Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ehud barak. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ehud barak. Mostrar tots els missatges

28 de des. 2011

CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL - CONFLICTES INTERNS - ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT

CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL - CONFLICTES INTERNS - ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT


CIÈNCIA MÈDICA A ISRAEL

Creen vasos sanguinis amb cèl•lules embrionàries

Un equip dirigit pels doctors Josef Itskovitz-Eldor, cap del departament de ginecologia i obstetrícia de l'hospital Rambam i el doctor Ayelet Dar-Vaknin del laboratori de cèl•lules mare de la facultat de medecina del Technion, a Haifa van aconseguir crear cèl•lules del sistema circulatori anomenades perícits que són una part fonamental dels vasos sanguinis. Van injectar aquestes cèl•lules als músculs de les potes de ratolins que tenien els vasos sanguinis obstruïts i els perícits van crear nous vasos rehabilitant les cèl•lules dels músculs. Els perícits van ser creats a partir de cèl•lules embrionàries procedents d'òvuls fecundats donats per a la investigació i de cèl•lules mare induïdes agafades de cèl•lules d'adults reprogramades per manipulació genètica per a què es converteixin en cèl•lules embrionàries. Aquestes cèl•lules poden servir per tractar malalties cardíaques, vasculars o la diabetis.

CONFLICTES INTERNS

La violència dels colons avergonyeix Israel

Els actes violents comesos pels colons preocupen al govern d'Israel. Des de fa unes quantes setmanes es poden llegir notícies sobre els actes violents comesos per grups de colons. El primer ministre Binyamin Netanyahu va declarar que “no podem acceptar el vandalisme contra les mesquites o l'atac contra els oficials de policia, els soldats o la gent innocent. Això pot succeir, però si succeeix hem d'actuar amb tota l'autoritat contra els perpetradors”. Netanyahu va fer aquestes declaracions a la base de la Brigada Efraim que va ser assaltada per un grup de colons ultradretans que van ferir al comandant i al seu lloctinent una setmana abans. Durant aquesta visita el primer ministre Netanyahu, el ministre de defensa Barak i el cap de l'Estat major Gantz, van encendre la primera espelma de la Januca. Netanyahu va considerar que aquell incident era una taca sobre el compliment de la llei i sobre els colons que s'ha d'esborrar: “Si vostès agafen la camisa més blanca a tot l'Estat d'Israel que és una nació que compleix la llei i la taquen, tota la camisa estarà tacada. L'incident taca tot l'Estat d'Israel que és una nació que respecta la llei (...). Hem d'unir forces contra el fenomen de l'extremisme i esborrar la seva taca”. Va reconèixer la situació tan difícil en que es troba el Tzáhal havent de mantenir la seguretat de la població i alhora defensar-se dels colons. Netanyahu reconeix que la majoria dels colons són respectuosos amb la llei i que cal protegir-los a ells “i als palestins que estan sota el nostre control”. Va denunciar que les accions violentes d'aquests colons extremistes són actes de “terrorisme i la nostra tasca és fer tot el que es pugui per aturar-lo, incloent-hi les regulacions d'emergència i els càstigs”. No deu ser fàcil haver de protegir a aquests grups extremistes que es dediquen a atacar als soldats que estan allà per protegir-los però alhora també han de provar d'impedir que aquests colons cometin actes vandàlics contra els palestins. Tampoc deu ser fàcil provar de convèncer als colons que no es prenguin la justícia per la seva mà.

Conflicte amb els ultraortodoxes jueus

Per si no hi havia prou problemes amb els islamistes que amenacen l'Estat d'Israel amb l'anihilació també els ultraortodoxes jueus estan creant conflictes greus. Des de les anomenades dones-talibans, dones d'una secta jueva ultraortodoxa extremista que van tant o més tapades que les dones afganeses, fins a conflictes entre ultra ortodoxos jueus que agredeixen dones jueves als transports públics i jueus laics. Des de fa unes setmanes els ultraortodoxes estan protagonitzant incidents variats. Un jueu ultraortodox va ser arrestat per escopir a una dona, Alisa Coleman, del moviment religiós sionista nacional que estava ajudant les seves alumnes a pujar a un autobús. La raó adduïda per l'agressor és que Alisa Coleman no anava vestida amb modèstia. Aquesta dona, originària de la Gran Bretanya va anar a l'escola per “protegir” les nenes i que poguessin pujar als autobusos. La situació que es viu a Beit Shemesh ha fet el primer ministre Netanyahu i altres polítics israelians hagin decidit intervenir. El ministre Yuval Steinitz va exigir l'arrest dels extremistes religiosos que agredeixen dones i nenes titllant-los de “psicòpates mediocres que han d'estar darrera les reixes” i va instar al ministre de l'Interior Eli Ishai a eliminar les marques que divideixen els espais públics destinats a dones dels destinats als homes.

Netanyahu als haredim: "ISRAEL ÉS UNA DEMOCRÀCIA"

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va declarar que “Israel és una democràcia liberal occidental; i per això els espais públics estan oberts per a tots, homes i dones (...). Aquí no hi ha lloc per a la discriminació. La policia continuarà detenint a aquells que escopeixin, aixequin la mà i encalcen”. Va criticar els intents dels ultraortodoxes jueus pels seus intents d'excloure les dones de l'espai públic i pels incidents que des de fa unes setmanes protagonitzen.

Ehud Barak, ministre de defensa, no va estar-se de criticar també els ultraortodoxes pels incidents de Beit Shemesh: “Aquest és el cas d'extremistes religiosos que tracten de forçar el públic a prendre certes conductes i això és inacceptable (...). Tots els organismes encarregats de fer complir la llei hauran de treballar junts per acabar amb això”. Netanyahu va donar l'ordre al govern i policia locals – de Beit Shemesh - que retiressin els cartells que obliguen les dones a caminar per l'altra vorera del carrer. Tampoc feia bromes el ministre d'Aigua i Energia Uzi Landau dient que “els extremistes ultraortodoxes han de ser tractats com els anarquistes d'esquerres i els joves colons d'ultradreta – de manera decisiva”.

Netanyahu té intenció de reunir-se amb els polítics ultraortodoxes per convèncer-los que parlin amb les seves comunitats per acabar amb la segregació de les dones als espais públics.

ENFRONTAMENTS ENTRE LA POLICIA I ELS ULTRAORTODOXES

A Beit Shemesh centenars d'ultraortodoxes van enfrontar-se a la policia. Els ultraortodoxes o haredim van cremar contenidors d'escombraries i van tirar pedres contra la policia. Un dels ultraortodoxes va ser arrestat per la policia i van netejar el barri dels cartells que en aquesta zona obliguen les dones a caminar per l'altra vorera. La supressió d'aquests cartells i la presència d'una unitat mòbil del canal 10 de la televisió que provava de gravar un reportatge van ser l'origen dels incidents.

Netanyahu ha anunciat que prendrà mesures per acabar amb aquestes situacions d'intolerància per part dels ultraortodoxes.

EL PRESIDENT D'ISRAEL ES PRONUNCIA

El president Shimon Peres va convocar a la ciutadania a participar en una manifestació contra l'exclusió de les dones a Beit Shemesh. “Avui el poble i no només els agents de policia estan sotmesos a prova. Tothom – religiosos, seculars i tradicionalistes – han de defensar la naturalesa de l'Estat d'Israel enfront d'un petit grup que compromet la solidaritat de la nació”. Les principals autoritats de l'Estat d'Israel han decidit que cal aturar la intolerància dels ultraortodoxes contra les dones i les nenes, que no es pot acceptar que no puguin caminar per les mateixes voreres que els homes o que puguin ser agredides perquè un d'aquests fanàtics cregui que no van vestides apropiadament. “Ningú té el dret d'aixecar una mà o amenaçar a dones i nenes. No són els amos de l'univers”. El problema és que ells s'ho creuen, i com els integristes d'altres religions pretenen imposar els seus costums als altres, en aquest cas a altres jueus.

ISRAEL I LA SEVA SEGURETAT

235 MILIONS DE DOLARS PEL SISTEMA ANTIMISSILS D'ISRAEL

Estats Units assignarà 235 milions d'euros pel desenvolupament del sistema de defensa antimíssils israelià. El sistema ha de servir per protegir Israel dels atacs amb míssils que poguessin realitzar l'Iran i Hezbolà. Els 235 milions de dòlars es destinarien a la producció del sistema Fona de David per interceptar coets de mig abast i pel JETZ 2 i 3 per interceptar míssils de llarg abast.

VETAT CONTRACTE DE DEFENSA AMB TURQUIA

La relació entre Israel i Turquia no només sembla que no millora sinó que empitjora. Els militars israelians van decidir cancel•lar un contracte amb Turquia que arribava als 141 milions de dòlars. La principal raó adduïda és el temor que equips electrònics avançats venuts a Turquia acabin en mans de països enemics d'Israel, especialment a les mans de l'Iran. Entre aquests hi ha dispositius electroòptics amb què s'havien d'equipar els avions turcs i que ja equipen els avions israelians. Un oficial de defensa israelià va reconèixer que la relació amb Turquia és molt important però que “al mateix temps tenim una responsabilitat per la seguretat de cada producte que rep una llicència d'exportació”. La crisi va començar arran de l'intent d'un vaixell turc que va intentar trencar el bloqueig a Gaza. Al govern islamista turc no li va agradar que els israelians abordessin el vaixell turc que intentava arribar a Gaza i que durant l'operació morissin nou islamistes turcs, islamistes com l'actual govern turc, i que no eren els pacifistes que pretenien fer creure. La mort dels nou islamistes turcs que intentaven arribar al territori controlat per l'organització terrorista Hamàs va provocar una crisi diplomàtica que el govern turc – cada vegada més islamista i menys moderat – pràcticament trenqués relacions amb Israel i cada dia que passa sembla que el govern islamista d'Erdogan faci tot el possible perquè les relacions entre ambdós països no arribin a refer-se. El ministre turc Davutoglu va declarar que Turquia havia posat a “Israel de genolls”. En aquestes circumstàncies no tindria cap lògica vendre equips electrònics a Turquia que aquest país podria acabar venent als enemics d'Israel.

EL GENOCIDI ARMENI

Fa uns dies l'Assemblea Francesa va aprovar una llei que condemnava la negació del genocidi armeni, no era una condemna del genocidi sinó la negació del genocidi. A França també és punible la negació de l'holocaust, com en altres països europeus. Aquesta aprovació va enutjar el govern islamista turc que ha refredat les seves relacions amb França. Turquia condemna als que denuncien o parlen del genocidi armeni i oficialment no va existir aquest genocidi, només van ser una mica durs amb els armenis que van tenir el mal gust per fotre als pobres otomans i turcs de morir-se, depenent de les fonts, fins a 1,5 milions d'armenis. Els turcs reconeixen que van morir entre 300.000 i 600.000 armenis, com si fossin pocs. “Una tonteria, ui, acabo de matar mig milió de persones, quina mala sort”.

La Kneset estudiarà si reconeix o no el genocidi armeni comés pels turcs durant la Primera Guerra Mundial amb el propòsit de fixar una data per a commemorar aquesta tragèdia. La proposta ha estat presentada diverses vegades a comissions tancades de la comissió de defensa i exteriors de la Kneset però va acabar sent refusada. La diputada Zahava Gal On es mostra molt crítica amb el govern israelià per no haver aprovat el reconeixement del genocidi armeni perquè “des de fa anys que el govern d'Israel es nega a reconèixer el genocidi per raons cíniques, estratègiques i econòmiques, degut als lligams amb Turquia” i creu que “ara donat l'estat de les relacions entre ambdós països, no puc descartar que el ministeri d'Exteriors estigui explotant aquest assumpte” per sacsejar als turcs. Segurament molts governs democràtics accepten tenir tractes comercials amb països que de democràtics tenen només un vernís sota els qual s'amaga la conculcació de drets fonamentals de pobles i ciutadans. Israel com la majoria dels països europeus tenien relacions amb Turquia fent negocis amb una mà i tapant-se el nas amb l'altre però arriba un punt que hi ha qui es farta del xantatge, i més quan el que es veu és que Turquia cada dia s'està islamitzant més. Deu fer un o dos mesos que Turquia va unir-se als iranians per encalçar als kurds, i cal dir, que el vaixell Mavi Marmara era turc, que estava noliejat per islamistes i que es dirigien a una zona controlada per l'organització terrorista Hamàs, braç de l'Iran, el principal enemic d'Israel.

El ministeri d'Exteriors israelià va advertir que si s'aprovés el reconeixement del genocidi armeni les relacions amb Turquia podrien malmetre's encara més. Turquia no ha fet cap esforç per la seva part per reconduir la situació, fins i tot va amenaçar d'enviar la seva Armada de guerra per protegir futures flotilles proHamàs, advertint que atacarien qualsevol vaixell israelià que s'acostés als vaixells proHamàs. És evident que Turquia no té interès en recompondre les relacions amb Israel. Turquia no és un “aliat” en què es pugui confiar, ni Europa ni Israel haurien de tenir més tractes amb Turquia que els que puguin tenir dos Estats enfrontats, i deixar d'acceptar el xantatge turc.

Una comissió de la Kneset va tractar si havien de fixar un dia de commemoració del genocidi armeni. Els partidaris de commemorar van adduir que el poble jueu que va patir l'holocaust no pot ignorar els genocidis en altres països. En contra està que això podria molestar a Turquia i que les relacions amb aquest país podrien deteriorar-se ja que Turquia es nega a reconèixer el genocidi armeni. El ministre d'Exteriors va dir que “aquest assumpte, podria deteriorar els nostres lligams amb Turquia”. “La nostra relació amb Turquia és molt fràgil i sensible en aquest moment i no podem creuar la línia – hem d'abordar el tema en forma intel•ligent. Tal decisió podria tindre greus conseqüències estratègiques”

El portaveu de la Kneset Reuven Rivlin creu que la situació actual no és producte de l'afebliment dels lligams entre ambdós països, i que Israel no pot ignorar ni negar que va haver-hi el genocidi armeni. El diputat Arie Eldad que va ser un dels impulsors del debat va dir que “en el passat ens deien que no podíem discutir el tema per les nostres bones relacions amb Turquia. Ara ens diuen que no podem discutir per les nostres males relacions. No podem esborrar un capítol de la història. No podem ignorar aquesta qüestió degut als nostres interessos”.

Com que sé per on poden anar algunes de les opinions sobre aquest tema i algú pot començar a parlar del “genocidi palestí” voldria fer unes quantes puntualitzacions. Acusar a Israel de perpetrar un genocidi contra els palestins és ignorar la realitat i la història. Matar 1400 palestins, dels quals la meitat eren terroristes d'Hamàs no és un genocidi. Egipte, Síria i Jordània han assassinat molts més palestins dels que hagi pogut matar Israel. I no hi ha per part d'Israel un pla per exterminar els palestins, en canvi si que l'organització terrorista Hamàs té en els seus estatuts la destrucció d'Israel i dels jueus, és a dir, Hamàs té escrit en el que seria la seva ideologia terrorista com a punt fonamental l'extermini dels jueus. De fet, la situació palestina és responsabilitat dels propis palestins i dels països àrabs. Als palestins se'ls va concedir l'any 1947 un Estat al qual van renunciar, un Estat que només havien de declarar l'any 1948. I porten 63 anys tractant d'aconseguir un Estat mitjançant el terrorisme i la guerra al qual van renunciar quan el podien haver declarat sense vessar ni una gota de sang. Caldrà recordar que els líders palestins van tenir importants lligams amb el nazisme, el muftí de Jerusalem va ser aliat de Hitler, per tant, és normal que de genocidis en tinguin alguna idea, van ser alumnes no gaire aplicats de gent que va exterminar 10 milions de persones. Això que ara nomenem palestins van viure sota el domini dels otomans, que no van ser gens magnànims amb els pobles que van esclafar. Sorprèn veure que els palestins siguin tan amics – hauríem de dir lacais – dels pobles que realment els han usat o massacrat segons les seves conveniències. Sirians, egipcis o jordans han assassinat molts més palestins que els que mai hagin pogut matar els israelians. I els propis palestins s'han assassinat entre ells amb fruïció per molt que ara Hamàs i Fatah es dediquin a dir que s'estimen molt.

COETS PALESTINS CONTRA ISRAEL

Un coet palestí va caure a Ashkelon, un projectil de morter a Eshkol. No van haver-hi danys personals ni materials perquè els dos projectils van caure en àrees deshabitades.

ISLAMISTES EGIPCIS I EL TRACTAT DE PAU AMB ISRAEL

El partit islamista egipci Al Nur vol modificar les “clàusules explotadores” del Tractat de Pau amb Israel. Aquesta organització salafista diu que no farà res que perjudiqui a Egipte i els seus ciutadans perquè seria greu que Egipte incomplís un acord internacional malgrat que el va signar una dictadura. Segons aquests islamistes egipcis “el partit s'oposa tenaçment a la normalització, als intents de diàleg i d'establir relacions amb una entitat que vol esborrar la nostra identitat, ocupa la nostra terra, imposa bloqueig als nostres germans i dona suport fermament als nostres botxins”. Parlen en nom dels islamistes, dels egipcis, dels islamistes egipcis?. No queda clar. Seria convenient que aclarissin si volen la pau amb Israel o no, i no dir que estan en contra, que canviaran clàusules dels acords, i després dir que respectaran els acords signats pel govern egipci malgrat que aquest era una dictadura amb la que no estan d'acord. Un acord és precisament això, un acord que signen totes les parts implicades i que si alguna d'elles vol fer modificacions ho ha de discutir amb totes les altres parts i tractar d'arribar a un acord, en cas contrari es considera un trencament de l'acord. I després de 63 anys de conflicte entre ambdós paísos i tres guerres és molt arriscat canviar unilateralment les condicions del tractat de pau. Crec que el nou govern egipci hauria de parlar clar i deixar de jugar a la puta i la Ramoneta. Quina és la identitat que segons els salafistes egipcis vol esborrar Israel?. Sembla que ser uns fanàtics religiosos islàmics els deixa incapacitats per dir la veritat quan parlen de terra ocupada. Israel va ocupar territori egipci que posteriorment va retornar com a part dels acords de pau. Era evident que a Israel no l'interessava gens i van fer un enorme sacrifici acceptant que un dels països que els havia atacat tres vegades tornés a tenir la seva frontera amenaçant l'existència de l'Estat d'Israel. Suposo que quan els islamistes egipcis es queixen del bloqueig israelià a Gaza és perquè senten que Hamàs no pugui proveir-se d'armes amb impunitat. Amb un govern islamista a Egipte a Hamàs se li obren grans possibilitats. La primavera àrab està servint per l'ascens de règims islamistes que donen suport a grups terroristes islàmics. Compadiria els egipcis per haver derrocat del poder a Mubarak per posar a una gent que faran bo al dictador Mubarak, però no ho faré, estic d'acord amb qui diu que cada poble té els tirans que es mereix, però seria demanar molt que provin de gaudir-ne ells solets dels seus tirans.







CIENCIA MÉDICA EN ISRAEL - CONFLICTOS INTERNOS - ISRAEL Y SU SEGURIDAD

CIENCIA MÉDICA EN ISRAEL

Crean vasos sanguíneos con células embrionarias

Un equipo dirigido por los doctores Josef Itskovitz-Eldor, jefe del departamento de ginecología y obstetricia del hospital Rambam y el doctor Ayelet Dar-Vaknin del laboratorio de células madre de la facultad de medicina del Technion, en Haifa lograron crear células células del sistema circulatorio llamadas pericitos que son una parte fundamental de los vasos sanguíneos. Inyectaron estas células en los músculos de las patas de ratones que tenían los vasos sanguíneos obstruidos y los pericitos crearon nuevos vasos rehabilitando las células de los músculos. Los pericitos fueron creados a partir de células embrionarias procedentes de óvulos fecundados donados para la investigación y de células madre inducidas tomadas de células de adultos reprogramadas por manipulación genética para que se conviertan en células embrionarias. Estas células pueden servir para tratar enfermedades cardíacas, vasculares o la diabetes.

CONFLICTOS INTERNOS

La violencia de los colonos avergüenza Israel

Los actos violentos cometidos por los colonos preocupan al gobierno de Israel. Desde hace unas semanas se pueden leer noticias sobre los actos violentos cometidos por grupos de colonos. El primer ministro Binyamin Netanyahu declaró que "no podemos aceptar el vandalismo contra las mezquitas o el ataque contra los oficiales de policía, los soldados o la gente inocente. Esto puede suceder, pero si sucede tenemos que actuar con toda la autoridad contra los perpetradores ". Netanyahu hizo estas declaraciones en la base de la Brigada Efraim que fue asaltada por un grupo de colonos ultraderechistas que hirieron al comandante ya su lugarteniente una semana antes. Durante esta visita el primer ministro Netanyahu, el ministro de Defensa Barak y el jefe del Estado mayor Gantz, encendieron la primera vela de la Januca. Netanyahu consideró que ese incidente era una mancha sobre el cumplimiento de la ley y sobre los colonos que se debe borrar: "Si ustedes toman la camisa más blanca en todo el Estado de Israel que es una nación que cumple la ley y la manchan, toda la camisa estará manchada. El incidente mancha todo el Estado de Israel que es una nación que respeta la ley (...). Debemos unir fuerzas contra el fenómeno del extremismo y borrar su mancha ". Reconoció la situación tan difícil en que se encuentra el Tzahal debiendo mantener la seguridad de la población ya la vez defenderse de los colonos. Netanyahu reconoce que la mayoría de los colonos son respetuosos con la ley y que hay que protegerlos a ellos "y los palestinos que están bajo nuestro control". Denunció que las acciones violentas de estos colonos extremistas son actos de "terrorismo y nuestra tarea es hacer todo lo posible para detenerlo, incluyendo las regulaciones de emergencia y los castigos". No debe ser fácil tener que proteger a estos grupos extremistas que se dedican a atacar a los soldados que están allí para protegerlos pero a la vez también deben tratar de impedir que estos colonos cometan actos vandálicos contra los palestinos. Tampoco debe ser fácil intentar convencer a los colonos que no se tomen la justicia por su mano.

Conflicto con los ultraortodoxas judíos

Por si no había suficientes problemas con los islamistas que amenazan el Estado de Israel con la aniquilación también los ultraortodoxas judíos están creando conflictos graves. Desde las llamadas mujeres-talibanes, mujeres de una secta judía ultraortodoxa extremista que tanto o más tapadas que las mujeres afganas, hasta conflictos entre ultra ortodoxos judíos que agreden mujeres judías en los transportes públicos y judíos laicos. Desde hace unas semanas los ultraortodoxas están protagonizando incidentes variados. Un judío ultraortodoxo fue arrestado por escupir a una mujer, Alisa Coleman, del movimiento religioso sionista nacional que estaba ayudando sus alumnos a subir a un autobús. La razón aducida por el agresor es que Alisa Coleman no iba vestida con modestia. Esta mujer, originaria de Gran Bretaña fue a la escuela para "proteger" las niñas y que pudieran subir a los autobuses. La situación que se vive en Beit Shemesh ha hecho el primer ministro Netanyahu y otros políticos israelíes hayan decidido intervenir. El ministro Yuval Steinitz exigió el arresto de los extremistas religiosos que agreden mujeres y niñas tildándolos de "psicópatas mediocres que deben estar detrás de las rejas" e instó al ministro del Interior Eli Isha a eliminar las marcas que dividen los espacios públicos destinados a mujeres de los destinados a los hombres.

Netanyahu a los haredim: "ISRAEL ES UNA DEMOCRACIA"

El primer ministro israelí Benjamin Netanyahu declaró que "Israel es una democracia liberal occidental, y por eso los espacios públicos están abiertos para todos, hombres y mujeres (...). Aquí no hay lugar para la discriminación. La policía continuará deteniendo a aquellos que escupían, levanten la mano y acosan ". Criticó los intentos de los ultraortodoxas judíos por sus intentos de excluir a las mujeres del espacio público y por los incidentes que desde hace unas semanas protagonizan.

Ehud Barak, ministro de defensa, no estuvo de criticar también los ultraortodoxas por los incidentes de Beit Shemesh: "Este es el caso de extremistas religiosos que tratan de forzar al público a tomar ciertas conductas y eso es inaceptable (... ). Todos los organismos encargados de hacer cumplir la ley deberán trabajar juntos para acabar con eso ". Netanyahu dio la orden al gobierno y policía locales - de Beit Shemesh - que retiraran los carteles que obligan a las mujeres a caminar por la otra acera de la calle. Tampoco hacía bromas al Ministro de Agua y Energía Uzi Landau diciendo que "los extremistas ultraortodoxas deben ser tratados como los anarquistas de izquierdas y los jóvenes colonos de ultraderecha - de manera decisiva".

Netanyahu tiene intención de reunirse con los políticos ultraortodoxas para convencerles de que hablen con sus comunidades para acabar con la segregación de las mujeres en los espacios públicos.

ENFRENTAMIENTOS ENTRE LA POLICÍA Y LOS ultraortodoxo

En Beit Shemesh cientos de ultraortodoxas se enfrentaron a la policía. Los ultraortodoxas o haredim quemaron contenedores de basura y arrojaron piedras contra la policía. Uno de los ultraortodoxas fue arrestado por la policía y limpiar el barrio de los carteles que en esta zona obligan a las mujeres a caminar por la otra acera. La supresión de estos carteles y la presencia de una unidad móvil del canal 10 de la televisión que intentaba grabar un reportaje fueron el origen de los incidentes.

Netanyahu ha anunciado que tomará medidas para acabar con estas situaciones de intolerancia por parte de los ultraortodoxas.

EL PRESIDENTE DE ISRAEL SE PRONUNCIA

El presidente Shimon Peres convocó a la ciudadanía a participar en una manifestación contra la exclusión de las mujeres en Beit Shemesh. "Hoy el pueblo y no sólo los agentes de policía están sometidos a prueba. Todos - religiosos, seculares y tradicionalistas - deben defender la naturaleza del Estado de Israel frente a un pequeño grupo que compromete la solidaridad de la nación ". Las principales autoridades del Estado de Israel han decidido que hay que detener la intolerancia de los ultraortodoxas contra las mujeres y las niñas, que no se puede aceptar que no puedan caminar por las mismas aceras que los hombres o que puedan ser agredidas porque uno estos fanáticos crea que no van vestidas apropiadamente. "Nadie tiene el derecho de levantar una mano o amenazar a mujeres y niñas. No son los dueños del universo ". El problema es que ellos se lo creen, y como los integristas de otras religiones pretenden imponer sus costumbres a los demás, en este caso a otros judíos.

ISRAEL Y SU SEGURIDAD

235 MILLONES DE DOLARES POR sistema antimisiles DE ISRAEL

Estados Unidos asignará 235 millones de euros para el desarrollo del sistema de defensa antimisiles israelí. El sistema debe servir para proteger Israel de los ataques con misiles que pudieran realizar Irán y Hezbolá. Los 235 millones de dólares se destinarían a la producción del sistema Honda de David para interceptar cohetes de medio alcance y por JETZ 2 y 3 para interceptar misiles de largo alcance.

VETADO CONTRATO DE DEFENSA CON TURQUÍA

La relación entre Israel y Turquía no sólo parece que no mejora sino que empeora. Los militares israelíes decidieron cancelar un contrato con Turquía que llegaba a los 141 millones de dólares. La principal razón aducida es el temor de que equipos electrónicos avanzados vendidos en Turquía acaben en manos de países enemigos de Israel, especialmente en las manos de Irán. Entre estos hay dispositivos electroópticos con que debían equipar los aviones turcos y que ya equipan los aviones israelíes. Un oficial de defensa israelí reconoció que la relación con Turquía es muy importante pero que "al mismo tiempo tenemos una responsabilidad para la seguridad de cada producto que recibe una licencia de exportación". La crisis comenzó a raíz del intento de un barco turco que intentó romper el bloqueo a Gaza. Al gobierno islamista turco no le gustó que los israelíes abordaran el barco turco que intentaba llegar a Gaza y que durante la operación murieran nuevo islamistas turcos, islamistas como el actual gobierno turco, y que no eran los pacifistas que pretendían hacer creer. La muerte de los nueve islamistas turcos que intentaban llegar al territorio controlado por la organización terrorista Hamás provocó una crisis diplomática que el gobierno turco - cada vez más islamista y menos moderado - prácticamente rompiera relaciones con Israel y cada día que pasa parece que el gobierno islamista de Erdogan haga todo lo posible para que las relaciones entre ambos países no lleguen a recuperarse. El ministro turco Davutoglu declaró que Turquía había puesto a "Israel de rodillas". En estas circunstancias no tendría ninguna lógica vender equipos electrónicos en Turquía que este país podría acabar vendiendo los enemigos de Israel.

EL GENOCIDIO ARMENIO

Hace unos días la Asamblea Francesa aprobó una ley que condenaba la negación del genocidio armenio, no era una condena del genocidio sino la negación del genocidio. En Francia también es punible el negación del holocausto, como en otros países europeos. Esta aprobación enojó el gobierno islamista turco que ha enfriado sus relaciones con Francia. Turquía condena a los que denuncian o hablan del genocidio armenio y oficialmente no existió este genocidio, sólo fueron un poco duros con los armenios que tuvieron el mal gusto para joder a los pobres otomanos y turcos de morirse, dependiendo de las fuentes, hasta 1,5 millones de armenios. Los turcos reconocen que murieron entre 300.000 y 600.000 armenios, como si fueran pocos. "Una tontería, uno, acabo de matar medio millón de personas, qué mala suerte".

La Kneset estudiará si reconoce o no el genocidio armenio cometido por los turcos durante la Primera Guerra Mundial con el propósito de fijar una fecha para conmemorar esta tragedia. La propuesta ha sido presentada varias veces en comisiones cerradas de la comisión de defensa y exteriores de la Kneset pero acabó siendo rechazada. La diputada Zahavi Gales Dónde se muestra muy crítica con el gobierno israelí por no haber aprobado el reconocimiento del genocidio armenio porque "desde hace años que el gobierno de Israel se niega a reconocer el genocidio por razones cínicas, estratégicas y económicas, debido a los lazos con Turquía "y cree que" ahora dado el estado de las relaciones entre ambos países, no puedo descartar que el ministerio de Exteriores esté explotando este asunto "para sacudir a los turcos. Seguramente muchos gobiernos democráticos aceptan tener tratos comerciales con países que de democráticos tienen sólo un barniz bajo el que esconde la conculcación de derechos fundamentales de pueblos y ciudadanos. Israel como la mayoría de los países europeos tenían relaciones con Turquía haciendo negocios con una mano y tapándose la nariz con el otro pero llega un punto que hay quien se harta del chantaje, y más cuando lo que se ve es que Turquía cada día está islamizando más. Debe hacer uno o dos meses que Turquía se unió a los iraníes para perseguir a los kurdos, y hay que decir, que el barco Mavi Marmara era turco, que estaba fletado por islamistas y que se dirigían a una zona controlada por la organización terrorista Hamás , brazo de Irán, el principal enemigo de Israel.

El ministerio de Exteriores israelí advirtió que si se aprobara el reconocimiento del genocidio armenio las relaciones con Turquía podrían malograrse aún más. Turquía no ha hecho ningún esfuerzo por su parte para reconducir la situación, incluso amenazó con enviar su Armada de guerra para proteger futuras flotillas proHamàs, advirtiendo que atacarían cualquier buque israelí que se acercara a los barcos proHamàs. Es evidente que Turquía no tiene interés en recomponer las relaciones con Israel. Turquía no es un "aliado" en el que se pueda confiar, ni Europa ni Israel deberían tener más tratos con Turquía que los que puedan tener dos Estados enfrentados, y dejar de aceptar el chantaje turco.

Una comisión de la Kneset trató si debían fijar un día de conmemoración del genocidio armenio. Los partidarios de conmemorar adujeron que el pueblo judío que sufrió el holocausto no puede ignorar los genocidios en otros países. En contra está que esto podría molestar a Turquía y que las relaciones con este país podrían deteriorarse ya que Turquía se niega a reconocer el genocidio armenio. El ministro de Exteriores dijo que "este asunto, podría deteriorar nuestros vínculos con Turquía". "Nuestra relación con Turquía es muy frágil y sensible en este momento y no podemos cruzar la línea - tenemos que abordar el tema en forma inteligente. Tal decisión podría tener graves consecuencias estratégicas "

El portavoz de la Kneset Reuven Rivlin cree que la situación actual no es producto del debilitamiento de los lazos entre ambos países, y que Israel no puede ignorar ni negar que hubo el genocidio armenio. El diputado Arie Eldad que fue uno de los impulsores del debate dijo que "en el pasado nos decían que no podíamos discutir el tema para nuestras buenas relaciones con Turquía. Ahora nos dicen que no podemos discutir por nuestras malas relaciones. No podemos borrar un capítulo de la historia. No podemos ignorar esta cuestión debido a nuestros intereses".

Como sé por dónde pueden ir algunas de las opiniones sobre este tema y alguien puede empezar a hablar del "genocidio palestino" quisiera hacer unas cuantas puntualizaciones. Acusar a Israel de perpetrar un genocidio contra los palestinos es ignorar la realidad y la historia. Matar 1400 palestinos, de los cuales la mitad eran terroristas de Hamás no es un genocidio. Egipto, Siria y Jordania han asesinado muchos más palestinos de los que haya podido matar Israel. Y no hay por parte de Israel un plan para exterminar a los palestinos, en cambio si que la organización terrorista Hamás tiene en sus estatutos la destrucción de Israel y los judíos, es decir, Hamás tiene escrito en el que sería su ideología terrorista como punto fundamental el exterminio de los judíos. De hecho, la situación palestina es responsabilidad de los propios palestinos y los países árabes. A los palestinos se les concedió en 1947 un Estado al que renunciaron, un Estado que sólo tenían que declarar el año 1948. Y llevan 63 años tratando de conseguir un Estado mediante el terrorismo y la guerra al que renunciaron cuando lo podían haber declarado sin derramar ni una gota de sangre. Habrá que recordar que los líderes palestinos tuvieron importantes lazos con el nazismo, el mufti de Jerusalén fue aliado de Hitler, por lo tanto, es normal que de genocidios tengan alguna idea, fueron alumnos no muy aplicados de gente que exterminó 10 millones de personas. Esto que ahora llamamos palestinos vivieron bajo el dominio de los otomanos, que no fueron nada magnánimos con los pueblos que aplastaron. Sorprende ver que los palestinos sean tan amigos - deberíamos decir lacayos - los pueblos que realmente los han usado o masacrado según sus conveniencias. Sirios, egipcios o jordanos han asesinado muchos más palestinos que los que nunca hayan podido matar a los israelíes. Y los propios palestinos han asesinado entre ellos con fruición por mucho que ahora Hamás y Fatah se dediquen a decir que quieren mucho.

COHETES PALESTINOS CONTRA ISRAEL

Un cohete palestino cayó en Ashkelon, un proyectil de mortero en Eshkol. No hubo daños personales ni materiales porque los dos proyectiles cayeron en áreas deshabitadas.

ISLAMISTAS EGIPCIOS Y EL TRATADO DE PAZ CON ISRAEL

El partido islamista egipcio Al Nur quiere modificar las "cláusulas explotadoras" del Tratado de Paz con Israel. Esta organización salafista dice que no hará nada que perjudique a Egipto y sus ciudadanos porque sería grave que Egipto incumpliera un acuerdo internacional a pesar de que firmó una dictadura. Según estos islamistas egipcios "el partido se opone tenazmente a la normalización, los intentos de diálogo y de establecer relaciones con una entidad que quiere borrar nuestra identidad, ocupa nuestra tierra, impone bloqueo a nuestros hermanos y apoya firmemente a nuestros verdugos ". Hablan en nombre de los islamistas, los egipcios, los islamistas egipcios?. No queda claro. Sería conveniente que aclararan si quieren la paz con Israel o no, y no decir que están en contra, que cambiarán cláusulas de los acuerdos, y luego decir que respetarán los acuerdos firmados por el gobierno egipcio a pesar de que este era una dictadura con la que no están de acuerdo. Un acuerdo es precisamente eso, un acuerdo que firman todas las partes implicadas y que si alguna de ellas quiere hacer modificaciones debe discutir con todas las otras partes y tratar de llegar a un acuerdo, en caso contrario se considera una ruptura de el acuerdo. Y después de 63 años de conflicto entre ambos países y tres guerras es muy arriesgado cambiar unilateralmente las condiciones del tratado de paz. Creo que el nuevo gobierno egipcio debería hablar claro y dejar de jugar a la puta y la Ramoneta. ¿Cuál es la identidad que según los salafistas egipcios quiere borrar a Israel?. Parece que ser unos fanáticos religiosos islámicos les deja incapacitados para decir la verdad cuando hablan de tierra ocupada. Israel ocupó territorio egipcio que posteriormente devolvió como parte de los acuerdos de paz. Era evidente que en Israel no le interesaba nada e hicieron un enorme sacrificio aceptando que uno de los países que los había atacado tres veces volviera a tener su frontera amenazando la existencia del Estado de Israel. Supongo que cuando los islamistas egipcios se quejan del bloqueo israelí a Gaza es porque sienten que Hamás no pueda proveerse de armas con impunidad. Con un gobierno islamista en Egipto a Hamás se le abren grandes posibilidades. La primavera árabe está sirviendo para el ascenso de regímenes islamistas que apoyan a grupos terroristas islámicos. Compadecería los egipcios por haber derribado del poder a Mubarak para poner a una gente que harán bueno al dictador Mubarak, pero no lo haré, estoy de acuerdo con quien dice que cada pueblo tiene los tiranos que se merece, pero sería pedir mucho que prueben de disfrutar ellos solitos de sus tiranos.

8 de nov. 2011

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)



L’exèrcit nord-americà preocupat per si Israel decideix atacar l’Iran

Un alt comandament militar nord-americà ha declarat que els preocupa que Israel decideixi atacar les instal•lacions del programa nuclear iranià sense avisar-los prèviament. Abans Israel consultava, segons aquesta font, qualsevol acció però ara no estan tan segurs que els israelians ho facin. Aquesta mateixa font diu que en aquests moments els Estats Units no tenen intenció d’atacar l’Iran, de moment. Aquesta font diu que l’atac israelià contra les instal•lacions nuclears iranianes seria realitzat mitjançant avions i míssils balístics però adverteix que el sistema defensiu iranià suposa una amenaça per l’aviació israeliana en cas que es realitzés l’atac. Descarta l’ús d’avions no tripulats perquè aquests no poden carregar les bombes necessàries per destruir les instal•lacions i adverteix que la necessitat de reabastiment en vol faria que poguessin ser detectats fàcilment. També hi ha el fet que han de travessar l’espai aeri de diversos països que també els podrien detectar.
Els israelians no avisaran els Estats Units

Ni el primer ministre Binyamin Netanyahu ni el ministre de defensa Ehud Barak van comprometre’s a abissar al govern nord-americà si decideixen atacar les instal•lacions nuclears iranianes, en tot moment van respondre al secretari de defensa dels Estats Units Leon Panetta amb ambigüitats.

Barak havia demanat un augment del pressupost militar davant la possibilitat que hagin de fer front a un atac contra les instal•lacions iranianes en solitari.

Tinc la sensació que els israelians no es refien dels nord-americans per alguna raó, com si tinguessin por que els nord-americans anessin a trair-los. Els israelians saben que no han d’esperar que ningú els ajudi, que pot arribar el dia que ni tan sols puguin confiar en els seus aliats més pròxims. És molt probable que tinguin por que els Estats Units decideixin sacrificar Israel per mantenir les inestables aliances amb els països àrabs.
Un informe de la Nacions Unides sobre el programa nuclear iranià

L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica farà públic aquest dilluns un informe sobre el programa nuclear iranià. Es pot llegir en les parts filtrades que l’Iran va construir un contenidor per realitzar experiments amb explosius de gran potència que, segons els experts, s’usen per detonar les ogives nuclears.
Iran celebra el 32 aniversari de l’assalt a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran

Fa 32 anys, un 4 de novembre de 1979, deu mesos després del triomf de la Revolució Islàmica, l’ambaixada dels Estats Units a Teheran va ser assaltada per estudiants islamistes amb el suport del règim dels aiatol•làs. Durant 444 dies 66 ciutadans nord-americans van ser retinguts pels islamistes. Els Estats Units van trencar relacions diplomàtiques amb el règim dels aiatol•làs.

Milers d’iranians van concentrar-se per celebrar aquest fet. Els manifestants van cridar consignes contra els Estats Units i Israel: “Mort als Estats Units” i “mort a Israel”. I van acusar als Estats Units de ser un país terrorista.

Analitzem els fets: A l’Iran ningú es manifesta si no és una manifestació organitzada pel règim com va quedar clar l’any 2009 quan la gent va sortir a protestar contra els frau electoral perpetrat pel règim que va permetre a Ahmadinejad continuar en el poder. El règim va esclafar les protestes sense contemplacions matant i empresonant als manifestants. Per tant, és evident que aquesta manifestació l’ha organitzat el règim igual que aquest règim va ser responsable de l’assalt a l’ambaixada nord-americana fa 32 anys. I afegir que el govern iranià responsable d’aquesta manifestació té molta barra acusant els Estats Units d’Estat terrorista quan hi ha un parell de ministres iranians i altres alts funcionaris del règim en llistes de busca i captura pels atemptats contra l’AMIA i l’ambaixada israeliana de Buenos Aires fa 17 anys, reclamats per la Justícia argentina.

El principal orador d’aquest acte, Said Jalili, va ser secretari del consell suprem de seguretat nacional de la revolució islàmica. Aquest individu reclama que les Nacions Unides “prenguin les mesures pertinents de càstig als Estats Units i als que estiguin implicats en dur a terme accions terroristes”. Podrien començar pel govern iranià, autor dels dos atemptats abans citats a Buenos Aires i principal suport econòmic i material d’organitzacions terroristes com Hezbolà (Líban) i Hamàs (Gaza).

Jalili atribueix a l’Iran haver estat l’inspirador de la primavera àrab. Si, van derrocar una dictadura per imposar una altra de caràcter islàmic, en això té raó, i veiem que els règims totalitaris militars de l’Orient Mitjà que han anat caient poden acabar convertint-se en règims totalitaris teocràtics.

Les relacions entre l’Iran i els Estats Units en aquests 32 anys mai han estat bones però últimament han empitjorat encara més. Els Estats Units acusen al règim iranià d’orquestrar atemptats als Estats Units contra l’ambaixador de l’Aràbia Saudita i contra l’ambaixada israeliana, acusacions que el règim iranià diu que són falses. Els Estats Units van detenir a un dels terroristes que va ser detingut quan intentava contactar amb un càrtel de drogues mexicà, els ZETAS, per sol•licitar la seva ajuda, però l’iranià detingut quan va contactar amb un agent de la DEA que es feia passar per narcotraficant. Els iranians acusen als Estats Units de planejar l’assassinat de funcionaris iranians.

El règim iranià ha advertit que si els ataquen respondran amb tot el seu poder militar. Suposo que els iranians amb el que adverteixen principalment és amb començar a llançar coets en totes direccions. Veig que l’Iran està fent el mateix que l’Iraq de Saddam Hussein que durant la guerra va dedicar-se a llançar míssils SCUD contra l’Aràbia Saudita i Israel. Els míssils iranians pel que hem anat sabent tenen molt més abast, alguns models arribarien quasi a Itàlia. Probablement els iranians el que estan dient és que si algú els ataca procuraran que tothom rebi les conseqüències. Ja fa temps que el règim iranià i les seves instal•lacions haurien d’haver estat esborrades del mapa, mentre més triguin a fer-ho, els iranians estaran en capacitat d’estendre la destrucció més lluny. A Hitler el podien haver aturat l’any 33 quan encara no tenia la maquinària de guerra preparada, van esperar fins el 39 i Europa i el món en van patir les conseqüències. Les armes de llavors eren petards de fira al costat de les que hi ha ara. El règim de bojos que hi ha a l’Iran ja ha anat advertint de la seva intenció d’utilitzar les armes que tingui al seu abast, si encara no ho han fet és perquè probablement encara no estan preparats.
La zona d’exclusió a l’Iraq expira

A fi d’any la zona d’exclusió aèria sobre l’Iraq expirarà. Aquesta clàusula va ser imposada pel regim iranià per impedir que Israel pogués atacar les instal•lacions nuclears iranianes travessant l’espai aeri iraquià. Quina baixada de pantalons davant el règim iranià. Segons l’acord entre el govern iraquià i el dels Estats Units, els Estats Units han d’impedir que es pugui usar l’espai iraquià per algun país per atacar altres. El que em crida l’atenció és que aquesta clàusula la imposés el règim iranià, una clàusula que els ha permès desenvolupar el seu programa armamentístic i nuclear sense el risc que el país al que amenacen amb utilitzar aquestes armes pugui fer res per impedir-ho. Ara és més fàcil entendre que els israelians mostrin tanta desconfiança vers els nord-americans.






Teléfono rojo, volamos hacia Teherán? (II)


El ejército estadounidense preocupado por si Israel decide atacar a Irán

Un alto mando militar estadounidense ha declarado que les preocupa que Israel decida atacar las instalaciones del programa nuclear iraní sin avisarles previamente. Antes Israel consultaba, según esta fuente, cualquier acción pero ahora no están tan seguros de que los israelíes lo hagan. Esta misma fuente dice que en estos momentos los Estados Unidos no tienen intención de atacar Irán, por el momento. Esta fuente dice que el ataque israelí contra las instalaciones nucleares iraníes sería realizado mediante aviones y misiles balísticos pero advierte que el sistema defensivo iraní supone una amenaza para la aviación israelí en caso de que se realizara el ataque.Descarta el uso de aviones no tripulados para que éstos no pueden cargar las bombas necesarias para destruir las instalaciones y advierte que la necesidad de reabastecimiento en vuelo haría que pudieran ser detectados fácilmente. También está el hecho de que deben atravesar el espacio aéreo de varios países que también podrían detectar.
Los israelíes no avisarán los Estados Unidos

Ni el primer ministro Binyamin Netanyahu ni el ministro de defensa Ehud Barak se comprometieron a avisar al gobierno norteamericano si deciden atacar las instalaciones nucleares iraníes, en todo momento respondieron al secretario de defensa de los Estados Unidos Leon Panetta con ambigüedades.

Barak había pedido un aumento del presupuesto militar ante la posibilidad de que tengan que hacer frente a un ataque contra las instalaciones iraníes en solitario.

Tengo la sensación de que los israelíes no se fían de los estadounidenses por alguna razón, como si tuvieran miedo de que los estadounidenses fueran a traicionarlos. Los israelíes saben que no deben esperar a que nadie les ayude, que puede llegar el día en que ni siquiera puedan confiar en sus aliados más cercanos. Es muy probable que tengan miedo de que los Estados Unidos decidan sacrificar Israel para mantener las inestables alianzas con los países árabes.
Un informe de la Naciones Unidas sobre el programa nuclear iraní

La Organización Internacional de la Energía Atómica hará público este lunes un informe sobre el programa nuclear iraní. Se puede leer en las partes filtradas que Irán construyó un contenedor para realizar experimentos con explosivos de gran potencia que, según los expertos, se usan para detonar las ojivas nucleares.

Irán celebra el 32 aniversario del asalto a la embajada de Estados Unidos en Teherán

Hace 32 años, un 4 de noviembre de 1979, diez meses después del triunfo de la Revolución Islámica, la embajada de Estados Unidos en Teherán fue asaltada por estudiantes islamistas con el apoyo del régimen de los ayatolás. Durante 444 días 66 ciudadanos estadounidenses fueron retenidos por los islamistas.Los Estados Unidos rompieron relaciones diplomáticas con el régimen de los ayatolás.

Miles de iraníes se concentraron para celebrar este hecho. Los manifestantes gritaron consignas contra Estados Unidos e Israel: "Muerte a Estados Unidos" y "muerte a Israel". Y acusaron a los Estados Unidos de ser un país terrorista.

Analizamos los hechos: En Irán nadie se manifiesta si no es una manifestación organizada por el régimen como quedó claro en 2009 cuando la gente salió a protestar contra los fraude electoral perpetrado por el régimen que permitió a Ahmadineyad continuar en el poder . El régimen aplastó las protestas sin contemplaciones matando y encarcelando a los manifestantes.Por tanto, es evidente que esta manifestación la ha organizado el régimen al igual que este régimen fue responsable del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años. Y añadió que el gobierno iraní responsable de esta manifestación tiene mucha cara acusando a los Estados Unidos de Estado terrorista cuando hay un par de ministros iraníes y otros altos funcionarios del régimen en listas de búsqueda y captura por los atentados contra la AMIA y la la embajada israelí de Buenos Aires hace 17 años, reclamados por la Justicia argentina.

El principal orador de este acto, Said Jalili, fue secretario del consejo supremo de seguridad nacional de la revolución islámica. Este individuo reclama que las Naciones Unidas "tomen las medidas pertinentes de castigo a los Estados Unidos y los que estén implicados en llevar a cabo acciones terroristas".Podrían empezar por el gobierno iraní, autor de los dos atentados antes citados en Buenos Aires y principal apoyo económico y material de organizaciones terroristas como Hezbolá (Líbano) y Hamas (Gaza).

Jalili atribuye a Irán haber sido el inspirador de la primavera árabe. Si derribaron una dictadura para imponer otra de carácter islámico, en eso tiene razón, y vemos que los regímenes totalitarios militares de Oriente Medio que han ido cayendo pueden acabar convirtiéndose en regímenes totalitarios teocráticos.

Las relaciones entre Irán y Estados Unidos en estos 32 años nunca han sido buenas pero últimamente han empeorado aún más. Los Estados Unidos acusan al régimen iraní de orquestar atentados en Estados Unidos contra el embajador de Arabia Saudí y contra la embajada israelí, acusaciones que el régimen iraní dice que son falsas. Los Estados Unidos detuvieron a uno de los terroristas que fue detenido cuando intentaba contactar con un cártel de drogas mexicano, Los Zetas, para solicitar su ayuda, pero el iraní detenido cuando contactó con un agente de la DEA que se hacía pasar por narcotraficante. Los iraníes acusan a los Estados Unidos de planear el asesinato de funcionarios iraníes.

El régimen iraní ha advertido de que si los atacan responderán con todo su poderío militar. Supongo que los iraníes con lo que advierten principalmente es con empezar a lanzar cohetes en todas direcciones. Veo que Irán está haciendo lo mismo que el Irak de Sadam Husein que durante la guerra se dedicó a lanzar misiles SCUD contra Arabia Saudí e Israel. Los misiles iraníes por lo que hemos ido sabiendo tienen mucho más alcance, algunos modelos llegarían casi a Italia. Probablemente los iraníes lo que están diciendo es que si alguien los ataca procurarán que todos reciba las consecuencias. Ya hace tiempo que el régimen iraní y sus instalaciones deberían haber sido borradas del mapa, mientras más tarden en hacerlo, los iraníes estarán en capacidad de extender la destrucción más lejos. A Hitler lo podían haber parado el año 33 cuando aún no tenía la maquinaria de guerra preparada, esperaron hasta el 39 y Europa y el mundo sufrieron las consecuencias. Las armas de entonces eran petardos de feria comparadas a las que hay ahora. El régimen de locos que hay en Irán ya ha ido advirtiendo de su intención de utilizar las armas que tenga a su alcance, si aún no lo han hecho es porque probablemente todavía no están preparados.
La zona de exclusión en Irak expira

A fin de año la zona de exclusión aérea sobre Irak expirará. Esta cláusula fue impuesta por el régimen iraní para impedir que Israel pudiera atacar las instalaciones nucleares iraníes atravesando el espacio aéreo iraquí. ¿Qué bajada de pantalones ante el régimen iraní. Según el acuerdo entre el gobierno iraquí y el de Estados Unidos, los Estados Unidos deben impedir que se pueda usar el espacio iraquí por algún país para atacar otros. Lo que me llama la atención es que esta cláusula la impusiera el régimen iraní, una cláusula que les ha permitido desarrollar su programa armamentístico y nuclear sin el riesgo de que el país al que amenazan con utilizar estas armas pueda hacer nada para impedirlo . Ahora es más fácil entender que los israelíes muestren tanta desconfianza hacia los norteamericanos.

5 de nov. 2011

Telèfon vermell, volem cap a Teheran?

Telèfon vermell, volem cap a Teheran?



Segons Barak encara no s'ha decidit atacar l'Iran

El ministre Ehud Barak ha declarat que el govern encara no ha decidit atacar l'Iran. Segons Barak “el programa nuclear iranià ha estat debatut públicament durant anys a Israel. Hi ha infinits reportatges i debats públics. Nosaltres no amaguem el que pensem. No obstant existeixen qüestions operacionals que no les discutirem públicament perquè es tornaria impossible realitzar-les”.

Barak acusa l'Iran de representar una amenaça per a l'estabilitat de l'Orient Mitja i del Món i creu que s'ha de pressionar l'Iran diplomàticament i mitjançant sancions.

Després ha aparegut un rumor que afirma que el primer ministre Netanyahu i el ministre de defensa Barak intentaven convèncer a la resta de ministres d'aprovar l'atac a l'Iran. Es plantejarien la possibilitat d'atacar les instal•lacions nuclears iranianes per liquidar el programa nuclear de la República Islàmica de l'Iran.

The Guardian es fa ressò dels preparatius de la Gran Bretanya per realitzar un atac a l'Iran. Vaixells de la Royal Navy i de l'Armada dels Estats Units podrien realitzar un atac contra instal•lacions claus del programa nuclear iranià.

Netanyahu ha ordenat una investigació per conèixer qui ha filtrat a la premsa les converses entre el gabinet de govern i els caps militars israelians. Sembla que l'origen de la filtració estaria en algú que no comparteix l'opinió majoritària favorable a atacar l'Iran i que va filtrar aquesta decisió quan el pla va passar de la fase de discussió a la de planificació.

Una enquesta elaborada entre els israelians preguntant-los si s'ha d'atacar l'Iran ha donat que el 41% dels israelians són favorables i el 39 s'hi oposen.

Israel ha realitzat unes maniobres a vàries ciutats israelianes per simular l'atac amb coets contra els centres de les ciutats israelianes. Diria que hi ha ciutats que no els cal fer simulacres perquè pateixen aquests atacs tots els dies.

Israel ha provat un nou míssil amb un abast de 6000 quilòmetres i amb la capacitat de portar una ogiva nuclear.

També han realitzat un assaig per provar la capacitat de realitzar un bombardeig a llarga distància practicant el reabastiment en vol.

Totes aquestes informacions i preparatius han començat a posar nerviosos els dirigents iranians que s'han dedicat a amenaçar de les conseqüències que tindria un atac contra l'Iran, suposo que deuen estar amenaçant d'atacar tots els seus veïns.

Crec que tard o d'hora o li foten un míssil pel cul al Hitler iranià (Ahmadinejad) abans que enforteixi la seva capacitat militar o hi haurà una guerra. Els anys 80 Israel va bombardejar les instal•lacions iraquianes en què Saddam estava iniciant el seu programa nuclear, l'any 2007 van fer el mateix amb les instal•lacions nuclears sirianes. Segurament ni al dictador iraquià ni al sirià els va fer gràcia però amb aquells dos atacs la capacitat bèl•lica nuclear de les dues dictadures baasistes va quedar destruïda.







Teléfono rojo, ¿volamos hacia Teherán?


Según Barak aún no se ha decidido atacar a Irán

El ministro Ehud Barak ha declarado que el gobierno aún no ha decidido atacar a Irán. Según Barak "el programa nuclear iraní ha sido debatido públicamente durante años en Israel. Hay infinitos reportajes y debates públicos. Nosotros no escondemos lo que pensamos. No obstante existen cuestiones operacionales que no las discutiremos públicamente porque se volvería imposible realizarlas ".

Barak acusa a Irán de representar una amenaza para la estabilidad del Oriente Medio y del Mundo y cree que se debe presionar a Irán diplomáticamente y mediante sanciones.

Después ha aparecido un rumor que afirma que el primer ministro Netanyahu y el ministro de defensa Barak intentaban convencer al resto de ministros de aprobar el ataque a Irán. Se plantearían la posibilidad de atacar las instalaciones nucleares iraníes para liquidar el programa nuclear de la República Islámica de Irán.

The Guardian se hace eco de los preparativos de la Gran Bretaña para realizar un ataque a Irán. Barcos de la Royal Navy y de la Armada de los Estados Unidos podrían realizar un ataque contra instalaciones claves del programa nuclear iraní.

Netanyahu ha ordenado una investigación para conocer quién ha filtrado a la prensa las conversaciones entre el gabinete de gobierno y los jefes militares israelíes. Parece que el origen de la filtración estaría en alguien que no comparte la opinión mayoritaria favorable a atacar Irán y que filtró esta decisión cuando el plan pasó de la fase de discusión en la de planificación.

Una encuesta elaborada entre los israelíes preguntándoles si hay que atacar Irán ha dado que el 41% de los israelíes son favorables y el 39 se oponen.

Israel ha realizado unas maniobras en varias ciudades israelíes para simular el ataque con cohetes contra los centros de las ciudades israelíes. Diría que hay ciudades que no hay que hacer simulacros para que sufren estos ataques todos los días.

Israel ha probado un nuevo misil con un alcance de 6000 kilómetros y con la capacidad de llevar una ojiva nuclear.

También han realizado un ensayo para probar la capacidad de realizar un bombardeo a larga distancia practicando el reabastecimiento en vuelo.

Todas estas informaciones y preparativos han comenzado a poner nerviosos a los dirigentes iraníes que se han dedicado a amenazar de las consecuencias que tendría un ataque contra Irán, supongo que deben de estar amenazando con atacar todos sus vecinos.

Creo que tarde o temprano o le meten un misil por el culo a Hitler iraní (Ahmadineyad) antes de que fortalezca su capacidad militar o habrá una guerra. Los años 80 Israel bombardeó las instalaciones iraquíes en que Sadam estaba iniciando su programa nuclear, en 2007 hicieron lo mismo con las instalaciones nucleares sirias. Seguramente ni el dictador iraquí ni el sirio les hizo gracia pero con esos dos ataques la capacidad bélica nuclear de las dos dictaduras baazistas quedó destruida.

1 de set. 2010

Procés de pau entre Israel i Palestina camí d'un altre fracàs

Procés de pau entre Israel i Palestina camí d'un altre fracàs

Ho sento molt però tenia raó

No sóc cap analista professional en qüestions de política internacional ni un endeví èmul de Nostradamus però l'he encertat de ple, i puc assegurar-vos que en aquest assumpte voldria haver-me equivocat. Però no ha estat així, malauradament.

Als palestins els fa por tenir Estat propi

He dit moltes vegades que cada cop que els palestins han tingut a l'abast de les seves mans aconseguir el seu Estat – i disculpin que usi les paraules que usaré – s'han cagat de por davant la responsabilitat d'haver d'actuar com un Estat i han decidit recórrer a la violència una vegada més aconseguint aturar qualsevol procés de possible reconeixement internacional. Els palestins porten seixanta-dos anys refusant conformar-se en un Estat, tot i que reivindiquen el seu dret a ser-ho però quan arriba el moment d'asseure's a la taula i actuar amb responsabilitat prefereixen rebentar-ho tot cometent atemptats sagnants.

Hamas, un problema sense solució

Sens dubte el principal problema que tenen els palestins és Hamas, el grup terrorista que controla Gaza però també d'aquells que alimenten econòmica i armamentísticament a aquest grup, diguem Síria i l'Iran. Rússia està venent armes a Síria que es tem que acabin en mans d'Hamas (des de Gaza) i/o d'Hizbulà (des del Líban). Hamas està provant uns nous míssils que poden recórrer distàncies de 80 km, aquests nous coets anomenats Fajar podrien arribar fins al centre d'Israel, concretament podrien ser dirigits cap a Kfar Saba, ciutat propera a Tel Aviv. Els Qassam tenen només un abast d'1,5 km. Hamas pot tenir capacitat per fabricar aquests coets d'aquí a pocs mesos. Aquests nous míssils podrien haver arribat a Gaza via la Península del Sinai Han sigut desenvolupats per científics de diversos països àrabs de la zona a sou d'Hamas. Israel tem un acord entre el govern rus i el siri pel qual Rússia vendria sistemes d'armes avançats a Síria que Síria podria acabar entregant a Hizbulah, i que podrien, sens dubte serien emprats per aquest grup terrorista contra Israel. No ajuda gaire a la pau que s'armi als terroristes amb armes de les que molts exèrcits no disposen i que en canvi Rússia a través de Síria està posant en mans de grups terroristes islamistes que no tenen cap mena d'escrúpols. Quan caigui el primer míssil sobre població israeliana i es produeixin moltes víctimes i Israel respongui amb l'acostumada violència tothom dirà que els israelians són molt dolents però cal denunciar que hi hagi potències que irresponsablement subministren armes a grups terroristes com Hamas o Hizbulah.

Atemptat amb quatre israelians morts

Quan s'havien de reunir les delegacions israeliana i palestina sota els auspicis del govern dels Estats Units, alguna de les faccions palestines ha decidit que cal rebentar també aquest procés de pau assassinant a quatre israelians, dues parelles israelianes de 25 i 40 anys - una de les dones estava embarassada - van ser metrallades mentre circulaven en un cotxe a prop d'Hebron. L'atac ha sigut reivindicat per les milícies d'Hamas i Al-Fatah. Segons un portaveu d'Hamas amb aquesta acció pretenien demostrar que la “resistència” estava viva tot i els intents – segons ells – de la policia palestina i d'Israel d'acabar amb ells a Cisjordània. I llencen una advertència contra la delegació palestina per “embarcar-se en un procés de pau sense el suport del poble”. És a dir, Hamas i altres grups volen que la situació continui igual, s'oposen a qualsevol procés de pau amb Israel. El ministre de defensa israelià Ehud Barak ja ha advertit que hi haurà resposta que no crec que sigui gens amable, i m'imagino que Hamas i Al-Fatah, entre altres grups terroristes palestins intentaran cometre atemptats contra ciutadans israelians per provocar una reacció de resposta israeliana.

Negociacions sota el signe del pessimisme

Benjamin Netanyahu pel costat israelià i Abu Mazzen pel costat palestí es reuniran a Washington per iniciar les negociacions de pau. El govern dels Estats Units va estar negociant amb ambdues parts durant un any i mig fins aconseguir que s'asseguessin a la mateixa taula per negociar. Però totes dues delegacions tenen poques esperances que s'arribi a algun acord. El president dels Estats Units aspira que totes dues bandes arribin a un acord definitiu que acabi amb aquest conflicte que ja fa més de 60 anys que dura.



Fotos:

1-Mapa d'Israel i Palestina amb les dues banderes.
2-Missil Fajar. Nova arma d'Hamas que té un abast de 80 Qm i que arribaria al centre d'Israel.
3-Palestins celebrant l'atemptat que ha costat la vida a quatre israelians a Hebron.
4-Abu Mazen i Benjamin Netanyahu.



Proceso de paz entre Israel y Palestina camino de otro fracaso
Lo siento mucho pero tenía razón

No soy ningún analista profesional en cuestiones de política internacional ni un adivino émulo de Nostradamus pero lo he acertado de lleno, y puedo asegurar que en este asunto quisiera haberme equivocado. Pero no ha sido así, desgraciadamente.

A los palestinos les da miedo tener Estado propio

He dicho muchas veces que cada vez que los palestinos han tenido al alcance de sus manos conseguir su Estado - y disculpen que use las palabras que usaré - se han cagado de miedo ante la responsabilidad de tener que actuar como un Estado y han decidido recurrir a la violencia una vez más consiguiendo detener cualquier proceso de posible reconocimiento internacional. Los palestinos llevan sesenta y dos años rechazando conformarse en un Estado, aunque reivindican su derecho a serlo pero cuando llega el momento de sentarse a la mesa y actuar con responsabilidad prefieren reventar todo cometiendo atentados sangrientos.

Hamas, un problema sin solución

Sin duda el principal problema que tienen los palestinos es Hamas, el grupo terrorista que controla Gaza pero también de aquellos que alimentan económica y armamentísticament a este grupo, digamos Siria e Irán. Rusia está vendiendo armas a Siria que se teme que acaben en manos de Hamas (desde Gaza) y / o de Hizbula (desde el Líbano). Hamas está probando nuevos misiles que pueden recorrer distancias de 80 km, estos nuevos cohetes llamados Fajar podrían llegar hasta el centro de Israel, concretamente podrían ser dirigidos hacia Kfar Saba, ciudad cercana a Tel Aviv. Los Qassam tienen sólo un alcance de 1, 5 km. Hamas puede tener capacidad para fabricar estos cohetes dentro de pocos meses. Estos nuevos misiles podrían haber llegado a Gaza vía la Península del Sinai Han sido desarrollados por científicos de varios países árabes de la zona a sueldo de Hamas. Israel teme un acuerdo entre el gobierno ruso y el sirio por el que Rusia vendería sistemas de armas avanzados a Siria que Siria podría acabar entregando a Hizbulah, y que podrían, sin duda serían utilizados por este grupo terrorista contra Israel. No ayuda mucho a la paz que se arme a los terroristas con armas de las que muchos ejércitos no disponen y que en cambio Rusia a través de Siria está poniendo en manos de grupos terroristas islamistas que no tienen ningún tipo de escrúpulos. Cuando caiga el primer misil sobre población israelí y se produzcan muchas víctimas e Israel responda con la acostumbrada violencia todo el mundo dirá que los israelíes son muy malos pero hay que denunciar que haya potencias que irresponsablemente suministran armas a grupos terroristas como Hamas o Hizbulah.

Atentado con cuatro israelíes muertos

Cuando debían reunirse las delegaciones israelí y palestina bajo los auspicios del gobierno de Estados Unidos, alguna de las facciones palestinas ha decidido que hay que reventar también este proceso de paz asesinando a cuatro israelíes, dos parejas israelíes de 25 y 40 años - una de las mujeres estaba embarazada - fueron ametralladoras mientras circulaban en un coche cerca de Hebrón. El ataque ha sido reivindicado por las milicias de Hamas y Al Fatah. Según un portavoz de
Hamas con esta acción pretendían demostrar que la "resistencia" estaba viva a pesar de los intentos - según ellos - de la policía palestina y de Israel de acabar con ellos en Cisjordania. Y lanzan una advertencia contra la delegación palestina para "embarcarse en un proceso de paz sin el apoyo del pueblo". Es decir, Hamas y otros grupos quieren que la situación continúe igual, se oponen a cualquier proceso de paz con Israel. El ministro de defensa israelí Ehud Barak ya ha advertido de que habrá respuesta que no creo que sea nada amable, y me imagino que Hamas y Al Fatah, entre otros grupos terroristas palestinos intentarán cometer atentados contra ciudadanos israelíes para provocar una reacción de respuesta israelí.

Negociaciones bajo el signo del pesimismo

Benjamin Netanyahu por el lado israelí y Abu Mazzen por el lado palestino se reunirán en Washington para iniciar las negociaciones de paz. El gobierno de Estados Unidos estuvo negociando con ambas partes durante un año y medio hasta conseguir que se sentaran en la misma mesa para negociar. Pero ambas delegaciones tienen pocas esperanzas de que se llegue a algún acuerdo. El presidente de Estados Unidos aspira a que ambos lados lleguen a un acuerdo definitivo que acabe con este conflicto que ya hace más de 60 años que dura.





11 de febr. 2009

Eleccions israelianes

Eleccions israelianes
Els sondejos donen la victòria a Tzipi Livni (Kadima) amb un 30 escons. Netanyahu (Likud) n'ha obtingut el 28 escons. Lieberman (Israel Beteynu) amb el 15 escons ocuparia la tercera part desbancant a Barak (Laborista) que n'obtindria 13 escons. Sorprèn que el partit laborista passi a ser el quart quan ha estat un partit fonamental per a la creació i formació de l'Estat d'Israel. Lieberman ha situat Israel Beteynu en tercera posició amb un discurs profundament antiàrab. De moment aquests resultats són només estimacions però tot apunta a un govern de coalició entre Kadima i Likud.
Elecciones israelíes
Los sondeos dan la victoria a Tzipi Livni (Kadima) con 30 escaños. Netanyahu (Likud) ha obtenido 28 escaños. Lieberman (Israel Beteynu) con 15 escaños ocuparía la tercera parte desbancando a Barak (Laborista) que obtendría 13 escaños. Sorprende que el partido laborista pase a ser el cuarto cuando ha sido un partido fundamental para la creación y formación del Estado de Israel. Lieberman ha situado Israel Beteynu en tercera posición con un discurso profundamente antiárabe. De momento estos resultados son solo estimaciones pero todo apunta a un gobierno de coalición entre Kadima y Likud.