EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA

EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA

 

 

 

 

 

La notícia diu: El Parlament Europeu no autoritza l’ús del català a la Cambra mentre no sigui llengua oficial de la UE.  El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, afegeix que és” conscient de la importància del català com a llengua regional parlada per molts ciutadans de la UE i el seu estatus constitucional a nivell nacional”. Doncs si, 10 milions de parlants, més parlada que llengües que si són oficials com el maltès, danès o el finés, només per citar-ne algunes. El català, però, no és oficial a Espanya, i diguem que en aquells territoris on si ho és, pateix els atacs de l’Estat espanyol i de partits espanyolistes. El PP s’ha oposat a que el català sigui reconegut pel Parlament Europeu, el PSOE s’hi va comprometre però arribat l’hora de donar suport va trencar la paraula donada.

El reconeixement nacional que Schulz demana és el reconeixement de l’Estat espanyol. Això seria com esperar que un esclavista reconegui drets als seus esclaus o que el PP deixi de defensar el franquisme. Seria un miracle.

Martin Schulz ens està dient que els catalans no som ciutadans de primera de la Unió Europea, igual que la negativa espanyola a respectar la nostra cultura ens diu clarament que som ciutadans d’una colònia espanyola. Gràcies per la confirmació, ja ho sospitàvem.

Quan qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, elfeixista Alejo Vidal-Quadras, va fer unes declaracions on demanava unaintervenció militar a Catalunya i el derrocament manu militari del MHP Mas, va demanar-se al Parlament Europeu que condemnés i cessés aquest personatge sinistre, el Parlament Europeu el va mantenir al càrrec, ni el van reprovar.

Em disculparà el Parlament Europeu si no me’l sento gaire meu, no vull tenir a veure a un organisme que no és capaç de reprovar un dels seus vicepresidents per fer apologia del colpisme. Sempre he anat a votar a totes les eleccions des de que tinc edat per fer-ho, crec que a les primeres que vaig poder votar van ser precisament les del Parlament Europeu de l’any 1989, a les de l’any 1987 no hi vaig perquè no feia els 18 fins uns dies més tard. He anat a votar a totes les eleccions des de llavors, i sempre he criticat la gent que no va a votar, però el Parlament Europeu ens ha menystingut. Jo a les últimes eleccions al Parlament Europeu no hi vaig votar, i no tinc cap intenció votar-hi mai més en eleccions al Parlament Europeu. Tampoc aniré a votar les pròximes eleccions generals espanyoles. Només votaré a les municipals i les del Parlament de Catalunya. Haig d’afegir que si ara féssim un referèndum per votar la sortida de la UE, jo votaria SI.

La UE es va crear per solucionar problemes, al llarg de la seva història va suposar un avenç en molts aspectes, va aconseguir que enemics tradicionals (principalment Gran Bretanya, França i Alemanya) col·laboressin en pau en lloc de solucionar les seves diferències a trets, com havien fet durant segles, però des de final dels anys 90 quan ha anat assumint més poders s’ha anat tornant més inoperant, o encara pitjor, s’ha convertit en una amenaça pels ciutadans europeus, els dirigents de la UE s’han posat al servei dels lobbys. Els actuals dirigents europeus són nans mentals comparats amb els fundadors de l’embrió del que ara és la Unió Europea (la Comunitat Europea del Carbó y l Acer (CECA), la Comunitat Europea de la Energia Atòmica (Euratom) y la Comunitat Econòmica Europea (CEE/CE)). És molt preocupant que el Parlament Europeu, que en teoria ha de defensar valors democràtics, mantingués com a vicepresident algú que defensa el colpisme. Vidal-Quadras,sent vicepresident del Parlament Europeu va faltar el respecte a una delegacióde la Catalunya Nord que visitaven el Parlament Europeu per denunciar el tracteque l’Estat francès dóna a la llengua catalana. Volem pertànyer a una organització, la Unió Europea, que és incapaç de condemnar l’apologia del colpisme i expulsar del seu si al vicepresident del Parlament Europeu, autor de les paraules?

Accepto que la Unió Europea sigui una unió d’Estats, ho accepto, però no accepto aquest menysteniment a la nostra llengua, ni els silencis còmplices del Parlament Europeu amb el colpisme que defensava qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras.

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

Per a què serveix María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

L’exministra de la Vivenda socialista María Antonia Trujillo necessitava que la Humanitat sabés que ella existeix, i no ha tingut cap idea millor que dir una nova bajanada contra els catalans per fer-se un nom. Podia haver escollit fer alguna cosa positiva, inventar una vacuna contra la malària o la SIDA, però quan no se’n té de cervell només es pot destacar dient rucades, i si és insultant un determinat col·lectiu, un altre grup ètnic o la cultura d’un altre poble, sembla que no hi ha límits.

No és la primera vegada que l’exministra socialista espanyola María Antonia Trujillo fa declaracions desafortunades, i és especialment al Twitter, on els polítics i alguns famosos destaquen per ser més perillosos que un ximpanzé amb una metralladora, que l’exministra Trujillo va fer la seva anterior pixada fora de test. En un país on la crisi ha portat a la misèria milers de famílies que s’han quedat sense feina, sense casa i pateixen fam, els polítics espanyols han demostrat reiteradament amb les seves declaracions, i això val per a polítics del PP, del PSOE i d’altres partits, una absoluta manca de sensibilitat. L’exministra de la Vivenda Trujillo l’any 2012 en referència als casos de desnonament de famílies va declarar des del seu compte de Twitter (@matrujil) que “qui tingui deutes que els pagui”. Venint d’una ministra que va ser-ho d’un govern durant el mandat del qual va iniciar-se la crisi que encara patim només podem pensar que la senyora Trujillo o no va pensar gaire les seves paraules o és una bocamolla.

La senyora Trujillo, antiga ministra socialista de la Vivenda s’ha reconvertit en tertuliana de la cadena de televisió ultradretana propietat de l’Església espanyola 13TV, no ha estat l’única, no sé que li passa al PSOE – teòricament partit de centre esquerra - però s’ha convertit en la pedrera de la ultradreta mediàtica i política espanyola, només cal veure a Rosa Díez, lideressa del partit ultradretà UPYD, o Pio Moa (no és del PSOE, va ser del GRAPO) reconvertit de terrorista d’extrema esquerra - amb les mans tacades de sang - a apologista del franquisme.

Ja ho diuen que el que més s’assembla a un nacionalista espanyol d’esquerra és un nacionalista espanyol de dretes, i quan es tracta de Catalunya les opinions del nacionalista espanyol, sigui d’esquerres o de dretes, és la mateixa, una opinió plena de prejudicis, ignorància i odi, un odi exacerbat cap a Catalunya, especialment la cultura i la llengua catalanes són l’objectiu d’un odi profund i irracional.

La senyora Trujillo preguntava a través del seu compte de Twitter “Per a quins assumptes importants serveix el català?”. Davant la resposta que s’ha produït la senyora Trujillo ha tingut la barra de fer-se l’ofesa i ha piulat “ahir [dissabte] vaig preguntar per les coses importants per a les quals serveix saber català. Excepte dos o tres, ningú ha respost. Això sí, han demostrat que serveix per insultar."

La senyora Trujillo insulta i després es fa l’ofesa, té la pell molt fina i la cara molt dura. El català serveix pel mateix que totes les llengües del Món tinguin 2 parlants o milions, comunicar-se, escriure poesia, cantar, escriure una novel·la o història, per parlar de ciència i del diví i de l’humà. I per a què serveix María Antonia Trujillo?. Doncs, i veient que com a ministra va ser una desgràcia, com a exministra i persona deixa molt que desitjar, i que ha acabat fent de tertuliana a 13TV i que després de faltar el respecte als catalans no només no ha demanat disculpes sinó que ha insistit en les seves paraules, puc respondre que per a l’única cosa que serveix María Antonia Trujillo és per a insultar i faltar el respecte als catalans, no dic que de manera gratuïta perquè a 13TV cobra.

Quan un polític en decadència el seu partit no el pot col·locar ni de senador ni d’eurodiputat ni en el consell d’administració d’alguna empresa pública privatitzada pel govern de torn només queda enviar-lo de tertulià insultador, i alguns com María Antonia Trujillo en tenen pràctica. No es faci l’ofesa, senyora Trujillo, no té cap dret a fer-se l’ofesa. El català serveix per a moltes coses precioses i útils, vostè ha quedat només per fer declaracions poc afortunades i de tertuliana d’una televisió feixista.

 

 

 

 

 

 

 

 

¿Para que sirve María Antonia Trujillo (@matrujil)?

 

La exministra de la Vivienda socialista María Antonia Trujillo necesitaba que la Humanidad supiera que ella existe, y no ha tenido ninguna idea mejor que decir una nueva tontería contra los catalanes para hacerse un nombre. Podía haber escogido hacer algo positivo, inventar una vacuna contra la malaria o el SIDA, pero cuando no se tiene cerebro sólo se puede destacar diciendo tonterías, y si es insultando un determinado colectivo, otro grupo étnico o la cultura de otro pueblo, parece que no hay límites.

No es la primera vez que la ex ministra socialista española María Antonia Trujillo hace declaraciones desafortunadas, y es especialmente en Twitter, donde los políticos y algunos famosos destacan por ser más peligrosos que un chimpancé con una ametralladora, que la ex ministra Trujillo hizo su anterior meada fuera de tiesto. En un país donde la crisis ha llevado a la miseria a miles de familias que se han quedado sin trabajo, sin casa y sufren hambre, los políticos españoles han demostrado reiteradamente con sus declaraciones, y esto vale para políticos del PP, del PSOE y de otros partidos, una absoluta falta de sensibilidad. La exministra de la Vivienda Trujillo en 2012 en referencia a los casos de desahucio de familias declaró desde su cuenta de Twitter (@matrujil) que "quien tenga deudas que las pague". Viniendo de una ministra que lo fue de un gobierno durante cuyo mandato se inició la crisis que todavía padecemos sólo podemos pensar que la señora Trujillo o no pensó mucho sus palabras o es una bocazas.

La señora Trujillo, antigua ministra socialista de la Vivienda se ha reconvertido en tertuliana de la cadena de televisión ultraderechista propiedad de la Iglesia española 13TV, no ha sido la única, no sé que le pasa al PSOE - teóricamente partido de centro izquierda - pero se ha convertido en la cantera de la ultraderecha mediática y política española, sólo hay que ver a Rosa Díez, lideresa del partido ultraderechista UPyD, o Pio Moa (no es del PSOE si no que fue del GRAPO) reconvertido de terrorista de extrema izquierda - con las manos manchadas de sangre - a apologista del franquismo.

Ya lo dicen que lo que más se parece a un nacionalista español de izquierda es un nacionalista español de derechas, y cuando se trata de Cataluña las opiniones del nacionalista español, sea de izquierdas o de derechas, es la misma, una opinión llena de prejuicios, ignorancia y odio, un odio exacerbado hacia Cataluña, especialmente la cultura y la lengua catalanas son el objetivo de un odio profundo e irracional.

La señora Trujillo preguntaba a través de su cuenta de Twitter "¿Para qué asuntos importantes sirve el catalán? ". Ante la respuesta que se ha producido la señora Trujillo ha tenido la jeta de hacerse la ofendida y ha tuiteado "ayer [el sábado] pregunté por las cosas importantes para las que sirve saber catalán. Salvo dos o tres, nadie ha respondido. Eso sí , han demostrado que sirve para insultar."

La señora Trujillo insulta y luego se hace la ofendida, tiene la piel muy fina y la cara muy dura. El catalán sirve para lo mismo que todas las lenguas del Mundo tengan 2 hablantes o millones, comunicarse, escribir poesía, cantar, escribir una novela o historia, para hablar de ciencia y de lo divino y de lo humano. ¿Y para qué sirve María Antonia Trujillo?. Pues, y viendo que como ministra fue una desgracia , como ex ministra y persona deja mucho que desear , y que ha acabado haciendo de tertuliana a 13TV y que después de faltar el respeto a los catalanes no sólo no ha pedido disculpas sino que ha insistido en sus palabras, puedo responder que para lo único que sirve María Antonia Trujillo es para insultar y faltar el respeto a los catalanes, no digo que de manera gratuita porque en 13TV cobra.

Cuando un político en decadencia su partido no puede colocarse ni de senador ni de eurodiputado ni en el consejo de administración de alguna empresa pública privatizada por el gobierno de turno sólo queda enviarlo de tertuliano insultador, y algunos como María Antonia Trujillo tienen práctica. No se haga la ofendida, señora Trujillo, no tiene ningún derecho a hacerse la ofendida. El catalán sirve para muchas cosas preciosas y útiles, usted ha quedado sólo para hacer declaraciones poco afortunadas y de tertuliana de una televisión fascista.

Senyors del PP, deixin en pau les llengües

Senyors del PP, deixin en pau les llengües

 

 

Seria d’agrair que els senyors i senyores del PP deixessin en pau les llengües. Al Regne d’Espanya es parlen castellà, català, èuscara, asturià, gallec, aragonès i aranès. Fa 500 anys a la Península s’havien arribat a parlar més de 25 llengües ara extintes, i curiosament la majoria desaparegudes en l’àmbit ara ocupat per la llengua castellana. Desconec quantes llengües s’han arribat a extingir a l’Amèrica Llatina des de que Colom va plantar el pendó de Castella en aquelles terres, però si a la Península han pogut perpetrar aquest extermini podem imaginar que el que dany causat a Amèrica, apart de l’extermini físic de la població nadiua, no haurà estat pas petit.

 

Els governants espanyols en aquests tres últims segles ha arribat a promulgar més de 500 lleis, decrets i cèdules reials i ordres ministerials contra la llengua catalana. De totes, les llengües de l’Estat la catalana és, després del castellà, la llengua amb més parlants, fet que deu tocar molt els nassos als nacionalistes espanyols entossudits en la construcció d’una Espanya monolingüe i monocultural castellana.

 

Arribada la democràcia a Espanya tots aquests atacs haurien d’haver-se acabat, però no ha estat així. El govern de la UCD va promoure i finançar el blaverisme valencià, un moviment que entre altres coses afirma que el valencià i el català són dues llengües diferents, en contra de tota lògica i del que afirmen els filòlegs, i aquesta dèria contra el català també ha estat una de les dèries del neofranquista Partit Popular. S’ha de dir, que la majoria d’aquests dirigents del PP i dels partits blavers són castellanoparlants i d’ideologia ultradretana. Cal dir, que el PSOE no és innocent en aquest assumpte. A les Balears el PP de les Illes ha decidit imitar als seus coreligionaris valencians, i en contra del sentit comú afirmen que la llengua que es parla a les Illes és el Baleà.

 

Ara ha estat el PP aragonès qui decideix, amb la complicitat del Partit Aragonès Regionalista, un grup que es presenta com aragonesista i en el mateix ventall ideològic que el PP, però que nega la unitat del català de la Franja.

 

A l’Aragó es parlen tres llengües: castellà, aragonès i català. La llengua aragonesa està en greu perill de desaparició segons L’atles de llengües en perill de la UNESCO. I després que PP i PAR aprovessin la Llei de llengües de l’Aragó el futur de la llengua aragonesa es molt més negre. Sense cap reconeixement oficial, ni tan sols a la pròpia comunitat on es parla només li restarà una lenta desaparició.

 

Com he dit abans al Regne d’Espanya es parlen set llengües: castellà, català, èuscara, asturià, gallec, aragonès i aranès. El castellà no corre cap perill, té al darrera un Estat disposat a defensar-lo, encara que per això hagi de passar pel damunt d’altres llengües.

L’article 3 de la Constitució espanyola fa referència a les “llengües espanyoles” però només cita una pel seu nom, el castellà, de les altres no se’n diu el nom enlloc de la Constitució.

 

Article 3

El castellà i les altres llengües espanyoles

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni.

 

Malgrat que diu que aquestes llengües a les que nomena “modalitats lingüístiques” són patrimoni i riquesa d’Espanya, la realitat és que la pròpia Constitució decideix ignorar-ne el nom, l’Estat no només no les protegeix ni en garanteix la seva existència sinó que posa els mitjans per anar arraconant-les. Aquest Estat legisla no per prohibir aquestes altres llengües, a les que ni nomenen pel seu nom, com feia en altres èpoques, sinó per destruir aquestes llengües legisla el trossejament d’aquestes llengües, i com han fet el PP i el PAR, s’arriba al despropòsit d’afirmar que el català de la Franja no només no és català sinó que s’anomena LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i a la llengua aragonesa la nomenen LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia del Pirineu i Prepirineu). Tot i que aquest despropòsit és atribuïble íntegrament al PP i al PAR, el més sorprenent és que la consellera d’Educació i Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat, nascuda al Ripollès, i que deu estar fent mans i mànigues per fer-se perdonar aquest terrible pecat per una pepera, s’ha queixat que des de Catalunya s’hagi fet befa del LAPAO i el LAPAPYP, que ella nega que siguin les denominacions d’aquestes llengües creades pel PP. Doncs si, des de Catalunya s’ha fet befa d’aquest despropòsit perpetrat pel PAR i el PP.

 

El lapao autèntic, no pas el LAPAO (despropòsit de PP i PAR), existeix, és un dialecte de la llengua naxi, que es parla a la Xina meridional, algunes zones de Birmània i el Tibet. S’escriu mitjançant pictogrames i signes sil·làbics, el parlen unes 300.000 persones. I sona així.

 

La posició de Alícia Sánchez Camacho, coreligionària de Serrat, ha defensat el despropòsit perpetrat pels seus companys aragonesos i demana respecte per la decisió del PP aragonès, “ho han decidit ells”, diu. Ah, i perquè el PP no respecta cap llei aprovada pel Parlament de Catalunya? Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya demana que els catalans tinguem respecte per un disbarat perpetrat pel PP aragonès però ella no respecta les lleis que aprova un Parlament, el català, del qual ella és membre.

 

I Soraya Sáenz de Santamaría esgrimeix la sacrosanta Constitució espanyola per defensar el LAPAO, la mateixa Constitució en què s’empara el PP per atacar la llengua catalana li serveix a Soraya per donar suport a la “creació” del LAPAO (i del LAPAPYP).

 

Recomano accedir al “Atles UNESCO de les llengües del món enperill”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Señores del PP, dejen en paz las lenguas

 

 

 

Sería de agradecer que los señores y señoras del PP dejaran en paz las lenguas. En el Reino de España se hablan castellano, catalán, euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés. Hace 500 años en la Península habían llegado a hablar más de 25 lenguas ahora extintas, y curiosamente la mayoría desaparecidas en el ámbito ahora ocupado por la lengua castellana. Desconozco cuántas lenguas se han llegado a extinguir en América Latina desde que Colón plantó el pendón de Castilla en aquellas tierras, pero si en la Península han podido perpetrar este exterminio podemos imaginar que el daño causado a América, aparte de el exterminio físico de la población nativa, no habrá sido pequeño.

 

Los gobernantes españoles en estos tres últimos siglos ha llegado a promulgar más de 500 leyes, decretos y cédulas reales y órdenes ministeriales contra la lengua catalana. De todas, las lenguas del Estado la catalana es, después del castellano, la lengua con más hablantes, lo que debe tocar mucho las narices a los nacionalistas españoles empeñados en la construcción de una España monolingüe y monocultural castellana.

Llegada la democracia en España todos estos ataques deberían haberse terminado, pero no ha sido así. El gobierno de la UCD promovió y financió el blaverisme valenciano, un movimiento que entre otras cosas afirma que el valenciano y el catalán son dos lenguas diferentes, en contra de toda lógica y de lo que afirman los filólogos, y esta manía contra el catalán también ha sido una de las obsesiones del neofranquista Partido Popular. Hay que decir, que la mayoría de estos dirigentes del PP y los partidos blaveros son castellanoparlantes y de ideología ultraderechista. Hay que decir también, que el PSOE no es inocente en este asunto. En Baleares el PP de las Islas ha decidido imitar a sus correligionarios valencianos, y en contra del sentido común afirman que la lengua que se habla en las Islas es el baleà.

 

Ahora ha sido el PP aragonés quien decide, con la complicidad del Partido Aragonés Regionalista, un grupo que se presenta como aragonesista y en el mismo abanico ideológico que el PP, pero que niega la unidad del catalán de la Franja.

En Aragón se hablan tres lenguas: castellano, aragonés y catalán. La lengua aragonesa está en grave peligro de desaparición según el atlas de lenguas en peligro de la UNESCO. Y después de que PP y PAR aprobaran la Ley de lenguas de Aragón el futuro de la lengua aragonesa es mucho más negro. Sin ningún reconocimiento oficial, ni siquiera en la propia comunidad donde se habla sólo le restará una lenta desaparición.

 

Como he dicho antes en el Reino de España se hablan siete lenguas: castellano, catalán, euskera, asturiano, gallego, aragonés y aranés. El castellano no corre ningún peligro, tiene detrás un Estado dispuesto a defenderlo, aunque para ello tenga que pasar por encima de otras lenguas.

 

El artículo 3 de la Constitución española hace referencia a las "lenguas españolas" pero sólo cita una por su nombre, el castellano, de las otras no se dice el nombre en ninguna parte de la Constitución.

 

Artículo 3

El castellano y las otras lenguas españolas

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio.

 

Aunque dice que estas lenguas en las que nombra "modalidades lingüísticas" son patrimonio y riqueza de España, la realidad es que la propia Constitución decide ignorar el nombre, el Estado no sólo no las protege ni garantiza su existencia sino que pone los medios para ir arrinconándolas. Este Estado legisla no para prohibir estas otras lenguas, a las que ni nombran por su nombre, como hacía en otras épocas, sino para destruir estas lenguas legisla el troceando estas lenguas, y como han hecho el PP y el PAR, se llega al despropósito de afirmar que el catalán de la Franja no sólo no es catalán sino que se llama LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y la lengua aragonesa la nombran LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo). Aunque este despropósito es atribuible íntegramente al PP y al PAR, lo más sorprendente es que la consejera de Educación y Cultura del gobierno aragonés, Dolores Serrat, nacida en el Ripollès, y que debe estar haciendo todo lo posible para hacerse perdonar este terrible pecado para una pepera, se quejó de que desde Catalunya se haya hecho burla del LAPAO y el LAPAPYP, que ella niega que sean las denominaciones de estas lenguas creadas por el PP. Pues si, desde Catalunya se ha hecho burla de este despropósito perpetrado por PAR y el PP.

El LAPAO auténtico, no el LAPAO (despropósito de PP y PAR), existe, es un dialecto de la lengua naxi, que se habla en China meridional, algunas zonas de Birmania y el Tíbet. Escribe mediante pictogramas y signos silábicos, lo hablan unas 300.000 personas. Y suena así.

 

La posición de Alicia Sánchez Camacho, correligionaria de Serrat, ha defendido el despropósito perpetrado por sus compañeros aragoneses y pide respeto por la decisión del PP aragonés, "lo han decidido ellos", dice. Ah, y ¿porque el PP no respeta ninguna ley aprobada por el Parlament de Catalunya?. Sánchez Camacho, diputada del Parlament de Catalunya pide que los catalanes tengamos respeto por un disparate perpetrado por el PP aragonés pero ella no respeta las leyes que aprueba un Parlament, el catalán, del que ella es miembro.

 

Y Soraya Sáenz de Santamaría esgrime la sacrosanta Constitución española para defender el LAPAO, la misma Constitución en que se ampara el PP para atacar la lengua catalana le sirve a Soraya para apoyar la "creación" del LAPAO (y del LAPAPYP).

 

Recomiendo acceder al "Atlas UNESCO de las lenguas delmundo en peligro".

 

El PP aragonès s’ha begut l’enteniment i fa el ridícul

El PP aragonès s’ha begut l’enteniment i fa el ridícul

 

 

El pròxim dijous el govern aragonès que presideix la inefable pepera Luisa Fernanda Rudi perpetrarà amb la col·laboració dels regionalistes del PAR un dels més ridículs i vergonyants actes contra la llengua catalana que un govern ultraespanyolista ha perpetrat mai, aprovaran la llei de llengües de l’Aragó que per decret decideix que la llengua catalana que es parla a la Franja de Ponent s’anomenarà LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). I per fer encara més el ridícul la llengua aragonesa passarà a dir-se LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirinenca). S’ha de dir que aquesta decisió l’han pres una gent que no parla cap de les dues llengües abans citades, ni les entenen, però ja se sap que aquests que tenen LAPOLLA [a la boca](lengua aragonesa propia de otros lindos lugares de Aragón) a la boca s’han destacat per perpetrar tota mena d’atacs contra la llengua catalana, i en aquesta cacera també han decidit aprofitar per atacar l’altra llengua de l’aragó, l’aragonès. Una segona conseqüència de l’aplicació d’aquest despropòsit marca PP és que el PP podrà canviar els topònims, és a dir, els topònims de la Franja de Ponent seran castellanitzats.

En un exemple del cinisme d’aquesta gentussa del PP aragonès la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport de la Comunitat d’Aragó, Dolores Serrat ha afirmat que aquesta llei pretén garantir la diversitat lingüística evitant “qualsevol mena d’imposició” imposant el castellà i canviant el nom de les altres dues llengües, això si, reconeixen que així deroguen els aspectes relacionats amb “la normalització del català i l’aragonès”.

I que diu la presidenta de la secció de la regió nord-est del Partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, sobre aquest assumpte? Res, la seva covardia i submissió la mantenen en silenci davant l’atropellament que els seus coreligionaris aragonesos han perpetrat contra la llengua catalana. De fet, la secció catalana del PP mai ha criticat als seus coreligionaris valencians que han perpetrat o en el cas de Bauzá (Balears) està perpetrant atropellament infames contra la llengua catalana.

.

 

Vídeo: FALCA PP D'ARAGÓ CONTRA LA LLENGUA CATALANA (15/12/2009)

 

 

 

 

 

El PP aragonés ha vuelto loco y hace el ridículo

 

 

El próximo jueves el gobierno aragonés que preside la inefable pepera Luisa Fernanda Rudi perpetrará con la colaboración de los regionalistas del PAR uno de los más ridículos y vergonzantes actos contra la lengua catalana que un gobierno ultraespañolista ha perpetrado nunca, aprobarán la ley de lenguas de la Aragón que por decreto decide que la lengua catalana que se habla en la Franja llamará LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental). Y para hacer aún más el ridículo la lengua aragonesa pasará a llamarse LAPAPYP (lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica). Hay que decir que esta decisión la han tomado una gente que no habla ninguna de las dos lenguas antes citadas, ni las entienden, pero ya se sabe que estos tienen LAPOLLA [en la boca] (lengua aragonesa propia de otros lindos lugares de Aragón) se han destacado por perpetrar todo tipo de ataques contra la lengua catalana, y en esta cacería también han decidido aprovechar para atacar la otra lengua de Aragón, el aragonés. Una segunda consecuencia de la aplicación de este despropósito marca PP es que el PP podrá cambiar los topónimos, es decir, los topónimos de la Franja serán castellanizados.

En un ejemplo del cinismo de esta gentuza del PP aragonés la consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte de la Comunidad de Aragón, Dolores Serrat ha afirmado que esta ley pretende garantizar la diversidad lingüística evitando "cualquier tipo de imposición" imponiendo el castellano y cambiando el nombre de las otras dos lenguas, eso si, reconocen que así derogan los aspectos relacionados con "la normalización del catalán y el aragonés".

Y ¿que dice la presidenta de la sección de la región noreste del PP, Alicia Sánchez Camacho, sobre este asunto? Nada, su cobardía y sumisión la mantienen en silencio ante el atropello que sus correligionarios aragoneses han perpetrado contra la lengua catalana. De hecho, la sección catalana del PP nunca ha criticado a sus correligionarios valencianos que han perpetrado o en el caso de Bauzá (Baleares) está perpetrando atropello infames contra la lengua catalana.

Keep calm, Paco, but don’t lie - (Tingues calma, Paco, però no menteixis)

Keep calm, Paco, but don’t lie

(Tingues calma, Paco, però no menteixis) 

Les mentides tenen les potes molt curtes, diuen, i també que s’agafa abans un mentider que un coix, i això, algú com Paco Marhuenda ho hauria de saber però sembla que no. La primera imatge d’aquest article són les dues portades que el diari que dirigeix Marhuenda va publicar ahir. La portada de la dreta és la primera versió, un despropòsit de portada on es pot llegir “ERC recupera un cartel de la Alemania nazi para pedir hablar en catalán”.

En aquest cartell que van mostrar els diputats d’ERC Alfred Bosch i Joan Tardà es pot llegir “keep calm and speak catalan”(Tingues la calma i parla català) i és una adaptació feta per Josep Maria Ganyet, Informática i col·laborador Rac 1, d’un cartell que l’any 1939 va crear el govern britànic per aixecar els ànims de la població amb el text “Keep Calm and Carry On” (Mantingues la calma i segueix endavant).

El cartell original finalment no va ser mai usat però va reaparèixer mig segle més tard i se n’han fet diverses adaptacions publicitàries. Hores després, desconec si perquè algú amb coneixements d’història de debò, i no els que diu que té en Marhuenda, o per pressions, la portada va ser canviada, però això no pot justificar de cap de les maneres el titular. I encara és més condemnable perquè aquest diari té una afició a publicar portades difamatòries. El senyor Marhuenda pot ser tan espanyol i espanyolista com vulgui, però aquesta portada no es pot justificar de cap de les maneres, ni tan sols un espanyolista de dretes com Marhuenda. I ja que parlem de nazis, de demagògia i de mentides, sembla que Marhuenda és un gran partidari de seguir les tesis del cap de la propaganda nazi Joseph Goebbels que creia que “una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”. Doncs no, Paco, una mentida continua sent mentida per molt que les repeteixis. Keep calm, Paco, but don’t lie (Tingues calma, Paco, però no menteixis).

 

 

 

Vídeo: La història de Keep calm and carry on

 

 

 

Keep calm, Paco, but don't lie

(Mantén la calma, Paco, pero no mientas) 

Las mentiras tienen las patas muy cortas, dicen, y también que se coge antes un mentiroso que a un cojo, y ésto, alguien como Paco Marhuenda debería saberlo pero parece que no. La primera imagen de este artículo son las dos portadas que el diario que dirige Marhuenda publicó ayer. La portada de la derecha es la primera versión, un despropósito de portada donde se puede leer "ERC recupera un cartel de la Alemania nazi para pedir hablar en catalán".

En este cartel que mostraron los diputados de ERC Alfred Bosch y Joan Tardà se puede leer "keep calm and speak catalán" (Mantén la calma y habla catalán) y es una adaptación hecha por Josep Maria Ganyet, informático y colaborador Rac 1, de un cartel que en 1939 creó el gobierno británico para levantar los ánimos de la población con el texto "Keep Calm and Carry On" (Mantén la calma y sigue adelante).

El cartel original finalmente no fue nunca usado pero reapareció medio siglo más tarde y se han hecho varias adaptaciones publicitarias. Horas después, desconozco si porque alguien con conocimientos de historia de verdad, y no los que dice que tiene en Marhuenda, o por presiones, la portada fue cambiada, pero eso no puede justificar de ninguna de las maneras el titular. Y aún es más condenable porque este diario tiene una afición a publicar portadas difamatorias. El señor Marhuenda puede ser tan español y españolista como quiera, pero esta portada no se puede justificar de ninguna de las maneras, ni siquiera un españolista de derechas como Marhuenda. Y ya que hablamos de nazis, de demagogia y de mentiras, parece que Marhuenda es un gran partidario de seguir las tesis del jefe de la propaganda nazi Joseph Goebbels que creía que "una mentira repetida mil veces se convierte en verdad". Pues no, Paco, una mentira sigue siendo mentira por mucho que las repitas. Keep calm, Paco, but don't lie (Mantén la calma, Paco, pero no mientas).

Per un país de tots, l’escola en català (II)

Per un país de tots, l’escola en català (II) 

Concentració unitària.

Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.

Lloc: Plaça Sant Jaume.

Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.

somescola.cat 

Milers de persones convocades per la plataforma “Som escola” sota el lema “Per un país de tots, l’escola en català” s’han concentrat a la plaça sant Jaume de Barcelona i altres municipis de Catalunya per protestar contra la llei del ministre de cultura espanyol, José Ignacio Wert, que converteix la llengua catalana en residual a l’ensenyament i pretén imposar els continguts de l’assignatura d’Història dictats pel ministeri amb un biaix ideològic pròxim al ministre. 

Durant la manifestació s’han escoltat crits a favor de la llengua catalana a l’escola i de la independència de Catalunya. 

Aquest esborrany de la LOMCE que va presentar el ministre de cultura als consellers autonòmics d’educació és la plasmació en forma de llei de la intenció expressada pel ministre de cultura espanyol d’espanyolitzar els alumnes catalans. La consellera catalana d’educació, Irene Rigau, va abandonar la reunió amb el ministre Wert deixant constància del profund desacord amb el propòsit de Wert de marginar la llengua catalana de l’ensenyament, relegant-la a la categoria d’assignatura optativa i sense valor pel currículum escolar. 

El propòsit del ministre Wert va provocar el rebuig de la majoria dels partits catalans del Parlament de Catalunya (CiU, ERC, ICV, CUP i PSC) i només els dos partits espanyolistes del Parlament de Catalunya (PP i C’s) sembla que hi estiguin d’acord, encara que la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministre Wert (PP) va queixar-se per no haver estat consultada pel seu company de partit.

 

Vídeo: Per un país de tots, l'escola en català 1

Vídeo: Per un país de tots, l'escola en català 2

Vídeo: Per un país de tots, l'escola en català (Foto fixa)

 

 

 

 

 

Per un país de tots, l’escola en català (II)

(Por un país de todos, la escuela en catalán)

Concentración unitaria.
Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaza Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas para la escuela en catalán.
somescola.cat

Miles de personas convocadas por la plataforma "Somos escuela" bajo el lema "Por un país de todos, la escuela en catalán" se han concentrado en la plaza San Jaume de Barcelona y otros municipios de Cataluña para protestar contra la ley del ministro de cultura español, José Ignacio Wert, que convierte la lengua catalana en residual a la enseñanza y pretende imponer los contenidos de la asignatura de Historia dictados por el ministerio con un sesgo ideológico cercano al ministro.

Durante la manifestación se han escuchado gritos a favor de la lengua catalana en la escuela y de la independencia de Cataluña.

Este borrador de la LOMCE que presentó el ministro de cultura a los consejeros autonómicos de educación es la plasmación en forma de ley de la intención expresada por el ministro de cultura español de españolizar los alumnos catalanes. La consejera catalana de educación, Irene Rigau, abandonó la reunión con el ministro Wert dejando constancia del profundo desacuerdo con el propósito de Wert de marginar la lengua catalana de la enseñanza, relegando a la categoría de asignatura optativa y sin valor por el currículum escolar.

El propósito del ministro Wert provocó el rechazo de la mayoría de los partidos catalanes del Parlamento de Cataluña (CiU, ERC, ICV, CUP y PSC) y sólo los dos partidos españolistas del Parlamento de Cataluña (PP y C 's) parece que estén de de acuerdo, aunque la presidenta del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministro Wert (PP) quejarse por no haber sido consultada por su compañero de partido.

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees!

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees! 

Decididament, aquest home està boig. Després d’anunciar en seu parlamentària que tenia el propòsit d’espanyolitzar els nens catalans, i de presentar un esborrany de llei per dur a terme aquest propòsit ha descobert el ministre de (in)cultura espanyol que a Catalunya ens hem molestat. Devia pensar el ministre que se’ns podria pixar al damunt i ens creuríem que està plovent i s’ha trobat amb un refús no només al propòsit i a la llei, sinó també a les paraules amb les que ha anunciat aquest propòsit. 

I com que aquest pobre home no toca ni quarts ni hores ha afirmat: “Sóc com un toro brau, creixo amb el càstig”. Pitjor exemple no podia haver escollit aquest ministre de (in)cultura. El toro surt a la plaça, li claven una pica i banderilles, el maregen amb un capot groc i vermell, el maten clavant-li una espasa al clatell, i si encara no mor li claven una mena punyal al crani. I finalment el treuen de la plaça arrossegat. A alguns els tallen les orelles i la cua per donar-los al torero. El toro no creix amb el càstig, amb el càstig mor a poc a poc. Al ministre Wert no se l’està sotmetent a cap càstig, ell és el pitjor càstig que pot patir la cultura, l’educació i l’esport, les tres matèries responsabilitat d’aquest irresponsable. Quan sobre la cultura d’un país cau una plaga com Wert Bull la cultura corre el risc de morir. 

Wert, el FAEScista 

Wert és un dels ministres del govern espanyol de la factoria FAES. Difícilment pot algú com Wert ser ministre de cultura quan ell no creu en la cultura. Segons Wert el sistema educatiu no funciona degut a la “deriva democràtica equivocada que ha erosionat les bases del sistema i ha pervertit el seu funcionament”. Segons el ministre hi ha a les aules “un concepte abusiu i invasiu de la comunitat escolar” basada “en el cogovern” de “pares, alumnes, docents i no docents”. “La comunitat educativa no pot ser una comunitat democràtica perquè el procés educatiu no pot ser democràtic”. 

Aquestes paraules formen part d’una conferència titulada “La societat Española davant la agenda de reforma”, fa dos anys a la FAES. Segons Wert, els canvis no s’havien de basar en una millor gestió dels recursos públics sinó en els valors, en els que ell té, és clar. 

Ara proposa que es sufragui en centres privats classes en funció de les preferències lingüístiques dels pares dels alumnes. Això aplicat estrictament significaria que a un país com Catalunya on hi ha gent d’arreu del món i on es parlen 200 llengües estrangeres la Generalitat hauria de sufragar classes en 200 llengües diferents, a l’escola normal segons Wert s’ha d’usar el castellà, s’ha d’ensenyar una o dues llengües estrangeres. I el català?. La idea de Wert és que el català sigui una assignatura marginal i optativa, amb el propòsit que acabi desapareixent. És a dir, pretén que 37 anys després de la mort del dictador que va prohibir el català arreu la llengua catalana torni a ser marginada. 

En aquesta conferència dictada fa dos anys Wert ja deixava veure quines són les seves posicions ideològiques en matèria d’educació. Pretén expulsar del sistema educatiu la democràcia i la llengua catalana, recuperar l’adoctrinament en els seus valors, l’autoritarisme. Wert creu que un excés de democràcia ha derivat en un “deteriorament primer de l’autoritat, després dels estàndards d’exigència i, finalment dels valors nuclears del procés educatiu” com “esforç, mèrit, reconeixement o excel·lència”. I creu que “la crisi ha servit per posar de manifest les veritables conseqüències pràctiques del fracàs escolar” i citant Rahm Emmanuel va afirmar que “no podem deixar escapar una crisi tan bona”. Això em recorda quan una altra ultra desequilibrada, Isabel Sansebastián afirmava que el terratrèmol de Llorca era una gran oportunitat. Sembla que aquesta gent neix amb alguna tara mental que els impedeix tenir la més mínima empatia amb altres persones, n’hi ha que són opinadors de la caverna com la Sansebastián, n’hi ha que són ministres “marca FAES” del govern espanyol, com Wert o Montoro. 

Wert també acusava les autonomies de tots els mals els “evidents excessos en la descentralització del sistema educatiu” i afirmava que “hi ha més gent a favor que el sistema educatiu sigui gestionat des de l'Estat que favorables a la seva gestió autonòmica”. 

Catalunya no pot permetre que la matèria cultural i educativa sigui controlada per cap govern espanyol, encara menys per aquest govern espanyol, i seria un suïcidi permetre que aquest vàndal pogués controlar la gestió de la cultura, educació i les dues llengües del nostre país. No podem deixar que individus com Wert potinegin la nostra cultura ni la nostra llengua. El govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya hauria de deixar ben clar que hi ha assumptes on no permetrà cap intromissió del govern central, i la llengua és un assumpte en què els representants del nostre país no poden cap mena d’intromissió de cap govern aliè a Catalunya, molt especialment del govern central espanyol. Les coses importants no podem permetre que les potinegin aquesta gentussa que governa el país del costat, de fet, ni les importants ni les no ho són. 

Decididament, Wert Bull està boig. I cada vegada que fa declaracions embolica més i més la troca, però l’home pateix de verborrea incontrolada. I que ha dit ara el ministre de (in)cultura?. “Jo a Catalunya només vaig de vacances i d'incògnit”. Aquest home no hi és tot. 

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees!

 

 

 

 

 

 

 

 

¡Wert Bull, te españoliza! ¡Wert Bull te da náuseas! 

Decididamente, este hombre está loco. Tras anunciar en sede parlamentaria que tenía el propósito de españolizar los niños catalanes, y de presentar un borrador de ley para llevar a cabo este propósito ha descobierto el ministro de (in)cultura español que en Catalunya nos hemos molestado. Debió pensar el ministro que se nos podría mear encima y nos creeríamos que está lloviendo y se ha encontrado con un rechazo no sólo al propósito y a la ley, sino también a las palabras con las que ha anunciado este propósito. 

Y como este pobre hombre no está bien de la cabeza afirmó: "Soy como un toro bravo, crezco con el castigo". Peor ejemplo no podía haber escogido este ministro de (in)cultura. El toro sale a la plaza, le clavan una pica y banderillas, el marean con un capote amarillo y rojo, lo matan clavándole una espada en la nuca, y si aún no muere le clavan una especie puñal en el cráneo. Y finalmente lo sacan de la plaza arrastrado. A algunos les cortan las orejas y la cola para dársela al torero. El toro no crece con el castigo, con el castigo muere poco a poco. Al ministro Wert no se le está sometiendo a ningún castigo, él es el peor castigo que puede sufrir la cultura, la educación y el deporte, las tres materias responsabilidad de este irresponsable. Cuando sobre la cultura de un país cae una plaga como Wert Bull la cultura corre el riesgo de morir. 

Wert, el FAEScista 

Wert es uno de los ministros del gobierno español de la factoría FAES. Difícilmente puede alguien como Wert ser ministro de cultura cuando él no cree en la cultura. Según Wert el sistema educativo no funciona debido a la "deriva democrática equivocada que ha erosionado las bases del sistema y ha pervertido su funcionamiento". Según el ministro hay en las aulas "un concepto abusivo e invasivo de la comunidad escolar" basada "en el cogobierno" de "padres, alumnos, docentes y no docentes". "La comunidad educativa no puede ser una comunidad democrática para que el proceso educativo no puede ser democrático". 

Estas palabras forman parte de una conferencia titulada "La sociedad Española ante la agenda de reforma", hace dos años en la FAES. Según Wert, los cambios no se debían basar en una mejor gestión de los recursos públicos sino en los valores, en los que él tiene, claro. 

Ahora propone que se sufrague en centros privados clases en función de las preferencias lingüísticas de los padres de los alumnos. Esto aplicado estrictamente significaría que en un país como Catalunya donde hay gente de todo el mundo y donde se hablan 200 lenguas extranjeras la Generalitat debería sufragar clases en 200 lenguas diferentes, en la escuela normal según Wert se debe usar el castellano, se debe enseñar una o dos lenguas extranjeras. ¿Y el catalán?. La idea de Wert es que el catalán sea una asignatura marginal y optativa, con el propósito de que acabe desapareciendo. Es decir, pretende que 37 años después de la muerte del dictador que prohibió el catalán todo la lengua catalana vuelva a ser marginada. 

En esta conferencia dictada hace dos años Wert ya dejaba ver cuáles son sus posiciones ideológicas en materia de educación. Pretende expulsar del sistema educativo la democracia y la lengua catalana, recuperar el adoctrinamiento en sus valores, el autoritarismo. Wert cree que un exceso de democracia ha derivado en un "deterioro primero la autoridad, después de los estándares de exigencia y, finalmente los valores nucleares del proceso educativo" como "esfuerzo, mérito, reconocimiento o excelencia". Y cree que "la crisis ha servido para poner de manifiesto las verdaderas consecuencias prácticas del fracaso escolar" y citando Rahm Emmanuel afirmó que "no podemos dejar escapar una crisis tan buena". Esto me recuerdacuando otra ultra desequilibrada, Isabel Sansebastián afirmaba que el terremotode Lorca era una gran oportunidad. Parece que esta gente nace con alguna tara mental que les impide tener la más mínima empatía con otras personas, hay que son opinadores de la caverna como la Sansebastián, los hay que son ministros "marca FAES" del gobierno español, como Wert o Montoro. 

Wert también acusaba a las autonomías de todos los males los "evidentes excesos en la descentralización del sistema educativo" y afirmaba que "hay más gente a favor de que el sistema educativo sea gestionado desde el Estado que favorables a su gestión autonómica". 

Catalunya no puede permitir que la materia cultural y educativa sea controlada por ningún gobierno español, aunque menos por este Gobierno, y sería un suicidio permitir que este vándalo pudiera controlar la gestión de la cultura, educación y las dos lenguas de nuestro país. No podemos dejar que individuos como Wert jueguen con nuestra cultura ni nuestra lengua. El gobierno de la Generalitat y el Parlamento de Catalunya debería dejar bien claro que hay asuntos que no permitirán ninguna intromisión del gobierno central, y la lengua es un asunto en el que los representantes de nuestro país no pueden ningún tipo de intromisión de ninguna gobierno ajeno a Catalunya, muy especialmente del gobierno central español. Con las cosas importantes no podemos permitir que juegue esta gentuza que gobierna el país de al lado, de hecho, ni las importantes ni las no lo son. 

Decididamente, Wert Bull está loco. Y cada vez que hace declaraciones envuelve más y más la madeja, pero el hombre sufre de verborrea incontrolada. ¿Y que ha dicho ahora el ministro de (in)cultura?. "Yo a Catalunya sólo voy de vacaciones y de incógnito". Este hombre no está bien de la cabeza. 

¡Wert Bull, te españoliza! ¡Wert Bull te da náuseas!