29 de maig 2013

Tertsch i l’afusellament del President Companys

Tertsch i l’afusellament del President Companys


 

Herman Tertsch, (Periodista i columnista d'ABC. També a Telemadrid. Vaig ser corresponsal, redactor en cap, subdirector i cap d'opinió ElPaís (in better times). I moltes més coses), segons s’autodefineix ell mateix en el seu perfil de Twitter, ha piulat: “ERC es querellarà per l’afusellament de Companys. De les execucions de Franco que hauria aplaudit tota democràcia”.

 

Davant les crítiques Tertsch s’ha volgut defensar adduint que “totes les democràcies de l'època condemnaven la traïció amb pena de mort. I no solien commutar-la. Avui molts tenen sort que ja no es faci. Als que es queixen de l'afusellament de Companys, els suggereixo protestin a França per l’execució de Laval. Els miraran com a marcians”.

 

Anem a pams, Pierre Laval va col·laborar amb els nazis, acabada la SGM va ser condemnat i afusellat per traïció i col·laboracionisme. Un altre exemple és Vidqun Quisling, Cap del Govern noruec durant l’ocupació nazi, acabada la SGM els noruecs el van jutjar, condemnar a mort i executar per alta traïció.

 

A Companys, però, el van assassinar els militars feixistes espanyols que havien arribat al poder mitjançant un acte de sedició militar i colpisme que va deriva en tres anys de guerra civil i una llarga dictadura. És a dir, Tertsch ha escollit un mal exemple, ja que Laval va ser executat després d’haver traït França, i a Companys el van assassinar els militars espanyols que van ser els que havien traït Espanya aixecant-se en armes contra el govern legítim i legalment constituït. I un altre error de Tertsch, a Companys el va assassinar una dictadura feixista, a diferència de Laval i Quisling.

 

Tertsch s’ha equivocat a l’hora d’escollir els arguments per justificar un comentari molt poc afortunat. El règim franquista responsable de l’afusellament de Companys en aquell moment tenia dos aliats, el règim nazi alemany i el règim feixista italià, cap dels dos era precisament una democràcia, com tampoc ho era el règim franquista. Però vés a saber quina idea de democràcia té Tertsch. Veient el que defensa i els precedents familiars el concepte de democràcia de Tertsch és una mica peculiar.

 

A Espanya si que se la deuen mirar des de molts països i deuen al·lucinar veient que des dels principals mitjans de comunicació i des d’alguns partits polítics se’n fa apologia dels règims feixistes i es banalitzen vomitiva ment els crims dels règims nazi, feixista i franquista. També deuen al·lucinar veient que mentre en altres països la ultradreta és una opció més o menys marginal a Espanya la ultradreta està al país que governa l’Estat.

 

 

 

 

Tertsch y el fusilamiento del presidente Companys

 

 
 
Herman Tertsch, (Periodista y columnista de ABC. También en Telemadrid. Fui corresponsal, redactor jefe, subdirector y jefe de opinión ElPaís (in better times). Y muchas más cosas), según se autodefine él mismo en el su perfil de Twitter, ha piar: "ERC se querellará por el fusilamiento de Companys. De las ejecuciones de Franco que habría aplaudido toda democracia ".

 

Ante las críticas Tertsch ha querido defender aduciendo que "todas las democracias de la época condenaban la traición con pena de muerte. Y no solían conmutar la misma. Hoy muchos tienen suerte que ya no se haga. A los que se quejan del fusilamiento de Companys, les sugiero protesten en Francia por la ejecución de Laval. Los mirarán como marcianos ".

 

Vamos por partes, Pierre Laval colaboró ​​con los nazis, terminada la SGM fue condenado y fusilado por traición y colaboracionismo. Otro ejemplo es Vidqun Quisling, Jefe del Gobierno noruego durante la ocupación nazi, terminada la SGM los noruegos lo juzgaron, condenaron a muerte y ejecutar por alta traición.

 

A Compañeros, pero, lo asesinaron los militares fascistas que habían llegado al poder mediante un acto de sedición militar y golpismo que deriva en tres años de guerra civil y una larga dictadura. Es decir, Tertsch ha escogido un mal ejemplo, ya que Laval fue ejecutado después de haber traicionado Francia, y Compañeros lo asesinaron los militares españoles que fueron los que habían traicionado España levantándose en armas contra el gobierno legítimo y legalmente constituido. Y otro error de Tertsch, a Companys lo asesinó una dictadura fascista, a diferencia de Laval y Quisling.

 

Tertsch ha equivocado a la hora de escoger los argumentos para justificar un comentario muy poco afortunado. El régimen franquista responsable del fusilamiento de Companys en ese momento tenía dos aliados, el régimen nazi alemán y el régimen fascista italiano, ninguno de los dos era precisamente una democracia, como tampoco lo era el régimen franquista. Pero vete a saber qué idea de democracia tiene Tertsch. Viendo lo que defiende y los precedentes familiares el concepto de democracia de Tertsch es un poco peculiar.

 

En España sí que se la deben mirar desde muchos países y deben alucinar viendo que desde los principales medios de comunicación y desde algunos partidos políticos se hace apología de los regímenes fascistas y se banalizan vomitivamente los crímenes de los regímenes nazi, fascista y franquista. También deben alucinar viendo que mientras en otros países la ultraderecha es una opción más o menos marginal en España la ultraderecha está en el país que gobierna el Estado.

I Llanos de Luna va denunciar el municipi equivocat

I Llanos de Luna va denunciar el municipi equivocat


 

En un article anterior titulat “Llanos de Luna i la División Azul” vaig escriure “Llanos de Luna ha interposat un recurs contra la declaració de municipi lliure i sobirà aprovada per Caldes de Montbui. Bé, així és com Llanos de Luna treballa pels ajuntaments de Catalunya. Em pregunto si anar al Club de Tenis a fer apologia del pijerio és una de les formes com Llanos de Luna treballa pels ajuntaments de Catalunya”.

Sovint he criticat el zel espanyolitzador amb el que persegueix i denuncia ajuntaments, i aquest zel malaltís ha acabat passant-li factura. He dit abans que Llanos de Luna havia denunciat Caldes de Montbui per haver-se declarat municipi lliure i sobirà, però, ai, sembla que la virreina va equivocar-se a l’hora de posar el nom de Caldes de Montbui al contenciós administratiu per haver-se declarat municipi lliure i sobirà, en realitat el contenciós administratiu era per a Celrà. Anteriorment ja havia denunciat via contenciós administratiu l’Ajuntament de Castellterçol, però el municipi que s’havia declarat territori català lliure havia estat Santa Maria de Palautordera.

Res de nou, aquesta funcionària espanyola demostra un desconeixement total i absolut del país al que ha estat destinada pels seus superiors.

 

 

 

 

 

Y Llanos de Luna denunció el municipio equivocado
 

 

En un artículo anterior titulado "Llanos de Luna y la División Azul" escribí "Llanos de Luna ha interpuesto un recurso contra la declaración de municipio libre y soberano aprobada por Caldes de Montbui. Bueno, así es como Llanos de Luna trabaja por los ayuntamientos de Catalunya. Me pregunto si ir al Club de Tenis a hacer apología del pijerio es una de las formas como Llanos de Luna trabaja por los ayuntamientos de Catalunya".

A menudo he criticado el celo españolizador con el que persigue y denuncia ayuntamientos, y ese celo enfermizo ha acabado pasándole factura. He dicho antes que Llanos de Luna había denunciado Caldes de Montbui por haberse declarado municipio libre y soberano, pero, ay, parece que la virreina se equivocó a la hora de poner el nombre de Caldes de Montbui al contencioso administrativo para haberse declarado municipio libre y soberano, en realidad el contencioso administrativo era para Celrà. Anteriormente ya había denunciado vía contencioso administrativo del Ayuntamiento de Castellterçol, pero el municipio que se había declarado territorio catalán libre había sido Santa Maria de Palautordera.

Nada nuevo, esta funcionaria española demuestra un desconocimiento total y absoluto del país al que ha sido destinada por sus superiores.

Llanos de Luna i la División Azul

Llanos de Luna i la División Azul


 

L’11 de maig la delegada del govern espanyol a Catalunya, María Luísa Llanos de Luna, va homenatjar la División Azul en un acte celebrat a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. En principi aquest acte estava pensat per celebrar la creació de la Guàrdia Civil, però va ser l’acte d’homenatge als veterans de la Guàrdia Civil el que va tenir transcendència.

Coneguda és la fixació de Llanos de Luna amb quina bandera penja dels pals dels balcons dels ajuntaments catalans, una fixació malaltissa i molesta de la virreina imperial, que ja ha estat motiu per ser declarada persona non grata per alguns municipis catalans, i per a què el Parlament demani la seva substitució. La senyora Llanos de Luna tampoc va estar gaire encertada quan va declarar mentre visitava el Club de Tenis “és important que hi hagi gent ‘pija’ i rica, ja que són ells els que després gasten i consumeixen”.

El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats ha tornat a demanar al ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz (PP) que cessi Llanos de Luna per haver homenatjat la División Azul. El ministre es remet a una nota de la Guàrdia Civil que diu que l’acte es va celebrar en un “ambient de reconciliació històrica”. Jordi Xuclà i Costa (CiU) ha criticat que s’entregui un guardó a “una persona vestida amb l’uniforme de l’exèrcit nazi” i demana al govern del PP que demani “perdó i destitueixi a la delegada del govern”. El ministre Fernández Díaz argumenta que totes les associacions i germandats que van assistir a l’homenatge estan “legal i degudament inscrites als organismes estatals o autonòmics corresponents”. En un país on una de les fundacions privades que més diners rep de l’Estat és la Fundació Francisco Franco on s’autoritza una manifestació feixista i nazi el mateix dia que se celebra a la mateixa ciutat un partit d’alt risc quan aquests feixistes han anunciat que aniran a caçar bascos i catalans mentre des d’alguns dirigents del mateix partit es demana suspendre el partit per evitar aldarulls, qualsevol disbarat és possible, i el pitjor és que aquests disbarats els perpetren membres del govern espanyol i el partit que li dóna suport, a més de funcionaris del partit del règim d’alt nivell.

No hi veig reconciliació en homenatjar soldats vestits amb l’uniforme nazi, un veritable intent per reconciliar els dos bàndols seria que el govern espanyol, especialment ara que està en mans del franquista Partit Popular, demanés disculpes a les víctimes i les famílies de les víctimes de la dictadura franquista.

 I el diputat Pere Calbó del PP denuncia que hi ha una “campanya orquestrada” per desprestigiar Llanos de Luna en què "hi participa el Govern i tots vostès" assenyalant a tots els grups parlamentaris que no són el PP. Calbó diu que “ja està bé d'utilitzar la Delegada del Govern en una campanya orquestrada pel Govern i la resta de grups parlamentaris com element de desgast al Govern d'Espanya. Ja està bé, denunciem aquesta campanya 'de acoso y derribo[...]. Dir que la Delegada del Govern no ajuda els ajuntaments de Catalunya és desconèixer la seva tasca[...].Des d'aquí volem denunciar aquesta campanya de desprestigi del Govern d'Espanya que consisteix a intentar trinxar políticament la Delegada del Govern  i diem prou”. Per “ajudar els ajuntament de Catalunya” es refereix a denunciar-los per no penjar l’estanquera? Ajuda els ajuntaments de Catalunya que la delegació del govern espanyol es gasti 900000 euros només en el servei de neteja? Ajuda els ajuntament de Catalunya que la senyora Llanos de Luna es passegi pel Club de Tenis fent un cant al “‘pijerío’” quan hi ha 6,2 milions d’aturats. Comparteixo l’opinió de Marc Sanglas (ERC) quan li ha respost a Calbó que “no hi ha cap campanya, ella soleta l'organitza i crea consciència de país. Tots els partits de l'arc parlamentari ja li han demanat la dimissió i això és el que reiterem: demanem al Govern d'Espanya que cessi la Delegada del Govern”.

Llanos de Luna ha interposat un recurs contra la declaració de municipi lliure i sobirà aprovada per Caldes de Montbui. Bé, així és com Llanos de Luna treballa pels ajuntaments de Catalunya. Em pregunto si anar al Club de Tenis a fer apologia del pijerio és una de les formes com Llanos de Luna treballa pels ajuntaments de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llanos de Luna y la División Azul
 

 

El 11 de mayo la delegada del gobierno español en Catalunya, María Luísa Llanos de Luna, homenajeó la División Azul en un acto celebrado en el cuartel de la Guardia Civil de Sant Andreu de la Barca. En principio este acto estaba pensado para celebrar la creación de la Guardia Civil, pero fue el acto de homenaje a los veteranos de la Guardia Civil el que tuvo trascendencia.

Conocida es la fijación de Llanos de Luna con qué bandera cuelga de los postes de los balcones de los ayuntamientos catalanes, una fijación enfermiza y molesta de la virreina imperial, que ya ha sido motivo para ser declarada persona non grata por algunos municipios catalanes, y para qué el Parlamento pida su sustitución. La señora Llanos de Luna tampoco estuvo muy acertada cuando declaró mientras visitaba el Club de Tenis "es importante que haya gente pija y rica, ya que son ellos los que después gastan y consumen".

El grupo parlamentario de CiU en el Congreso ha vuelto a pedir al ministro del Interior español Jorge Fernández Díaz (PP) que cese Llanos de Luna por haber homenajeado a la División Azul. El ministro se remite a una nota de la Guardia Civil que dice que el acto se celebró en un "ambiente de reconciliación histórica". Jordi Xuclà y Costa (CIU) ha criticado que se entregue un galardón a "una persona vestida con el uniforme del ejército nazi" y pide al gobierno del PP que pida "perdón y destituya a la delegada del gobierno". El ministro Fernández Díaz argumenta que todas las asociaciones y hermandades que asistieron al homenaje están "legal y debidamente inscritas en los organismos estatales o autonómicos correspondientes". En un país donde una de las fundaciones privadas que más dinero recibe del Estado es la Fundación Francisco Franco donde se autoriza una manifestación fascista y nazi el mismo día que se celebra en la misma ciudad un partido de alto riesgo cuando estos fascistas han anunciado que irán a cazar vascos y catalanes mientras desde algunos dirigentes del mismo partido se pide suspender el partido para evitar disturbios, cualquier disparate es posible, y lo peor es que estos disparates los perpetran miembros del gobierno español y el partido que le apoya, además de funcionarios del partido del régimen de alto nivel.

No veo reconciliación en homenajear soldados vestidos con el uniforme nazi, un verdadero intento por reconciliar los dos bandos sería que el gobierno español, especialmente ahora que está en manos del franquista Partido Popular, pidiera disculpas a las víctimas y las familias de las víctimas de la dictadura franquista.

 Y el diputado Pere Calbó del PP denuncia que hay una "campaña orquestada" para desprestigiar Llanos de Luna en el que "participa el Gobierno y todos ustedes" señalando a todos los grupos parlamentarios que no son el PP. Calbó dice que "ya está bien de utilizar la Delegada del Gobierno en una campaña orquestada por el Gobierno y el resto de grupos parlamentarios como elemento de desgaste al Gobierno de España. Ya está bien, denunciamos esta campaña 'de acoso y derribo [...]. Decir que la Delegada del Gobierno no ayuda a los ayuntamientos de Catalunya es desconocer su tarea [...]. Desde aquí queremos denunciar esta campaña de desprestigio del Gobierno de España que consiste en intentar triturar políticamente la Delegada del Gobierno y decimos basta". Por "ayudar a los ayuntamiento de Catalunya". ¿Se refiere a denunciarlos por no colgar la estanquera? ¿Ayuda a los ayuntamientos de Catalunya que la delegación del gobierno español se gaste 900.000 euros sólo en el servicio de limpieza? ¿Ayuda a los ayuntamiento de Catalunya que la señora Llanos de Luna se pasee por el Club de Tenis haciendo un canto al "'pijerío" cuando hay 6,2 millones de parados. Comparto la opinión de Marc Sanglas (ERC) cuando le ha respondido a Calbó que "no hay ninguna campaña, ella solita lo organiza y crea conciencia de país. Todos los partidos del arco parlamentario ya le han pedido la dimisión y eso es lo que reiteramos: pedimos al Gobierno de España que cese la Delegada del Gobierno".

Llanos de Luna ha interpuesto un recurso contra la declaración de municipio libre y soberano aprobada por Caldes de Montbui. Bueno, así es como Llanos de Luna trabaja por los ayuntamientos de Catalunya. Me pregunto si ir al Club de Tenis a hacer apología del pijerio es una de las formas como Llanos de Luna trabaja por los ayuntamientos de Catalunya.

24 de maig 2013

La Gihad carpetovetònica

La Gihad carpetovetònica

 

 

 

Si al Madrid solen invocar l’esperit de Juanito, i se’ls apareix el fantasma de Mourinho, a Espanya el govern del Partit Popular ha decidit invocar l’esperit d’en Paquito i de la mà de Sa Eminència el cardenal Rouco Varela han declarat la guerra santa contra l’infidel.

 

El ministre d’Adoctrinament i espanyolització José Ignacio Wert ha aprovat amb la seva Llei Orgànica para la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) amb la que pretén adoctrinar els estudiants per fer-los més afectes al règim, i en especial “espanyolitzar” els nens catalans. La LOMQE recupera l’assignatura de religió, posant-la al mateix nivell que, per exemple, les matemàtiques.

 

Els bisbes espanyols en general i el cardenal Rouco no caben dins les seves sotanes de goig, en un document la Conferència Episcopal Espanyola indiquen com ha de ser impartida l’assignatura de religió, diuen que aquesta “no pot reduir-se a un mer tractat de religió o de creences de la religió, com desitgen alguns – penitentiagite peccatores -, ha de conservar la seva autèntica dimensió evangelitzadora de transmissió i de testimoni de fe”. Aquests es pensen que vivim en el segle XV, parlen d’evangelitzar. Evangelitzar

 

Segons el diccionari de la RAE, evangelitzar és “predicar la fe de Jesucrist o les virtuts cristianes”. Segons el diccionari català és la “difusió de l’evangeli en els pobles on no és conegut”. És a dir, convertir al cristianisme el que no ho són i fer proselitisme religiós. La LOMQE busca espanyolitzar i cristianitzar.

 

La mateixa Església catòlica espanyola criticava l’assignatura d’Educació per la Ciutadania aprovada per l’anterior govern amb l’argument que aquella llei imposava una formació moral al marge dels pares i els centres educatius.

 

Veiem que l’Església espanyola que va beneir el franquisme, i que va ser un dels seus pilars, el paper de l’Església en l’ensenyament durant el franquisme va ser fonamental per l’adoctrinament ideològic i religiós durant 40 anys, i el govern del PP, un partit polític hereu ideològic del franquisme, legislen per tornar a posar a punt una versió nova de la formació de l’esperit nacional franquista a la que anomenen LOMQE.

 

Mentre el ministre d’adoctrinament Wert parla d’”espanyolitzar” nens catalans, Sa Eminència el cardenal Rouco parla d’”evangelitzar”, els dos verbs, però, volen dir el mateix, adoctrinament.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Yihad carpetovetónica

 

 

 

Si el Madrid suelen invocar el espíritu de Juanito, y se les aparece el fantasma de Mourinho, en España el gobierno del Partido Popular ha decidido invocar el espíritu de Paquito y de la mano de Su Eminencia el cardenal Rouco Varela han declarado la guerra santa contra el infiel.

 

El ministro de Adoctrinamiento y españolización Wert ha aprobado con su Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMQE) con la que pretende adoctrinar a los estudiantes para hacerlos más afectos al régimen, y en especial "españolizar" los niños catalanes. La LOMQE recupera la asignatura de religión, poniéndola al mismo nivel que, por ejemplo, las matemáticas.

 

Los obispos españoles en general y el cardenal Rouco no caben dentro de sus sotanas de júbilo, en un documento la Conferencia Episcopal Española indican cómo debe ser impartida la asignatura de religión, dicen que esta "no puede reducirse a un mero tratado de religión o de creencias de la religión, como desean algunos - penitentiagite peccatores -, debe conservar su auténtica dimensión evangelizadora de transmisión y de testimonio de fe ". Estos se creen que vivimos en el siglo XV, hablan de evangelizar. Evangelizar

 

Según el diccionario de la RAE, evangelizar es "predicar la fe de Jesucristo o las virtudes cristianas". Según el diccionario catalán es la "difusión del Evangelio en los pueblos donde no es conocido". Es decir, convertir al cristianismo lo que no lo son y hacer proselitismo religioso. La LOMQE busca españolizar y cristianizar.

 

La misma Iglesia católica española criticaba la asignatura de Educación para la Ciudadanía aprobada por el anterior gobierno con el argumento de que esa ley imponía una formación moral al margen de los padres y los centros educativos.

 

Vemos que la Iglesia española que bendijo el franquismo, y que fue uno de sus pilares, el papel de la Iglesia en la enseñanza durante el franquismo fue fundamental para el adoctrinamiento ideológico y religioso durante 40 años, y el gobierno del PP, un partido político heredero ideológico del franquismo, legislan para volver a poner a punto una versión nueva de la formación del espíritu nacional franquista a la que llaman LOMQE.

 

Mientras el ministro de adoctrinamiento Wert habla de "españolizar" niños catalanes, Su Eminencia el cardenal Rouco habla de "evangelizar", los dos verbos, pero, quieren decir lo mismo, adoctrinamiento.

18 de maig 2013

Llanos de Luna, pija i fatxa

Llanos de Luna, pija i fatxa

 

La División Azul (Blaue Division) o 250. Einheit spanischer Freiwilliger de la Wehrmacht eren les tropes “voluntàries” espanyoles enquadrades dins de l’Exèrcit alemany en el Front Oriental (contra la Unió Soviètica) durant la Segona Guerra Mundial. Els seus oficials eren oficials de l’exèrcit i militants de la Falange.

 
El Partit Popular és un partit fundat per antics ministres del règim franquista, el mateix que va enviar la División Azul a lluitar al costat de l’exèrcit alemany, i mai han condemnat els crims de la dictadura, sinó més aviat tot el contrari, alguns dirigents com Mayor Oreja o Alberto Ruíz Gallardón () o Fraga, que va defensar el franquisme en un entrevista que li va fer Il Corriere della Sera.

 


AAmb aquest historial és incomprensible que tinguin la barra de titllar de nazis a tots els que es manifesten contra ells, quan ells tenen un passat i un pensament les arrels dels quals s’enfonsen en un règim, el franquista, que va alçar-se en armes contra el govern legítim de la II República, va assolir el poder amb l’ajut amb tropes i tropes de l’Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini.


 
Però és la naturalesa del Partit Popular que el seu passat feixista supuri com un pus verinós. La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna (antes pija pepera que sensata) ha tingut l’ocurrència de condecorar els veterans de la División Azul que van assistir a l’acte on se’ls homenatjava amb l’uniforme de la Falange.


També hi van assistir a aquest acte el dirigent de les joventuts de PxC, Carlos Oliva, i Joan Garriga, exmilitant del PP i ara militant de PxC, la plataforma ultradretana i xenòfoba que presideix l’inefable Anglada. Un altre assistent a l’acte va ser el militant de PxC Nacho Mulleras Vinzia, que també té lligams amb el PP que va cridar “Visca la ‘Hermandad de la Divisón Azul’ de Barcelona!!! Excel·lent la vostra desfilada de dissabte”.
 

A Llanos de Luna se l’ha vist del bracet de Armando Robles, editor del pamflet ultradretà Alerta Digital, i d’en Gerardo Bellalta, president del grupuscle ultradretà espanyolista CDY.


Llanos de Luna ha estat declarada persona non grata per alguns municipis catalans i reprovada pel Parlament de Catalunya, però el govern espanyol es nega a cessar-la. Com la seva coreligionària i homòloga “madrilenya”, Cristina Cifuentes, cada vegada que parla puja el preu del pa.


He dit algun cop, i ho repeteixo ara, que s’hauria de suprimir la Delegació del Govern, no només suposaria eliminar un organisme inútil i torracollons que només serveix per empaitar alcaldes “desafectes al règim marià” i, com hem vist ara, per a què una senyora amb afinitats ultradretanes pugui presidir actes d’exaltació feixista. I el pitjor és que aquest acte es va celebrar al nostre país, a Sant Andreu de la Barca, per ser exactes, en presència de l’alcalde del municipi, que incomprensiblement va assistir-hi. Però hi ha una raó econòmica, la supressió de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya suposaria la supressió d’una despesa molt important per un organisme inútil.

 

 



 


 

 
 

 

Llanos de Luna, pija y facha

 

La División Azul (Blaue Division) o 250. Einheit Spanischer Freiwilliger de la Wehrmacht eran las tropas "voluntarias" españolas encuadradas dentro del Ejército alemán en el Frente Oriental (contra la Unión Soviética) durante la Segunda Guerra Mundial. Sus oficiales eran oficiales del ejército y militantes de la Falange.

 
El Partido Popular es un partido fundado por antiguos ministros del régimen franquista, el mismo que envió la División Azul a luchar junto al ejército alemán, y nunca han condenado los crímenes de la dictadura, sino más bien todo lo contrario, algunos dirigentes como Mayor Oreja o Alberto Ruíz Gallardón o Fraga, que defendió el franquismo en un entrevista que le hizo Il Corriere della Sera.
 

Con este historial es incomprensible que tengan la barra de llamar nazis a todos los que se manifiestan contra ellos, cuando ellos tienen un pasado y un pensamiento cuyas raíces se hunden en un régimen, el franquista, que se alzó en armas contra el gobierno legítimo de la II República, alcanzó el poder con la ayuda con tropas y tropas de la Alemania nazi de Hitler y de la Italia fascista de Mussolini.
 

 
Pero es la naturaleza del Partido Popular que su pasado fascista supura como un pus venenoso. La delegada del gobierno español, María de los Llanos de Luna (antes pija pepera que sensata) ha tenido la ocurrencia de condecorar a los veteranos de la División Azul que asistieron al acto donde se les homenajeaba con el uniforme de la falange.

 
También asistieron a este acto el dirigente de las juventudes de PxC, Carlos Oliva, y Joan Garriga, ex militante del PP y ahora militante de PxC, la plataforma ultraderechista y xenófoba que preside el inefable Anglada. Otro asistente al acto fue el militante de PxC Nacho Mulleras Vinzia, que también tiene vínculos con el PP que llamó "Viva la 'Hermandad de la Divisón Azul' de Barcelona! Excelente su desfile del sábado ".

 
A Llanos de Luna se le ha visto del brazo de Armando Robles, editor del panfleto ultraderechista Alerta Digital, y de Gerardo Bellalta, presidente del grupúsculo ultraderechista españolista CDY.

 
Llanos de Luna ha sido declarada persona non grata por algunos municipios catalanes y reprobada por el Parlamento de Catalunya, pero el gobierno español se niega a cesar la misma. Como su correligionaria y homóloga "madrileña", Cristina Cifuentes, cada vez que habla sube el precio del pan.

 
He dicho alguna vez, y lo repito ahora, que debería suprimir la Delegación del Gobierno, no sólo supondría eliminar un organismo inútil y estúpida que sólo sirve para perseguir alcaldes "desafectos al régimen mariano" y, como hemos visto ahora, por a que una señora con afinidades ultraderechistas pueda presidir actos de exaltación fascista. Y lo peor es que este acto se celebró en nuestro país, en San Andrés de la Barca, para ser exactos, en presencia del alcalde del municipio, que incomprensiblemente asistir. Pero hay una razón económica, la supresión de la Delegación del Gobierno en Catalunya supondría la supresión de un gasto muy importante para un organismo inútil.

16 de maig 2013

Senyors del PP, deixin en pau les llengües

Senyors del PP, deixin en pau les llengües

 
 

Seria d’agrair que els senyors i senyores del PP deixessin en pau les llengües. Al Regne d’Espanya es parlen castellà, català, èuscara, asturià, gallec, aragonès i aranès. Fa 500 anys a la Península s’havien arribat a parlar més de 25 llengües ara extintes, i curiosament la majoria desaparegudes en l’àmbit ara ocupat per la llengua castellana. Desconec quantes llengües s’han arribat a extingir a l’Amèrica Llatina des de que Colom va plantar el pendó de Castella en aquelles terres, però si a la Península han pogut perpetrar aquest extermini podem imaginar que el que dany causat a Amèrica, apart de l’extermini físic de la població nadiua, no haurà estat pas petit.

 

Els governants espanyols en aquests tres últims segles ha arribat a promulgar més de 500 lleis, decrets i cèdules reials i ordres ministerials contra la llengua catalana. De totes, les llengües de l’Estat la catalana és, després del castellà, la llengua amb més parlants, fet que deu tocar molt els nassos als nacionalistes espanyols entossudits en la construcció d’una Espanya monolingüe i monocultural castellana.

 

Arribada la democràcia a Espanya tots aquests atacs haurien d’haver-se acabat, però no ha estat així. El govern de la UCD va promoure i finançar el blaverisme valencià, un moviment que entre altres coses afirma que el valencià i el català són dues llengües diferents, en contra de tota lògica i del que afirmen els filòlegs, i aquesta dèria contra el català també ha estat una de les dèries del neofranquista Partit Popular. S’ha de dir, que la majoria d’aquests dirigents del PP i dels partits blavers són castellanoparlants i d’ideologia ultradretana. Cal dir, que el PSOE no és innocent en aquest assumpte. A les Balears el PP de les Illes ha decidit imitar als seus coreligionaris valencians, i en contra del sentit comú afirmen que la llengua que es parla a les Illes és el Baleà.

 

Ara ha estat el PP aragonès qui decideix, amb la complicitat del Partit Aragonès Regionalista, un grup que es presenta com aragonesista i en el mateix ventall ideològic que el PP, però que nega la unitat del català de la Franja.

 

A l’Aragó es parlen tres llengües: castellà, aragonès i català. La llengua aragonesa està en greu perill de desaparició segons L’atles de llengües en perill de la UNESCO. I després que PP i PAR aprovessin la Llei de llengües de l’Aragó el futur de la llengua aragonesa es molt més negre. Sense cap reconeixement oficial, ni tan sols a la pròpia comunitat on es parla només li restarà una lenta desaparició.

 

Com he dit abans al Regne d’Espanya es parlen set llengües: castellà, català, èuscara, asturià, gallec, aragonès i aranès. El castellà no corre cap perill, té al darrera un Estat disposat a defensar-lo, encara que per això hagi de passar pel damunt d’altres llengües.

L’article 3 de la Constitució espanyola fa referència a les “llengües espanyoles” però només cita una pel seu nom, el castellà, de les altres no se’n diu el nom enlloc de la Constitució.

 

Article 3

El castellà i les altres llengües espanyoles

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni.

 

Malgrat que diu que aquestes llengües a les que nomena “modalitats lingüístiques” són patrimoni i riquesa d’Espanya, la realitat és que la pròpia Constitució decideix ignorar-ne el nom, l’Estat no només no les protegeix ni en garanteix la seva existència sinó que posa els mitjans per anar arraconant-les. Aquest Estat legisla no per prohibir aquestes altres llengües, a les que ni nomenen pel seu nom, com feia en altres èpoques, sinó per destruir aquestes llengües legisla el trossejament d’aquestes llengües, i com han fet el PP i el PAR, s’arriba al despropòsit d’afirmar que el català de la Franja no només no és català sinó que s’anomena LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i a la llengua aragonesa la nomenen LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia del Pirineu i Prepirineu). Tot i que aquest despropòsit és atribuïble íntegrament al PP i al PAR, el més sorprenent és que la consellera d’Educació i Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat, nascuda al Ripollès, i que deu estar fent mans i mànigues per fer-se perdonar aquest terrible pecat per una pepera, s’ha queixat que des de Catalunya s’hagi fet befa del LAPAO i el LAPAPYP, que ella nega que siguin les denominacions d’aquestes llengües creades pel PP. Doncs si, des de Catalunya s’ha fet befa d’aquest despropòsit perpetrat pel PAR i el PP.

 

El lapao autèntic, no pas el LAPAO (despropòsit de PP i PAR), existeix, és un dialecte de la llengua naxi, que es parla a la Xina meridional, algunes zones de Birmània i el Tibet. S’escriu mitjançant pictogrames i signes sil·làbics, el parlen unes 300.000 persones. I sona així.

 

La posició de Alícia Sánchez Camacho, coreligionària de Serrat, ha defensat el despropòsit perpetrat pels seus companys aragonesos i demana respecte per la decisió del PP aragonès, “ho han decidit ells”, diu. Ah, i perquè el PP no respecta cap llei aprovada pel Parlament de Catalunya? Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya demana que els catalans tinguem respecte per un disbarat perpetrat pel PP aragonès però ella no respecta les lleis que aprova un Parlament, el català, del qual ella és membre.

 

I Soraya Sáenz de Santamaría esgrimeix la sacrosanta Constitució espanyola per defensar el LAPAO, la mateixa Constitució en què s’empara el PP per atacar la llengua catalana li serveix a Soraya per donar suport a la “creació” del LAPAO (i del LAPAPYP).

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Señores del PP, dejen en paz las lenguas

 

 

 

Sería de agradecer que los señores y señoras del PP dejaran en paz las lenguas. En el Reino de España se hablan castellano, catalán, euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés. Hace 500 años en la Península habían llegado a hablar más de 25 lenguas ahora extintas, y curiosamente la mayoría desaparecidas en el ámbito ahora ocupado por la lengua castellana. Desconozco cuántas lenguas se han llegado a extinguir en América Latina desde que Colón plantó el pendón de Castilla en aquellas tierras, pero si en la Península han podido perpetrar este exterminio podemos imaginar que el daño causado a América, aparte de el exterminio físico de la población nativa, no habrá sido pequeño.

 

Los gobernantes españoles en estos tres últimos siglos ha llegado a promulgar más de 500 leyes, decretos y cédulas reales y órdenes ministeriales contra la lengua catalana. De todas, las lenguas del Estado la catalana es, después del castellano, la lengua con más hablantes, lo que debe tocar mucho las narices a los nacionalistas españoles empeñados en la construcción de una España monolingüe y monocultural castellana.

Llegada la democracia en España todos estos ataques deberían haberse terminado, pero no ha sido así. El gobierno de la UCD promovió y financió el blaverisme valenciano, un movimiento que entre otras cosas afirma que el valenciano y el catalán son dos lenguas diferentes, en contra de toda lógica y de lo que afirman los filólogos, y esta manía contra el catalán también ha sido una de las obsesiones del neofranquista Partido Popular. Hay que decir, que la mayoría de estos dirigentes del PP y los partidos blaveros son castellanoparlantes y de ideología ultraderechista. Hay que decir también, que el PSOE no es inocente en este asunto. En Baleares el PP de las Islas ha decidido imitar a sus correligionarios valencianos, y en contra del sentido común afirman que la lengua que se habla en las Islas es el baleà.

 

Ahora ha sido el PP aragonés quien decide, con la complicidad del Partido Aragonés Regionalista, un grupo que se presenta como aragonesista y en el mismo abanico ideológico que el PP, pero que niega la unidad del catalán de la Franja.

En Aragón se hablan tres lenguas: castellano, aragonés y catalán. La lengua aragonesa está en grave peligro de desaparición según el atlas de lenguas en peligro de la UNESCO. Y después de que PP y PAR aprobaran la Ley de lenguas de Aragón el futuro de la lengua aragonesa es mucho más negro. Sin ningún reconocimiento oficial, ni siquiera en la propia comunidad donde se habla sólo le restará una lenta desaparición.

 

Como he dicho antes en el Reino de España se hablan siete lenguas: castellano, catalán, euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés. El castellano no corre ningún peligro, tiene detrás un Estado dispuesto a defenderlo, aunque para ello tenga que pasar por encima de otras lenguas.

 

El artículo 3 de la Constitución española hace referencia a las "lenguas españolas" pero sólo cita una por su nombre, el castellano, de las otras no se dice el nombre en ninguna parte de la Constitución.

 

Artículo 3

El castellano y las otras lenguas españolas

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio.

 

Aunque dice que estas lenguas en las que nombra "modalidades lingüísticas" son patrimonio y riqueza de España, la realidad es que la propia Constitución decide ignorar el nombre, el Estado no sólo no las protege ni garantiza su existencia sino que pone los medios para ir arrinconándolas. Este Estado legisla no para prohibir estas otras lenguas, a las que ni nombran por su nombre, como hacía en otras épocas, sino para destruir estas lenguas legisla el troceando estas lenguas, y como han hecho el PP y el PAR, se llega al despropósito de afirmar que el catalán de la Franja no sólo no es catalán sino que se llama LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y la lengua aragonesa la nombran LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo). Aunque este despropósito es atribuible íntegramente al PP y al PAR, lo más sorprendente es que la consejera de Educación y Cultura del gobierno aragonés, Dolores Serrat, nacida en el Ripollès, y que debe estar haciendo todo lo posible para hacerse perdonar este terrible pecado para una pepera, se quejó de que desde Catalunya se haya hecho burla del LAPAO y el LAPAPYP, que ella niega que sean las denominaciones de estas lenguas creadas por el PP. Pues si, desde Catalunya se ha hecho burla de este despropósito perpetrado por PAR y el PP.

El LAPAO auténtico, no el LAPAO (despropósito de PP y PAR), existe, es un dialecto de la lengua naxi, que se habla en China meridional, algunas zonas de Birmania y el Tíbet. Escribe mediante pictogramas y signos silábicos, lo hablan unas 300.000 personas. Y suena así.

 

La posición de Alicia Sánchez Camacho, correligionaria de Serrat, ha defendido el despropósito perpetrado por sus compañeros aragoneses y pide respeto por la decisión del PP aragonés, "lo han decidido ellos", dice. Ah, y ¿porque el PP no respeta ninguna ley aprobada por el Parlament de Catalunya?. Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya pide que los catalanes tengamos respeto por un disparate perpetrado por el PP aragonés pero ella no respeta las leyes que aprueba un Parlament, el catalán, del que ella es miembro.

 

Y Soraya Sáenz de Santamaría esgrime la sacrosanta Constitución española para defender el LAPAO, la misma Constitución en que se ampara el PP para atacar la lengua catalana le sirve a Soraya para apoyar la "creación" del LAPAO (y del LAPAPYP).

 


 

10 de maig 2013

Llegendes de Poblet / Leyendas de Poblet

Llegendes de Poblet

 

Llegenda de la fundació del monestir
 
 



El segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí els seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau. El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità. El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns. Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet

 

Llegenda del rei i l'abat



Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió. Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment també president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!". El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona". L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.

Francesc Oliver de Boteller va ser abat de Poblet (1583–1598) i 75è president de la Generalitat de Catalunya entre 1587–1590 i 1596–1598.
 
 

Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina



Conta una llegenda que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient. Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses i sabiesies que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:

-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar. L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica; alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia") voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc) feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella) la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill) governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-) els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor) és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari) per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar). Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana "enganyar com a un "xino"".

 

 

 

 

 

 

 

 

Leyendas de Poblet

 

Leyenda de la fundación del monasterio



El siglo XII se instaló en una vieja ermita pequeña y medio ruinosa en un bosque al pie de las montañas de Prades un solo ermitaño, de nombre Poblet. El rey moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietario de las tierras, lo hizo prisionero tres veces, pero tres veces el viejo ermitaño desapareció milagrosamente de la cárcel. El musulmán, desconcertado, pensó que era un mensaje divino. Así que prohibió a sus hombres molestar el monje para que pudiera rezar en paz. El rey moro de Lleida se enteró y lo consideró una muestra de debilidad. Entonces envió un pelotón de soldados que lo capturaron y lo encerraron en una mazmorra. Pero Poblet escapó tres veces más de aquella prisión leridana. Así, el rey moro de Lleida también le concedió la libertad al ermitaño. El conde Ramon Berenguer IV se puso secretamente en contacto con Poblet y le pidió ayuda en la reconquista de aquellas tierras al musulmanas. La ermita del monje Poblet sirvió de base desde donde atacar el reino moro de Siurana. Los cristianos consiguieron vencer y expulsaron los sarracenos. Ramón Berenguer IV, agradecido a Poblet, quiso reconstruir de nuevo aquella ermita y agrandarla. Pidió a doce monjes cistercienses procedentes de Fontfreda que se instalaran allí bajo la tutela del nuevo abad Poblet, que también dio nombre al monasterio. Así termina la leyenda y comienza la historia del Monasterio de Poblet

 

Leyenda del rey y el abad



Cuenta una leyenda que durante un viaje a Barcelona, ​​el rey Felipe I de Aragón pasó la noche en Arbeca. Tal y como era costumbre, envió un mensajero al lugar donde dormiría la noche siguiente, en aquella ocasión el Monasterio de Poblet, para avisar a su anfitrión. Cuando llegó el mensajero, pidió por el abad de Poblet, en aquellos días Francisco Oliver de Boteller (en aquel momento también presidente de la Generalitat de Catalunya). Cuando le comunicó que venía de parte del rey de España, le dijo: "¡No lo conozco!". El mensajero no entendió nada, como osaba un monje enfrentarse con el monarca más poderoso del mundo? Nuevamente le comunicó que al día siguiente llegaría el rey, pero el abate Oliver nuevamente exclama: ""¡No lo conozco!". El mensajero volvió a Arbeca, donde se aplazaba Felipe II. El sirviente entró en la cámara real y, con la mirada baja y temerosa, explicó al rey lo sucedido con el abad de Poblet. El rey Felipe se limitó a decir: "Mañana, de madrugada, vuelve a él y anuncia la llegada del conde de Barcelona". Al día siguiente el mensajero llamó a la puerta de Poblet y pidió por el abad, al que le dijo: "Os anuncio la llegada para mañana de Su Majestad el conde de Barcelona". El abate respondió solemnemente: "Las puertas del monasterio se abrirán de par en par para recibirlo con todos los honores que le corresponden". El abad Oliver haga recubrir los pomos de la puerta con oro, es por eso que se le llama Puerta Dorada.

Francesc Oliver de Boteller fue abad de Poblet (1583–1598) i 75º presidente de la Generalitat de Catalunya entre 1587–1590 i 1596–1598.
 
 

Leyenda del abad de Poblet y el emperador de China



Cuenta una leyenda que un día el rey Jaume recibió un mensaje del emperador de China. Al tratarse de alguien tan importante, quiso enviar a alguien de confianza. Es por eso que envió el abad de Poblet al Lejano Oriente. Una vez llegado al palacio imperial, el gobernante chino le mostró todas las riquezas y sabiduría que tenía el reino. El padre abad, viendo la poca humildad del emperador, quiso darle una pequeña lección:

-Has de saber, señor emperador, que el rey Jaume, mi señor, vive en una ciudad alzada sobre el agua y toda rodeada de fuego. Esta ciudad está hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera y la construyeron los gallos y los conejos. Debe saber, también, que la tal ciudad está gobernada por lechones y que los muertos se pasean por las calles. La tal ciudad es un río sobre el que hay un puente y por encima del puente pastan más de cien mil cabezas de ganado. El emperador quedó boquiabierto. Se dice que el abad le había explicado la ciudad de Barcelona de forma enigmática y fantástica; alzada encima del agua (según la tradición, Barcelona está construida encima de una rambla o riera llamada "Ríu de Sota" o "de Sta. . Eulalia") rodeada de fuego (las murallas de la ciudad estaban hechas de piedra de hoguera de Montjuïc) hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera (los edificios más antiguos estaban hechos de un granito llamado popularmente ojos de serpiente o hígado de ternera) la construyeron los gallos y los conejos (dos importantes familias de constructores de la época eran los Gall y los Conill) gobernada por lechones (una antigua tradición medieval calificaba los barceloneses de lechones y la ciudad era gobernada por el Consejo de Ciento, formado por nobles barceloneses - o nobles lechones -) los muertos se pasean por las calles (había una familia prestigiosa llamada Mor) es un río sobre el que hay un puente (Barcelona, ​​al estar construida sobre el lecho de un río, haría de puente imaginario) por encima del puente pastan más de cien mil cabezas de ganado (toda la superficie de la ciudad cabían bien cien mil cabezas de ganado). Se dice que este enigma que dejó boquiabierto al emperador chino es el origen de la expresión catalana "engañar como a un "chino"".