Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cristianisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cristianisme. Mostrar tots els missatges

2 de gen. 2012

INTOLERÀNCIA RELIGIOSA

INTOLERÀNCIA RELIGIOSA


Des de fa temps la intolerància religiosa està creixent i està arribant a extrems preocupants. El terrorisme islàmic que tant ens preocupa pel gran nombre de morts que causa i la por que ens fa als occidentals no és a Occident on més víctimes està provocant, és en els països d'Àsia i Àfrica on el nombre de víctimes és més alt. Les principals víctimes del terrorisme islàmic són principalment fidels d’altres branques diferents de l'Islam, això ho podem veure a l'Afganistan i a l'Iraq, on grups relacionats amb AlQaida atempten no només contra els soldats de la coalició internacional sinó que principalment dirigeixen el seu atac cap a altres musulmans que segueixen altres corrents diferents o que potser són considerats poc pietosos, encara que sigui difícil entendre quina pietat hi ha en què un individu se suïcida amb explosius al mig d'un mercat o encara pitjor, en una mesquita cridant que “Déu és el més gran”. Sorprèn que les accions terroristes tinguin els seus moments més àlgids durant les festes religioses islàmiques.

A Nigèria un grup terrorista integrista de nom Boko Haram, que es traduiria per "l'educació occidental és pecat" s'ha dedicat a cometre sagnants atemptats. S'ha dedicat a cometre atemptats. Van atacar les instal•lacions de Nacions Unides a Abuja provocant 24 morts. Aquest grup islamista intenta imposar la llei islàmica en la seva forma més radical a cop de bomba, per a ells l'ensenyament laic, vestir d'una manera occidental o anar a votar és pecat, i la seva manera de combatre el pecat és l'assassinat de gent. Aquest grup terrorista ha causat 491 víctimes només durant l'any 2011

La primavera àrab era una esperança però mica a mica s'està convertint en quelcom de molt preocupant, ja que si bé és cert que s'han derrocat alguns dels principals tirans això pot haver servit per posar en el seu lloc a règims encara pitjors. L'ascens dels islamistes fanàtics després de la caiguda dels tirans pot suposar la implantació de la llei islàmica, les poques llibertats de la que podien gaudir, especialment els drets de les dones i dels grups religiosos no islàmics estan en perill. A Egipte la minoria copta ja ha començat a patir atemptats davant la inoperància de les autoritats. Quan fa uns mesos el sàtrapa iranià Mahmud Ahmadinejad va declarar que ells havien estat els primers quan van derrocar la tirania del Xa, cosa que era certa, i que donaven des de l'Iran suport a la primavera àrab, segurament suport moral, ignoro si han finançat les revoltes, això em semblaria molt greu, però és cert, en part, el que va dir, i això ens ha de servir d'advertència, van derrocar el tirànic règim del Xa de Pèrsia per instaurar una teocràcia totalitària, model que sembla que vulguin seguir en algun d'aquests països. I la veritat, tenir un grapat de teocràcies cridant a la Gihad a les portes de casa nostra no és per estar gaire tranquil. Aquesta primavera àrab pot acabar sent un retorn a l'Edat Mitjana.

El cristianisme i el judaisme tampoc estan exempts de fanàtics que desitgen imposar la seva creença. A diferència de l'Islam que aspira a imposar-se a totes les altres religions mitjançant la conversió forçada i qui no ho accepti serà esborrat del mapa, el cristianisme de moment vol fer tornar les ovelles esgarriades a la cleda, però amb això només aconsegueixen que algunes de les ovelles que encara resten dins de la cleda s'hagin tornat més fanàtiques, que altres que encara hi són busquin un forat al tancat per tocar el dos, i que aquelles ovelles que ja són fora no tinguin cap gana de tornar-hi. El judaisme també pateix l'epidèmia de l'integrisme, alguns grups extremistes volen aplicar la Llei fins a les últimes conseqüències i això ha acabat fent emprenyar a les principals autoritats polítiques israelianes que han dit que no pensen tolerar la intolerància dels ultraortodoxes ni les agressions contra dones i nenes per no vestir ni viure segons els preceptes que volen imposar els ultraortodoxes. Fins i tot les principals autoritats religioses jueves han advertit en contra de les doctrines esbiaixades dels ultraortodoxes.

Que pot explicar aquest creixement dels integrismes?. Alguns diuen que la culpa és la manca de valors de la societat actual. Però si els que ens han d'ensenyar valors són els que es fan explotar enmig d'una multitud, els que escupen a dones en un autobús o els que justifiquen que les dones són inferiors i han d'estar sotmeses als homes, ens podem començar a preocupar.

Com ens poden voler imposar uns valors gent no en té?. Perquè algú pot creure's que el que envia a un altre a immolar-se a la plaça d'un mercat o qui escup a una dona per asseure's a la part davantera d'un autobús, o qui intenta recuperar la perduda influència en les decisions dels governants d'un país - i de pas els privilegis medievals – té valors?. Les religions que en principi haurien de ser un element positiu van convertir-se en un mecanisme per mantenir sotmesa la gent i estalviar, sempre que fos possible, que el poder hagués d'usar la violència per esclafar qualsevol manifestació d'enuig contra el poderós de torn, i lluny de ser una eina de convivència les religions han estat l'origen de la gran nombre de guerres. Sembla increïble que en el segle XXI els conflictes religiosos i el fanatisme religiós estiguin en ascens.

Ja és curiós que l'element que tenen en comú aquests fonamentalismes sigui la seva intolerància vers les dones i l'intent de sotmetre-les fent-les desaparèixer de la vista sigui obligant-les a romandre a les cases o a amagar-se sota sinistres vestimentes i la intransigència cap aquells que no compleixen amb els preceptes religiosos segons la seva esbiaixada i dogmàtica variant.








INTOLERANCIA RELIGIOSA

Desde hace tiempo la intolerancia religiosa está creciendo y está llegando a extremos preocupantes. El terrorismo islámico que tanto nos preocupa por el gran número de muertes que causa y el miedo que nos produce a los occidentales no es en Occidente donde más víctimas está provocando, es en los países de Asia y África donde el número de víctimas es más alto. Las principales víctimas del terrorismo islámico son principalmente fieles de otras ramas diferentes del Islam, esto lo podemos ver en Afganistán y en Irak, donde grupos relacionados con AlQaida atentan no sólo contra los soldados de la coalición internacional sino que principalmente dirigen su ataque hacia otros musulmanes que siguen otras corrientes diferentes o que quizás son considerados poco piadosos, aunque sea difícil entender qué piedad hay en que un individuo se suicide con explosivos en medio de un mercado o aún peor, en una mezquita gritando que "Dios es el más grande". Sorprende que las acciones terroristas tengan sus momentos más álgidos durante las fiestas religiosas islámicas.

En Nigeria un grupo terrorista integrista de nombre Boko Haram, que se traduciría por "la educación occidental es pecado" se ha dedicado a cometer sangrientos atentados. Atacaron las instalaciones de Naciones Unidas en Abuja provocando 24 muertos. Este grupo islamista intenta imponer la ley islámica en su forma más radical a bombazos, para ellos la enseñanza laica, vestir de forma occidental o ir a votar es pecado, y su manera de combatir el pecado es el asesinato de gente. Este grupo terrorista ha causado 491 víctimas sólo durante el año 2011

La primavera árabe era una esperanza pero poco a poco se está convirtiendo en algo muy preocupante, ya que si bien es cierto que se han derribado algunos de los principales tiranos esto puede haber servido para poner en su lugar a regímenes aún peores. El ascenso de los islamistas fanáticos tras la caída de los tiranos puede suponer la implantación de la ley islámica, las pocas libertades de la que podían disfrutar, especialmente los derechos de las mujeres y los grupos religiosos no islámicos están en peligro. En Egipto la minoría copta ya ha empezado a sufrir atentados ante la inoperancia de las autoridades. Cuando hace unos meses el sátrapa iraní Mahmud Ahmadineyad declaró que ellos habían sido los primeros cuando derribaron la tiranía del Sha, lo que era cierto, y que daban desde Irán apoyo a la primavera árabe, seguramente apoyo moral, ignoro si han financiado las revueltas, eso me parecería muy grave, pero es cierto, en parte, lo que dijo, y esto nos debe servir de advertencia, derribaron el tiránico régimen del Sha de Persia para instaurar una teocracia totalitaria, modelo que parece que quieran seguir en alguno de estos países. Y la verdad, tener un puñado de teocracias llamando a la Yihad en las puertas de nuestra casa no es para estar muy tranquilo. Esta primavera árabe puede acabar siendo un retorno a la Edad Media.

El cristianismo y el judaísmo tampoco están exentos de fanáticos que desean imponer su creencia. A diferencia del Islam que aspira a imponerse a todas las demás religiones mediante la conversión forzada y el que no lo acepte será borrado del mapa, el cristianismo por el momento quiere hacer volver las ovejas descarriadas al redil, pero con ello sólo consiguen que algunas de las ovejas que aún quedan dentro del redil se hayan vuelto más fanáticas, que otras que aún están busquen un hueco en el cercado para largarse, y que aquellas ovejas que ya están fuera no tengan ganas de volver. El judaísmo también sufre la epidemia del integrismo, algunos grupos extremistas quieren aplicar la Ley hasta las últimas consecuencias lo que ha acabado molestando a las principales autoridades políticas israelíes que han dicho que no piensan tolerar la intolerancia de los ultraortodoxos ni las agresiones contra mujeres y niñas por no vestir ni vivir según los preceptos que quieren imponer los ultraortodoxos. Incluso las principales autoridades religiosas judías han advertido en contra de las doctrinas sesgadas de los ultraortodoxas.

¿Que puede explicar este crecimiento de los integrismos?. Algunos dicen que la culpa es la falta de valores de la sociedad actual. Pero si los que nos deben enseñar valores son los que se hacen explotar en medio de una multitud, los que escupen a mujeres en un autobús o los que justifican que las mujeres son inferiores y deben estar sometidas a los hombres, podemos empezar a preocuparnos.

¿Cómo nos pueden querer imponer unos valores gente que no tiene?. ¿Porque alguien puede creerse que el que envía a otro a inmolarse en la plaza de un mercado o quien escupe a una mujer para sentarse en la parte delantera de un autobús, o quien intenta recuperar la perdida influencia en las decisiones de losgobernantes de un país - y de paso los privilegios medievales - tiene valores?. Las religiones que en principio deberían ser un elemento positivo se convirtieron en un mecanismo para mantener sometida a la gente y ahorrar, siempre que fuera posible, que el poder tuviera que usar la violencia para aplastar cualquier manifestación de enojo contra el poderoso de turno, y lejos de ser una herramienta de convivencia las religiones han sido el origen de la gran número de guerras. Parece increíble que en el siglo XXI los conflictos religiosos y el fanatismo religioso estén en ascenso.

Ya es curioso que el elemento que tienen en común estos fundamentalismos sea su intolerancia verdaderos las mujeres y el intento de someterlas haciéndolas desaparecer de la vista sea obligándolas a permanecer en las casas o a esconderse bajo siniestras vestimentas y la intransigencia ninguna aquellos que no cumplen con los preceptos religiosos según su sesgada y dogmática variante.

29 de des. 2011

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU


Si no fos certa l'escena semblaria part d'una comèdia esbojarrada però de vegades la realitat aconsegueix ser més delirant que la ficció. Ni al guionista més boig després d'una nit d'alcohol se li hauria ocorregut aquesta escena. Comencem dient que els protagonistes són clergues, uns pertanyen a l'Església Ortodoxa Grega i els altres a l'Església Apostòlica Armènia. I el lloc és la Basílica de la Nativitat, a Betlem. Aquest temple és un dels més antics i s'alça en el mateix lloc on va néixer Jesús. El lloc és administrat per l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Grega i és considerat un lloc sagrat tant pels cristians com pels musulmans. El temple original construït en el segle IV per ordre de l'Emperador Constantí va ser destruït el segle VI durant una revolta dels samaritans. Cada grup religiós s'ocupa d'administrar una part del temple i cada any quan fan la neteja es produeixen incidents quan algun dels capellans d'un grup entra en el terreny administrat per l'altre grup. Sembla que aquests homes de Déu no practiquen gaire allò d'estimar als altres o posar l'altra galta, aquests homes de Déu ho solucionen llançant-se les escombres pel cap els uns als altres. La policia palestina va haver d'intervenir per aturar la batalla campal encara que no van realitzar cap arrest ja que els que es barallaven eren clergues.





Vídeo: Pelea entre curas en Belén





A GOLPES DE ESCOBA EN EL NOMBRE DE DIOS

Si no fuera cierta la escena parecería parte de una comediaalocada pero a veces la realidad consigue ser más delirante que la ficción. Ni el guionista más loco después de una noche de alcohol se le habría ocurrido esta escena. Empezamos diciendo que los protagonistas son clérigos, unos pertenecen a la IglesiaOrtodoxa Griega y los demás en la Iglesia Apostólica Armenia. Yel lugar es la Basílica de la Natividad, en Belén. Este templo es uno de los más antiguos y se alza en el mismolugar donde nació Jesús. El lugar es administrado por la IglesiaCatólica y la Iglesia Ortodoxa Griega y es considerado un lugar sagrado tanto por cristianos como por musulmanes. El templooriginal construido en el siglo IV por orden del EmperadorConstantino fue destruido en el siglo VI durante una revuelta de los samaritanos. Cada grupo religioso ocupa de administrar una parte del temploy cada año cuando hacen la limpieza se producen incidentescuando alguno de los sacerdotes de un grupo entra en el terrenoadministrado por el otro grupo. Parece que estos hombres de Dios no practican mucho lo de amar a los demás o poner la otra mejilla, estos hombres de Dios lo solucionan lanzándose lasescobas por la cabeza unos a otros. La policía palestina tuvo que intervenir para detener la batalla campal aunque no realizaron ningún arresto ya que los que sepeleaban eran clérigos.

5 d’abr. 2011

Fanatismes enfrontats

Fanatismes enfrontats

És inacceptable que encara en el segle XXI hi hagi guerres que es facin en nom de Déu o que es mati en nom de Déu,, i que a vegades predicadors enfrontin la gent en nom del mateix Déu, només perquè uns defensen uns dogmes escrits en èpoques pretèrites o perquè es prega de manera diferent. Aquest Déu pel qual molt molts han mort o han matat en el seu nom, un Déu que ningú ha vist mai, i al voltant del qual alguns han aconseguit viure molt bé. La irresponsabilitat d'un parell de fanàtics predicadors d'una insignificant església de Florida que van decidir cremar un Alcorà donant-li tota la publicitat possible a l'acte. La resposta del fanatisme islàmic no s'ha fet esperar i ja hi ha quasi una trentena de persones mortes a l'Afganistan després de les protestes l'acció del predicador de Florida Terry Jones. Els fanatismes es retroalimenten mútuament. El predicador Jones després de cremar l'Alcorà i veure com a l'Afganistan les protestes acabaven amb una trentena de persones s'ha volgut justificar dient que això li dóna la raó, que ell ha demostrat que l'Islam és una religió fanàtica i violenta. Doncs si, igual de fanàtic i violent és el predicador Jones, i igual d'irresponsable. No cal cremar un Alcorà per demostrar que els islamistes radicals són violents, tampoc cal cremar una Bíblia per comprovar si hi ha cristians violents. Només cal veure l'incident que va produir-se durant la representació de Gang Bang quan dos individus ultracatòlics van pujar a l'escenari, o quan va estrenar-se als cinemes la polèmica Je vous salue, Marie, Jean-Luc Godard, amb gent pregant de genolls a la porta del cinema. En el nom de Déu uns bojos islamistes van estavellar avions contra les Twin Towers de Nova York i el Pentàgon, en el nom de Déu uns islamistes van atemptar a Londres, en el nom de Déu uns islamistes van atemptar contra les rodalies de Madrid. Milers de persones han estat assassinades en nom de Déu per uns fanàtics o uns altres. Les religions que haurien de servir per donar a la gent esperança, i contribuir a unir a la Humanitat el que de moment aconsegueixen és que hi hagi matances horribles. No hem avançat tant com ens pensàvem, abans les guerres de religió s'ordenaven mitjançant edictes des de Roma o des dels minarets de Damasc, ara ho fan per Internet, però l'efecte final és el mateix: una colla de fanàtics religiosos d'una banda i de l'altra que estan disposats a morir i a matar en el nom del seu Dèu, el problema és que aquest Dèu al qual tots invoquen és el mateix, encara que li preguin de manera diferent, resumint, hi ha bojos fanàtics disposats a morir i a matar només per veure si el que s'imposa és pregar de genolls dibuixant-se al front una creu o postrats damunt d'una estora mirant en direcció a La Meca. I cap d'ells ha vist a Dèu en tota la seva vida però estan disposats a matar i a morir en el seu nom.

Fanatismos enfrentados

Es inaceptable que todavía en el siglo XXI haya guerras que se hagan en nombre de Dios o que se mate en nombre de Dios, y que a veces predicadores enfrenten la gente en nombre del mismo Dios, sólo porque unos defienden unos dogmas escritos en épocas pretéritas o porque se reza de manera diferente. Este Dios por el que muy muchos han muerto o han matado en su nombre, un Dios que nadie ha visto nunca, y alrededor del cual algunos han conseguido vivir muy bien. La irresponsabilidad de un par de fanáticos predicadores de una insignificante iglesia de Florida que decidieron quemar un Corán dándole toda la publicidad posible al acto. La respuesta del fanatismo islámico no se ha hecho esperar y ya hay casi una treintena de personas muertas en Afganistán tras las protestas la acción del predicador de Florida Terry Jones. Los fanatismos se retroalimentan mutuamente. El predicador Jones después de quemar el Corán y ver como en Afganistán las protestas acababan con una treintena de personas se ha querido justificar diciendo que esto le da la razón, que él ha demostrado que el Islam es una religión fanática y violenta. Pues si, igual de fanático y violento es el predicador Jones, e igual de irresponsable. No es necesario quemar un Corán para demostrar que los islamistas radicales son violentos, tampoco hay que quemar una Biblia para comprobar si hay cristianos violentos. Sólo hay que ver el incidente que se produjo durante la representación de Gang Bang cuando dos individuos ultracatólicos subieron al escenario, o cuando se estrenó en los cines la polémica Je vous salue, Marie, Jean-Luc Godard, con gente rezando de rodillas en la puerta del cine. En el nombre de Dios unos locos islamistas estrellaron aviones contra las Twin Towers de Nueva York y el Pentágono, en el nombre de Dios unos islamistas atentaron en Londres, en el nombre de Dios unos islamistas atentaron contra las cercanías de Madrid. Miles de personas han sido asesinadas en nombre de Dios por unos fanáticos u otros. Las religiones que deberían servir para dar a la gente esperanza, y contribuir a unir a la Humanidad lo que de momento consiguen es que haya matanzas horribles. No hemos avanzado tanto como creíamos, antes las guerras de religión se ordenaban mediante edictos desde Roma o desde los minaretes de Damasco, ahora lo hacen por Internet, pero el efecto final es el mismo: un grupo de fanáticos religiosos de un lado y por otro que están dispuestos a morir ya matar en el nombre de su Dios, el problema es que este Dios al que todos invocan es el mismo, aunque le tomen de manera diferente, resumiendo, hay locos fanáticos dispuestos a morir ya matar sólo para ver si lo que se impone es orar de rodillas dibujante al frente una cruz o postrados sobre una alfombra mirando en dirección a La Meca. Y ninguno de ellos ha visto a Dios en toda su vida pero están dispuestos a matar ya morir en su nombre.

1 de gen. 2011

Atemptats islamistes contra les minories cristianes d'Iraq i Egipte

Atemptats islamistes contra les minories cristianes d'Iraq i Egipte

Els grups islamistes pròxims a AlQaida es dediquen a atemptar contra altres grups religiosos, concentrant-se especialment en minories com la cristiana a l'Iraq i l'Egipte. En un atemptat comés per terroristes islàmics a Egipte contra una església de la minoria copta han acabat amb la vida de 21 persones i ha ferit a 79 persones. Algunes de les persones ferides han declarat que si la missa hagués acabat un parell de minuts abans ara s'haurien de comptabilitzar molts més morts. També hi ha queixes que les autoritats haguessin permés aparcar el cotxe bomba davant de l'esglesia malgrat la prohibició de fer-ho des que fa dos mesos un grup terrorista iraquià afí a AlQaida va amenaçar de cometre atemptats contra aquesta església. Els coptes són una minoria que suposa aproximadament el 10% de la població egípcia i des de fa un temps se senten no només menyspreats per les institucions egípcies, també senten l'hostilitat de la resta de la població cap a ells encoratjada pels islamistes radicals. Mentrestant a l'Iraq una onada d'atemptats contra cristians obra d'AlQaida ha deixat un balanç de 2 persones mortes i 16 ferides com a conseqüència de l'explosió de 14 bombes a prop de cases de cristians. Tot i que en aquest cas no hi ha hagut una reivindicació oficial d'aquesta organització terrorista islàmica mesos enrere van declarar que els cristians eren un “blanc legítim”. El 31 d'octubre un comando terrorista es va fer fort en ua església a la que va entrar quan se celebrava la missa. Les conseqüències dels combats entre els terroristes i les forces de seguretat van ser la mort de 44 fidels, dos sacerdots, set membres de les forces de seguretat i tots els membres del comando terrorista.

Atentados islamistas contra las minorías cristianas de Irak y Egipto

Los grupos islamistas cercanos a AlQaida se dedican a atentar contra otros grupos religiosos, concentrándose especialmente en minorías como la cristiana en Irak y Egipto. En un atentado cometido por terroristas islámicos en Egipto contra una iglesia de la minoría copta han acabado con la vida de 21 personas y ha herido a 79 personas. Algunas de las personas heridas han declarado que si la misa hubiera terminado un par de minutos antes ahora deberían contabilizarse muchos más muertos. También hay quejas de que las autoridades hubieran permitido aparcar el coche bomba frente a la iglesia a pesar de la prohibición de hacerlo desde que hace dos meses un grupo terrorista iraquí afín a AlQaida amenazó con cometer atentados contra esta iglesia. Los coptos son una minoría que supone aproximadamente el 10% de la población egipcia y desde hace un tiempo se sienten no sólo despreciados por las instituciones egipcias, también sienten la hostilidad del resto de la población hacia ellos alentada por los islamistas radicales. Mientras tanto en Irak una ola de atentados contra cristianos obra de AlQaida ha dejado un balance de 2 personas muertas y 16 heridas como consecuencia de la explosión de 14 bombas cerca de casas de cristianos. Aunque en este caso no ha habido una reivindicación oficial de esta organización terrorista islámica meses atrás declararon que los cristianos eran un "blanco legítimo". El 31 de octubre un comando terrorista se hizo fuerte en uno iglesia en la que entró cuando se celebraba la misa. Las consecuencias de los combates entre los terroristas y las fuerzas de seguridad fueron la muerte de 44 fieles, dos sacerdotes, siete miembros de las fuerzas de seguridad y todos los miembros del comando terrorista.

Islamist attacks against Christian minorities in Iraq and Egypt
The Islamist groups are engaged in near AlQaida attack other religious groups, concentrating particularly on how the Christian minority in Iraq and Egypt. In an attack by Islamic terrorists against a church in Egypt's minority Coptic have killed 21 people and injured 79 people. Some of the injured persons have stated that if the Mass had ended a couple of minutes now before many more deaths should be counted. There are also complaints that authorities had allowed the car bomb parked in front of the church despite the prohibition to do so since two months ago an Iraqi terrorist group similar to AlQaida threatened to commit attacks against the church. The Copts are a minority representing approximately 10% of the Egyptian population and for a time not only feel spurned by the Egyptian institutions, also feel the hostility of other people towards them encouraged by radical Islamists. Meanwhile in Iraq, a wave of attacks against Christians AlQaida work has left a balance of two people killed and 16 wounded as a result of the explosion of 14 bombs near houses of Christians. Although in this case there has been no official claim an Islamic terrorist organization that claimed months ago that Christians were a "legitimate target". On 31 October a terrorist commando was the strongest one in church that came when he celebrated mass. The consequences of fighting between terrorists and security forces were killed 44 worshipers, two priests, seven members of the security forces and all members of the terrorist commando.

22 de nov. 2008

La caiguda de l'Imperi / La caída del Imperio

La caiguda de l'Imperi
Estats Units s'ha adonat que el seu poder imperial ja no és el que era. Mentre hi havia un enemic clar, l'URSS, els objectius dels Estats Units eren clars però l'URSS va desaparèixer i Estats Units va trobar-se amb un enemic difús, el terrorisme d'AlQaeda. Van oblidar allò de "l'enemic del meu enemic es el meu amic" o "fer servir com amics a enemics útils" quan van treure del mig a Saddam. Allà on no hi havia terrorisme tret del que practicava el propi Saddam ara hi ha un enemic sense cara: el terrorisme d'AlQaeda. Ara no saben quina cara té l'enemic ni on s'amaga, ni quina forma té. Estats Units ha fet a Iraq allò que l'URSS va fer a l'Afganistan: carregar-se totes les estructures d'Estat. I ara, com he dit, s'enfronten a un enemic difús. Després de la caiguda de l'Imperi Romà va venir una llarga Edat Mitjana on els fonamentalismes religiosos dominaven la societat, curiosament els fonamentalismes religiosos tornen a fer-se forts tant en el Món cristià com en l'islàmic. Alguns dirigents islàmics fan crides a combatre als croats. En el Món cristià es fan crides en contra del laïcisme, l'Església en aquests últims anys ha col·locat més sants que en qualsevol altre època. Curiosament la majoria d'aquests sants provenen d'Espanya, un país on l'Església ha anat veient com els fidels fugien al mateix temps que les posicions ideològiques d'aquesta institució es tornaven més inquisitorials. Curiosament també molts d'aquests sants nous van "fer els seus mèrits" en una època en què es parlava molt de fer croades. D'una banda i de l'altre es fa servir a Déu per justificar qualsevol barbaritat. Es fan condemnes des dels púlpits i des dels minarets contra escriptors crítics amb la religió. Anem cap a una Edat Mitja tecnològica després de la caiguda de l'Imperi. Els mateixos analistes reconeixen que Estats Units ha perdut la seva influència en el Món. Sorgeixen altres imperis que li discuteixen el seu poder però en algunes zones del Món qui domina són petits senyors feudals que controlen petites parcel·les de territoris part de països on el govern oficial amb prou feines governa la capital de l'Estat.
La caída del Imperio
Estados Unidos se ha percatado que su poder imperial ya no es el que era. Mientras había un enemigo claro, la URSS, los objetivos de los Estados Unidos eran claros pero la URSS desapareció y Estados Unidos encontróse con un enemigo difuso, el terrorismo de AlQaeda. Olvidaron aquello de "el enemigo del mío enemigo se mi amigo" o "hacer servir como amigos a enemigos útiles" cuando sacaron del medio a Sadam. Allá donde no había terrorismo excepto el que practicaba el propio Sadam ahora hay un enemigo sin cara: el terrorismo de AlQaeda. Ahora no saben qué cara tiene el enemigo ni donde se esconde, ni cuál forma tiene. Estados Unidos ha hecho a Iraq lo que la URSS hizo en el Afganistán: cargarse todas las estructuras de Estado. Y ahora, como he dicho, se enfrentan a un enemigo difuso. Tras la caída del Imperio Romano vino una larga Edad Media donde los fundamentalismos religiosos dominaban la sociedad, curiosamente los fundamentalismos religiosos vuelven a hacerse fuertes tanto en el Mundo cristiano como en el islámico. Algunos dirigentes islámicos hacen llamadas a combatir a los croatas. En el Mundo cristiano se hacen llamadas en contra del laicismo, la Iglesia en estos últimos años ha colocado más santos que en cualquiera otro época. Curiosamente la mayoría de estos santos provienen de España, un país donde la Iglesia ha ido viendo como los fieles huían al mismo tiempo que las posiciones ideológicas de esta institución se volvían más inquisitoriales. Curiosamente también muchos de estos santos nuevos van "hacer sus méritos" en una época en que se parlavà mucho de hacer cruzadas. Por una parte y del otro se utiliza a Dios por justificar cualquier barbaridad. Se hacen condenas desde los púlpitos y desde los minaretes contra escritores críticos con la religión. Vamos hacia una Edad Media tecnológica tras la caída del Imperio. Los mismos analistas reconocen que Estados Unidos ha perdido su influencia en el Mundo. Surgen otros imperios que le discuten su poder pero en algunas zonas del Mundo quien domina son pequeños señores feudales que controlan pequeñas parcelas de territorios parte de países donde el gobierno oficial con bastantes empleos gobierna la capital del Estado.