Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra?

Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra? 

Segons Alícia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular a Catalunya per la gràcia del diví dit de Rajoy, té la gosadia pròpia de la ignorància o de la bogeria, i dia si, dia també, es dedica a fer declaracions cada dia més esbojarrades. Per exemple, ara acusa el president Mas i el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, de voler crear una mena d’Estat feixista per voler organitzar un referèndum o consulta a la ciutadania sobre la independència. També afirma la susdita representant de la ultradreta espanyolista a Catalunya que Mas i Junqueras volen acabar amb la separació de poders per controlar-ho tot, de fet, això és justament el que està fent el govern espanyol des de que el Partit Popular ha arribat al poder.

Sánchez Camacho sent dirigent del Partit Popular hauria de saber millor que el partit del qual ella és dirigent si que té una gran relació amb el feixisme. El PP va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, un senyor que havia estat ministre del règim franquista i que l’any 1968 deia "Catalunya va ser ocupada per Felip IV, va ser ocupada per Felip V, que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Espartero, que era un general revolucionari, i la vam ocupar el 1939 i estem disposats a tornar-la a ocupar tantes vegades com sigui necessari i per això estic disposat a agafar de nou el fusell. Per tant, ja saben vostès a què atenir, i aquí tinc el mosquet per tornar-lo a utilitzar” Altres dirigents del seu partit, com Mayor Oreja han lloat l’anterior règim, o Vidal-Quadras defensant el colpisme.

Sánchez Camacho és una habitual de les tertúlies d’Intereconomía, una cadena de televisió destacada per fer apologia del feixisme, i és dirigent d’un partit que no té les seves arrels en la democràcia sinó en una dictadura feixista.

Mas i Junqueras defensen la celebració d’una consulta on els catalans podrem decidir quin país volem, això és la democràcia, una democràcia que a la senyora Sánchez Camacho i els seus feixistes no agrada, i on fins i tot els que estan en contra podran votar malgrat que ells – els feixistes del Partit Popular i C’s - el que no volen és que votem nosaltres.

 

 

 

 

 

Quousque tandem abutere, Alicia Sánchez Camacho, patientia nostra?

Según Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partido Popular en Cataluña por la gracia del divino dedo de Rajoy, tiene la osadía propia de la ignorancia o de la locura, y día sí, día también, se dedica a hacer declaraciones cada día más alocadas. Por ejemplo, ahora acusa al presidente Mas y el líder de Esquerra, Oriol Junqueras, de querer crear una especie de Estado fascista por querer organizar un referéndum o consulta a la ciudadanía sobre la independencia. También afirma la susodicha representante de la ultraderecha españolista en Cataluña que Mas y Junqueras quieren acabar con la separación de poderes para controlar todo, de hecho, eso es justamente lo que está haciendo el gobierno español desde que el Partido Popular ha llegado al poder.

Sánchez Camacho siendo dirigente del PP debería saber mejor que el partido del cual ella es dirigente si que tiene una gran relación con el fascismo. El PP fue fundado por Manuel Fraga Iribarne, un señor que había sido ministro del régimen franquista y que en el año 1968 decía "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por lo general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volver a ocupar tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por tanto, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar "Otros dirigentes de su partido, como Mayor Oreja han alabado el anterior régimen, o Vidal-Quadras defendiendo el golpismo.

Sánchez Camacho es una habitual de las tertulias de Intereconomía, una cadena de televisión destacada por hacer apología del fascismo, y es dirigente de un partido que no tiene sus raíces en la democracia sino en una dictadura fascista.

Mas y Junqueras defienden la celebración de una consulta donde los catalanes podremos decidir qué país queremos, eso es la democracia, una democracia que a la señora Sánchez Camacho y sus fascistas no gusta, y donde incluso los que están en contra podrán votar a pesar de que ellos - los fascistas del PP y C 's - lo que no quieren es que votemos nosotros.

Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes

Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes
 

Si algú encara tenia dubtes sobre Alicia Sánchez Camacho ahir es van esvair totalment. La presidenta del PP a Catalunya va assistir juntament amb altres dirigents del PP a un acte públic a l’Hospitalet de Llobregat. Quan Sánchez Camacho ha conclòs una de les seves intervencions s’ha escoltat a un dels assistents a l’acte cridar en castellà “viva Alícia, viva Espanya, viva Catalunya unida, viva los catalanes, catalanes somos todos y Viva Franco”. Ni a la senyora Sánchez Camacho ni a cap dels dirigents del PP presents se’ls ha vist mostrar cap incomoditat ni han recriminat a aquest personatge la seva lloança al dictador. Han continuat com si no hagués succeït res, i de fet és rar que no hagin respost fent el salut a la romana.

No és que als dirigents del PP els costi criticar el franquisme, és que n’hi ha molts que han fet declaracions lloant el dictador, i no ens ha de sorprendre que ni Sánchez Camacho, ni els altres dirigents del PP ni cap dels altres assistents hagin criticat la lloança al dictador, el Partit Popular ha estat fundat per exministres franquistes.

 

 

 

Vídeo: CRITS DE VIVA FRANCO EN UN ACTE D'ALICIA SÁNCHEZCAMACHO A BELLVITGE

 

 

 

Alicia en el PP de las maravillas neofranquistas

 

Si alguien todavía tenía dudas sobre Alicia Sánchez Camacho ayer se desvanecieron totalmente. La presidenta del PP en Cataluña asistió junto con otros dirigentes del PP en un acto público en L'Hospitalet de Llobregat. Cuando Sánchez Camacho ha concluido una de sus intervenciones ha escuchado a uno de los asistentes al acto llamar en castellano "viva Alicia,viva España, viva Cataluña unida, viva los catalanes, catalanes somos todos yViva Franco". Ni la señora Sánchez Camacho ni a ninguno de los dirigentes del PP presentes les ha visto mostrar ninguna incomodidad ni han recriminado a este personaje su alabanza al dictador. Han continuado como si no hubiera sucedido nada, y de hecho es raro que no hayan respondido haciendo el saludo a la romana.

No es que los dirigentes del PP les cueste criticar el franquismo, es que hay muchos que han hecho declaraciones alabando al dictador, y no debe sorprendernos que ni Sánchez Camacho, ni los otros dirigentes del PP ni ninguno de los otros asistentes hayan criticado la alabanza al dictador, el Partido Popular ha sido fundado por ex ministros franquistas.

No han entès res

No han entès res 

No han entès res ni ho volen entendre. La senyora Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya, es queixava que TV3 i Catalunya Ràdio informés sobre la manifestació de la Diada, on un milió i mig de persones van manifestar-se per demanar amb un sol crit i sense embuts la independència, i la senyora Sánchez Camacho volia que no es parlés de l’assumpte, no fos que algú acabés assabentant-se que a Catalunya la gent està farta d’Espanya i vol la independència. La senyora Sánchez Camacho hauria preferit que TV3 i Catalunya Ràdio només haguessin parlat de la manifestació als telenotícies el minut 20 i com si d’un breu als diaris es tractés, és a dir, que TV3 fes el que va fer TVE, una cadena pública al servei del PP que va informar molt breument sobre la manifestació massiva de la Diada el minut 20 de l’informatiu, com si no hagués passat res a Barcelona.

El cap de la senyora Sánchez Camacho, Mariano “Wally” Rajoy va fer un paper encara més galdós que la seva subordinada a les “colònies”, si mentre s’anunciava que la manifestació seria massiva i que el crit seria “independència”, ell el dia abans de la manifestació va declarar que no volia “embolics” ni “algaravia”. Una algaravia és una cridòria confusa, i dimarts no hi va haver a Barcelona cap cridòria confusa, va ser un crit ben clar que demanava la independència. El senyor Rajoy, però, no va tenir prou fent un paper tan galdós el dia abans de la manifestació, el dia després d’aquesta manifestació el seu paper encara va ser més galdós perquè va sortir fugint per la porta del darrera del Congrés dels Diputats per no haver de respondre preguntes de la premsa.

“Wally” Rajoy, encara que no ho vol veure, sap que ell té tots els números de la rifa per haver de signar la ruptura, ell que representa un partit que parla molt de la unitat i la indivisibilitat de la Nació espanyola haurà de ser qui sancioni que la “Nació espanyola” perd la seva colònia més important, Catalunya, i que la presumpta indivisibilitat de la Nació espanyola és un bluf.

A Can PSC continuen marejant la perdiu i buscant un federalista a Espanya. Van convidar a la Festa de la Rosa al secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Adverteixen PSC i PSOE, Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba que s’oposaran a la independència. Aquest va dir que accepta revisar la proposta de Mas per tal d’evitar la ruptura. Després d’anys d’incompliments dels acords ofereixen revisar les propostes de Mas – pacte fiscal, per exemple – per tal d’evitar la ruptura entre Catalunya i Espanya?. Ara és massa tard, senyor Rubalcaba, massa tard. Vostès els polítics espanyols no són gent de fiar, no tenen paraula, i ja és massa tard. Pere Navarro, líder del PSC, segueix buscant federalistes a Espanya, però continua sense trobar-los, i tampoc els troba al PSOE, un partit que és jacobí, però Navarro no vol adonar-se d’aquest fet. Difícilment et pots federar amb qui vol que t’uneixis i et sotmetis.

Ha arribat l’hora de la rauxa, d’una rauxa ben controlada, perquè els seny o la por ens ha fet semblar covards, i per això Espanya no respecta Catalunya, no l’ha respectat mai, però de fet, no és que no ens respectin, ens temen, però són tan curts d’enteniment que es pensen que tot s’arregla amb les amenaces i, si s’escau amb la força de les armes. La premsa espanyola, lluny de baixar el to l’han endurit, han endurit les amenaces, les calúmnies, els insults, ells que juntament amb els seus politicastres curts d’enteniment han aconseguit que aquest conflicte arribi a un punt de no retorn. Cometríem un error molt greu, seria un suïcidi com a poble que ara féssim un pas enrere, si ara renunciem a la independència serà com si ens féssim un harakiri col·lectiu.

No han entès res. Ni quan ens independitzem ho hauran entès, però llavors ja només serà el seu problema, no pas el nostre.

 

 

 

 

 

No han entendido nada 

No han entendido nada ni quieren entender. La señora Sánchez Camacho, presidenta del PP en Catalunya, se quejaba de que TV3 y Catalunya Ràdio informaran sobre la manifestación de la Diada, donde un millón y medio de personas se manifestaron para pedir con un solo grito y sin tapujos la independencia, y la señora Sánchez Camacho quería que no se hablara del asunto, no fuera que alguien acabara enterándose que en Catalunya la gente está harta de España y quiere la independencia. La señora Sánchez Camacho habría preferido que TV3 y Catalunya Ràdio sólo hubieran hablado de la manifestación en los telediarios el minuto 20 y como si de un breve en los periódicos se tratara, es decir, que TV3 hiciera lo que hizo TVE, una cadena pública al servicio del PP que informó muy brevemente sobre la manifestación masiva de la Diada el minuto 20 del informativo, como si no hubiera pasado nada en Barcelona.

El jefe de la señora Sánchez Camacho, Mariano "Wally" Rajoy hizo un papel aún más penoso que su subordinada en las "colonias", si mientras se anunciaba que la manifestación sería masiva y que el grito sería "independencia", él el día antes de la manifestación declaró que no quería "líos" ni "algarabía". Una algarabía es un griterío confuso, y el martes no hubo en Barcelona ningún griterío confuso, fue un grito claro que pedía la independencia. El señor Rajoy, sin embargo, no tuvo suficiente haciendo un papel tan penoso el día antes de la manifestación, el día después de esta manifestación su papel fue aún más penoso porque salió huyendo por la puerta trasera del Congreso para no tener que responder preguntas de la prensa.

"Wally" Rajoy, aunque no lo quiere ver, sabe que él tiene todos los números de la rifa para tener que firmar la ruptura, él que representa un partido que habla mucho de la unidad y la indivisibilidad de la Nación española deberá ser quien sancione que la "Nación española" pierde su colonia más importante, Catalunya, y que la presunta indivisibilidad de la Nación española es un bluf.

En Can PSC continúan mareando la perdiz y buscando un federalista en España. Invitaron a la Fiesta de la Rosa al secretario general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Advierten PSC y PSOE, Pere Navarro y Alfredo Pérez Rubalcaba, que se opondrán a la independencia. Este dijo que acepta revisar la propuesta de Mas para evitar la ruptura. ¿Después de años de incumplimientos de los acuerdos ofrecen revisar las propuestas de Mas - pacto fiscal, por ejemplo - para evitar la ruptura entre Catalunya y España?. Ahora es demasiado tarde, señor Rubalcaba, demasiado tarde. Ustedes los políticos españoles no son gente de fiar, no tienen palabra, y ya es demasiado tarde. Pere Navarro, líder del PSC, sigue buscando federalistas en España, pero sigue sin encontrarlos, y tampoco los encuentra en el PSOE, un partido que es jacobino, pero Navarro no quiere darse cuenta de este hecho. Difícilmente te puedes federar con quien quiere que te unas y te sometas.

Ha llegado la hora del arrebato, de un arrebato bien controlado, porque la cordura o el miedo nos ha hecho parecer cobardes, y por eso España no respeta Catalunya, no la ha respetado nunca, pero de hecho, no es que no nos respeten, nos temen, pero son tan cortos de entendimiento que creen que todo se arregla con las amenazas y, en su caso con la fuerza de las armas. La prensa española, lejos de bajar el tono lo han endurecido, han endurecido las amenazas, las calumnias, los insultos, ellos que junto con sus politicastros cortos de entendimiento han conseguido que este conflicto llegue a un punto de no retorno. Cometeríamos un error muy grave, sería un suicidio como pueblo que ahora diéramos un paso atrás, si ahora renunciamos a la independencia será como si nos hiciéramos un harakiri colectivo.

No han entendido nada. Ni cuando nos independicemos lo habrán entendido, pero entonces ya sólo será su problema, no el nuestro.

I si parlem una mica de subvencions?

I si parlem una mica de subvencions?

No és cap novetat que al Partit Popular no li agrada la llengua catalana i ho demostren contínuament. La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho demanava la supressió de les subvencions a Òmnium Cultural, l'excusa ara és la crisi però també que segons la senyora Sánchez Camacho, Òmnium ataca a Espanya i defensa la independència. Òmnium Cultural va ser creada l'any 1961 per promoure i protegir la llengua i la cultura de Catalunya, dues coses que al PP no agraden gens. Si cal suprimir subvencions per estalviar podríem començar per FAES i seguir per la Fundació Francisco Franco. De les dades de FAES m'he assabentat per la ràdio: L'any 2006 FAES va rebre 3,5 milions d'euros en subvencions, encara que FAES no aclareix l'origen d'aquestes subvencions, l'any 2007, FAES va rebre 400000 euros de la Generalitat de Catalunya, llavors governada pel Tripartit. És a dir, els catalans estem pagant mitjançant els nostres impostos la fundació que dissenya l'estratègia política i dicta la ideologia del Partit Popular, un partit que ataca la cultura i la llengua de Catalunya sense cap mirament. D'una fundació (ultradretana) a la major glòria del cabdill Aznar passem a parlar a una altra fundació (ultradretana) a la major glòria del cabdill per la gràcia de Déu Francisco Franco. Les dades sobre les subvencions a la Fundació del general Francisco Franco m'han costat d'aconseguir, i malauradament són antigues. Les he hagut d'anar a buscar al Senat, a una sessió de la comissió d'educació, cultura i esport de l'any 2003. Ja és curiós que el tema de les subvencions a fundacions fatxes hagi de tractar-se en una comissió de cultura, educació i esports, o no tant, allò és Espanya i tenen un concepte de cultura una mica curiós. Llavors en una sessió d'aquesta comissió de cultura, educació i esports es fa públic que la Fundació Francisco Franco havia rebut en tres anys 20,5 milions d'euros, 6,8 milions anuals. L'any 2003 era el setè any de la victòria del cabdill Aznar. Però a mi m'agradaria haver trobat dades més recents. Un fet que em crida l'atenció és que una fundació creada per a fer apologia de la figura d'un dictador i del règim que va governar Espanya durant quasi 40 anys rebi la subvenció del ministeri de Cultura.

¿Y si hablamos un poco de subvenciones?

No es ninguna novedad que al Partido Popular no le gusta la lengua catalana y lo demuestran continuamente. La presidenta del Partido Popular a Cataluña, Alicia Sánchez Camacho pedía la supresión de las subvenciones a Òmnium Cultural, la excusa ahora es la crisis pero también que según la señora Sánchez Camacho, Òmnium ataca a España y defiende la independencia. Òmnium Cultural fue creada el año 1961 por promover y proteger la lengua y la cultura de Cataluña, dos cosas que al PP no gustan nada. Si es preciso suprimir subvenciones para ahorrar podríamos empezar por FAES y seguir por la Fundación Francisco Franco. De los datos de FAES me he enterado por la radio: El año 2006 FAES recibieron 3,5 millones de euros en subvenciones, aunque FAES no aclara el origen de estas subvenciones, el año 2007, FAES recibió 400000 euros de la Generalidad de Cataluña, entonces gobernada por el Tripartito. Es decir, los catalanes estamos pagando mediante nuestros impuestos la fundación que diseña la estrategia política y dicta la ideología del Partido Popular, un partido que ataca la cultura y la lengua de Cataluña sin ningún miramiento. De una fundación (ultraderechista) a la mayor gloria del caudillo Aznar pasamos a hablar a otra fundación (ultraderechista) a la mayor gloria del caudillo por la gracia de Dios Francisco Franco. Los datos sobre las subvenciones a la Fundación del general Francisco Franco me han costado de conseguir, y desgraciadamente son antiguas. Las he debo ir a buscar al Senado, a una sesión de la comisión de educación, cultura y deporte del año 2003. Ya es curioso que el tema de las subvenciones a fundaciones fachas tenga que tratarse en una comisión de cultura, educación y deportes, o no tanto, aquello es España y tienen un concepto de cultura un poco curioso. Entonces en una sesión de esta comisión de cultura, educación y deportes se hace público que la Fundación Francisco Franco había recibido en tres años 20,5 millones de euros, 6,8 millones anuales. El año 2003 era el séptimo año de la victoria del caudillo Aznar. Pero a mí me gustaría haber encontrados datos más recientes. Un hecho que me llama la atención es que una fundación creada para hacer apología de la figura de uno dictador y del régimen que gobernó España durante casi 40 años reciba la subvención del ministerio de Cultura.

El ministre català del govern de Rajoy

El ministre català del govern de Rajoy

Usaré un dit castellà per descriure el que penso del nomenament de Jorge Fernández Díez com a ministre (català) en el nou govern espanyol presidit per Mariano Rajoy. Tenir un català de ministre al govern espanyol és com “quién tiene un tío en Graná, ni tiene tío ni tiene ná!”, i certament, tenir un ministre català és com ni tenir ministre ni res, perquè generalment els catalans que són nomenats ministres d'un govern espanyol el primer que intenten fer és que se'ls perdoni aquest pecat de naixement que és ser català a Espanya- I no ens enganyem, precisament gaire catalanista no ho és en Fernández Díaz, ni Jorge, nomenat ministre de l'Interior, ni Alberto, regidor de l'Ajuntament de Barcelona. La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, amb el to que la caracteritza quan fa declaracions ha dit que l'elecció de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior “demostra el compromís” del president del govern Mariano Rajoy “amb Catalunya I els catalans”. Jorge Fernández Díaz fa molts anys que està allunyat de Catalunya, ni ell ni el seu germà, Alberto, destaquen pel seu catalanisme sinó més aviat pel seu espanyolisme exacerbat. Jorge Fernández Díaz va néixer a Valladolid i la seva família va traslladar-se a Barcelona quan ell tenia 3 anys.

Ha ocupat els següents càrrecs:

Delegat provincial de Treball a Barcelona. (1978-1980), Governador Civil d'Astúries. (1980-1981), Governador Civil de Barcelona. (1981-1982), Regidor a l'Ajuntament de Barcelona. (1983-1984), Diputat al Parlament de Catalunya. (1984-1989), Diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. (1989-1996), Secretari d'Estat per les Administracions Públiques. (1996-1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Recerca i Desenvolupament. (1999-2000), Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts. (2000-2004), Diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. (Des de 2004), Vicepresident tercer del Congrés dels Diputats. (2008-2011).

Fernández Díaz fa temps que té fixada la seva residència a la Vila i Cort, que sigui diputat per Barcelona tampoc és indicatiu de res, això és un accident, havia de ser diputat per alguna circumscripció i a ell li va tocar la de Barcelona però fa molts anys que no viu aquí i que la seva activitat política està fixada allà lluny, fins ara ningú ha notat quina és la feina que fa per Catalunya allà, ara que l'han nomenat ministre encara se li notarà menys.

Trobo ridícul que la senyora Sánchez Camacho canti les benaurances del ministre Fernández Díez que fa poques setmanes la va deixar per mentidera quan ella va dir que s'havia de reclamar com fos els diners que l'Estat deu a Catalunya i ell va dir que d'això de pagar que ni parlar-ne. I ella explicant-nos ara un sopar de duro quan diu que Fernández Díaz és l'exemple del compromís del PP amb Catalunya. Que no ens passi res. Si us plau, no ens expliquin més sopars de duro.

Vídeo: SÁNCHEZ CAMACHO I FERNÁNDEZ DÍAZ NO ES POSEN D'ACORD PER RECLAMAR ELS 1450 MILIONS




El ministro catalán del gobierno de Rajoy

Usaré un dicho castellano para describir lo que pienso del nombramiento de Jorge Fernández Díez como ministro (catalán) en el nuevo gobierno español presidido por Mariano Rajoy. Tener un catalán de ministro en el gobierno español es como "quién tiene un tío en Graná, ni tiene tío ni tiene ná!", Y ciertamente, tener un ministro catalán es como ni tener ministro ni nada, porque generalmente los catalanes que son nombrados ministros de un gobierno español lo primero que intentan hacer es que se les perdone este pecado de nacimiento que es ser catalán en España-Y no nos engañemos, precisamente demasiado catalanista no lo es en Fernández Díaz, ni Jorge, nombrado ministro del interior, ni Alberto, concejal del Ayuntamiento de Barcelona. La presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, con el tono que la caracteriza cuando hace declaraciones ha dicho que la elección de Jorge Fernández Díaz como ministro del Interior "demuestra el compromiso" del presidente del Gobierno Mariano Rajoy "con Cataluña y los catalanes ". Jorge Fernández Díaz hace muchos años que está alejado de Cataluña, ni él ni su hermano, Alberto, destacan por su catalanismo sino más bien por su españolismo exacerbado. Jorge Fernández Díaz nació en Valladolid y su familia se trasladó a Barcelona cuando él tenía 3 años.

Ha ocupado los siguientes cargos:

Delegado Provincial de Trabajo en Barcelona. (1978-1980), Gobernador Civil de Asturias. (1980-1981), Gobernador Civil de Barcelona. (1981-1982), Concejal en el Ayuntamiento de Barcelona. (1983-1984), Diputado al Parlamento de Cataluña. (1984-1989), Diputado por Barcelona al Congreso de los Diputados. (1989-1996), Secretario de Estado para las Administraciones Públicas. (1996-1999), Secretario de Estado de Educación, Universidades, Investigación y Desarrollo. (1999-2000), Secretario de Estado de Relaciones con las Cortes. (2000-2004), Diputado por Barcelona al Congreso de los Diputados. (Desde 2004), Vicepresidente tercero del Congreso de los Diputados. (2008-2011).

Fernández Díaz hace tiempo que tiene fijada su residencia en la Villa y Corte, que sea diputado por Barcelona tampoco es indicativo de nada, esto es un accidente, tenía que ser diputado por alguna circunscripción ya él le tocó la de Barcelona pero hace muchos años que no vive aquí y que su actividad política está fijada allá lejos, hasta ahora nadie ha notado cuál es el trabajo que hace por Cataluña allí, ahora que lo han nombrado ministro aunque se le notará menos.

Encuentro ridículo que la señora Sánchez Camacho cante las bienaventuranzas del ministro Fernández Díez que hace pocas semanas la dejó por mentirosa cuando ella dijo que había que reclamar como fuera el dinero que el Estado debe a Cataluña y él dijo que de eso de pagar que ni hablar. Y ella contándonos ahora un cuento chino cuando dice que Fernández Díaz es el ejemplo del compromiso del PP con Cataluña. Que no nos pase nada. Por favor, no nos cuenten más cuentos chinos.

Alicia vs Jorge: duel a PP corral

Alicia vs Jorge: duel a PP corral

Les declaracions de Sánchez Camacho són del mes d'abril i defensava reclamar a l'Estat el pagament de 1450 milions d'euros que l'Estat havia de pagar segons els acords de finançament en concepte de fons de competitivitat, Sánchez Camacho es plantejava fins i tot fer la reclamació per la via judicial. Les paraules de la líder del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, aquell abril de 2011 van ser “hem actuat amb responsabilitat i de manera coherent, ho hem demanat al Senat, ho demanarem al Congrés, i si cal anar i utilitzar mecanismes judicials també ho farem”. “Només” són 1450 milions, un 6,71% de la quantitat que l'Estat ens roba – 21600 milions – i que estalviarien haver de fer moltes de les retallades, per no dir que probablement no caldria fer-ne cap.

Cada dia 60 milions d'euros se'n van de Catalunya per no tornar mai més, això fa aproximadament 21600 milions d'euros anuals. Aquesta sagnia impositiva, aquest espoli fiscal, té conseqüències

Però quan Sánchez Camacho va dir aquelles paraules era en període de la preprecampanya de les eleccions municipals catalanes, després hi han hagut les eleccions generals que el Partit Popular ha guanyat aconseguint majoria absoluta, i un altre dirigent del PP, Jorge Fernández Díaz ha dit la setmana després de la contesa electoral que “Anticipar la liquidació ni de broma. Seriosament no està ningú per anticipar res, una cosa és complir, complir en els terminis, però anticipar els terminis no és complir els terminis”.

En aquestes circumstàncies la senyora Sánchez Camacho que té certa dèria a adjudicar-se una representativitat que no té i que va dir que arribaria fins i tot als tribunals per exigir el pagament avançat dels 1450 milions d'euros hauria de fer el que va dir o dimitir. Sé que no farà cap de les dues coses. No dimitirà perquè la dimissió no està incorporat a l'ADN dels pepers, i tampoc recorrerà a les instàncies judicials com va prometre que faria perquè si ho fa li donaran un clatellot des de la direcció del seu partit. No em sorprendria que la senyora Sánchez Camacho digués que ella no va dir el que va dir, és una altra de les seves qualitats, negar haver dit el que ha dit o haver fet el que ha fet. Per si de cas, i per si a ella li falta la memòria sempre se li pot fer memòria fent-li escoltar les seves paraules.

La meva proposta és que mentre duri la crisi que cada Comunitat Autònoma intenti viure dels seus propis recursos, no pot ser que per treure de la crisi a determinades Comunitats Autònomes ens haguem d’empobrir tots, i a sobre que en algunes d’aquestes Comunitats Autònomes els seus governs es facin els fatxendes dient que ells, a diferència dels catalans, no fan retallades. Si aquestes CCAA haguessin de viure sense els mal anomenats fons de solidaritat interterritorial segurament haurien de fer les retallades que ens està tocant fer a nosaltres mentre ells continuen vivint com si no passés res i encara tenen la barra de dir-ho.

Vídeo: SÁNCHEZ CAMACHO I FERNÁNDEZ DÍAZ NO ES POSEN D'ACORD PER RECLAMAR ELS 1450 MILIONS D'EUROS







Alicia vs Jorge: duelo en PP corral

Las declaraciones de Sánchez Camacho son del mes de abril y defendía reclamar al Estado el pago de 1450 millones de euros que el Estado debía pagar según los acuerdos de financiación en concepto de fondo de competitividad, Sánchez Camacho se planteaba incluso hacer la reclamación por la vía judicial. Las palabras de la líder del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, aquel abril de 2011 fueron "hemos actuado con responsabilidad y de manera coherente, lo hemos pedido al Senado, lo pediremos al Congreso, y si hay que ir y utilizar mecanismos judiciales también lo haremos ". "Sólo" son 1450 millones, un 6,71% de la cantidad que el Estado nos roba - 21600 millones - y que ahorrarían tener que hacer muchos de los recortes, por no decir que probablemente no habría que hacer ninguno.

Cada día 60 millones de euros se van de Cataluña para no volver nunca más, esto hace aproximadamente 21.600 millones de euros anuales. Esta sangría impositiva, este expolio fiscal, tiene consecuencias.

Pero cuando Sánchez Camacho dijo aquellas palabras era en periodo de preprecampanya de las elecciones municipales catalanas, después ha habido las elecciones generales que el Partido Popular ha ganado consiguiendo mayoría absoluta, y otro dirigente del PP, Jorge Fernández Díaz ha dicho la semana después de la contienda electoral que "Anticipar la liquidación ni en broma. En serio no está nadie para anticipar nada, una cosa es cumplir, cumplir en los plazos, pero anticipar los plazos no es cumplir los plazos ".

En estas circunstancias la señora Sánchez Camacho que tiene cierta manía a adjudicarse una representatividad que no tiene y que dijo que llegaría incluso a los tribunales para exigir el pago adelantado de los 1450 millones de euros debería hacer lo que dijo o dimitir. Sé que no hará ninguna de las dos cosas. No dimitirá porque la dimisión no está incorporado en el ADN de los peperos, y tampoco recurrirá a las instancias judiciales como prometió que haría porque si lo hace le darán una colleja desde la dirección de su partido. No me sorprendería que la señora Sánchez Camacho dijera que ella no dijo lo que dijo, es otra de sus cualidades, negó haber dicho lo que ha dicho o haber hecho lo que ha hecho. Por si acaso, y por si a ella le falta la memoria siempre se le puede hacer memoria haciéndole escuchar sus palabras. Comunidad Autónoma intente vivir de sus propios recursos, no puede ser que para sacar de la crisis a determinadas Comunidades Autónomas nos tengamos que empobrecer todos,y encima que en algunas de estas Comunidades Autónomas sus gobiernos se hagan los chulos diciendo que ellos, a diferencia de los catalanes, no hacen recortes. Si estas CCAA tuvieran quevivir sin los mal llamados fondos de solidaridad interterritorial seguramente deberían hacer los recortes que nos está tocando hacer a nosotros mientras ellos siguen viviendo como si no pasara nada y todavía tienen la desfachatez de decirlo.

El PP i els toros una altra vegada

El PP i els toros una altra vegada


D'aquí a uns mesos no se celebraran corrides de toros a Catalunya, així ho va decidir el Parlament de Catalunya. El fi d'aquesta salvatjada té l'origen en una Iniciativa Legislativa Popular presentada al Parlament pels antitaurins amb l'aval de 180000 signatures, entre les que hi ha la meva, sent necessàries només 50000 signatures, per tant, un aval ciutadà suficient.

Malgrat la campanya mediàtica dels nacionalistes espanyols que van fer d'aquest assumpte un altre tema de conflicte, arribant a dir veritables bajanades per defensar la “fiesta nacional” espanyola.

En aquesta fiesta nacional se sacrifiquen sis animals després de sotmetre'ls al martiri de banderilles i piques, que els van causant ferides per les que brolla la sang, i mentre l'animal es dessagna un senyor vestit d'una manera peculiar va marejant la pobre bèstia amb un drap de color vermell i groc.

L'última corrida de toros de Catalunya se celebrarà diumenge 25 de setembre i hi assistirà la presidenta del Partit Popular a Catalunya. La senyora Sánchez Camacho ha demanat una moratòria a la Generalitat a canvi de donar suport als pressupostos de la Generalitat de Catalunya: “Nosaltres, el que també farem serà seguir negociant moratòries que impedeixin que es paguen indemnitzacions milionàries als propietaris de les places de toros mentre a la societat catalana se li estan demanant sacrificis a la sanitat i sacrificis a l'educació”. A Catalunya només quedava una plaça en actiu, la Monumental, per tant no pot parlar de pagar indemnitzacions als propietaris de les places de toros de Catalunya perquè només n'hi ha una, només n'hi ha un propietari, i no cal indemnitzar-lo ja que pot canviar l'activitat de la plaça o vendre-la. Barcelona ha tingut tres places de toros, la de la Barceloneta va desapareixer, les Arenes s'ha reconvertit en un centre comercial, la Monumental pot servir per a qualsevol cosa però tinc clar que s'ha d'acabar amb la barbàrie de les corrides.

Les lluites de gossos i de galls generen molts ingressos però a Catalunya estan prohibides, seria absurd que els partidaris d'aquestes salvatjades demanessin que se'ls indemnitzés. No s'ha d'indemnitzar als propietaris de les places de toros catalanes. La senyora Sánchez Camacho creu que prohibir la salvatjada de les corrides de toros és un atac a la llibertat dels catalans, em preocupa que el concepte de llibertat de la senyora Sánchez Camacho es basi en permetre que es torturi un animal per a divertiment d'uns quants sàdics. Diu la senyora Sánchez Camacho: “Creiem que s'ha de parlar des de la llibertat, defensar que els catalans puguin accedir a uns espectacles i el que s'està defensant és la llibertat”. Torturar i matar un animal és un espectacle?. Segons la senyora Sánchez Camacho aquesta és una situació més en què volen “reduir i limitar” la llibertat dels catalans i creu que “s'ha de decidir en el Parlament el que creiem que s'ha de decidir en nom de la llibertat”. Aquesta insistència de la senyora Sánchez Camacho en relacionar la salvatjada de les corrides de toros amb la llibertat és estranya venint d'una dirigent d'un partit d'ordre. No es pot defensar en nom de la llibertat un “espectacle” en què a una bèstia es sotmesa a tota mena de suplicis. Facin una prova: agafin la seva mascota, vagin amb ella a la porta del seu ajuntament i comencin clavar-li ganivetades, i quan vinguin els agents de l'autoritat diguin que ho fan en l'exercici de la llibertat, això si, procurin cometre aquest execrable acte bàrbar després d'haver congregat a un gran nombre de persones i d'haver-los cobrat. Segurament acabarà detingut per cometre aquesta barbaritat, això si les persones que estan veient l'”espectacle” no el linxen abans.

Sánchez Camacho, messies enviada a Catalunya per salvar-nos de nosaltres mateixos afirma que no entén “perquè el govern català i alguns partits volen convertir aquesta terra en terra d'imposicions, sancions i prohibicions” i assegura que la voluntat del partit que ella dirigeix és que els catalans puguem accedir als espectacles que vulguem, que bonic, i que puguem escollir la llengua, l' activitat empresarial o l'educació dels fills. Collons, està descrivint la situació de Catalunya quan manava gent amb les mateixes idees dels dirigents del PP encapçalats per un general baixet amb veu de xiulet i la seva camarilla. Els catalans, senyora Sánchez Camacho, podem anar a veure l'espectacle que ens doni la gana, i per sort tenim la llibertat lingüística garantida per les lleis del nostre Parlament, malgrat que el PP i C's es dediquin a recórrer davant del seu Tribunal Constitucional qualsevol llei que fomenti o protegeixi la llengua catalana. Per sort, a Catalunya no mana la senyora Sánchez Camacho, encara que ho pretengui fer usant el Tribunal Constitucional per modificar o derogar les lleis que aprova el Parlament de Catalunya i que al PP no li agraden.

A mi tampoc m'agraden els correbous però la ILP feia referència a les corrides de toros, no nego que una ILP contra els correbous tindria poc èxit, però això és la democràcia, no ho és legislar des del Tribunal Constitucional, especialment en matèries tan delicades com la llengua, i el PP des de fa 30 anys intenta fer via TC allò que Franco o Primo de Rivera van fer amb decrets i lleis.

A les Canàries van prohibir les corrides de toros sense que passés res, i d'això ja fa 20 anys. La senyora Sánchez Camacho s'ha convertit en l'adalil del sector taurí comprometent-se a visitar-los i a ajudar “una festa que és una activitat cultural”. Matar un animal és cultura?.

Tornant al tema econòmic. La senyora Sánchez Camacho diu que en temps de crisi no és normal haver de pagar indemnitzacions milionàries als propietaris de les places de toros, té raó, però això seria si realment s'haguessin de pagar, i no crec que haguem de pagar indemnitzacions als organitzadors d'una salvatjada on torturen i maten a sis pobres bèsties pel gaudi sàdic d'uns quants individus que s'extasien veient com a sis toros els van sacrificant lentament i de la forma més despietada. Suprimint aquesta activitat el que si podem és estalviar-nos les generoses subvencions municipals, autonòmiques, estatals i de la UE a aquesta barbàrie. O no ho havien pensat?. Si, tot aquest muntatge de les corrides de toros rep anualment molts milions d'euros dels ajuntaments, comunitats autònomes, l'Estat espanyol i, increïblement, la Unió Europea, vaig llegir fa temps que al voltant d'uns 600 milions d'euros. En temps de crisi, senyora Sánchez Camacho no ens podem permetre el luxe de subvencionar el gaudí sanguinolent d'uns quants. El pròxim diumenge crec que algú hauria d'enfocar una càmera que recollís les reaccions de la senyora Sánchez Camacho, a veure si tant d'enrenou defensant les corrides de toros i quan vegi com comença a brollar la sang de la pobra bèstia comença a fer escarafalls de fàstic.



Vídeo: ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO DEFENSORA DE LA BARBARIE TAURINA




El PP y los toros otra vez

Dentro de unos meses no se celebrarán corridas de toros en Cataluña, así lo decidió el Parlamento de Cataluña. El fin de esta salvajada tiene su origen en una Iniciativa Legislativa Popular presentada en el Parlamento por antitaurinos con el aval de 180.000 firmas, entre las que está la mía, siendo necesarias sólo 50.000 firmas, por tanto, un aval ciudadano suficiente.

A pesar de la campaña mediática de los nacionalistas españoles que hicieron de este asunto otro tema de conflicto, llegando a decir verdaderas sandeces para defender la "fiesta nacional" española.

En esta fiesta nacional se sacrifican seis animales tras someterlos al martirio de banderillas y picas, que les causando heridas por las que brota la sangre, y mientras el animal se desangra un señor vestido de una manera peculiar mareando la pobre bestia con un paño de color rojo y amarillo.

La última corrida de toros de Cataluña se celebrará el domingo 25 de septiembre y asistirá la presidenta del Partido Popular en Cataluña. La señora Sánchez Camacho ha pedido una moratoria a la Generalitat a cambio de apoyar los presupuestos de la Generalidad de Cataluña: "Nosotros, lo que también haremos será seguir negociando moratorias que impidan que se pagan indemnizaciones millonarias a los propietarios de las plazas de toros mientras en la sociedad catalana se le están pidiendo sacrificios a la sanidad y sacrificios a la educación ". En Cataluña sólo quedaba una plaza en activo, la Monumental, por lo tanto no puede hablar de pagar indemnizaciones a los propietarios de las plazas de toros de Cataluña porque sólo hay una, sólo hay un propietario, y no hay indemnizarle lo ya que puede cambiar la actividad de la plaza o venderla. Barcelona ha tenido tres plazas de toros, la de la Barceloneta desapareció, las Arenas se ha reconvertido en un centro comercial, la Monumental puede servir para cualquier cosa pero tengo claro que hay que acabar con la barbarie de las corridas .

Las luchas de perros y de gallos generan muchos ingresos pero en Cataluña están prohibidas, sería absurdo que los partidarios de estas salvajadas pidieran que se les indemnizara. No se debe indemnizar a los propietarios de las plazas de toros catalanas. La señora Sánchez Camacho cree que prohibir la salvajada de las corridas de toros es un ataque a la libertad de los catalanes, me preocupa que el concepto de libertad de la señora Sánchez Camacho se base en permitir que se torture a un animal para diversión de unos cuantos sádicos. Dice la señora Sánchez Camacho: "Creemos que hay que hablar desde la libertad, defender que los catalanes puedan acceder a unos espectáculos y lo que se está defendiendo es la libertad". Torturar y matar a un animal es un espectáculo?. Según la señora Sánchez Camacho esta es una situación más en que quieren "reducir y limitar" la libertad de los catalanes y cree que "hay que decidir en el Parlamento el que creemos que se debe decidir en nombre de la libertad". Esta insistencia de la señora Sánchez Camacho en relacionar la salvajada de las corridas de toros con la libertad es extraña viniendo de una dirigente de un partido de orden. No se puede defender en nombre de la libertad un "espectáculo" en el que una bestia se sujeta a todo tipo de suplicios. Hagan una prueba: cojan su mascota, vayan con ella en la puerta de su ayuntamiento y empiecen darle cuchilladas, y cuando vengan los agentes de la autoridad digan que lo hacen en el ejercicio de la libertad, eso sí, procuren cometer este execrable acto bárbaro después de haber congregado a un gran número de personas y de haberlos cobrado. Seguramente acabará detenido por cometer esta barbaridad, eso si las personas que están viendo el "espectáculo" no lo linchan antes.

Sánchez Camacho, mesías enviada a Cataluña para salvarnos de nosotros mismos afirma que no entiende "porque el gobierno catalán y algunos partidos quieren convertir esta tierra en tierra de imposiciones, sanciones y prohibiciones" y asegura que la voluntad del partido que ella dirige es que los catalanes podamos acceder a los espectáculos que queramos, que bonito, y que podamos escoger la lengua, la actividad empresarial o la educación de los hijos. Joder, está describiendo la situación de Cataluña cuando mandaba gente con las mismas ideas de los dirigentes del PP encabezados por un general bajito con voz de pito y su camarilla. Los catalanes, señora Sánchez Camacho, podemos ir a ver el espectáculo que nos dé la gana, y por suerte tenemos la libertad lingüística garantizada por las leyes de nuestro Parlamento, aunque el PP y C 's se dediquen a recurrir ante su Tribunal Constitucional cualquier ley que fomente o proteja la lengua catalana. Por suerte, en Catalunya no manda la señora Sánchez Camacho, aunque lo pretenda hacer usando el Tribunal Constitucional para modificar o derogar las leyes que aprueba el Parlamento de Cataluña y que al PP no le gustan.

A mí tampoco me gustan los encierros pero la ILP hacía referencia a las corridas de toros, no niego que una ILP contra los encierros tendría poco éxito, pero eso es la democracia, no lo es legislar desde el Tribunal Constitucional, especialmente en materias tandelicadas como la lengua, y el PP desde hace 30 años intenta hacer vía TC lo que Franco o Primo de Rivera hicieron con decretos y leyes.

En Canarias prohibieron las corridas de toros sin que pasara nada, y de eso ya hace 20 años. La señora Sánchez Camacho se ha convertido en el adalid del sector taurino comprometiéndose a visitarlos ya ayudar "una fiesta que es una actividad cultural".Matar un animal es cultura?.

Volviendo al tema económico. La señora Sánchez Camacho dice que en tiempos de crisis no es normal tener que pagar indemnizaciones millonarias a los propietarios de las plazas de toros, tiene razón, pero eso sería si realmente tuvieran que pagar, y no creo que tengamos que pagar indemnizaciones a los organizadores de una salvajada que torturan y matan a seis pobres bestias por el disfrute sádico de varios individuos que se extasía viendo como seis toros les sacrificando lentamente y de la forma más despiadada. Suprimiendo esta actividad lo que si podemos es ahorrarnos las generosas subvenciones municipales, autonómicas, estatales y de la UE a esta barbarie. O no lo habían pensado?. Si todo este montaje de las corridas de toros recibe anualmente muchos millones de euros de los ayuntamientos, comunidades autónomas, el Estado español y, increíblemente, la Unión Europea, leí hace tiempo que alrededor de unos 600 millones de euros . En tiempos de crisis, señora Sánchez Camacho no nos podemos permitir el lujo de subvencionar el disfrutó sanguinolento de unos pocos. El próximo domingo creo que alguien debería enfocar una cámara que recogiera las reacciones de la señora Sánchez Camacho, a ver si tanto revuelo defendiendo las corridas de toros y cuando vea como empieza a brotar la sangre de la pobre bestia comienza a hacer aspavientos de asco.

La lepenització del Partit Popular

La lepenització del Partit Popular

Les declaracions d'aquests dos dirigents del PP s'han fet en un mitin de campanya electoral al barri de Llefià, Badalona. Des de fa mesos Alicia Sánchez Camacho es passeja agafada del braç de Xavier García Albiol barrejant dos conceptes, immigració i delinqüència, per atiar el foc de la xenofòbia, un foc perillós. No són honestos cap dels dos, la senyora Sánchez Camacho quan la van enxampar la primera vegada repartint pamflets xenòfobs va respondre que no ho sabia, com si ens creguéssim que no s'havia mirat els pamflets que repartia per Badalona contra els gitanos romanesos agafada del braç de García Albiol, la segona vegada, sabent que ningú s'empassaria que no sabia que els pamflets que tornava a repartir eren obertament xenòfobs va respondre que ella deia el que tots pensaven. Ja ho té la senyora Sánchez Camacho això de dir que ella representa a tothom i parla en nom de tothom, que és la lideressa de Catalunya i dels catalans, fins i tot dels heretges que no ens la creiem ni estem d'acord amb el que diu. Altres vegades s'ha volgut excusar al·legant que la culpa era dels que l'havíem mal interpretat. Badalona és una ciutat on la majoria de la població té els seus orígens fora de la ciutat i fora de Catalunya, és a dir, és una ciutat en què la majoria de la població és immigrant, i per cert, alguns encara no s'han adonat que ja no viuen en el seu poblet de Jaen, sinó a una ciutat de Catalunya, és a dir, no s'han integrat. Després d'aquestes immigració originària d'Espanya va arribar una immigració d'altres països. És curiós que García Albiol i Sánchez Camacho facin un mitin de campanya contra la immigració en un barri d'immigrants.
No és cap novetat que un polític xenòfob es dediqui a criminalitzar els immigrants, el que resulta més irònic és que ho faci davant d'immigrants procedents d'Espanya per criminalitzar els immigrants provinents de llatinoamèrica, de l'Europa de l'Est o del nord d'Àfrica. El PP està cada dia més a la dreta, ja sap que la moderació i el centrisme estan ocupats per altres forces polítiques, només li queda convertir-se - si no ho eren ja – en un partit xenòfob, allà només ha de competir amb PxC en el que a la xenofòbia respecta, en el tema de la catalanofòbia i l'autoodi té la competència de Ciutadans i UPYD. El PP està molt més arrelat en aquest últim tema que aquestes dues forces que tenen un gran suport mediàtic però que un cop analitzat el seu missatge són partits amb molt poca cosa que oferir per molt que l'ornamentin amb molta demagògia i estrambots.
Xavier García Albiol: “Si van a demanar un ajut econòmic a l'Ajuntament i l'Ajuntament els nega aquest ajut i en canvi li donen a una persona que acaba d'arribar, que s'acaba d'empadronar fa dos dies, això no és xenofòbia, això és supervivència”. Xavier García Albiol fa molt poc que s'ha empadronat a Badalona, fins fa poc ho estava a Barcelona, però suposo que això li feia perdre la poca credibilitat que tenia. No és gaire coherent que et dediquis a atacar a algú perquè fa “dos dies” que es va empadronar a la ciutat quan ell tampoc hi vivia, ara sembla que ha decidit tornar-se a empadronar però només fa “dos dies”.
No es pot ser tan irresponsable fent del rumor un argument de campanya. Per exemple: molts ciutadans estan convençuts que els estrangers que obren negocis no paguen impostos, doncs bé, mil vegades que ho hagueu escoltat serà les mil vegades fals. Rumors com aquest que li haureu escoltat a molta gent no són certs, però costa de fer desaparèixer el rumor. El problema està quan qui fa córrer els rumors són els polítics en campanya sabent que la xenofòbia donar vots. Alicia Sánchez Camacho: “Xavi, la teva responsabilitat és ser l'alcalde del canvi, l'alcalde històric, l'alcalde que va a crear ocupació i farà les millors polítiques d'immigració i acabarà amb la inseguretat ciutadana”. Fixeu-vos en aquestes declaracions de Sánchez Camacho, uneix els dos conceptes, immigració i delinqüència, i transmet el missatge que els immigrants són delinqüents, que no ens passi res si aquesta senyora i la seva camarilla aconsegueixen poder.
Tinc els meus dubtes, coneixent quines maneres gasta el senyor Xavier García Albiol, que ell pugui acabar amb la inseguretat ciutadana, sent alcalde de Badalona no serà gaire correcte que quan tingui diferències amb l'oposició decideixi dirimir-les a la seva manera. No m'agradaria tenir per alcalde algú que de moment únicament ha destacat per repartir pamflets xenòfobs i per agredir a un militant d'un altre partit.

Vídeo: XAVIER GARCÍA ALBIOL DIRIGENT VIOLENT I XENÒFOB DEL PP DE BADALONA


Vídeo: EL XENÒFOB PARTIT POPULAR DE BADALONA




Vídeo: GARCÍA ALBIOL I ELS GITANOS ROMANESOS DE BADALONA



Vídeo: Monòleg que ridiculitza el PP de Badalona (Humor)



La lepenización del Partido Popular

Las declaraciones de estos dos dirigentes del PP se han hecho en un mitin de campaña electoral en el barrio de Llefià, Badalona. Desde hace meses Alicia Sánchez Camacho se pasea cogida del brazo de Xavier García Albiol mezclando dos conceptos, inmigración y delincuencia, para atizar el fuego de la xenofobia, un fuego peligroso. No son honestos ninguno de los dos, la señora Sánchez Camacho cuando la pillaron la primera vez repartiendo panfletos xenófobos respondió que no lo sabía, como si nos creyéramos que no se había mirado los panfletos que repartía por Badalona contra los gitanos rumanos cogida del brazo de García Albiol, la segunda vez, sabiendo que nadie se tragaba que no sabía que los panfletos que volvía a repartir eran abiertamente xenófobos respondió que ella decía lo que todos pensaban. Ya lo tiene la señora Sánchez Camacho eso de decir que ella representa a todos y habla en nombre de todos, que es la lideresa de Cataluña y los catalanes, incluso de los herejes que no nos la creemos ni estamos de acuerdo con lo dice. Otras veces se ha querido excusar alegando que la culpa era de los que lo habíamos malinterpretado. Badalona es una ciudad donde la mayoría de la población tiene sus orígenes fuera de la ciudad y fuera de Cataluña, es decir, es una ciudad en la que la mayoría de la población es inmigrante, y por cierto, algunos aún no se han dado cuenta de que ya no viven en su pueblo de Jaén, sino a una ciudad de Cataluña, es decir, no se han integrado. Tras esta inmigración originaria de España llegó una inmigración de otros países. Es curioso que García Albiol y Sánchez Camacho hagan un mitin de campaña contra la inmigración en un barrio de inmigrantes. No es ninguna novedad que un político xenófobo se dedique a criminalizar a los inmigrantes, lo que resulta más irónico es que lo haga ante inmigrantes procedentes de España para criminalizar a los inmigrantes provenientes de Latinoamérica, de Europa del Este o del norte de África. El PP está cada día más a la derecha, ya sabe que la moderación y el centrismo están ocupados por otras fuerzas políticas, sólo le queda convertirse - si no lo eran ya - en un partido xenófobo, allí sólo tiene que competir con PxC en lo que a la xenofobia respeta, en el tema de la catalanofobia y el autoodio tiene la competencia de Ciudadanos y UPyD. El PP está mucho más arraigado en este último tema que estas dos fuerzas que tienen un gran apoyo mediático pero que una vez analizado su mensaje son partidos con muy poco que ofrecer por mucho que lo ornamenten con mucha demagogia y estrambote. Xavier García Albiol: "Si van a pedir una ayuda económica al Ayuntamiento y el Ayuntamiento les niega esta ayuda y en cambio le dan a una persona que acaba de llegar, que se acaba de empadronarse hace dos días, esto no es xenofobia, eso es supervivencia ". Xavier García Albiol hace muy poco que se ha empadronado en Badalona, ​​hasta hace poco lo estaba en Barcelona, ​​pero supongo que eso le hacía perder la poca credibilidad que tenía. No es muy coherente que te dediques a atacar a alguien porque hace "dos días" que se empadronó en la ciudad cuando él tampoco vivía, ahora parece que ha decidido volver a empadronarse pero sólo hace "dos días". No se puede ser tan irresponsable haciendo del rumor un argumento de campaña. Por ejemplo: muchos ciudadanos están convencidos de que los extranjeros que abren negocios no pagan impuestos, pues bien, mil veces que lo haya escuchado será las mil veces falso. Rumores como este que le habréis escuchado a mucha gente no son ciertos, pero cuesta de hacer desaparecer el rumor. El problema está cuando quien ejecuta los rumores son los políticos en campaña sabiendo que la xenofobia dar votos. Alicia Sánchez Camacho: "Xavi, tu responsabilidad es ser el alcalde del cambio, el alcalde histórico, el alcalde que va a crear empleo y hará las mejores políticas de inmigración y acabará con la inseguridad ciudadana". Fijaos en estas declaraciones de Sánchez Camacho, une los dos conceptos, inmigración y delincuencia, y transmite el mensaje que los inmigrantes son delincuentes, que no nos pase nada si esta señora y su camarilla consiguen poder. Tengo mis dudas, conociendo qué maneras gasta el señor Xavier García Albiol, que él pueda acabar con la inseguridad ciudadana, siendo alcalde de Badalona no será muy correcto que cuando tenga diferencias con la oposición decida dirimir-a su manera. No me gustaría tener por alcalde a alguien que de momento únicamente ha destacado por repartir panfletos xenófobos y por agredir a un militante de otro partido.

El PP s'enfada pels cartells del Carnestoltes de Terrassa

El PP s'enfada pels cartells del Carnestoltes de Terrassa

Els fets

El Carnestoltes de Terrassa s'ha vist esquitxat per una polèmica absurda degut a la pell fina del PP que estudia emprendre accions legals contra els autors d'una de les imatges -- un dels cartells -- del Carnestoltes, segons van declarar a La Gaceta. Segons la direcció del PP el cartell vexa la imatge de la líder del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho. Entre els cartells d'aquest any es poden veure els següents: "La crucifixió de Montilla, Deixeu que els nens s'acostin a mi, La independència seduint Catalunya, L'autòpsia del Mou-drid o Catalunya trepitjant Espanya, amb Sánchez-Camacho -amb cos de serp- trepitjada per una al·legoria de Catalunya". Aquest últim quadre és el que ha enfurismat la direcció del PP. Una figura femenina que representa Catalunya portant una estelada i acompanyada de dos querubins trepitja una serp amb el cap d'Alicia Sánchez Camacho que aguanta amb les dents una bandera espanyola amb l'escut franquista. Que li molesta a la senyora Sánchez Camacho, simbolitzar ella -- amb cos de serp - Espanya amb una bandera franquista a la boca?. Una persona que se sent tan espanyola n'hauria d'estar feliç poder simbolitzar ella sola a la seva estimada Espanya. O que la trepitgi una al·legoria femenina de Catalunya portant una estelada?. Segurament que la titllin d'espanyola fatxa no li deu molestar gaire, perquè el primer que ha fet ha estat anar corrents a queixar-se al diari fatxa espanyol La Gaceta.

Una pell molt fina

La senyora Sánchez Camacho ha demostrat reiteradament tenir una pell molt fina -- i unes galtes molt dures -, li molesta que la titllin d'espanyola feixista i veure's trepitjada per una Catalunya independentista però no fa tant que ella convertida en Alicia Croft disparava contra zepelins independentistes, i llavors van voler fer-nos empassar que només era un joc innocent que s'havien inventat la quitxalla pepera per a la campanya electoral. Doncs miri, això només és un cartell. Si no li agrada faci el favor de posar-s'hi fulles. I que vol que li digui, m'agraden les al·legories femenines amb estelades i els zepelins independentistes però gens ni mica les serps fatxes espanyolistes amb la pell fina i la cara de ciment.

El PP se enfada por los carteles del Carnaval de Terrassa
Los hechos

El Carnaval de Terrassa se ha visto salpicado por una polémica absurda debido a la piel fina del PP que estudia emprender acciones legales contra los autores de una de las imágenes - uno de los carteles - del Carnaval, según declararon a La Gaceta . Según la dirección del PP el cartel veja la imagen de la líder del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho Entre los carteles de este año se pueden ver los siguientes: "La crucifixión de Montilla, Dejad que los niños se acerquen a mí, La independencia seduciendo Cataluña, La autopsia del Mou-Madrid o Cataluña pisando España, con Sánchez-Camacho-con cuerpo de serpiente-pisada por una alegoría de Cataluña ". Este último cuadro es el que ha enfurecido la dirección del PP. Una figura femenina que representa Cataluña llevando una estelada y acompañada de dos querubines pisa una serpiente con la cabeza de Alicia Sánchez Camacho que aguanta con los dientes una bandera española con el escudo franquista. Que le molesta a la señora Sánchez Camacho, simbolizar ella - con cuerpo de serpiente - España con una bandera franquista en la boca?. Una persona que se siente tan española debería estar feliz poder simbolizar ella sola a su amada España. O que la pise una alegoría femenina de Cataluña llevando una bandera?. Seguramente que la tachen de española facha no le debe molestar mucho, porque lo primero que ha hecho ha sido ir corriendo a quejarse al diario facha español La Gaceta.

Una piel muy fina

La señora Sánchez Camacho ha demostrado reiteradamente tener una piel muy fina - y unas mejillas muy duras -, le molesta que la tilden de española fascista y verse pisoteada por una Cataluña independentista pero no hace tanto que ella convertida en Alicia Croft disparaba contra zepelines independentistas, y entonces quisieron hacernos tragar que sólo era un juego inocente que se habían inventado los niños pepera para la campaña electoral. Pues mire, esto sólo es un cartel. Si no le gusta haga el favor de ponerse hojas. Y que quiere que le diga, me gustan las alegorías femeninas con estrelladas y los zepelines independentistas pero nada las serpientes fachas españolistas con la piel fina y la cara de cemento.

Les llengües van fer tremolar el Senat

Les llengües van fer tremolar el Senat

És cert que les llengües són per entendre's però els polítics espanyols ni parlant-los en castellà són capaços d'entendre res. El problema és què ni volen escoltar ni volen entendre.Ahir va produir-se un terratrèmol dins del Senat i als fonaments eterns d'Espanya, a les redaccions dels mitjans cavernaris van haver d'assistir a desenes de periodistes i tertulians carpetovetònics. Van haver d'assistir als tertulians del "Gato al agua" els serveis d'emergència de la capital, el consum de valium va disparar-se. I quina va ser la causa?. Van escoltar-se paraules en llengües estranyes i curioses, i no, no eren paraules d'ultratomba

Ramon Aleu

Les primeres paraules que van escoltar-se van ser les del senador català Ramon Aleu que va dir: "Gràcies senor President. Gràcies senyores
senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà, i mostrar la satisfacció per poder ser jo qui estreni aquesta modalitat". Segurament, en aquest moment van produir-se alguns desmais a la caverna, no tinc notícia que es produïssin defuncions, i va ser necessari que sortís el líder del PP que segurament va haver de deixar el Marca al calaix del despatx per sortir a defensar les essències pàtries hispàniques davant d'aquell fet inaudit, anormal segons ell. També van usar-se el gallec, i l'èuscar, i com no, el castellà, clar, que aquesta última llengua la fan servir sempre. En aquell moment la situació d'emergència a la capital de l'Imperi devia ser d'absolut desastre.

Mariano Rajoy

Rajoy va dir: "Jo no he vist demanda en cap lloc perquè aquí haguem de treballar fent servir la traducció simultània. Això en un país normal no es produeix ... escolti ... les llengües són per entendre's". Jo no llegeixo el
Marca, potser el problema que Rajoy no hagi vist cap demanda per l'ús d'altres llengües és que no escolta més que udols cavernaris i només llegeix el Marca, de ciclisme tinc entès que sap bastant, però no és el mitjà més apropiat per assabentar-se que vol la gent, i si segueix escoltant els udols de la caverna potser creurà que tothom pensa com el cabdill Aznar. Certament, les llengües serveixen per entendre's però als dirigents del PP ni parlant-los en castellà se'ls pot fer entendre res. Que el senyor Rajoy no sàpiga ni un borrall de gallec no vol dir que la resta haguem de ser com ell. N'estic molt orgullós de parlar la llengua catalana i em molesta que-aquesta dreta carpetovetònica espanyola li tingui tanta tírria. Que gent com Rajoy reneguin de la llengua de la seva terra no vol dir que tots ho haguem de fer. En un país normal aquest tema de les llengües no seria un motiu d'enfrontament però Espanya no és un país normal, mai ho ha estat, perquè hi ha gent, especialment polítics que consideren que parlar gallec, català o èuscar és de catets, però els catets són ells perquè sempre estan intentant fent-se perdonar per haver nascut en un lloc amb una llengua diferent.

Alicia Sanchez Camacho

Alicia Croft va pensar que dient que ella també parla català, cosa certa, a diferència del gallec Mariano Rajoy que no parla gallec, o del basc Mayor Oreja que no parla èuscar perquè el seu avi va prohibir a la família aprendre'l, ja veiem com són aquests del PP, però va intentar justificar que com que el català, gallec i èuscar costen diners, millor deixem-los per casa.

"L'impuls i la defensa de les llengües de cada comunitat autònoma, en aquest cas la meva pròpia, que és el català, no ha de generar un excés de despesa, com en aquest cas es produeix, i que per tant, jo en aquest cas no comparteixo".

Jo el que no comparteixo és que l'ús de les altres llengües generi despesa excessiva. Sé que algú em parlarà de les xifres per contractar un servei d'intèrprets, si costa diners, com tot en aquesta vida, però el problema de l'ús de les llengües al Senat no té res a veure amb els diners, és un problema ideològic, un problema que té el nacionalisme espanyol que no s'ha cregut mai termes com plurilingüisme o pluriculturalitat. Si, escoltem als senyors del PP i als lerrouxistes de Ciutadans com adalils del bilingüisme -- ara Rivera defensa el trilingüisme -- però en el moment en què s'escarba en aquest discurs descobrim que tot és una fal·làcia, quan ells defensen el bilingüisme a Catalunya, Euskadi o Galícia el que estan dient és que la llengua que val per a ells, i que segons ells ha de valdre per a nosaltres, és el castellà. El discurs de defensa del bilingüisme de PP i Ciutadans són romanços. En el moment en què el català, gallec i èuscar van entrar en el Senat va produir-se un terrabastall immens a Madrid, a més d'una mòmia espanyolista li va agafar un cobriment de cor. La gran defensora del bilingüisme a Catalunya no vol ni sentir a parlar al Senat cap més llengua que no sigui el castellà. El concepte de normalitat del que parla Rajoy per a la seva concepció d'Espanya és la veritable anormalitat. Espanya no serà mai normal mentre s'organitzi un guirigall cada vegada que a l'Altiplà castellà s'escolti a un polític parlant en català, gallec, èuscar, aranès, asturià o aragonés. Mentre surti un polític cridant que està horroritzat perquè en una cambra legislativa, que paguem entre tots els ciutadans, els representants electes parlen en una llengua que no és el castellà Espanya no serà normal.

Vídeo: SENADOR RAMON ALEU - PRIMERES PARAULES EN CATALÀ AL SENAT

http://www.youtube.com/watch?v=G7Fq0Y85zgc

Vídeo: MARIANO RAJOY LIDER DE LA NORMALIDAD CARPETOVETÓNICA

http://www.youtube.com/watch?v=PoZEnKR_D-M

Vídeo: ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO - LIDERESSA DE LA SECCIÓ PIRENAICO ORIENTAL DEL PP PER LA GRÀCIA DE RAJOY

http://www.youtube.com/watch?v=49do5n9hy8M

Las lenguas hicieron temblar el Senado
Es cierto que las lenguas son para entenderse pero los políticos españoles ni hablándoles en castellano son capaces de entender nada. El problema es que ni quieren escuchar ni quieren entender.
Ayer se produjo un terremoto dentro del Senado y en los cimientos eternos de España, en las redacciones de los medios cavernarios tuvieron que asistir a decenas de periodistas y tertulianos carpetovetónicos. Tuvieron que asistir a los tertulianos del "Gato al agua" los servicios de emergencia de la capital, el consumo de valium se disparó. Y cuál fue la causa?. Escucharon a palabras en lenguas extrañas y curiosas, y no, no eran palabras de ultratumba
Ramon Aleu
Las primeras palabras que escucharon a fueron las del senador catalán Ramon Aleu que dijo: "Gracias señor Presidente. Gracias señoras senadoras y señores senadores por haber hecho posible que podamos expresarnos en lenguas oficiales distintas del castellano, y mostrar la satisfacción por poder ser yo quien estrene esta modalidad ". Seguramente, en ese momento se produjeron algunos desmayos en la caverna, no tengo noticia de que se produjeran defunciones, y fue necesario que saliera el líder del PP que seguramente tuvo que dejar el Marca en el cajón del despacho para salir a defender las esencias patrias hispánicas ante aquel hecho inaudito, anormal según él. También se usó el gallego, y el euskera, y como no, el castellano, claro, que esta última lengua la usan siempre. En aquel momento la situación de emergencia en la capital del Imperio debía ser de absoluto desastre.
Mariano Rajoy
Rajoy dijo: "Yo no he visto demanda en ningún lugar porque aquí tengamos que trabajar utilizando la traducción simultánea. Esto en un país normal no se produce ... escuche ... las lenguas son para entenderse". Yo no leo el Marca, el problema que Rajoy no haya visto ninguna demanda por el uso de otras lenguas es que no escucha más que aullidos cavernarios y sólo lee el Marca, de ciclismo tengo entendido que sabe bastante, pero no es el medio más apropiado para enterarse de que quiere la gente, y si sigue escuchando los aullidos de la caverna quizás creerá que todo el mundo piensa como el caudillo Aznar. Ciertamente, las lenguas sirven para entenderse pero los dirigentes del PP ni hablándoles en castellano se les puede hacer entender nada. Que el señor Rajoy no sepa ni jota de gallego no quiere decir que el resto tengamos que ser como él. Estoy muy orgulloso de hablar la lengua catalana y me molesta que esa derecha carpetovetónica española le tenga tanta tirria. Que gente como Rajoy renieguen de la lengua de su tierra no quiere decir que todos tengamos que hacerlo. En un país normal este tema de las lenguas no sería un motivo de enfrentamiento pero España no es un país normal, nunca lo ha sido, porque hay gente, especialmente políticos que consideran que hablar gallego, catalán o euskera es de catetos, pero los catetos son ellos porque siempre están intentando haciéndose perdonar por haber nacido en un lugar con una lengua diferente.
Alicia Sanchez Camacho
Alicia Croft pensó que diciendo que ella también habla catalán, cosa cierta, a diferencia del gallego Mariano Rajoy que no habla gallego, o del vasco Mayor Oreja que no habla euskera porque su abuelo prohibió a la familia aprenderlo, ya vemos como son estos del PP, pero intentó justificar que como el catalán, gallego y euskera cuestan dinero, mejor dejémoslos para casa.
"El impulso y la defensa de las lenguas de cada comunidad autónoma, en este caso la mía propia, que es el catalán, no debe generar un exceso de gasto, como en este caso se produce, y que por tanto, yo este caso no comparto ".
Yo lo que no comparto es que el uso de las otras lenguas genere gasto excesivo. Sé que alguien me hablará de las cifras para contratar un servicio de intérpretes, si cuesta dinero, como todo en esta vida, pero el problema del uso de las lenguas en el Senado no tiene nada que ver con el dinero, es un problema ideológico, un problema que tiene el nacionalismo español que no se ha creído nunca términos como plurilingüismo o pluriculturalidad. Si, escuchamos a los señores del PP y los lerrouxistas de Ciudadanos como adalides del bilingüismo - ahora Rivera defiende el trilingüismo - pero en el momento en que s'escarba en este discurso descubrimos que todo es una falacia, cuando ellos defienden el bilingüismo en Cataluña, Euskadi o Galicia lo que están diciendo es que la lengua que vale para ellos, y que según ellos debe valer para nosotros, es el castellano. El discurso de defensa del bilingüismo de PP y Ciutadans son cuentos chinos. En el momento en que el catalán, gallego y euskera entraron en el Senado se produjo un estruendo inmenso en Madrid, a más de una momia españolista le dio un infarto. La gran defensora del bilingüismo en Cataluña no quiere ni oír hablar en el Senado otra lengua que no sea el castellano.
El concepto de normalidad del que habla Rajoy para su concepción de España es la verdadera anormalidad. España no será nunca normal mientras se organice una algarabía cada vez que en el Altiplano español escuche a un político hablando en catalán, gallego, euskera, aranés, asturiano o aragonés. Mientras salga un político gritando que está horrorizado porque en una cámara legislativa, que pagamos entre todos los ciudadanos, los representantes electos hablan en una lengua que no es el castellano España no será normal.

Alícia veu morts penjats

Alícia veu morts penjats

Aquesta és la transcripció de les paraules que Alícia Sánchez Camacho va dir en un dels últims actes de campanya del Partit Popular. Segons ella sortia al carrer amb el seu fill i el seu fill li va preguntar qui era aquell senyor que hi havia penjat, no us espanteu, parlaven d'un cartell electoral, i la senyora Sánchez Camacho li va respondre amb les següents paraules: "(El meu fill) La primera cosa que ha fet al sortir, és mirar cap amunt i em diu: Mamà, aquest senyor que hi ha aquí penjat qui és?. Està penjat en la porta de la meva casa el senyor Montilla. És que a cada un ens passa el que ens passa, i llavors li dic al meu fill: Mira, carinyo, aquest senyor que està aquí penjat és un senyor que ja no serà president de Catalunya, perquè el Tripartit és mort, i ja no serà president de Catalunya." Per començar va incórrer en alguns errors. Montilla no és el president de Catalunya sinó el president de la Generalitat de Catalunya, mal anem si la candidata a diputada al Parlament de Catalunya pel Partit Popular i aspirant a aquest càrrec no sap aquest detall. Cert, molt probablement Montilla deixarà de ser president de la Generalitat de Catalunya però ho ha sigut, la senyora Sánchez Camacho mai ho serà. En justa correspondència la senyora Sánchez Camacho quan passi per sota d'un cartell penjat amb la foto d'ella també li parli amb similars termes. El Partit Popular de la senyora Sánchez Camacho ha realitzat una campanya mentidera, grollera i maleducada. La senyora Sánchez Camacho no pot ser presidenta de la Generalitat de Catalunya perquè aquesta vella institució – la Generalitat – no pot ser presidida per algú que odia i és deslleial al seu propi país i es posa del costat dels que ataquen la seva llengua, cultura i la convivència que entre tots hem construït, ni per algú que promou la xenofòbia, menteix, i ara, insulta. En aquesta campanya electoral dels programes electorals hem escoltat poc, alguns partits com el PP prefereixen muntar a la seva candidata en una gavina i que dispari contra immigrants i independentistes, d'altres prefereixen treure la seva candidata embolicada en una tovallola dient que si volgués provocar un
escàndol se la treuria, d'altres prefereixen treure als seus partidaris despullats, d'altres a una noia excitant-se mentre vota. Alicia Croft ja baixada de la gavina ara veu morts polítics penjats a la porta de casa seva, potser és que de tant volar en gavina ha volgut volar massa enlaire i el seu cervell no s'ha oxigenat correctament, les al·lucinacions, senyora Alícia Sánchez Camacho, producte de la manca d'oxígen per voler volar més amunt del que està preparada no són bones, i vostè ja fa mesos que pateix moltes al·lucinacions, quan es pateix de delírium trèmens també es veuen coses estranyes, i el delírium trèmens polític és el primer pas de la mort política.

Vídeo. LA MALA EDUCACIÓ DE LA CANDIDATA SÁNCHEZ CAMACHO o "VEO MUERTOS"

Una cosa és fer una campanya electoral agressiva i una de molt diferent és una campanya electoral com la que ha fet Alícia Sánchez Camacho mancada d'educació i de programa electoral. A la senyora Sánchez Camacho potser li passa com al protagonista del "Sisè sentit", veu morts (polítics) però no se n'adona que potser ella també ho està.
Una cosa es hacer una campaña electoral agresiva y una muy diferente es una campaña electoral como la que ha hecho Alícia Sánchez Camacho falta de educación y de programa electoral. A la señora Sánchez Camacho quizá le pasa como al protagonista del "Sexto sentido", ve muertos (políticos) pero no se percata que quizá ella también lo está.

Alicia ve muertos colgados

Esta es la transcripción de las palabras que Alicia Sánchez Camacho dijo en uno de los últimos actos de campaña del Partido Popular. Según ella salía a la calle con su hijo y su hijo le preguntó quién era aquel señor que había subido, no os asustéis, hablaban de un cartel electoral, y la señora Sánchez Camacho le respondió con las siguientes palabras: "(Mi hijo) Lo primero que ha hecho al salir, es mirar arriba y me dice: Mamá, ¿ese señor que hay ahí colgado quien es?. Está colgado en la puerta de mi casa el señor Montilla. es que a cada uno nos pasa lo que nos pasa, y entonces le digo a mi hijo: Mira, cariño, ese señor que está ahí colgado es un señor que ya no va a ser presidente de Catalunya, porqué el Tripartito está muerto, y ya no va a ser presidente de Catalunya." Para empezar incurrió en algunos errores. Montilla no es el presidente de Cataluña sino el presidente de la Generalitat de Cataluña, mal vamos si la candidata a diputada en el Parlamento de Cataluña por el Partido Popular y aspirante a este cargo no sabe este detalle. Cierto, muy probablemente Montilla dejará de ser presidente de la Generalitat de Cataluña pero lo ha sido, la señora Sánchez Camacho nunca lo será. En justa correspondencia la señora Sánchez Camacho cuando pase por debajo de un cartel colgado con la foto de ella también le hable con similares términos. El Partido Popular de la señora Sánchez Camacho ha realizado una campaña mentirosa, grosera y maleducada. La señora Sánchez Camacho no puede ser presidenta de la Generalidad de Cataluña para que esta vieja institución - la Generalitat - no puede ser presidida por alguien que odia y es desleal a su propio país y se pone del lado de los que atacan su lengua, cultura y la convivencia que entre todos hemos construido, ni por alguien que promueve la xenofobia, miente, y ahora, insulta. En esta campaña electoral de los programas electorales hemos escuchado poco, algunos partidos como el PP prefieren montar a su candidata en una gaviota y que dispare contra inmigrantes e independentistas, otros prefieren sacar su candidata envuelta en una toalla diciendo que si quisiera provocar un escándalo se la sacaría, otros prefieren sacar a sus partidarios desnudos, otros a una chica excitante en tanto vota. Alicia Croft ya bajada de la gaviota ahora ve muertos políticos colgados en la puerta de su casa, quizás es que de vez volar en gaviota ha querido volar demasiado alto y su cerebro no se ha oxigenado correctamente, las alucinaciones, señora Alicia Sánchez Camacho, producto de la falta de oxígeno por querer volar más arriba de lo que está preparada no son buenas, y usted ya hace meses que sufre muchas alucinaciones, cuando se sufre de delirium tremens también se ven cosas extrañas, y el delirium tremens político es el primer paso de la muerte política.