12 de set. 2010

Els catalans no tenim rei

Els catalans no tenim rei

El nostre país, Catalunya, mai ha sigut un regne, aquest és un fet estrany, i sembla que tinguem una certa dificultat amb qualsevol que aparegui per aquí dient que és rei. La Catalunya de l'Edat Mitjana era governada pel comte de Barcelona, títol que posteriorment portarien els reis de la Corona d'Aragó i encara més posteriorment s'afegiria a la llarga llista de títols dels monarques espanyols. Amb una particularitat i és que d'aquest títol calia prendre possessió seguint la tradició i els rituals pertinents. A diferència de Castella on els reis ho eren sense haver de donar explicació als seus vassalls, a Catalunya hi havia un pacte entre les institucions catalanes i el monarca. No sense friccions els monarques hispànics es veien obligats a negociar amb les institucions catalanes qualsevol assumpte, per exemple crear un contingent militar o recaptar impostos, i cal dir que les institucions catalanes sempre posaven entrebancs.

Dues històries sobre les relacions entre els reis de la Corona d'Aragó i comtes de Barcelona i Catalunya

L'enfrontament del vectigal: El vectigal era un impost que gravava les activitats comercials generalment recaptat per les autoritats municipals. Ferran I d'Antequera, rei de la Corona d'Aragó i regent de Castella estava acostumat a l'estil de Castella, on allò que ell deia era llei, però a Catalunya els monarques estaven obligats a respectar les lleis i costums del país, i a negociar-ho tot. Això sens dubte creava friccions entre uns monarques que a Castella eren absoluts però que a Catalunya havien de negociar amb les Corts per qualsevol tema. Diuen que Ferran considerava que ell havia de restar al marge del pagament del vectigal que gravava la carn que comprava la Casa del Monarca en les seves estades a Catalunya, i en concret a Barcelona. El Consell de Cent enviar a Joan Fiveller (hi ha una estàtua dedicada a Fiveller a la façana de l'Ajuntament de Barcelona) a parlar amb Ferran, i Ferran va acabar accedint a pagar com tothom feia. S'ha de reconéixer que el conseller Fiveller va tenir valor i probablement una gran oratòria perquè va aconseguir que un rei acostumat a governar sense traves de cap mena s'hi avenís a pactar i acceptés pagar aquell impost.

Una altra llegenda explica que va arribar a la porta de la ciutat de Barcelona el rei d'Aragó i com era habitual va voler entrar a la ciutat però el Consell de Cent li va dir que no coneixien cap rei d'Aragó, sembla que això va emprenyar molt al rei, i segurament els seus consellers li devien dir que no acceptés aquella humiliació però el rei d'Aragó va tenir una idea millor, va presentar-se com a comte de Barcelona i llavors van rebre'l amb tots els honors.

Les relacions entre Catalunya i els diversos monarques hispànics mai van ser fàcils i amb el temps Felip V va suprimir les institucions de Catalunya: les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona, entre altres. Cal dir que tot i que Consell de Cent era una institució barcelonina, les seves decisions influïen a la resta de Catalunya.

No tenim comte

Sembla que l'últim que va prendre possessió del títol de comte de Barcelona va ser l'Arxiduc Carles III, tot i que aquest títol ha format part de la llarga llista de títols dels monarques espanyols cap d'ells ha complert el tràmit de prendre possessió. Joan de Borbó el feia servir com a deferència del seu fill Joan Carles i a la seva mort aquest títol forma part dels títols de l'actual rei d'Espanya però cap dels dos va prendre mai possessió del títol.

Quan els catalans diem que no tenim rei només exposem una realitat, els catalans mai hem tingut rei, la nostra máxima autoritat era el comte de Barcelona, càrrec que està vacant des de fa molt de temps.

Recomano llegir aquest petit article de La Vanguardia d'avui (12/9/2010).

La canongia de tots els reis d'Espanya
El rei d'Espanya és canonge de la catedral barcelonina, en virtut del seu títol de comte de Barcelona, però ha de prendre possessió. Joan Carles no ho va fer, ja que havia cedit el seu títol de comte de Barcelona al seu pare, el difunt Joan. A la sala capitular hi ha un quadre de Tramulles que mostra al rei Carles III prenent possessió de la canongia al segle XVIII.


O potser el nostre comte és Déu

Martí l'Humà va morir sense hereus i sembla que va decidir nomenar hereu a l'Altíssim, que per ara no ha dit res sobre aquesta herència tan estranya que és Catalunya. Martí l'Humà va ser l'últim membre de la Casa de Barcelona. Sembla que no van fer cas a les seves últimes voluntats de nomenar successor a Déu i tampoc sembla que Déu s'hagi interessat gaire per Catalunya.

La custòdia de Martí I l'Humà
La custòdia de Barcelona, confeccionada en or, esmalts i pedres precioses, és molt particular, ja que inclou un tron atribuït al rei Martí I l'Humà. Es compte que, al seu llit de mort i sense hereus, el rei va dir que deixava el seu regne "l'únic amo de Catalunya", relata Bonet. Això va ser interpretat com que deixava la seva herència a Déu, i per això el seu tron és a la custòdia.

Los catalanes no tenemos rey
Nuestro país, Cataluña, nunca ha sido un reino, este es un hecho extraño, y parece que tengamos una cierta dificultad con cualquiera que aparezca por ahí diciendo que es rey. La Cataluña de la Edad Media era gobernada por el conde de Barcelona, título que posteriormente llevarían los reyes de la Corona de Aragón y aún más posteriormente se añadiría a la larga lista de títulos de los monarcas españoles. Con una particularidad y es que de este título había que tomar posesión siguiendo la tradición y los rituales pertinentes. A diferencia de España donde los reyes lo eran sin tener que dar explicación a sus vasallos, en Cataluña había un pacto entre las instituciones catalanas y el monarca. No sin fricciones los monarcas hispánicos se veían obligados a negociar con las instituciones catalanas cualquier asunto, por ejemplo crear un contingente militar o recaudar impuestos, y hay que decir que las instituciones catalanas siempre ponían obstáculos.
Dos historias sobre las relaciones entre los reyes de la Corona de Aragón y condes de Barcelona y Cataluña
El enfrentamiento del vectigal: El vectigal era un impuesto que gravaba las actividades comerciales generalmente recaudado por las autoridades municipales. Fernando I de Antequera, rey de la Corona de Aragón y regente de España estaba acostumbrado al estilo de España, donde lo que él decía era ley, pero en Cataluña los monarcas estaban obligados a respetar las leyes y costumbres del país, ya negociar todo. Esto sin duda creaba fricciones entre unos monarcas que en Castelló eran absolutos pero que en Cataluña tenían que negociar con las Cortes para cualquier tema. Dicen que Fernando consideraba que él debía permanecer al margen del pago del vectigal que gravaba la carne que compraba la Casa del Monarca en sus estancias en Cataluña, y en concreto en Barcelona. El Consell de Cent envió a Joan Fiveller (hay una estatua dedicada a Fiveller en la fachada del Ayuntamiento de Barcelona) a hablar con Fernando, y Fernando acabó accediendo a pagar como todo el mundo hacía. Hay que reconocer que el conseller Fiveller tuvo valor y probablemente una gran oratoria porque consiguió que un rey acostumbrado a gobernar sin trabas de ningún tipo se avino a pactar y aceptara pagar ese impuesto.
Otra leyenda cuenta que llegó a la puerta de la ciudad de Barcelona el rey de Aragón y como era habitual quiso entrar en la ciudad pero el Consell de Cent le dijo que no conocían ningún rey de Aragón, parece que esto se enojó mucho al rey, y seguramente sus consejeros le dirían que no aceptara esa humillación pero el rey de Aragón tuvo una idea mejor, se presentó como conde de Barcelona y entonces recibirlo con todos los honores .
Las relaciones entre Cataluña y los diversos monarcas hispánicos nunca fueron fáciles y con el tiempo Felipe V suprimió las instituciones de Cataluña: las Cortes, la Generalitat y el Consell de Cent de Barcelona, entre otros. Hay que decir que aunque Consell de Cent era una institución barcelonesa, sus decisiones influían en el resto de Cataluña.
No tenemos conde
Parece que el último que tomó posesión del título de conde de Barcelona fue el Archiduque Carlos III, aunque este título ha formado parte de la larga lista de títulos de los monarcas españoles ninguno de ellos ha cumplido el trámite de tomar posesión. Juan de Borbón lo usaba como deferencia de su hijo Juan Carlos ya su muerte este título forma parte de los títulos del actual rey de España pero ninguno de los dos tomó nunca posesión del título.
Cuando los catalanes decimos que no tenemos rey sólo exponemos una realidad, los catalanes nunca hemos tenido rey, nuestra máxima autoridad era el conde de Barcelona, cargo que está vacante desde hace mucho tiempo.
Recomiendo leer este pequeño artículo de La Vanguardia de hoy (12/09/2010).

La canonjía de todos los reyes de España
El rey de España es canónigo de la catedral barcelonesa, en virtud de su título de conde de Barcelona, pero la toma de posesión. Juan Carlos no lo hizo, ya que había cedido su título de conde de Barcelona a su padre, el difunto Juan. En la sala capitular hay un cuadro de Tramulles que muestra al rey Carlos III tomando posesión de la canonjía en el siglo XVIII.


O tal vez nuestro conde es Dios
Martín el Humano murió sin herederos y parece que decidió nombrar heredero al Altísimo, que por ahora no ha dicho nada sobre esta herencia tan extraña que es Cataluña. Martín el Humano fue el último miembro de la Casa de Barcelona. Parece que no hicieron caso a sus últimas voluntades de nombrar sucesor a Dios y tampoco parece que Dios se haya interesado mucho por Cataluña.

La custodia de Martín I el Humano
La custodia de Barcelona, confeccionada en oro, esmaltes y piedras preciosas, es muy particular, ya que incluye un trono atribuido al rey Martín I el Humano. Se cuenta que, en su lecho de muerte y sin herederos, el rey afirmó que dejaba su reino "el único dueño de Catalunya", relata Bonet. Esto fue interpretado como que dejaba su herencia a Dios, por lo que su trono está en la custodia.