Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris argentina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris argentina. Mostrar tots els missatges

16 de jul. 2013

LA DRETA ESPANYOLA HOMENATJA EL FRANQUISME

LA DRETA ESPANYOLA HOMENATJA EL FRANQUISME




 

Al Partit Popular se li veu el llautó franquista en cada gest que fa. Ja sabíem que el PP no condemna el franquisme, seria renegar de les seves arrels ideològiques, una ideologia que forma part del bagatge ideològic de la majoria dels dirigents del PP. Recentment la delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora Llanos de Luna va participar en un acte d’homenatge a la División Azul, i s’ha negat a donar explicacions davant del Parlament de Catalunya per aquest acte d’exaltació feixista.

 

FRANCO CONSIDERAT HEROI A ESPANYA: El Museu Militar de Toledo, segons la notícia, encara que m’han advertit que el nom és Museu de l’Exèrcit, fa una lloa a Franco, que és considerat en aquest museu un “heroi d’Espanya”. Amaiur va fer una bateria de preguntes al govern espanyol sobre la retolació que elogia el règim franquista. Segons el govern espanyol “els panells informatius dels museus públics es realitzen amb criteris museogràfics i historiogràfics”. En aquest museu es considera que la dictadura franquista era un govern, obvien que fos una dictadura feixista que va assolir el poder per la força, i segueix tractant el dictador de “Generalíssim”. En altres moments el PP s’ha oposat a retirar 400 estàtues i plaques adduint la despesa econòmica.

 

EL PP NO VOL QUE ES JUTGI EL FRANQUISME: El govern espanyol – Partit Popular - s’oposa a qualsevol intent de condemna al franquisme, sigui a Espanya, on s’han oposat a condemnar la dictadura franquista i els crims contra la Humanitat perpetrats, a netejar els carrers de simbologia feixista, encara hi ha a molts carrers del Regne d’Espanya que homenatgen personatges que haurien de ser considerats criminals de guerra, i també s’hi oposa el PP a investigar i jutjar els crims del franquisme. Les víctimes del franquisme han hagut de recórrer a la Justícia d’altres països, en concret de l’Argentina, i això succeeix perquè els tribunals espanyols van decidir que els crims de la dictadura franquista són ordinaris, que estan prescrits i que els responsables dels crims estan morts. Els crims de la dictadura franquista no tenen res d’ordinaris perquè van ser pensats pel règim amb el propòsit d’exterminar milers de persones, són crims contra la Humanitat, no prescriuen perquè els crims contra la Humanitat no prescriuen, i no tots els que van perpetrar aquests crims estan morts. Hem vist com criminals nazis nonagenaris eren detinguts després de moltes dècades, jutjats i condemnats, però això a Espanya és impossible perquè el partit que governa Espanya és hereu del règim franquista i la Justícia espanyola no va ser mai depurada dels jutges franquistes. El franquisme encara governant a Espanya encara ha causat una última víctima, el jutge que instruïa la causa contra els crims del franquisme.

 

FATXES ESPANYOLS VOLEN CELEBRAR EL 18J A OLOT: L’organització feixista espanyola Acción Juvenil Española ha convocat un acte d’homenatge al “Glorioso Alzamiento Nacional del 18 de julio de 1936” amb el que volen celebrar el cop d’Estat feixista. Aquest acte d’homenatge està previst que se celebri a Olot. Aquest homenatge inclou una missa catòlica, faltaria més, una ofrena floral als caiguts, un dinar de germanor, etc. Entre les personalitats que tenen prevista la seva assistència hi ha Agustín Castejón Roy, exgovernador civil de Tarragona. De moment, sembla que els fatxes hauran de portar el dinar a la carmanyola perquè el restaurant on estava previst el dinar ha decidit assenyadament anul·lar la reserva. Segurament la gerència del restaurant olotí s’han adonat que era molt més car desinfectar el local de la ferum de fatxa espanyolista que perdre clientela indesitjable que està de pas com aquesta. Voldria saber a quina autoritat correspon autoritzar aquests actes, suposo que depèn de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, en mans de (la Virreina imperial) Llanos de Luna, però crec que la Conselleria d’Interior hauria d’haver prohibit un acte d’exaltació feixista espanyola a Catalunya i així evitar possibles incidents.

 

 

 

 

 

 

LA DERECHA ESPAÑOLA HOMENAJEA AL FRANQUISMO
 
 
 

 

Al PP se le ve el plumero franquista en cada gesto que hace. Ya sabíamos que el PP no condena el franquismo, sería renegar de sus raíces ideológicas, una ideología que forma parte del bagaje ideológico de la mayoría de los dirigentes del PP. Recientemente la delegada del gobierno español en Catalunya, la señora Llanos de Luna participó en un acto de homenaje a la División Azul, y se negó a dar explicaciones ante el Parlamento de Catalunya para este acto de exaltación fascista.

 

FRANCO CONSIDERADO HÉROE EN ESPAÑA: El Museo Militar de Toledo, según la noticia, aunque me han advertido que el nombre es Museo del Ejército, hace una loa a Franco, que es considerado en este museo un "héroe de España". Amaiur hizo una batería de preguntas al gobierno español sobre la rotulación que elogia el régimen franquista. Según el gobierno español "los paneles informativos de los museos públicos se realizan con criterios museográficos y historiográficos". En este museo se considera que la dictadura franquista era un gobierno, obvian que fuera una dictadura fascista que alcanzó el poder por la fuerza, y sigue tratando el dictador de "Generalísimo". En otros momentos el PP se ha opuesto a retirar 400 estatuas y placas aduciendo el gasto económico.

 

EL PP NO QUIERE QUE SE JUZGUE EL FRANQUISMO: El gobierno español - PP - se opone a cualquier intento de condena al franquismo, sea en España, donde se han opuesto a condenar la dictadura franquista y los crímenes contra la Humanidad perpetrados, a limpiar las calles de simbología fascista, todavía hay en muchas calles del Reino de España que homenajean personajes que deberían ser considerados criminales de guerra, y también se opone el PP a investigar y juzgar los crímenes del franquismo. Las víctimas del franquismo han tenido que recurrir a la Justicia de otros países, en concreto de la Argentina, y esto sucede porque los tribunales españoles decidieron que los crímenes de la dictadura franquista son ordinarios, que están prescritos y que los responsables de los crímenes están muertos. Los crímenes de la dictadura franquista no tienen nada de ordinarios porque fueron pensados ​​por el régimen con el propósito de exterminar miles de personas, son crímenes contra la Humanidad, no prescriben porque los crímenes contra la Humanidad no prescriben, y no todos los que perpetraron estos crímenes están muertos. Hemos visto como criminales nazis nonagenarios eran detenidos después de muchas décadas de impunidad, juzgados y condenados, pero eso en España es imposible porque el partido que gobierna España es heredero del régimen franquista y la Justicia española no fue nunca depurada de los jueces franquistas. El franquismo aún gobernando en España todavía ha causado una última víctima, el juez que instruía la causa contra los crímenes del franquismo.

 

FACHAS ESPAÑOLES QUIEREN CELEBRAR 18J EN OLOT: La organización fascista española Acción Juvenil Española ha convocado un acto de homenaje al "Glorioso Alzamiento Nacional del 18 de julio de 1936" con el que quieren celebrar el golpe de Estado fascista. Este acto de homenaje está previsto que se celebre en Olot. Este homenaje incluye una misa católica, faltaría más, una ofrenda floral a los caídos, una comida, etc. Entre las personalidades que tienen prevista su asistencia ha Agustín Castejón Roy, ex gobernador civil de Tarragona. De momento, parece que los fachas deberán llevar la comida en la fiambrera porque el restaurante donde estaba previsto el almuerzo ha decidido sensatamente anular la reserva. Seguramente la gerencia del restaurante olotino se ha dado cuenta de que era mucho más caro desinfectar el local de la peste de facha españolista que perder clientela indeseable que está de paso como ésta. Quisiera saber a qué autoridad corresponde autorizar estos actos, supongo que depende de la Delegación del Gobierno en Catalunya, en manos de (la Virreina imperial) Llanos de Luna, pero creo que la Consejería de Interior debería haber prohibido un acto de exaltación fascista española en Catalunya y así evitar posibles incidentes.

1 d’abr. 2012

Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després

Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després



Judici oral a l'expresident Menem

L'any 1992 l'Ambaixada israeliana de Buenos Aires va patir un terrible atemptat perpetrat per terroristes islàmics, dos anys després va ser el centre comunitari jueu AMIA, també a Buenos Aires el que va patir un atemptat terrorista islàmic. Des del primer moment la investigació va ser realitzada amb una sospitosa ineptitud i les pressions polítiques des de les altes instàncies de l'Estat van fer que la investigació per part argentina acabés en un atzucac. Carlos Menem, president de l'Argentina entre 1989 i 1999 ha estat processat amb altres cinc imputats l'ex jutge federal Juan José Galeano, els antics caps del servei secret Hugo Anzorreguy i Juan Carlos Anchezar y dos ex comissaris de la Policia Federal i seran sotmesos a judici per haver encobert als autors de l'atemptat contra l'AMIA que el 18 de juliol de 1994 va provocar la destrucció de l'edifici de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) i va causar la mort de 85 persones i ferides a centenars. L'expresident argentí Carlos Menem està acusat d'ingerència en la investigació de l'atemptat atribuït al grup terrorista islàmic libanès Hezbolà amb la complicitat i el finançament de l'Iran. El llavors president Menem va extralimitar-se en les funcions acordades per la Constitució argentina i les lleis locals quan va ordenar mitjançant una comunicació a través del seu germà Munir Menem – coordinador general de la Unitat President – a Galeano, llavors jutge federal que abandonés “la investigació relativa a la denominada ‘pista Kanoore Edul', empresari amic de la família Menem i difunt l'any 2010, sospitós d'haver tingut vincles amb l'atemptat”. “En compliment d'aquesta il•legal disposició presidencial, el magistrat a càrrec de la perquisició – el llavors jutge Galeano – va frustrar, ocultar, sostraure, dilatar i/o interrompre diligències probatòries que podrien comprometre al nomenat Alberto Jacinto Kanoore Edul”. L'actual instructor assenyala que Kanoore tenia vincles amb el diplomàtic iranià Mohsen Rabbani “per aquell llavors sospitós d'haver participat en el fet i actualment en busca i captura internacional”. Quan Menem va immiscir-se en la investigació “ja existien motius suficients per sospitar” que Rabbani havia participat en l'atemptat. L'ex jutge Galeano va dirigir les investigacions durant 10 anys fins que va ser destituït del seu càrrec l'any 2005 "mal exercici de les seves funcions". El cap Anzorreguy i el subcap Anchezar de la Secretaria d'Intel•ligència de l'Estat, i els ex comissaris de la Policia Federal Carlos Castañeda i Jorge Palacios estan acusats d'haver entorpit les investigacions de l'atemptat contra l'AMIA.
Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA

L'ambaixador d'Israel davant les Nacions Unides ha elogiat l'Argentina per haver donat un nou impuls a la investigació de l'atemptat contra l'AMIA a Buenos Aires. L'ambaixador israelià Ron Prosor diu que “crec que estan infonent noves energies” a la investigació ja que “en el passat va haver-hi una real motivació per revisar els fets. Veig que ara és diferent des del costat argentí”. La policia argentina va emetre una ordre de busca i captura contra cinc iranians i un libanès relacionats amb l'atac.

La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme

Familiars de les víctimes del franquisme intentaran buscar justícia a través d'advocats i jutges argentins. La jutgessa argentina María Servini viatjarà a Madrid el pròxim juny per investigar els crims del franquisme. Prèviament ha sol•licitat als afectats una llista de persones a les que vol interrogar, mig centenar de persones familiars de víctimes del franquisme que s'afegeixen a la causa oberta a l'Argentina l'any 2010. Aquestes demandes es fan d'acord amb el principi de justícia universal. Les famílies de víctimes del franquisme recorren a la Justícia argentina ja que la Justícia espanyola no només ha estat incapaç de jutjar els crims de la dictadura i a les persones responsables d'aquests crims sinó que s'ha convertit en la principal protectora de la dictadura franquista.
La guerra de les Malvines 30 anys després

El 2 d'abril de 1982 va iniciar-se l'anomenada guerra de les Malvines i ara, 30 anys després d'aquella absurda, tràgica i innecessària guerra han aparegut diversos llibres tractant el tema des de diversos punts de vista. La guerra va enfrontar l'Argentina amb la Gran Bretanya. L'Argentina governada per una Junta Militar va voler usar el patriotisme més groller per desviar l'atenció de la població dels veritables problemes del país, i van enviar als seus soldats a una guerra contra la Gran Bretanya sabent que la perdrien. “Lágrimas de hielo” de Natasha Niebieskikwiat descobreix les condicions en què els soldats argentins van anar a la guerra, el patiment, abusos i turments que aquests soldats van haver de suportar per part dels seus oficials superiors. Aquest assumpte ha arribat a la Cort Suprema de Justícia Argentina que haurà de determinar si es van produir crims de lesa humanitat. Niebieskikwia afirma que “el fervor popular va impedir veure les carències dels soldats argentins” que “la major part dels quals pràcticament sense instrucció militar, però per a molts d'ells el pitjor enemic no va estar en el bàndol contrari sin paradoxalment en el propi”.

A “Malvinas, los vuelos secretos”, Gonzalo Sánchez descriu els vols d'Aerolíneas Argentinas que volaven a Líbia, Sud-àfrica i Israel per aconseguir armes enmig dels entrebancs que la Gran Bretanya i els seus aliats de l'OTAN li posaven. A mi, però hi ha un fet que em sorprèn, la Junta Militar argentina va enviar els soldats argentins sense haver-los instruït ni equipat adequadament i sense haver-se aprovisionat, va ser una guerra organitzada, és un dir, de manera improvisada contra un enemic com la Gran Bretanya que per mot de capa caiguda que estigui continua sent un dels exèrcits millor organitzats del món. Tinc la sensació que la Junta Militar tenia clar que no guanyaria la guerra, que la guerra només era un acte per tenir entretinguda la població argentina de temes més importants. Una distracció molt cara, especialment en vides.

Hernán Dobry fa pública a “Rabinos de Malvinas” la història dels cinc religiosos – rabins - que van ser enviats a les illes per a donar suport espiritual pels soldats jueus argentins que van ser part dels contingents enviats a la guerra, “la primera i única vegada – segons Dobry – en la història del país – Argentina – que un sacerdot d'una altra fe que no és la catòlica va formar part de les Forces Armades”.

A “Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia”, Román Lejtman descriu la guerra de les Malvines com “una aventura militar que va canviar per a sempre (l'Argentina)”. Lejtman parla del “paper de la CIA, els satèl•lits de la Unió Soviètica i la influència de Fidel Castro i Augusto Pinochet” en aquest conflicte. Una guerra en què massa gent va provar de ficar la seva cullerada, dictadors de tot pelatge ideològic, perquè ja em diran vostès que tenien en comú Castro i Pinochet apart de ser dictadors. Lejtman descriu també “la fam dels soldats argentins, la mediocritat dels membres de la Junta Militar i el robatori dels milions del Fons Patriòtic. Aquest fons patriòtic havia de servir per finançar la guerra però a dia d'avui no se sap on van anar a parar aquests diners.

Agustín Gallardo a “Vidas marcadas, nuevas crónicas sobre Malvinas” recull els testimonis dels veritables protagonistes d'aquella tràgica guerra.

La guerra de les Malvines va començar el 2 d'abril de 1982 i va concloure el 14 de juny de 1982, van morir 649 soldats argentins, 255 britànics i 3 illencs. La Junta Militar argentina va iniciar una guerra sense haver fet cap mena de preparatiu, segurament en cap moment tenien previst guanyar la guerra contra la Gran Bretanya. Potser la Junta Militar argentina creia que els britànics decidirien no intervenir ja que les Falkland (pels britànics) estaven molt lluny de la Gran Bretanya i potser no pagava la pena enviar tropes per defensar unes poques illes situades a les quimbambes, però van equivocar-se.

 






Argentina: Juicio oral al ex presidente Menem - Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA - La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo - La guerra de las Malvinas 30 años después


Juicio oral al ex presidente Menem

En 1992 la Embajada israelí de Buenos Aires sufrió un terrible atentado perpetrado por terroristas islámicos, dos años después fue el centro comunitario judío AMIA, también en Buenos Aires el que sufrió un atentado terrorista islámico. Desde el primer momento la investigación fue realizada con una sospechosa ineptitud y las presiones políticas desde las altas instancias del Estado hicieron que la investigación por parte argentina acabara en un callejón sin salida. Carlos Menem, presidente de Argentina entre 1989 y 1999 ha sido procesado con otros cinco imputados el ex juez federal Juan José Galeano, los antiguos jefes del servicio secreto Hugo Anzorreguy y Juan Carlos Anchezar y dos ex comisarios de la Policía Federal y serán sometidos a juicio por haber encubierto a los autores del atentado contra la AMIA que el 18 de julio de 1994 provocó la destrucción del edificio de la Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA) y causó la muerte de 85 personas y heridas a centenares. El ex presidente argentino Carlos Menem está acusado de injerencia en la investigación del atentado atribuido al grupo terrorista islámico libanés Hezbolá con la complicidad y la financiación de Irán. El entonces presidente Menem extralimitarse en las funciones acordadas por la Constitución argentina y las leyes locales cuando ordenó mediante una comunicación a través de su hermano Munir Menem - coordinador general de la Unidad Presidente - a Galeano, entonces juez federal que abandonara " la investigación relativa a la denominada 'pista Kanoore Edul', empresario amigo de la familia Menem y difunto el año 2010, sospechoso de haber tenido vínculos con el atentado ". "En cumplimiento de esta ilegal disposición presidencial, el magistrado a cargo de la pesquisa - el entonces juez Galeano - frustró, ocultar, sustraer, dilatar y / o interrumpir diligencias probatorias que podrían comprometer al nombrado Alberto Jacinto Kanoore Edul". El actual instructor señala que Kanoore tenía vínculos con el diplomático iraní Mohsen Rabbani "por aquel entonces sospechoso de haber participado en el hecho y actualmente en busca y captura internacional". Cuando Menem inmiscuirse en la investigación "ya existían motivos suficientes para sospechar" que Rabbani había participado en el atentado. El ex juez Galeano dirigió las investigaciones durante 10 años hasta que fue destituido de su cargo en 2005 "mal ejercicio de sus funciones". El jefe Anzorreguy y el subjefe Anchezar de la Secretaría de Inteligencia del Estado, y los ex comisarios de la Policía Federal Carlos Castañeda y Jorge Palacios están acusados de haber entorpecido las investigaciones del atentado contra la AMIA.
Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA

El embajador de Israel ante las Naciones Unidas ha elogiado la Argentina por haber dado un nuevo impulso a la investigación del atentado contra la AMIA en Buenos Aires. El embajador israelí Ron Prosor dice que "creo que están infundiendo nuevas energías" a la investigación ya que "en el pasado hubo una real motivación para revisar los hechos. Veo que ahora es diferente desde el lado argentino ". La policía argentina emitió una orden de busca y captura contra cinco iraníes y un libanés relacionados con el ataque.

La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo

Familiares de las víctimas del franquismo intentarán buscar justicia a través de abogados y jueces argentinos. La jueza argentina María Servini viajará a Madrid el próximo junio para investigar los crímenes del franquismo. Previamente ha solicitado a los afectados una lista de personas a las que quiere interrogar, medio centenar de personas familiares de víctimas del franquismo que se añaden a la causa abierta en Argentina el año 2010. Estas demandas se hacen de acuerdo con el principio de justicia universal. Las familias de víctimas del franquismo recurren a la Justicia argentina ya que la Justicia española no sólo ha sido incapaz de juzgar los crímenes de la dictadura ya las personas responsables de estos crímenes sino que se ha convertido en la principal protectora de la dictadura franquista .
La guerra de las Malvinas 30 años después

El 2 de abril de 1982 se inició la llamada guerra de las Malvinas y ahora, 30 años después de aquella absurda, trágica e innecesaria guerra han aparecido varios libros tratando el tema desde diversos puntos de vista. La guerra enfrentó a Argentina con Gran Bretaña. La Argentina gobernada por una Junta Militar quiso usar el patriotismo más grosero para desviar la atención de la población de los verdaderos problemas del país, y enviaron a sus soldados a una guerra contra Gran Bretaña sabiendo que la perderían."Lágrimas de hielo" de Natasha Niebieskikwiat descubre las condiciones en que los soldados argentinos fueron a la guerra, el sufrimiento, abusos y tormentos que estos soldados tuvieron que soportar por parte de sus oficiales superiores. Este asunto ha llegado a la Corte Suprema de Justicia Argentina que deberá determinar si se produjeron crímenes de lesa humanidad.Niebieskikwia afirma que "el fervor popular impidió ver las carencias de los soldados argentinos" que "la mayor parte de los cuales prácticamente sin instrucción militar, pero para muchos de ellos el peor enemigo no estuvo en el bando contrario sin paradójicamente en el propio ".

En "Malvinas, los vuelos secretos", Gonzalo Sánchez describe los vuelos de Aerolíneas Argentinas que volaban en Libia, Sudáfrica e Israel para conseguir armas en medio de los obstáculos que Gran Bretaña y sus aliados de la OTAN le ponían. A mí, pero hay un hecho que me sorprende, la Junta Militar argentina envió los soldados argentinos sin haberlos instruido ni equipado adecuadamente y sin haberse aprovisionado, fue una guerra organizada, es un decir, de manera improvisada contra un enemigo como la Gran Bretaña que por palabra de capa caída que esté sigue siendo uno de los ejércitos mejor organizados del mundo. Tengo la sensación de que la Junta Militar tenía claro que no ganaría la guerra, que la guerra sólo era un acto para tener entretenida la población argentina de temas más importantes. Una distracción muy cara, especialmente en vidas.

Hernán Dobry hace público a "Rabinos de Malvinas" la historia de los cinco religiosos - rabinos - que fueron enviados a las islas para dar apoyo espiritual por los soldados judíos argentinos que fueron parte de los contingentes enviados a la guerra, "la primera y únicavez - según Dobry - en la historia del país - Argentina - que un sacerdote de otra fe que no es la católica formó parte de las Fuerzas Armadas ".

En "Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia", Román Lejtman describe la guerra de las Malvinas como "una aventura militar que cambió para siempre (Argentina)". Lejtman habla del "papel de la CIA, los satélites de la Unión Soviética y la influencia de Fidel Castro y Augusto Pinochet" en este conflicto. Una guerra en la que demasiada gente intentó meter su cucharada, dictadores de todo pelaje ideológico, porque ya me dirán ustedes que tenían en común Castro y Pinochet aparte de ser dictadores. Lejtman describe también "el hambre de los soldados argentinos, la mediocridad de los miembros de la Junta Militar y el robo de los millones del Fondo Patriótico. Este fondo patriótico debía servir para financiar la guerra pero a día de hoy no se sabe dónde fueron a parar ese dinero.

Agustín Gallardo en "Vidas marcadas, Nuevas crónicas sobre Malvinas" recoge los testimonios de los verdaderos protagonistas de aquella trágica guerra.

La guerra de las Malvinas comenzó el 2 de abril de 1982 y concluyó el 14 de junio de 1982, murieron 649 soldados argentinos, 255 británicos y 3 isleños. La Junta Militar argentina inició una guerra sin haber hecho ningún tipo de preparativo, seguramente en ningún momento tenían previsto ganar la guerra contra Gran Bretaña. Quizá la Junta Militar argentina creía que los británicos decidirían no intervenir ya que las Falkland (para los británicos) estaban muy lejos de la Gran Bretaña y quizás no valía la pena enviar tropas para defender unas pocas islas situadas en las quimbambas, pero se equivocaron .

 

19 de març 2012

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

Un 17 de març de 1992 un cotxe bomba va destruir l’ambaixada israeliana a Buenos Aires (Argentina) causant 29 morts i més de 200 ferits. Dos anys més tard, un 18 de juliol de 1994 un altre cotxe bomba destruïa la seu de l’AMIA deixant 85 morts i centenars de ferits. La Justícia argentina va acusar d’aquest atemptat al règim iranià i al grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, posant a la llista de recerca i captura internacional a diversos alts funcionaris iranians. L’acte d’homenatge a les víctimes que se celebra a la plaça on abans estava l’ambaixada comença a la mateixa hora que va produir-se l’atemptat quan una furgoneta amb 400 quilos d’explosius conduïda per un suïcida va explotar a la porta de l’ambaixada. La investigació de la Cort Suprema de l’Argentina va determinar l’autoria de la organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà però des del primer moment va haver-hi molts interessos per dificultar la investigació des d’alts càrrecs del govern. El ministre d’Exteriors israelià Avigdor Lieberman va declarar que “aquesta setmana commemorem el vigèsim aniversari d’un dels atemptats més greus que patit la diplomàcia israeliana des de l’establiment de l’Estat d’Israel el 1948 i un dels dos atemptats més mortífers sobre sòl argentí” i va anunciar que Israel construirà un nou edifici per a l’ambaixada israeliana a l’Argentina que sigui un edifici “exemplar per preservar la memòria de les víctimes”.

Daniel Gazit, ambaixador israelià a l’Argentina va afirmar que l’atemptat de 1992 fou “contra israelians i argentins alhora” i que ambdós països lluiten junts contra el terror. L’organització Memòria Activa va reclamar “Justícia” per a les víctimes i creu que van faltar “decisió política, valentia i compromís per investigar-ho” i “ fa 20 anys el terrorisme internacional va desembarcar en sòl argentí destrossant la seu de l’ambaixada d’Israel a Buenos Aires, les vides dels qui es trobaven allà, les dels transeünts i veïns”. I acusa als jutges argentins que “no aconseguiren, no pogueren o no volgueren mirar de cara als assassins, als còmplices i als encobridors. No van complir el seu deure projectar llum sobre el crim”. L’acusació és dura però no han estat els únics que han acusat la Justícia argentina de no haver investigat aquests dos atemptats com calia, fins i tot hi ha acusacions que alguns alts càrrecs del govern argentí de l’època va ser connivent amb els autors de l’atemptat i van aprofitar la seva posició per posar entrebancs a la investigació, i això esquitxa fins l’expresident Menem.







20 aniversario del atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires
Un 17 de marzo de 1992 un coche bomba destruyó la embajada israelí en Buenos Aires (Argentina) causando 29 muertos y más de 200 heridos. Dos años más tarde, un 18 de julio de 1994 otro coche bomba destruía la sede de la AMIA dejando 85 muertos y centenares de heridos. La Justicia argentina acusó de este atentado al régimen iraní y al grupo terrorista chií libanés Hezbolá, poniendo en la lista de busca y captura internacional a varios altos funcionarios iraníes. El acto de homenaje a las víctimas que se celebra en la plaza donde antes estaba la embajada empieza a la misma hora que se produjo el atentado cuando una furgoneta con 400 kilos de explosivos conducida por un suicida explotó en la puerta de la embajada. La investigación de la Corte Suprema de Argentina determinó la autoría de la organización terrorista chií libanesa Hezbolá pero desde el primer momento hubo muchos intereses para dificultar la investigación desde altos cargos del gobierno. El ministro de Exteriores israelí Avigdor Lieberman declaró que "esta semana conmemoramos el vigésimo aniversario de uno de los atentados más graves que sufrido la diplomacia israelí desde el establecimiento del Estado de Israel en 1948 y uno de los dos atentados más mortíferos sobre suelo argentino" anunció que Israel construirá un nuevo edificio para la embajada israelí en Argentina que sea un edificio "ejemplar para preservar la memoria de las víctimas".
Daniel Gazit, embajador israelí en Argentina afirmó que el atentado de 1992 fue "contra israelíes y argentinos a la vez" y que ambos países luchan juntos contra el terror. La organización Memoria Activa reclamó "Justicia" para las víctimas y cree que faltaron "decisión política, valentía y compromiso para investigarlo" y "hace 20 años el terrorismo internacional desembarcó en suelo argentino destrozando la sede delembajada de Israel en Buenos Aires, las vidas de quienes se encontraban allí, las de los transeúntes y vecinos". Y acusa a los jueces argentinos que "no consiguieron, no pudieron o no quisieron mirar de frente a los asesinos, los cómplices y los encubridores.No cumplieron su deber proyectar luz sobre el crimen". La acusación es dura pero no han sido los únicos que han acusado a la Justicia argentina de no haber investigado estos dos atentados como era, incluso hay acusaciones que algunos altos cargos del gobierno argentino de la época fue connivente con los autores del atentado y aprovecharon su posición para poner obstáculos a la investigación, y eso salpica hasta el ex presidente Menem.

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk
Eichmann va ser l’”arquitecte” de la “Solució Final”, un pla que va acabar amb la vida de més de 10 milions de persones, era un pla d’assassinat industrialitzat. Però aquest pla requeria de la participació d’homes com Demjanjuk que eren els que van cometre aquella atrocitat dissenyada per Eichmann. La maquinària criminal del règim nazi no només implicava a buròcrates com Eichmann i individus que realitzessin la part més desagradable del pla, l’assassinat de milions de persones, també hi van participar activament des de jutges a metges, molts dels quals van ser jutjats a Nüremberg, ciutat en que van celebrar-se els judicis als jerarques, metges, jutges i altres col·laboradors necessaris, però també hi van haver molts que van trobar els mitjans per fugir de l’acció de la Justícia, de vegades amb la connivència de les pròpies potències ocupants o d’organitzacions i institucions diverses. Aquest seria el cas dels dos personatges protagonistes d’aquest article. Un, Eichmann va aconseguir fugir a l’Argentina, refugi de molts nazis, l’altre, Demjanjuk, va acabar residint als Estats Units. Finalment, però, la Justícia va condemnar-los, si bé, Demjanjuk ha pogut morir per causes naturals encara que condemnat per crims contra la Humanitat, mentre que Eichmann va acabar sent jutjat, condemnat i executat per Israel.
La captura del nazi Eichmann
Adolf Eichmann era un tinent coronel nazi artífex que la “Solució Final”. La “Solució Final” era un pla per assassinar tots els jueus europeus. Més de 6 milions de jueus i 4 milions d’altres grups ètnics van ser assassinats. Quan l’Alemanya nazi va ser derrotada el 1945, Eichmann va fugir a l’Argentina on sota la identitat falsa de Ricardo Klement va començar a treballar a la Mercedes Benz fins que va ser descobert i el Mossad va capturar-lo l’any 1960 transportant-lo en secret a Tel Aviv. Després va ser jutjat a Jerusalem i penjat a la forca dos anys després. Va ser l’única vegada que a Israel s’ha aplicat la pena de mort.
El dossier de l’operació de captura d’Eichmann va rebre el nom clau “Dybuk”, un esperit maligne de la tradició jueva. Ara s’ha organitzat una exposició a Tel Aviv que explica tots aquells detalls que fins ara havien estat qualificats de secrets. En aquesta mostra s’exposen documents, fotografies, testimonis i utensilis que permeten entendre millor com es va dur a terme la identificació de Ricardo Klement com el criminal nazi Adolf Eichmann, el seu segrest a l’Argentina, el seu transport des de l’Argentina fins a Tel Aviv, el judici i la seva execució. El 90% dels documents procedeixen del Mossad i l’exposició s’ha instal·lat al Museu de la Diàspora. Un portaveu del Mossad identificat com “Avner A” ha declarat que “tot el món coneix a “grosso modo” la història d’Eichmann. Lo nou són els detalls, que estan als arxius. Tots els llibres publicats sobre el tema tenen errors perquè es basen en entrevistes”.
En aquesta exposició es fan públics els noms de les 67 persones implicades en aquesta operació: Agents del Mossad i del Shabak, agent de policia, personal de la companyia aèria EL AL i altres persones que no pertanyien a cap dels anteriors. L’exposició romandrà oberta fins l’estiu i després serà traslladada a l’estranger.
M’agradaria que arribés a Barcelona.
L’exposició ens permet veure amb perspectiva els mètodes emprats fa 50 anys per capturar Eichmann, avui obsolets. Explica com l’equip format per quatre agents del Mossad, sis del Shabak i un metge es reunien amb el cap del Mossad cada dia a una hora diferent en una cafeteria. Per precaució duien la situació d’Eichmann marcada a guies i mapes de viatge. Eichmann va ser tret de l’Argentina sota una identitat falsa, el van vestir de mecànic d’EL AL i el van drogar de manera que semblava que estigués ebri. Com que Eichmann no tenia documentació perquè la seva entrada a l’Argentina s’havia fet irregularment van facilitar-li documentació falsa. Un agent del Mossad havia entrat dies abans a l’Argentina amb un passaport nom fals, Zeev Zijroni, dies després Eichmann amb un nom fals i drogat va sortir de l’Argentina amb destí a Tel Aviv. L’exposició mostra també el document d’identitat i el carnet de treballador de la Mercedes d’Eichmann, i el contracte de lloguer del vehicle en què els agents israelians van transportar Eichmann signat per un inexistent coronel britànic Dean Ashton. S’inclouen alguns aparells que van emprar per identificar i capturar Eichmann, com  per exemple una càmera de fotos Leica amb la que van fotografiar a Eichmann i la maleta amb un forat des de la que van realitzar les fotos. Aquelles fotos van permetre identificar Eichmann per les orelles.
Vaig veure fa temps una pel·lícula sobre aquest tema, i un parell de documentals (un d’ells del Canal Historia) que tractaven aquest assumpte d’una manera molt acurada. Si la captura d’aquest nazi va ser un gran èxit, no haver pogut capturar el metge nazi Mengele podria ser considerat el gran fracàs.
La mort del nazi John Demjanjuk
John Demjanjuk, nascut a Dubovi Makarensy (Ucraïna) un 3 d’abril de 1920 ha mort a l’edat de 91 anys en un asil per a gent gran de la ciutat alemanya de Bad Feilnbach. Havia estat condemnat l’any per l’assassinat de 28060 jueus. John Demjanjuk, a qui es coneixia amb el malnom d’”Ivan el terrible” havia estat reclutat durant la Segona Guerra Mundial per l’Exèrcit Roig l’any 1941 per lluitar contra la invasió alemanya però va ser capturat pels alemanys que van enviar-lo al camp de detenció de Chelmo (Polònia), allà va decidir col·laborar amb les SS i el van enviar a un camp d’entrenament a Trawniki (Polònia) on va convertir-se en guardià de les SS. El març de 1943 van enviar-lo al camp d’extermini de Sobibor on va exercir la seva brutalitat dins el setembre del mateix any, temps en què van ser gasejats 29000 jueus polonesos, després va estar destinat a Majdanek i Flossenberg. La feina de Demjanjuk era “acompanyar” les persones que arribaven en tren fins a les cambres de gas. Acabada la guerra va presentar-se en un camp per a persones desplaçades. L’any 1947 va fer de conductor d’autobús a Regensburg, va casar-se amb una ucraïnesa amb la que van tenir una filla. La família Demjanjuk va emigrar a als Estats Units l’any 1952 on va canviar-se el nom i va aconseguir la nacionalitat nord-americana l’any 1958. Va poder estar tranquil fins l’any 1975 quan els soviètics van publicar una llista d’antics col·laboradors nazis que havien emigrat als Estats Units. Als Estats Units van investigar aquest assumpte i cinc supervivents dels camps d’extermini van identificar Demjanjuk com el guardià de las SS “Ivan el terrible”. El govern israelià va acusar-lo el 1977 de crims contra la Humanitat i el 1981 un tribunal d’Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit a l’hora de demanar el visat d’immigració. Israel va demanar als Estats Units l’extradició de Demjanjuk que va ser efectiva l’any 1986. Durant el judici va al·legar haver estat presoner dels alemanys a Chelmo de 1945 a 1944. El tribunal va condemnar-lo a la forca però la Cort Suprema va anular la sentència perquè tenien dubtes sobre la identitat de Demjanjuk. Sembla que els soviètics havien identificat el guardià de les SS conegut com “Ivan el terrible “ com Ivan Marchenko. Demjanjuk va poder tornar amb la seva família després de cinc anys de presó a Israel i li va ser restituïda la nacionalitat nord-americana. L’any 2001 va obrir-se una nova investigació sobre Demjanjuk, aquesta vegada basant les informacions en el període que Demjanjuk va estar destinat a Sobibor i Majdanek. Novament va perdre la nacionalitat i un jutge va aprovar l’extradició de Demjanjuk a Ucraïna, Demjanjuk va recórrer l’ordre de deportació però va perdre. L’any 2008 la Fiscalia de Munic va provar que Demjanjuk era responsable de la mort de 29000 jueus a Sobibor entre març i setembre de 1943, i va ser extraditat a Alemanya on van condemnar-lo a cinc anys de presó per complicitat en la mort de 29000 jueus però van dictar la seva posada en llibertat atenent a l’edat que ja havia estat a la presó i perquè consideraven que no hi havia perill de fugida.
La condemna és més moral que no pas punitiva, és a dir, des d’ara Demjanjuk apareixerà als llibres d’història com criminal condemnat per crims contra la Humanitat.







La captura del nazi Eichmann y la muerte del nazi John Demjanjuk Eichmann fue el "arquitecto" de la "Solución Final", un plan que acabó con la vida de más de 10 millones de personas, era un plan de asesinato industrializado. Pero este plan requería de la participación de hombres como Demjanjuk que eran los que cometieron esa atrocidad diseñada por Eichmann. La maquinaria criminal del régimen nazi no sólo implicaba a burócratas como Eichmann e individuos que realizaran la parte más desagradable del plan, el asesinato de millones de personas, también participaron activamente desde jueces a médicos, muchos de los cuales fueron juzgados en Nüremberg, ciudad en que se celebraron los juicios a los jerarcas, médicos, jueces y otros colaboradores necesarios, pero también hubo muchos que encontraron los medios para huir de la acción de la Justicia, a veces con la connivenciade las propias potencias ocupantes o de organizaciones e instituciones diversas. Este sería el caso de los dos personajes protagonistas de este artículo. Uno, Eichmann logró huir a Argentina, refugio de muchos nazis, el otro, Demjanjuk, acabó residiendo en Estados Unidos. Finalmente, la Justicia condenarlos, si bien, Demjanjuk ha podido morir por causas naturales aunque condenado por crímenes contra la Humanidad, mientras que Eichmann acabó siendo juzgado, condenado y ejecutado por Israel.
La captura del nazi Eichmann Adolf Eichmann era un teniente coronel nazi artífice que la "Solución Final". La "Solución Final" era un plan para asesinar todos los judíos europeos. Más de 6 millones de judíos y 4 millones de otros grupos étnicos fueron asesinados. Cuando la Alemania nazi fue derrotada en 1945, Eichmann huyó a Argentina donde bajo la identidad falsa de Ricardo Klement comenzó a trabajar en la Mercedes Benz hasta que fue descubierto y el Mosad capturarlo en 1960 transportándolo en secreto en Tel Aviv.Luego fue juzgado en Jerusalén y ahorcado dos años después. Fue la única vez que en Israel se ha aplicado la pena de muerte.
El dossier de la operación de captura de Eichmann recibió el nombre clave "Dybuk", un espíritu maligno de la tradición judía. Ahora se ha organizado una exposición en Tel Aviv que explica todos aquellos detalles que hasta ahora habían sido calificados de secretos. En esta muestra se exponen documentos, fotografías, testimonios y utensilios que permiten entender mejor cómo se llevó a cabo la identificación de Ricardo Klement como el criminal nazi Adolf Eichmann, su secuestro en Argentina, su transporte desde el Argentina hasta Tel Aviv, el juicio y su ejecución. El 90% de los documentos proceden del Mossad y la exposición se ha instalado en el Museo de la Diáspora. Un portavoz del Mossad identificado como "Avner A" ha declarado que "todo el mundo conoce a" grosso modo "la historia de Eichmann. Lo nuevo son los detalles, que están en los archivos. Todos los libros publicados sobre el tema tienen errores porque se basan en entrevistas ".
En esta exposición se hacen públicos los nombres de las 67 personas implicadas en esta operación: Agentes del Mossad y del Shabak, agente de policía, personal de la compañía aérea EL AL y otras personas que no pertenecían a ninguno de los anteriores. La exposición permanecerá abierta hasta el verano y luego será trasladada al extranjero.
Me gustaría que llegara a Barcelona.
La exposición nos permite ver con perspectiva los métodos empleados hace 50 años para capturar Eichmann, hoy obsoletos. Explica cómo el equipo formado por cuatro agentes del Mossad, seis del Shabak y un médico se reunían con el jefe del Mossad cada día a una hora diferente en una cafetería. Por precaución llevaban la situación de Eichmann marcada en guías y mapas de viaje. Eichmann fue sacado de la Argentina bajo una identidad falsa, lo vistieron de mecánico de EL AL y el drogaron de modo que parecía que estuviera ebrio. Como Eichmann no tenía documentación para su entrada en Argentina se había hecho irregularmente fueron facilitarle documentación falsa. Un agente del Mossad había entrado días antes en Argentina con un pasaporte nombre falso, Zeev Zijroni, días después Eichmann con un nombre falso y drogado salió de Argentina con destino a Tel Aviv. La exposición muestra también el documento de identidad y el carné de trabajador de la Mercedes de Eichmann, y el contrato de alquiler del vehículo en el que los agentes israelíes transportaron Eichmann firmado por un inexistente coronel británico Dean Ashton. Se incluyen algunos aparatos que emplearon para identificar y capturar Eichmann, como por ejemplo una cámara de fotos Leica con la que fotografiaron a Eichmann y la maleta con un agujero desde la que realizaron las fotos. Aquellas fotos permitieron identificar Eichmann por las orejas.
Vi hace tiempo una película sobre este tema, y ​​un par de documentales (uno de ellos del Canal de Historia) que trataban este asunto de una manera muy cuidadosa. Si la captura de este nazi fue un gran éxito, no haber podido capturar el médico nazi Mengele podría ser considerado el gran fracaso.
La muerte del nazi John Demjanjuk John Demjanjuk, nacido en Dubovi Makarensy (Ucrania) un 3 de abril de 1920 ha muerto a la edad de 91 años en un asilo para ancianos de la ciudad alemana de Bad Feilnbach. Había sido condenado en por el asesinato de 28.060 judíos. John Demjanjuk, a quien se conocía con el mote de "Iván el terrible" había sido reclutado durante la Segunda Guerra Mundial por el Ejército Rojo en 1941 para luchar contra la invasión alemana pero fue capturado por los alemanes que enviaron- el campo de detención de Chelm (Polonia), allí decidió colaborar con las SS y lo enviaron a un campo de entrenamiento en Trawniki (Polonia) donde se convirtió en guardián de las SS. En marzo de 1943 enviaron al campo de exterminio de Sobibor donde ejerció su brutalidad en el septiembre del mismo año, tiempo en que fueron gaseados 29.000 judíos polacos, luego estuvo destinado a Majdanek y Flossenberg. El trabajo de Demjanjuk era "acompañar" las personas que llegaban en tren hasta las cámaras de gas. Terminada la guerra se presentó en un campo para personas desplazadas. En 1947 hizo de conductor de autobús en Regensburg, se casó con una ucraniana con la que tuvieron una hija. La familia Demjanjuk emigró a los Estados Unidos en 1952 donde cambiarse el nombre y consiguió la nacionalidad estadounidense en 1958.Pudo estar tranquilo hasta el año 1975 cuando los soviéticos publicaron una lista de antiguos colaboradores nazis que habían emigrado a Estados Unidos. En Estados Unidos investigaron este asunto y cinco supervivientes de los campos de exterminio identificaron Demjanjuk como el guardián de las SS "Iván el terrible". El gobierno israelí le acusó en 1977 de crímenes contra la Humanidad y en 1981 un tribunal de Ohio le retiró la nacionalidad por haber mentido a la hora de pedir el visado de inmigración.Israel pidió a los Estados Unidos la extradición de Demjanjuk que fue efectiva el año 1986. Durante el juicio alegó haber sido prisionero de los alemanes en Chelm de 1945 a 1944. El tribunal condenó a la horca pero la Corte Suprema anuló la sentencia porque tenían dudas sobre la identidad de Demjanjuk. Parece que los soviéticos habían identificado el guardián de las SS conocido como "Iván el terrible" como Ivan Marchenko. Demjanjuk pudo volver con su familia tras cinco años de prisión en Israel y le fue restituida la nacionalidad estadounidense. En el año 2001 se abrió una nueva investigación sobre Demjanjuk, esta vez en base las informaciones en el período que Demjanjuk estuvo destinado en Sobibor y Majdanek. Nuevamente perdió la nacionalidad y un juez aprobó la extradición de Demjanjuk a Ucrania, Demjanjuk recurrió la orden de deportación pero perdió. En el año 2008 la Fiscalía de Munich probó que Demjanjuk era responsable de la muerte de 29.000 judíos en Sobibor entre marzo y septiembre de 1943, y fue extraditado a Alemania donde condenaron a cinco años de prisión por complicidad en la muerte de 29.000 judíos pero dictaron su puesta en libertad atendiendo a la edad que ya había estado en la cárcel y porque consideraban que no había peligro de fuga.
La condena es más moral que punitiva, es decir, desde ahora Demjanjuk aparecerá en los libros de historia como criminal condenado por crímenes contra la Humanidad.

4 de març 2012

Mostres d'antisemitisme a l'Argentina i Alemanya

Mostres d'antisemitisme a l'Argentina i Alemanya



Un diari argentí banalitza l'Holocaust

El diari argentí “Página 12” va publicar una caricatura que banalitza l'Holocaust. L'autor d'aquestes vinyetes antisemites és Gustavo Sala que du per nom ”Una aventura de David Gueto, el DJ de los campos de concentración. En: FieSSta” mostra una paròdia del disc-jockey David Guetta punxant discos en un camp d'extermini nazi fent ballar als presoners mentre Hitler li demana al DJ que els faci ballar perquè “si estan relaxats, els sabons surten molt millor”. Les dues organitzacions comunitàries jueves argentines han condemnat aquestes vinyetes. El president de l'AMIA ha declarat que “em fa vergonya aliena que encara pugui existir algú amb tan poc cervell”. Ángel Schindel, vicepresident de la DAIA va dir que “repudiem aquesta caricatura ja que ofèn la memòria de tots. És una falta de respecte als supervivents de la Showa i una banalització de l'Holocaust. Es fa en un dia, avui a 70 anys de la conferència de Wansee”. La conferència de Wansee va celebrar-se els últims dies del gener de 1942 per planificar la “Solució final”, és a dir, l'extermini industrialitzat dels jueus. També han recomanat a l'autor de les caricatures que vagi a la Fundació Memòria de l'Holocaust perquè conegui els fets que ell ha banalitzat.
És curiós, potser no tant, que aquest assumpte hagi passat desapercebut per a la majoria de la gent, segurament degut a que cap rabí “ha condemnat” a mort al dibuixant ni ha amenaçat de fer volar la redacció del diari, tampoc a Israel sembla que hagin sortit les masses irades a cremar banderes argentines, és la gran diferència que hi ha quan s'insulta a un poble civilitzat com els jueus, i quan es fa als bàrbars del turbant.
Itay Shechter titllat de “brut jueu” a Alemanya

Un grup de neonazis seguidors del Kaiserlautern van increpar el davanter israelià Itay Shechter del Kaiserlautern amb crits de “brut jueu” i fent la salutació nazi. Aquest fet va produir-se el dia després del partit que el Kaiserlautern va perdre per 4 a 0 amb el Magúncia durant un entrenament. Aquests brètols tenen prohibit accedir a l'estadi els dies de partit perquè estan fitxats com a “hooligans”. El jugador va declarar que “vaig escoltar que algú cridava a l'Estadi. Però no sé que van dir”. El Kaiserlautern estudia la possibilitat de querellar-se contra aquests brètols neonazis per incitació a la violència racista. El primer ministre del “Land” Renània Palatinat – del qual Magúncia és la capital – Kurt Beck ha declarat que aquest assumpte és una vergonya.







Muestras de antisemitismo en Argentina y Alemania


Un diario argentino banaliza el Holocausto

El diario argentino "Página 12" publicó una caricatura que banaliza el Holocausto. El autor de estas viñetas antisemitas es Gustavo Sala que lleva por nombre "Una aventura de David Gueto, el DJ de los campos de concentración. En: FieSSta "muestra una parodia del disc-jockey David Guetta pinchando discos en un campo de exterminio nazi haciendo bailar a los prisioneros mientras Hitler le pide al DJ que les haga bailar porque" si están relajados, los jabones salen mucho mejor ". Las dos organizaciones comunitarias judías argentinas han condenado estas viñetas. El presidente de la AMIA ha declarado que "me da vergüenza ajena que todavía pueda existir alguien con tan poco cerebro". Ángel Schindel, vicepresidente de la DAIA dijo que "repudiamos esta caricatura ya que ofende la memoria de todos. Es una falta de respeto a los supervivientes de la Showa y una banalización del Holocausto. Se hace en un día, hoy a 70 años de la conferencia de Wansee ". La conferencia de Wansee se celebró los últimos días de enero de 1942 para planificar la "Solución final", es decir, el exterminio industrializado de los judíos. También han recomendado al autor de las caricaturas que vaya a la Fundación Memoria del Holocausto para que conozca los hechos que él ha banalizado.

Es curioso, quizás no tanto, que este asunto haya pasado desapercibido para la mayoría de la gente, seguramente debido a que ningún rabino "ha condenado" a muerte al dibujante ni ha amenazado con hacer volar la redacción del diario, tampoco en Israel parece que hayan salido las masas airadas a quemar banderas argentinas, es la gran diferencia que hay cuando se insulta a un pueblo civilizado como los judíos, y cuando se hace a los bárbaros del turbante.
Itay Shechter tratado de "sucio judío" en Alemania

Un grupo de neonazis seguidores del Kaiserlautern increparon al delantero israelí Itay Shechter del Kaiserlautern con gritos de "sucio judío" y haciendo el saludo nazi. Este hecho se produjo el día después del partido que el Kaiserlautern perdió por 4 a 0 con el Maguncia durante un entrenamiento. Estos gamberros tienen prohibido acceder al estadio los días de partido porque están fichados como "hooligans". El jugador declaró que "escuché que alguien gritaba en el Estadio. Pero no sé que decir". El Kaiserlautern estudia la posibilidad de querellarse contra estos gamberros neonazis por incitación a la violencia racista. El primer ministro del "Land" Renania Palatinado - del que Maguncia es la capital - Kurt Beck ha declarado que este asunto es una vergüenza.

31 de des. 2011

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

L'expresident brasiler Lula da Silva, la seva successora Dilma Rousseff, el president veneçolà Hugo Chávez, el president paraguaià Fernando Lugo i ara la presidenta argentina Cristina Fernández tenen en comú no només ser o haver estat els caps d'Estat de repúbliques llatinoamericanes sinó haver contret càncer. Això ha fet que Hugo Chávez sempre disposat a donar les culpes de tot als Estats Units també hagi insinuat que els Estats Units estan darrera del càncer de tots quatre dirigents. Chávez tira la pedra i amaga la mà ja que diu: “Jo no estic acusant ningú. Només estic fent ús de la meva llibertat per a reflexionar i emetre comentaris davant de fets molt estranys i difícils d'explicar”. Chávez reconeix que no té cap prova però després es pregunta: “Seria estrany que els nord-americans haguessin desenvolupat una tecnologia per induir el càncer i que ningú ho sàpiga fins ara i es descobreixi d'aquí a 50 anys o no sé quants?”. Chávez sempre està acusant els Estats Units d'impulsar complots per derrocar-lo. Que als EUA els agradaria derrocar Chávez no és cap secret, però em sembla que Chávez comença a veure complots imaginaris on no n'hi ha com els passa a molts dictadors.







CHÁVEZ ACUSA EEUU DE PROVOCAR CANCER A LOSLÍDERES LATINOAMERICANOS

El expresidente brasileño Lula da Silva, su sucesora Dilma Rousseff, el presidente venezolano Hugo Chávez, el presidente paraguayo Fernando Lugo y ahora la presidenta argentina Cristina Fernández tienen en común no sólo ser o haber sido los jefes de Estado de repúblicas latinoamericanas sino haber contraído cáncer. Ésto ha hecho que Hugo Chávez siempre dispuesto a echar las culpas de todo a los Estados Unidos también haya insinuado que Estados Unidos está detrás del cáncer de los cuatro dirigentes. Chávez tira la piedra y esconde la mano ya que dice: "Yo no estoy acusando a nadie. Sólo estoy haciendo uso de mi libertad para reflexionar y emitir comentarios ante hechos muy extraños y difíciles de explicar". Chávez reconoce que no tiene ninguna prueba pero luego se pregunta:"¿Sería extraño que los norteamericanos hubieran desarrollado una tecnología para inducir el cáncer y que nadie lo sepa hasta ahora y se descubra dentro de 50 años o no sé cuántos?" .Chávez siempre está acusando a los Estados Unidos de impulsar complots para derrocarlo. Que en EEUU les gustaría derribar Chávez no es ningún secreto, pero me parece que Chávez empieza a ver complots imaginarios donde no los hay como les pasa a muchos dictadores.

22 de set. 2011

Cas AMIA

Cas AMIA


L'any 1994 la seu de la Mutualista Jueva de Buenos Aires (Argentina) va patir un atemptat terrorista, 85 persones van morir. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner plantejarà a l'Assemblea general de les Nacions Unides la demanda que els autors de l'atemptat puguin ser jutjats pels tribunals argentins. La presidenta Fernández expressarà “enfront dels principals líders mundials mantingui la postura adoptada per Argentina d'exigir que els funcionaris iranians imputats com a autors intel•lectuals de l'atemptat compareguin davant de la justícia argentina”, segons un portaveu del govern argentí.

Argentina reclama la detenció de vuit iranians, l'any 2006 la Justícia argentina va lliurar una ordre de captura internacional contra:

-Ahmet Vahidi, ministre iranià de Defensa.

-Alí Fallahijan, exministre iranià d'Informació.

-Mohsen Rezai, exassessor governamental.

-Moshen Rabbani, ex-agregat de l'Ambaixada d'Iran en Buenos Aires.

-Ahmet Reza Ashgari, exfuncionari diplomàtic.

-Hadi Soleimanpour, viceministre de Relacions Exteriors per a Assumptes Africans de l'Iran.

-Akbar Rafsanjani, ex president iranià.

-Alí Akbar Velayati exministre iranià de Relacions Exteriors.

Recentment vaig publicar un article on comentava que algun d'aquests individus havia viatjat a països llatinoamericans i que malgrat que hi hagués una ordre internacional d'arrest, el país que havia visitat no el va detenir i va deixar-lo marxar.

Vídeo: Atentado a la AMIA


Vídeo: AMIA 1994 Original Footage


Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 1 de 2) Roman Lejtman


Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 2 de 2) Roman Lejtman



Caso AMIA

En 1994 la sede de la Mutualista Judía de Buenos Aires(Argentina) sufrió un atentado terrorista, 85 personas murieron. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner planteará a la Asamblea General de las Naciones Unidas la demanda que los autores del atentado puedan ser juzgados por los tribunalesargentinos. La presidenta Fernández expresará "frente a losprincipales líderes mundiales mantenga la postura adoptada porArgentina de exigir que los funcionarios iraníes imputados comoautores intelectuales del atentado comparezcan ante la justicia argentina", según un portavoz del gobierno argentino.

Argentina reclama la detención de ocho iraníes, en 2006 la Justicia argentina entregó una orden de captura internacional contra:

-Ahmed Vahidi, ministro iraní de Defensa.

-Alí Fallahijan, ex ministro iraní de Información.

-Mohsen Rezai, ex asesor gubernamental.

-Mosher Rabbani, ex agregado de la Embajada de Irán en Buenos Aires.

-Ahmed Reza Ashgari, ex funcionario diplomático.

-Hadi Soleimanpour, viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos de Irán.

-Akbar Rafsanyani, ex presidente iraní.

-Alí Akbar Velayati ex ministro iraní de Relaciones Exteriores.

Recientemente publiqué un artículo donde comentaba que alguno de estos individuos había viajado a países latinoamericanos y que pese a que hubiera una orden internacional de arresto, el país quehabía visitado no lo detuvo y lo dejó marchar.

26 d’ag. 2011

Iran compra míssils russos – Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà – Vi kosher argentí – Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies

Iran compra míssils russos – Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà – Vi kosher argentí – Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies

Iran compra míssils russos
El règim iranià vol que els tribunals internacionals autoritzin la venda de míssils russos S-300, venda paralitzada per un decret del president rus Medvedev arran de la resolució 1929 de les Nacions Unides. Medvedev va prohibir l’any 2010 la venda d’armament pesat – míssils, tancs, avions i bucs de guerra - a l’Iran en compliment de la resolució 1929 de Nacions Unides. Aquesta decisió va molestar al règim iranià que va portar a Rússia davant dels tribunals internacionals i es plantegen demanar als russos una compensació econòmica.
El contracte de venda d’armes suspès pel decret de Medvedev l’any 2010 va ser signat l’any 2007. l’S-300 és un sistema més potent que el sistema de míssils antiaeris TOR-M1 que l’Iran va adquirir als russos l’any 2005.
Sembla que les relacions entre l’Iran i Rússia s’han anat deteriorant per diverses raons, també tenen ambdós països un contenciós pels endarreriments en la construcció i posada en marxa de la central nuclear de Bushehr.
L’Iran proposa que aquest armament la venda del qual està paralitzada pugui arribar a l’Iran passant per un tercer país, Veneçuela. El president veneçolà Hugo Chávez va mostrar la seva disposició a actuar de mitjancer en aquest tràfic d’armes. Us recomano que tingueu davant un mapa del món, marqueu Rússia, país que fabrica aquest sistema de míssils, Veneçuela, país que s’ofereix per actuar de mitjancer en aquesta operació de tràfic d’armes, i l’Iran, destinatari dels míssils. És com si Espanya li ven alguna cosa a Portugal però aquest producte és enviat prèviament a Myanmar.
Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà
Menachem Youlus ha estat acusat de frau als donants de la organització “Save a Torah” que ell mateix presideix dedicada al rescat d’exemplars de la Torà perduts o robats durant l’Holocaust. Youlus ha estafat centenars de milers de dòlars a aquests donants, en concret d’uns 250000 dòlars i podria ser condemnat a 20 anys de presó. Youlus es qualifica a ell mateix d’”Indiana Jones jueu” i durant molts anys va inventar-se històries molt enredades per justificar el cost de les seves investigacions per trobar els exemplars de la Torà robats o perduts entre 1939 i 1945, alguns als camps d’Auschwitz i Bergen-Belsen. Segons l’acusació Youlus es dedicava a recórrer el món captant donacions per a “Save a Torah” que després ingressava als seus comptes personals i no als de la organització que ell mateix presidia. Algunes vegades augmentava les factures amb l’argument que les despeses per rescatar les Toràs havien augmentat quan en realitat adquiria les Toràs a altres comerciants especialitzats en la Torà.
L’organització “Save a Torah” va recaptar 1,3 milions de dòlars en donacions des de 2004 fins l’any passat. Youlus deia que havia viatjat arreu del Món a la recerca del planeta rescatant exemplars de la Torà però el servei d’immigració dels Estats Units, del Departament de Seguretat Nacional i l’Oficina d’Immigració i Duanes diuen que Youlus no va viatjar mai a l’estranger durant tots aquests anys. Quin barrut.
Vi kosher argentí
És pot ser un amant del bon vi i un devot jueu?. Doncs si. A l’Argentina s’ha creat el primer club de vins kosher, el Kosher Wine Club, vins elaborats sota supervisió rabínica. El terme”kosher” significa “apte”. El vi kosher s’elabora com qualsevol vi però un rabí certifica que aquest vi ha estat elaborat seguint els preceptes religiosos i manipulat únicament per persones autoritzades per un rabí.
Segons Mariana Gil Juncal, sumiller del KWC afirma que “el procés d'elaboració és igual al d'altres vins. La diferència, al ser kosher, és que tenim la certificació d'un rabí”, el personal que elabora el vi és observant del sàbat i estudiós de la Torà. El vi que ha de consumir-se en una data com la Pasqua jueva o Pesaj ha d’estar lliure de llevats, i això ho certifica un rabí. Les variants de raïm emprades són merlot i cabernet, també malbec, una variant de raïm que és el raïm propi de l’Argentina. Una ampolla de vi kosher argentí pot costar uns 15,5 dòlars.
Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies
De tot arbre caigut tothom en vol fer llenya i això és aplicable també a Mubarak, ara que ha perdut el poder després de 30 anys exercint-lo amb mà de ferro el comencen a acusar de tot el que va fer durant el seu llarg mandat. Als càrrecs pels quals se l’estava jutjant relacionats amb la repressió de les revoltes que van acabar derrocant-lo ara se li van afegint càrrecs. L’any 1986, fa 25 anys, Mubarak va ordenar reprimir una manifestació de policies que protestaven per l’augment del període del servei militar de tres a quatre anys. Les forces armades van emprar helicòpters de guerra i avions de combat per reprimir aquestes manifestacions de policies bombardejant als manifestants per ordres de Mubarak. Aquelles manifestacions van ser provocades per un rumor fals amb el clar propòsit de posar en dificultats al general Ahmed Rushdi, ministre de l’Interior en aquell moment que s’havia destacat per combatre la corrupció. És a dir, per acabar amb un ministre de l’Interior honest que volia acabar amb la corrupció existent algú va promoure una manifestació fent córrer un rumor que augmentarien el servei militar un any més. A Mubarak l’acusen d’ordenar a les Forces Armades bombardejar als manifestants quan l’exèrcit va fracassar en el seu intent de prendre el control del Camp Tora i els policies van obrir foc contra els militars. Llavors la Força Aèria va atacar des de l’aire als policies. Van morir 7000 policies, i és d’això del que s’acusa ara a Mubarak, apart de les acusacions ja conegudes relacionades amb la repressió de les revoltes fins el moment de la seva caiguda.









Irán compra misiles rusos - Acusado de fraude Indiana Jones de la Torá - Vino kosher argentino - Mubarak acusado de asesinar 7000 policías
Irán compra misiles rusos
El régimen iraní quiere que los tribunales internacionales autoricen la venta de misiles rusos S-300, venta paralizada por un decreto del presidente ruso Medvedev a raíz de la resolución 1929 de las Naciones Unidas. Medvedev prohibió en 2010 la venta de armamento pesado - misiles, tanques, aviones y buques de guerra - en Irán en cumplimiento de la resolución 1929 de Naciones Unidas. Esta decisión molestó al régimen iraní que llevó a Rusia ante los tribunales internacionales y se plantean pedir a los rusos una compensación económica.
El contrato de venta de armas suspendido por el decreto de Medvedev en el año 2010 fue firmado el año 2007. el S-300 es un sistema más potente que el sistema de misiles antiaéreos TOR-M1 que Irán adquirió a los rusos en 2005.
Parece que las relaciones entre Irán y Rusia se han ido deteriorando por varias razones, también tienen ambos países un contencioso por los retrasos en la construcción y puesta en marcha de la central nuclear de Bushehr.
Irán propone que este armamento cuya venta está paralizada pueda llegar a Irán pasando por un tercer país, Venezuela. El presidente venezolano Hugo Chávez mostró su disposición a actuar de mediador en este tráfico de armas. Os recomiendo que tengáis ante un mapa del mundo, marque Rusia, país que fabrica este sistema de misiles, Venezuela, país que se ofrece para actuar de mediador en esta operación de tráfico de armas, e Irán, destinatario de los misiles. Es como si España le vende algo en Portugal pero este producto es enviado previamente a Myanmar.
Acusado de fraude el Indiana Jones de la Torá
Menachem Youlus ha sido acusado de fraude a los donantes de la organización "Save a Torah" que él mismo preside dedicada al rescate de ejemplares de la Torá perdidos o robados durante el Holocausto. Youlus ha estafado cientos de miles de dólares a estos donantes, en concreto de unos 250.000 dólares y podría ser condenado a 20 años de prisión. Youlus se califica a sí mismo de "Indiana Jones judío" y durante muchos años se inventó historias muy enredadas para justificar el coste de sus investigaciones para encontrar los ejemplares de la Torá robados o perdidos entre 1939 y 1945, algunos en los camposde Auschwitz y Bergen-Belsen. Según la acusación Youlus se dedicaba a recorrer el mundo captando donaciones para "Save a Torah" que luego ingresaba a sus cuentas personales y no a los de la organización que él mismo presidía. Algunas veces aumentaba las facturas con el argumento de que los gastos para rescatar las Torás habían aumentado cuando en realidad adquiría las Torás a otros comerciantes especializados en la Torá.
La organización "Save a Torah" recaudó 1,3 millones de dólares en donaciones desde 2004 hasta el año pasado. Youlus decía que había viajado por todo el mundo en busca del planeta rescatando ejemplares de la Torá pero el servicio de inmigración de los Estados Unidos, del Departamento de Seguridad Nacional y la Oficina de Inmigración y Aduanas dicen que Youlus no viajó nunca a el extranjero durante todos estos años. Qué caradura.
Vino kosher argentino
¿Se puede ser un amante del buen vino y un devoto judío?. Pues sí. En Argentina se ha creado el primer club de vinos kosher, el Kosher Wine Club, vinos elaborados bajo supervisión rabínica.El término "kosher" significa "apto". El vino kosher elabora como cualquier vino pero un rabino certifica que este vino ha sido elaborado siguiendo los preceptos religiosos y manipulado únicamente por personas autorizadas por un rabino.
Según Mariana Gil Juncal, sumiller del KWC afirma que "el proceso de elaboración es igual al de otros vinos. La diferencia, al ser kosher, es que tenemos la certificación de un rabino ", el personal que elabora el vino es observando el sabbat y estudioso de la Torá. El vino que debe consumirse en una fecha como la Pascua judía o Pesaj debe estar libre de levaduras, y eso lo certifica un rabino. Las variantes de uva utilizadas son merlot y cabernet, también malbec, una variante de uva que es la uva propio de Argentina. Una botella de vino kosher argentino puede costar unos 15,5 dólares.
Mubarak acusado de asesinar 7000 policías
De todo árbol caído todo el mundo quiere hacer leña y eso es aplicable también a Mubarak, ahora que ha perdido el poder tras 30 años ejerciéndolo con mano de hierro lo empiezan a acusar de todo lo que hizo durante su largo mandato. Los cargos por los que se le estaba juzgando relacionados con la represión de las revueltas que acabaron derribando-lo ahora se le van añadiendo cargos. En 1986, hace 25 años, Mubarak ordenó reprimir una manifestación de policías que protestaban por el aumento del periodo del servicio militar de tres a cuatro años. Las fuerzas armadas emplearon helicópteros de guerra y aviones de combate para reprimir estas manifestaciones de policías bombardeando a los manifestantes por órdenes de Mubarak. Aquellas manifestaciones fueron provocadas por un rumor falso con el claro propósito de poner en dificultades al general Ahmed Rushd, ministro del Interior en aquel momento que había destacado por combatir la corrupción. Es decir, para acabar con un ministro del Interior honesto que quería acabar con la corrupción existente alguien promovió una manifestación haciendo correr un rumor que aumentarían el servicio militar un año más. En Mubarak le acusan de ordenar a las Fuerzas Armadas bombardearon a los manifestantes cuando el ejército fracasó en su intento de tomar el control del Campo Tora y los policías abrieron fuego contra los militares. Entonces la Fuerza Aérea atacó desde el aire a los policías. Murieron 7.000 policías, y es de eso de lo que se acusa ahora a Mubarak, aparte de las acusaciones ya conocidas relacionadas con la represión de las revueltas hasta el momento de su caída.