GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT / GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

GRÀCIES, MARIANO RAJOY, AMB TU VA COMENÇAR TOT

 

 

 

 

 

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar l’avantprojecte d’Estatut, un Estatut que havia de substituir l’Estatut de 1979 (també conegut com Estatut de Sau). Aquell Estatut va aprovar-se per 120 vots a favor i 15 en contra. Els 15 diputats que van votar en contra eren els teus diputats, Mariano Rajoy. Ho recordes?

L’avantprojecte d’Estatut, seguint el tràmit que marca la llei, va ser registrat a les Corts espanyoles, un partit va fer mans i mànigues per impedir que fos registrat, era el teu partit, eres tu, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Malgrat tot l’avantprojecte va entrar a les Corts espanyoles i va iniciar-se la tramitació. Allà li van passar el ribot (paraules textuals d’Alfonso Guerra) i finalment va ser aprovat un text molt retallat, això si, amb l’oposició del PP, del teu partit, Mariano Rajoy. Ho recordes?

Les Corts espanyoles encara no havien conclòs la tramitació, és a dir, no li havien acabat de passar el ribot, quan el general Mena va declarar que si l’Estatut de Catalunya sobrepassava la Constitució l’exèrcit espanyol hauria d’intervenir. I tu, Mariano Rajoy, vas dir que aquestes coses “no passen perquè si”. Lluny de condemnar l’amenaça colpista del general Mena, tu, Mariano Rajoy les vas justificar. Ho recordes?

I mentrestant vas posar tots els recursos del partit, del PP, a recórrer els carrers de les Espanyes recollint signatures contra Catalunya, signatures que després vas presentar personalment a les Corts espanyoles. Ho recordes?

Mentrestant, un correu demanant el boicot contra els productes catalans. Quan se’t va preguntar, Mariano Rajoy, vas dir a València que ho trobaves justificat, tot i que unes 24 hores més tard a Tarragona, amb els capitostos del sector de cava català te’n vas fer enrere. Ho recordes?

L’Estatut va ser votat en referèndum pel poble de Catalunya, bé, el que quedava de l’Estatut, i va ser sancionat pel Cap de l’Estat. Tu, Mariano Rajoy, vas decidir, sense encomanar-te ni a Déu ni al diable, que tu i el teu partit estàveu pel damunt del poble català, del Parlament de Catalunya, del poble espanyol, de les Corts espanyoles i del Cap de l’Estat, i vas presentar un recurs contra l’Estatut de Catalunya redactat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat per les Corts espanyoles, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pel Cap d’Estat del teu país, Ho recordes?

Els magistrats del Tribunal Constitucional van trigar 4 anys a sentenciar l’Estatut de Catalunya. Crec que dos magistrats van morir en aquest període, dos van ser recusats, alguns tenien, quan van prendre la decisió final, el mandat conclòs. La sentència, si llegim el to en què està escrita, més que una sentència, semblava una columna d’un diari típic de la (ultra)dreta espanyola. És a dir, a la sentència els magistrats deixaven anar tota la seva mala bava, impertinència i deixaven palesa la seva ideologia i animadversió vers Catalunya. Ho recordes?

Aquest mateix Tribunal Constitucional, convertit en el braç togat del teu partit, ha anul·lat unes 15 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, lleis que probablement haurien millorat la vida de molts catalans (recordar que la jurisdicció del Parlament de Catalunya no va més enllà dels límits territorials del Principat) i després havíem d’aguantar que carallots del PP sortissin dient que el Parlament de Catalunya no treballava. Ho recordes?

Qui llavors era ministre de Ministre d’Educació, Cultura i Esports d’Espanya, José Ignacio Wert, va afirmar que els seu gran propòsit (no sé si en la seva vida o només en el seu mandat) era espanyolitzar els nens catalans. Suposo que en Wert estava reconeixent que els nens catalans (i els adults catalans) no som espanyols, i qual croat embogit s’havia llançat a la conquesta i conversió d’heretges (els heretges som nosaltres). Ho recordes?

El Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya, s’ha de dir que a tot Catalunya en aquell moment ja només quedava una plaça de toros en actiu, La Monumental, i que a Barcelona ciutat ja fa temps que van ser prohibits els espectacles amb animals, especialment aquells espectacles que causen mal als animals, i vosaltres, el PP, esteu fent mans i mànigues per poder tornar a fer espectacles taurins a Catalunya. Això t’obligaria a passar pel damunt de la llei del Parlament de Catalunya i de la prohibició aprovada per l’Ajuntament de Barcelona. Però suposo que quan abans t’has passat per l’entrecuix tres cambres legislatives, als espanyols, als catalans i al teu propi rei, creus que tot és possible.

La llista seria molt llarga i feixuga, però si vols saber la raó que ha provocat que l’independentisme creixi, examina quines són les teves accions. Amb tu, Mariano Rajoy, va començar tot.

 

 

 

 

 

 

GRACIAS, MARIANO RAJOY, CONTIGO EMPEZÓ TODO

 

 

 

 

 

El 30 de septiembre de 2005 el Parlamento de Cataluña aprobó el anteproyecto de Estatuto, un Estatuto que debía sustituir el Estatuto de 1979 (también conocido como Estatuto de Sau). Ese Estatuto se aprobó por 120 votos a favor y 15 en contra. Los 15 diputados que votaron en contra eran tus diputados, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

El anteproyecto de Estatuto, siguiendo el trámite que marca la ley, fue registrado en las Cortes españolas, un partido hizo lo imposible para impedir que fuera registrado, era tu partido, eres tú, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

A pesar de todo el anteproyecto entró en las Cortes españolas y se inició la tramitación. Allí le pasaron el cepillo (palabras textuales de Alfonso Guerra) y finalmente fue aprobado un texto muy recortado, eso si, con la oposición del PP, de tu partido, Mariano Rajoy. ¿Lo recuerdas?

Las Cortes españolas aún no habían concluido la tramitación, es decir, no le habían acabado de pasar el cepillo, cuando el general Mena declaró que si el Estatuto de Cataluña sobrepasaba la Constitución del ejército español debería intervenir. Y tú, Mariano Rajoy, dijiste que estas cosas "no pasan porque sí". Lejos de condenar la amenaza golpista del general Mena, tú, Mariano Rajoy la justificaste. ¿Lo recuerdas?

Y mientras pusiste todos los recursos del partido, del PP, a recorrer las calles de las Españas recogiendo firmas contra Cataluña, firmas que luego presentaste personalmente en las Cortes españolas. ¿Lo recuerdas?

Mientras tanto, un correo pidiendo el boicot contra los productos catalanes. Cuando se te preguntó, Mariano Rajoy, dijiste en Valencia que lo encontrabas justificado, aunque unas 24 horas más tarde en Tarragona, con los jerifaltes del sector de cava catalán te retractaste. ¿Lo recuerdas?

El Estatuto fue votado en referéndum por el pueblo de Cataluña, bueno, lo que quedaba del Estatuto, y fue sancionado por el Jefe del Estado. Tú, Mariano Rajoy, decidiste, sin encomendarse ni a Dios ni al diablo, que tú y tu partido estabais por encima del pueblo catalán, del Parlamento de Cataluña, del pueblo español, de las Cortes españolas y del Jefe Estado, y presentaste un recurso contra el Estatuto de Cataluña redactado por el Parlamento de Cataluña, recortado y aprobado por las Cortes españolas, aprobado en referéndum por el pueblo de Cataluña y sancionado por el Jefe de Estado de tu país, ¿Lo recuerdas?

Los magistrados del Tribunal Constitucional tardaron 4 años en sentenciar el Estatuto de Cataluña. Creo que dos magistrados murieron en este periodo, dos fueron recusados, algunos tenían, cuando tomaron la decisión final, el mandato concluso. La sentencia, si leemos el tono en que está escrita, más que una sentencia, parecía una columna de un diario típico de la (ultra)derecha española. Es decir, en la sentencia los magistrados soltaban toda su mala baba, impertinencia y dejaban patente su ideología y animadversión hacia Cataluña. ¿Lo recuerdas?

Este mismo Tribunal Constitucional, convertido en el brazo togado de tu partido, ha anulado unas 15 leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña, leyes que probablemente habrían mejorado la vida de muchos catalanes (recordar que la jurisdicción del Parlamento de Cataluña no va más allá los límites territoriales del Principado) y luego teníamos que aguantar que cretinos del PP salieran diciendo que el Parlamento de Cataluña no trabajaba. ¿Lo recuerdas?

El entonces ministro de Ministro de Educación, Cultura y Deportes de España, José Ignacio Wert, afirmó que su gran propósito (no sé si en su vida o sólo en su mandato) era españolizar a los niños catalanes. Supongo que en Wert estaba reconociendo que los niños catalanes (y los adultos catalanes) no somos españoles, y cual cruzado enloquecido se había lanzado a la conquista y conversión de herejes (los herejes somos nosotros). ¿Lo recuerdas?

El Parlamento de Cataluña aprobó una iniciativa legislativa popular que prohibía las corridas de toros en Cataluña, hay que decir que en toda Cataluña en aquel momento ya sólo quedaba una plaza de toros en activo, La Monumental, y que en Barcelona ciudad ya hace tiempo que fueron prohibidos los espectáculos con animales, especialmente aquellos espectáculos que causan daño a los animales, y vosotros, el PP, estáis haciendo lo imposible para poder volver a hacer espectáculos taurinos en Cataluña. Esto te obligaría a pasar por encima de la ley del Parlamento de Cataluña y de la prohibición aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona. Pero supongo que cuando antes te has pasado por la entrepierna tres cámaras legislativas, a los españoles, a los catalanes y a tu propio rey, crees que todo es posible.

La lista sería muy larga y pesada, pero si quieres saber la razón que ha provocado que el independentismo crezca, examina cuáles son tus acciones. Contigo, Mariano Rajoy, comenzó todo.

NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO

NOVA PERFORMANCE D’ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO

 

 

 

 

 

Quan penses que el PP no pot dir-la més grossa o no poden fer encara més el ridícul, ells se superen i et sorprenen. Sospito que a FAES tenen un departament que investiga les futures bajanades que han de dir els seus dirigents, i un altre departament que crea performances cada cop més ridícules. Pensaveu que el vídeo de tota la direcció del PP dient que “nos falta piel” era insuperable?. Doncs si, ha estat superat. El departament de performances ridícules de FAES ha creat una performance al Parlament de Catalunya protagonitzada pel grup parlamentari del PP a Catalunya, i la lideressa Alicia Sánchez Camacho, protagonista d’altres performances. Entre les performances protagonitzades per n’Alicia Sánchez Camacho hi ha les següents:

-Les converses de La Camarga.

-Sortir del Parlament de Catalunya amb una rebequeria de nena petita, acompanyada per en Lerrouxito, Millo i diputats de PP i C’s, per no haver de condemnar el franquisme.

-Sortir com un coet en direcció a Can Constitucional cada cop que el Parlament de Catalunya aprova una llei. Crec que els magistrats de confiança de n’Alicia es plantegen nomenar-la filla predilecta del TC.

Tot i que n’hi ha hagut altres performances de n’Alicia Sánchez Camacho, l’última ha estat la que ara us explicaré i que podreu veure en el vídeo. Com tots sabeu, el 27 de setembre se celebraran les eleccions del Parlament de Catalunya, només falta el tràmit de la signatura del decret del President de la Generalitat Artur Mas convocant eleccions. L’actual legislatura ha arribat al final. I n’hi ha que saben sortir dels llocs amb dignitat i n’hi ha que surten fent el pallaso. N’Alicia Sánchez Camacho és de la segona mena. La lideressa pepera de la Región Pirenaica Nordeste (perdoneu la conya) i la seva camarilla han sortit de la Cambra i a l’escala del Parlament han muntat el seu patètic numeret. Mentre posaven per a les càmeres en la que podria ser l’última vegada que Sánchez Camacho trepitgi el Parlament, ja que sembla que la carrera política de Lady Camarga té els dies comptats, la lideressa ha volgut sortir del Parlament fent una patètica performance on s’han posat a cantar l’Himne d’Espanya, la Marxa Reial, també conegut com “el ipno” o el “lo lo lo”. Quan dic que n’Alicia i la seva camarilla han cantat l’ipno vull dir que s’han posat a taralejar la Marxa Reial fent “lo lo lo”. Recordar que la Marxa Reial no té lletra. És curiós que aquells que s’emprenyen com una mona borratxa amb una metralleta amb els que xiulen l’ipno, cantin fent “lo lo lo”. Ja fa molt que tothom considera n’Alicia Sánchez Camacho políticament acabada, a només dos mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, el dit diví de Rajoy encara no ha assenyalat qui serà el o la cap de llista del PP a les eleccions catalanes. Massa ficades de pota.

 

 

VIDEO: PERFORMANCE DEL PP

 

RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES

RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES

 

 

 

 

 

Sis setmanes després de les eleccions municipals (24 de maig de 2015) i 3 setmanes després de la presa de possessió dels nous alcaldes. Ja durant les preses de possessió hi va haver qui es va plantejar demanar l’anul·lació de la presa de possessió per no prestar el jurament d’adhesió infrangible a la Constitució espanyola, tot avia quedat en no res, però ara és el líder lerrouxista (i aspirant a cabdill d’Espanya per la gràcia de Lerroux) Alberto Rivera. En Rivera demana a la virreina imperial Llanos de Luna, líder de la croada banderil que s’ha dedicat a tocar el que no sona als alcaldes que no penjaven l’estanquera, sense gaire èxit, que revisi els juraments dels alcaldes independentistes. Rivera demana a Llanos de Luna que sancioni administrativament, i si és possible, persegueixi judicialment els alcaldes independentistes.

Suposo que en Rivera voldrà aconseguir alguna alcaldia, ara mateix continua sense haver cap alcalde lerrouxista, o si més no que Llanos de Luna faci fora els alcaldes independentistes per la via del nomenament digital, de dit, com es feia en altres temps, que els governadors civils nomenaven els alcaldes.

Rivera va ser cadell de NNGG del PP, si més no en va ser militant durant tres anys, encara que ell ho negui, però ho corrobori el mateix PP, i això marca molt. És comprensible que amb aquest passat, en Rivera cregui la delegada del govern pot nomenar alcaldes com si encara estiguéssim en altres temps.

Cal recordar que Llanos de Luna ja va fracassar perseguint alcaldes per no posar l’estanquera, incloent sentències en contra. Si ara comença a perseguir alcaldes per no haver fet un jurament d’adhesió infrangible a Espanya i a la Corona, com pretén el líder lerrouxista, podria acabar fotent-se una altra nata, com ja li va passar amb el tema de les banderes.

Fins quan, Rivera i Llanos de Luna, abusareu de la nostra paciència?

No deixaré d’insistir que s’ha de suprimir la delegació del govern espanyol (la versió 1.0b (no arriben a 2.0) dels sinistres Governs Civils d’infausta memòria) i enviar Llanos de Luna (o qui la substitueixi després de les pròximes eleccions espanyoles) a pastar fang (sense acritud, eh).

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

 

 

 

 

 

En un principi Déu va crear… bé, tampoc no cal anar tan enrere en el temps, tot va començar el 2005. A finals de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un projecte d’Estatut nou, el projecte va ser aprovat per tots els partits excepte el PP que s’hi va oposar a tot. El següent pas era que el projecte fos discutit per les Corts espanyoles, el PP va fer mans i mànigues per impedir que arribés ni tan sols a ser discutit, però el projecte d’Estatut va entrar a les Corts espanyoles, i li van passar el ribot d’Alfonso Guerra. Mentre el text era esquarterat i trinxat a les Corts, el PP feia soroll al carrer, recollia signatures, invitava a fer boicots. Rajoy va quedar retratat amb les caixes amb les signatures recollides pels carrers de les Espanyes, signatures que en paraules del mateix Rajoy eren signatures “contra Catalunya. I per si tot això no fos prou, hi va haver remor de sabres, un generalot va sortir advertint que si l’Estatut s’aprovava ells haurien d’intervenir, i això amb l’historial colpista dels militars espanyols no és cap broma. Les paraules del generalot colpista van arribar a l’oïda del New York Times, que va recordar aquest passat colpista dels militars espanyols en aquell article titulat “Army Troglodytes in Spain" - “Trogloditas del Ejército en España” -. Qui llavors era el Cap de l’Oposició, i actualment és President del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, no només no va condemnar les paraules del generalot, va considerar-les normals i hi va donar suport

Les Corts espanyoles van trinxar el projecte de l’Estatut de 2005. El text del que quedava d’aquell projecte de l’Estatut, ara ja Estatut de 2006, s’havia de votar en referèndum, i el PP va decidir provar per tots els mitjans d’impedir que l’Estatut fos votat pels catalans. El PP també s’hi va oposar a que es votés, però era el que marcava la llei. L’Estatut va ser aprovat, tot i que hi va haver molta abstenció. I finalment va ser sancionat pel Cap d’Estat.

I va venir Mariano Rajoy i va dir que ell estava pel damunt de tots, del Parlament de Catalunya, dels partits del Parlament de Catalunya, de les Corts espanyoles, dels partits de les Corts espanyoles, del poble de Catalunya i del Cap d’Estat, i van presentar un recurs. I aquí estem.

El Tribunal Constitucional va fer allò que el PP no havia pogut fer, 12 senyors i senyores que entre viatges a la República Dominicana i anar a mirar corrides de toros a la Maestranza de Sevilla, van trigar quatre anys a fer la feina bruta del PP. 12 senyors dels quals un va morir, i una part important d’ells van mantenir-se en el càrrec malgrat estar amb el mandat conclòs, i per tant podria dir-se que van emetre una sentència en fals,

Aquella sentència de l’Estatut de l’any 2010 va venir seguida d’altres sentències que van anar retallant els nivells d’autonomia política. Des de llavors el PP ha recorregut totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. En el moment que s’aprova la llei la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho agafa el primer AVE que surt cap a Madrid i es presenta al T.C. (que vol dir Tribunal Constitucional, tot i que molts sospitem que vol dir Tribunal de Confiança d’Alicia Sánchez Camacho), aquell edifici amb forma de dalek, forma molt apropiada per a una institució que cada vegada que emet una sentència contra Catalunya sembla que cridi “Exterminate”.

Un fet curiós és que el Tribunal que es presenta com a garant del compliment de les lleis, i que, juntament amb d’altres tribunals, el TSJC, per exemple, exigeix a Catalunya el compliment de les lleis espanyoles, és el mateix tribunal que considera que l’Estat no té cap obligació de complir els acords signats amb Catalunya. És a dir, l’intèrpret de la Llei diu que només una part té obligacions, Catalunya, que l’Estat pot fer el que li surti dels collons.

Després surten els polítics espanyols dient que no entenen la raó que porta a cada dia més catalans a voler la independència, intenten justificar-ho adduint que això és producte de l’adoctrinament, que ells, els polítics espanyols o els seus tribunals arbitraris, o els seus generalots colpistes, o els seus mitjans de comunicació que ens diuen el nom del porc dia si i dia també, que tots ells no són responsables de l’actual situació.

Si que la tenen, tenen tota la culpa, qui ara és president del Govern espanyol va dedicar-se a recollir signatures contra Catalunya. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en aquella època va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa ysonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)."

No diré que Rajoy va cometre un error quan va fer el que va fer. Tot el que va fer des de 2005 fins el present ha estat una agressió planificada. On si que crec que Rajoy s’ha equivocat ha estat quan ha cregut que se’ns podia pixar al damunt i que no respondríem. Hem respost. I Rajoy no entén res, no entén que hi hagi 2 milions de persones que vagin a votar en una consulta que ell i els seus tribunals van prohibir, van prohibir però no van poder impedir que es realitzés. Per cert, van prohibir la consulta del 9N, que era alegal, però vull recordar que Rajoy i la seva camarilla van intentar que no se celebrés el referèndum on vam votar l’Estatut de 2006 amb l’argument que si de cas havien de votar tots els espanyols, és a dir, el senyor que es presenta com l’adalil de les legalitats constitucionals pretenia passar-se pel folre la legalitat vigent, perquè certament, a Catalunya, l’Estatut s’ha d’aprovar en referèndum, igual que amb alguns altres Estatuts d’altres comunitats autònomes espanyoles, però no amb tots.

Si realment Rajoy es cregués el que diu mai no hauria recollit signatures contra Catalunya, un governant, en aquell moment Cap de l’Oposició no pot recollir signatures contra el que ell mateix diu que es una part d’Espanya, o contra els ciutadans d’aquest territori, això és racisme. I el racisme de Rajoy està confirmat. Com el seu mentor, el joseantoniano Aznar , en Rajoy creu que hi ha individus i grups superiors a uns altres. Article1 i article 2 . Quan Rajoy recollia signatures i quan va presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya ho estava fent amb el convenciment que ell, Rajoy, era superior als indígenes catalans. Quan el sinistre ministre Wert parlava d’espanyolitzar nens catalans ho feia en la creença que l’espanyol és superior al català, i que aquest, el català, ha de ser convertit en espanyol, reconeixent, doncs, que els catalans no som espanyols, evangelitzar en l’espanyolisme i l'espanyolitat, de la mateixa manera que van ser obligats a convertir-se en cristians catòlics durant la reconquesta, aquelles persones que tenien altres creences religioses, i després van perseguir els sospitosos de ser falsos conversos.

El nacionalisme espanyol és racista, violent i intolerant. Desitjarien una Espanya monolingüe, culturalment homogènia, i ideològicament idiotitzada, sense cap diferència des del Pirineu i el Cantàbric fins l’Estret de Gibraltar. No cal anar a buscar exemples fora d’Espanya, Espanya i els seus governants ens han demostrat repetidament que el seu propòsit es crear una societat homogènia, intenció, perquè no hi ha cap societat homogènia.

Feu una prova, aneu a només vint quilòmetres del vostre municipi, aneu a la comarca del costat, veureu que fins i tot en el parlar hi ha diferències, i això és una riquesa cultural i lingüística. Imagineu si feu un viatge de cent, de cinc-cents o de mil quilòmetres, trobareu una gran riquesa d’accents i costums, i això és el que als Rajoy d’Espanya no els agrada.

Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa el 2005, des de llavors hem fet la Via Catalana (2013) que va travessar Catalunya de nord a sud (o de sud a nord) amb xifres que ballaven entre els 400.000 del Ministeri de l’Interior espanyol i el 1,6 milions del Departament d’Interior de la Generalitat. Jo hi vaig ser, i la xifra més creïble és la de la Generalitat. Ho explico. De nord a sud són 400 kilòmetres, 400.000 metres, si només hi hagués una persona cada metre, la xifra del Govern espanyol seria certa, però a la majoria dels trams es veia que a cada metre hi havia tres o quatre persones, i a la majoria dels trams es veien dues o més fileres de persones. El 2014 vam dibuixar una enorme V als carrers de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes van omplir-se de persones, 400.000 segons el Govern espanyol, 1,6 milions la Guàrdia Urbana (dir que les xifres de la Guàrdia Urbana tendeixen sempre a ser a la baixa). I el 9N vam anar a votar 2,3 milions de persones. I el Govern dels senyor Rajoy l’únic que va saber fer era dir que tot era il·legal, va intentar buscar lleis que emparessin una prohibició de la Via Catalana, de la V i del 9N, però nosaltres vam unir El Pertús amb Alcanar agafats de les mans, i vam omplir la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, i vam omplir urnes, i el Govern d’Espanya, presidit pel senyor que recollia signatures contra Catalunya, s’ho va haver de mirar impotent i enrabiat. I aquest any omplirem la Meridiana, i el senyor que recollia signatures contra Catalunya s’ho haurà de mirar impotent.

El Rajoy del segle XIX, Cánovas del Castillo va dir: “Cuba no serà mai independent” el 21 de novembre de 1896. En opinió de Cánovas del Castillo el tema de l’independentisme cubà s’acabava amb el mètode tradicional del nacionalisme espanyol, assassinant els líders independentistes: “Para acabar con la insurrección en Cuba sólo hacen falta tres balas, una para Martí, otra para Maceo y otra para Gómez", va dir. Cuba, però, va independitzar-se d’Espanya dos anys més tard.

Si els polítics espanyols no fossin tan ignorants no repetirien els mateixos errors dels seus predecessors. Rajoy no pot esperar ens oblidem que ens va faltar el respecte. Ell té l’Estat a les seves mans, nosaltres tenim la raó. L’any 2005 Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa, des de llavors han omplert el canó amb tota la metralla i la pólvora que han pogut trobar, i el canó els acabarà explotant a la cara.

Diuen que errar és humà però perseverar en l’error és diabòlic (Errare humanum est, sed perseverare diabolicum), i Rajoy persevera en l’error que han comés tots els governants espanyols des d’Olivares. Tots ells van intentar fer tot el mal que van poder a Catalunya, però ells han desaparegut, Catalunya segueix existint.

L’any 2005 Mariano Rajoy va obrir la caixa dels trons, ens va faltar el respecte, i ara és incapaç d’entendre perquè ens volem independitzar i quina és la seva responsabilitat que s’hagi arribat a aquest punt de trencament. I no ho entendrà mai perquè com tots els que han governat Espanya és un talòs que es pensa que davant d’un problema la solució és emprar la força bruta. Afegir que els 23 Estats que es van independitzar del Regne d’Espanya els hauria de demostrar als governants espanyols que enviar l’exèrcit a reduir els "indígenes" no serveix per impedir cap procés d’independència.

ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts". / ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

ANDREA LEVY (PP): "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

 

 

 

 

 

Fa una setmana van prendre possessió els nous regidors que havien sortit escollits a les eleccions municipals. A les poques hores Guillermo Zapata, regidor de AhoraMadrid, que havia de ser regidor de cultura va haver de plegar quan es van publicar unes piulades de quatre anys enrere molt desafortunades. Ell va intentar justificar que el tema s’havia tret de context, però el cert és que les piulades són molt desafortunades. Zapata va dimitir del càrrec de regidor de cultura, però continua com a regidor.

Perfecte, ha dimitit, llàstima que no segueixin el seu exemple tots els polítics que fan piulades del mateix estil o declaracions semblants, encara que suposo que en el cas d’alguns partits això seria un problema, s’acabarien quedant sense gent. Hi ha partits on una piulada, vàries piulades o unes declaracions desafortunades fan que hagis de dimitir o que et cessin. Hi ha partits on fer declaracions i piulades desafortunades tenen premi. I si les declaracions són contra els catalans el premi és un ascens dins del partit.

Si Zapata d’AhoraMadrid, partit de radicals, comunistes i menjacapellans, segons el PP i els mitjans afins al PP, va dimitir per pixar fora de test fa quatre anys, Andrea Levy Soler, del PP, partit d’ordre, de centre (això no s’ho creuen ni ells), ha estat ascendida de tertuliana professional en representació del partit del Règim a vicesecretària d’estudis i programes del Règim Rajoyista. Levy, que quan el professor Sala i Martin li va preguntar si era delPP, durant una tertúlia de RAC1, va abandonar la tertúlia enfurismada ipresentant-se com una víctima, el líder suprem del PP i cabdill d’Espanya (per la gràcia d’Aznar) l’ha ascendit. I com s’ha guanyat l’ascens l’ara vicesecretària d’estudis i programes del Règim?. La catalanofòbia sempre té premi en alguns partits. I Levy va guanyar-se l’ascens amb aquesta piulada: "Als que els agrada parlar de la DUI de Kosovo potser haurien recordar també els seus 12.000 morts".

No és el primer cop que des del nacionalisme espanyol s’amenaça Catalunya posant com exemple el que va succeir a l’Antiga Iugoslàvia, on els serbis per impedir la descomposició de Iugoslàvia van decidir fer la guerra total. D’acord, tots els bàndols van matar, però la guerra la van iniciar els serbis que s’havien quedat amb el gruix de l’exèrcit iugoslau, i volien mantenir l’status quo existent. Andrea Levy recorda el que va succeir a Kosovo, això seria extensible al que va succeir a tot l’Antiga Iugoslàvia. A Levy caldria recordar-li que Milosevic, Karadzik i Mladic, les tres figures responsables d’aquell horror van acabar jutjades per crims contra la Humanitat a L’Haia. Si ella amenaça que el seu Estat està disposat a perpetrar crims contra la humanitat a Catalunya, caldrà dir-li que el futur del seu líder suprem és una garjola i ser considerat criminal de guerra.

A Levy no li calia anar tan lluny per anar a buscar exemples d’atrocitats, no calia que sortís d’Espanya, i de fet, sent barcelonina, hauria de recordar que la seva ciutat ha estat víctima dels crims comesos per l’exèrcit espanyol des de les atrocitats dels Terços a la Guerra dels Segadors a totes les atrocitats perpetrades 70 anys després o els periòdics bombardejos de Barcelona efectuats des del Castell de Montjuïc, cortesia del Regne d’Espanya, i que el seu partit no ha condemnat mai el franquisme, més aviat tot el contrari.

Per cert, vull recordar que la majoria de les Repúbliques ex Iugoslaves s’han integrat a la Unió Europea, Sèrbia, responsable de les atrocitats encara no, Kosovo encara tampoc per l’oposició d’Espanya. Si Espanya volgués fer el mateix a Catalunya que va fer Sèrbia que pensin en les conseqüències. Qui seria expulsada de la Unió Europea i de tots els organismes internacionals seria el Regne d’Espanya, els seus governants serien reclamats per L’Haia per ser jutjats per crims contra la Humanitat, i patiria la marginació internacional durant molts anys. És a dir, els mals que ells poguessin infringir a Catalunya amb les armes, ells els patirien en forma de sancions i la marginació internacional. Senyoreta o senyora Levy, és molt covard llançar una amenaça tan greu, amagar-se i presentar-se com una víctima.

Mentre els independentistes volem fer un procés pacífic, democràtic i sense incidents cap a la independència del nostre país, el nacionalisme espanyol continua sense fer cap proposta, cap ni una, que haurien de complir, per cert, i això de complir acords no forma part de l’ADN del nacionalisme espanyol, només recorren a les amenaces, de moment només són amenaces, d’emprar la violència contra nosaltres. El nacionalisme espanyol està assedegat de sang, fa 40 anys que no maten ningú, 79 anys que no prenen el poder amb les armes, no els cal, fa 79 anys que el nacionalisme espanyol més ranci governa Espanya, no els cal derrocar cap govern a trets perquè ells ja tenen el poder, però la violència que és la seva droga, els empeny a desbarrar, de moment, ho porten als gens. Res no s’assembla tant a un nacionalista espanyol de dretes com un nacionalista espanyol d’esquerres, fins i tot gent que aparentment hauria de tenir una mica més d’humanitat, els surt el nacionalistaespanyol que porten dins, i defensen que s’hagi de bombardejar Barcelona,em refereixo a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy és jove, no pertany a aquesta generació que va néixer i créixer en ple franquisme, però és dirigent d’un partit fundat per exministres franquistes, i d’allò que es mama es cria. La criatura s’ha format en el vell nacionalisme espanyol que creu que la violència és el recurs per a solucionar tots els problemes. Veient els nous nomenaments fets per Rajoy veig que el PP té garantit seguir sent el partit hereu del franquisme.

Seguint l’exemple de Gregorio Zapata que va dimitir del càrrec per desbarrar també Andrea Levy hauria de dimitir o ser cessada pel seu cap, i sortir públicament a demanar disculpes. No s’hauria de premiar amb un càrrec una persona que defensa la violència contra Catalunya.

Demano la dimissió o el cessament immediat d’Andrea Levy.

 

 

 

 

 

 

 

 

ANDREA LEVY (PP): "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

 

 

 

 

 

Hace una semana tomaron posesión los nuevos concejales que habían salido elegidos en las elecciones municipales. A las pocas horas Guillermo Zapata, concejal de AhoraMadrid, que había de ser concejal de cultura tuvo que dimitir cuando se publicaron unos tweets de cuatro años atrás muy desafortunados. Él intentó justificar que el tema se había sacado de contexto, pero lo cierto es que los tuits son muy desafortunados. Zapata dimitió del cargo de concejal de cultura, pero continúa como concejal.

Perfecto, ha dimitido, lástima que no sigan su ejemplo todos los políticos que hacen tweets del mismo estilo o declaraciones similares, aunque supongo que en el caso de algunos partidos esto sería un problema, se acabarían quedando sin gente. Hay partidos donde un tuit, varias tweets o unas declaraciones desafortunadas hacen que tengas que dimitir o que te cesen. Hay partidos donde hacer declaraciones y tweets desafortunados tienen premio. Y si las declaraciones son contra los catalanes el premio es un ascenso dentro del partido.

Si Zapata de AhoraMadrid, partido de radicales, comunistas y comecuras, según el PP y los medios afines al PP, dimitió por mear fuera de tiesto hace cuatro años, Andrea Levy Soler, del PP, partido de orden, de centro (eso no se lo creen ni ellos), ha sido ascendida de tertuliana profesional en representación del partido del Régimen a vicesecretaria de estudios y programas del Régimen Rajoyista. Levy, que cuando el profesor Sala i Martin le preguntósi era del PP, durante una tertulia de RAC1, abandonó la tertulia enfurecida ypresentándose como una víctima, el líder supremo del PP y caudillo de España (por la gracia de Aznar) la ha ascendido. ¿Y como se ha ganado el ascenso la ahora vicesecretaria de estudios y programas del Régimen?. La catalanofobia siempre tiene premio en algunos partidos. Y Levy se ganó el ascenso con este Tweet: "A los que les gusta hablar de la DUI de Kosovo quizás deberían recordar también sus 12.000 muertos".

No es la primera vez que desde el nacionalismo español se amenaza Catalunya poniendo como ejemplo lo que sucedió en la Antigua Yugoslavia, donde los serbios para impedir la descomposición de Yugoslavia decidieron hacer la guerra total. De acuerdo, todos los bandos mataron, pero la guerra la iniciaron los serbios que se habían quedado con el grueso del ejército yugoslavo, y querían mantener el status quo existente. Andrea Levy recuerda lo que sucedió en Kosovo, eso sería extensible a lo que sucedió en todo la Antigua Yugoslavia. A Levy habría recordarle que Milosevic, Karadzik y Mladic, las tres figuras responsables de aquel horror terminaron juzgadas por crímenes contra la Humanidad en La Haya. Si ella amenaza que su Estado está dispuesto a perpetrar crímenes contra la humanidad en Catalunya, habrá que decirle que el futuro de su líder supremo es una cárcel y ser considerado criminal de guerra.

A Levy no le hacía falta ir tan lejos para ir a buscar ejemplos de atrocidades, no era necesario que saliera de España, y de hecho, siendo barcelonesa, debería recordar que su ciudad ha sido víctima de los crímenes cometidos por el ejército español desde las atrocidades de los Tercios en la Guerra de los Segadores a todas las atrocidades perpetradas 70 años después o los periódicos bombardeos de Barcelona efectuados desde el Castillo de Montjuïc, cortesía del Reino de España, y que su partido no ha condenado nunca el franquismo , más bien todo lo contrario.

Por cierto, quiero recordar que la mayoría de las Repúblicas ex Yugoslavas se han integrado en la Unión Europea, Serbia, responsable de las atrocidades aún no, Kosovo todavía tampoco por la oposición de España. Si España quisiera hacer lo mismo en Catalunya que hizo Serbia que piensen en las consecuencias. Quien sería expulsada de la Unión Europea y de todos los organismos internacionales sería el Reino de España, sus gobernantes serían reclamados por La Haya para ser juzgados por crímenes contra la Humanidad, y sufriría la marginación internacional durante muchos años. Es decir, los males que ellos pudieran infringir en Catalunya con las armas, ellos los sufrirían en forma de sanciones y la marginación internacional. Señorita o señora Levy, es muy cobarde lanzar una amenaza tan grave, esconderse y presentarse como una víctima.

Mientras los independentistas queremos hacer un proceso pacífico, democrático y sin incidentes hacia la independencia de nuestro país, el nacionalismo español continúa sin hacer ninguna propuesta, ninguna, que deberían cumplir, por cierto, y eso de cumplir acuerdos no forma parte del ADN del nacionalismo español, sólo recurren a las amenazas, por el momento sólo son amenazas, de emplear la violencia contra nosotros. El nacionalismo español está sediento de sangre, hace 40 años que no matan a nadie, 79 años que no toman el poder con las armas, no les hace falta, hace 79 años que el nacionalismo español más rancio gobierna España, no necesitan derribar ningún gobierno a tiros porque ellos ya tienen el poder, pero la violencia que es su droga, los empuja a desbarrar, de momento, lo llevan en los genes. Nada se parece tanto a un nacionalista español de derechas como un nacionalista español de izquierdas, incluso gente que aparentemente debería tener un poco más de humanidad, lessale el nacionalista español que llevan dentro, y defienden que se debabombardear Barcelona cada 50 años​​me refiero a Gregorio Peces-Barba, del PSOE.

Andrea Levy es joven, no pertenece a esta generación que nació y creció en pleno franquismo, pero es dirigente de un partido fundado por exministros franquistas, y de lo que se mama se cría. La criatura se ha formado en el viejo nacionalismo español que cree que la violencia es el recurso para solucionar todos los problemas. Viendo los nuevos nombramientos hechos por Rajoy veo que el PP tiene garantizado seguir siendo el partido heredero del franquismo.

Siguiendo el ejemplo de Gregorio Zapata que dimitió del cargo por desbarrar también Andrea Levy debería dimitir o ser cesada por su jefe, y salir públicamente a pedir disculpas. No se debería premiar con un cargo a una persona que defiende la violencia contra Catalunya.

Pido la dimisión o el cese inmediato de Andrea Levy.

 

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?

Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.

He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?

La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.

També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.

En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l'ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.

Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.

Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.

La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.

L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Ahir va jugar-se al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final de la Copa del Rei que va enfrontar l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 1 a 3.

Les dues aficions van tenir un comportament impecable al llarg del dia, allà on anessis et trobaves aficionats de l’Athletic passejant, fent compres, fent un vermut o fent turisme.

Quan l’hora del partit era més propera els aficionats d’ambdós equips van dirigir-se cap a les “fan zone” i a l’hora del partit van entrar al Camp Nou.

Quan va començar a sonar la “Marcha Real” va iniciar-se una xiulada monumental que no va permetre escoltar l’himne espanyol.

Sorprenentment el Govern espanyol, demostrant una celeritat inhabitual en ell, va treure un comunicat condemnant la xiulada, anunciant sancions als dos equips i informant que el Comitè antiviolència prendria mesures. Si, sorprenentment, perquè el comunicat del Gobierno de España, va publicar-se a la mitja part. Jo vaig comentar al meu Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad.”

Però encara és més sorprenent quan se sap que el comunicat estava escrit abans que comencés el partit i publicat a la mitja part. Si una cosa tenen els Estats és que mai són ràpids a l’hora de prendre una decisió, i l’Estat espanyol encara menys. En casos de desastres ecològics (Prestige, El pesquer rus Oleg Naydenov, o d’altres) o de catàstrofes naturals (terratrèmol de Lorca (Múrcia), la reacció del Govern espanyol de torn ha estat la inoperància més absoluta, i això si no ha contribuït de manera activa al desastre, això si, amb tardança.

Sorprèn aquesta velocitat a fer públic un comunicat per condemnar la xiulada a l’himne, anunciant la reunió del comitè antiviolència per aquest dilluns, dos dies després de la final, i anunciant sancions, i sorprèn que vulguin ser tan durs amb una xiulada quan han estat callats en situacions de violència real en què hi ha hagut víctimes mortals, cas de l’aficionat dels Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, assassinat per ultres de l’Atlètic de Madrid.

Quan va celebrar-se la final de la Copa del Rei a Madrid, on també van enfrontar-se també Barça i Athletic de Bilbao, la policia espanyola va dedicar-se a registrar tot aficionat basc o català a la busca de xiulets i banderes. Membres del mateix cos de policia, la policia de l’Estat, escortaven un ramat d’ultres espanyolistes amb tota mena de simbologia feixista i nazi que havien anunciat públicament que volien “caçar” catalans i bascos. Les mateixes autoritats polítiques i policials, i els mitjans afins al partit del Govern espanyol, que s’enfurismen per la presència de Senyeres, Estelades i Ikurriñes als estadis de futbol i altres instal·lacions esportives, solen defensar o callar davant de la presència de simbologia feixista i crits racistes a molts estadis d’Espanya. Clar, que aquesta és la mateixa gent que s’emprenya amb les restes arqueològiques del Born però creuen és correcte que un dictador assassí tingui un lloc on se li puguin rendir homenatges.

El “Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos enla celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey” és curiós. Va ser redactat abans que comencés el partit, es va publicar a la mitja part, suposo que cal dissimular (una mica) per que si no es notaria massa. Sorprenent és la celeritat de l’Estat redactant un document, bé, el document va ser redactat per condemnar uns fets que en aquell moment encara no s’havien produït. La sentència abans del delicte. Però el fet més curiós és que qui va redactar el “comunicat” és Manuel Roca Basanta, que ara treballa d’assessor al Ministeri de Presidència, al capdavant del qual tenim a Soraya Sáenz de Santamaría. I qui és Roca Basanta? Doncs, va ser redactor del diari feixista “Arriba”, òrgan de propaganda de la Falange durant el franquisme.

Un govern d’un partit fundat per ministres franquistes, amb assessors franquistes, amb ministres que oren als peus del dictador Franco, amb vicepresidentes que són família de militars franquistes, és el que redacta un “comunicat” en un llenguatge propi del franquisme, que anuncia repressió.

El franquisme a Espanya no va morir amb el seu fundador, continua guiant les decisions del govern espanyol i de les seves institucions. L’Estat espanyol és un Estat on totes les institucions estan infestades de franquistes.

El govern espanyol no mostra el mateix interès per tallar la catalanofòbia i la bascofòbia, més aviat la impulsa.

 

 

 

 

 

 

EL COMUNICADO QUE SURGIÓ DEL FRANQUISMO

 

 

 

 

 

Ayer jugó en el Camp Nou, el estadio del FC Barcelona, ​​la final de la Copa del Rey que enfrentó al Athletic Club de Bilbao y el FC Barcelona. Ganó el Barça por 1 a 3.

Las dos aficiones tuvieron un comportamiento impecable a lo largo del día, allí donde fueras te encontrabas aficionados del Athletic paseando, haciendo compras, tomando un vermut o haciendo turismo.

Cuando la hora del partido era más cercana los aficionados de ambos equipos se dirigieron hacia las "fan zone" y a la hora del partido entraron en el Camp Nou.

Cuando empezó a sonar la "Marcha Real" se inició un silbido monumental que no permitió escuchar el himno español.

Sorprendentemente el Gobierno, demostrando una celeridad inhabitual en él, sacó un comunicado condenando el silbido, anunciando sanciones a los dos equipos e informando que el Comité antiviolencia tomaría medidas. Si, sorprendentemente, que el comunicado del Gobierno de España, se publicó en el descanso. Yo comenté a mi Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad."

Pero aún es más sorprendente cuando se sabe que el comunicado estaba escrito antes de que comenzara el partido y publicado en el descanso. Si algo tienen los Estados es que nunca son rápidos a la hora de tomar una decisión, y España aún menos. En casos de desastres ecológicos (Prestige, El pesquero ruso Oleg Naydenov, u otros) o de catástrofes naturales (terremoto de Lorca (Murcia), la reacción del Gobierno de turno ha sido la inoperancia más absoluta, y eso si no ha contribuido de manera activa al desastre, eso si, con tardanza.

Sorprende esta velocidad en hacer público un comunicado para condenar la pitada al himno, anunciando la reunión del comité antiviolencia para este lunes, dos días después de la final, y anunciando sanciones, y sorprende que quieran ser tan duros con una pitada cuando han estado callados en situaciones de violencia real en que ha habido víctimas mortales, caso del aficionado de los Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, asesinado por ultras del Atlético de Madrid.

Cuando se celebró la final de la Copa del Rey en Madrid, donde también se enfrentaron también Barça y Athletic de Bilbao, la policía española se dedicó a registrar todo aficionado vasco o catalán a la búsqueda de pitos y banderas. Miembros del mismo cuerpo de policía, la policía del Estado, escoltaban una manada de ultras españolistas con todo tipo de simbología fascista y nazi que habían anunciado públicamente que querían "cazar" catalanes y vascos. Las mismas autoridades políticas y policiales, y los medios afines al partido del Gobierno, que se enfurecen por la presencia de Senyeres, Estelades y ikurriñas en los estadios de fútbol y otras instalaciones deportivas, suelen defender o callar ante la presencia de simbología fascista y gritos racistas en muchos estadios de España. Claro, que esta es la misma gente que se enfada con los restos arqueológicos del Born pero creen es correcto que un dictador asesino tenga un lugar donde se le puedan rendir homenajes.

El "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidosen la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey"es curioso. Fue redactado antes de que comenzara el partido, se publicó en la media parte, supongo que hay que disimular (algo) porque si no se notaría demasiado. Sorprendente es la celeridad del Estado redactando un documento, bien, el documento fue redactado para condenar unos hechos que en ese momento todavía no se habían producido. La sentencia antes del delito. Pero lo más curioso es que quien redactó el "comunicado" es Manuel Roca Basanta, que ahora trabaja de asesor en el Ministerio de Presidencia, al frente del cual tenemos a Soraya Sáenz de Santamaría. Y quién es Roca Basanta? Pues, fue redactor del diario fascista "Arriba", órgano de propaganda de la Falange durante el franquismo.

Un gobierno de un partido fundado por ministros franquistas, con asesores franquistas, con ministros que oran a los pies del dictador Franco, con vicepresidentas que son familia de militares franquistas, es el que redacta un "comunicado" en un lenguaje propio del franquismo, que anuncia represión.

El franquismo en España no murió con su fundador, continúa guiando las decisiones del Gobierno y de sus instituciones. El Estado español es un Estado donde todas las instituciones están infestadas de franquistas.

 

El gobierno español no mostrar el mismo interés para cortar la catalanofobia y la bascofòbia de raíz, más bien la impulsa.