GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT / GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT

 

 

 

 

 

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que havia de substituir l’Estatut de 1979 (també conegut com Estatut de Sau). Aquell Estatut va aprovar-se per 120 vots a favor i 15 en contra. Els 15 diputats que van votar en contra eren els teus diputats, Mariano Rajoy. Ho recordes?

L’avantprojecte d’Estatut, seguint el tràmit que marca la llei, va ser registrat a les Corts espanyoles, un partit va fer mans i mànigues per impedir que fos registrat, era el teu partit, eres tu, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Malgrat tot l’avantprojecte va entrar a les Corts espanyoles i va iniciar-se la tramitació. Allà li van passar el ribot (paraules textuals d’Alfonso Guerra) i finalment va ser aprovat un text molt retallat, això si, amb l’oposició del PP, del teu partit, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Les Corts espanyoles encara no havien conclòs la tramitació, és a dir, no li havien acabat de passar el ribot, quan el general Mena va declarar que si l’Estatut de Catalunya sobrepassava la Constitució l’exèrcit espanyol hauria d’intervenir. I tu, Mariano Rajoy, vas dir que aquestes coses “no passen perquè si”. Lluny de condemnar l’amenaça colpista del general Mena, tu, Mariano Rajoy les vas justificar. Ho recordes?

I mentrestant vas posar tots els recursos del partit, del PP, a recórrer els carrers de les Espanyes recollint signatures contra Catalunya, signatures que després vas presentar personalment a les Corts espanyoles. Ho recordes?

Mentrestant, un correu demanant el boicot contra els productes catalans. Quan se’t va preguntar, Mariano Rajoy, vas dir a València que ho trobaves justificat, tot i que unes 24 hores més tard a Tarragona, amb els capitostos del sector de cava català te’n vas fer enrere. Ho recordes?

L’Estatut va ser votat en referèndum pel poble de Catalunya, bé, el que quedava de l’Estatut, i va ser sancionat pel Cap de l’Estat. Tu, Mariano Rajoy, vas decidir, sense encomanar-te ni a Déu ni al diable, que tu i el teu partit estàveu pel damunt del poble català, del Parlament de Catalunya, del poble espanyol, de les Corts espanyoles i del Cap de l’Estat, i vas presentar un recurs contra l’Estatut de Catalunya redactat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat per les Corts espanyoles, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pel Cap d’Estat del teu país, Ho recordes?

Els magistrats del Tribunal Constitucional van trigar 4 anys a sentenciar l’Estatut de Catalunya. Crec que dos magistrats van morir en aquest període, dos van ser recusats, alguns tenien, quan van prendre la decisió final, el mandat conclòs. La sentència, si llegim el to en què està escrita, més que una sentència, semblava una columna d’un diari típic de la (ultra)dreta espanyola. És a dir, a la sentència els magistrats deixaven anar tota la seva mala bava, impertinència i deixaven palesa la seva ideologia i animadversió vers Catalunya. Ho recordes?

Aquest mateix Tribunal Constitucional, convertit en el braç togat del teu partit, ha anul·lat unes 15 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, lleis que probablement haurien millorat la vida de molts catalans (recordar que la jurisdicció del Parlament de Catalunya no va més enllà dels límits territorials del Principat) i després havíem d’aguantar que carallots del PP sortissin dient que el Parlament de Catalunya no treballava. Ho recordes?

Qui llavors era ministre de Ministre d’Educació, Cultura i Esports d’Espanya, José Ignacio Wert, va afirmar que els seu gran propòsit (no sé si en la seva vida o només en el seu mandat) era espanyolitzar els nens catalans. Suposo que en Wert estava reconeixent que els nens catalans (i els adults catalans) no som espanyols, i qual croat embogit s’havia llançat a la conquesta i conversió d’heretges (els heretges som nosaltres). Ho recordes?

El Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya, s’ha de dir que a tot Catalunya en aquell moment ja només quedava una plaça de toros en actiu, La Monumental, i que a Barcelona ciutat ja fa temps que van ser prohibits els espectacles amb animals, especialment aquells espectacles que causen mal als animals, i vosaltres, el PP, esteu fent mans i mànigues per poder tornar a fer espectacles taurins a Catalunya. Això t’obligaria a passar pel damunt de la llei del Parlament de Catalunya i de la prohibició aprovada per l’Ajuntament de Barcelona. Però suposo que quan abans t’has passat per l’entrecuix tres cambres legislatives, als espanyols, als catalans i al teu propi rei, creus que tot és possible.

La llista seria molt llarga i feixuga, però si vols saber la raó que ha provocat que l’independentisme creixi, examina quines són les teves accions. Amb tu, Mariano Rajoy, va començar tot.

 

 

 

 

 

 

GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

 

 

 

 

 

El 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobó el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que debía sustituir el Estatuto de 1979 (también conocido como Estatuto de Sau). Ese Estatuto se aprobó por 120 votos a favor y 15 en contra. Los 15 diputados que votaron en contra eran tus diputados, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

El anteproyecto de Estatuto, siguiendo el trámite que marca la ley, fue registrado en las Cortes españolas, un partido hizo lo imposible para impedir que fuera registrado, era tu partido, eres tú, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

A pesar de todo el anteproyecto entró en las Cortes españolas y se inició la tramitación. Allí le pasaron el cepillo (palabras textuales de Alfonso Guerra) y finalmente fue aprobado un texto muy recortado, eso si, con la oposición del PP, de tu partido, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

Las Cortes españolas aún no habían concluido la tramitación, es decir, no le habían acabado de pasar el cepillo, cuando el general Mena declaró que si el Estatuto de Cataluña sobrepasaba la Constitución del ejército español debería intervenir. Y tú, Mariano Rajoy, dijiste que estas cosas "no pasan porque sí". Lejos de condenar la amenaza golpista del general Mena, tú, Mariano Rajoy la justificaste. ¿Lo recuerdas?

Y mientras pusiste todos los recursos del partido, del PP, a recorrer las calles de las Españas recogiendo firmas contra Cataluña, firmas que luego presentaste personalmente en las Cortes españolas. ¿Lo recuerdas?

Mientras tanto, un correo pidiendo el boicot contra los productos catalanes. Cuando se te preguntó, Mariano Rajoy, dijiste en Valencia que lo encontrabas justificado, aunque unas 24 horas más tarde en Tarragona, con los jerifaltes del sector de cava catalán te retractaste. ¿Lo recuerdas?

El Estatuto fue votado en referéndum por el pueblo de Cataluña, bueno, lo que quedaba del Estatuto, y fue sancionado por el Jefe del Estado. Tú, Mariano Rajoy, decidiste, sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, que tú y tu partido estabais por encima del pueblo catalán, del Parlamento de Cataluña, del pueblo español, de las Cortes españolas y del Jefe Estado, y presentaste un recurso contra el Estatuto de Cataluña redactado por el Parlamento de Cataluña, recortado y aprobado por las Cortes españolas, aprobado en referéndum por el pueblo de Cataluña y sancionado por el Jefe de Estado de tu país, ¿Lo recuerdas?

Los magistrados del Tribunal Constitucional tardaron 4 años en sentenciar el Estatuto de Cataluña. Creo que dos magistrados murieron en este periodo, dos fueron recusados, algunos tenían, cuando tomaron la decisión final, el mandato concluso. La sentencia, si leemos el tono en que está escrita, más que una sentencia, parecía una columna de un diario típico de la (ultra)derecha española. Es decir, en la sentencia los magistrados soltaban toda su mala baba, impertinencia y dejaban patente su ideología y animadversión hacia Cataluña. ¿Lo recuerdas?

Este mismo Tribunal Constitucional, convertido en el brazo togado de tu partido, ha anulado unas 15 leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña, leyes que probablemente habrían mejorado la vida de muchos catalanes (recordar que la jurisdicción del Parlamento de Cataluña no va más allá los límites territoriales del Principado) y luego teníamos que aguantar que cretinos del PP salieran diciendo que el Parlamento de Cataluña no trabajaba. ¿Lo recuerdas?

El entonces ministro de Ministro de Educación, Cultura y Deportes de España, José Ignacio Wert, afirmó que su gran propósito (no sé si en su vida o sólo en su mandato) era españolizar a los niños catalanes. Supongo que en Wert estaba reconociendo que los niños catalanes (y los adultos catalanes) no somos españoles, y cual cruzado enloquecido se había lanzado a la conquista y conversión de herejes (los herejes somos nosotros). ¿Lo recuerdas?

El Parlamento de Cataluña aprobó una iniciativa legislativa popular que prohibía las corridas de toros en Cataluña, hay que decir que en toda Cataluña en aquel momento ya sólo quedaba una plaza de toros en activo, La Monumental, y que en Barcelona ciudad ya hace tiempo que fueron prohibidos los espectáculos con animales, especialmente aquellos espectáculos que causan daño a los animales, y vosotros, el PP, estáis haciendo lo imposible para poder volver a hacer espectáculos taurinos en Cataluña. Esto te obligaría a pasar por encima de la ley del Parlamento de Cataluña y de la prohibición aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona. Pero supongo que cuando antes te has pasado por la entrepierna tres cámaras legislativas, a los españoles, a los catalanes y a tu propio rey, crees que todo es posible.

La lista sería muy larga y pesada, pero si quieres saber la razón que ha provocado que el independentismo crezca, examina cuáles son tus acciones. Contigo, Mariano Rajoy, comenzó todo.

ELECCIONS 27S (II)

ELECCIONS 27S (II)

 

 

 

 

 

Les campanyes electorals m’avorreixen normalment, l’actual campanya electoral al Parlament de Catalunya em fa fàstic. I no estic dient que no consideri que s’hagi de fer campanya, no, el que dic és que la forma com es fan les campanyes electorals no m’agrada. El que no m’agrada, principalment, és que hi ha partits que estan en campanya permanent, fent mítings tots els cap de setmana, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Són mítings als quals assisteixen els convençuts que aplaudeixen al líder i/o candidat cada cop que aquest diu una bajanada, i com més grossa sigui la bajanada més fort aplaudeixen.

Els assessors recomanen al candidat que es mostri pròxim als ciutadans, li fan visitar mercats, tot i que la majoria dels polítics no trepitjarien un mercat ni que els hi anés la vida, fan petons a iaies, nens i peixateres, compren una dotzena d’ous, suposo que per demostrar que també mengen, que ells també són humans, tot i que mai ningú no els hagi vist menjar mai.

El que menys m’ha agradat d’aquesta campanya es veure els quatre candidats unionistes (Arrimadas,  Albiol, Iceta i Rabell) fent de Rockefeller d’un José Luís Moreno vingut de l’Altiplà castellà (Rivera, Rajoy, Sánchez Castejón i Iglesias). L’escena d’Iceta ballant mentre Sánchez Castejón l’aplaudia posant cara de “mireu el meu monet que graciós” em va sobtar i molestar. Tot i que últimament Iceta ha fet mans i mànigues per desmentir la imatge que tothom tenia d’ell d’home intel·ligent, la seva imatge ballant per divertir l’amo castellà li ha fet perdre tota la dignitat.

Al García Albiol ja el coneixem, massa. És el substitut d’Alicia Sánchez Camacho, política totalment acabada per mèrits propis, els seus numerets i les seves pixades fora de test i, molt especialment, el lamentable cas de La Camarga, van acabar amb la seva carrera política definitivament. El seu substitut, García Albiol va ser alcalde de Badalona, va perdre l’alcaldia. Rajoy ha substituït una mala política aficionada a les sortides de to per un mal polític xenòfob, racista, violent i fatxenda.

Lluís (Franco) Rabell és el candidat de CatSiQueÉsPot, la franquícia a Catalunya de Podemos. No entraré en el detall que el primer que ha fet en Rabell és amagar que el seu primer cognom és Franco. Rabell actua com una titella de Pablo Iglesias, com una titella sense idees pròpies. Iglesias, un home que de les aules de la Complutense ha passat als platós de les televisions espanyoles, un producte mediàtic, con en Rivera, personatge sorgit del rusc de les NNGG del PP, i convertit en líder mediàtic i polític per obra i gràcia dels platós televisius. Ambdós personatges tenen molt en comú, són creacions mediàtiques, són demagogs, són finançats d’una manera que ja voldrien partits tradicionals, sense que ningú es pregunti d’on surten els diners, si algú planteja la pregunta rep hòsties per totes bandes. Tots dos tenen en comú, també la seva omnipresència mediàtica, especialment l’Albert Rivera, que rar és el dia que no apareix a diversos programes. La candidata Arrimadas pateix com els altres quatre candidats la presència del seu líder suprem. Rabell, Iceta i Arrimadas parlen poc, la campanya se la fa el seu líder suprem vingut des de l’Altiplà. Albiol, tot i la presència permanent de Rajoy al seu costat, si que parla, per dir bajanades i actuar com el hooligan que és.

Finalment, vull parlar d’Iglesias. Puc entendre que en campanya es fan i es diuen estupideses però tot té un límit. Pablo, si vens a Catalunya almenys informa’t sobre Catalunya, i així no diràs rucades, que, per cert, ja han dit abans altres polítics compatriotes teus. El mercat del lerrouxisme ja està cobert pels Ciudadanos del Rivera. Si, a Catalunya van arribar milers de persones durant els anys 50 i 60, moltes d’aquestes persones tenen cognoms acabats en Z, però la immensa majoria d’aquestes persones van haver de marxar de la seva terra fugint de la gana, principalment de la gana, tot i que no va ser l’única causa, i van decidir venir a Catalunya. S’ha de dir que el Règim franquista també va voler incitar aquesta migració. El propòsit declarat pel Règim era que aquells espanyols acabarien amb el “problema catalán”. I van fracassar, aquells immigrants andalusos, murcians, extremenys, etc. us ho han dit que ells van venir a Catalunya, si, però que havien decidit integrar-se. La immensa majoria d’aquells immigrants van integrar-se, els seus fills i nets són catalans.

Vas dir, Pablo Iglesias, que volies “dar sexo y latigazos” a Mas. Aclarim un punt, el sexe es fa, es practica, no es dóna. Y fuetejar un President de la Generalitat seria un delicte contra l’autoritat. També has dit, Pablo, que els independentistes estan tots a Pedralbes, i que tu volien mobilitzar la “Catalunya veritable” que segons tu és l’extraradi. Pablo, precisament a Pedralbes és on probablement menys independentistes hi hagi. Permet-me que t’expliqui una cosa. L’origen del meu primer cognom està a França, és un cognom que va arribar a Catalunya durant l’Edat Mitja, probablement en l’època que a Catalunya hi van arribar milers de gascons. Si, Pablo, com pots veure Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. S’ha de dir que en un primer moment hi va haver rebuig, sempre passa arreu amb els que arriben de fora, però actualment podem veure en molts cognoms catalans l’arrel gascona, també la jueva, la petjada dels orígens de molta de la gent que viu a Catalunya. Jo, malgrat aquest origen del meu cognom no em sento gens lligat a França. Per part del pare, la meva família és de Les Corts, que fins fa un segle i escaig era un municipi separat de Barcelona. Per part de la mare les arrels són andaluses. Vaig néixer a Les Corts, em vaig criar a Pedralbes i visc a l’Eixample. Per a tu, és el que t’han explicat, Pedralbes és un barri de pijos, i t’han mentit, a Pedralbes també hi ha gent de classe treballadora. De petit vivia a la casa dels avis, una casa ja desapareguda, no era cap mansió ni cap casa de luxe, era, simplement una casa.

Els quatre partits unionistes farien millor agafant els seus líders suprems vinguts des de l’Altiplà, ficar-los al “borreguero” i enviar-los cap a Madrid. I que la campanya electoral es limitin a fer-la els candidats. Els votants, tot i que jo no votaré partits unionistes, no crec que ens mereixem veure l’Iceta fent de mico Amedio saltant per divertir Pedro Sánchez Castejón.

Crec que s’haurien d’eliminar els mítings de campanya, substituint-los per debats entre tots 6 candidats. Els mítings són una estafa majúscula, un candidat es dirigeix als convençuts del seu propi partit que aplaudeixen les ocurrències gracioses del candidat.

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

 

 

 

 

 

Permeteu-me que us posi tres frases, una de Rodríguez Zapatero, una de Mariano Rajoy i una de Carmen Chacón.

José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), president del Govern espanyol (2004-2012), opinant sobre el referèndum on els grecs decidiran si accepten abaixar-se els pantalons i posar-se d’esquena davant de la Troika o no: “No tinc molta fe en el referèndum, divideix la població”.

Mariano Rajoy (Partit Popular), president del Govern espanyol (2012- ), parlant sobre els catalans: “una irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícilment superable ", ja que" fracturen i divideixen a la societat catalana, fins i tot a la pròpia coalició de govern, generen incertesa i inestabilitat, perjudiquen la recuperació, neguen la pluralitat de la societat catalana i no condueixen a part alguna”.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Tots dos coincideixen en ser contraris als referèndums perquè divideixen la gent, divideixen la societat, creuen tots dos que “no es pot obligar la gent a haver de decidir”, suposo que deuen pensar que ja hi són ells per decidir, que la plebs, és a dir, nosaltres, som menors d’edat.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Escollim cada dia, escollim com ens vestim, que mengem, que i com fem el que sigui, i escollim els nostres representants. Malauradament alguns embriagats per un paternalisme caduc es pensen que això d’escollir, si no se’ls escull a ells i si no es vota el que ells ordenen, és una equivocació.

Prefereixo una societat dividida on la gent esculli el que li surti dels collons o de la figa, una societat plural, on hi hagi gent de dretes, de centre i d’esquerres, on hi hagi ateus i gent religiosa, on hi hagi gent del Barça i de l’Espanyol, on hi hagi... on hi hagi gent de tots els colors i formes.

A aquestes tres carallots els agradaria una societat uniforme, homogènia, tots tallats pel mateix patró, tots iguals, per sort el que ells, i gent que pensa com ells, gent que no vol que tu pensis ni escullis, gent que vol pensar i escollir per tu, és impossible.

No pateixis, Carme, no t’obligaré a haver d’escollir, ni tampoc t’ho impediré, però deixa’m que jo si pugui escollir i decidir. Bé, tampoc no haig de demanar-te permís a tu.

PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO

PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO

 

 

 

 

 

Dado que voy a hablar de políticos españoles voy a escribir este post en la lengua de Cervantes, bueno, en la de Cervantes no, lo haré en la de Camilo José Cela o Paco Umbral. Me perdonarán ustedes si se me escapa algún taco. Lo escribiré en castellano para que me entiendan, vuesas mercedes. Coño, se me ha colado el castellano de Cervantes. Discúlpenme las catalanadas, alguna colaré de manera intencionada, o no.

Empecemos. Ayer vimos a Pedro Sánchez Castejón en un míting, no sé si electoral, preelectoral, postelectoral, o alguna cosa por el estilo. El secretario general del PSOE dijo muchas cosas, de las que hoy nadie se acuerda, lógico, la enorme bandera española situada a espaldas del líder socialista dejó a todos boquiabiertos, esmaperduts, alucinados, de hecho es de lo único que se habla hoy. La derecha mediatica y política le ha dado más palos que a un stick tartar. ¿Que se ha creído este sociata usando los símbolos patrios?, claman. Esa derecha, con el fuero de los españoles franquista marcado a fuego en el culo, que cree que solo se es español si se es católico y de derechas, y a poder ser, del PP. Y viene el advenedizo éste y sale a hacer un discurso con la bandera detrás. Pedro Sánchez Castejón ha cometido un error, ha intentado competir en españolismo con el PP, el partido españolista por inspiración divina, según ellos, claro. Pero a mi la escena me ha recordado a una escena de Paton, la película en la que George C. Scott interpreta al general estadounidense George S. Paton, concretamente aquella en la que aparece en un escenario con la bandera de las barras y estrellas detrás.

Y ha salido Albert Rivera parafraseando a Martin Luther King, diciendo “tengo un sueño” (I have a dream), su sueño puede ser nuestra pesadilla (his dream can be our nightmare). Yo le propongo que cuando visite Berlin diga, parafraseando a Kennedy en 1961 “Ich bin ein Berliner” (soy berlinés). Cuando Rivera limitaba sus actividades políticas era considerado en España el español en tierra de herejes catalanes, ahora que ha decidido trasladar sus ambiciones políticas desde las colonias a la capital del Imperio, es “ese catalán” de las colonias que quiere ser presidente de España, y el muchacho se ve obligado a demostrar que es un español de pro, no uno de esos indígenas herejes de la colonia del nordeste, repitiendo aquello tan español de “Ich bin ein Spanier, Spanier, Spanier, lo lo lo”, perdón, él diria “soy español, español, español, lo lo lo”.

Y acabaré con Rajoy y el Partido Popular. El podría parafrasear a Churchill, aunque en su caso la frase más famoso del Primer Ministro británico quedaría adaptada de la siguiente manera: “Nunca tan pocos robaron tanto a tantos”.

Yo parafrasearé a Cicerón.

¿Hasta cuando, políticuchos de tres al cuarto, abusaréis de nuestra paciencia?

¿Hasta cuando seguiréis riéndoos de nosotros?
¿Cuando acabarán estas desvergüenzas vuestras?

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

 

 

 

 

 

En un principi Déu va crear… bé, tampoc no cal anar tan enrere en el temps, tot va començar el 2005. A finals de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un projecte d’Estatut nou, el projecte va ser aprovat per tots els partits excepte el PP que s’hi va oposar a tot. El següent pas era que el projecte fos discutit per les Corts espanyoles, el PP va fer mans i mànigues per impedir que arribés ni tan sols a ser discutit, però el projecte d’Estatut va entrar a les Corts espanyoles, i li van passar el ribot d’Alfonso Guerra. Mentre el text era esquarterat i trinxat a les Corts, el PP feia soroll al carrer, recollia signatures, invitava a fer boicots. Rajoy va quedar retratat amb les caixes amb les signatures recollides pels carrers de les Espanyes, signatures que en paraules del mateix Rajoy eren signatures “contra Catalunya. I per si tot això no fos prou, hi va haver remor de sabres, un generalot va sortir advertint que si l’Estatut s’aprovava ells haurien d’intervenir, i això amb l’historial colpista dels militars espanyols no és cap broma. Les paraules del generalot colpista van arribar a l’oïda del New York Times, que va recordar aquest passat colpista dels militars espanyols en aquell article titulat “Army Troglodytes in Spain" - “Trogloditas del Ejército en España” -. Qui llavors era el Cap de l’Oposició, i actualment és President del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, no només no va condemnar les paraules del generalot, va considerar-les normals i hi va donar suport

Les Corts espanyoles van trinxar el projecte de l’Estatut de 2005. El text del que quedava d’aquell projecte de l’Estatut, ara ja Estatut de 2006, s’havia de votar en referèndum, i el PP va decidir provar per tots els mitjans d’impedir que l’Estatut fos votat pels catalans. El PP també s’hi va oposar a que es votés, però era el que marcava la llei. L’Estatut va ser aprovat, tot i que hi va haver molta abstenció. I finalment va ser sancionat pel Cap d’Estat.

I va venir Mariano Rajoy i va dir que ell estava pel damunt de tots, del Parlament de Catalunya, dels partits del Parlament de Catalunya, de les Corts espanyoles, dels partits de les Corts espanyoles, del poble de Catalunya i del Cap d’Estat, i van presentar un recurs. I aquí estem.

El Tribunal Constitucional va fer allò que el PP no havia pogut fer, 12 senyors i senyores que entre viatges a la República Dominicana i anar a mirar corrides de toros a la Maestranza de Sevilla, van trigar quatre anys a fer la feina bruta del PP. 12 senyors dels quals un va morir, i una part important d’ells van mantenir-se en el càrrec malgrat estar amb el mandat conclòs, i per tant podria dir-se que van emetre una sentència en fals,

Aquella sentència de l’Estatut de l’any 2010 va venir seguida d’altres sentències que van anar retallant els nivells d’autonomia política. Des de llavors el PP ha recorregut totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. En el moment que s’aprova la llei la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho agafa el primer AVE que surt cap a Madrid i es presenta al T.C. (que vol dir Tribunal Constitucional, tot i que molts sospitem que vol dir Tribunal de Confiança d’Alicia Sánchez Camacho), aquell edifici amb forma de dalek, forma molt apropiada per a una institució que cada vegada que emet una sentència contra Catalunya sembla que cridi “Exterminate”.

Un fet curiós és que el Tribunal que es presenta com a garant del compliment de les lleis, i que, juntament amb d’altres tribunals, el TSJC, per exemple, exigeix a Catalunya el compliment de les lleis espanyoles, és el mateix tribunal que considera que l’Estat no té cap obligació de complir els acords signats amb Catalunya. És a dir, l’intèrpret de la Llei diu que només una part té obligacions, Catalunya, que l’Estat pot fer el que li surti dels collons.

Després surten els polítics espanyols dient que no entenen la raó que porta a cada dia més catalans a voler la independència, intenten justificar-ho adduint que això és producte de l’adoctrinament, que ells, els polítics espanyols o els seus tribunals arbitraris, o els seus generalots colpistes, o els seus mitjans de comunicació que ens diuen el nom del porc dia si i dia també, que tots ells no són responsables de l’actual situació.

Si que la tenen, tenen tota la culpa, qui ara és president del Govern espanyol va dedicar-se a recollir signatures contra Catalunya. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en aquella època va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa ysonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)."

No diré que Rajoy va cometre un error quan va fer el que va fer. Tot el que va fer des de 2005 fins el present ha estat una agressió planificada. On si que crec que Rajoy s’ha equivocat ha estat quan ha cregut que se’ns podia pixar al damunt i que no respondríem. Hem respost. I Rajoy no entén res, no entén que hi hagi 2 milions de persones que vagin a votar en una consulta que ell i els seus tribunals van prohibir, van prohibir però no van poder impedir que es realitzés. Per cert, van prohibir la consulta del 9N, que era alegal, però vull recordar que Rajoy i la seva camarilla van intentar que no se celebrés el referèndum on vam votar l’Estatut de 2006 amb l’argument que si de cas havien de votar tots els espanyols, és a dir, el senyor que es presenta com l’adalil de les legalitats constitucionals pretenia passar-se pel folre la legalitat vigent, perquè certament, a Catalunya, l’Estatut s’ha d’aprovar en referèndum, igual que amb alguns altres Estatuts d’altres comunitats autònomes espanyoles, però no amb tots.

Si realment Rajoy es cregués el que diu mai no hauria recollit signatures contra Catalunya, un governant, en aquell moment Cap de l’Oposició no pot recollir signatures contra el que ell mateix diu que es una part d’Espanya, o contra els ciutadans d’aquest territori, això és racisme. I el racisme de Rajoy està confirmat. Com el seu mentor, el joseantoniano Aznar , en Rajoy creu que hi ha individus i grups superiors a uns altres. Article1 i article 2 . Quan Rajoy recollia signatures i quan va presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya ho estava fent amb el convenciment que ell, Rajoy, era superior als indígenes catalans. Quan el sinistre ministre Wert parlava d’espanyolitzar nens catalans ho feia en la creença que l’espanyol és superior al català, i que aquest, el català, ha de ser convertit en espanyol, reconeixent, doncs, que els catalans no som espanyols, evangelitzar en l’espanyolisme i l'espanyolitat, de la mateixa manera que van ser obligats a convertir-se en cristians catòlics durant la reconquesta, aquelles persones que tenien altres creences religioses, i després van perseguir els sospitosos de ser falsos conversos.

El nacionalisme espanyol és racista, violent i intolerant. Desitjarien una Espanya monolingüe, culturalment homogènia, i ideològicament idiotitzada, sense cap diferència des del Pirineu i el Cantàbric fins l’Estret de Gibraltar. No cal anar a buscar exemples fora d’Espanya, Espanya i els seus governants ens han demostrat repetidament que el seu propòsit es crear una societat homogènia, intenció, perquè no hi ha cap societat homogènia.

Feu una prova, aneu a només vint quilòmetres del vostre municipi, aneu a la comarca del costat, veureu que fins i tot en el parlar hi ha diferències, i això és una riquesa cultural i lingüística. Imagineu si feu un viatge de cent, de cinc-cents o de mil quilòmetres, trobareu una gran riquesa d’accents i costums, i això és el que als Rajoy d’Espanya no els agrada.

Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa el 2005, des de llavors hem fet la Via Catalana (2013) que va travessar Catalunya de nord a sud (o de sud a nord) amb xifres que ballaven entre els 400.000 del Ministeri de l’Interior espanyol i el 1,6 milions del Departament d’Interior de la Generalitat. Jo hi vaig ser, i la xifra més creïble és la de la Generalitat. Ho explico. De nord a sud són 400 kilòmetres, 400.000 metres, si només hi hagués una persona cada metre, la xifra del Govern espanyol seria certa, però a la majoria dels trams es veia que a cada metre hi havia tres o quatre persones, i a la majoria dels trams es veien dues o més fileres de persones. El 2014 vam dibuixar una enorme V als carrers de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes van omplir-se de persones, 400.000 segons el Govern espanyol, 1,6 milions la Guàrdia Urbana (dir que les xifres de la Guàrdia Urbana tendeixen sempre a ser a la baixa). I el 9N vam anar a votar 2,3 milions de persones. I el Govern dels senyor Rajoy l’únic que va saber fer era dir que tot era il·legal, va intentar buscar lleis que emparessin una prohibició de la Via Catalana, de la V i del 9N, però nosaltres vam unir El Pertús amb Alcanar agafats de les mans, i vam omplir la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, i vam omplir urnes, i el Govern d’Espanya, presidit pel senyor que recollia signatures contra Catalunya, s’ho va haver de mirar impotent i enrabiat. I aquest any omplirem la Meridiana, i el senyor que recollia signatures contra Catalunya s’ho haurà de mirar impotent.

El Rajoy del segle XIX, Cánovas del Castillo va dir: “Cuba no serà mai independent” el 21 de novembre de 1896. En opinió de Cánovas del Castillo el tema de l’independentisme cubà s’acabava amb el mètode tradicional del nacionalisme espanyol, assassinant els líders independentistes: “Para acabar con la insurrección en Cuba sólo hacen falta tres balas, una para Martí, otra para Maceo y otra para Gómez", va dir. Cuba, però, va independitzar-se d’Espanya dos anys més tard.

Si els polítics espanyols no fossin tan ignorants no repetirien els mateixos errors dels seus predecessors. Rajoy no pot esperar ens oblidem que ens va faltar el respecte. Ell té l’Estat a les seves mans, nosaltres tenim la raó. L’any 2005 Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa, des de llavors han omplert el canó amb tota la metralla i la pólvora que han pogut trobar, i el canó els acabarà explotant a la cara.

Diuen que errar és humà però perseverar en l’error és diabòlic (Errare humanum est, sed perseverare diabolicum), i Rajoy persevera en l’error que han comés tots els governants espanyols des d’Olivares. Tots ells van intentar fer tot el mal que van poder a Catalunya, però ells han desaparegut, Catalunya segueix existint.

L’any 2005 Mariano Rajoy va obrir la caixa dels trons, ens va faltar el respecte, i ara és incapaç d’entendre perquè ens volem independitzar i quina és la seva responsabilitat que s’hagi arribat a aquest punt de trencament. I no ho entendrà mai perquè com tots els que han governat Espanya és un talòs que es pensa que davant d’un problema la solució és emprar la força bruta. Afegir que els 23 Estats que es van independitzar del Regne d’Espanya els hauria de demostrar als governants espanyols que enviar l’exèrcit a reduir els "indígenes" no serveix per impedir cap procés d’independència.

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.

Unilateralitats de Rajoy / Unilateralidades de Rajoy

Unilateralitats de Rajoy

 

El 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum o consulta per la independència de Catalunya. Així es va decidir el passat novembre. El govern espanyol ha reaccionat a la situació com sempre fan, posant-se molt nerviosos i anunciant-nos totes les plagues bíbliques. Dijous 14 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya ha aprovat per 87 (65%) vots a favor, 43 vots (32%) en contra i 3 (2%) abstencions demanar a l’Estat que s’autoritzi la consulta. Rajoy ha respost que s’oposa a aquest “acte unilateral” del Parlament de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

Anem a pams. L’any 2006 el PP amb Rajoy al capdavant, de manera unilateral, i passant pel damunt de la voluntat democràticament expressada pels catalans en el referèndum de l’Estatut va presentar un recurs davant del tribunal de confiança del PP, també conegut com Tribunal Constitucional. En aquell període el senyor Rajoy va dedicar-se a recollir firmes “contra Catalunya”.

 

Però expliquem el que si va ser un acte unilateral per part del PP de Rajoy: L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, després va ser trinxat pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, sancionat pel Cap de l’Estat espanyol i referendat el text trinxat pels catalans a les urnes. En aquest moment el PP de manera unilateral va decidir que ells estaven pel damunt dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles i del Cap d’Estat, i va usar el seu tribunal de confiança, el Tribunal Constitucional per imposar de manera unilateral els seus desitjos.

 

Tenim davant nostre un Estat que no sap ni vol (i potser no pot) negociar, ens ho ha demostrat reiteradament. En altres èpoques no gaire llunyanes enviaven l’exèrcit, i això si que era un acte no només unilateral sinó també violent que ha provocat la mort de milers de catalans. Els catalans volem votar, és l’Estat espanyol el que ens nega aquest dret i parlen d’unilateralitat. Un vot en una urna no mata, les bombes de l’exèrcit espanyol si que mataven.

 

Rajoy diu que està obert al diàleg sempre que no sigui parlar ni de la independència ni de votar. Coneixent al senyor Rajoy el més probable és que l’únic tema del que vulgui parlar sigui de ciclisme. També va afirmar ahir en una entrevista a Antena 3 que mentre ell sigui president del govern espanyol no s’independitzarà cap territori espanyol, amb aquestes paraules podria estar reconeixent que Catalunya no és, no és de i no és part d’Espanya.

 

Alguns diuen que quan vegin que tot això de la independència va de debò es trauran un acord de la màniga, oferiran a Catalunya un pacte, un pacte que seria un greu error que fos acceptat per Catalunya, un suïcidi, ja que sabem molt bé que el Regne d’Espanya no té gaire costum de complir els acords que signa, especialment els acords amb Catalunya. La frase que Virgili posa en boca de Laocoont (L’Eneida) “no confieu en el cavall, troians! Sigui el que sigui, temo els dànaus (grecs) fins i tot si porten regals”. El govern espanyol podria oferir a Catalunya alguna mena d’acord generós amb el propòsit o condició que els catalans renunciéssim a la independència però sense cap intenció de complir la seva part, però no ho crec, complir no és ni ha estat mai l’estil dels governants espanyols, el seu estil és més aviat provar de solucionar els problemes a canonades, sense èxit, com demostra que amb totes les bombes que ens han caigut encara no ens hagin “convençut” de les (presumptes) bondats de convertir-nos en “bons” espanyols.

 

 

 

 

 

 

Unilateralidades de Rajoy

 

El 9 de noviembre de 2014 se celebrará el referéndum o consulta por la independencia de Catalunya. Así se decidió el pasado noviembre. El gobierno español ha reaccionado a la situación como siempre hacen, poniéndose muy nerviosos y anunciándonos todas las plagas bíblicas. El jueves 14 de enero de 2014 el Parlamento de Catalunya ha aprobado por 87 (65%) votos a favor, 43 votos (32%) en contra y 3 (2% ) abstenciones pedir al Estado que autorice la consulta. Rajoy ha respondido que se opone a este "acto unilateral" del Parlamento de Catalunya.

 

Vayamos por partes. En 2006 el PP con Rajoy a la cabeza, de manera unilateral, y pasando por encima de la voluntad democráticamente expresada por los catalanes en el referéndum del Estatut presentó un recurso ante el tribunal de confianza del PP, también conocido como Tribunal Constitucional. En ese periodo el señor Rajoy se dedicó a recoger firmas "contra Catalunya".

 

Pero expliquemos lo que si fue un acto unilateral por parte del PP de Rajoy: El Estatuto de Catalunya fue aprobado por el Parlament de Catalunya en septiembre de 2005, después fue troceado por el Congreso y el Senado españoles, sancionado por el Jefe del Estado español y refrendado el texto trinchado por los catalanes en las urnas. En este momento el PP de manera unilateral decidió que ellos estaban por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes y del Jefe de Estado, y usó su tribunal de confianza, el Tribunal Constitucional para imponer de manera unilateral sus deseos.

 

Tenemos ante nosotros un Estado que no sabe ni quiere  (y quizá no puede) negociar, nos lo ha demostrado reiteradamente. En otras épocas no muy lejanas enviaban al ejército, y eso si que era un acto no sólo unilateral sino también violento que ha provocado la muerte de miles de catalanes. Los catalanes queremos votar, es el Estado español el que nos niega este derecho y hablan de unilateralidad. Un voto en una urna no mata, las bombas del ejército español si que mataban.

 

Rajoy dice que está abierto al diálogo siempre que no sea hablar ni de la independencia ni de votar. Conociendo al señor Rajoy lo más probable es que el único tema del que quiera hablar sea de ciclismo. También afirmó ayer en una entrevista en Antena 3 que mientras él sea presidente del gobierno español no se independizará ningún territorio español, con estas palabras podría estar reconociendo que Catalunya no es, no es de y no es parte de España.

 

Algunos dicen que cuando vean que todo esto de la independencia va de veras se sacarán un acuerdo de la manga, ofrecerán en Catalunya un pacto, un pacto que sería un grave error que fuera aceptado por Catalunya, un suicidio, ya que sabemos muy bien que el Reino de España no tiene mucho costumbre de cumplir los acuerdos que firma, especialmente los acuerdos con Catalunya. La frase que Virgilio pone en boca de Laocoonte ( La Eneida ) "no confíéis en el caballo, troyanos! Sea lo que sea, temo a los Danaos (griegos) incluso si llevan regalos". El Gobierno podría ofrecer a Catalunya algún tipo de acuerdo generoso con el propósito o condición que los catalanes renunciásemos a la independencia pero sin ninguna intención de cumplir su parte, pero no lo creo, cumplir no es ni ha sido nunca el estilo los gobernantes españoles, su estilo es más bien intentar solucionar los problemas a cañonazos, sin éxito, como demuestra que con todas las bombas que nos han caído aún no nos hayan "convencido "de las (supuestas) bondades de convertirnos en "buenos" españoles.

RAJOY I L’EVOLUCIÓ NATURAL DEL MÓN

RAJOY I L’EVOLUCIÓ NATURAL DEL MÓN

 

 

Segons Rajoy els catalans que volem independitzar-nos d’Espanya anem en “contra de l’evolució natural del món”. Aquestes declaracions les ha fet davant les Nacions Unides. I veig que Rajoy no està al cas dels canvis que s’han produït a Europa ni al món. L’any 1945 hi havia al món 51 països independents, l’any 2013, 193. Sospito que Rajoy creu encara que l’home el va crear Déu, que la Terra és plana i que els nens els porta la cigonya. Desconec si Rajoy s’escriu els seus discursos, si fos així demostra que en aquest tema com en molts altres, és un ignorant, sospito però, que no és ell qui escriu aquests patètics discursos sinó els seus assessors, fet que em fa pensar, veient els resultats, que l’Estat li paga el sou a molt analfabet amb el títol d’assessor.

 

Però només cal fer una ullada al mapa d’Europa dels últims 25 anys. Quan jo estudiava existien Txecoslovàquia, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Iugoslàvia i la República Democràtica Alemanya. Cap d’aquests Estats existeix actualment, i només han passat 25 anys i en un marc geopolític concret i que ens és pròxim. Actualment a Europa n’hi ha més països dels que hi havia fa només 25 anys.

 

Rajoy es posiciona en favor del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, dret que nega als gibraltarenys, ja que Espanya reclama Gibraltar, tot i què els propis gibraltarenys van votar fa uns 10 anys majoritàriament que preferien seguir súbdits de Sa Graciosa Majestat Isabel II abans que del “campechano” Borbó espanyol. Rajoy, però, té un altre problema encara més a prop, Catalunya, que segons Rajoy tampoc té dret a l’autodeterminació.

 

El territori del Sàhara pel qual Rajoy reclama el dret a l’autodeterminació va ser un territori sota jurisdicció espanyola, del qual els espanyols van haver de sortir amb la cua entre les cames i sense poder disparar un tret deixant abandonats els sahrauís en mans del Regne del Marroc.

 

Només a un polític espanyol de l’escassa talla intel·lectual de Rajoy se li pot ocórrer anar a l’ONU a defensar el dret a l’autodeterminació d’un determinat territori quan l’Estat del qual ell n’és primer ministre (president del govern) té un o dos territoris que han iniciat un procés secessionista, i reclamar un altre territori els ciutadans del qual no volen ser espanyols ni en broma.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Li agradi o no a Rajoy, l’evolució natural del món és que es creïn nous Estats i en desapareguin altres, això ha estat així sempre, i les unions forçades tard o d’hora acaben trencant-se. Rajoy no ha de buscar gaire lluny, pràcticament al llarg del segle XIX el Regne d’Espanya va perdre la majoria de les seves colònies. 23 països actuals s’han independitzat d’Espanya des de 1640 (Portugal) fins el 1975 (Sàhara), tot i que el Sàhara va passar de les mans espanyoles a les marroquines.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vídeo: RAJOY ES DECLARA PARTIDARI DE L'AUTODETERMINACIÓ DELPOBLE SAHRAUÍ

 

 

 

 

RAJOY Y LA EVOLUCIÓN NATURAL DEL MUNDO

 

 

Según Rajoy los catalanes que queremos independizarnos de España vamos en "contra de la evolución natural del mundo". Estas declaraciones las ha hecho ante las Naciones Unidas. Y veo que Rajoy no está al tanto de los cambios que se han producido en Europa ni en el mundo. En 1945 había en el mundo 51 países independientes, en el año 2013, 193. Sospecho que Rajoy cree todavía que el hombre lo creó Dios, que la Tierra es plana y que los niños los trae la cigüeña. Desconozco si Rajoy escribe sus discursos, si fuera así demuestra que en este tema como en muchos otros, es un ignorante, sospecho embargo, que no es él quien escribe estos patéticos discursos sino sus asesores, lo que me hace pensar, viendo los resultados , que el Estado le paga el sueldo a muchos analfabetos con el título de asesor.

 

Pero basta echar un vistazo en el mapa de Europa de los últimos 25 años. Cuando yo estudiaba existían Checoslovaquia , la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas (URSS), Yugoslavia y la República Democrática Alemana. Ninguno de estos Estados existe actualmente, y sólo han pasado 25 años y en un marco geopolítico concreto y que nos es cercano. Actualmente en Europa hay más países de los que había hace sólo 25 años.

 

Rajoy se posiciona en favor del derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui, derecho que niega a los gibraltareños, ya que España reclama Gibraltar, aunque que los propios gibraltareños votaron hace unos 10 años mayoritariamente que preferían seguir súbditos de Su Graciosa Majestad Isabel II antes de que el "campechano" Borbón español. Rajoy, sin embargo, tiene otro problema aún más cerca, Cataluña, que según Rajoy tampoco tiene derecho a la autodeterminación.

 

El territorio del Sahara para el que Rajoy reclama el derecho a la autodeterminación fue un territorio bajo jurisdicción española, del que los españoles tuvieron que salir con el rabo entre las piernas y sin poder disparar un tiro dejando abandonados a los saharauis en manos del Reino de Marruecos.

 

Sólo a un político español de la escasa talla intelectual de Rajoy se le puede ocurrir ir a la ONU a defender el derecho a la autodeterminación de un determinado territorio cuando el Estado del cual él es primer ministro (presidente del gobierno) tiene uno o dos territorios que han iniciado un proceso secesionista, y reclamar otro territorio cuyos ciudadanos no quieren ser españoles ni en broma.

 

 

 

 

 

 

 

 

Le guste o no a Rajoy, la evolución natural del mundo es que se creen nuevos Estados y desaparezcan otros, esto ha sido así siempre, y las uniones forzadas tarde o temprano acaban rompiéndose. Rajoy no tiene que buscar muy lejos, prácticamente a lo largo del siglo XIX el Reino de España perdió la mayoría de sus colonias. 23 países actuales se han independizado de España desde 1640 (Portugal) hasta 1975 (Sahara), aunque el Sahara pasó de las manos españolas a las marroquíes.