Un parc temàtic catòlic

Us imagineu un parc temàtic dedicat a la religió catòlica (o una altra)?. Imagineu per un moment una mena de Disneyland o de Port Aventura dedicat al catolicisme. Doncs bé, sembla que no caldrà que imagineu res perquè podria ser que aviat es construís un parc temàtic dedicat al catolicisme al municipi de Ses Salines, a Mallorca. El Consell de Mallorca presidit per Maria Salom (PP) té a les seves mans la decisió d’aprovar aquest projecte de l’empresa argentina Sigma. L’Ajuntament de Ses Salines governat per una coalició de PP i Convergència per les Illes ha donat el beneplàcit per a la construcció del parc temàtic Terra Santa. Suposaria una inversió de 20 milions d’euros i pretén “donar a conèixer els secrets del món cristià, jueu, romà i àrab, així com aprendre sobre l’origen de l’espiritualitat”, segons els portaveus de Sigma. El parc Terra Santa ocuparia 152.000 metres quadrats. El PP va ser l’impulsor d’un altre parc temàtic que també es diu Terra, en aquesta cas Mítica, situat al País Valencià, un dels grans projectes envoltats de polèmica del PP, ara pretenen obrir un parc Terra Santa, a Mallorca, també de la ma del PP. Esperem que no acabi com el rosari de l’aurora.

Un parque temático católico

¿Os imagináis un parque temático dedicado a la religión católica (u otra)?. Imaginad por un momento una especie de Disneyland o de Port Aventura dedicado al catolicismo. Pues bien, parece que no será necesario que imagináis nada porque podría ser que pronto se construyera un parque temático dedicado al catolicismo en el municipio de Ses Salines, en Mallorca. El Consell de Mallorca presidido por Maria Salom (PP) tiene en sus manos la decisión de aprobar este proyecto de la empresa argentina Sigma. El Ayuntamiento de Ses Salines gobernado por una coalición de PP y Convergencia por las Islas ha dado el beneplácito para la construcción del parque temático Tierra Santa. Supondría una inversión de 20 millones de euros y pretende "dar a conocer los secretos del mundo cristiano, judío, romano y árabe, así como aprender sobre el origen de la espiritualidad", según los portavoces de Sigma. El parque Tierra Santa ocuparía 152.000 metros cuadrados. El PP fue el impulsor de otro parque temático que también se llama Tierra, en esta caso Mítica, situado en el País Valenciano, uno de los grandes proyectos rodeados de polémica del PP, ahora pretenden abrir un parque Tierra Santa, en Mallorca, también de la mano del PP. Esperemos que no acabe como el rosario de la aurora.

El bisbe i la pregonera

El bisbe i la pregonera

Valladolid ha escollit a la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría com pregonera de la Setmana Santa val•lisoletana. El bisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez ha posat en dubte la idoneïtat de l'elecció de Sáenz de Santamaría com pregonera. No dubta de les seves posicions polítiques però si que creu que la situació matrimonial de la vicepresidenta no li fa el pes al senyor bisbe de Valladolid. El “pecat” de Sáenz de Santamaría a parer del senyor bisbe és no estar casada com Déu (i el senyor bisbe) mana, està casada pel civil però no per l'Església. És curiós que el bisbe Blázquez no tingui problema amb la ideologia de la vicepresidenta, és una bona espanyola de dretes com Déu mana, però ha comés un “pecat terrible”: s'ha casat pel civil i no per l'Església. Penitentiagite, Soraya, penitentiagite.

El mateix alcalde de Valladolid, l'inefable, polèmic, un pèl fatxa i molt groller quan parla de dones polítiques d'altres partits, ha volgut relativitzar les paraules del bisbe dient que l'elecció del pregoner ho fa una Junta que presenta una llista de candidats, i que altres vegades hi ha hagut pregoners d'esquerres o de dretes sense problemes perquè el pregó de Setmana Santa és un acte civil, no pas una homilia.

Soraya Sáenz de Santamaría seria la quarta dona que llegeix el pregó de la Setmana Santa val•lisoletana des que en 1948 ho fes la primera dona. L'elecció del pregoner per les confraries es fa des de fa 225 anys. L'Església espanyola és molt conservadora, segurament si l'elegit fos un home no haurien dit res encara que fos solter o casat pel civil, però per a la mentalitat dels bisbes espanyols, una mentalitat medieval, la dona continua sent l'origen del pecat, dolenta per naturalesa. L'Església ja ha hagut de tractar amb vicepresidentes dones, però eren socialistes, i els socialistes a parer dels bisbes espanyols, són ateus per defecte, excepte Bono, és clar, però Soraya Sáenz de Santamaría és de dretes, del PP, però és una pecadora, no està casada com Déu mana, i això a parer del bisbe Blázquez fa que no sigui apropiada per exercir de pregonera de Setmana Santa. Els representants de l'Església Catòlica a Espanya continuen en el seu retorn cap a l'Edat Mitjana. És absurd que en el segle XXI un bisbe pugui posar objeccions a l'elecció d'un pregoner per un tema tan banal com que no s'hagi casat per l'Església.

El obispo y la pregonera

Valladolid ha elegido a la vicepresidenta del gobierno español Soraya Sáenz de Santamaría como pregonera de la Semana Santa vallisoletana. El obispo de Valladolid, Ricardo Blázquez ha puesto en duda la idoneidad de la elección de Sáenz de Santamaría como pregonera. No duda de sus posiciones políticas pero sí que cree que la situación matrimonial de la vicepresidenta no le agrada al señor obispo de Valladolid. El "pecado" de Sáenz de Santamaría a juicio del señor obispo es no estar casada como Dios (y el señor obispo) manda, está casada por lo civil pero no por la Iglesia. Es curioso que el obispo Blázquez no tenga problema con la ideología de la vicepresidenta, es una buena española de derechas como Dios manda, pero ha cometido un "pecado terrible": se ha casado por lo civil y no por la Iglesia. Penitentiagite, Soraya, penitentiagite.

El propio alcalde de Valladolid, el inefable, polémico, algo facha y muy grosero cuando habla de mujeres políticas de otros partidos, ha querido relativizar las palabras del obispo diciendo que la elección del pregonero lo hace una Junta que presenta una lista de candidatos, y que otras veces ha habido pregoneros de izquierdas o de derechas sin problemas para el pregón de Semana Santa es un acto civil, no una homilía.

Soraya Sáenz de Santamaría sería la cuarta mujer que lee el pregón de la Semana Santa vallisoletana desde que en 1948 lo hiciera la primera mujer. La elección del pregonero para las cofradías se hace desde hace 225 años. La Iglesia española es muy conservadora, seguramente si el elegido fuera un hombre no habrían dicho nada aunque fuera soltero o casado por lo civil, pero para la mentalidad de los obispos españoles, una mentalidad medieval, la mujer sigue siendo el origen del pecado, mala por naturaleza. La Iglesia ha tenido que tratar con vicepresidentas mujeres, pero eran socialistas, y los socialistas a juicio de los obispos españoles, son ateos por defecto, salvo Bono, claro, pero Soraya Sáenz de Santamaría es de derechas, del PP, pero es una pecadora, no está casada como Dios manda, y eso a juicio del obispo Blázquez hace que no sea apropiada para ejercer de pregonera de Semana Santa. Los representantes de la Iglesia Católica en España continúan en su retorno hacia la Edad Media. Es absurdo que en el siglo XXI un obispo pueda poner objeciones a la elección de un pregonero por un tema tan banal como que no se haya casado por la Iglesia.

INTOLERÀNCIA RELIGIOSA

INTOLERÀNCIA RELIGIOSA

Des de fa temps la intolerància religiosa està creixent i està arribant a extrems preocupants. El terrorisme islàmic que tant ens preocupa pel gran nombre de morts que causa i la por que ens fa als occidentals no és a Occident on més víctimes està provocant, és en els països d'Àsia i Àfrica on el nombre de víctimes és més alt. Les principals víctimes del terrorisme islàmic són principalment fidels d’altres branques diferents de l'Islam, això ho podem veure a l'Afganistan i a l'Iraq, on grups relacionats amb AlQaida atempten no només contra els soldats de la coalició internacional sinó que principalment dirigeixen el seu atac cap a altres musulmans que segueixen altres corrents diferents o que potser són considerats poc pietosos, encara que sigui difícil entendre quina pietat hi ha en què un individu se suïcida amb explosius al mig d'un mercat o encara pitjor, en una mesquita cridant que “Déu és el més gran”. Sorprèn que les accions terroristes tinguin els seus moments més àlgids durant les festes religioses islàmiques.

A Nigèria un grup terrorista integrista de nom Boko Haram, que es traduiria per "l'educació occidental és pecat" s'ha dedicat a cometre sagnants atemptats. S'ha dedicat a cometre atemptats. Van atacar les instal•lacions de Nacions Unides a Abuja provocant 24 morts. Aquest grup islamista intenta imposar la llei islàmica en la seva forma més radical a cop de bomba, per a ells l'ensenyament laic, vestir d'una manera occidental o anar a votar és pecat, i la seva manera de combatre el pecat és l'assassinat de gent. Aquest grup terrorista ha causat 491 víctimes només durant l'any 2011

La primavera àrab era una esperança però mica a mica s'està convertint en quelcom de molt preocupant, ja que si bé és cert que s'han derrocat alguns dels principals tirans això pot haver servit per posar en el seu lloc a règims encara pitjors. L'ascens dels islamistes fanàtics després de la caiguda dels tirans pot suposar la implantació de la llei islàmica, les poques llibertats de la que podien gaudir, especialment els drets de les dones i dels grups religiosos no islàmics estan en perill. A Egipte la minoria copta ja ha començat a patir atemptats davant la inoperància de les autoritats. Quan fa uns mesos el sàtrapa iranià Mahmud Ahmadinejad va declarar que ells havien estat els primers quan van derrocar la tirania del Xa, cosa que era certa, i que donaven des de l'Iran suport a la primavera àrab, segurament suport moral, ignoro si han finançat les revoltes, això em semblaria molt greu, però és cert, en part, el que va dir, i això ens ha de servir d'advertència, van derrocar el tirànic règim del Xa de Pèrsia per instaurar una teocràcia totalitària, model que sembla que vulguin seguir en algun d'aquests països. I la veritat, tenir un grapat de teocràcies cridant a la Gihad a les portes de casa nostra no és per estar gaire tranquil. Aquesta primavera àrab pot acabar sent un retorn a l'Edat Mitjana.

El cristianisme i el judaisme tampoc estan exempts de fanàtics que desitgen imposar la seva creença. A diferència de l'Islam que aspira a imposar-se a totes les altres religions mitjançant la conversió forçada i qui no ho accepti serà esborrat del mapa, el cristianisme de moment vol fer tornar les ovelles esgarriades a la cleda, però amb això només aconsegueixen que algunes de les ovelles que encara resten dins de la cleda s'hagin tornat més fanàtiques, que altres que encara hi són busquin un forat al tancat per tocar el dos, i que aquelles ovelles que ja són fora no tinguin cap gana de tornar-hi. El judaisme també pateix l'epidèmia de l'integrisme, alguns grups extremistes volen aplicar la Llei fins a les últimes conseqüències i això ha acabat fent emprenyar a les principals autoritats polítiques israelianes que han dit que no pensen tolerar la intolerància dels ultraortodoxes ni les agressions contra dones i nenes per no vestir ni viure segons els preceptes que volen imposar els ultraortodoxes. Fins i tot les principals autoritats religioses jueves han advertit en contra de les doctrines esbiaixades dels ultraortodoxes.

Que pot explicar aquest creixement dels integrismes?. Alguns diuen que la culpa és la manca de valors de la societat actual. Però si els que ens han d'ensenyar valors són els que es fan explotar enmig d'una multitud, els que escupen a dones en un autobús o els que justifiquen que les dones són inferiors i han d'estar sotmeses als homes, ens podem començar a preocupar.

Com ens poden voler imposar uns valors gent no en té?. Perquè algú pot creure's que el que envia a un altre a immolar-se a la plaça d'un mercat o qui escup a una dona per asseure's a la part davantera d'un autobús, o qui intenta recuperar la perduda influència en les decisions dels governants d'un país - i de pas els privilegis medievals – té valors?. Les religions que en principi haurien de ser un element positiu van convertir-se en un mecanisme per mantenir sotmesa la gent i estalviar, sempre que fos possible, que el poder hagués d'usar la violència per esclafar qualsevol manifestació d'enuig contra el poderós de torn, i lluny de ser una eina de convivència les religions han estat l'origen de la gran nombre de guerres. Sembla increïble que en el segle XXI els conflictes religiosos i el fanatisme religiós estiguin en ascens.

Ja és curiós que l'element que tenen en comú aquests fonamentalismes sigui la seva intolerància vers les dones i l'intent de sotmetre-les fent-les desaparèixer de la vista sigui obligant-les a romandre a les cases o a amagar-se sota sinistres vestimentes i la intransigència cap aquells que no compleixen amb els preceptes religiosos segons la seva esbiaixada i dogmàtica variant.

INTOLERANCIA RELIGIOSA

Desde hace tiempo la intolerancia religiosa está creciendo y está llegando a extremos preocupantes. El terrorismo islámico que tanto nos preocupa por el gran número de muertes que causa y el miedo que nos produce a los occidentales no es en Occidente donde más víctimas está provocando, es en los países de Asia y África donde el número de víctimas es más alto. Las principales víctimas del terrorismo islámico son principalmente fieles de otras ramas diferentes del Islam, esto lo podemos ver en Afganistán y en Irak, donde grupos relacionados con AlQaida atentan no sólo contra los soldados de la coalición internacional sino que principalmente dirigen su ataque hacia otros musulmanes que siguen otras corrientes diferentes o que quizás son considerados poco piadosos, aunque sea difícil entender qué piedad hay en que un individuo se suicide con explosivos en medio de un mercado o aún peor, en una mezquita gritando que "Dios es el más grande". Sorprende que las acciones terroristas tengan sus momentos más álgidos durante las fiestas religiosas islámicas.

En Nigeria un grupo terrorista integrista de nombre Boko Haram, que se traduciría por "la educación occidental es pecado" se ha dedicado a cometer sangrientos atentados. Atacaron las instalaciones de Naciones Unidas en Abuja provocando 24 muertos. Este grupo islamista intenta imponer la ley islámica en su forma más radical a bombazos, para ellos la enseñanza laica, vestir de forma occidental o ir a votar es pecado, y su manera de combatir el pecado es el asesinato de gente. Este grupo terrorista ha causado 491 víctimas sólo durante el año 2011

La primavera árabe era una esperanza pero poco a poco se está convirtiendo en algo muy preocupante, ya que si bien es cierto que se han derribado algunos de los principales tiranos esto puede haber servido para poner en su lugar a regímenes aún peores. El ascenso de los islamistas fanáticos tras la caída de los tiranos puede suponer la implantación de la ley islámica, las pocas libertades de la que podían disfrutar, especialmente los derechos de las mujeres y los grupos religiosos no islámicos están en peligro. En Egipto la minoría copta ya ha empezado a sufrir atentados ante la inoperancia de las autoridades. Cuando hace unos meses el sátrapa iraní Mahmud Ahmadineyad declaró que ellos habían sido los primeros cuando derribaron la tiranía del Sha, lo que era cierto, y que daban desde Irán apoyo a la primavera árabe, seguramente apoyo moral, ignoro si han financiado las revueltas, eso me parecería muy grave, pero es cierto, en parte, lo que dijo, y esto nos debe servir de advertencia, derribaron el tiránico régimen del Sha de Persia para instaurar una teocracia totalitaria, modelo que parece que quieran seguir en alguno de estos países. Y la verdad, tener un puñado de teocracias llamando a la Yihad en las puertas de nuestra casa no es para estar muy tranquilo. Esta primavera árabe puede acabar siendo un retorno a la Edad Media.

El cristianismo y el judaísmo tampoco están exentos de fanáticos que desean imponer su creencia. A diferencia del Islam que aspira a imponerse a todas las demás religiones mediante la conversión forzada y el que no lo acepte será borrado del mapa, el cristianismo por el momento quiere hacer volver las ovejas descarriadas al redil, pero con ello sólo consiguen que algunas de las ovejas que aún quedan dentro del redil se hayan vuelto más fanáticas, que otras que aún están busquen un hueco en el cercado para largarse, y que aquellas ovejas que ya están fuera no tengan ganas de volver. El judaísmo también sufre la epidemia del integrismo, algunos grupos extremistas quieren aplicar la Ley hasta las últimas consecuencias lo que ha acabado molestando a las principales autoridades políticas israelíes que han dicho que no piensan tolerar la intolerancia de los ultraortodoxos ni las agresiones contra mujeres y niñas por no vestir ni vivir según los preceptos que quieren imponer los ultraortodoxos. Incluso las principales autoridades religiosas judías han advertido en contra de las doctrinas sesgadas de los ultraortodoxas.

¿Que puede explicar este crecimiento de los integrismos?. Algunos dicen que la culpa es la falta de valores de la sociedad actual. Pero si los que nos deben enseñar valores son los que se hacen explotar en medio de una multitud, los que escupen a mujeres en un autobús o los que justifican que las mujeres son inferiores y deben estar sometidas a los hombres, podemos empezar a preocuparnos.

¿Cómo nos pueden querer imponer unos valores gente que no tiene?. ¿Porque alguien puede creerse que el que envía a otro a inmolarse en la plaza de un mercado o quien escupe a una mujer para sentarse en la parte delantera de un autobús, o quien intenta recuperar la perdida influencia en las decisiones de losgobernantes de un país - y de paso los privilegios medievales - tiene valores?. Las religiones que en principio deberían ser un elemento positivo se convirtieron en un mecanismo para mantener sometida a la gente y ahorrar, siempre que fuera posible, que el poder tuviera que usar la violencia para aplastar cualquier manifestación de enojo contra el poderoso de turno, y lejos de ser una herramienta de convivencia las religiones han sido el origen de la gran número de guerras. Parece increíble que en el siglo XXI los conflictos religiosos y el fanatismo religioso estén en ascenso.

Ya es curioso que el elemento que tienen en común estos fundamentalismos sea su intolerancia verdaderos las mujeres y el intento de someterlas haciéndolas desaparecer de la vista sea obligándolas a permanecer en las casas o a esconderse bajo siniestras vestimentas y la intransigencia ninguna aquellos que no cumplen con los preceptos religiosos según su sesgada y dogmática variante.

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU

A COPS D'ESCOMBRA EN EL NOM DE DÉU

Si no fos certa l'escena semblaria part d'una comèdia esbojarrada però de vegades la realitat aconsegueix ser més delirant que la ficció. Ni al guionista més boig després d'una nit d'alcohol se li hauria ocorregut aquesta escena. Comencem dient que els protagonistes són clergues, uns pertanyen a l'Església Ortodoxa Grega i els altres a l'Església Apostòlica Armènia. I el lloc és la Basílica de la Nativitat, a Betlem. Aquest temple és un dels més antics i s'alça en el mateix lloc on va néixer Jesús. El lloc és administrat per l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Grega i és considerat un lloc sagrat tant pels cristians com pels musulmans. El temple original construït en el segle IV per ordre de l'Emperador Constantí va ser destruït el segle VI durant una revolta dels samaritans. Cada grup religiós s'ocupa d'administrar una part del temple i cada any quan fan la neteja es produeixen incidents quan algun dels capellans d'un grup entra en el terreny administrat per l'altre grup. Sembla que aquests homes de Déu no practiquen gaire allò d'estimar als altres o posar l'altra galta, aquests homes de Déu ho solucionen llançant-se les escombres pel cap els uns als altres. La policia palestina va haver d'intervenir per aturar la batalla campal encara que no van realitzar cap arrest ja que els que es barallaven eren clergues.

Vídeo: Pelea entre curas en Belén





A GOLPES DE ESCOBA EN EL NOMBRE DE DIOS

Si no fuera cierta la escena parecería parte de una comediaalocada pero a veces la realidad consigue ser más delirante que la ficción. Ni el guionista más loco después de una noche de alcohol se le habría ocurrido esta escena. Empezamos diciendo que los protagonistas son clérigos, unos pertenecen a la IglesiaOrtodoxa Griega y los demás en la Iglesia Apostólica Armenia. Yel lugar es la Basílica de la Natividad, en Belén. Este templo es uno de los más antiguos y se alza en el mismolugar donde nació Jesús. El lugar es administrado por la IglesiaCatólica y la Iglesia Ortodoxa Griega y es considerado un lugar sagrado tanto por cristianos como por musulmanes. El templooriginal construido en el siglo IV por orden del EmperadorConstantino fue destruido en el siglo VI durante una revuelta de los samaritanos. Cada grupo religioso ocupa de administrar una parte del temploy cada año cuando hacen la limpieza se producen incidentescuando alguno de los sacerdotes de un grupo entra en el terrenoadministrado por el otro grupo. Parece que estos hombres de Dios no practican mucho lo de amar a los demás o poner la otra mejilla, estos hombres de Dios lo solucionan lanzándose lasescobas por la cabeza unos a otros. La policía palestina tuvo que intervenir para detener la batalla campal aunque no realizaron ningún arresto ya que los que sepeleaban eran clérigos.

Apadrina un capellà

Apadrina un capellà

Confesso, mai millor dit tocant aquest tema, que quan van enviar-me l'enllaç de la campanya “apadrina un cura” vaig pensar que era una broma, un graciós havia volgut fer una campanya de l'estil de “un euro para Espe” que un grup de graciosos va organitzar arran que la presidenta de la Comunitat de Madrid, la inefable lideressa madrilenya pepera Esperanza Aguirre digués que els 8000 euros mensuals que cobrava no li permetien arribar a fi de mes. Però no era cap broma. La iniciativa, segons he pogut llegir a la mateixa pàgina, és de la Congregació dels Legionaris de Crist, és a dir, d'aquesta organització ultracatòlica i ultraconservadora fundada pel sacerdot Marcial Maciel. En altres temps l'Església havia venut butlles i relíquies, ara aquesta congregació va una mica més enllà demanant als fidels que apadrinin als seus capellans. Ja ho diuen que aquells que prediquen en nom de Déu són els que menys hi creuen en ell, i encara s'estranyen que la gent fugi d'aquesta gent. Senyor, perdona'ls perquè o no saben el que es fan o tenen molta barra. Amen.

Simonia: La Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials. Inclou càrrecs eclesiàstics, sagraments, sacramentals, relíquies i promeses d'oració.

En altres temps, com he dit, l'Església havia venut butlles que et permetien aconseguir el perdó per qualsevol pecat que haguessis comés pagant una quantitat, n'hi havia que et permetien menjar carn Divendres Sant, per exemple, ja veieu que això de "pagant sant Pere canta" potser ho diem els catalans però aquesta frase podria tenir el seu origen en aquesta pràctica que encara existeix. És irònic perquè la mateixa Església condemnava aquesta pràctica amb una mà i la realitzava amb l'altra. La venda de butlles, càrrecs eclesiàstics, relíquies sagrades, promeses d'oració i altres serveis van ser condemnades però mai van deixar de practicar-se.

El mercat de relíquies va ser un dels que va donar més beneficis però també va implicar un frau, en engany massiu i que s'arribés a situacions surrealistes com que es conservessin diversos prepucis de Jesús, que d'algun sant, del mateix sant, s'hi conservin diversos cranis, que després de 20 segles hi hagi esglésies que encara conservin els bolquers de Jesús, sota una columna de l'actual Istanbul, abans Constantinoble, i abans Bizanci, es conservin dotze engrunes de pa del Sant sopar, que hi hagi repartits per mig Europa un munt de calzes de l'últim sopar, o que si es reunissin tots els presumptes fragments de la creu de Jesús que es conserven podríem reconstruir boscos sencers o que d'alguns sants i màrtirs es conservin prou fragments per evidenciar que devien ser persones extraordinàries pel fet de tenir diversos caps, braços o penis.

I ara ens trobem que els Legionaris de Crist volen que apadrinem capellans. I això ho fa un dels sectors més integristes de l'Església. Que serà el següent, es vendran les dents Benet XVI?.

 








Apadrina un cura

Confieso, nunca mejor dicho tocando este tema, que cuando me mandaron el enlace de la campaña "apadrina un cura" pensé que era una broma, un gracioso había querido hacer una campaña del estilo de "un euro para Espe"que un grupo de graciosos organizó a raíz de que la presidenta de la Comunidad de Madrid, la inefable lideresa madrileña pepera Esperanza Aguirre dijera que los 8000 euros mensuales que cobraba no le permitían llegar a fin de mes. Pero no era ninguna broma. La iniciativa, según he podido leer en la misma página, es de la Congregación de los Legionarios de Cristo, es decir, de esta organización ultracatólica y ultraconservadora fundada por el sacerdote Marcial Maciel. En otros tiempos la Iglesia había vendido bulas y reliquias, ahora esta congregación un poco más allá pidiendo a los fieles que apadrinen a sus sacerdotes. Ya lo dicen que aquellos que predican en nombre de Dios son los que menos creen en él, y aunque se extrañan que la gente huya de esta gente. Señor, perdónalos porque o no saben lo que se hacen o tienen mucha cara. Amen.

Simonía: La Simonía es la compra o venta de lo espiritual por bienes materiales. Incluye cargos eclesiásticos, sacramentos, sacramentales, reliquias y promesas de oración.

En otros tiempos, como he dicho, la Iglesia había vendido bulas que te permitían conseguir el perdón por cualquier pecado que hubieras cometido pagando una cantidad, había que te permitían comer carne Viernes Santo, por ejemplo, ya veis que esto de"pagando san Pedro canta" quizás lo decimos los catalanes pero esta frase podría tener su origen en esta práctica que todavía existe. Es irónico porque la misma Iglesia condenaba esta práctica con una mano y la realizaba con la otra. La venta de bulas, cargos eclesiásticos, reliquias sagradas, promesas de oración y otros servicios fueron condenadas pero nunca dejaron de practicarse.


El mercado de reliquias fue uno de los que dio más beneficios pero también implicó un fraude, en engaño masivo y que llegara a situaciones surrealistas como que se conservaran varios prepucios de Jesús, que de algún santo, del mismo santo, se conserven varios cráneos, que después de 20 siglos haya iglesias que aún conserven los pañales de Jesús, bajo una columna de la actual Estambul, antes Constantinopla, y antes Bizancio, se conserven doce migajas de pan del Santo cena, que haya repartidos por media Europa un montón de cálices de la última cena, o que si se reunieran todos los presuntos fragmentos de la cruz de Jesús que se conservan podríamos reconstruir bosques enteros o de algunos santos y mártires se conserven bastante fragmentos por evidenció que debían ser personas extraordinarias por el hecho de tener varias cabezas, brazos o pene.


Y ahora nos encontramos con que los Legionarios de Cristo quieren que apadrinemos sacerdotes. Y eso lo hace uno de los sectores más integristas de la Iglesia. ¿Que será lo siguiente, se venderán los dientes Benedicto XVI?.

ISRAEL: El quart Dolphin, desbloqueig d'uns impostos, atacs des del Líban, critiques de l'ambaixador i polèmica amb una secta

ISRAEL: El quart Dolphin, desbloqueig d'uns impostos, atacs des del Líban, critiques de l'ambaixador i polèmica amb una secta

Sumari:

-QUART SUBMARÍ DOLPHIN ALEMANY PER A ISRAEL
-ISRAEL DESBLOQUEJA ELS IMPOSTOS DE L'AUTORITAT PALESTINA
-ATACAT EL NORD D'ISRAEL DES DEL LÍBAN
-AMBAIXADOR D'ISRAEL A L'ONU CRITICA ALS ÀRABS PELS REFUGIATS
-POLÈMICA A ISRAEL AMB UNA SECTA JUEVA RADICAL

QUART SUBMARÍ DOLPHIN ALEMANY PER A ISRAEL

El govern alemany ha aprovat la venda d'un quart submarí de la classe Dolphin a l'Estat d'Israel. Aquesta classe de submarins tenen la capacitat per portar míssils amb ogives nuclears però Israel no té previst fer-ho. Alemanya pagarà un terç dels 135 milions d'euros que costa aquest submarí en concepte d'un acord bilateral entre ambdós països. Israel té tres submarins més de la classe Dolphin, un va ser pagat a mitges, dos els va pagar Alemanya, ara Alemanya n'entregarà el quart. A Alemanya li serveix per donar reactivar la indústria naviliera.

ISRAEL DESBLOQUEJA ELS IMPOSTOS DE L'AUTORITAT PALESTINA

El govern israelià ha autoritzat la transferència de 100 milions de dòlars en concepte d'impostos que s'havien paralitzat arran de les decisions unilaterals presses pels palestins el passat estiu, però les transferències d'aquests diners es podrien interrompre si l'Autoritat Palestina torna a provar de sol•licitat el seu reconeixement com Estat sense negociar amb Israel. Aquests diners provenen del cobrament d'impostos i taxes duaneres cobrades pel pas de les mercaderies palestines durant el mes d'octubre segons les directrius dels acords d'Oslo. Aquests ingressos suposen el 56% del pressupost de l'Autoritat Palestina i serveix per pagar els sous dels funcionaris a Gaza i Cisjordània. Netanyahu va reconèixer que va acceptar aprovar la transferència d'aquests fons per les pressions dels Estats Units i de les Nacions Unides però que no tot el seu gabinet de govern estava d'acord. Un dels principals opositors era Lieberman, ministre d'Exteriors, que addueix que aquests diners podrien acabar en mans d'Hamàs, organització terrorista palestina que en els últims mesos s'ha apropat a Fatah per formar un govern conjunt i que en els seus Estatuts d'organització terrorista té un article que fa referència a la destrucció d'Israel.

ATACAT EL NORD D'ISRAEL DES DEL LÍBAN

Quatre coets Katyusha van ser disparats des del Líban contra el nord d'Israel. Els projectils no van provocar ferits però si danys materials en alguns edificis i algun incendi que van haver d'apagar els bombers. El Tzáhal va respondre amb foc d'artilleria. L'atac amb Katyusha va ser reivindicat per la Brigada Xeic Abduallah Azzam, un grup terrorista sunnita amb vincles amb AlQaida. AlQaida sembla una plaga que va estenent el seus tentacles per tots els països àrabs. El fet que qualsevol grup terrorista islàmic pugui considerar-se franquiciat d'AlQaida fa que sembli que aquesta multinacional del terrorisme islàmic aparegui en els llocs més allunyats i aparentment sense cap connexió entre els diversos grups, apart dels objectius comuns i la ideologia. Els informes sobre aquest grup fan creure que no tenen un gran arsenal i les armes que posseeixen són armes de la guerra del Líban. El fet que les armes siguin peces obsoletes no vol dir que siguin menys perilloses, especialment en mans de grups que no tenen cap més propòsit que usar-les i matar amb elles.

La Força Interina de les Nacions Unides pel Líban, la FINUL, ha promès que investigarà i reforçarà la vigilància de la zona. La FINUL ha demostrat la seva inoperància a la zona i ha estat víctima d'atemptats comesos contra les seves unitats en què han mort o han resultat ferits soldats de diverses nacionalitats. Però és l'Exèrcit del Líban qui ha tingut un paper més galdós demostrant no només que no pot defensar el seu propi territori sinó que el deixa en mans de grups terroristes com Hezbolà (finançat per Síria i l'Iran) que controla més territori que el propi exèrcit del Líban.

Els comandants de la FINUL van reunir-se amb representants del Tzáhal i de l'Exèrcit libanès després de l'atac que consideren un incident molt greu que “viola la resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i està minant directament l'estabilitat a l'àrea”. Una de les funcions de la FINUL apart de defensar-se dels terroristes que es mouen pel Líban és garantir que la frontera libanesa romangui en pau, i és evident que en això han fracassat totalment.

El president del Líban, Michel Suleiman, ha condemnat l'atac de coets contra Israel des del sud del Líban per primera vegada. Segurament ho ha fet després de saber que els autors dels llançaments era la Brigada Xeic Abduallah Azzam i no Hezbolà, organització que forma part de la coalició de partits de govern al Líban.

AMBAIXADOR D'ISRAEL A L'ONU CRITICA ALS ÀRABS PELS REFUGIATS

L'ambaixador d'Israel a les Nacions Unides, Ron Prosor, va criticar als àrabs per la qüestió dels refugiats arran de la partició en dos Estats aprovada l'any 1947 del protectorat britànic de Palestina. Prosor va dir que “la diferència entre les dues poblacions fou – i encara és – que Israel va absorbir els refugiats a la seva societat. En canvi els nostres veïns no ho van fer”. Comencem dient que mentre els israelians van proclamar el seu Estat els palestins van renunciar-hi. Continuem dient que els àrabs de palestina van marxar perquè els seus germans àrabs els van prometre que els exèrcits àrabs destruirien l'Estat d'Israel i que ells podrien entrar darrera dels victoriosos exèrcits àrabs i podrien ocupar el territori que els exèrcits àrabs haurien netejat de la presència jueva. I acabem dient que aquella guerra la van guanyar els israelians malgrat la superioritat àrab. I els àrabs van trobar-se amb un problema que ells mateixos van crear, i els palestins que ara faria 63 anys que tindrien un Estat continuen reclamant un Estat mitjançant el terrorisme quan van renunciar al que se'ls va concedir sense haver de moure ni un dit.

Prosor va dir davant les Nacions Unides que “els camps de refugiats a Israel van fer néixer pròsperes ciutats. Els camps de refugiats als països àrabs van donar pas a més refugiats palestins”. “Nosaltres els obrim el vast potencial dels nostres immigrants. El món àrab a posta i deliberadament va mantenir a la població palestina sota l'estatus d'individus de segona classe com refugiats permanents”. En realitat els palestins no són volguts a cap país en que s'han refugiat però són útils per a la política de tensió d'alguns països que utilitzen als palestins com una excusa per mantenir un conflicte que ha costat milers de vides, un conflicte que no té més raó de ser que la mentalitat obtusa dels líders àrabs. Prosor continuà dient que arran del Pla de Partició de 1947 s'establien un Estat jueu al costat d'un Estat àrab en el Protectorat britànic de Palestina i que “els habitants àrabs van refusar el pla i van iniciar una guerra d'extermini contra el nou Estat jueu, unint-se als exèrcits de cinc països àrabs membres de les Nacions Unides”. Afegir que en la guerra del 48 i les posteriors els àrabs van ignorar les peticions de Nacions Unides d'aturar la guerra mentre van portar la iniciativa però que van anar a implorar que Nacions Unides aturés als israelians quan van començar a caure bombes a Damasc i El Caire. Els palestins van renunciar al seu Estat que havien d'haver proclamat el 1948 perquè es veien amb la força de destruir Israel amb l'ajut dels altres països àrabs, i ara sense haver renunciat a destruir Israel i estan amb l'aigua al coll després de 63 anys de marejar la perdiu i de ser responsables directes i indirectes de milers de morts, recorren a les Nacions Unides per implorar un Estat. Ja n'hi ha prou.

L'ambaixador Prosor seguí dient que un “1 per cent de la població d'Israel va morir en el combat durant l'atac de cinc exèrcits. Pensin en el preu, seria l'equivalent a 850 mil soldats morts a la França actual, 3 milions als Estats Units o 13 milions a la Xina”.

(Crec que durant la guerra civil americana van morir 500000 mil persones, estem parlant d'un país molt més petit i menys poblat que ara, i una guerra civil entre nord-americans).

Prosor continuà dient que la situació del conflicte araboisraelià no hi ha canviat en 64 anys i es pregunta: “Ha internalitzat el món àrab – i particularment els palestins – que Israel està aquí i romandrà sent l'Estat-nació del poble jueu?. Encara no està clar si (els palestins) estan inspirats en la promesa de construir un nou Estat o en l'objectiu de destruir el que existeix”. Em sembla que per a les organitzacions palestines, especialment algunes de caire terrorista, i per a alguns Estats àrabs és més important la destrucció de l'Estat d'Israel que la construcció d'un Estat palestí, o almenys això és el que han desitjat des de 1948.

POLÈMICA A ISRAEL AMB UNA SECTA JUEVA RADICAL

El judaisme no està exempt de desviacions sectàries radicals, no debades el cristianisme és una escissió del judaisme que no només va acabar trencant amb la religió principal i va renegar, sinó que van convertir als jueus en el boc expiatori que acabava pagant els plats trencats davant qualsevol fenomen terrible que es produís. De tant en tant apareix alguna notícia sobre una secta jueva que interpreten la Llei de maneres ben peculiars. El fonamentalisme no és un fenomen exclusiu de l'Islam ni d'alguns grups cristians, també hi ha fonamentalistes jueus. Alguns com aquesta secta radical han estat criticats fins i tot pels ultraortodoxes per viure segons una radical interpretació de la Bíblia. Les dones d'aquesta secta van cobertes de cap a peus, de manera molt semblant a les dones àrabs d'alguns països, i per això se les nomena “dones-taliban”. Les autoritats israelianes han començat a preocupar-se per la situació d'aquestes dones que vesteixen amb diverses capes de roba i guants, anant més tapades que les dones afganeses. Se sabia poc d'aquestes dones perquè no surten de casa a no ser que no tinguin més remei que fer-ho. Els serveis socials mostren la seva preocupació pel fet que els nens de famílies d'aquesta secta no van a l'escola. “En un país democràtic cadascú té dret a vestir-se com vulgui, però hem de protegir les seves filles que no van a l'escola, no reben tractament mèdic o pateixen abusos”, segons Hana Slutzki treballadora social, cap per a la protecció del menor del Ministeri de Benestar Social.

La Justícia ha hagut de tractar amb aquesta secta. Una dona de 54 anys va haver de comparèixer davant els Tribunals i s'hi presentar coberta de cap a peus segons el costum de la seva secta. La dona havia tingut 12 fills, dels quals sis havien patit abusos i van tenir relacions incestuoses. La Justícia ha de decidir en aquests casos si la seva pertinença a la secta és legal per tal de protegir els menors. Aquesta secta obliga les dones a anar cobertes, s'han donat casos de nenes de 6 anys obligades a vestir així, nega a les nenes una educació formal i poden ser obligades a casar-se quan a una edat primerenca.

Una dona d'aquesta secta va donar a llum a casa seva per no haver de fer-ho en un, segons la seva mentalitat, “hospital sionista i contaminat” però va tenir complicacions durant el part i va acabar deixant la criatura a les portes del centre hospitalari.

Dues germanes de 13 i 15 anys, els pares de les quals són membres d'un dels grups més radicals, les dones del qual es tapen totalment, van ser enviades al Canadà per formar-se en unes pràctiques que són il•legals a Israel i als Estats Units. Shlomo Elbarnes, líder de la secta, obligava a les noies de 14 anys a casar-se. Quan les dues noies van arribar al Canadà les autoritats canadenques les van fer tornar a Israel i ara el cas està en mans de la Justícia que ha de decidir si els pares continuen mantenint la custòdia.

Com he dit abans, sembla que el fonamentalisme religiós està creixent, líders espirituals que haurien d'estar en un museu d'arqueologia o en un manicomi fanatitzen la gent en el nom de Déu.

(Em sembla repugnant que les dones siguin obligades a cobrir-se d'aquesta manera independentment de la seva edat i de la religió que professin perquè ho digui una doctrina malaltissa i fanàtica o una interpretació corrompuda d'un text religiós).

Els serveis socials han incorporat rabins per poder tractar amb els fonamentalistes.

Aquesta secta pateix un fort refús social fins i tot dels sectors ultraortodoxes, la secta ha hagut de crear escoles que eduquen als seus fills en l'adulterada interpretació de la Bíblia que ells segueixen. Doron Agasi, director d'”Shlom Banaji” que ajuda les víctimes d'abusos dins de la comunitat ortodoxa assegura que “aquestes dones eduquen els seus fills d'una forma molt radical, desconnectant-los de la comunitat i de la societat en general”.

Un element comú d'aquesta secta radical amb altres grups ultrareligiosos és que recela de l'Estat i de tot el que considera sionista, segons les seves creences l'Estat d'Israel no hauria d'existir abans de l'adveniment del messies.

ISRAEL: El cuarto Dolphin, desbloqueo de unos impuestos, ataques desde el Líbano, críticas del embajador y polémica con una secta

Sumario:

-CUARTO SUBMARINO DOLPHIN ALEMÁN PARA ISRAEL
-ISRAEL DESBLOQUEAR LOS IMPUESTOS DE LA AUTORIDAD PALESTINA
-ATACADO EL NORTE DE ISRAEL DESDE EL LÍBANO
-EMBAJADOR DE ISRAEL EN LA ONU CRITICA A LOS ÁRABES POR LOS REFUGIADOS
-POLÉMICA EN ISRAEL CON UNA SECTA JUDÍA RADICAL

CUARTO SUBMARINO DOLPHIN ALEMÁN PARA ISRAEL

El gobierno alemán ha aprobado la venta de un cuarto submarino de la clase Dolphin en el Estado de Israel. Esta clase de submarinos tienen la capacidad para llevar misiles con ojivas nucleares pero Israel no tiene previsto hacerlo. Alemania pagará un tercio de los 135 millones de euros que cuesta este submarino en concepto de un acuerdo bilateral entre ambos países. Israel tiene tres submarinos más de la clase Dolphin, uno fue pagado a medias, dos los pagó Alemania, ahora Alemania entregará el cuarto. En Alemania le sirve para dar reactivar la industria naviera.

ISRAEL DESBLOQUEAR LOS IMPUESTOS DE LA AUTORIDAD PALESTINA

El gobierno israelí ha autorizado la transferencia de 100 millones de dólares en concepto de impuestos que se habían paralizado a raíz de las decisiones unilaterales tomadas por los palestinos el pasado verano, pero las transferencias de ese dinero se podrían interrumpir si la Autoridad Palestina vuelve a intentar solicitado su reconocimiento como Estado sin negociar con Israel. Este dinero proviene del cobro de impuestos y tasas aduaneras cobradas por el paso de las mercancías palestinas durante el mes de octubre según las directrices de los acuerdos de Oslo. Estos ingresos suponen el 56% del presupuesto de la Autoridad Palestina y sirve para pagar los sueldos de los funcionarios en Gaza y Cisjordania. Netanyahu reconoció que aceptó aprobar la transferencia de estos fondos por las presiones de Estados Unidos y de las Naciones Unidas pero que no todo su gabinete de gobierno estaba de acuerdo. Uno de los principales opositores era Lieberman, ministro de Exteriores, que aduce que ese dinero podrían acabar en manos de Hamás, organización terrorista palestina que en los últimos meses se ha acercado a Fatah para formar un gobierno conjunto y que en sus Estatutos de organización terrorista tiene un artículo que hace referencia a la destrucción de Israel.

ATACADO EL NORTE DE ISRAEL DESDE EL LÍBANO

Cuatro cohetes Katyusha fueron disparados desde el Líbano contra el norte de Israel. Los proyectiles no provocaron heridos pero si daños materiales en algunos edificios y algún incendio que tuvieron que apagar los bomberos. El Tzahal respondió con fuego de artillería. El ataque con Katyusha fue reivindicado por la Brigada Jeque Abduallah Azzam, un grupo terrorista suní con vínculos con AlQaida. AlQaida parece una plaga que va extendiendo sus tentáculos por todos los países árabes. El hecho de que cualquier grupo terrorista islámico pueda considerarse franquiciado de AlQaida hace que parezca que esta multinacional del terrorismo islámico aparezca en los lugares más alejados y aparentemente sin ninguna conexión entre los diversos grupos, aparte de los objetivos comunes y la ideología. Los informes sobre este grupo hacen creer que no tienen un gran arsenal y las armas que poseen son armas de la guerra del Líbano. El hecho de que las armas sean piezas obsoletas no quiere decir que sean menos peligrosas, especialmente en manos de grupos que no tienen más propósito que usarlas y matar con ellas.

La Fuerza Interina de las Naciones Unidas para el Líbano, la FINUL, ha prometido que investigará y reforzará la vigilancia de la zona. La FINUL ha demostrado su inoperancia en la zona y ha sido víctima de atentados cometidos contra sus unidades en las que han muerto o han resultado heridos soldados de diversas nacionalidades. Pero es el Ejército del Líbano que ha tenido un papel más flaco demostrando no sólo que no puede defender su propio territorio sino que lo deja en manos de grupos terroristas como Hezbolá (financiado por Siria e Irán) que controla más territorio que el propio ejército del Líbano.

Los comandantes de la FINUL se reunieron con representantes del Tzahal y del Ejército libanés tras el ataque que consideran un incidente muy grave que "viola la resolución 1701 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas y está minando directamente la estabilidad en el área ". Una de las funciones de la FINUL aparte de defenderse de los terroristas que se mueven por el Líbano es garantizar que la frontera libanesa permanezca en paz, y es evidente que en esto han fracasado totalmente.

El presidente del Líbano, Michel Suleiman, condenó el ataque de cohetes contra Israel desde el sur del Líbano por primera vez.Seguramente lo ha hecho después de saber que los autores de los lanzamientos era la Brigada Jeque Abduallah Azzam y no Hezbolá, organización que forma parte de la coalición de partidos de gobierno en el Líbano.

EMBAJADOR DE ISRAEL EN LA ONU CRITICA A LOS ÁRABES POR LOS REFUGIADOS

El embajador de Israel en las Naciones Unidas, Ron Prosor, criticó a los árabes por la cuestión de los refugiados a raíz de la partición en dos Estados aprobada en 1947 del protectorado británico de Palestina. Prosor dijo que "la diferencia entre las dos poblaciones fue - y todavía es - que Israel absorbió los refugiados a su sociedad. En cambio nuestros vecinos no lo hicieron ". Empezamos diciendo que mientras los israelíes proclamaron su Estado los palestinos renunciar. Continuamos diciendo que los árabes de palestina marcharon para sus hermanos árabes les prometieron que los ejércitos árabes destruirían el Estado de Israel y que ellos podrían entrar detrás de los victoriosos ejércitos árabes y podrían ocupar el territorio que los ejércitos árabes deberían limpiado de la presencia judía.Y acabamos diciendo que aquella guerra la ganaron los israelíes a pesar de la superioridad árabe. Y los árabes se encontraron con un problema que ellos mismos crearon, y los palestinos que ahora haría 63 años que tendrían un Estado continúan reclamando un Estado mediante el terrorismo cuando renunciaron a lo que se les concedió sin tener que mover ni un dedo.

Prosor dijo ante las Naciones Unidas que "los campos de refugiados en Israel hicieron nacer prósperas ciudades. Los campos de refugiados en los países árabes dieron paso a más refugiados palestinos ". "Nosotros les abrimos el vasto potencial de nuestros inmigrantes. El mundo árabe a propósito y deliberadamente mantuvo a la población palestina bajo el estatus de individuos de segunda clase como refugiados permanentes ". En realidad los palestinos no son queridos en ningún país en que se han refugiado pero son útiles para la política de tensión de algunos países que utilizan los palestinos como una excusa para mantener un conflicto que ha costado miles de vidas, un conflicto que no tiene más razón de ser que la mentalidad obtusa de los líderes árabes. Prosor continuó diciendo que a raíz del Plan de Partición de 1947 establecían un Estado judío junto a un Estado árabe en el Protectorado británico de Palestina y que "los habitantes árabes rehusaron el plan e iniciaron una guerra de exterminio contra el nuevo Estado judío, uniéndose a los ejércitos de cinco países árabes miembros de las Naciones Unidas ". Añadir que en la guerra del 48 y las posteriores los árabes ignoraron las peticiones de Naciones Unidas de detener la guerra mientras llevaron la iniciativa pero que fueron a implorar que Naciones Unidas detuviera a los israelíes cuando empezaron a caer bombas en Damasco y El Cairo. Los palestinos renunciaron a su Estado que debían haber proclamado en 1948 para que se veían con la fuerza de destruir Israel con la ayuda de los otros países árabes, y ahora sin haber renunciado a destruir Israel y están con el agua al cuello después de 63 años de marear la perdiz y de ser responsables directos e indirectos de miles de muertos, recurren a las Naciones Unidas para implorar un Estado. Ya es suficiente.

El embajador Prosor siguió diciendo que un "1 por ciento de la población de Israel murió en el combate durante el ataque de cinco ejércitos. Piensen en el precio, sería el equivalente a 850 mil soldados muertos en la Francia actual, 3 millones en Estados Unidos o 13 millones en China ".

(Creo que durante la guerra civil americana murieron 500.000 mil personas, estamos hablando de un país mucho más pequeño y menos poblado que ahora, y una guerra civil entre estadounidenses).

Prosor continuó diciendo que la situación del conflicto árabe-israelí no ha cambiado en 64 años y se pregunta: "Ha internalizado el mundo árabe - y particularmente los palestinos - que Israel está aquí y permanecerá siendo el Estado-nación del pueblo judío?. Aún no está claro si (los palestinos) están inspirados en la promesa de construir un nuevo Estado o en el objetivo de destruir lo que existe ". Me parece que para las organizaciones palestinas, especialmente algunas de carácter terrorista, y para algunos Estados árabes es más importante la destrucción del Estado de Israel que la construcción de un Estado palestino, o al menos eso es lo que han deseado desde 1948.

POLÉMICA EN ISRAEL CON UNA SECTA JUDÍA RADICAL

El judaísmo no está exento de desviaciones sectarias radicales, no en vano el cristianismo es una escisión del judaísmo que no sólo acabó rompiendo con la religión principal y renegó, sino que convirtieron a los judíos en el chivo expiatorio que acababa pagando los platos rotos ante cualquier fenómeno terrible que se produjera. De vez en cuando aparece alguna noticia sobre una secta judía que interpreta la Ley de maneras muy peculiares. El fundamentalismo no es un fenómeno exclusivo del Islam ni de algunos grupos cristianos, también hay fundamentalistas judíos.Algunos como esta secta radical han sido criticados incluso por ultraortodoxas para vivir según una radical interpretación de la Biblia. Las mujeres de esta secta fueron cubiertas de pies a cabeza, de manera muy parecida a las mujeres árabes de algunos países, y por eso se las llama "mujeres-talibán". Las autoridades israelíes han comenzado a preocuparse por la situación de estas mujeres que visten con varias capas de ropa y guantes, yendo más tapadas que las mujeres afganas. Se sabía poco de estas mujeres porque no salen de casa a menos que no tengan más remedio que hacerlo. Los servicios sociales muestran su preocupación por el hecho de que los niños de familias de esta secta no van a la escuela. "En un país democrático cada uno tiene derecho a vestirse como quiera, pero tenemos que proteger sus hijas que no van a la escuela, no reciben tratamiento médico o sufren abusos", según Hana Slutzki trabajadora social, jefe para la protección del menor del Ministerio de Bienestar Social.

La Justicia ha tenido que tratar con esta secta. Una mujer de 54 años tuvo que comparecer ante los Tribunales y se presentó cubierta de pies a cabeza según la costumbre de su secta. La mujer había tenido 12 hijos, de los cuales seis habían sufrido abusos y tuvieron relaciones incestuosas. La Justicia debe decidir en estos casos si su pertenencia a la secta es legal para proteger a los menores. Esta secta obliga a las mujeres a ir cubiertas, se han dado casos de niñas de 6 años obligadas a vestir así, niega a las niñas una educación formal y pueden ser obligadas a casarse cuando a una edad temprana.

Una mujer de esta secta dio a luz a su casa para no tener que hacerlo en uno, según su mentalidad, "hospital sionista y contaminado" pero tuvo complicaciones durante el parto y acabó dejando la criatura a las puertas del centro hospitalario.

Dos hermanas de 13 y 15 años, los padres de las cuales son miembros de uno de los grupos más radicales, las mujeres del que se tapan totalmente, fueron enviadas a Canadá para formarse en unas prácticas que son ilegales en Israel y en Estados Unidos. Shlomo Elbarnes, líder de la secta, obligaba a las chicas de 14 años a casarse. Cuando las dos chicas llegaron al Canadá las autoridades canadienses las hicieron volver a Israel y ahora el caso está en manos de la Justicia que debe decidir si los padres siguen manteniendo la custodia.

Como he dicho antes, parece que el fundamentalismo religioso está creciendo, líderes espirituales que deberían estar en un museo de arqueología o en un manicomio fanatizar a la gente en el nombre de Dios.

(Me parece repugnante que las mujeres sean obligadas a cubrirse de esta manera independientemente de su edad y de la religión que profesen porque lo diga una doctrina enfermiza y fanática o una interpretación corrompida de un texto religioso).

Los servicios sociales han incorporado rabinos para poder tratar con los fundamentalistas.

Esta secta sufre un fuerte rechazo social incluso de los sectores ultraortodoxas, la secta ha tenido que crear escuelas que educan a sus hijos en la adulterada interpretación de la Biblia que ellos siguen. Doron Agasa, director de "Shlomo Banaji" que ayuda a las víctimas de abusos dentro de la comunidad ortodoxa asegura que "estas mujeres educan a sus hijos de una forma muy radical, desconectando los mismos de la comunidad y de la sociedad en general ".

Un elemento común de esta secta radical con otros grupos ultrarreligiosos es que recela del Estado y de todo lo que considera sionista, según sus creencias el Estado de Israel no debería existir antes del advenimiento del Mesías.

El burca prohibit a Catalunya

El burca prohibit a Catalunya

L'ús del burca i del nicab queda prohibit a Catalunya, no només en els edificis públics, també al carrer. Aquesta normativa ha estat redactada per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, amb el Departament d'Interior al capdavant. El principal argument ha estat la seguretat, encara que no és l'única raó per prohibir-ne l'ús d'aquests dos tipus de vestimenta islàmica.


Fins ara només alguns municipis havien prohibit aquest tipus de vestit dins dels edificis oficials i equipaments municipals, la Generalitat va més enllà i ho prohibeix en tot espai públic, des d'edificis oficials i equipaments públics al carrer.


Al carrer i als espais públics la gent ha d'anar amb la cara descoberta, que ens veiem tots la cara i ens puguem identificar. Aquest tipus de vestimenta islàmica està pensada per fer socialment invisibles les dones amb alguns arguments realment delirants que es mouen entre la culpabilització que es fa en la mentalitat islamista de la dona a la que donen les culpes que els homes vagin empalmats pel fet de veure-li els cabells o els turmells a una dona.


En alguns països islàmics arriben a l'extrem de considerar immoral una dona que mostri els seus cabells, d'altres les obliguen a tapar-se la cara, i en altres a desaparèixer sota un gruixut drap amb una atapeïda reixa tèxtil que amb prou feina permet a les portadores d'aquesta presó tèxtil que és el burca veure el món que les envolta.


No és només que amb aquesta vestimenta vulguin impedir que altres persones vegin el rostre de les dones que ho porten, aquestes vestimentes també estan pensades per impedir que les portadores puguin veure el món que les envolta.


Em sorprèn veure com alguns partits d'esquerra defensen el dret de les dones musulmanes a vestir aquestes presons tèxtils en el nom de la llibertat de creença. Començant pel fet que aquestes dones si porten aquesta vestimenta no ho fan voluntàriament, hi ha una pressió familiar i social, especialment de la seva comunitat, que no els permet decidir.


Fa bé la Generalitat prohibint aquestes dues vestimentes. Els musulmans que viuen entre nosaltres han d'entendre que aquí no es pot anar pel carrer amagant el rostre, que són ells els que sense perdre les seves creences han d'integrar-se a la nostra societat, no imposar-nos el seu model de societat.


Només hi trobo un però a aquesta normativa: no entrarà en vigor abans d'un any, i això sempre que no hi hagi un jutge que decideixi potinejar aquesta normativa com han fet amb altres lleis del govern i del Parlament de Catalunya.

El burka prohibido en Cataluña

El uso del burka y del niqab queda prohibido en Cataluña, no sólo en los edificios públicos, también en la calle. Esta normativa ha sido redactada por varios departamentos de la Generalidad de Cataluña, con el Departamento de Interior a la cabeza. El principal argumento ha sido la seguridad, aunque no es la única razón para prohibir el uso de estos dos tipos de vestimenta islámica.


Hasta ahora sólo algunos municipios habían prohibido este tipo de vestido dentro de los edificios oficiales y equipamientos municipales, la Generalitat va más allá y lo prohíbe en todo espacio público, desde edificios oficiales y equipamientos públicos en la calle.


En la calle y los espacios públicos la gente tiene que ir con la cara descubierta, que nos vemos todos la cara y nos podamos identificar. Este tipo de vestimenta islámica está pensada para hacer socialmente invisibles las mujeres con algunos argumentos realmente delirantes que se mueven entre la culpabilización que se hace en la mentalidad islamista de la mujer a la que dan las culpas que los hombres vayan empalmados por el hecho de ver- el pelo o los tobillos a una mujer.


En algunos países islámicos llegan al extremo de considerar inmoral una mujer que muestre sus cabellos, otras las obligan a taparse la cara, y en otras a desaparecer bajo un grueso paño con una apretada reja textil que apenas permite a las portadoras de esta prisión textil que es el burka ver el mundo que las rodea.


No es sólo que con esta vestimenta quieran impedir que otras personas vean el rostro de las mujeres que lo llevan, estas vestimentas también están pensadas para impedir que las portadoras puedan ver el mundo que las rodea.


Me sorprende ver como algunos partidos de izquierda defienden el derecho de las mujeres musulmanas a vestir estas cárceles textiles en el nombre de la libertad de creencia. Empezando por el hecho que estas mujeres si llevan esta vestimenta no lo hacen voluntariamente, hay una presión familiar y social, especialmente de su comunidad, que no les permite decidir.


Hace bien la Generalitat prohibiendo estas dos vestimentas. Los musulmanes que viven entre nosotros deben entender que aquí no se puede ir por la calle escondiendo el rostro, que son ellos los que sin perder sus creencias han de integrarse en nuestra sociedad, no imponernos su modelo de sociedad.


Sólo encuentro un pero a esta normativa: no entrará en vigor antes de un año, y ello siempre que no haya un juez que decida jugar con esta normativa como han hecho con otras leyes del gobierno y del Parlamento de Cataluña.

Atemptat islamista contra l'ONU a Nigèria

Atemptat islamista contra l'ONU a Nigèria

A la ciutat nigeriana d'Abuya un cotxe rebenta les barreres de la zona de seguretat on estan les agències humanitàries i de d'ajuda al desenvolupament, xoca contra la recepció i el conductor activa els explosius destruint varis pisos de l'edifici. 18 persones mortes i desenes ferides.

L'atemptat ha estat reivindicat pel grup islamista Boko Haran, un grup terrorista que des de feia setmanes havia augmentat la seva activitat terrorista al nord de Nigèria on volen instaurar un règim islamista. Boko Haran significa “l'educació no islàmica és pecat”.

Reconec que fins ara no n'havia llegit cap notícia sobre aquest grup encara que és un grup que ja fa temps que actua, suposo que haver comés aquest atemptat contra l'ONU li haurà servit per ser coneguts fora del seu àmbit. El mes de juliol un altre conductor suïcida va entrar amb el cotxe farcit d'explosius dins d'una comissaria i va fer saltar pels aires tot l'edifici.

Aquest grup és la franquícia nigeriana d'AlQaida, aspiren a imposar un règim islàmic regit per la xaria al nord de Nigèria. Consideren pecat l'educació no religiosa però no el suïcidi o l'assassinat d'innocents ni tampoc fer-ho en nom de Déu, que és el que realment haurien de considerar com a veritable pecat.

Atentado islamista contra la ONU en Nigeria

En la ciudad nigeriana de Abuya un coche revienta las barreras de la zona de seguridad donde están las agencias humanitarias y de de ayuda al desarrollo, choca contra la recepción y el conductor activa los explosivos destruyendo varios pisos del edificio. 18 personas muertas y decenas heridas.

El atentado ha sido reivindicado por el grupo islamista Boko Harán, un grupo terrorista que desde hacía semanas había aumentado su actividad terrorista en el norte de Nigeria donde quieren instaurar un régimen islamista. Boko Harán significa "la educación no islámica es pecado".

Reconozco que hasta ahora no había leído ninguna noticia sobre este grupo aunque es un grupo que ya hace tiempo que actúa, supongo que haber cometido este atentado contra la ONU le habrá servido para ser conocidos fuera de su ámbito. El mes de julio otro conductor suicida entró con el coche repleto de explosivos dentro de una comisaría e hizo saltar por los aires todo el edificio.

Este grupo es la franquicia nigeriana de AlQaida, aspiran a imponer un régimen islámico regido por la sharia en el norte de Nigeria. Consideran pecado la educación no religiosa pero no el suicidio o el asesinato de inocentes ni tampoco hacerlo en nombre de Dios, que es lo que realmente deberían considerar como verdadero pecado.

Fanatismes enfrontats

Fanatismes enfrontats

És inacceptable que encara en el segle XXI hi hagi guerres que es facin en nom de Déu o que es mati en nom de Déu,, i que a vegades predicadors enfrontin la gent en nom del mateix Déu, només perquè uns defensen uns dogmes escrits en èpoques pretèrites o perquè es prega de manera diferent. Aquest Déu pel qual molt molts han mort o han matat en el seu nom, un Déu que ningú ha vist mai, i al voltant del qual alguns han aconseguit viure molt bé. La irresponsabilitat d'un parell de fanàtics predicadors d'una insignificant església de Florida que van decidir cremar un Alcorà donant-li tota la publicitat possible a l'acte. La resposta del fanatisme islàmic no s'ha fet esperar i ja hi ha quasi una trentena de persones mortes a l'Afganistan després de les protestes l'acció del predicador de Florida Terry Jones. Els fanatismes es retroalimenten mútuament. El predicador Jones després de cremar l'Alcorà i veure com a l'Afganistan les protestes acabaven amb una trentena de persones s'ha volgut justificar dient que això li dóna la raó, que ell ha demostrat que l'Islam és una religió fanàtica i violenta. Doncs si, igual de fanàtic i violent és el predicador Jones, i igual d'irresponsable. No cal cremar un Alcorà per demostrar que els islamistes radicals són violents, tampoc cal cremar una Bíblia per comprovar si hi ha cristians violents. Només cal veure l'incident que va produir-se durant la representació de Gang Bang quan dos individus ultracatòlics van pujar a l'escenari, o quan va estrenar-se als cinemes la polèmica Je vous salue, Marie, Jean-Luc Godard, amb gent pregant de genolls a la porta del cinema. En el nom de Déu uns bojos islamistes van estavellar avions contra les Twin Towers de Nova York i el Pentàgon, en el nom de Déu uns islamistes van atemptar a Londres, en el nom de Déu uns islamistes van atemptar contra les rodalies de Madrid. Milers de persones han estat assassinades en nom de Déu per uns fanàtics o uns altres. Les religions que haurien de servir per donar a la gent esperança, i contribuir a unir a la Humanitat el que de moment aconsegueixen és que hi hagi matances horribles. No hem avançat tant com ens pensàvem, abans les guerres de religió s'ordenaven mitjançant edictes des de Roma o des dels minarets de Damasc, ara ho fan per Internet, però l'efecte final és el mateix: una colla de fanàtics religiosos d'una banda i de l'altra que estan disposats a morir i a matar en el nom del seu Dèu, el problema és que aquest Dèu al qual tots invoquen és el mateix, encara que li preguin de manera diferent, resumint, hi ha bojos fanàtics disposats a morir i a matar només per veure si el que s'imposa és pregar de genolls dibuixant-se al front una creu o postrats damunt d'una estora mirant en direcció a La Meca. I cap d'ells ha vist a Dèu en tota la seva vida però estan disposats a matar i a morir en el seu nom.

Fanatismos enfrentados

Es inaceptable que todavía en el siglo XXI haya guerras que se hagan en nombre de Dios o que se mate en nombre de Dios, y que a veces predicadores enfrenten la gente en nombre del mismo Dios, sólo porque unos defienden unos dogmas escritos en épocas pretéritas o porque se reza de manera diferente. Este Dios por el que muy muchos han muerto o han matado en su nombre, un Dios que nadie ha visto nunca, y alrededor del cual algunos han conseguido vivir muy bien. La irresponsabilidad de un par de fanáticos predicadores de una insignificante iglesia de Florida que decidieron quemar un Corán dándole toda la publicidad posible al acto. La respuesta del fanatismo islámico no se ha hecho esperar y ya hay casi una treintena de personas muertas en Afganistán tras las protestas la acción del predicador de Florida Terry Jones. Los fanatismos se retroalimentan mutuamente. El predicador Jones después de quemar el Corán y ver como en Afganistán las protestas acababan con una treintena de personas se ha querido justificar diciendo que esto le da la razón, que él ha demostrado que el Islam es una religión fanática y violenta. Pues si, igual de fanático y violento es el predicador Jones, e igual de irresponsable. No es necesario quemar un Corán para demostrar que los islamistas radicales son violentos, tampoco hay que quemar una Biblia para comprobar si hay cristianos violentos. Sólo hay que ver el incidente que se produjo durante la representación de Gang Bang cuando dos individuos ultracatólicos subieron al escenario, o cuando se estrenó en los cines la polémica Je vous salue, Marie, Jean-Luc Godard, con gente rezando de rodillas en la puerta del cine. En el nombre de Dios unos locos islamistas estrellaron aviones contra las Twin Towers de Nueva York y el Pentágono, en el nombre de Dios unos islamistas atentaron en Londres, en el nombre de Dios unos islamistas atentaron contra las cercanías de Madrid. Miles de personas han sido asesinadas en nombre de Dios por unos fanáticos u otros. Las religiones que deberían servir para dar a la gente esperanza, y contribuir a unir a la Humanidad lo que de momento consiguen es que haya matanzas horribles. No hemos avanzado tanto como creíamos, antes las guerras de religión se ordenaban mediante edictos desde Roma o desde los minaretes de Damasco, ahora lo hacen por Internet, pero el efecto final es el mismo: un grupo de fanáticos religiosos de un lado y por otro que están dispuestos a morir ya matar en el nombre de su Dios, el problema es que este Dios al que todos invocan es el mismo, aunque le tomen de manera diferente, resumiendo, hay locos fanáticos dispuestos a morir ya matar sólo para ver si lo que se impone es orar de rodillas dibujante al frente una cruz o postrados sobre una alfombra mirando en dirección a La Meca. Y ninguno de ellos ha visto a Dios en toda su vida pero están dispuestos a matar ya morir en su nombre.

El purgatori

El purgatori

Segons Benet XVI el purgatori no és un lloc físic situat a algun lloc de l’espai, és “un foc interior que purifica l’ànima”. Venint de qui abans de ser escollit Papa havia estat el gran inquisidor, que en termes moderns és prefecte per a la doctrina de la fe, fa por que descrigui el purgatori com un foc intern que purifica l’ànima. El terme purgatori ja té unes connotacions prou temibles, però això de purificar amb foc encara fa més por i venint de qui abans de ser Papa va ser el Gran Inquisidor és preocupant.

El purgatorio

Según Benedicto XVI el purgatorio no es un lugar físico situado en algún lugar del espacio, es "un fuego interior que purifica el alma". Viniendo de quien antes de ser elegido Papa había sido el gran inquisidor, que en términos modernos es prefecto para la doctrina de la fe, da miedo que describa el purgatorio como un fuego interno que purifica el alma. El término purgatorio ya tiene unas connotaciones bastante temibles, pero eso de purificar con fuego aún da más miedo.

Purgatorio

Secundum ad purgatorium Benedict XVI non alicubi sita loco corporali in loco est ignis intra mundat animam. Cum ante papa electus est magnam inquisitor, qui praefectus est BC pro Doctrina Fidei, describit ne intra purgatorio ignis purgans animam. Purgatorio terminus iam formidatus connotationem satis, sed mundare igni magis timuit.

Fegefeuer

Nach Benedikt XVI Fegefeuer ist nicht ein physischer Ort irgendwo im Raum befindet, ist "eine innere Feuer, das die Seele reinigt." Kommend vor seiner Wahl zum Papst, der Großinquisitor, die im modernen Sinne ist Präfekten für die Glaubenslehre, befürchten, dass das Fegefeuer beschreibt, wie ein inneres Feuer, das die Seele reinigt wurde. Der Begriff hat Fegefeuer Konnotationen bereits furchtbar genug, aber um es mit Feuer noch mehr Angst davor, und wer, bevor er Papst wurde reinigen der Großinquisitor ist besorgniserregend.

Purgatoire

Selon Benoît XVI, le purgatoire n'est pas un lieu physique situé quelque part dans l'espace, est «un feu intérieur qui purifie l'âme." Entrée avant d'être élu pape, qui était le grand inquisiteur, qui, en termes modernes est préfet pour la Doctrine de la Foi, la peur qui décrit le purgatoire comme un feu intérieur qui purifie l'âme. Le terme a une connotation purgatoire déjà assez redoutable, mais de le purifier par le feu encore plus peur de venir et qui avant de devenir pape a été le Grand Inquisiteur est préoccupante.

Purgatorioko

To Benedikto XVI Purgatorio on arabera ez dago nonbait espazio fisiko leku bat, "barruko sua duten arima purifies." Ari hautatua Aita Santuak nor zen grand Inquisidor, eta termino moderno en Fedearen Doktrinarako, beldurra deskribatzen duen Purgatorioko sua barruko duten arima purifies gisa prefektua da aurretik barru. Epe du Purgatorio konnotazio jada egundoko nahikoa, baina garbitzen sua are gehiago datorren beldur eta nork papa egon aurretik izan zen Grand Inquisidor da kezkagarria.

Purgatory

According to Benedict XVI on Purgatory is not a physical place located somewhere in space, is "an inner fire that purifies the soul. " Coming before being elected pope who was the grand inquisitor, which in modern terms is prefect for the Doctrine of the Faith, fear that describes purgatory as an inner fire that purifies the soul. The term has Purgatory connotations already formidable enough, but to purify it with fire even more afraid of coming and who before becoming pope was the Grand Inquisitor is worrying.

Purgatorio

Secondo Benedetto XVI in Purgatorio non è un luogo fisico trova da qualche parte nello spazio, è "un fuoco interiore che purifica l'anima." In arrivo prima di essere eletto papa che è stato il grande inquisitore, che in termini moderni è prefetto per la Dottrina della Fede, la paura che descrive il purgatorio come un fuoco interiore che purifica l'anima. Il termine ha una connotazione Purgatorio già abbastanza temibile, ma per purificare con il fuoco ancora più paura di uscire e che prima di diventare papa era il Grande Inquisitore è preoccupante.