L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS / EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS

L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Deia Groucho Marx que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats”. Posem les dades sobre la taula, les dades dels resultats obtinguts pels partits polítics.

 

Partits partidaris de la Independencia:

Junts pel Sí (JxSí) - Vots: 1.620.973 - Percentatge de vots: 39,54% - Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP) - Vots: 336.375 - Percentatge de vots: 8,20% - Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independencia:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) - Vots: 734.910 - Percentatge de vots: 17,93% - Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Vots:  522.209 - Percentatge de vots: 12,74% - Escons: 16

Partit Popular (PP) - Vots: 348.444 - Percentatge de vots: 8,50% - Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigús:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) - Vots: 366.494 - Percentatge de vots: 8,94% - Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

He recuperat les dades de l’anterior post, publicant només les d’aquells partits que van aconseguir representació parlamentària. Sé que des de que jo anava a l’escola hi ha moltes coses que han canviat, per exemple la geografia, la política, s’han produït molts canvis al Món, i un llarg etcètera. Però mai m’hauria pensat que en aquests 27 anys canviessin les matemàtiques fins l’extrem que 25 siguin més que 62. I qui diu això? Doncs bé, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha guanyat les eleccions amb 25 escons. Els mitjans de comunicació espanyols, en concret el diari esportiu Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en els següents termes: “La triomfadora de les eleccions catalanes exhibeix a Marca esperit esportiu i defensa la importància de seguir junts per ser més forts. "El Barça no pot sortir de la Lliga espanyola ni un minut". Un incís, no eren aquests els que deien que no s’havia de barrejar política i esport?. La mateixa Inés Arrimadas, poc després de conèixer-se els resultats de les eleccions demanava la dimissió d’Artur Mas. Només un detall, la llista on es presentava Artur Mas, Junts Pel Sí, va aconseguir 62 escons i 1.620.973 de vots, C’s amb Inés Arrimadas va aconseguir 734.910 vots i 25 escons. Demanar la dimissió del candidat que ha tingut més del doble de vots i escons que tu, Inés, és fer el ridícul. En pocs dies, la candidata lerrouxista ha fet el ridícul demanant la dimissió del candidat que té més del doble de vots i escons que ella, i l’ha fet quan ha estat presentada com la “triomfadora de les eleccions”.

El PP amb García Albiol de cap de llista ha passat de 18 a 11 escons respecte als resultats obtinguts per Alicia Sánchez Camacho. Alguns “crèiem” que el nivell de bajanades assolit per n’Alicia Sánchez Camacho no podria superar-se, García Albiol ens ha demostrat que en el PP ho poden superar. García Albiol ha afirmat que “milers de catalans volen votar al PP però no ho saben”. Recorden quan n’Alicia parlava de la “majoria silenciosa”?. Arriben les eleccions i la “majoria silenciosa” no apareix enlloc. Els unionistes organitzen un acte el 12-O, on assisteixen PP i C’s, fan venir gent de fora de Catalunya, la majoria de grups d’ultradreta, i la demostració de l’existència de la majoria silenciosa queda com una demostració d’ultres arribats des d’Espanya, i uns quans espanyolistes autòctons que no arriben a omplir ni el centre de la Plaça Catalunya. García Albiol va presentar-se a les eleccions sota el lema “Netejant Badalona”, i va acabar perdent l’alcaldia. Els badalonins si van netejar Badalona, de la presència d’en García Albiol. A les eleccions al Parlament de Catalunya en García Albiol va presentar-se amb l’amenaçador i xulesc lema “Plantem cara”. Doncs bé, a García Albiol ha pagat car a les urnes les desbarrades contra Catalunya d’ell i del seu partit, de 18 a 11.

Si no entens que hi ha un partit que té més del doble d’escons i vots que tu, tens un seriós problema, no és ideologia, no és política, són matemàtiques, i se’n diu democràcia. García Albiol ha comés l’error de menystenir els votants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS

 

 

 

 

 

Decía Groucho Marx que "la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los remedios equivocados". Ponemos los datos sobre la mesa, los datos de los resultados obtenidos por los partidos políticos.

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí) - Votos: 1620973 - Porcentaje de votos: 39,54% - Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP) - Votos: 336375 - Porcentaje de votos: 8,20% - Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's) - Votos: 734910 - Porcentaje de votos: 17,93% - Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE) - Votos: 522209 - Porcentaje de votos: 12,74% - Escaños: 16

Partido Popular (PP) - Votos: 348444 - Porcentaje de votos: 8,50% - Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí Que Se Puede (CSQEP) - Votos: 366494 - Porcentaje de votos: 8,94% - Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

He recuperado los datos del anterior post, publicando sólo las de aquellos partidos que consiguieron representación parlamentaria. Sé que desde que yo iba a la escuela hay muchas cosas que han cambiado, por ejemplo la geografía, la política, se han producido muchos cambios en el Mundo, y un largo etcétera. Pero nunca pensé que en estos 27 años cambiaran las matemáticas hasta el extremo de que 25 sean más que 62. ¿Y quien dice esto? Pues bien, la candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha ganado las elecciones con 25 escaños. Los medios de comunicación españoles, en concreto el diario deportivo Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en los siguientes términos: "La triunfadora de las elecciones catalanas exhibe en Marca espíritu deportivo y defiende la importancia de seguir juntos para ser más fuertes. El Barça no puede salir de la Liga española ni un minuto". Un inciso, ¿no eran éstos los que decían que no había que mezclar política y deporte?. La misma Inés Arrimadas, poco después de conocerse los resultados de las elecciones pedía la dimisión de Artur Mas. Sólo un detalle, la lista donde se presentaba Artur Mas, Junts Pel Sí, consiguió 62 escaños y 1.620.973 de votos, C 's con Inés Arrimadas consiguió 734.910 votos y 25 escaños. Pedir la dimisión del candidato que ha tenido más del doble de votos y escaños que tú, Inés, es hacer el ridículo. En pocos días, la candidata lerrouxista ha hecho el ridículo pidiendo la dimisión del candidato que tiene más del doble de votos y escaños que ella, y lo ha hecho cuando ha sido presentada como la "triunfadora de las elecciones".

El PP con García Albiol de cabeza de lista ha pasado de 18 a 11 escaños respecto a los resultados obtenidos por Alicia Sánchez Camacho. Algunos "creíamos" que el nivel de tonterías alcanzado por Alicia Sánchez Camacho no podría superarse, García Albiol nos ha demostrado que en el PP lo pueden superar. García Albiol ha afirmado que "miles de catalanes quieren votar al PP pero no lo saben". ¿Recuerdan cuando n'Alicia hablaba de la "mayoría silenciosa"?. Llegan las elecciones y la "mayoría silenciosa" no aparece en ninguna parte. Los unionistas organizan un acto el 12-O, donde asisten PP y C 's, hacen venir gente de fuera de Cataluña, la mayoría de grupos de ultraderecha, y la demostración de la existencia de la mayoría silenciosa queda como una demostración de ultras llegados desde España, y unos cuantos españolistas autóctonos que no llegan a llenar ni el centro de la Plaza Cataluña. García Albiol se presentó a las elecciones bajo el lema "Limpiando Badalona", y terminó perdiendo la alcaldía. Los badaloneses si limpiaron Badalona, ​​de la presencia de García Albiol. En las elecciones al Parlamento de Cataluña en García Albiol se presentó con el amenazante y chulesco lema "Plantemos cara". Pues bien, a García Albiol ha pagado caro en las urnas las desbarrades contra Cataluña de él y de su partido, de 18 a 11.

Si no entiendes que hay un partido que tiene más del doble de escaños y votos que tú, tienes un serio problema, no es ideología, no es política, son matemáticas, y se llama democracia. García Albiol ha cometido el error de menospreciar los votantes.

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 2015

 

 

 

 

 

 

 

S’han celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya. Han votat 4.115.807 persones de les 5.314.913 que tenen dret a vot, una xifra que suposa el 77,44% del total del cens i una abstenció de 1.199.106 (22,56% del cens).

 

Partits partidaris de la Independència:

Junts pel Sí (JxSí)

Vots: 1.620.973

Percentatge de vots: 39,54%

Escons: 62

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Vots: 336.375

Percentatge de vots: 8,20%

Escons: 10

Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

 

Partits contraris a la independència:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)

Vots: 734.910

Percentatge de vots: 17,93%

Escons: 25

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Vots:  522.209

Percentatge de vots: 12,74%

Escons: 16

Partit Popular (PP)

Vots: 348.444

Percentatge de vots: 8,50%

Escons: 11

C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

 

Partits ambigus:

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

Vots: 366.494

Percentatge de vots: 8,94%

Escons: 11

CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

 

Sense escons:

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Vots: 102.870

Percentatge de vots: 2,51%

Escons: 0

Recortes Cero-Els Verds

Vots: 14.390

Percentatge de vots: 0,35%

Escons: 0

Guanyem Catalunya (GANEMOS)

Vots: 1.158

Percentatge de vots: 0,03%

Escons0

Pirates de Catalunya - Per decidir-ho tot (Pirata.cat/XDT)

Vots: 326

Percentatge de vots: 0,01%

Escons: 0

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)

Vots: 29.785

Percentatge de vots: 0,73%

Escons: 0

UDC, RC-EV, GC(G), Pirata.cat/XDT i PACMA sumen 134.139 vots, cap escó i un 3,63 % del vot.

 

L’unionisme ha volgut incloure en el NO no només el vot a les tres opcions que clarament s’han pronunciat contràries a la independència (PP, PSC i C’s) sinó també els vots nuls, en blanc, als partits que no s’han pronunciat ni en un sentit ni en l’altre com CSQEP i els que no han entrat al Parlament per no superar el 3% dels vots. Això és fer trampes.

Amb les xifres a la mà podem dir que les opcions partidàries de la independència han aconseguit: 1.957.348 vots, 72 escons i són el 47,74%.

Les opcions contràries: 1.605.563 vots, 52 escons i són el 39,17%.

Els que no saben o no contesten, es mouen en l’ambigüitat: 366.494, 11 escons i són el 8,94%.

El 47,74% del vot favorable a l’independentisme és a parer meu més gran que el 39,17%.

En un referèndum on les respostes a la pregunta serien SI o NO, el SI guanyaria per un 54,93%, el NO aconseguiria el 45,06%.

Ens ho podem mirar del dret i del revés però les dades són les que són ens les mirem com ens les mirem.

200.000 persones, el vot exterior, és a dir, el dels catalans residents a l’exterior han tingut entrebancs per poder exercir el vot. Les ambaixades espanyoles no han donat facilitats, en alguns casos han posat entrebancs, i en alguns, directament s’han negat a permetre el vot. Un cas curiós és el de l’ambaixada espanyola a Roma, que va donar una direcció falsa als sol·licitants del vot.

Davant de les dificultats (per no dir impediments) per exercir el vot que tenien molts catalans residents a l’estranger es va demanar que el termini per votar s’allargués, la Junta Electoral Central s’hi va negar, en canvi va allargar-lo en el cas dels militars en missions a l’estranger. Un altre fet sospitós és que la Junta Electoral Central va estar molt atenta a que no es fessin invitacions a votar, vull dir, que els partits tenen permès demanar el vot, normal, però no es pot promoure l’exercici del vot. La Junta Electoral Central va estar molt atenta que ningú no es mogués, però no va veure fins el mateix dia de la votació que tots els dies, inclòs el dia de reflexió i el dia de la votació, publicitat del grupuscle ultradretà SCC. Només el mateix dia 27 la JEC va dir que no estava permesa la publicitat de SCC. És evident que el paper de la Junta Electoral Central va ser partidista a favor de l’unionisme.

 

 

ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA - 2015

 

 

 

 

 

 

 

 

Se han celebrado las elecciones al Parlamento de Cataluña. Votaron 4.115.807 personas de las 5.314.913 que tienen derecho a voto, lo que supone el 77,44% del total del censo y una abstención de 1.199.106 (22,56% del censo).

 

Partidos partidarios de la Independencia:

Juntos por el Sí (JxSí)

Votos: 1620973

Porcentaje de votos: 39,54%

Escaños: 62

Candidatura de Unidad Popular (CUP)

Votos: 336.375

Porcentaje de votos: 8,20%

Escaños: 10

Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

 

Partidos contrarios a la independencia:

Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's)

Votos: 734910

Porcentaje de votos: 17,93%

Escaños: 25

Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE)

Votos: 522209

Porcentaje de votos: 12,74%

Escaños: 16

Partido Popular (PP)

Votos: 348444

Porcentaje de votos: 8,50%

Escaños: 11

Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

 

Partidos ambiguos:

Cataluña Sí se Puede (CSQEP)

Votos: 366494

Porcentaje de votos: 8,94%

Escaños: 11

CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.

 

Sin escaños:

Unión Democrática de Cataluña (UDC)

Votos: 102870

Porcentaje de votos: 2,51%

Escaños: 0

Recortes Cero-Los Verdes

Votos: 14390

Porcentaje de votos: 0,35%

Escaños: 0

Ganamos Cataluña (GANEMOS)

Votos: 1158

Porcentaje de votos: 0,03%

Escons0

Piratas de Cataluña - Para decidirlo todo (Pirata.cat/XDT)

Votos: 326

Porcentaje de votos: 0,01%

Escaños: 0

Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA)

Votos: 29785

Porcentaje de votos: 0,73%

Escaños: 0

UDC, RC-EV, GC (G), Pirata.cat/XDT y PACMA suman 134.139 votos, ningún escaño y un 3,63% del voto.

 

El unionismo ha querido incluir en el NO no sólo el voto a las tres opciones que claramente se han pronunciado contrarias a la independencia (PP, PSC y C 's) sino también los votos nulos, en blanco, a los partidos que no se han pronunciado ni en un sentido ni en el otro como CSQEP y los que no han entrado en el Parlamento por no superar el 3% de los votos. Eso es hacer trampas.

Con las cifras en la mano podemos decir que las opciones partidarias de la independencia han conseguido: 1.957.348 votos, 72 escaños y son el 47,74%.

Las opciones contrarias: 1.605.563 votos, 52 escaños y son el 39,17%.

Los que no saben o no contestan, se mueven en la ambigüedad: 366494, 11 escaños y son el 8,94%.

El 47,74% del voto favorable al independentismo es a mi juicio más grande que el 39,17%.

En un referéndum donde las respuestas a la pregunta serían SI o NO, el SI ganaría por un 54,93%, el NO alcanzaría el 45,06%.

Nos lo podemos mirar del derecho y del revés pero los datos son los que son nos las miramos como nos las miramos.

200.000 personas, el voto exterior, es decir, el de los catalanes residentes en el exterior han tenido obstáculos para poder ejercer el voto. Las embajadas españolas no han dado facilidades, en algunos casos han puesto obstáculos, y en algunos, directamente han negado a permitir el voto. Un caso curioso es el de la embajada española en Roma, que dio una dirección falsa a los solicitantes del voto.

Ante las dificultades (por no decir impedimentos) para ejercer el voto que tenían muchos catalanes residentes en el extranjero se pidió que el plazo para votar se alargara, la Junta Electoral Central se negó, en cambio lo alargó en el caso de los militares en misiones en el extranjero. Otro hecho sospechoso es que la Junta Electoral Central estuvo muy atenta a que no se hicieran invitaciones a votar, quiero decir, que los partidos tienen permitido pedir el voto, normal, pero no se puede promover el ejercicio del voto. La Junta Electoral Central estuvo muy atenta que nadie se moviera, pero no vio hasta el mismo día de la votación que todos los días, incluido el día de reflexión y el día de la votación, publicidad del grupúsculo ultraderechista SCC. Sólo el mismo día 27 la JEC dijo que no estaba permitida la publicidad de SCC. Es evidente que el papel de la Junta Electoral Central fue partidista a favor del unionismo.

ELECCIONS 27S (II)

ELECCIONS 27S (II)

 

 

 

 

 

Les campanyes electorals m’avorreixen normalment, l’actual campanya electoral al Parlament de Catalunya em fa fàstic. I no estic dient que no consideri que s’hagi de fer campanya, no, el que dic és que la forma com es fan les campanyes electorals no m’agrada. El que no m’agrada, principalment, és que hi ha partits que estan en campanya permanent, fent mítings tots els cap de setmana, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Són mítings als quals assisteixen els convençuts que aplaudeixen al líder i/o candidat cada cop que aquest diu una bajanada, i com més grossa sigui la bajanada més fort aplaudeixen.

Els assessors recomanen al candidat que es mostri pròxim als ciutadans, li fan visitar mercats, tot i que la majoria dels polítics no trepitjarien un mercat ni que els hi anés la vida, fan petons a iaies, nens i peixateres, compren una dotzena d’ous, suposo que per demostrar que també mengen, que ells també són humans, tot i que mai ningú no els hagi vist menjar mai.

El que menys m’ha agradat d’aquesta campanya es veure els quatre candidats unionistes (Arrimadas,  Albiol, Iceta i Rabell) fent de Rockefeller d’un José Luís Moreno vingut de l’Altiplà castellà (Rivera, Rajoy, Sánchez Castejón i Iglesias). L’escena d’Iceta ballant mentre Sánchez Castejón l’aplaudia posant cara de “mireu el meu monet que graciós” em va sobtar i molestar. Tot i que últimament Iceta ha fet mans i mànigues per desmentir la imatge que tothom tenia d’ell d’home intel·ligent, la seva imatge ballant per divertir l’amo castellà li ha fet perdre tota la dignitat.

Al García Albiol ja el coneixem, massa. És el substitut d’Alicia Sánchez Camacho, política totalment acabada per mèrits propis, els seus numerets i les seves pixades fora de test i, molt especialment, el lamentable cas de La Camarga, van acabar amb la seva carrera política definitivament. El seu substitut, García Albiol va ser alcalde de Badalona, va perdre l’alcaldia. Rajoy ha substituït una mala política aficionada a les sortides de to per un mal polític xenòfob, racista, violent i fatxenda.

Lluís (Franco) Rabell és el candidat de CatSiQueÉsPot, la franquícia a Catalunya de Podemos. No entraré en el detall que el primer que ha fet en Rabell és amagar que el seu primer cognom és Franco. Rabell actua com una titella de Pablo Iglesias, com una titella sense idees pròpies. Iglesias, un home que de les aules de la Complutense ha passat als platós de les televisions espanyoles, un producte mediàtic, con en Rivera, personatge sorgit del rusc de les NNGG del PP, i convertit en líder mediàtic i polític per obra i gràcia dels platós televisius. Ambdós personatges tenen molt en comú, són creacions mediàtiques, són demagogs, són finançats d’una manera que ja voldrien partits tradicionals, sense que ningú es pregunti d’on surten els diners, si algú planteja la pregunta rep hòsties per totes bandes. Tots dos tenen en comú, també la seva omnipresència mediàtica, especialment l’Albert Rivera, que rar és el dia que no apareix a diversos programes. La candidata Arrimadas pateix com els altres quatre candidats la presència del seu líder suprem. Rabell, Iceta i Arrimadas parlen poc, la campanya se la fa el seu líder suprem vingut des de l’Altiplà. Albiol, tot i la presència permanent de Rajoy al seu costat, si que parla, per dir bajanades i actuar com el hooligan que és.

Finalment, vull parlar d’Iglesias. Puc entendre que en campanya es fan i es diuen estupideses però tot té un límit. Pablo, si vens a Catalunya almenys informa’t sobre Catalunya, i així no diràs rucades, que, per cert, ja han dit abans altres polítics compatriotes teus. El mercat del lerrouxisme ja està cobert pels Ciudadanos del Rivera. Si, a Catalunya van arribar milers de persones durant els anys 50 i 60, moltes d’aquestes persones tenen cognoms acabats en Z, però la immensa majoria d’aquestes persones van haver de marxar de la seva terra fugint de la gana, principalment de la gana, tot i que no va ser l’única causa, i van decidir venir a Catalunya. S’ha de dir que el Règim franquista també va voler incitar aquesta migració. El propòsit declarat pel Règim era que aquells espanyols acabarien amb el “problema catalán”. I van fracassar, aquells immigrants andalusos, murcians, extremenys, etc. us ho han dit que ells van venir a Catalunya, si, però que havien decidit integrar-se. La immensa majoria d’aquells immigrants van integrar-se, els seus fills i nets són catalans.

Vas dir, Pablo Iglesias, que volies “dar sexo y latigazos” a Mas. Aclarim un punt, el sexe es fa, es practica, no es dóna. Y fuetejar un President de la Generalitat seria un delicte contra l’autoritat. També has dit, Pablo, que els independentistes estan tots a Pedralbes, i que tu volien mobilitzar la “Catalunya veritable” que segons tu és l’extraradi. Pablo, precisament a Pedralbes és on probablement menys independentistes hi hagi. Permet-me que t’expliqui una cosa. L’origen del meu primer cognom està a França, és un cognom que va arribar a Catalunya durant l’Edat Mitja, probablement en l’època que a Catalunya hi van arribar milers de gascons. Si, Pablo, com pots veure Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. S’ha de dir que en un primer moment hi va haver rebuig, sempre passa arreu amb els que arriben de fora, però actualment podem veure en molts cognoms catalans l’arrel gascona, també la jueva, la petjada dels orígens de molta de la gent que viu a Catalunya. Jo, malgrat aquest origen del meu cognom no em sento gens lligat a França. Per part del pare, la meva família és de Les Corts, que fins fa un segle i escaig era un municipi separat de Barcelona. Per part de la mare les arrels són andaluses. Vaig néixer a Les Corts, em vaig criar a Pedralbes i visc a l’Eixample. Per a tu, és el que t’han explicat, Pedralbes és un barri de pijos, i t’han mentit, a Pedralbes també hi ha gent de classe treballadora. De petit vivia a la casa dels avis, una casa ja desapareguda, no era cap mansió ni cap casa de luxe, era, simplement una casa.

Els quatre partits unionistes farien millor agafant els seus líders suprems vinguts des de l’Altiplà, ficar-los al “borreguero” i enviar-los cap a Madrid. I que la campanya electoral es limitin a fer-la els candidats. Els votants, tot i que jo no votaré partits unionistes, no crec que ens mereixem veure l’Iceta fent de mico Amedio saltant per divertir Pedro Sánchez Castejón.

Crec que s’haurien d’eliminar els mítings de campanya, substituint-los per debats entre tots 6 candidats. Els mítings són una estafa majúscula, un candidat es dirigeix als convençuts del seu propi partit que aplaudeixen les ocurrències gracioses del candidat.

ELECCIONS DEL 27-S

ELECCIONS DEL 27-S

 

 

 

 

 

El 27 de setembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya, l’l1 de setembre és la Diada, cada 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, i si vam unir el nord i el sud de Catalunya, si vam omplir la V (Diagonal – Gran Via de les Corts Catalanes), aquest any omplirem l’Avinguda Meridiana. També és el dia que comença la campanya electoral.

 

I com hem arribat a aquesta situació? Un 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que substituïa l’anterior. Va ser enviat a les Corts espanyoles per a la seva negociació. Les Corts espanyoles li van passar el ribot (paraules literals de l’inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El text resultant un cop aprovat va ser votat pels ciutadans de Catalunya i sancionat pel Cap de l’Estat. Mentrestant un generalot espanyol va fer un discurs invocant l’article vuitè de la Constitució si s’aprovava l’Estatut. En Rajoy (PP) va iniciar una campanya de recollida de signatures contra Catalunya i des del PP va llançar-se la campanya de boicot contra els productes catalans. El PP sense encomanar-se ni a Déu ni al diable va decidir que ells estaven pel damunt de tot i de tothom, van presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenia alguns membres amb el mandat acabat, que no van ser substituïts i algun membre va traspassar. Quatre anys van trigar els magistrats del TC a dictar sentència, entre viatges a Santo Domingo i anar a mirar curses de braus els va costar una mica trobar una estona per fer la feina que el PP i també algunes CCAA els havien encomanat. La sentència va ser escrita en un to que la podria haver signat Millán Astray o Queipo de Llano en ple estat d’ebrietat sense problemes.

 

Ni PSOE ni PP, tampoc els altres partits espanyolistes, entenen encara quina és la raó que l’independentisme hagi crescut, tampoc entenen que ens molestem quan ens diuen el nom del porc dia si i dia també. I això que ells han treballat per convèncer-nos que ens independitzem fins i tot més que els partits defensors de la independència. Intenten buscar arguments absolutament absurds. La culpa la té l’escola i l’immersió lingüística, que no explicaria com gent que fa molts anys que va deixar l’escola, que ja tenen una edat, s’hagin tornat independentistes. La culpa es TV3, quan el 80% dels mitjans que es veuen a Catalunya emeten des de Madrid i, si ens atenem a les tertúlies i informatius, són obertament espanyolistes i, catalanòfobs sense complexos. La realitat és que si vols tenir raons per desitjar la independència posa una televisió espanyola o escolta els polítics espanyols parlant sobre Catalunya, tindràs unes sobtades ganes de sortir al balcó del Palau de la Generalitat i proclamar la independència tu mateix.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELECCIONES DEL 27-S

 

 

 

 

 

El 27 de septiembre se celebrarán las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 1 de septiembre es la Diada, cada 11 de septiembre es el Diada Nacional de Cataluña, y si unimos el norte y el sur de Cataluña, si llenamos la V (Diagonal - Gran Vía de las Cortes Catalanas), este año llenaremos la Avenida Meridiana. También es el día que comienza la campaña electoral.

 

¿Y como hemos llegado a esta situación? Un 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobaba el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que sustituía al anterior. Fue enviado a las Cortes españolas para su negociación. Las Cortes españolas le pasaron el cepillo (palabras literales del inefable Alfonso Guerra (PSOE)). El texto resultante una vez aprobado fue votado por los ciudadanos de Cataluña y sancionado por el Jefe del Estado. Mientras un generalote español hizo un discurso invocando el artículo octavo de la Constitución si se aprobaba el Estatuto. Rajoy (PP) inició una campaña de recogida de firmas contra Cataluña y desde el PP se lanzó la campaña de boicot contra los productos catalanes. El PP sin encomendarse ni a Dios ni al diablo decidió que ellos estaban por encima de todo y de todos, presentaron un recurso ante el Tribunal Constitucional, un tribunal que tenía algunos miembros con el mandato acabado, que no fueron sustituidos y algún miembro traspasó (falleció). Cuatro años tardaron los magistrados del TC a dictar sentencia, entre viajes a Santo Domingo e ir a mirar corridas de toros les costó un poco encontrar un rato para hacer el trabajo que el PP y también algunas CCAA les habían encomendado. La sentencia fue escrita en un tono que la podría haber firmado Millán Astray o Queipo de Llano en pleno estado de ebriedad sin problemas.

 

Ni PSOE ni PP, tampoco los otros partidos españolistas, entienden todavía cuál es la razón de que el independentismo haya crecido, tampoco entienden que nos molestamos cuando nos calumnian día sí y día también. Y eso que ellos han trabajado para convencernos de que nos independizamos incluso más que los partidos defensores de la independencia. Intentan buscar argumentos absolutamente absurdos. La culpa la tiene la escuela y la inmersión lingüística, que no contaría como gente que hace muchos años que dejó la escuela, que ya tienen una edad, se hayan vuelto independentistas. La culpa es de TV3, cuando el 80% de los medios que se ven en Cataluña emiten desde Madrid y, si nos atenemos a las tertulias e informativos, son abiertamente españolistas y, catalanófobos sin complejos. La realidad es que si quieres tener razones para desear la independencia pon una televisión española o escucha los políticos españoles hablando sobre Cataluña, tendrás unas repentinas ganas de salir al balcón del Palau de la Generalitat y proclamar la independencia tu mismo.

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL I MEMÒRIA) / CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA)

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU

MERIDIANA,  DIAGONAL I MEMÒRIA

 

Cal dir que aquestes dues avingudes tenen en comú moltes coses, són dues de les vies més importants de Barcelona, són vies d’entrada i sortida de la ciutat, són carrers amples, i aviat tindran en comú haver estat l’espai on s’han celebrat multitudinàries manifestacions per la independència l’11 de setembre. Cal afegir, com a informació per a qui no conegui Barcelona, que aquestes dues vies es creuen a la Plaça de les Glòries, on també s’hi creua l’altre gran carrer barceloní, també via d’entrada i sortida de la ciutat, i on també s’hi va fer la V (amb la Diagonal), l’any passat.

 

A LA MERIDIANA (AMB) L11(S)

 

Si, dubtava entre dos títols molt semblants: A la Meridiana l’11-S i a la Meridiana amb l’11. El segon pretén ser un joc de paraules. Evidentment l’11, la línia 11 d’autobús no em portaria a la Meridiana des del meu barri, i tampoc arriba a la Meridiana, aquest 11 és una forma de dir que aniré a peu a la Meridiana, l’11 (onze) són les cames. Bé anem al tema. Amb l’11, els peus, o amb el metro. Aquest any la #Via es farà a la Meridiana, podem, doncs, dir-ne #ViaMeridiana. Es de suposar que es farà alguna cosa semblant a la #ViaCatalana que va recórrer Catalunya de nord a sud (o de sud a nord, com més us agradi) i la #V de l’any passat que va omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries.

L’alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha demanat que es prohibeixi la #ViaMeridiana, l’excusa de la candidata a les eleccions municipals del 24 de maig és que aquest any la Diada caurà enmig de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. La Diada – ho dic com a informació per a SCC[1] – cau l’11 de setembre, com cada any, i les eleccions són el dia 27 de setembre. Segons la candidata Mejías no es pot fer una manifestació enmig d’una campanya electoral. C’s ja va provar de prohibir la celebració de la #ViaCatalana i de la #V, llavors no van poder posar com excusa la celebració d’unes eleccions perquè no se’n celebrava cap en aquell moment, l’argument era que no es podien bloquejar carreteres i carrers, i altres arguments encara més absurds.

Per cert, quina confiança ens mereix una candidata a qui li pregunten si el seu pare era militar franquista i diu que no ho sap. Disculpi, senyora candidata, jo sé quines eren les idees del meu rebesavi a qui personalment no vaig conèixer, no em crec que vostè no sabés si el seu pare era franquista o no, amb qui va compartir molts dinars.

Carina també va dir que si arribava a ser alcaldessa de Barcelona canviaria el nom de la Plaça dels Països Catalans perquè aquests no existeixen. Anem a pams. Pels que no conegueu la Plaça dels Països Catalans us diré que és aquella plaça tan lletja, de ciment i ferros, que hi ha davant de l’Estació de Sants. Un cop situats al lloc, cal dir, un altre cop, que és una plaça molt lletja. El terme Països Catalans el va crear el valencià de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, fent referència als territoris de parla catalana, és a dir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, la Franja de Ponent, Balears, la comarca murciana del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer. Doncs si, Carina, si que existeixen. El terme va aparèixer per primera vegada a la “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I” (Madrid, 1876). L’autor era valencià, no un maligne català. Suposo que na Carina prefereix carrers amb noms de generals que maten molta gent, tan habituals en altres èpoques al nomenclàtor de Barcelona, noms que van desaparèixer a casa nostra, a les Espanyes encara hi ha molts carrers dedicats al dictador que ho va deixar tot “atado y bien atado”, i a Barcelona encara queden algunes plaques del “Ministerio de la Vivienda” amb simbologia franquista, que deuen posar molt “morcillona” – puc dir “botifarrona”? – a la candidata lerrouxista. Ai, si fos de la candidata lerrouxista Catalunya passaria a dir-se región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU I LA DIAGONAL

 

Estem en campanya, els candidats fan promeses que després no és probable que compleixin, i molts candidats no tenen intenció de complir el que han promès en campanya, els veiem fent petons a iaies i nens amb bolquers, i fent el ridícul de totes les maneres imaginables. Ada Colau ha fet algunes propostes que passaré a esmentar i comentar.

Tancar la Diagonal al trànsit: Crec que algú s’ha oblidat d’informar a Colau que l’Avinguda Diagonal és una de les tres vies principals d’entrada i sortida de Barcelona, les altres dues vies principals són la Gran Via de les Corts Catalanes i la Meridiana. Eliminar el trànsit d’aquesta via seria un despropòsit de la mida de la Diagonal.

Diu Ada Colau: “Vull una BCN que en comptes de privatitzar el seu port per iots de luxe, tingui un port obert per a la gent que està morint al mar.”. Tot i que és molt lloable tenir bons sentiments cal recordar que el Port de Barcelona és un port comercial. Els creuers amb turistes i el moviment de mercaderies enriqueixen la ciutat. Les persones que moren al mar no són culpa dels iots del Port de Barcelona, port allunyat de les zones on es produeixen aquestes tràgiques morts. Hi ha propostes com aquesta que no tenen caps ni peus.

La candidata Colau ha dit que es veu inaugurant el Mobile World Congress de Barcelona l’any 2016, curiós que ho digui ara això quan fa només tres mesos es mostrava contrària al MWC i a tots els esdeveniments semblants.

 

Una mica de coherència i de senderi, senyores candidates, i si no tenen memòria mengin cues de pansa, que diuen que són bones per la memòria.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU

MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA

 

Debo decir que estas dos avenidas tienen en común muchas cosas, son dos de las vías más importantes de Barcelona, ​​son vías de entrada y salida de la ciudad, son calles anchas, y pronto tendrán en común haber sido el espacio donde se han celebrado multitudinarias manifestaciones por la independencia el 11 de septiembre. Hay que añadir, como información para quien no conozca Barcelona, ​​que estas dos vías se cruzan en la Plaça de las Glòries, donde también se cruza la otra gran calle barcelonesa, también vía de entrada y salida de la ciudad, y donde también se hizo la V (con la Diagonal), el año pasado.

 

LA MERIDIANA (CON) L11 (S)

 

Si, dudaba entre dos títulos muy parecidos: En la Meridiana el 11-S ya la Meridiana con el 11. El segundo pretende ser un juego de palabras. Evidentemente el 11, la línea 11 de autobús no me llevaría a la Meridiana desde mi barrio, y tampoco llega a la Meridiana, este 11 es una forma de decir que iré a pie en la Meridiana, el 11 (once) son las piernas. Bueno vamos al tema. Con el 11, los pies, o con el metro. Este año la #Via se hará en la Meridiana, podemos, pues, decir #ViaMeridiana. Es de suponer que se hará algo similar a la #ViaCatalana que recorrió Catalunya de norte a sur (o de sur a norte, como más os guste) y la #V del año pasado que llenó la Gran Vía de las Corts Catalanes y la Avenida Diagonal, con el vértice en la Plaça de las Glòries.

La alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha pedido que se prohíba la #ViaMeridiana, la excusa de la candidata a las elecciones municipales del 24 de mayo es que este año la Diada caerá en medio de la campaña de las elecciones al Parlament de Catalunya. La Diada - lo digo como información para SCC[2] - cae el 11 de septiembre, como cada año, y las elecciones son el día 27 de septiembre. Según la candidata Mejías no se puede hacer una manifestación en medio de una campaña electoral. C 's ya probó de prohibir la celebración de la #ViaCatalana y de la #V, entonces no pudieron poner como excusa la celebración de unas elecciones para que no se celebraba ninguna en ese momento, el argumento era que no se podían bloquear carreteras y calles, y otros argumentos aún más absurdos.

Por cierto, qué confianza nos merece una candidata a la que le preguntan si su padre era militar franquista y dice que no lo sabe. Disculpe, señora candidata, yo sé cuáles eran las ideas de mi tatarabuelo al que personalmente no conocí, no me creo que usted no supiera si su padre era franquista o no, con quien compartió muchos comidas.

Carina también dijo que si llegaba a ser alcaldesa de Barcelona cambiaría el nombre de la Plaça dels Països Catalans porque estos no existen. Vayamos por partes. Para los que no conozcáis la Plaça de los Catalanes Catalanes os diré que es aquella plaza tan fea, de cemento y hierros, que hay delante de la Estación de Sants. Una vez situados en el lugar, hay que decir, de nuevo, que es una plaza muy fea. El término Països Catalans lo creó el valenciano de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, haciendo referencia a los territorios de habla catalana, es decir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, Valencia, la Franja, Baleares, la comarca murciana del Carche y la ciudad sarda de Alguer. Pues si, Carina, si que existen. El término apareció por primera vez en la "Historia del Derecho en Catalunya, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I "(Madrid, 1876). El autor era valenciano, no un maligno catalán. Supongo que Carina prefiere calles con nombres de generales que matan mucha gente, tan habituales en otras épocas en el nomenclátor de Barcelona, ​​nombres que desaparecieron en nuestro país, en las Españas todavía hay muchas calles dedicadas al dictador que lo dejó todo "atado y bien atado", y en Barcelona aún quedan algunas placas del "Ministerio de la Vivienda" con simbología franquista, que deben poner muy "morcillona" a la candidata lerrouxista. Ay, si fuera de la candidata lerrouxista Catalunya pasaría a llamarse región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU Y LA DIAGONAL

 

Estamos en campaña, los candidatos hacen promesas que luego no es probable que cumplan, y muchos candidatos no tienen intención de cumplir lo que han prometido en campaña, los vemos besando a abuelas y niños con pañales, y haciendo el ridículo de todas las maneras imaginables. Ada Colau ha hecho algunas propuestas que pasaré a mencionar y comentar.

Cerrar la Diagonal al tráfico: Creo que alguien se ha olvidado de informar a Colau que la Avenida Diagonal es una de las tres vías principales de entrada y salida de Barcelona, ​​las otras dos vías principales son la Gran Vía de las Cortes catalanas y la Meridiana. Eliminar el tráfico de esta vía sería un despropósito del tamaño de la Diagonal.

Dice Ada Colau: "Quiero una BCN que en vez de privatizar su puerto para yates de lujo, tenga un puerto abierto para la gente que está muriendo en el mar.". Aunque es muy loable tener buenos sentimientos hay que recordar que el Puerto de Barcelona es un puerto comercial. Los cruceros con turistas y el movimiento de mercancías enriquecen la ciudad. Las personas que mueren en el mar no son culpa de los yates del Puerto de Barcelona, ​​puerto alejado de las zonas donde se producen estas trágicas muertes. Hay propuestas como esta que no tienen jefes ni cabeza.

La candidata Colau ha dicho que se ve inaugurando el Mobile World Congress de Barcelona el año 2016, curioso que lo diga ahora ésto cuando hace sólo tres meses se mostraba contraria al MWC y a todos los eventos semejantes.

 

Un poco de coherencia y de sentido común, señoras candidatas, y si no tienen memoria coman colas de pasa, que dicen que son buenas para la memoria.

---

[1] Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d’abril, el grupuscle ultradreta espanyolista SCC (Sociedad Civil Catalana) va publicar un anunci sobre la Diada de Sant Jordi dient que aquest any se celebrava el 23 d’abril, com si ells creguessin que Sant Jordi canvia de data depenent de l’any. L’error va provocar entre els habituals de la xarxa comentaris dirigits a SCC molt irònics.

[2] Con motivo de la Diada de Sant Jordi, 23 de abril, el grupúsculo ultraderecha españolista SCC (Sociedad Civil Catalana) publicó un anuncio sobre la Diada de Sant Jordi diciendo que este año se celebraba el 23 de abril, como si ellos creyeran que San Jordi cambia de fecha dependiendo del año. El error provocó entre los habituales de la red comentarios dirigidos a SCC muy irónicos.