18 de set. 2010

La política i la immigració

La política i la immigració


Originalment havien de ser articles separats però he decidit posar-los junts però no barrejats. Vull afegir que considero una greu irresponsabilitat que es pretengui fer amb la immigració un arma llancívola, no només entre els partits polítics durant la precampanya i la campanya electoral, també és un tema que no s'ha de tractar amb la frivolitat que s'està tractant, amb la frivolitat amb la que Alicia Sánchez Camacho està tractant aquest tema. La presidenta del PP comet un error tractant un assumpte com aquest amb tanta lleugeresa i irresponsabilitat degut probablement a que sap que té poc que oferir políticament.

Badalona és una ciutat amb un alt índex d'immigració, si durant els anys 50 i 60 van ser immigrants procedents de diversos punts de l'Estat espanyol, ara són immigrants procedents de fora de l'Estat. Generalment els barris en què històricament s'instal·laven solien ser barris amb pocs o cap servei, i sense cap planificació urbanística. Les autoritats franquistes no tenien excessiu interés en aquelles zones. Els immigrants dels anys 50 i 60 quan van millorar en les seves condicions de vida van marxar cap a altres barris, el seu lloc el van anar ocupant immigrants procedents de fora de l'Estat espanyol.

Badalona és una ciutat que, com ja he dit, té uns índex d'immigració molt alts. És curiós que els dirigents del PP vagin a una ciutat en què bona part de la població és d'origen immigrant fent campanya contra la immigració, és una ironia que la senyora Sánchez Camacho li digui a una badalonina que va arribar fa 50 anys a Badalona procedent d'un poblet d'Andalusia que els immigrants són molt dolents i es dediquen a robar, ja ho sé que són immigrants d'èpoques diferents, però tots són immigrants, quan uns i altres van arribar a aquí van venir per les mateixes raons.

La idea de la senyora Sánchez Camacho és veure com pot fracturar la societat catalana, enfrontant la gent en funció dels seus orígens, una actitud molt irresponsable, però quan no es tenen solucions pels problemes existents hi ha grups polítics que intenten veure si creant-ne d'altres, agreujant-ne els que ja existeixen o inventant-se'ls poden arrencar uns quants vots.

Sánchez Camacho i la immigració


Deu fer ja un parell de mesos Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular a Catalunya, acompanyada del regidor del PP a Badalona repartia en aquesta ciutat pamflets contra els gitanos romanesos, llavors va dir quan se li va preguntar sobre el tema que ella no sabia que els pamflets fossin racistes. Fa pocs dies, a Badalona i també de la mà de García Albiol va repartir uns pamflets també xenòfobs i per justificar-ho va respondre que ella deia el que tots els catalans pensen, en la seva línia habitual d'atribuir-se la representació de tots els catalans quan només és la quarta força política del Parlament, clar que en aquest cas no podia negar que no sapigués que deien aquests nous pamflets perquè hi sortia la seva cara. Ahir, novament de la mà de Garcia Albiol va fer un acte de precampanya electoral barrejant immigració i delinqüència. A l'acte va assistir la diputada francesa Sánchez-Schmid, del partit del president Sarkozy, que aquests dies ha muntat un pollastre amb el tema de l'expulsió dels gitanos romanesos de França. La presidenta del PP a Catalunya Alícia Sánchez Camacho va dir: “Demano a la resta dels partits que no usin la immigració de forma electoralista. Hi ha d'haver un debat responsable i reflexiu”. Demana a la resta dels partits que no usin la immigració de forma electoralista... que ja ho fa ella, i després de passejar-se per un dels barris de Badalona amb més immigració amb García Albiol penjat d'un braç i la diputada francesa de l'altra posant a parir als gitanos romanesos i culpant-los de tots els mals demana un debat responsable i reflexiu. Aquesta és la mateixa persona que quan li posen una carxofa davant del nas acusa a tothom d'allunyar-se de la centralitat, doncs, té un concepte de centre molt esbiaixat, molt situat a la dreta.

És rendible electoralment la xenofòbia i el racisme?.


Les mesures d'expulsió dels gitanos romanesos del govern francès, precedides per les que uns mesos abans va aplicar el govern italià tenen darrera la gens dissimulada intenció d'atreure el vot que normalment aniria a partits que en principi no es pot dir que siguin racistes ni xenòfobs. La por a perdre vots en favor de grupuscles obertament xenòfobs i racistes fa que alguns partits convencionals adoptin part d'aquestes doctrines. En el cas del populista Berlusconi hi ha dues raons, d'una banda que el partit de Berlusconi està coalitzat amb la Lliga Nord, que té com a part de la seva ideologia la xenofòbia, d'altra banda Berlusconi és un populista, i sap que en aquests moments la xenofòbia i el racisme dóna vots, especialment quan es tracta dels gitanos romanesos.

Sarkozy ha vist que està perdent suport segons les enquestes, és el president de la República, per tant no pot donar les culpes a ningú dels seus errors, i són els seus errors els que l'han fet perdre suport. D'ón pot treure vots?. Només li pot xuclar vots a l'extrema dreta racista, és a dir, el Front Nacional de Le Pen. I aquí tenim, probablement, la raó de les mesures d'expulsió dels gitanos romanesos.

Aquestes mesures han sigut durament criticades des de la Comissió Europea, tot i que els caps de govern dels Estats membres de la UE, inclosos Angela Merkel y José Luís Rodríguez Zapatero li han donat suport.

Hi ha un revifament de la xenofòbia i el racisme a Europa, i no se circumscriu únicament als partits tradicionalment racistes com la Lliga Nord italiana o el Front Nacional francès, al marge dels partits neonazis i neofeixistes extraparlamentaris. Però ara els partits tradicionals també veuen un filó electoral en sectors de la població que creuen que els estrangers, en el cas que ens ocupa són els gitanos romanesos, són l'origen de tots els mals.
Però fins ara parlava d'Europa i comentava que allà la xenofòbia era cosa dels partits tradicionalment racistes i xenòfobs, no dels partits que podríem qualificar de convencionals. Espanya, però, “Spain is different”, un dels partits majoritaris de l'Estat no ha dubtat a recórrer al racisme i la xenofòbia en una forma més o menys velada, i a vegades obertament.
Exemple clar del que dic seria el Partit Popula. No és cosa d'ara que el PP cregui, i malauradament podrien tenir raó, que la xenofòbia i el racisme com argument electoral dóna vots. Ja en temps d'Acebes van intentar assimilar el concepte immigrant als termes delinqüència i malaltia, fins i tot amb dades a les mans, dades que tot sigui dit eren certes però és l'ús dels termes el que convertia les paraules en una cosa perversa. Certament a les presons el percentatge de delinqüents estrangers és molt alt, tot i que les xifres donades pels dirigents del PP no eren gaire correctes. També és cert que es tracta de gent molt pobre i que cometen els delictes per necessitat, si fa no fa com els delinqüents autòctons, al marge d'alguns lladres de guant blanc, que d'aquests també n'hi ha d'estrangers i d'autòctons. També va intentar-se acusar-los de portar malalties.

Sembla increïble que tot i que estiguem en el segle XXI seguim acusant als estrangers quasi de les mateixes coses de les que els acusàvem segles enrere, és a dir, de cometre actes delictius i de contagiar-nos malalties. El calendari pot haver anat canviant les pàgines però sembla que els nostres cervells continuen amb la mateixa mentalitat plena de prejudicis.

Recentment la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, acompanyada del brètol xenòfob i violent Xavier Garcia Albiol es passejava pels carrers de Badalona repartint uns pamflets amb un contingut obertament xenòfob, aquella primera vegada va tenir la barra de dir que no sabia que els pamflets que repartia tenien contingut xenòfob, i això que els portava a les mans, el seu intent de fer-se l'orni no se'l va creure ningú, més recentment, i novament a Badalona, també agafada del braçet de García Albiol va repartir pamflets de contingut xenòfob, no podia negar que sabia de que anava perquè la seva cara apareixia al pamflet, llavors va tenir la idea de dir que ella deia el que tothom pensava, en aquesta fase de la lideressa catalana pepera en què ella tracta d'assumir un protagonisme i una representació que no coincideix amb els seus resultats electorals. I la broma final d'aquesta parella d'skinheads amb corbata – Sánchez Camacho i García Albiol – ha sigut convidar a una representant del partit de Sarkozy, no sé si li hauran muntat un pogrom contra els gitanos romanesos per ensenyar com fan els del PP les coses, crec que no, però venint del García Albiol res em sorprendria.


Sánchez Camacho a la recerca de la seva identitat política


Sánchez Camacho creu que atiant la xenofòbia pot obtenir uns rèdits polítics, no acaba de trobar el seu espai polític personal i pel seu partit dins de la moderació, si abans va voler ser l'Obama hispànica, té pebrots que una racista i xenòfoba declarada pretengués en algun moment presentar-se com l'Obama hispanica, cosa que no va empassar-se ningú, sembla que ara pretén ser la Sarkozy de Catalunya, però prenent de model al Sarkozy que vol ser Le Pen. Fa molt de temps a un tal Cambó – no sé si els sona el nom – algú li va dir que no podia ser alhora el Bismark d'Espanya i el Bolívar de Catalunya, algú li hauria de dir a Alicia Sánchez Camacho que no es pot ser alhora Obama - un president negre en un país bastant racista - i Sarkozy - un president que té certs problemes amb les minories residents a França.

La política y la inmigración

Originalmente iban a ser artículos separados pero he decidido ponerlos juntos pero no revueltos. Quiero añadir que considero una grave irresponsabilidad que se pretenda hacer con la inmigración un arma arrojadiza, no sólo entre los partidos políticos durante la precampaña y la campaña electoral, también es un tema que no debe tratarse con la frivolidad que se está tratando, con la frivolidad con la que Alicia Sánchez Camacho está tratando este tema. La presidenta del PP comete un error tratando un asunto como este con tanta ligereza e irresponsabilidad debido probablemente a que sabe que tiene poco que ofrecer políticamente.
Badalona es una ciudad con un alto índice de inmigración, si durante los años 50 y 60 fueron inmigrantes procedentes de diversos puntos del Estado español, ahora son inmigrantes procedentes de fuera del Estado. Generalmente los barrios en los que históricamente se instalaban solían ser barrios con pocos o ningún servicio, y sin ninguna planificación urbanística. Las autoridades franquistas no tenían excesivo interés en aquellas zonas. Los inmigrantes de los años 50 y 60 cuando mejoraron en sus condiciones de vida se fueron hacia otros barrios, su lugar lo fueron ocupando inmigrantes procedentes de fuera del Estado español.
Badalona es una ciudad que, como ya he dicho, tiene unos índices de inmigración muy altos. Es curioso que los dirigentes del PP vayan a una ciudad en la que buena parte de la población es de origen inmigrante haciendo campaña contra la inmigración, es una ironía que la señora Sánchez Camacho le diga a una badalonesa que llegó hace 50 años a Badalona procedente de un pueblo de Andalucía que los inmigrantes son muy malos y se dedican a robar, ya sé que son inmigrantes de épocas diferentes, pero todos son inmigrantes, cuando unos y otros llegaron a aquí vinieron por las mismas razones .
La idea de la señora Sánchez Camacho es ver cómo puede fracturar la sociedad catalana, enfrentando la gente en función de sus orígenes, una actitud muy irresponsable, pero cuando no se tienen soluciones para los problemas existentes hay grupos políticos que intentan ver si creando otros, agravando su los que ya existen o inventándose se pueden arrancar unos cuantos votos.

Sánchez Camacho y la inmigración

Debe hacer ya un par de meses Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partido Popular en Cataluña, acompañada del concejal del PP en Badalona repartía en esta ciudad panfletos contra los gitanos rumanos, entonces dijo cuando se le preguntó sobre el tema que ella no sabía que los panfletos fueran racistas. Hace pocos días, en Badalona y también de la mano de García Albiol repartió unos panfletos también xenófobos y para justificarlo respondió que ella decía lo que todos los catalanes piensan, en su línea habitual de atribuirse la representación de todos los catalanes cuando sólo es la cuarta fuerza política del Parlamento, claro que en este caso no podía negar que no supiera que decían estos nuevos panfletos para que salía su cara. Ayer, nuevamente de la mano de García Albiol hizo un acto de precampaña electoral mezclando inmigración y delincuencia. Al acto asistió la diputada francesa Sánchez-Schmid, del partido del presidente Sarkozy, que estos días ha montado un pollo con el tema de la expulsión de los gitanos rumanos de Francia. La presidenta del PP en Catalunya Alicia Sánchez Camacho dijo: "Pido al resto de los partidos que no usen la inmigración de forma electoralista. Tiene que haber un debate responsable y reflexivo ". Pide al resto de los partidos que no usen la inmigración de forma electoralista ... que ya lo hace ella, y después de pasear por uno de los barrios de Badalona con más inmigración con García Albiol colgado de un brazo y la diputada francesa de la otra poniendo a parir a los gitanos rumanos y culpándolos de todos los males pide un debate responsable y reflexivo. Esta es la misma persona que cuando le ponen una alcachofa delante de la nariz acusa a todos de alejarse de la centralidad, pues, tiene un concepto de centro muy sesgado, muy situado a la derecha.

Es rentable electoralmente la xenofobia y el racismo?.

Las medidas de expulsión de los gitanos rumanos del gobierno francés, precedidas por las que unos meses antes aplicó el gobierno italiano tienen detrás de la nada disimulada intención de atraer el voto que normalmente iría a partidos que en principio no se puede decir que sean racistas ni xenófobos. El miedo a perder votos en favor de grupúsculos abiertamente xenófobos y racistas hace que algunos partidos convencionales adopten parte de estas doctrinas. En el caso del populista Berlusconi hay dos razones, por un lado que el partido de Berlusconi está coaligado con la Liga Norte, que tiene como parte de su ideología la xenofobia, por otro lado Berlusconi es un populista, y sabe que en estos momentos la xenofobia y el racismo da votos, especialmente cuando se trata de los gitanos rumanos.
Sarkozy ha visto que está perdiendo apoyo según las encuestas, es el presidente de la República, por lo tanto no puede echar las culpas a nadie de sus errores, y son sus errores los que le han hecho perder apoyo. De donde puede sacar votos?. Sólo le puede chupar votos en la extrema derecha racista, es decir, el Frente Nacional de Le Pen. Y aquí tenemos, probablemente, la razón de las medidas de expulsión de los gitanos rumanos. Estas medidas han sido duramente criticadas desde la Comisión Europea, aunque los jefes de gobierno de los Estados miembros de la UE, incluidos Angela Merkel y José Luís Rodríguez Zapatero le han apoyado.
Hay un resurgimiento de la xenofobia y el racismo en Europa, y no se circunscribe únicamente a los partidos tradicionalmente racistas como la Liga Norte italiana o el Frente Nacional francés, al margen de los partidos neonazis y neofascistas extraparlamentarios. Pero ahora los partidos tradicionales también ven un filón electoral en sectores de la población que creen que los extranjeros, en el caso que nos ocupa son los gitanos rumanos, son el origen de todos los males. Pero hasta ahora hablaba de Europa y comentaba que allí la xenofobia era cosa de los partidos tradicionalmente racistas y xenófobos, no de los partidos que podríamos calificar de convencionales. España, sin embargo, "Spain is different", uno de los partidos mayoritarios del Estado no ha dudado en recurrir al racismo y la xenofobia en una forma más o menos velada, ya veces abiertamente. Ejemplo claro de lo que digo sería el Partido Popular. No es cosa de ahora que el PP crea, y desgraciadamente podrían tener razón, que la xenofobia y el racismo como argumento electoral da votos. Ya en tiempos de Acebes intentaron asimilar el concepto inmigrante en los términos delincuencia y enfermedad, incluso con datos en las manos, datos que todo sea dicho eran ciertas pero es el uso de los términos lo que convertía las palabras en algo perverso . Ciertamente en las cárceles el porcentaje de delincuentes extranjeros es muy alto, aunque las cifras dadas por los dirigentes del PP no eran muy correctas. También es cierto que se trata de gente muy pobre y que cometen los delitos por necesidad, más o menos como los delincuentes autóctonos, al margen de algunos ladrones de guante blanco, que de estos también hay extranjeros y de autóctonos. También intentarse acusarlos de llevar enfermedades.
Parece increíble que a pesar de que estemos en el siglo XXI seguimos acusando a los extranjeros casi de las mismas cosas de las que los acusábamos siglos atrás, es decir, de cometer actos delictivos y de contagiarnos enfermedades. El calendario puede haber ido cambiando las páginas pero parece que nuestros cerebros siguen con la misma mentalidad llena de prejuicios. Recientemente la presidenta del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, acompañada del canalla xenófobo y violento Xavier Garcia Albiol se paseaba por las calles de Badalona repartiendo unos panfletos con un contenido abiertamente xenófobo, aquella primera vez tuvo la desfachatez de decir que no sabía que los panfletos que repartía tenían contenido xenófobo, y eso que los llevaba en las manos, su intento de hacerse el despistado no le creyó nadie, más recientemente, y nuevamente en Badalona, también cogida del brazo de García Albiol repartir panfletos de contenido xenófobo, no podía negar que sabía de que iba porque su cara aparecía en el panfleto, entonces tuvo la idea de decir que ella decía lo que todo el mundo pensaba, en esta fase de la lideresa catalana pepera en que ella trata de asumir un protagonismo y una representación que no coincide con sus resultados electorales. Y la broma final de esta pareja de skinheads con corbata - Sánchez Camacho y García Albiol - ha sido invitar a una representante del partido de Sarkozy, no sé si le habrán montado un pogromo contra los gitanos rumanos para enseñar como hacen los del PP las cosas, creo que no, pero viniendo del García Albiol nada me sorprendería.
Sánchez Camacho en busca de su identidad política
Sánchez Camacho cree que atizando la xenofobia puede obtener unos réditos políticos, no acaba de encontrar su espacio político personal y por su partido dentro de la moderación, si antes quiso ser el Obama hispánica, tiene pimientos que una racista y xenófoba declarada pretendiera en algún momento presentarse como el Obama hispanica, lo que no tragar nadie, parece que ahora pretende ser la Sarkozy de Cataluña, pero tomando de modelo al Sarkozy que quiere ser Le Pen. Hace mucho tiempo a un tal Cambó - no sé si les suena el nombre - alguien le dijo que no podía ser a la vez el Bismarck de España y el Bolívar de Cataluña, alguien le debería decir a Alicia Sánchez Camacho que no se puede ser a la vez Obama - un presidente negro en un país bastante racista - y Sarkozy - un presidente que tiene ciertos problemas con las minorías residentes en Francia.