han puesto obstáculos, y en algunos, directamente han negado a permitir el voto. Un caso curioso es el de la embajada española en Roma, que dio una dirección falsa a los solicitantes del voto.

Ante las dificultades (por no decir impedimentos) para ejercer el voto que tenían muchos catalanes residentes en el extranjero se pidió que el plazo para votar se alargara, la Junta Electoral Central se negó, en cambio lo alargó en el caso de los militares en misiones en el extranjero. Otro hecho sospechoso es que la Junta Electoral Central estuvo muy atenta a que no se hicieran invitaciones a votar, quiero decir, que los partidos tienen permitido pedir el voto, normal, pero no se puede promover el ejercicio del voto. La Junta Electoral Central estuvo muy atenta que nadie se moviera, pero no vio hasta el mismo día de la votación que todos los días, incluido el día de reflexión y el día de la votación, publicidad del grupúsculo ultraderechista SCC. Sólo el mismo día 27 la JEC dijo que no estaba permitida la publicidad de SCC. Es evidente que el papel de la Junta Electoral Central fue partidista a favor del unionismo.

22 de set. 2015

GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT / GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO


GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT

 

 

 

 

 

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que havia de substituir l’Estatut de 1979 (també conegut com Estatut de Sau). Aquell Estatut va aprovar-se per 120 vots a favor i 15 en contra. Els 15 diputats que van votar en contra eren els teus diputats, Mariano Rajoy. Ho recordes?

L’avantprojecte d’Estatut, seguint el tràmit que marca la llei, va ser registrat a les Corts espanyoles, un partit va fer mans i mànigues per impedir que fos registrat, era el teu partit, eres tu, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Malgrat tot l’avantprojecte va entrar a les Corts espanyoles i va iniciar-se la tramitació. Allà li van passar el ribot (paraules textuals d’Alfonso Guerra) i finalment va ser aprovat un text molt retallat, això si, amb l’oposició del PP, del teu partit, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Les Corts espanyoles encara no havien conclòs la tramitació, és a dir, no li havien acabat de passar el ribot, quan el general Mena va declarar que si l’Estatut de Catalunya sobrepassava la Constitució l’exèrcit espanyol hauria d’intervenir. I tu, Mariano Rajoy, vas dir que aquestes coses “no passen perquè si”. Lluny de condemnar l’amenaça colpista del general Mena, tu, Mariano Rajoy les vas justificar. Ho recordes?

I mentrestant vas posar tots els recursos del partit, del PP, a recórrer els carrers de les Espanyes recollint signatures contra Catalunya, signatures que després vas presentar personalment a les Corts espanyoles. Ho recordes?

Mentrestant, un correu demanant el boicot contra els productes catalans. Quan se’t va preguntar, Mariano Rajoy, vas dir a València que ho trobaves justificat, tot i que unes 24 hores més tard a Tarragona, amb els capitostos del sector de cava català te’n vas fer enrere. Ho recordes?

L’Estatut va ser votat en referèndum pel poble de Catalunya, bé, el que quedava de l’Estatut, i va ser sancionat pel Cap de l’Estat. Tu, Mariano Rajoy, vas decidir, sense encomanar-te ni a Déu ni al diable, que tu i el teu partit estàveu pel damunt del poble català, del Parlament de Catalunya, del poble espanyol, de les Corts espanyoles i del Cap de l’Estat, i vas presentar un recurs contra l’Estatut de Catalunya redactat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat per les Corts espanyoles, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pel Cap d’Estat del teu país, Ho recordes?

Els magistrats del Tribunal Constitucional van trigar 4 anys a sentenciar l’Estatut de Catalunya. Crec que dos magistrats van morir en aquest període, dos van ser recusats, alguns tenien, quan van prendre la decisió final, el mandat conclòs. La sentència, si llegim el to en què està escrita, més que una sentència, semblava una columna d’un diari típic de la (ultra)dreta espanyola. És a dir, a la sentència els magistrats deixaven anar tota la seva mala bava, impertinència i deixaven palesa la seva ideologia i animadversió vers Catalunya. Ho recordes?

Aquest mateix Tribunal Constitucional, convertit en el braç togat del teu partit, ha anul·lat unes 15 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, lleis que probablement haurien millorat la vida de molts catalans (recordar que la jurisdicció del Parlament de Catalunya no va més enllà dels límits territorials del Principat) i després havíem d’aguantar que carallots del PP sortissin dient que el Parlament de Catalunya no treballava. Ho recordes?

Qui llavors era ministre de Ministre d’Educació, Cultura i Esports d’Espanya, José Ignacio Wert, va afirmar que els seu gran propòsit (no sé si en la seva vida o només en el seu mandat) era espanyolitzar els nens catalans. Suposo que en Wert estava reconeixent que els nens catalans (i els adults catalans) no som espanyols, i qual croat embogit s’havia llançat a la conquesta i conversió d’heretges (els heretges som nosaltres). Ho recordes?

El Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya, s’ha de dir que a tot Catalunya en aquell moment ja només quedava una plaça de toros en actiu, La Monumental, i que a Barcelona ciutat ja fa temps que van ser prohibits els espectacles amb animals, especialment aquells espectacles que causen mal als animals, i vosaltres, el PP, esteu fent mans i mànigues per poder tornar a fer espectacles taurins a Catalunya. Això t’obligaria a passar pel damunt de la llei del Parlament de Catalunya i de la prohibició aprovada per l’Ajuntament de Barcelona. Però suposo que quan abans t’has passat per l’entrecuix tres cambres legislatives, als espanyols, als catalans i al teu propi rei, creus que tot és possible.

La llista seria molt llarga i feixuga, però si vols saber la raó que ha provocat que l’independentisme creixi, examina quines són les teves accions. Amb tu, Mariano Rajoy, va començar tot.

 

 

 

 

 

 

GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

 

 

 

 

 

El 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobó el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que debía sustituir el Estatuto de 1979 (también conocido como Estatuto de Sau). Ese Estatuto se aprobó por 120 votos a favor y 15 en contra. Los 15 diputados que votaron en contra eran tus diputados, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

El anteproyecto de Estatuto, siguiendo el trámite que marca la ley, fue registrado en las Cortes españolas, un partido hizo lo imposible para impedir que fuera registrado, era tu partido, eres tú, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

A pesar de todo el anteproyecto entró en las Cortes españolas y se inició la tramitación. Allí le pasaron el cepillo (palabras textuales de Alfonso Guerra) y finalmente fue aprobado un texto muy recortado, eso si, con la oposición del PP, de tu partido, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

Las Cortes españolas aún no habían concluido la tramitación, es decir, no le habían acabado de pasar el cepillo, cuando el general Mena declaró que si el Estatuto de Cataluña sobrepasaba la Constitución del ejército español debería intervenir. Y tú, Mariano Rajoy, dijiste que estas cosas "no pasan porque sí". Lejos de condenar la amenaza golpista del general Mena, tú, Mariano Rajoy la justificaste. ¿Lo recuerdas?

Y mientras pusiste todos los recursos del partido, del PP, a recorrer las calles de las Españas recogiendo firmas contra Cataluña, firmas que luego presentaste personalmente en las Cortes españolas. ¿Lo recuerdas?

Mientras tanto, un correo pidiendo el boicot contra los productos catalanes. Cuando se te preguntó, Mariano Rajoy, dijiste en Valencia que lo encontrabas justificado, aunque unas 24 horas más tarde en Tarragona, con los jerifaltes del sector de cava catalán te retractaste. ¿Lo recuerdas?

El Estatuto fue votado en referéndum por el pueblo de Cataluña, bueno, lo que quedaba del Estatuto, y fue sancionado por el Jefe del Estado. Tú, Mariano Rajoy, decidiste, sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, que tú y tu partido estabais por encima del pueblo catalán, del Parlamento de Cataluña, del pueblo español, de las Cortes españolas y del Jefe Estado, y presentaste un recurso contra el Estatuto de Cataluña redactado por el Parlamento de Cataluña, recortado y aprobado por las Cortes españolas, aprobado en referéndum por el pueblo de Cataluña y sancionado por el Jefe de Estado de tu país, ¿Lo recuerdas?

Los magistrados del Tribunal Constitucional tardaron 4 años en sentenciar el Estatuto de Cataluña. Creo que dos magistrados murieron en este periodo, dos fueron recusados, algunos tenían, cuando tomaron la decisión final, el mandato concluso. La sentencia, si leemos el tono en que está escrita, más que una sentencia, parecía una columna de un diario típico de la (ultra)derecha española. Es decir, en la sentencia los magistrados soltaban toda su mala baba, impertinencia y dejaban patente su ideología y animadversión hacia Cataluña. ¿Lo recuerdas?

Este mismo Tribunal Constitucional, convertido en el brazo togado de tu partido, ha anulado unas 15 leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña, leyes que probablemente habrían mejorado la vida de muchos catalanes (recordar que la jurisdicción del Parlamento de Cataluña no va más allá los límites territoriales del Principado) y luego teníamos que aguantar que cretinos del PP salieran diciendo que el Parlamento de Cataluña no trabajaba. ¿Lo recuerdas?

El entonces ministro de Ministro de Educación, Cultura y Deportes de España, José Ignacio Wert, afirmó que su gran propósito (no sé si en su vida o sólo en su mandato) era españolizar a los niños catalanes. Supongo que en Wert estaba reconociendo que los niños catalanes (y los adultos catalanes) no somos españoles, y cual cruzado enloquecido se había lanzado a la conquista y conversión de herejes (los herejes somos nosotros). ¿Lo recuerdas?

El Parlamento de Cataluña aprobó una iniciativa legislativa popular que prohibía las corridas de toros en Cataluña, hay que decir que en toda Cataluña en aquel momento ya sólo quedaba una plaza de toros en activo, La Monumental, y que en Barcelona ciudad ya hace tiempo que fueron prohibidos los espectáculos con animales, especialmente aquellos espectáculos que causan daño a los animales, y vosotros, el PP, estáis haciendo lo imposible para poder volver a hacer espectáculos taurinos en Cataluña. Esto te obligaría a pasar por encima de la ley del Parlamento de Cataluña y de la prohibición aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona. Pero supongo que cuando antes te has pasado por la entrepierna tres cámaras legislativas, a los españoles, a los catalanes y a tu propio rey, crees que todo es posible.

La lista sería muy larga y pesada, pero si quieres saber la razón que ha provocado que el independentismo crezca, examina cuáles son tus acciones. Contigo, Mariano Rajoy, comenzó todo.

14 de set. 2015

ELECCIONS 27S (II)


ELECCIONS 27S (II)

 

 

 

 

 

Les campanyes electorals m’avorreixen normalment, l’actual campanya electoral al Parlament de Catalunya em fa fàstic. I no estic dient que no consideri que s’hagi de fer campanya, no, el que dic és que la forma com es fan les campanyes electorals no m’agrada. El que no m’agrada, principalment, és que hi ha partits que estan en campanya permanent, fent mítings tots els cap de setmana, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Són mítings als quals assisteixen els convençuts que aplaudeixen al líder i/o candidat cada cop que aquest diu una bajanada, i com més grossa sigui la bajanada més fort aplaudeixen.

Els assessors recomanen al candidat que es mostri pròxim als ciutadans, li fan visitar mercats, tot i que la majoria dels polítics no trepitjarien un mercat ni que els hi anés la vida, fan petons a iaies, nens i peixateres, compren una dotzena d’ous, suposo que per demostrar que també mengen, que ells també són humans, tot i que mai ningú no els hagi vist menjar mai.

El que menys m’ha agradat d’aquesta campanya es veure els quatre candidats unionistes (Arrimadas,  Albiol, Iceta i Rabell) fent de Rockefeller d’un José Luís Moreno vingut de l’Altiplà castellà (Rivera, Rajoy, Sánchez Castejón i Iglesias). L’escena d’Iceta ballant mentre Sánchez Castejón l’aplaudia posant cara de “mireu el meu monet que graciós” em va sobtar i molestar. Tot i que últimament Iceta ha fet mans i mànigues per desmentir la imatge que tothom tenia d’ell d’home intel·ligent, la seva imatge ballant per divertir l’amo castellà li ha fet perdre tota la dignitat.

Al García Albiol ja el coneixem, massa. És el substitut d’Alicia Sánchez Camacho, política totalment acabada per mèrits propis, els seus numerets i les seves pixades fora de test i, molt especialment, el lamentable cas de La Camarga, van acabar amb la seva carrera política definitivament. El seu substitut, García Albiol va ser alcalde de Badalona, va perdre l’alcaldia. Rajoy ha substituït una mala política aficionada a les sortides de to per un mal polític xenòfob, racista, violent i fatxenda.

Lluís (Franco) Rabell és el candidat de CatSiQueÉsPot, la franquícia a Catalunya de Podemos. No entraré en el detall que el primer que ha fet en Rabell és amagar que el seu primer cognom és Franco. Rabell actua com una titella de Pablo Iglesias, com una titella sense idees pròpies. Iglesias, un home que de les aules de la Complutense ha passat als platós de les televisions espanyoles, un producte mediàtic, con en Rivera, personatge sorgit del rusc de les NNGG del PP, i convertit en líder mediàtic i polític per obra i gràcia dels platós televisius. Ambdós personatges tenen molt en comú, són creacions mediàtiques, són demagogs, són finançats d’una manera que ja voldrien partits tradicionals, sense que ningú es pregunti d’on surten els diners, si algú planteja la pregunta rep hòsties per totes bandes. Tots dos tenen en comú, també la seva omnipresència mediàtica, especialment l’Albert Rivera, que rar és el dia que no apareix a diversos programes. La candidata Arrimadas pateix com els altres quatre candidats la presència del seu líder suprem. Rabell, Iceta i Arrimadas parlen poc, la campanya se la fa el seu líder suprem vingut des de l’Altiplà. Albiol, tot i la presència permanent de Rajoy al seu costat, si que parla, per dir bajanades i actuar com el hooligan que és.

Finalment, vull parlar d’Iglesias. Puc entendre que en campanya es fan i es diuen estupideses però tot té un límit. Pablo, si vens a Catalunya almenys informa’t sobre Catalunya, i així no diràs rucades, que, per cert, ja han dit abans altres polítics compatriotes teus. El mercat del lerrouxisme ja està cobert pels Ciudadanos del Rivera. Si, a Catalunya van arribar milers de persones durant els anys 50 i 60, moltes d’aquestes persones tenen cognoms acabats en Z, però la immensa majoria d’aquestes persones van haver de marxar de la seva terra fugint de la gana, principalment de la gana, tot i que no va ser l’única causa, i van decidir venir a Catalunya. S’ha de dir que el Règim franquista també va voler incitar aquesta migració. El propòsit declarat pel Règim era que aquells espanyols acabarien amb el “problema catalán”. I van fracassar, aquells immigrants andalusos, murcians, extremenys, etc. us ho han dit que ells van venir a Catalunya, si, però que havien decidit integrar-se. La immensa majoria d’aquells immigrants van integrar-se, els seus fills i nets són catalans.

Vas dir, Pablo Iglesias, que volies “dar sexo y latigazos” a Mas. Aclarim un punt, el sexe es fa, es practica, no es dóna. Y fuetejar un President de la Generalitat seria un delicte contra l’autoritat. També has dit, Pablo, que els independentistes estan tots a Pedralbes, i que tu volien mobilitzar la “Catalunya veritable” que segons tu és l’extraradi. Pablo, precisament a Pedralbes és on probablement menys independentistes hi hagi. Permet-me que t’expliqui una cosa. L’origen del meu primer cognom està a França, és un cognom que va arribar a Catalunya durant l’Edat Mitja, probablement en l’època que a Catalunya hi van arribar milers de gascons. Si, Pablo, com pots veure Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. S’ha de dir que en un primer moment hi va haver rebuig, sempre passa arreu amb els que arriben de fora, però actualment podem veure en molts cognoms catalans l’arrel gascona, també la jueva, la petjada dels orígens de molta de la gent que viu a Catalunya. Jo, malgrat aquest origen del meu cognom no em sento gens lligat a França. Per part del pare, la meva família és de Les Corts, que fins fa un segle i escaig era un municipi separat de Barcelona. Per part de la mare les arrels són andaluses. Vaig néixer a Les Corts, em vaig criar a Pedralbes i visc a l’Eixample. Per a tu, és el que t’han explicat, Pedralbes és un barri de pijos, i t’han mentit, a Pedralbes també hi ha gent de classe treballadora. De petit vivia a la casa dels avis, una casa ja desapareguda, no era cap mansió ni cap casa de luxe, era, simplement una casa.

Els quatre partits unionistes farien millor agafant els seus líders suprems vinguts des de l’Altiplà, ficar-los al “borreguero” i enviar-los cap a Madrid. I que la campanya electoral es limitin a fer-la els candidats. Els votants, tot i que jo no votaré partits unionistes, no crec que ens mereixem veure l’Iceta fent de mico Amedio saltant per divertir Pedro Sánchez Castejón.

Crec que s’haurien d’eliminar els mítings de campanya, substituint-los per debats entre tots 6 candidats. Els mítings són una estafa majúscula, un candidat es dirigeix als convençuts del seu propi partit que aplaudeixen les ocurrències gracioses del candidat.

6 de set. 2015


CORRUPCIONS, DEPENDÈNCIA I INDEPENDÈNCIA

 

 

 

 

 

El nostre món no és ideal, per sort, i les persones poden caure fàcilment en el mal de la corrupció, es podria dir parafrasejant Orwell que “totes les persones són presumptament corruptibles però algunes persones són certament corruptes”. I ara anem per feina. I Catalunya no ha estat, no és, i no serà mai perfecta, però faria bé el nacionalisme espanyol en no anar donant lliçons d’honestedat perquè l’honestedat no ha estat i no és part de la seva mentalitat, espero que algun dia ho sigui, però tinc els meus dubtes.

Fa uns dies un de NNGG del PP de Madrid deia que Catalunya és la comunitat autònoma més corrupta d’Espanya i CDC el partit más corrupto. Ser del PP de Madrid i fer aquestes afirmacions és no tenir vergonya.

Les dades són les següents:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP és el partit més corrupte d’Espanya, la corrupció del PP suposa el 50% de la de tot l’Estat, el 30% dels casos de corrupció corresponen al PSOE, CDC (en realitat les xifres corresponen a CiU, és a dir, CDC i UDC) representa el 5% dels casos de corrupció a tot l’Estat.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, d’on és aquest noi de NNGG, és la setena comunitat autònoma on més casos de corrupció hi ha hagut, de les 7 primeres CCAA amb més casos de corrupció 5 estaven governades pel PP. Catalunya és la cinquena comunitat autònoma menys corrupta.

Com podeu veure les dades les publica El Mundo, un diari que no destaca precisament ni pel seu amor per Catalunya (i menys pel catalanisme) i si per ser profundament espanyolista (no hi ha cap mal en ser espanyolista si s’és respectuós amb altres opcions ideològiques, cosa que El Mundo mai ha estat).

Diuen els unionistes que CDC ha impulsat la independència per amagar els seus casos de corrupció (5% del total de tot l’Estat). La teoria falla quan hi ha gent que vota ERC i la CUP, partits independentistes. D’acord, CDC i ERC són el nucli dur de Junts pel SI. Però l’argument se’ls podria girar en contra als unionistes perquè PP (50% dels casos de corrupció de tot l’Estat), PSOE (30%)... per cert, UDC que s’ha passat al bàndol unionista també té casos de corrupció, i C’s no són precisament exemplars.

Podríem resumir-ho de la següent manera: Si segons els casos de corrupció de CDC (5%) són un motiu per deixar de ser independentista, els casos de corrupció del bàndol unionista (més del 80%) són el millor argument per independitzar-nos.

La corrupció no és només l’econòmica, que és de la que fins ara he estat parlant, també hi ha una corrupció del propi Estat. El PP, partit que governa amb majoria absoluta ha confós tenir majoria absoluta amb tenir poder absolut. Ja sabem que el poder corromp, en aquest cas el poder absolut tal i com ha estat emprat pel PP confirma que el poder absolut corromp absolutament.

En les anteriors eleccions els mitjans afins al Règim del PP van publicar informes sobre el President Mas, informes fabricats per la UDEF, depenent del Ministeri de l’Interior, informes dels quals, passades les eleccions, ningú se’n va voler fer responsable. Després la UDEF va fabricar informes falsos sobre l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, informes que després es van demostrar falsos, i molt barroers.

El Règim ha enviat la Guàrdia Civil a registrar la seu de CDC. Van enviar 17 guàrdies civils a registrar un despatx de 6 m2, el Circ du Soleil vol contractar aquests 17 guàrdies civils per fer un número de contorsionisme.

Per si tot això falla, fabricar informes falsos i filtrar-los als mitjans afins, dels quals ningú no se’n fa responsable ni es demana disculpes, el Règim Rajoyista fa una llei d’urgència que li permetria inhabilitar Mas. Fer lleis a mida no és cosa nova en el PP. L’any 2002 van fer una llei de partits que els va permetre il·legalitzar l’esquerra abertzale, i de pas, tancar el diari Egunkaria, i empresonada la direcció. Cal dir que l’Estat espanyol va ser condemnat.

Tampoc no és la primera vegada que l’Estat espanyol resulta condemnat per haver comés una arbitrarietat. Va ser condemnat per haver torturat els independentistes detinguts el 1992.

 

Jo vull independitzar-me d’aquest Estat corrupte, autoritari, que empresona i tortura la gent per les seves idees, que fa lleis a mida per convertir en legal el que ells saben que és il·legal, i en il·legal el que és legal, que fabrica informes falsos per enfonsar oponents polítics, vull independitzar-me d’aquest Estat espanyol on qui era president del govern va ordenar assassinar persones i enterrar-les en cal viva té la poca vergonya de titllar-nos de nazis a qui només volem votar.

 

 

 

 

 

 

 

 

CORRUPCIONES, DEPENDENCIA E INDEPENDENCIA

 

 

 

 

 

Nuestro mundo no es ideal, por suerte, y las personas pueden caer fácilmente en el mal de la corrupción, se podría decir parafraseando a Orwell que "todas las personas son presuntamente corruptibles pero algunas personas son ciertamente corruptas". Y ahora vamos al grano. Y Cataluña no ha sido, no es, y nunca será perfecta, pero haría bien el nacionalismo español en no ir dando lecciones de honestidad porque la honestidad no ha sido y no es parte de su mentalidad, espero que algún día lo sea, pero tengo mis dudas.

Hace unos días uno de NNGG del PP de Madrid decía que Cataluña es la comunidad autónoma más corrupta de España y CDC el partido más corrupto. Ser del PP de Madrid y hacer estas afirmaciones es no tener vergüenza.

Los datos son los siguientes:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP es el partido más corrupto de España, la corrupción del PP supone el 50% de la de todo el Estado, el 30% de los casos de corrupción corresponden al PSOE, CDC (en realidad las cifras corresponden a CiU, es decir, CDC y UDC) representa el 5% de los casos de corrupción en todo el Estado.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, de donde es este chico de NNGG, es la séptima comunidad autónoma donde más casos de corrupción ha habido, de las 7 primeras CCAA con más casos de corrupción 5 estaban gobernadas por el PP. Cataluña es la quinta comunidad autónoma menos corrupta.

Como puede ver los datos los publica El Mundo, un diario que no destaca precisamente ni por su amor por Cataluña (y menos por el catalanismo) y si por ser profundamente españolista (no hay nada de malo en ser españolista si se es respetuoso con otros opciones ideológicas, lo que El Mundo nunca ha sido).

Dicen los unionistas que CDC ha impulsado la independencia para ocultar sus casos de corrupción (5% del total de todo el Estado). La teoría falla cuando hay gente que vota ERC y la CUP, partidos independentistas. De acuerdo, CDC y ERC son el núcleo duro de Juntos por el SI. Pero el argumento se podría volver en contra a los unionistas para PP (50% de los casos de corrupción de todo el Estado), PSOE (30%) ... por cierto, UDC que se ha pasado al bando unionista también tiene casos de corrupción, y C 's no son precisamente ejemplares.

Podríamos resumirlo de la siguiente manera: Si según los casos de corrupción de CDC (5%) son un motivo para dejar de ser independentista, los casos de corrupción del bando unionista (más del 80%) son el mejor argumento para independizarse.

La corrupción no es sólo la económica, que es de la que hasta ahora he estado hablando, también hay una corrupción del propio Estado. El PP, partido que gobierna con mayoría absoluta ha confundido tener mayoría absoluta con tener poder absoluto. Ya sabemos que el poder corrompe, en este caso el poder absoluto tal como ha sido empleado por el PP confirma que el poder absoluto corrompe absolutamente.

En las anteriores elecciones los medios afines al Régimen del PP publicaron informes sobre el Presidente Mas, informes fabricados por la UDEF, dependiente del Ministerio del Interior, informes de los que, pasadas las elecciones, nadie se quiso hacer responsable. Luego la UDEF fabricó informes falsos sobre el alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, informes que luego se demostraron falsos, y muy torpes.

El Régimen ha enviado la Guardia Civil a registrar la sede de CDC. Enviaron 17 guardias civiles registrar un despacho de 6 m2, el Circo du Soleil quiere contratar estos 17 guardias civiles para hacer un número de contorsionismo.

Por si todo esto falla, fabricar informes falsos y filtrarlos a los medios afines, de los que nadie se hace responsable ni se pide disculpas, el Régimen Rajoyista hace una ley de urgencia que le permitiría desactivar a Mas. Hacer leyes a medida no es algo nuevo en el PP. En 2002 hicieron una ley de partidos que les permitió ilegalizar la izquierda abertzale, y de paso, cerrar el diario Egunkaria, y encarcelar la dirección. Hay que decir que el Estado español fue condenado.

Tampoco es la primera vez que España resulta condenado por haber cometido una arbitrariedad. Fue condenado por haber torturado a los independentistas detenidos en 1992.

 

Yo quiero independizarme de este Estado corrupto, autoritario, que encarcela y tortura a la gente por sus ideas, que hace leyes a medida para convertir en legal lo que ellos saben que es ilegal, y en ilegal lo que es legal, que fabrica informes falsos para hundir oponentes políticos, quiero independizarme de este Estado español donde quien era presidente del gobierno ordenó asesinar personas y enterrarlas en cal viva tiene la poca vergüenza de llamar hacernos de nazis a quien sólo queremos votar.

ELECCIONS DEL 27-S


ELECCIONS DEL 27-S

 

 

 

 

 

El 27 de setembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya, l’l1 de setembre és la Diada, cada 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, i si vam unir el nord i el sud de Catalunya, si vam omplir la V (Diagonal – Gran Via de les Corts Catalanes), aquest any omplirem l’Avinguda Meridiana. També és el dia que comença la campanya electoral.

 

I com hem arribat a aquesta situació? Un 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que substituïa l’anterior. Va ser enviat a les Corts espanyoles per a la seva negociació. Les Corts espanyoles li van passar el ribot (paraules literals de l’inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El text resultant un cop aprovat va ser votat pels ciutadans de Catalunya i sancionat pel Cap de l’Estat. Mentrestant un generalot espanyol va fer un discurs invocant l’article vuitè de la Constitució si s’aprovava l’Estatut. En Rajoy (PP) va iniciar una campanya de recollida de signatures contra Catalunya i des del PP va llançar-se la campanya de boicot contra els productes catalans. El PP sense encomanar-se ni a Déu ni al diable va decidir que ells estaven pel damunt de tot i de tothom, van presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenia alguns membres amb el mandat acabat, que no van ser substituïts i algun membre va traspassar. Quatre anys van trigar els magistrats del TC a dictar sentència, entre viatges a Santo Domingo i anar a mirar curses de braus els va costar una mica trobar una estona per fer la feina que el PP i també algunes CCAA els havien encomanat. La sentència va ser escrita en un to que la podria haver signat Millán Astray o Queipo de Llano en ple estat d’ebrietat sense problemes.

 

Ni PSOE ni PP, tampoc els altres partits espanyolistes, entenen encara quina és la raó que l’independentisme hagi crescut, tampoc entenen que ens molestem quan ens diuen el nom del porc dia si i dia també. I això que ells han treballat per convèncer-nos que ens independitzem fins i tot més que els partits defensors de la independència. Intenten buscar arguments absolutament absurds. La culpa la té l’escola i l’immersió lingüística, que no explicaria com gent que fa molts anys que va deixar l’escola, que ja tenen una edat, s’hagin tornat independentistes. La culpa es TV3, quan el 80% dels mitjans que es veuen a Catalunya emeten des de Madrid i, si ens atenem a les tertúlies i informatius, són obertament espanyolistes i, catalanòfobs sense complexos. La realitat és que si vols tenir raons per desitjar la independència posa una televisió espanyola o escolta els polítics espanyols parlant sobre Catalunya, tindràs unes sobtades ganes de sortir al balcó del Palau de la Generalitat i proclamar la independència tu mateix.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELECCIONES DEL 27-S

 

 

 

 

 

El 27 de septiembre se celebrarán las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 1 de septiembre es la Diada, cada 11 de septiembre es el Diada Nacional de Cataluña, y si unimos el norte y el sur de Cataluña, si llenamos la V (Diagonal - Gran Vía de las Cortes Catalanas), este año llenaremos la Avenida Meridiana. También es el día que comienza la campaña electoral.

 

¿Y como hemos llegado a esta situación? Un 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobaba el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que sustituía al anterior. Fue enviado a las Cortes españolas para su negociación. Las Cortes españolas le pasaron el cepillo (palabras literales del inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El texto resultante una vez aprobado fue votado por los ciudadanos de Cataluña y sancionado por el Jefe del Estado. Mientras un generalote español hizo un discurso invocando el artículo octavo de la Constitución si se aprobaba el Estatuto. Rajoy (PP) inició una campaña de recogida de firmas contra Cataluña y desde el PP se lanzó la campaña de boicot contra los productos catalanes. El PP sin encomendarse ni a Dios ni al diablo decidió que ellos estaban por encima de todo y de todos, presentaron un recurso ante el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenía algunos miembros con el mandato acabado, que no fueron sustituidos y algún miembro traspasó (falleció). Cuatro años tardaron los magistrados del TC a dictar sentencia, entre viajes a Santo Domingo e ir a mirar corridas de toros les costó un poco encontrar un rato para hacer el trabajo que el PP y también algunas CCAA les habían encomendado. La sentencia fue escrita en un tono que la podría haber firmado Millán Astray o Queipo de Llano en pleno estado de ebriedad sin problemas.

 
Ni PSOE ni PP, tampoco los otros partidos españolistas, entienden todavía cuál es la razón de que el independentismo haya crecido, tampoco entienden que nos molestamos cuando nos calumnian día sí y día también. Y eso que ellos han trabajado para convencernos de que nos independizamos incluso más que los partidos defensores de la independencia. Intentan buscar argumentos absolutamente absurdos. La culpa la tiene la escuela y la inmersión lingüística, que no contaría como gente que hace muchos años que dejó la escuela, que ya tienen una edad, se hayan vuelto independentistas. La culpa es de TV3, cuando el 80% de los medios que se ven en Cataluña emiten desde Madrid y, si nos atenemos a las tertulias e informativos, son abiertamente españolistas y, catalanófobos sin complejos. La realidad es que si quieres tener razones para desear la independencia pon una televisión española o escucha los políticos españoles hablando sobre Cataluña, tendrás unas repentinas ganas de salir al balcón del Palau de la Generalitat y proclamar la independencia tu mismo.