Iran Uruguai visita l'Iran
Sembla que Iran intenta crear un cercle de països amics a llatinoamèrica, ara és l'Uruguai qui envia el seu ministre d'Exteriors Luís Almagro a establir uns lligams més estrets amb el règim teocràtic iranià. El ministre Almagro també visitarà el Líban, Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units, països que de tots es sabut que són democràcies que respecten els drets humans. Uruguai s'uneix a Veneçuela i Bolívia en la llista de països que estableixen amistat amb aquells règims d'Orient Mitjà. Tot i que altres repúbliques llatinoamericanes també han establit relacions cordials amb aquells règims. Almagro s'entrevistarà amb el “sàtrapa persa” Ahmadinejad, amb el ministre d'exteriors iranians Ali Akbar Salehi amb el que signarà un acord de cooperació bilateral, i un altre reunió amb el ministre d'agricultura Sadeq Khalilian. Després continuarà el viatge turístic per la resta de teocràcies islamistes abans citades.
El primer ministre libanès Hariri acusa l'Iran d'ingerència en el Líban
El primer ministre Saad Hariri ha acusat l'Iran d'”ingerència flagrant” en els països del món àrab, especialment al Líban donant suport al grup terrorista xita Hezbolà. Hariri denuncia que “tots som testimonis de les accions que emprenen per a suscitar passions confessionals i sectàries per a fer del Líban, Bahrain i de la regió del Golf un camp per estendre la seva influència política i de seguretat”. Hariri assegura que els països àrabs mai han mostrat “adversitat cap a l'Iran, sinó que han adoptat una política judiciosa i responsable prenent en consideració que és un país amic i germà”. Amb germans com l'Iran val més ser fill únic i dels amics també es diu alguna cosa com "Senyor, guarda'm dels meus amics que dels meus enemics m'encarrego jo". Hariri acusa a l'Iran d'estar darrera dels aldarulls de Bahrain i d'altres països àrabs, i ho argumenta pel fet que moltes de les protestes que s'han produït a Bahrain estan protagonitzades per les minories xiïtes d'aquest país. Hariri també acusa a Hezbolà, grup terrorista xita del sud del Líban que té el suport financer i material de l'Iran d'haver anat apoderant-se que quotes de poder al Líban cada cop més grans. Hariri també dóna culpa a Israel de la inestabilitat del Líban. Entenc que no li agradi que Israel o cap altre país bombardegi el seu territori però potser ho podria evitar si ell impedís a Hezbolà llençar atacs contra el territori israelià. Si el Líban permet que Hezbolà actuï lliurement des del seu territori contra altres Estats han d'entendre que aquests altres Estats de tant en tant, quan els maten a ciutadans seus s'emprenyin. La debilitat política del Líban combinada per les ingerències de Síria i l'Iran subministrant armes i finançant amb diners a Hezbolà han aconseguit que aquest país sigui un caos en què un grup terrorista actua sense cap restricció.
Rabbani al Brasil
Mohsen Rabbani és sospitós d'haver estat membre del comando terrorista que va perpetrar l'atemptat contra l'AMIA de Buenos Aires l'any 1994. Sembla que Rabbani va mostrar-se molest quan el fiscal argentí del cas de l'atemptat contra l'AMIA, Alberto Nisman, va declarar en una entrevista a una emissora de ràdio argentina que està investigant si Rabbani va anar a Brasil. El fiscal argentí es basa en un article publicat per una revista brasilera que així ho afirmava. Rabbani va respondre que “el Govern argentí ha de deixar els rumors contra l'Iran i el món islàmic (...). No hi ha cap prova contra l'Iran ni contra ningú” de l'autoria de l'atac. Rabbani està a la llista de busca i captura internacional per la seva responsabilitat en l'atemptat contra l'AMIA que va provocar 85 morts. Rabbani afirma que segons el seu germà que va estar a Brasil “la influència de la república islàmica (de l'Iran) a la zona és molta i la gent de llatinoamèrica sent germanor” amb l'Iran. Potser per això no el van detenir, o potser no el van detenir perquè els Estats donen preferència als bons negocis que a portar davant de la Justícia a un criminal que s'amaga darrera del seu càrrec governamental. Rabbani va declarar durant una entrevista amb Luís D'Elia, dirigent pròxim a l'oficialisme i amb bones relacions a l'Iran que “quan vam trencar amb els Estats Units ens vam apropar molt a l'Argentina, i ara a Brasil. Per això ara volen trencar les nostres relacions. Estem comprant molt a l'Argentina i al Brasil”. El fiscal argentí Nisman va comentar que Rabbani va entrar a Brasil amb documentació falsa, tot i que aquesta informació encara s'ha d'aclarir. La revista brasilera Veja va assenyalar que grups terroristes islàmics com Hamàs, Al Qaida i Hezbolà operen a Brasil de forma clandestina, on recapten diners, recluten militants i planegen atemptats. Segons aquesta revista citant fonts de la Policia Federal brasilera i del Govern dels Estats Units, vint membres d'alt rang d'aquestes organitzacions terroristes es mouen lliurement per la zona denominada Triple Frontera on s'uneixen Brasil, Argentina i Paraguai.
Quin govern!
Apart de Rabbani també estan a la llista de sospitosos de l'atac contra l'AMIA: l'expresident iranià Alí Akbar Rafsanjani, el viceministre de Relacions Exteriors per a Assumptes Africans de l'Iran Hadi Soleimanpour, els ex ministres de Relacions Exteriors Alí Akbar Velayati y d'Informació Alí Fallahijan, l'ex comandant de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezai, l'exlíder de las forces QUDS i actual ministre de Defensa Ahmad Vahidi y l'ex funcionari diplomàtic Ahmad Reza Ashgari. És comprensible que al govern iranià no li agradi que s'investigui l'atemptat contra l'AMIA, tots els que van participar en la perpetració d'aquell atemptat ara són membres del govern. El Centre Simon Wiesenthal va demanar al ministre brasiler d'Exteriors Antonio Patriota que Brasil “investigui i sense demores desmantelli la xarxa terrorista perquè és una amenaça per a la pau regional”. Si aquests grups terroristes s'han pogut moure amb tanta llibertat en aquesta àrea del món i que ja hem vist que els governs brasiler i argentí estan més preocupats per tenir bones relacions amb l'Iran, m'ensumo que continuaran mirant cap a una altra banda. Ara, si tots aquests que ara són membres del govern iranià i 17 anys abans van participar en l'atemptat contra l'AMIA, estan a la llista de persones en busca i captura el govern iranià té un problema greu, és un govern que no pot viatjar a l'estranger perquè podrien trobar-se que quan baixin de l'avió els posin les manilles com es fa amb els delinqüents enlloc de rebre els honors com a mandataris estrangers. A l'Iran no li calen els delinqüents, són tots membres del govern.
Irán Uruguay visita Irán
Parece que Irán intenta crear un círculo de países amigos en Latinoamérica, ahora es Uruguay quien envía su ministro de Exteriores Luis Almagro a establecer unos lazos más estrechos con el régimen teocrático iraní. El ministro Almagro también visitará el Líbano, Qatar, Kuwait y los Emiratos Árabes Unidos, países que de todos es sabido que son democracias que respetan los derechos humanos. Uruguay se une a Venezuela y Bolivia en la lista de países que establecen amistad con aquellos regímenes de Oriente Medio. Aunque otras repúblicas latinoamericanas también han establecido relaciones cordiales con aquellos regímenes. Almagro se entrevistará con el "sátrapa persa" Ahmadineyad, con el ministro de exteriores iraníes Ali Akbar Salehi con el que firmará un acuerdo de cooperación bilateral, y otro encuentro con el ministro de agricultura Sadeq Khalilian. Después continuará el viaje turístico por el resto de teocracias islamistas antes citadas.
El primer ministro libanés Hariri acusa a Irán de injerencia en el Líbano
El primer ministro Saad Hariri ha acusado a Irán de "injerencia flagrante" en los países del mundo árabe, especialmente en el Líbano apoyando al grupo terrorista Chita Hezbolá. Hariri denuncia que "todos somos testigos de las acciones que emprenden para suscitar pasiones confesionales y sectarias para hacer del Líbano, Bahrein y de la región del Golfo un campo para extender su influencia política y de seguridad". Hariri asegura que los países árabes nunca han mostrado "adversidad hacia Irán, sino que han adoptado una política juiciosa y responsable tomando en consideración que es un país amigo y hermano". Con hermanos como Irán vale más ser hijo único y los amigos también se dice algo como "Señor, guárdame de mis amigos que de mis enemigos me encargo yo". Hariri acusa a Irán de estar detrás de los disturbios de Bahrein y de otros países árabes, y lo argumenta por el hecho que muchas de las protestas que se han producido en Bahrein están protagonizadas por las minorías chiíes de este país. Hariri también acusa a Hezbolá, grupo terrorista Chita del sur del Líbano que cuenta con el apoyo financiero y material de Irán de haber ido apoderándose que cuotas de poder en el Líbano cada vez más grandes. Hariri también da culpa a Israel de la inestabilidad del Líbano. Entiendo que no le guste que Israel u otro país bombardee su territorio pero tal vez lo podría evitar si él impidiera a Hezbolá lanzar ataques contra el territorio israelí. Si el Líbano permite que Hezbolá actúe libremente desde su territorio contra otros Estados tiene que entender que estos otros Estados de vez en cuando, cuando les matan a ciudadanos se cabreen. La debilidad política del Líbano combinada por las injerencias de Siria e Irán suministrando armas y financiando con dinero a Hezbolá han conseguido que este país sea un caos en el que un grupo terrorista actúa sin ninguna restricción.
Rabbani en Brasil
Mohsen Rabbani es sospechoso de haber sido miembro del comando terrorista que perpetró el atentado contra la AMIA de Buenos Aires en 1994. Parece que Rabbani se mostró molesto cuando el fiscal argentino del caso del atentado contra la AMIA, Alberto Nisman, declaró en una entrevista a una emisora de radio argentina que está investigando si Rabbani fue a Brasil. El fiscal argentino se basa en un artículo publicado por una revista brasileña que así lo afirmaba. Rabbani respondió que "el Gobierno argentino debe dejar los rumores contra Irán y el mundo islámico (...). No hay ninguna prueba contra Irán ni contra nadie "de la autoría del ataque. Rabbani está en la lista de busca y captura internacional por su responsabilidad en el atentado contra la AMIA que provocó 85 muertos. Rabbani afirma que según su hermano que estuvo en Brasil "la influencia de la república islámica (de Irán) en la zona es mucha y la gente de Latinoamérica sienta hermandad" con Irán. Quizá por eso no lo detuvieron, o quizás no lo detuvieron porqué que los Estados dan preferencia a los buenos negocios que llevar ante la Justicia a un criminal que se esconde detrás de su cargo gubernamental. Rabbani declaró durante una entrevista con Luis D'Elia, dirigente cercano al oficialismo y con buenas relaciones en Irán que "cuando rompimos con los Estados Unidos nos acercamos mucho a la Argentina, y ahora en Brasil. Por eso ahora quieren romper nuestras relaciones. Estamos comprando mucho en Argentina y en Brasil ". El fiscal argentino Nisman comentó que Rabbani entró a Brasil con documentación falsa, aunque esta información aún se debe aclarar. La revista brasileña Veja señaló que grupos terroristas islámicos como Hamás, Al Qaeda y Hezbolá operan en Brasil de forma clandestina, donde recaudan dinero, reclutan militantes y planean atentados. Según esta revista citando fuentes de la Policía Federal brasileña y del Gobierno de Estados Unidos, veinte miembros de alto rango de estas organizaciones terroristas se mueven libremente por la zona denominada Triple Frontera donde se unen Brasil, Argentina y Paraguay.
¡Qué gobierno!
Aparte de Rabbani también están en la lista de sospechosos del ataque contra la AMIA: el ex presidente iraní Alí Akbar Rafsanyani, el viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos de Irán Hadi Soleimanpour, los exministros de Relaciones Exteriores Alí Akbar Velayati y de Información Alí Fallahijan, el ex comandante de la Guardia Revolucionaria Mohsen Rezai, el ex líder de las fuerzas Quds y actual ministro de Defensa Ahmad Vahidi y el ex funcionario diplomático Ahmad Reza Ashgari. Es comprensible que el gobierno iraní no le guste que se investigue el atentado contra la AMIA, todos los que participaron en la perpetración de ese atentado ahora son miembros del gobierno. El Centro Simon Wiesenthal pidió al ministro brasileño de Exteriores Antonio Patriota que Brasil "investigue y sin demoras desmantele la red terrorista porque es una amenaza para la paz regional". Si estos grupos terroristas han podido moverse con tanta libertad en esta área del mundo y que ya hemos visto que los gobiernos brasileño y argentino están más preocupados por tener buenas relaciones con Irán, me huelo que continuarán mirando hacia otra banda. Ahora, si todos esos que ahora son miembros del gobierno iraní y 17 años antes participaron en el atentado contra la AMIA, están en la lista de personas en busca y captura el gobierno iraní tiene un problema grave, es un gobierno que no puede viajar al extranjero porque podrían encontrarse con que cuando bajen del avión les pongan las esposas como se hace con los delincuentes en lugar de recibir los honores a los mandatarios extranjeros. Irán no necesita los delincuentes, son todos miembros del gobierno.
Els atemptats comesos per l'islamista Mohamed Merah en què van ser assassinades set persones comencen a tenir conseqüències pels islamistes. Una vintena d'islamistes han estat detinguts a diverses ciutats franceses – Nantes i altres ciutats del nord-est de França. Les autoritats franceses neguen que hi hagi relació entre els assassinats comesos per Merah i aquestes detencions. En els registres efectuats també han trobat armes, especialment "kalashnikov", el fusell de “moda” a l'Orient Mitjà. El que ha ocorregut aquest matí continuarà, hi haurà altres operacions, que entre altres coses ens permetran expulsar gent que no té res que fer (a França)”, va dir el president Sarkozy afegint que la prioritat és “garantir la seguretat dels francesos”. Aquesta operació, segons el president Sarkozy “està vinculada a una forma d'islamisme radical” i es produeix arran del “traumatisme” provocat e la societat francesa pels crims de Merah. El govern francès prohibirà l'entrada de predicadors extremistes a França. L'operació ha estat dirigida pels serveis d'espionatge i van col•laborar-hi agents de les forces especials RAID i té l'objectiu de desmantellar els grups d'islamistes radicals presents a França. Aquests arrestos estan relacionats amb el grup gijadista “Forsane Alizza” que té la seva base principal a Nantes i que va ser il•legalitzat el passat 29 de febrer pel Ministeri de l'Interior. En un primer moment es va pensar que Merah estava relacionat amb aquest grup però aquesta tesi ha estat descartada, encara que el president de la República va ordenar que s'investigués aquests grups arran que Merah es declarés membre d'AlQaida. Ara la investigació sobre Merah s'ha centrat en tractar d'esbrinar tenia còmplices. Ara per ara l'únic còmplice conegut és Abdelkader Merah, germà del terrorista abatut.
L'ambaixada israeliana va ser atacada el setembre de l'any passat després que Israel matés accidentalment membres de les forces de seguretat egípcies als que van confondre amb els terroristes que havien comés un atac a la carretera que condueix a Eilat, al sud d'Israel. L'edifici de l'antiga ambaixada, però, no va ser abandonat fins la setmana passada pel personal de la legació diplomàtica. Ara Israel negocia amb el govern egipci un nou emplaçament per a l'ambaixada. Israel ha fet vàries propostes al govern egipci que les està estudiant i que com a principal prioritat té la seguretat dels diplomàtics. La delegació israeliana va arribar a El Caire per tractar aquest assumpte de la nova ambaixada i l'intercanvi de presoners: Egipte podria alliberar el ciutadà arab-israelià Ouda Tarabin que fa 12 anys que està en una presó egípcia a canvi de 63 presoners d'una presó israeliana.
Israel exporta equips de defensa a Llatinoamèrica per un valor de 500 milions de dòlars anuals segons el subdirector del SIBAT, l'organisme del Ministeri de Defensa israelià que autoritza (o no) les exportacions de materials de defensa. Els principals clients d'Israel en aquest terreny són Brasil, Mèxic, Colòmbia i Xile. Aquests països compren material per a les seves forces aèries, armes i altres equips. El subdirector del SIBAT reconeix que el seu organisme manté excel•lents relacions comercials amb tots els països llatinoamericans exceptuant Veneçuela, aliat de l'Iran: “En el passat també vam treballar amb Veneçuela però donada la política d'Hugo Chávez avui no existeix cap col•laboració”, Israel segons Graff, només ven equipament militar a “països amics”. Graff també destaca el potencial creixement de la indústria a Llatinoamèrica i que les empreses israelianes treballes amb empreses d'aquests països per fabricar els seus propis productes basats en la tecnologia israeliana. Malgrat que Llatinoamèrica està en un dels períodes d'estabilitat política i pau més llarg el comerç d'armes ha crescut. Xile i Veneçuela van acaparar el 61% de les importacions d'armes de la zona segons un informe de l'Institut Internacional per a la Pau d'Estocolm. Els països llatinoamericans estarien modernitzant els seus arsenals o renovant-los, no preparant-se per a la guerra, segons el subdirector del SIBAT. “Amb Xile tenim – diu Graff – projectes de modernització, sistemes nous de defensa. A Mèxic és el mateix, encara que hi ha necessitats diferents, mentre que a Brasil, per exemple, es venen equips per protegir l'Amazones”. Israel va produir l'any 2010 equipaments de defensa i seguretat per valor de 10.000 milions de dòlars, dels quals 7.500 milions van ser exportats a l'estranger. Els seus principals clients són els Estats Units i l'Índia. Israel aposta pel desenvolupament de “tecnologies intel•ligents amb valor afegit”, “ens hem convertit en líders al món en sistemes que multipliquen la potència i capacitat de les plataformes, com la robòtica, els sistemes no tripulats, míssils, electrònica i defensa aèria”. El risc de vendre aquests sistemes a alguns països que mantenen relacions amb l'Iran que aquestes tecnologies acabin en mans del principal enemic d'Israel és molt gran.
Als mercats asiàtics no és rar trobar esvàstiques i altra simbologia nazi en objectes decoratius i samarretes que es venen als mercats de carrer. Fa un any va haver-hi una desfilada de gent jove vestit amb uniformes nazis les imatges del qual van donar la volta al món, ara han estat unes fotos que tenen de protagonista a Ronald McHitler, un híbrid entre el pallasso Ronald McDonald – símbol de la cadena de fast food McDonald's – i el dictador Adolf Hitler. A l'Àsia el nazisme no provoca el rebuig que provoca als europeus ja que no van viure les conseqüències d'aquell règim com la va viure Europa. Els experts creuen que aquesta moda d'estètica nazi només és això, estètica sense cap contingut ideològic. A Europa les barbaritats comeses pel nazisme encara estan molt vives en el record de la gent, fins i tot d'aquella gent que no van viure el període. De vegades la relativització d'alguns fets pot acabar fent que oblidem la seva gravetat, de fet relativitzar el nazisme o directament negar els seus crims, és un pensament que té bastants seguidors a Europa però també algun dictador de l'Orient Mitjà que alhora de negar els fets voldria ell poder repetir-los. I podria haver-hi el risc que acabéssim veient samarretes o plats amb la imatge de Ronald McAhmadinejad.
Israel exporta equipos de defensa en Latinoamérica por un valor de 500 millones de dólares anuales según el subdirector del Sibat, el organismo del Ministerio de Defensa israelí que autoriza (o no) las exportaciones de materiales de defensa. Los principales clientes de Israel en este terreno son Brasil, México, Colombia y Chile.Estos países compran material para sus fuerzas aéreas, armas y otros equipos. El subdirector del Sibat reconoce que su organismo mantiene excelentes relaciones comerciales con todos los países latinoamericanos exceptuando Venezuela, aliado de Irán: "En el pasado también trabajamos con Venezuela pero dada la política de Hugo Chávez hoy no existe ninguna colaboración ", Israel según Graff, sólo vende equipamiento militar a" países amigos ". Graff también destaca el potencial crecimiento de la industria en Latinoamérica y que las empresas israelíes trabajas con empresas de estos países para fabricar sus propios productos basados en la tecnología israelí. A pesar de que Latinoamérica está en uno de los períodos de estabilidad política y paz más largo el comercio de armas ha crecido. Chile y Venezuela acapararon el 61% de las importaciones de armas de la zona según un informe del Instituto Internacional para la Paz de Estocolmo. Los países latinoamericanos estarían modernizando sus arsenales o renovándolos, no preparándose para la guerra, según el subdirector del Sibat. "Con Chile tenemos - dice Graff - proyectos de modernización, sistemas nuevos de defensa. En México es lo mismo, aunque hay necesidades diferentes, mientras que en Brasil, por ejemplo, se venden equipos para proteger el Amazonas". Israel produjo el año 2010 equipamientos de defensa y seguridad por valor de 10.000 millones de dólares, de los cuales 7.500 millones fueron exportados al extranjero. Sus principales clientes son Estados Unidos y la India. Israel apuesta por el desarrollo de "tecnologías inteligentes con valor añadido", "nos hemos convertido en líderes en el mundo en sistemas que multiplican la potencia y capacidad de las plataformas, como la robótica, los sistemas no tripulados, misiles, electrónica y defensa aérea". El riesgo de vender estos sistemas a algunos países que mantienen relaciones con Irán que estas tecnologías acaben en manos del principal enemigo de Israel es muy grande.
