Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espanya. Mostrar tots els missatges

25 de set. 2018

IGNOMÍNIA 29-S


IGNOMÍNIA 29-S

 

 

El pròxim 29 de setembre el sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos) es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.

Fa un any van ser enviats pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen – el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por ellos”.

Aquests policies van arribar a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el menjar (les famoses croquetes).

El vaixell amb la imatge del Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies violents i de dubtós equilibri mental.

El seu comportament durant els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des del balcó, però aquests no van fer això. Van  causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de “ratas” i “putos catalanes”.

Després de la seva actuació extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens “que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou mal a prou gent, volien apallissar més gent.

Aquests individus que van actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a policies i pendents de judici.

Els dirigents de C’s van demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.

Com he dit al començament, Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos a persones que només anaven a votar.

Durant el matí membres del cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si, van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada. Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.

Aquests defensors de la llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que van buidar l’ull a Roger Español.

Tota l’actuació d’aquests membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O, una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.

El cost reconegut pel Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros, 1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és, alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor que ells.

5 d’oct. 2017

LA GENERALITAT DE VICHY


LA GENERALITAT DE VICHY

 

El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain, heroi de la Primera Guerra Mundial.


L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia el següent text:

 




 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?

Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?

 

Sí/Òc - No/Non

 










La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració. Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec, doncs, que van ser molts més els ferits.


La dura i criminal repressió exercida per la policia espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra la repressió violenta d’aquests dos cossos.

El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits, i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim Rajoyista.


El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal, això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.

Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.


Un apunt:

El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.

La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.

És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que els terroristes.


LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article 155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el 155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim, que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença només.

9 de set. 2016

ATXES I SEGADORS

ATXES I SEGADORS

ENDAVANT LES ATXES!


 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Diada de 2016 tindrà un himne oficial, “Endavant les atxes!”, obra de Francesc Ribera Titot.

José Domingo, que va ser diputat de C’s al Parlament de Catalunya, i ara és membre del grupuscle ultradretà SCC, va creure que les atxes de les que parla el tema són destrals,  i en la tertúlia de Catalunya Ràdio va afirmar que era, a parer seu, una cançó molt violenta. Però anava errat el senyor Domingo, si s’hagués pres la molèstia en informar-se no hauria fet el ridícul.

Endavant les atxes és una frase feta que significa “la voluntat de prosseguir en una acció, malgrat les dificultats”. Però que són aquestes atxes i quin és l’origen de la dita? Aquestes atxes són uns “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica de quatre blens”, és cert que una atxa també és una petita destral usada pels cavallers medievals, però les atxes de les que parlem són uns ciris. Segons Sapiens les atxes són ciris gruixuts i grossosencapçalaven les comitives funeràries.

 

ELS SEGADORS, SEGONS FERRER MOLINA


 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El diari El Español, dirigit per Pedrojota Ramírez, publica una columna de Ferrer Molina, aquest molest amb la intervenció al Congrés del diputat d’Esquerra, Gabriel Rufián, durant la sessió d’investidura de Rajoy, on Rufián va fer algunes preguntes incisives al candidat Rajoy, preguntes que han molestat molt la caverna mediàtica. Ferrer Molina pregunta a en Gabriel Rufián: “Per què l'Himne d'Espanya que ni tan sols té lletra oficial li irrita tant i un himne com 'Els segadors', que anima segar caps, com fa l'Estat Islàmic, l'emociona tant, senyor Rufián?”.

M’atreveixo a dir que el senyor Ferrer Molina no entén el català, tot i que no ho sé del tot, no conec aquest senyor – ni en tinc ganes de conèixer-lo - i segurament la seva font d’informació deu ser alguna web espanyolista ultradretana, on s’afirma que Els Segadors és un cant a les decapitacions. Cal dir, que cap vers d’Els Segadors parla de tallar caps, és una fal·làcia. El senyor Ferrer Molina ha fet una afirmació que no pot demostrar perquè és fals. El senyor Ferrer Molina quan afirma que Els Segadors parlen de tallar caps menteix, no té dret a al·legar ignorància ja que té al seu abast eines per assabentar-se de la veritat, pot fer servir o no aquestes eines, el que no té dret és a mentir, i encara menys a al·legar ignorància. Si ho ha llegit en alguna web ultra la seva obligació és comprovar si això és cert o no.

 

Alguns sectors de l’espanyolisme polític i mediàtic més ultra intenten atribuir als catalans una propensió a la violència, malgrat que durant els cinc anys que hem fet la Via Catalana, la V, etc. on 1,5 milions de persones o més han omplert carreteres i carrers de Catalunya, i no hem trencat ni una paperera. És molt més del que poden dir els amics del senyor Domingo.

8 de set. 2016

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA


LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA / LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANÇA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso (ex Cap de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TINC UN FISCAL DE CONFIANÇA

 

 

 

 

 

El 7 de juliol de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya i diputada del PP al Parlament de Catalunya – en aquell moment – va mantenir una conversa al restaurant La Camarga amb Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversa molt lamentable gravada per una gravadora dins d’un gerro comprat en una botiga xinesa de tot a 1 euro. La líder del PP a Catalunya i l’examant de Pujol i Ferrusola van parlar dels Pujol, amb el clar propòsit per part de la dirigent pepera d’aconseguir informació sobre el fill gran de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, sobre la família Pujol, que permetés al PP envestir contra CDC. Com he dit, la conversa entre la política pepera i l’examant rebutjada és lamentable. En un moment donat de la conversa Alicia Sánchez Camacho li diu a Victoria Álvarez: “Tinc un fiscal de confiança”.

Una dirigent d’un partit que parla amb l’examant rebutjada del fill d’un expresident de la Generalitat per treure informació sobre la família d’aquest i de pas sobre un partit opositor que afirma que té al seu servei un fiscal és greu, molt greu, i posa en evidència que el PP fa molt que controla el poder judicial, Montesquieu (separació de poders) ha mort, si més no a Espanya. Però tots sabem que Sánchez Camacho acostuma a desbarrar i a atribuir-se un poder que realment no té.

 


1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) a Vicky Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

AIXÒ LA FISCALIA T’HO AFINA

 

 

 

 

 

Però es confirmen les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, la falta d’independència judicial i la inexistent separació de poders quan apareix una altra gravació o conjunt de gravacions d’una conversa entre l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) i el llavors Cap de l’Oficina Antifrau – ja cessat – Daniel de Alfonso. En aquestes converses el ministre i el (llavors encara) cap de l’oficina Antifrau parlen amigablement de fabricar informes falsos sobre els opositors polítics, específicament polítics independentistes catalans i politics de Podemos. La fiscalia apareix un altre cop quan en Fernández Díaz li diu en Daniel de Alfonso que “això la fiscalia t’ho afina”. Cal dir, que la majoria d’aquells informes fabricats per la UDEF, dels quals no se’n coneix autor i que eren convenientment filtrats durant les eleccions catalanes no tenien cap credibilitat, i van perjudicar polítics catalans honestos com l’exalcalde Xavier Trias, a qui se li van atribuir comptes a l’estranger, i després es va demostrar que les acusacions eren falses. Els informes falsos de la UDEF van ser convenientment filtrats durant les eleccions a mitjans afins al Règim. Quan després es va demostrar que eren falsos, ni els autors materials dels informes (UDEF), ni els autors “intel·lectuals” i impulsors (Fernández Díaz) ni els mitjans que els van publicar van demanar disculpes. Clar que en aquell moment només hi havia sospites sobre la intencionalitat i l’autoria, si més no, l’autoria “intel·lectual”, però ara sabem que l’autor “intel·lectual” és el ministre de l’Interior del Govern espanyol, en Jorge Fernández Díaz, amb la col·laboració inestimable d’alts funcionaris de l’Estat com l’ex-Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, cessat pel Parlament després de la publicació d’unes converses on els dos personatges es descobreixen al Món com dos conspiradors. Fernández Díaz continua sense dimitir ni ser cessat, el ministre que posa medalles a santes de fusta, prega als peus de la tomba del dictador Franco i fa que un àngel de la guarda, de nom Marcelo, li aparqui el cotxe, aspirava a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà però allà no el volen. Deuen tenir por que espiï al Papa Francesc. De moment es mantingut en el seu càrrec malgrat que fa temps que aquest ministre hauria d’haver estat cessat. L’altre personatge d’aquesta “equació”, en Daniel de Alfonso, va ser cessat pel Parlament de Catalunya, i l’Estat el va premiar reincorporant-lo als Tribunals.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministre de l'Interior) a Daniel De Alfonso(ex de l'oficina Antifrau): "Ésto la fiscalia te lo afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMET “MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS”

 

 

 

 

 

I si ASC ens parlava que tenia fiscals de confiança i en JFD prometia que la fiscalia afina (acusacions falses contra polítics independentistes, ja només ens quedava que la fiscalia ens confirmés tot, i la fiscal general de l’Estat, Cosuelo Madrigal, va fer un discurs davant del Rei Felip VI (uve palito pels amics) on va prometre “mà dura contra els independentistes.

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

 

35 anys després una alta funcionària de l’Estat espanyol, la fiscal general (de confiança) fa que “Homenatge de La Trinca” segueixi estan vigent.

Quatre versos de la cançó “Homenatge”, de La Trinca (Disc: Nou de Trinca (1981):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FISCALIA DE CONFIANZA DESAFINA

 

 

 

 

 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) Daniel De Alfonso (ex Jefe de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

3-Consuelo Madrigal (fiscal general del Estado): Promete mano dura contra los independentistas.

 

 

 

 

 

TENGO UN FISCAL DE CONFIANZA

 

 

 

 

 

El 7 de julio de 2010, Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP en Catalunya y diputada del PP en el Parlament de Catalunya - en ese momento - mantuvo una conversación en el restaurante La Camarga con Victoria Álvarez, ex amante de Jordi Pujol i Ferrusola, una conversación muy lamentable grabada por una grabadora dentro de un jarrón comprado en una tienda china de todo a 1 euro. La líder del PP en Catalunya y el ex amante de Pujol y Ferrusola hablaron de los Pujol, con el claro propósito por parte de la dirigente pepera de conseguir información sobre el hijo mayor del ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol y Soley, sobre la familia Pujol, que permitiera al PP embestir contra CDC. Como he dicho, la conversación entre la política pepera y la ex amante rechazada es lamentable. En un momento dado de la conversación Alicia Sánchez Camacho le dice a Victoria Álvarez: "Tengo un fiscal de confianza".

Una dirigente de un partido que habla con la ex amante rechazada del hijo de un ex presidente de la Generalitat para sacar información sobre la familia de éste y de paso sobre un partido opositor que afirma que tiene a su servicio un fiscal es grave, muy grave, y pone en evidencia que el PP hace mucho que controla el poder judicial, Montesquieu (separación de poderes) ha muerto, al menos en España. Pero todos sabemos que Sánchez Camacho suele desbarrar y en atribuirse un poder que realmente no tiene.

 


 

1-Alicia Sánchez Camacho (diputada del PP) en Vicky Álvarez (ex amante de Jordi Pujol Ferrusola): "Tengo un fiscal de confianza".

 

 

 

 

 

ESTO LA FISCALÍA TE AFINA

 

 

 

 

 

Pero se confirman las carencias democráticas del Estado español, la falta de independencia judicial y la inexistente separación de poderes cuando aparece otra grabación o conjunto de grabaciones de una conversación entre el todavía ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz (PP) y el entonces Jefe de la Oficina Antifraude - ya cesado - Daniel de Alfonso. En estas conversaciones el ministro y el (entonces todavía) jefe de la oficina Antifraude hablan amigablemente de fabricar informes falsos sobre los opositores políticos, específicamente políticos independentistas catalanes y políticos de Podemos. La fiscalía aparece de nuevo cuando en Fernández Díaz le dice en Daniel de Alfonso que "esto la fiscalía te afina". Hay que decir, que la mayoría de aquellos informes fabricados por la UDEF, de los que no se conoce autor y que eran convenientemente filtrados durante las elecciones catalanas no tenían ninguna credibilidad, y perjudicaron políticos catalanes honestos como el ex alcalde Xavier Trias, a quien se le atribuyeron cuentas en el extranjero, y luego se demostró que las acusaciones eran falsas. Los informes falsos de la UDEF fueron convenientemente filtrados durante las elecciones a medios afines al Régimen. Cuando después se demostró que eran falsos, ni los autores materiales de los informes (UDEF), ni los autores "intelectuales" e impulsores (Fernández Díaz) ni los medios que los publicaron pidieron disculpas. Claro que en ese momento sólo había sospechas sobre la intencionalidad y la autoría, por lo menos, la autoría "intelectual", pero ahora sabemos que el autor "intelectual" es el ministro del Interior del Gobierno, Jorge Fernández Díaz, con la colaboración inestimable de altos funcionarios del Estado como el ex-Jefe de la Oficina Antifraude de Catalunya, cesado por el Parlamento tras la publicación de unas conversaciones donde los dos personajes se descubren al Mundo como dos conspiradores. Fernández Díaz sigue sin dimitir ni ser cesado, el ministro que pone medallas a santas de madera, reza a los pies de la tumba del dictador Franco y hace que un ángel de la guarda, de nombre Marcelo, le aparque el coche, aspiraba a ser embajador de España en el Vaticano pero allí no lo quieren. Deben tener miedo a que espíe al Papa Francisco. De momento se mantuvo en su cargo pese a que hace tiempo que este ministro debería haber sido cesado. El otro personaje de esta "ecuación", Daniel de Alfonso, fue cesado por el Parlament de Catalunya, y el Estado lo premió reincorporándolo a los Tribunales.


2-Jorge Fernández Díaz (PP, Ministro del Interior) a Daniel De Alfonso (ex de la oficina Antifraude): "Ésto la fiscalía tiene el afina".

 

 

 

 

 

LA FISCAL MADRIGAL PROMETE "MANO DURA CONTRA LOS INDEPENDENTISTAS"

 

 

 

 

 

Y si ASC nos hablaba que tenía fiscales de confianza y JFD prometía que la fiscalía afina (acusaciones falsas contra políticos independentistas, ya sólo nos quedaba que la fiscalía nos confirmara todo, y la fiscal general del Estado, Cosuelo Madrigal, hizo un discurso ante el Rey Felipe VI (uve palito para los amigos) donde prometió "mano dura contra los independentistas.


 

 

 

 

 

 

35 años después una alta funcionaria del Estado español, la fiscal general (de confianza) hace que "Homenaje de La Trinca" siga están vigente.

Cuatro versos de la canción "Homenaje", de La Trinca (Disco: Nueve de Trinca (1981):


 

 

20 de maig 2016

LA COPA DEL REI: ESTELADES

LA COPA DEL REI: ESTELADES 

 

Estelada sota l'Arc de Triomf, al Passeig Lluís Companys, 11 de setembre de 2014. Autor: Jaume Cusó.
 
 
Dimecres passat, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. la delegada del Govern (la virreina “madrilenya”, la Llanos de Luna “madrilenya”) espanyol a Madrid, Concepción Dancausa va decidir que prohibia l’entrada d’estelades a l’Estadi Vicente Calderón.

Dancausa va autoritzar alhora una manifestació neonazi que se celebrarà dissabte.


Segons Dancausa, s’ha de prohibir l’estelada per que pot generar actes de violència, suposo que es refereix a gent de la mateixa ideologia que Dancausa que tenen el costum d’estomacar tota persona que no tingui la seva ideologia o tingui un aspecte una mica diferent, o creguin que se’ls a mirat malament. Curiosament autoritza una manifestació d’un d’aquests grups. És allò que algú va dir de prohibir les minifaldilles per que provoquen als violadors.

Concepción Dancausa és filla d’un antic alcalde franquista de Burgos, el qual també va ser un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco. Diguem que la senyora Dancausa no ve d’una tradició democràtica precisament.

Javier Tebas, l’inefable president de la Lliga, que en aquest tema no pinta res ja que la Copa del Rei és organitzada per la RFEF, ha dit que “les estelades defensen la destrucció d’Espanya”. Es veu que Espanya és una cosa molt fràgil, com una figureta de Lladró, que es trenca per qualsevol cosa, l’estelada com a “arma de destrucció de les Espanyes”, quina imatge. Javier Tebas va ser delegat provincial de les joventuts de Fuerza Nueva a Osca.

 



El dirigent del PP, Rafael Hernando, també ha volgut posar-hi cullerada en el tema, i com és habitual en ell, ho ha fet sense pensar el que diu i sense informar-se: “La estelada muestra un símbolo que quiere la ruptura de España, es ofensiva para muchos españoles y no es constitucional”. Anem a pams i començaré pel final. No, l’estelada no és ni inconstitucional, ni preconstitucional, ni anticonstucional, ni il·legal, ni al·legal. A molts catalans ens ofenen altres coses, per exemple, que les estructures de poder del Regne d’Espanya estiguin plenes de feixistes i dels fills d’aquests.

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució497/X del Parlament de Catalunya, de reconeixement de l’estelada com a símbold’un anhel i d’una reivindicació democrática . En l’articulat de la resolució es pot llegir:

1. El Parlament de Catalunya reconeix l’estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta.

2. El Parlament de Catalunya condemna les manifestacions que enalteixen la violència, el racisme, la xenofòbia i els totalitarismes antidemocràtics. Concretament, en el món de l’esport, el Parlament comparteix l’esperit de la Llei de l’Estat 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, llegida segons el seu preàmbul.

3. El Parlament de Catalunya demana al Govern de l’Estat que investigui els casos en què els cossos i les forces de seguretat de l’Estat han impedit l’exhibició en esdeveniments públics esportius de símbols o banderes com l’estelada, que representen anhels plenament democràtics i pacífics i en favor de la convivència ciutadana, i que adopti les mesures pertinents per tal que no es tornin a repetir.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer, per mitjà del Departament d’Interior, les gestions pertinents davant del Govern de l’Estat per a garantir que no s’impedeixi als aficionats catalans d’exhibir estelades en els camps de futbol de l’Estat i en altres manifestacions esportives, i que no siguin sancionats per aquest motiu. El Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè els ciutadans de Catalunya no siguin pertorbats indegudament en llur exercici del dret a la llibertat d’expressió.

Continuem: L’estelada no és, doncs, cap de les coses que afirma Hernando. És una bandera reivindicativa i democràtica, i això és el que fa més mal a gent com Dancausa, Hernando i Tebas.

L’estelada neix el 1918, obra de Vicenç Albert Ballester. Ja el 1906 hi va haver un model previ d’estelada, les quatre barres tradicionals de la Senyera amb un rombe blau al mig i una estrella blanca, però no va ser fins el 1918 que es crea l’estelada que tots coneixem, la Senyera amb un triangle blau i l’estrella blanca al mig d’aquest. Els creadors de l’estelada van inspirar-se en la bandera cubana. Tot i que l’estelada amb el triangle blau és la més habitual, també es fan servir altres variants, la més coneguda és aquella on el triangle és groc i l’estrella vermella. 

Llegeixo que un tribunal a anul·lat la prohibició de dur estelades al Calderón, una prohibició que mai n’hauria d’haver produït. Sembla que encara queda algú amb dos dits de seny a Madrit (amb T).

7 de març 2016

XARNEGO / CHARNEGO


XARNEGO

 

 

Amb certa periodicitat el terme “xarnego” apareix a les pàgines dels diaris i surt de les boques de tertulians, periodistes i polítics. N’hi ha què exhibeixen un orgull xarnego, d’altres en fan un ús pejoratiu per menystenir persones a les que consideren part d’aquesta categoria. Però tots en fan un ús equivocat.

Comencem per definir que és un xarnego realment.

Les cinc accepcions del terme xarnego comentades són:

-Gos llebrer.

-Fill d’una persona catalana i una altra francesa: Quan parlem de persona francesa, hem de parlar més exactament gascons i occitans. Durant el segle XVI van arribar a Catalunya un gran nombre de persones d’origen gascó i occità. Els fills van rebre el malnom pejoratiu de xarnego. Podríem dir,  doncs, que xarnego és el fill mestís fruit de la relació d’un català amb una occitana o gascona, o d’una catalana i un occità o un gascó.

-Persona espanyola que viu a Catalunya.

-Immigrant castellanoparlant a Catalunya.

-Persona de llengua castellana no adaptada lingüísticament al català.

Les tres últimes accepcions només van comença a usar-se amb la massiva arribada d’immigrants procedents d’Espanya durant els anys 50 i 60, especialment aplicada als seus fills.

Alguns polítics catalans han estat titllats de xarnegos erròniament. Per exemple, de José Montilla (PSC) va dir el també socialista Jordi Sevilla, que era un xarnego i que per aquesta raó mai podria arribar a ser president de la Generalitat. Sevilla no va encertar ni una. Montilla és fill d’andalusos, ell va nàixer a Andalusia, no és, doncs, un xarnego. I va arribar a ser President de la Generalitat. Per cert, Montilla no ha estat l’únic president de la Generalitat de Catalunya nascut fora de Catalunya. N’hi ha, com en Gabriel Rufián (ERC) que mostra públicament el seu orgull xarnego. Els seus pares són andalusos, ell va nàixer a Santa Coloma de Gramanet (Catalunya), no és, doncs, xarnego.

Crec que és un terme que hauria de desaparèixer del llenguatge, o si més no, començar a usar-lo només quan sigui apropiat.

Si us plau, comencem a usar els termes correctament.

 

 

 

 

 

 

 

CHARNEGO

 

 

Con cierta periodicidad el término "charnego" aparece en las páginas de los periódicos y sale de las bocas de tertulianos, periodistas y políticos. Hay quienes exhiben un orgullo charnego, otros hacen un uso peyorativo para menospreciar personas a las que consideran parte de esta categoría. Pero todos hacen un uso equivocado.

Empecemos por definir que es un charnego realmente.

Las cinco acepciones del término charnego comentadas son:

-Perros lebreles.

-Hijo de una persona catalana y otra francesa: Cuando hablamos de persona francesa, hemos de hablar más exactamente gascones y occitanos. Durante el siglo XVI llegaron a Cataluña un gran número de personas de origen gascón y occitano. Los hijos recibieron el mote peyorativo de charnego. Podríamos decir, pues, que charnego es el hijo mestizo fruto de la relación de un catalán con una occitana o gascona, o de una catalana y un occitano o un gascón.

-Persona española que vive en Cataluña.

-Immigrante castellanohablante en Cataluña.

-Persona de lengua castellana no adaptada lingüísticamente al catalán.

Las tres últimas acepciones sólo empiezan a usarse con la masiva llegada de inmigrantes procedentes de España durante los años 50 y 60, especialmente aplicada a sus hijos.

Algunos políticos catalanes han sido tachados de charnegos erróneamente. Por ejemplo, de José Montilla (PSC) dijo el también socialista Jordi Sevilla, que era un charnego y que por esta razón nunca podría llegar a ser presidente de la Generalitat. Sevilla no acertó ni una. Montilla es hijo de andaluces, él nació en Andalucía, no es, pues, un charnego. Y llegó a ser Presidente de la Generalidad. Por cierto, Montilla no ha sido el único presidente de la Generalidad de Cataluña nacido fuera de Cataluña. Los hay, como Gabriel Rufián (ERC) que muestra públicamente su orgullo xarnego. Sus padres son andaluces, él nació en Santa Coloma de Gramanet (Cataluña), no es, pues, charnego.

Creo que es un término que debería desaparecer del lenguaje, o por lo menos, empezar a usarlo cuando sea apropiado.

Por favor, empecemos a usar los términos correctamente.