20 de jul. 2010

Els “nacionals” de Wally Rajoy ens envaeixen

Els “nacionals” de Wally Rajoy ens envaeixen

Wally Rajoy visita les colònies

Wally Rajoy ha reaparegut a Catalunya, en un d'aquests banys de masses que el seu partit acostuma a donar-li, i ho ha fet després de la seva fugida del debat de l'estat de la nació en què va aportar poc o res, només va ser capaç de deixar anar retrets i finalment va desaparèixer. Rajoy no va voler escoltar les minories del Congrés dels Diputats, en això Zapatero va ser més valent. Wally Rajoy va fer com sempre fa quan hi ha temes incòmodes i no té arguments amb els que rebatre l'adversari, ni cap proposta per fer o no té ganes de fer absolutament res: va córrer a amagar-se.

“Projectes comuns” de Wally Rajoy

En aquesta aparició diu que vol proposar un “projecte comú que entengui i respecti els sentiments de tots”. Queda molt bonic, si, senyor, molt bonic, però si el seu “projecte comú” s'assembla a allò de la “llengua comú” em penso que ja se'l pot confitar. Després de trenta anys d'atacs contra Catalunya, les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra llengua, i després de tot el que el PP va fer i dir contra l'Estatut i contra els catalans no pot tenir la barra de venir a oferir “projectes comuns”. El partit que presideix Wally Rajoy no té res a oferir als catalans, abans haurien de posar-se de genolls i demanar disculpes per tots els insults, mentides i atacs, i ni així mereixerien el perdó perquè segurament no serien creïbles.

Wally Rajoy i la Consti

Rajoy diu que aposta per defensar la Constitució. Doncs que se la quedin ja que ara tant els agrada. El PP de Wally Rajoy vol fer de la Constitució la seva bandera i té la barra de dir que vol recuperar el consens constitucional sobre el model d'Estat. No és això el que diu el seu cap, el messies Aznar, no fa gaire que va dir que l'Estat havia de tancar el model autonòmic i recuperar les competències cedides. Que el líder del partit que recorre un Estatut que tres cambres legislatives (Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat) i els ciutadans de Catalunya en referèndum van aprovar no pot venir a dir que ara cal recuperar el consens constitucional després que el seu recurs hagi tocat temes com la immersió lingüística – tot i que és un tema que el PP ha recorregut diverses vegades perdent totes elles fins que ha trobat uns magistrats afins -, el consens el va trencar el Partit Popular quan va presentar el recurs.

La quisling de Catalunya

Sánchez Camacho segueix llepant el cul de l'amo espanyol, volia dir que segueix mostrant el seu col·laboracionisme. I el que és pitjor, menteix. Si després de la manifestació de dissabte dia 10 la senyora presidenta del PP a Catalunya va pretendre que aquella manifestació no representava el sentiment majoritari donant a entendre que ella si que el representa, ara diu que el president Montilla no és el president de tots els catalans, no, ho serà ella, oi?. La senyora Sánchez Camacho li caldria no intentar exagerar la seva representativitat, ella té la que té, i és evident que és una representativitat minoritària. El president Montilla, li agradi o no a ella, si que és el president de la Generalitat, i per tant de tots els catalans, inclosos aquells que no el varem votar perquè votem altres opcions. Diu la senyora Sánchez Camacho que Montilla només és el president dels nacionalistes. Fals, ho és dels catalans, siguin nacionalistes catalans, que per cert, és l'opció majoritària, o nacionalistes espanyols, com ella. La gran diferència entre tots dos nacionalismes és que mentre el nacionalisme català és democràtic, el nacionalisme espanyol no ho ha sigut mai, i la senyora Sánchez Camacho hauria de canviar aquest to de salvapàtries botiflera amb el discurs ben aprés, faci el favor de parlar natural.

Una curiositat: Els “nacionals” de Wally Rajoy i els seus botiflers autòctons van realitzar el seu acte de propaganda a Sitges, coincidint amb el 74è aniversari de l'Alçament franquista, entre els que es trobaven alguns dels fundadors del partit del qual ara és president Wally Rajoy. Suposo que si Wally Rajoy guanyés les eleccions generals encara veurem com ens organitzen una entrada per la Diagonal de tota la patuleia feixista i els seus botiflers.



Los "nacionales" de Wally Rajoy nos invaden Wally
Rajoy visita las colonias

Wally Rajoy ha reaparecido en Cataluña, en uno de estos baños de masas que su partido acostumbra a darle, y lo ha hecho después de su huida del debate del estado de la nación en la que aportó poco o nada , sólo fue capaz de soltar reproches y finalmente desapareció. Rajoy no quiso escuchar las minorías del Congreso de los Diputados, en eso Zapatero fue más valiente. Wally Rajoy hizo como siempre hace cuando hay temas incómodos y no tiene argumentos con los que rebatir al adversario, ni ninguna propuesta para hacer o no tiene ganas de hacer absolutamente nada: corrió a esconderse.
"Proyectos comunes" de Wally Rajoy
En esta aparición dice que quiere proponer un "proyecto común que entienda y respete los sentimientos de todos". Queda muy bonito, si, señor, muy bonito, pero si su "proyecto común" se parece a lo de la "lengua común" creo que ya se le puede confitar. Después de treinta años de ataques contra Catalunya, nuestras instituciones, nuestra cultura, nuestra lengua, y después de todo lo que el PP hizo y dijo contra el Estatut y contra los catalanes no puede tener la barra de venir a ofrecer "proyectos comunes". El partido que preside Wally Rajoy no tiene nada que ofrecer a los catalanes, antes deberían ponerse de rodillas y pedir disculpas por todos los insultos, mentiras y ataques, y ni así merecerían el perdón porque seguramente no serían creíbles.
Wally Rajoy y la Consti
Rajoy dice que apuesta por defender la Constitución. Pues que se la queden ya que ahora tanto les gusta. El PP de Wally Rajoy quiere hacer de la Constitución su bandera y tiene la desfachatez de decir que quiere recuperar el consenso constitucional sobre el modelo de Estado. No es eso lo que dice su jefe, el mesías Aznar, no hace mucho que dijo que el Estado tenía que cerrar el modelo autonómico y recuperar las competencias cedidas. Que el líder del partido que recorre un Estatuto que tres cámaras legislativas (Parlamento de Cataluña, Congreso de los Diputados y Senado) y los ciudadanos de Cataluña en referéndum aprobaron no puede venir a decir que ahora hay que recuperar el consenso constitucional después de que su recurso haya tocado temas como la inmersión lingüística - aunque es un tema que el PP ha recurrido varias veces perdiendo todas ellas hasta que ha encontrado unos magistrados afines -, el consenso lo rompió el PP cuando presentó el recurso.
La Quisling de Cataluña
Sánchez Camacho sigue lamiendo el culo del amo español, quería decir que sigue mostrando su colaboracionismo. Y lo que es peor, miente. Si después de la manifestación del sábado día 10 la señora presidenta del PP en Catalunya pretendió que esa manifestación no representaba el sentimiento mayoritario dando a entender que ella si que lo representa, ahora dice que el presidente Montilla no es el presidente de todos los catalanes , no, lo será ella, ¿verdad?. La señora Sánchez Camacho le habría no intentar exagerar su representatividad, ella tiene la que tiene, y es evidente que es una representatividad minoritaria. El presidente Montilla, le guste o no a ella, si que es el presidente de la Generalitat, y por tanto de todos los catalanes, incluidos aquellos que no lo votamos porque votamos otras opciones. Dice la señora Sánchez Camacho que Montilla sólo es el presidente de los nacionalistas. Falso, lo es de los catalanes, sean nacionalistas catalanes, que por cierto, es la opción mayoritaria, o nacionalistas españoles, como ella. La gran diferencia entre ambos nacionalismos es que mientras el nacionalismo catalán es democrático, el nacionalismo español no lo ha sido nunca, y la señora Sánchez Camacho debería cambiar este tono de salvapatrias botiflers con el discurso bien aprendido, haga el favor de hablar natural . Una curiosidad: Los "nacionales" de Wally Rajoy y sus botiflers autóctonos realizaron su acto de propaganda en Sitges, coincidiendo con el 74 aniversario del Levantamiento franquista, entre los que se encontraban algunos de los fundadores del partido del que ahora es presidente Wally Rajoy. Supongo que si Wally Rajoy ganara las elecciones generales aunque veremos cómo nos organizan una entrada por la Diagonal de toda la patulea fascista y sus botiflers.