Stars and Stripes i la independència de Catalunya

Stars and Stripes i la independència de Catalunya

El diari Stars and Stripes de les Forces Armades dels Estats Units s’ha fet ressò del procés cap a la independència que s’ha iniciat a Catalunya. Aquest diari informa sobre assumptes que interessen als membres de l’Exèrcit nord-americà, i sota el títol “Spanish region of Catalonia says itmay proclaim independence” explica que Catalunya podria proclamar la seva independència després de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, que podrien celebrar-se anticipadament. Stars and Stripes es fa ressò també de les paraules del portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs que va dir que Catalunya ha iniciat “un camí sense retorn” però que “el procés que s’obre no és per als impacients”. Aquestes declaracions van produir-se després que Mariano Rajoy es negués a arribar a acords amb el “premier” català Artur Mas en matèria de gestió dels impostos, allò que aquí diem “pacte fiscal”.

També es fa ressò de l’advertència d’Alícia Sánchez Camacho al “premier” Artur Mas que si convoca unes eleccions plebiscitàries estarà cometent una il·legalitat.

L’article comenta que la crisi econòmica ha impulsat el separatisme català i que els catalans creiem que Catalunya seria millor sense haver de transferir una part dels nostres impostos a les CCAA més pobres d’Espanya.

 

 

 

Stars and Stripes y la independencia de Catalunya

El diario Stars and Stripes de las Fuerzas Armadas de los Estados Unidos se ha hecho eco del proceso hacia la independencia que se ha iniciado en Catalunya. Este diario informa sobre asuntos que interesan a los miembros del Ejército estadounidense, y bajo el título "Spanish region of Cataloniasays it may proclaim Independence" explica que Catalunya podría proclamar su independencia tras las próximas elecciones al Parlamento de Catalunya, que podrían celebrarse anticipadamente. Stars and Stripes se hace eco también de las palabras del portavoz del Gobierno de la Generalidad de Catalunya, Francesc Homs dijo que Catalunya ha iniciado "un camino sin retorno" pero que "el proceso que se abre no es para los impacientes" . Estas declaraciones se produjeron después de que Mariano Rajoy se negara a llegar a acuerdos con el "premier" catalán Artur Mas en materia de gestión de los impuestos, lo que aquí llamamos "pacto fiscal".

También se hace eco de la advertencia de Alicia Sánchez Camacho al "premier" Mas que si convoca unas elecciones plebiscitarias estará cometiendo una ilegalidad.

El artículo comenta que la crisis económica ha impulsado el separatismo catalán y que los catalanes creemos que Catalunya sería mejor sin tener que transferir una parte de nuestros impuestos a las CCAA más pobres de España.

Independències

Independències 

Així comença la declaració d’independència de l’Estat d’Israel un 15 de maig de 1948: “Eretz-Israel [(en hebreu) ​​- la Terrad'Israel, Palestina] va ser el bressol del poble jueu. Aquí la seva identitatespiritual, religiosa i política es va formar. Aquí va aconseguir per primeravegada la seva sobirania, creant valors culturals de significat nacional iuniversal, i va llegar al món l'etern Llibre dels Llibres. Després d'haverestat exiliat per la força de les seves terres, el poble li va guardarfidelitat durant tota la seva Dispersió i mai va cessar de pregar i esperar elseu retorn a ella per a la restauració de la seva llibertat política” i acaba dient “per tant nosaltres, membres del Consell del Poble, els representants dela comunitat jueva d’Eretz-Israel i del moviment sionista, estem reunits aquíel dia de l’acabament del mandat britànic sobre Eretz-Israel i, en virtut delnostre natural i històric dret i en la força de la resolució de l’AssembleaGeneral de les Nacions Unides, declarem l’establiment d’un Estat jueu aEretz-Israel, que es coneix com l’Estat d’Israel”. Els romans van esclafar la revolta jueva l’any 70 i van condemnar els jueus a la diàspora, és a dir, a una dispersió arreu del món. Els romans probablement esperaven que la dispersió acabaria abocant els jueus a la desaparició com a poble, fons per la desaparició física dels seus membres o fos per la pèrdua de la consciència que com a poble tenien a mesura que fossin assimilats per altres pobles. Res d’això va succeir. Fins el segle XIX les diverses comunitats jueves havien patit les més diverses sorts. Alguns grups van integrar-se en la societat tot i que mantenint la seva consciència que formaven part del poble jueu, i altres grups vivien marginats. Les situacions que vivien eren ben diverses depenent del país on vivien. Mentre en uns països sobrevivien com bonament podien i havien de patir el pogroms promoguts per les autoritats locals (i de vegades per les autoritats religioses cristianes), en altres realitzaven grans contribucions al coneixement. Des del moment que van ser expulsats pels romans de la província romana de Palestina el desig del retorn va anar passant de generació en generació. És la figura del periodista jueu hongarès Theodor Herzl plasmada en un petit llibre titulat “L’Estat jueu: Assaig d’una solució moderna de laqüestió jueva”, o simplement “L’Estat jueu”, publicat el 1896 i on Herzl posava les bases per fer realitat una promesa que durant 19 segles havia mantingut viu el desig de tornar: “L’any pròxim a Jerusalem”. Milers de persones van començar a traslladar-se a Palestina quan encara era part de l’Imperi Otomà, i després protectorat britànic. Els britànics van posar grans entrebancs a la immigració jueva per no molestar els àrabs, però cap barrera pot aturar un poble que vol tornar a la seva terra. Els dos fragments de la declaració d’independència de l’Estat d’Israel està signada per grans personalitats que van saber dirigir el seu poble per construir un Estat, per constituir-lo, per proclamar-lo, per mantenir-lo i per defensar-lo. Gent que estava disposada a perdre alguna cosa més que el càrrec o un sou, i això és el que trobo a faltar entre els dirigents del meu país. Ens cal un David Ben Gurion que surti al balcó del Palau de la Generalitat i anunciï que Catalunya s’ha declarat independent. M’avergonyeix veure el president del meu país arrossegant-se per demanar a l’Estat espanyol que li presti uns diners que prèviament han sortit de les butxaques dels propis catalans. Nosaltres no hem hagut de marxar del nostre país, no hem estat sobrevivint pel món esperant poder tornar al nostre país durant 20 segles, tampoc hem de crear una administració partint del no res perquè ja tenim unes institucions. No estem com estava Israel en temps de Herzl, llavors Israel només era una idea, i no estem com Israel retornant a la terra dels nostres avantpassats i havent de construir un Estat abans de poder-lo proclamar, perquè l’Estat el tenim construït, només ens cal proclamar-lo. No tenim cinc, deu o quinze Estats volent passar-nos a ganivet, l’Estat espanyol en aquests moments, ni que alguns sonats ho desitgessin, no podria atacar Catalunya sense arriscar-se a quedar marginat internacionalment, fora de les institucions europees, probablement de Nacions Unides, i malgrat que hi hagi algú, no fa tants dies que un polític del PP, Agustín Conde, justificava l’ús de la força contra Catalunya (i Euskadi), això no és més que el lladruc d’un gos que sap que ja només pot lladrar.

La declaració d’independència dels Estats Units comença: “Quan en el curs dels esdeveniments humans, es fa necessari per a un pobledissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre i prendre entre lesnacions de la Terra el lloc, separat i igual, al que les lleis de lanaturalesa, i del Déu d’aquesta naturalesa, li donen dret, un just respecte aljudici de la humanitat li obliga a declarar les causes que l’impulsen a laseparació”. I una mica més endavant afirma: "Però quan una llarga sèrie d’abusosi usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designide sotmetre al poble a un despotisme absolut, té el dret, té el deure, dederrocar aquest govern i establir noves garanties per a la seva futuraseguretat. Tal ha estat el pacient patiment d’aquestes colònies; tal és ara lanecessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. Lahistòria de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetitsgreuges i usurpacions, encaminats tots directament cap a l’establiment d’unatirania absoluta sobre aquests Estats”. I van partir peres, els Estats Units, llavors una colònia va independitzar-se de la Gran Bretanya. Avui els Estats Units són una de les grans potències, van passar de ser una colònia que formava part de l’Imperi Britànic a acabar convertint-se ells en un Imperi. Avui dia, l’antiga colònia i la seva antiga metròpoli mantenen excel·lents relacions i una forta aliança i es parlen en termes d’igualtat.

Podria succeir que d’aquí a vint anys Catalunya i Espanya siguin capaços d’entendre’s com ho solen haver de fer dos Estats que comparteixen frontera i que poden tenir interessos comuns?. Hauria de ser així un cop desapareguda aquesta relació actual entre dominador i dominat i establerta una relació entre iguals, però estem parlant de l’Estat espanyol.

La independència es proclama, no es demana. El temor a una resposta violenta per part de l’Estat espanyol existeix, només cal veure quina ha estat l’actitud del Regne d’Espanya quan ha hagut d’enfrontar-se a una colònia que s’ha volgut independitzar, però també s’ha de dir que ha estat una reacció d’impotència que no ha pogut impedir la independència de la colònia. I llavors el Regne d’Espanya tenia carta blanca per actuar amb tota la brutalitat i salvatgisme que li permetés el seu poder militar, ara, i això ho sap, o ha hauria de saber el diputat peper Agustín Conde que des del seu càrrec de president de la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya va justificar l’ús de la força “convèncer” bascos i catalans que siguin submisos súbdits de l’Imperi. Per molt que alguns diaris de l’Altiplà castellà invocant el passat imperial i el dret diví a governar-nos i decideixin enviar l’exèrcit, la policia, la guàrdia civil i al “sursum corda” a posar ordre a les colònies basca i catalana i fer entrar en “hiberi cogitatio” els indígenes, els temps han canviat, ells haurien de saber que l’ús de la força ja no és factible, a no ser, és clar, que vulguin que els facin fora de la UE amb una puntada de peu al cul.

Però tornem a casa nostra perquè la independència de Catalunya no depèn del Regne d’Espanya, si els catalans decidim que volem proclamar Catalunya un Estat independent. I per això cal uns líders polítics que tinguin el valor de fer-ho. El president Artur Mas i els altres diputats de totes i cadascuna de les formacions tenen l’oportunitat de ser els representants del poble en un Parlament amb les seves atribucions cada dia més minvades o passar a formar part de la Història convertint-se en els pares de la pàtria. Que vol ser vostè, senyor Mas, quan passin uns anys, una mena de governador d’un país que ha anat declinant mica a mica, veient com la seva autoritat minva cada vegada que un jutge d’un tribunal espanyol deroga les lleis aprovades pel Parlament i el govern de Catalunya, o vol ser el nostre George Washington o David Ben Gurion?.

 

 

 

 

 

 

Independencias 

Así comienza la declaración de independencia del Estado de Israel un 15 de mayo de 1948: "Eretz-Israel [(en hebreo) - la Tierra deIsrael, Palestina] fue la cuna del pueblo judío. Aquí su identidad espiritual,religiosa y política se formó. Aquí logró por primera vez su soberanía, creandovalores culturales de significado nacional y universal, y legó al mundo eleterno Libro de los Libros. Después de haber sido exiliado por la fuerza de sustierras, el pueblo le guardó fidelidad durante toda su Dispersión y jamás cesóde orar y esperar su regreso a ella para la restauración de su libertadpolítica" y termina diciendo "por lo tanto nosotros, miembros delConsejo del Pueblo, los representantes de la comunidad judía de Eretz-Israel ydel movimiento sionista, estamos reunidos aquí el día de la finalización delmandato británico sobre Eretz-Israel y, en virtud de nuestro natural ehistórico derecho y en la fuerza de la resolución de la Asamblea General de lasNaciones Unidas, declaramos el establecimiento de un Estado judío enEretz-Israel, que se conoce como el Estado de Israel". Los romanos aplastaron la revuelta judía del año 70 y condenaron los judíos en la diáspora, es decir, a una dispersión en todo el mundo. Los romanos probablemente esperaban que la dispersión acabaría vertiendo los judíos a la desaparición como pueblo, fondos por la desaparición física de sus miembros o fuera por la pérdida de la conciencia que como pueblo tenían a medida que fueran asimilados por otros pueblos. Nada de eso sucedió. Hasta el siglo XIX las diversas comunidades judías habían sufrido las más diversas suertes. Algunos grupos integraron en la sociedad aunque manteniendo su conciencia que formaban parte del pueblo judío, y otros grupos vivían marginados. Las situaciones que vivían eran muy diversas dependiendo del país donde vivían. Mientras en unos países sobrevivían como buenamente podían y debían sufrir el pogromos promovidos por las autoridades locales (ya veces por las autoridades religiosas cristianas), en otros realizaban grandes contribuciones al conocimiento. Desde el momento que fueron expulsados ​​por los romanos de la provincia romana de Palestina el deseo del retorno fue pasando de generación en generación. Es la figura del periodista judío húngaro Theodor Herzl plasmada en un pequeño libro titulado "El Estado judío: Ensayo de una solución moderna de la cuestiónjudía", o simplemente "El Estado judío", publicado en 1896 y donde Herzl ponía las bases para hacer realidad una promesa que durante 19 siglos había mantenido vivo el deseo de volver: "El año próximo en Jerusalén". Miles de personas comenzaron a trasladarse a Palestina cuando aún era parte del Imperio Otomano, y luego protectorado británico. Los británicos pusieron grandes trabas a la inmigración judía para no molestar a los árabes, pero ninguna barrera puede detener un pueblo que quiere volver a su tierra. Los dos fragmentos de la declaración de independencia del Estado de Israel está firmada por grandes personalidades que supieron dirigir su pueblo para construir un Estado, para constituirlo, para proclamarlo, para mantenerlo y para defender del mismo. Gente que estaba dispuesta a perder algo más que el cargo o un sueldo, y eso es lo que echo de menos entre los dirigentes de mi país. Necesitamos un David Ben Gurion que salga al balcón del Palau de la Generalitat y anuncie que Cataluña ha declarado independiente. Me avergüenza ver al presidente de mi país arrastrándose para pedir al Estado español que le preste un dinero que previamente han salido de los bolsillos de los propios catalanes. Nosotros no hemos tenido que marchar de nuestro país, no hemos sido sobreviviendo por el mundo esperando poder volver a nuestro país durante 20 siglos, tampoco debemos crear una administración partiendo de la nada porque ya tenemos unas instituciones. No estamos como estaba Israel en tiempos de Herzl, entonces Israel sólo era una idea, y no estamos como Israel retornando a la tierra de nuestros antepasados ​​y teniendo que construir un Estado antes de poderlo proclamar, porque el Estado lo tenemos construido, sólo necesitamos proclamarlo. No tenemos cinco, diez o quince Estados queriendo pasarnos a cuchillo, España en estos momentos, ni que algunos sonados lo desearan, no podría atacar Cataluña sin arriesgarse a quedar marginado internacionalmente, fuera de las instituciones europeas, probablemente de Naciones Unidas, ya pesar de que haya alguien, no hace tantos días que un político del PP, Agustín Conde, justificaba el uso de la fuerza contra Cataluña (y Euskadi), esto no es más que el ladrido de un perro que sabe que ya sólo puede ladrar.

La declaración de independencia de los Estados Unidos comienza: "Cuando en el curso de los acontecimientos humanos se hacenecesario para un pueblo disolver los vínculos políticos que lo han ligado aotro y tomar entre las naciones de la Tierra el lugar, separado e igual, al quelas leyes de la naturaleza, y del Dios de esa naturaleza le dan derecho, unjusto respeto al juicio de la humanidad le obliga a declarar las causas que loimpulsan a la separación". Y un poco más adelante afirma: "Pero cuando unalarga serie de abusos y usurpaciones, dirigida invariablemente al mismoobjetivo, demuestra el designio de someter al pueblo a un despotismo absoluto,tiene el derecho, tiene el deber de derribar este gobierno y establecer nuevasgarantías para su futura seguridad. Tal ha sido el paciente sufrimiento deestas colonias, tal es ahora la necesidad que las obliga a reformar su anteriorsistema de gobierno. La historia del actual Rey de la Gran Bretaña es unahistoria de repetidos agravios y usurpaciones, encaminados todos directamentehacia el establecimiento de una tiranía absoluta sobre estos Estados". Y partieron peras, Estados Unidos, entonces una colonia independizarse de Gran Bretaña. Hoy los Estados Unidos son una de las grandes potencias, pasaron de ser una colonia que formaba parte del Imperio Británico a terminar convirtiéndose ellos en un Imperio. Hoy en día, la antigua colonia y su antigua metrópoli mantienen excelentes relaciones y una fuerte alianza y se hablan en términos de igualdad.

¿Podría suceder que dentro de veinte años Cataluña y España sean capaces de entenderse como lo suelen tener que hacer dos Estados que comparten frontera y que pueden tener intereses comunes?. Debería ser así una vez desaparecida esta relación actual entre dominador y dominado y establecida una relación entre iguales, pero estamos hablando de España.

La independencia se proclama, no se pide. El temor a una respuesta violenta por parte del Estado español existe, sólo hay que ver cuál ha sido la actitud del Reino de España cuando ha tenido que enfrentarse a una colonia que se ha querido independizar, pero también se 'debe decir que ha sido una reacción de impotencia que no ha podido impedir la independencia de la colonia. Y entonces el Reino de España tenía carta blanca para actuar con toda la brutalidad y salvajismo que le permitiera su poder militar, ahora, y esto lo sabe, o debe debería saber el diputado pepero Agustín Conde que desde su cargo de presidente de la comisión de Defensa del Congreso de los Diputados del Reino de España justificó el uso de la fuerza "convencer" vascos y catalanes que sean sumisos súbditos del Imperio. Por mucho que algunos diarios del Altiplano castellano invocando el pasado imperial y el derecho divino a gobernarnos y decidan enviar el ejército, la policía, la guardia civil y al "sursum corda" a poner orden en las colonias vasca y catalana y hacer entrar en "hiberi cogitatio" los indígenas, los tiempos han cambiado, ellos deberían saber que el uso de la fuerza ya no es factible, a no ser, claro, que quieran que les hagan fuera de la UE con una patada en el culo.

Pero volvamos a nuestra casa porque la independencia de Cataluña no depende del Reino de España, si los catalanes decidimos que queremos proclamar Cataluña un Estado independiente. Y para eso hay unos líderes políticos que tengan el valor de hacerlo. El presidente Artur Mas y los demás diputados de todas y cada una de las formaciones tienen la oportunidad de ser los representantes del pueblo en un Parlamento con sus atribuciones cada día más mermadas o pasar a formar parte de la Historia convirtiéndose en los padres de la patria. ¿Que quiere ser usted, señor Mas, cuando pasen unos años, una especie de gobernador de un país que ha ido declinando poco a poco, viendo cómo su autoridad disminuye cada vez que un juez de un tribunal español deroga las leyes aprobadas por parlamento y el gobierno de Cataluña, o quiere ser nuestro George Washington o David Ben Gurion?.

I que volen que faci jo amb deu camells?

I que volen que faci jo amb deu camells?

De debò, no sé on podria ficar 10 camells a casa meva, tampoc vint pollastres. I crec que em costaria molt explicar la presència de tot aquest bestiar dins de casa. Quina és la relació entre Obama i Hillary Clinton d’una banda i uns quants camèlids i aviram de l’altra?. Aparentment cap, oi?

Per trobar quelcom que ho relacioni tot hem de viatjar (mentalment) fins a Somàlia, físicament no és gaire recomanable, és un lloc poc saludable degut a l’excés de plom.

Fuad Mohamed Khalaf, portaveu del moviment Shabaab al-Mujahideen, un grup terrorista islàmic vinculat amb AlQaida va anunciar divendres passat que oferia 10 camells a qui ofereixi informació sobre la localització del president Barack Obama, i per la secretària d’Estat Hillary Clinton van oferir deu galls i deu gallines.

Sembla que aquest grup terrorista islàmic somali ha volgut riure’s dels milions de dòlars, els nord-americans paguen en dòlars no pas en bestiar, per qualsevol informació que conduís a la captura de 7 líders d’AlQaida, 33 milions de dòlars. Tinc els meus dubtes que això sigui una mostra del sentit de l’humor dels terroristes islàmics, AlQaida prohibeix tenir sentit de l’humor, la música, els estels, i qualsevol cosa que a parer d’ells aparti el fidel islàmic del camí correcte.

Si han de pagar 10 camells i 20 pollastres a tot aquell que els informi sobre on estan el president Obama o la secretària d’Estat Hillary Clinton crec que hauran de començar a enviar pollastres i camells a tots els presentadors dels telenotícies de tots els canals dels Estats Units. No sé si potser els sortiria més barat pagar amb diners, i no crec que a Somàlia hi hagi prous pollastres i camells per fer front al pagament.

Que ens donarien per un Rajoy del qual se’n riu la premsa internacional?

¿Y que quieren que haga yo con diez camellos?

De verdad, no sé dónde podría meter 10 camellos en mi casa, tampoco veinte pollos. Y creo que me costaría mucho explicar la presencia de todo este ganado dentro de casa. ¿Cuál es la relación entre Obama y Hillary Clinton por un lado y unos cuantos camélidos y aves de corral de la otra?. Aparentemente ninguna, ¿verdad?

Para encontrar algo que lo relacione todo tenemos que viajar (mentalmente) hasta Somalia, físicamente no es muy recomendable, es un lugar poco saludable debido al exceso de plomo. Fuad Mohamed Khalaf, portavoz del movimiento Shabaab al-Mujahideen, un grupo terrorista islámico vinculado con AlQaida anunció el viernes pasado que ofrecía 10 camellos a quien ofrezca información sobre la localización del presidente Barack Obama, y ​​por la secretaria de Estado Hillary Clinton ofrecieron diez gallos y diez gallinas. Parece que este grupo terrorista islámico somalí ha querido reírse de los millones de dólares, los estadounidenses pagan en dólares no en ganado, por cualquier información que condujera a la captura de 7 líderes de AlQaida, 33 millones de dólares. Tengo mis dudas de que esto sea una muestra del sentido del humor de los terroristas islámicos, AlQaida prohíbe tener sentido del humor, la música, las cometas, y cualquier cosa que a juicio de ellos aparte el fiel islámico del camino correcto . Si han de pagar 10 camellos y 20 pollos a todo aquel que les informe sobre dónde están el presidente Obama o la secretaria de Estado Hillary Clinton creo que tendrán que comenzar a enviar pollos y camellos a todos los presentadores de los telediarios de todos los canales de los Estados Unidos. No sé si quizás les saldría más barato pagar con dinero, y no creo que en Somalia haya suficientes pollos y camellos para hacer frente al pago.

¿Que nos darían para un Rajoy del que se ríe la prensa internacional?

Els “zombis” no existeixen

Els “zombis” no existeixen

Fa uns dies vaig escriure un article sobre un “zombi” que va ser abatut per un agent de la policia de Miami mentre estava devorant el rostre d’un sense sostre, fet que va produir-se el dissabte 26 de maig. El presumpte “zombi” es deia Rudy Eugene. Llegeixo que successos similars s’han produït en altres ciutats dels Estats Units – com per exemple els casos dels també presumptes “zombis” Alexander Kinyua i Luka Rocco - i això ha provocat una gran alarma social als Estats Units. Les autoritats han decidit intervenir. L’Agència de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units ha arribat a la conclusió que els “zombi”es no existeixen. Els Centres pel Control i la Prevenció han hagut de sortir al pas dels fets i de l’alarma creada: “La nostra oficina no té constància de cap virus que pugui reanimar els animals (o cap altre que pugui presentar símptomes semblants als ““zombi”s”)”. El CCD reconeix que en el món animal hi ha símptomes atribuïbles als “zombis” però encara no ho han detectat entre éssers humans. Un fong descobert al Brasil conegut amb el nom de Ophiocordyceps camponoti-balzani té elements tòxics que poden alterar la conducta humana i que qui el consumeixi pugui tornar-se contra altres persones. La investigació policial del cas d’en Rudy Eugene ha determinat que Eugene hauria consumit una droga coneguda com “sals de bany”, aquesta substància conté, segons l’Institut Nacional d’Abusos de Drogues dels Estats Units, diversos productes semblants a les amfetamines que produirien els següents efectes: augment de la pressió arterial, agitació, al·lucinacions i paranoies.

Ara ja ho sabeu, l’Agència de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units diu que els “zombis” no existeixen, jo em quedo més tranquil, no hauré de gastar-me els meus estalvis en l’adquisició d’una metralleta per matar “zombi”s”.

Los “zombis” no existen

Hace unos días escribí un artículo sobre un “zombi” que fue abatido por un agente de la policía de Miami mientras estaba devorando el rostro de un sin techo, lo que se produjo el sábado 26 de mayo. El presunto “zombi” se llamaba Rudy Eugene. Leo que sucesos similares se han producido en otras ciudades de Estados Unidos - como por ejemplo los casos de los también presuntos “zombis” Alexander Kinyua y Luka Rocco - y esto ha provocado una gran alarma social en Estados Unidos. Las autoridades han decidido intervenir. La Agencia de Control y Prevención de Enfermedades de Estados Unidos ha llegado a la conclusión de que los “zombis” no existen. Los Centros para el Control y la Prevención han tenido que salir al paso de los hechos y de la alarma creada: "Nuestra oficina no tiene constancia de ningún virus que pueda reanimar los animales (o ningún otro que pueda presentar síntomas parecidos a los “zombis”)" . El CCD reconoce que en el mundo animal hay síntomas atribuibles a los “zombis” pero aún no lo han detectado entre seres humanos. Un hongo descubierto en Brasil conocido con el nombre de Ophiocordyceps camponoti-Balzan tiene elementos tóxicos que pueden alterar la conducta humana y que quien lo consuma pueda volverse contra otras personas. La investigación policial del caso de Rudy Eugene ha determinado que Eugene habría consumido una droga conocida como "sales de baño", esta sustancia contiene, según el Instituto Nacional de Abusos de Drogas de Estados Unidos, varios productos similares a las anfetaminas que producirían los siguientes efectos: aumento de la presión arterial, agitación, alucinaciones y paranoias. Ahora ya lo sabéis, la Agencia de Control y Prevención de Enfermedades de Estados Unidos dice que los “zombis” no existen, yo me quedo más tranquilo, no tendré que gastarme mis ahorros en la adquisición de una metralleta para matar “zombis” .

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

L'expresident brasiler Lula da Silva, la seva successora Dilma Rousseff, el president veneçolà Hugo Chávez, el president paraguaià Fernando Lugo i ara la presidenta argentina Cristina Fernández tenen en comú no només ser o haver estat els caps d'Estat de repúbliques llatinoamericanes sinó haver contret càncer. Això ha fet que Hugo Chávez sempre disposat a donar les culpes de tot als Estats Units també hagi insinuat que els Estats Units estan darrera del càncer de tots quatre dirigents. Chávez tira la pedra i amaga la mà ja que diu: “Jo no estic acusant ningú. Només estic fent ús de la meva llibertat per a reflexionar i emetre comentaris davant de fets molt estranys i difícils d'explicar”. Chávez reconeix que no té cap prova però després es pregunta: “Seria estrany que els nord-americans haguessin desenvolupat una tecnologia per induir el càncer i que ningú ho sàpiga fins ara i es descobreixi d'aquí a 50 anys o no sé quants?”. Chávez sempre està acusant els Estats Units d'impulsar complots per derrocar-lo. Que als EUA els agradaria derrocar Chávez no és cap secret, però em sembla que Chávez comença a veure complots imaginaris on no n'hi ha com els passa a molts dictadors.

CHÁVEZ ACUSA EEUU DE PROVOCAR CANCER A LOSLÍDERES LATINOAMERICANOS

El expresidente brasileño Lula da Silva, su sucesora Dilma Rousseff, el presidente venezolano Hugo Chávez, el presidente paraguayo Fernando Lugo y ahora la presidenta argentina Cristina Fernández tienen en común no sólo ser o haber sido los jefes de Estado de repúblicas latinoamericanas sino haber contraído cáncer. Ésto ha hecho que Hugo Chávez siempre dispuesto a echar las culpas de todo a los Estados Unidos también haya insinuado que Estados Unidos está detrás del cáncer de los cuatro dirigentes. Chávez tira la piedra y esconde la mano ya que dice: "Yo no estoy acusando a nadie. Sólo estoy haciendo uso de mi libertad para reflexionar y emitir comentarios ante hechos muy extraños y difíciles de explicar". Chávez reconoce que no tiene ninguna prueba pero luego se pregunta:"¿Sería extraño que los norteamericanos hubieran desarrollado una tecnología para inducir el cáncer y que nadie lo sepa hasta ahora y se descubra dentro de 50 años o no sé cuántos?" .Chávez siempre está acusando a los Estados Unidos de impulsar complots para derrocarlo. Que en EEUU les gustaría derribar Chávez no es ningún secreto, pero me parece que Chávez empieza a ver complots imaginarios donde no los hay como les pasa a muchos dictadores.

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

L'IRAN CONTRA TOTS (II)

Dèja vu a la iraniana

Fa 32 anys una horda d'estudiants islamistes iranians amb el suport i l'aquiescència del règim dels aiatol•làs va assaltar l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, retenint durant més de 400 dies el seu personal. Entre aquells estudiants islamistes hi havia un joveníssim Mahmud Ahmadinejad. 32 anys després una altra horda de joves estudiants islamistes han assaltat l'ambaixada de la Gran Bretanya a Teheran amb l'aquiescència del règim dels aiatol•làs també, Ahmadinejad ja no és aquell jove, no és estudiant, continua sent un islamista, i ara és el president de la República Islàmica de l'Iran. Sembla que res hagi canviat a l'Iran en aquests 32 anys. Estudiants islamistes assalten ambaixada anglosaxona i en ambdós casos la figura sinistre d'Ahmadinejad hi és present.

El cos diplomàtic iranià té 48 hores per sortir de la Gran Bretanya

L'assalt d'una ambaixada en altres èpoques hauria tingut greus conseqüències, no s'hauria limitat a l'expulsió del personal diplomàtic del país agressor, hauria estat l'origen d'una guerra.

El ministre d'Exteriors britànic William Hague va anunciar davant la Cambra dels Comuns que l'ambaixada britànica a Teheran ha estat tancada i que s'ha donat als diplomàtics iranians a la Gran Bretanya 24 hores per sortir del país.

El govern britànic responsabilitza al règim iranià de l'assalt a la seva seu diplomàtica a Teheran. I tenen raó. A l'Iran ningú es manifesta sinó és amb el consentiment del règim, recordem que quan hi ha hagut alguna protesta contra el règim a aquest no li tremola el pols a l'hora d'esclafar les protestes. Recordem les protestes contra el frau que va donar la reelecció a Ahmadinejad. El règim va reprimir les protestes brutalment. El règim iranià està darrera de l'assalt dels estudiants islamistes a l'ambaixada britànica, com estava al darrera de l'assalt a l'ambaixada nord-americana fa 32 anys.

El primer ministre britànic, David Cameron, considera que l'assalt de l'ambaixada britànica a Teheran és un ultratge i estudia la pressa de mesures molt dures contra l'Iran.

William Hague reconeix que les relacions entre ambdós països s'han anat complicant degut a les diferències sobre el respecte dels drets humans i sobre el desenvolupament del programa nuclear iranià però això no pot ser una justificació per assaltar l'ambaixada diplomàtica a l'Iran. El govern britànic va decidir suspendre les transaccions financeres amb els bancs iranians. El règim iranià va respondre reduint les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya al nivell de l'encarregat de negocis. Després va produir-se l'assalt de l'ambaixada.

L'assalt de l'ambaixada d'un altre país és un fet inacceptable. Tots els Estats membres de la UE haurien de trencar relacions diplomàtiques amb l'Iran, tancar les ambaixades i expulsar el cos diplomàtic iranià de la UE.

El govern britànic ha recomanat als seus ciutadans que no viatgin a l'Iran si no és essencial i als britànics que resideixen a l'Iran, ja són ganes, que romanguin a les seves cases. El personal britànic de l'ambaixada i les seves famílies estan localitzats, ara s'intenta saber on està el personal de seguretat.

Els estudiants islamistes iranians van assaltar la seu diplomàtica britànica i la residència de l'ambaixador britànic, van apropiar-se de la documentació, van cremar la Union Jack i van destruir un retrat de la reina Isabel II.

William Hague, ministre britànic d'Exteriors considera al règim iranià responsable dels fets per no haver pres mesures per protegir l'ambaixada. Exigeix al règim iranià que prengui mesures per garantir la seguretat del personal britànic, la devolució de les propietats i la seguretat del recinte de l'ambaixada.

La central nuclear d'Ispahan va patir danys

En un article anterior comentava que s'havia produït una explosió al recinte nuclear d'Ispahan, unes instal•lacions en què s'enriqueix urani. El diari The Times ha publicat unes fotos de satèl•lit en què es pot apreciar una explosió, núvols de fum i senyals de destrucció a la planta nuclear. Els iranians neguen que es produís aquesta explosió. Fonts de la intel•ligència israeliana asseguren que la instal•lació nuclear va patir danys importants. The Times ha publicat imatges satel•litari de l'explosió que va produir-se a prop de Teheran i que va provocar la mort d'una 30 de membres de la Guàrdia Revolucionària i entre ells el general Hassan Moghaddam, que dirigia el programa de míssils iranians.

Segons fonts oficials iranianes l'explosió va produir-se accidentalment quan provaven un sistema de míssils dissenyat específicament per atacar Israel. Els israelians neguen la seva responsabilitat en un sabotatge contra el programa nuclear iranià encara que “hi ha molts diferents actors tractant de sabotejar, detenir o obligar l'Iran a aturar el seu programa d'armes nuclears”.

El governador de la ciutat Alireza Zaker Isfahani va declarar públicament que l'explosió s'havia produït durant uns exercicis militars però aquesta declaració fou eliminada i el règim iranià va fer unes altres declaracions negant que s'hagués produït l'explosió. Sol ser habitual que les autoritats neguin inicialment que s'hagi produït cap accident, especialment els règims totalitaris que solen preferir que mai passi res, però les coses passen i un accident que afecti una central nuclear no és cap broma.

Mentre Dan Meridor, ministre de la Intel•ligència militar i energia atòmica d'Israel diu que “hi ha països que apliquen sancions econòmiques i uns altres actuen d'una altra manera enfront l'amenaça nuclear iraniana”. Parla de sabotatge?.

En un article que vaig escriure fa mesos vaig parlar sobre el fet que diversos serveis d'intel•ligència havien aconseguit introduir en el mercat negre de dispositius per a centrals nuclears peces amb defectes. L'Iran no pot comprar-ho en el mercat legal perquè les sancions li ho impedeixen i ha de recórrer al mercat negre. Però el mercat negre d'equips nuclears estava “controlat” pels serveis d'intel•ligència de molts països que van introduir equips defectuosos. Aquest ha estat un dels fets que ha anat endarrerint el programa nuclear iranià, no l'únic, però si que un dels que més l'ha afectat. Més que el sabotatge directe probablement del que s'està parlant és d'aquesta intervenció del mercat negre de les peces i equips per a instal•lacions nuclears introduint equips defectuosos. El general israelià retirat Giora Eiland va declarar a una emissora de l'Exèrcit israelià que “no pot haver-hi tantes coincidències, i quan hi ha molts incidents és provable que hi hagi una mà que estigui guiant, encara que potser sigui la mà de Déu”. Jo diria que la mà és una mà humana i terrenal.

Estats Units no sap si Israel els avisarà abans d'atacar l'Iran

El cap de l'Estat Major de les Forces Armades dels Estats Units, el general Martin Dempsey ha afirmat que no sap si el govern israelià avisarà els nord-americans abans d'atacar l'Iran o no. Reconeix que entre ambdós països hi ha diferents punts de vista per tractar l'assumpte del programa nuclear militar iranià. El general Dempsey està convençut que les sancions i les pressions diplomàtiques són el camí correcte encara que no tanca la porta a la possibilitat d'atacar l'Iran. “No n'estic segur que els israelians comparteixin les nostres avaluacions sobre això”. “I degut a que no les comparteixen perquè per a ells aquesta és una amenaça existencial – el règim iranià ha declarat obertament el seu propòsit de destruir Israel – penso probablement que és just dir que les nostres expectatives són diferents en aquest moment”. Israel està dins de l'abast dels míssils iranians, els Estats Units no. Si les sancions econòmiques i les pressions diplomàtiques no aconsegueixen que l'Iran desisteixi de desenvolupar el seu programa militar nuclear i el seu programa de míssils de llarg abast, l'Estat d'Israel que se sent amenaçat podria atacar l'Iran.

IRÁN CONTRA TODOS (II)

Deja vu a la iraní

Hace 32 años una horda de estudiantes islamistas iraníes con el apoyo y la aquiescencia del régimen de los ayatolás asaltó la embajada de Estados Unidos en Teherán, reteniendo durante más de 400 días a su personal. Entre aquellos estudiantes islamistas había un jovencísimo Mahmud Ahmadineyad. 32 años después otra horda de jóvenes estudiantes islamistas asaltaron la embajada de Gran Bretaña en Teherán con la aquiescencia del régimen de los ayatolás también, Ahmadineyad ya no es aquel joven, no es estudiante, sigue siendo un islamista, y ahora es el presidente de la República Islámica de Irán. Parece que nada haya cambiado en Irán en estos 32 años. Estudiantes islamistas asaltan embajada anglosajona y en ambos casos la figura siniestro de Ahmadineyad está presente.

El cuerpo diplomático iraní tiene 48 horas para salir de la Gran Bretaña

El asalto de una embajada en otras épocas habría tenido graves consecuencias, no se habría limitado a la expulsión del personal diplomático del país agresor, habría sido el origen de una guerra.

El ministro de Exteriores británico William Hague anunció ante la Cámara de los Comunes que la embajada británica en Teherán ha sido cerrada y que se ha dado a los diplomáticos iraníes en Gran Bretaña 24 horas para salir del país.

El gobierno británico responsabiliza al régimen iraní del asalto a su sede diplomática en Teherán. Y tienen razón. En Irán nadie se manifiesta sino es con el consentimiento del régimen, recordemos que cuando ha habido alguna protesta contra el régimen a éste no le tiembla el pulso a la hora de aplastar las protestas. Recordemos las protestas contra el fraude que dio la reelección a Ahmadineyad. El régimen reprimió las protestas brutalmente. El régimen iraní está detrás del asalto de los estudiantes islamistas en la embajada británica, como estaba detrás del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años.

El primer ministro británico, David Cameron, considera que el asalto de la embajada británica en Teherán es un ultraje y estudia la toma de medidas muy duras contra Irán.

William Hague reconoce que las relaciones entre ambos países se han ido complicando debido a las diferencias sobre el respeto de los derechos humanos y sobre el desarrollo del programa nuclear iraní pero eso no puede ser una justificación para asaltar la embajada diplomática en Irán. El gobierno británico decidió suspender las transacciones financieras con los bancos iraníes. El régimen iraní respondió reduciendo las relaciones diplomáticas con Gran Bretaña al nivel del encargado de negocios. Después se produjo el asalto de la embajada.

El asalto de la embajada de otro país es un hecho inaceptable.Todos los Estados miembros de la UE deberían romper relaciones diplomáticas con Irán, cerrar las embajadas y expulsar el cuerpo diplomático iraní de la UE.

El gobierno británico ha recomendado a sus ciudadanos que no viajen a Irán si no es esencial y los británicos que residen en Irán, ya son ganas, que permanezcan en sus casas. El personal británico de la embajada y sus familias están localizados, ahora se intenta saber dónde está el personal de seguridad.

Los estudiantes islamistas iraníes asaltaron la sede diplomática británica y la residencia del embajador británico, apropiaron de la documentación, quemaron la Union Jack y destruyeron un retrato de la reina Isabel II.

William Hague, ministro británico de Exteriores considera al régimen iraní responsable de los hechos por no haber tomado medidas para proteger la embajada. Exige al régimen iraní que tome medidas para garantizar la seguridad del personal británico, la devolución de las propiedades y la seguridad del recinto de la embajada.

La central nuclear de Ispahán sufrió daños

En un artículo anterior comentaba que se había producido una explosión en el recinto nuclear de Ispahán, unas instalaciones en las que se enriquece uranio. El diario The Times ha publicado unas fotos de satélite en el que se puede apreciar una explosión, nubes de humo y señales de destrucción en la planta nuclear.Los iraníes niegan que se produjera esta explosión. Fuentes de la inteligencia israelí aseguran que la instalación nuclear sufrió daños importantes. The Times ha publicado imágenes satelital de la explosión que se produjo cerca de Teherán y que provocó la muerte de una 30 de miembros de la Guardia Revolucionaria y entre ellos el general Hassan Moghaddam, que dirigía el programa de misiles iraníes.

Según fuentes oficiales iraníes la explosión se produjo accidentalmente cuando probaban un sistema de misiles diseñado específicamente para atacar Israel. Los israelíes niegan su responsabilidad en un sabotaje contra el programa nuclear iraní aunque "hay muchos diferentes actores tratando de sabotear, detener u obligar a Irán a detener su programa de armas nucleares".

El gobernador de la ciudad Alireza Zaker Isfahani declaró públicamente que la explosión se había producido durante unos ejercicios militares pero esta declaración fue eliminada y el régimen iraní hizo otras declaraciones negando que se hubiera producido la explosión. Suele ser habitual que las autoridades nieguen inicialmente que se haya producido ningún accidente, especialmente los regímenes totalitarios que suelen preferir que nunca pase nada, pero las cosas pasan y un accidente que afecte a una central nuclear no es ninguna broma.

Mientras Dan Meridor, ministro de la Inteligencia militar y energía atómica de Israel dice que "hay países que aplican sanciones económicas y otros actúan de otra manera frente a la amenaza nuclear iraní". ¿Habla de sabotaje?.

En un artículo que escribí hace meses hablé sobre el hecho de que varios servicios de inteligencia habían conseguido introducir en el mercado negro de dispositivos para centrales nucleares piezas con defectos. Irán no puede comprarlo en el mercado legal para las sanciones se lo impiden y debe recurrir al mercado negro. Pero el mercado negro de equipos nucleares estaba "controlado" por los servicios de inteligencia de muchos países que introdujeron equipos defectuosos. Este ha sido uno de los hechos que ha ido retrasando el programa nuclear iraní, no el único, pero sí que uno de los que más le ha afectado. Más que el sabotaje directo probablemente lo que se está hablando es de esta intervención del mercado negro de las piezas y equipos para instalaciones nucleares introduciendo equipos defectuosos. El general israelí retirado Giora Eiland declaró a una emisora del Ejército israelí que "no puede haber tantas coincidencias, y cuando hay muchos incidentes es probable que haya una mano que esté guiando, aunque quizás sea la mano de Dios". Yo diría que la mano es una mano humana y terrenal.

Estados Unidos no sabe si Israel les avisará antes de atacar Irán

El jefe del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas de los Estados Unidos, el general Martin Dempsey afirmó que no sabe si el gobierno israelí avisará a los estadounidenses antes de atacar Irán o no. Reconoce que entre ambos países hay diferentes puntos de vista para tratar el asunto del programa nuclear militar iraní. El general Dempsey está convencido de que las sanciones y las presiones diplomáticas son el camino correcto aunque no cierra la puerta a la posibilidad de atacar Irán. "No estoy seguro de que los israelíes compartan nuestras evaluaciones al respecto". "Y debido a que no las comparten porque para ellos esta es una amenaza existencial - el régimen iraní ha declarado abiertamente su propósito de destruir Israel - pienso probablemente que es justo decir que nuestras expectativas son diferentes en este momento". Israel está dentro del alcance de los misiles iraníes, Estados Unidos no. Si las sanciones económicas y las presiones diplomáticas no consiguen que Irán desista que desarrollar su programa militar nuclear y su programa de misiles de largo alcance, el Estado de Israel que se siente amenazado podría atacar Irán.

L’IRAN CONTRA TOTS

L’IRAN CONTRA TOTS

El règim iranià ha decidit enfrontar-se a tothom, de moment només són amenaces però mentrestant els seus dirigents polítics i religiosos i els seus comandaments militars adverteixen als seus veïns que els atacaran si ells són atacats van construint un arsenal en què s’inclouen armes nuclears i míssils balístics de llarg abast.

IRAN CONTRA TURQUIA

El general Amir Alí Hayizadeh, cap de la secció aeroespacial de la Guàrdia Revolucionària iraniana ha amenaçat a Turquia amb atacar les instal•lacions de l’escut antimíssils de l’OTAN que hi ha a Turquia. “Ens estem preparant. Si detectem qualsevol amenaça contra l’Iran el nostre objectiu serà l’escut antimíssils de l’OTAN a Turquia i després atacarem altres objectius”. No queda clar que consideren els iranians una amenaça. Atacaran Turquia si l’escut antimíssils abat un míssil iranià que creua l’espai aeri turc?. Li estan dient a Turquia que no es defensi.

Per cert, no s’havien fet tan amics per anar a matar kurds?. I ara l’Iran amenaça Turquia.

Segons Hayizadeh l’escut antimíssils de l’OTAN és un truc per salvar Israel. Si fos així el sistema s’hauria instal•lat a Israel i no a Turquia. Israel ha desenvolupat el seu propi sistema antimíssils. A Iran li preocupa que hi hagi un sistema de defensa de l’OTAN que protegeix països als quals el règim iranià amenaça cada dia.

Hayizadeh afirma que “estem segurs que el sistema antimíssils està desplegat pels Estats Units per a beneficiar el règim sionista, però per enganyar al món, especialment al poble turc, que diuen que el sistema pertany a l’OTAN”. Segons aquest general iranià els turcs “hem comprés això i estem segurs que els musulmans turcs frenaran ells mateixos aquest complot” que segons el general Hayizadeh serveix per defensar Israel i els mateixos turcs “desmuntaran en peces aquest sistema antimíssils”. Delirant Iran. Aquest boig és el cap d’una unitat d’elit de l’exèrcit iranià. Els iranians s’oposen a la instal•lació d’aquest sistema antimíssils perquè creuen que s’ha instal•lat a Turquia per impedir els atacs des de l’Iran. Doncs, així és, però és que és l’Iran el país que ha amenaçat d’atacar Europa (i Israel), seria ridícul instal•lar l’escut antimíssils pensant en un atac des de Liechtenstein, el Vaticà o Andorra, amb tots els respectes per aquests tres països.

IRAN CONTRA LA GRAN BRETANYA

En un país com l’Iran ningú pixa sense el permís dels aiatol•làs un grup d’estudiants islàmics han assaltat l’Ambaixada de la Gran Bretanya a Teheran causant danys, destruint la bandera de la legació diplomàtica i rapinyant la documentació de la seu diplomàtica. La protesta va ser convocada per organitzacions ultres per protestar contra les mesures del govern britànic que va donar suport a sancions econòmiques. Els estudiants islàmics van assaltar l’Ambaixada britànica en presència de la policia.

L’any 1979 els estudiants islàmics, entre els que hi havia Mahmud Ahmadinejad, van assaltar l’Ambaixada dels Estats Units amb el suport del règim dels aiatol•làs, aquesta vegada li ha tocat el rebre als britànics. Els estudiants cridaven “anem a apoderar-nos de l’Ambaixada britànica”, “mort a Anglaterra”, "mort a Israel”, “mort als Estats Units”.

Recentment el Parlament iranià va ratificar una llei que reduïa les relacions amb la Gran Bretanya a nivell de l’encarregat de negocis, fet que suposa la retirada d’ambaixadors. Diria que els britànics després d’aquest atac contra la seva ambaixada decidiran trencar relacions amb el règim totalitari iranià. Un fet com aquest en altres èpoques hauria suposat la declaració de guerra ipso facto.

IRAN AMENAÇA ISRAEL

El ministre de defensa iranià i terrorista a temps parcial, el general Ahmed Vahidi va advertir que atacarien Israel amb 150000 míssils si Israel ataca l’Iran. El ministre terrorista iranià Vahidi està a la llista internacional de busca i captura per la seva responsabilitat en l’atac contra l’AMIA i l’Ambaixada iraniana a Buenos Aires fa 17 anys. Segons el ministre terrorista Vahidi davant de 50000 Basij, tropes paramilitars, al complex nuclear de Bushehr “Iran no és Iraq ni Afganistan, si els nord-americans cometen l’error d’atacar l’Iran, els ensenyarem com es lluita” i després va dir que “Israel ha de ser castigada pel que li ha fet als musulmans a Palestina i al Líban”. Va amenaçar d’atacar l’escut antimíssils emplaçat a Turquia si els Estats Units i Israel ataquen les instal•lacions nuclears iranianes.

IRAN ATACARÀ INSTAL•LACIONS NUCLEARS ISRAELIANES

Un altre general, Yadollah Javani, de la Guàrdia Revolucionària ha amenaçat que atacaran molts objectius a Israel incloent-t’hi les instal•lacions nuclears. Diversos oficials iranians han fet públiques amenaces contra Israel.

EXPLOSIÓ A ISPAHAN

S’ha produït una explosió en una instal•lació d’enriquiment d’urani a prop de Ispahan. Després de fer-se pública la notícia sobre aquesta explosió l’assumpte va ser tapat i no se sap que va succeir realment. Aquest fet s’ha produït dues setmanes més tard d’una altra explosió en una altra base militar iraniana en què van morir una vintena de membres de la Guàrdia Revolucionària quan estaven traslladant munició.

Sempre és trist que es produeixin morts però amb una mica de sort els iranians es faran volar a si mateixos i estalviaran la feina.

Conclusions

Si se’ls ataca això els donarà la legitimitat per atacar a tots els països que estan a l’abast dels seus míssils, i hi ha el perill que decideixin usar míssils amb ogives nuclears però res no garanteix que no ho facin igualment. Tot el temps que tinguin els permetrà armar-se més i millor, l’Iran és una amenaça creixent tal com creix el nombre dels seus míssils i l’abast.

L’Iran és un país medieval, per tant no podem tractar aquesta amenaça amb el raonament modern sinó amb el raonament que ells amb la seva mentalitat medieval podran entendre millor. Si l’Iran ha decidit amenaçar a tots els països que estan a l’abast dels seus míssils haurien d’atacar l’Iran fins a deixar-los militarment tan afeblits que no tornin a convertir-se en una amenaça.

El temps és fonamental. A l’Iran se l’hauria d’haver atacat fa temps, atacs centrats en el seu poder militar. Els dirigents iranians estan cada dia més bojos però són bojos molt perillosos.

Una referència a la situació social, política i militar del Món Àrab.

Estem veient com estan sent derrocats règims totalitaris als països àrabs, però els nous règims islamistes que estan apareixen com bolets a tot el món àrab poden començar a ser un problema. Convindria debilitar la capacitat militar de tots aquests països. O els debilitem o acabarem vestint gel•laba i pregant en direcció a La Meca.

IRÁN CONTRA TODOS

El régimen iraní ha decidido enfrentarse a todo el mundo, de momento sólo son amenazas pero mientras sus dirigentes políticos y religiosos y sus mandos militares advierten a sus vecinos que les atacarán si ellos son atacados van construyendo un arsenal en el que se incluyen armas nucleares y misiles balísticos de largo alcance.

IRÁN CONTRA TURQUÍA

El general Amir Alí Hayizadeh, jefe de la sección aeroespacial de la Guardia Revolucionaria iraní ha amenazado a Turquía de atacar las instalaciones del escudo antimisiles de la OTAN que hay en Turquía. "Nos estamos preparando. Si detectamos cualquier amenaza contra Irán nuestro objetivo será el escudo antimisiles de la OTAN en Turquía y luego atacaremos otros objetivos ". No queda claro que consideran los iraníes una amenaza. ¿Atacarán Turquía si el escudo antimisiles abate un misil iraní que cruza el espacio aéreo turco?. Le están diciendo a Turquía que no se defienda.

Por cierto, ¿no se habían hecho tan amigos para ir a matar kurdos?. Y ahora Irán amenaza Turquía.

Según Hayizadeh el escudo antimisiles de la OTAN es un truco para salvar a Israel. Si fuera así el sistema debería instalado en Israel y no en Turquía. Israel ha desarrollado su propio sistema antimisiles. En Irán le preocupa que haya un sistema de defensa de la OTAN que protege países a los que el régimen iraní amenaza cada día.

Hayizadeh afirma que "estamos seguros de que el sistema antimisiles está desplegado por Estados Unidos para beneficiar al régimen sionista, pero para engañar al mundo, especialmente al pueblo turco, que dicen que el sistema pertenece a la OTAN".Según este general iraní los turcos "han comprendido esto y estamos seguros de que los musulmanes turcos frenarán ellos mismos este complot" que según el general Hayizadeh sirve para defender Israel y los mismos turcos "desmontarán en piezas este sistema antimisiles". Delirante Irán. Este loco es el jefe de una unidad de élite del ejército iraní. Los iraníes se oponen a la instalación de este sistema antimisiles porque creen que se ha instalado en Turquía para impedir los ataques desde Irán. Pues, así es, pero es que es Irán el país que ha amenazado con atacar Europa (e Israel), sería ridículo instalar el escudo antimisiles pensando en un ataque desde Liechtenstein, el Vaticano o Andorra, con todos los respetos para estos tres países.

IRÁN CONTRA GRAN BRETAÑA

En un país como Irán nadie mea sin el permiso de los ayatolás un grupo de estudiantes islámicos asaltaron la Embajada de Gran Bretaña en Teherán causando daños, destruyendo la bandera de la legación diplomática y rapiña la documentación de la sede diplomática. La protesta fue convocada por organizaciones ultras para protestar contra las medidas del gobierno británico que apoyó a sanciones económicas. Los estudiantes islámicos asaltaron la Embajada británica en presencia de la policía.

En 1979 los estudiantes islámicos, entre los que había Mahmud Ahmadineyad, asaltaron la Embajada de Estados Unidos con el apoyo del régimen de los ayatolás, esta vez le ha tocado el recibir a los británicos. Los estudiantes gritaban "vamos a apoderarnos de la Embajada británica", "muerte a Inglaterra", "muerte a Israel ", " muerte a Estados Unidos ".

Recientemente el Parlamento iraní ratificó una ley que reducía las relaciones con Gran Bretaña a nivel del encargado de negocios, lo que supone la retirada de embajadores. Diría que los británicos después de este ataque contra su embajada decidirán romper relaciones con el régimen totalitario iraní. Un hecho como este en otras épocas habría supuesto la declaración de guerra ipso facto.

IRÁN AMENAZA ISRAEL

El ministro de defensa iraní y terrorista a tiempo parcial, el general Ahmed Vahidi advirtió que atacarían Israel con 150.000 misiles si Israel ataca Irán. El ministro terrorista iraní Vahidi está en la lista internacional de busca y captura por su responsabilidad en el ataque contra la AMIA y la Embajada iraní en Buenos Aires hace 17 años. Según el ministro terrorista Vahidi ante 50.000 Basij, tropas paramilitares, en el complejo nuclear de Bushehr "Irán no es Irak ni Afganistán, si los estadounidenses cometen el error de atacar Irán, les enseñaremos cómo se lucha" y después dijo que "Israel debe ser castigada por lo que le ha hecho a los musulmanes en Palestina y el Líbano". Amenazó con atacar el escudo antimisiles emplazado en Turquía si los Estados Unidos e Israel atacan las instalaciones nucleares iraníes.

IRÁN Atacará INSTALACIONES NUCLEARES ISRAELÍES

Otro general, Yadollah Javán, de la Guardia Revolucionaria ha amenazado que atacarán muchos objetivos en Israel incluyendo las instalaciones nucleares. Varios oficiales iraníes han hecho públicas amenazas contra Israel.

EXPLOSIÓN en Ispahán

Se ha producido una explosión en una instalación de enriquecimiento de uranio cerca de Ispahán. Tras hacerse pública la noticia sobre esta explosión el asunto fue tapado y no se sabe que sucedió realmente. Este hecho se ha producido dos semanas más tarde de otra explosión en otra base militar iraní en el que murieron una veintena de miembros de la Guardia Revolucionaria cuando estaban trasladando munición.

Siempre es triste que se produzcan muertes pero con un poco de suerte los iraníes se harán volar a sí mismos y ahorrarán el trabajo.

Conclusiones

Si se les ataca esto les dará la legitimidad para atacar a todos los países que están al alcance de sus misiles, y existe el peligro de que decidan usar misiles con ojivas nucleares pero nada garantiza que no lo hagan igualmente. Todo el tiempo que tengan les permitirá armarse más y mejor, Irán es una amenaza creciente como crece el número de sus misiles y su alcance.

Irán es un país medieval, por lo tanto no podemos tratar esta amenaza con el razonamiento moderno sino con el razonamiento que ellos con su mentalidad medieval podrán entender mejor. Si Irán ha decidido amenazar a todos los países que están al alcance de sus misiles deberían atacar a Irán hasta dejarlos militarmente tan debilitados que no vuelvan a convertirse en una amenaza.

El tiempo es fundamental. En Irán se le debería haber atacado hace tiempo, ataques centrados en su poder militar. Los dirigentes iraníes están cada día más locos pero son locos muy peligrosos.

Una referencia a la situación social, política y militar del Mundo Árabe.

Estamos viendo cómo están siendo derribados regímenes totalitarios en los países árabes, pero los nuevos regímenes islamistas que están apareciendo como setas en todo el mundo árabe pueden comenzar a ser un problema. Convendría debilitar la capacidad militar de todos estos países. O los debilitamos o acabaremos vistiendo chilaba y orando en dirección a La Meca.

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)

L’exèrcit nord-americà preocupat per si Israel decideix atacar l’Iran

Un alt comandament militar nord-americà ha declarat que els preocupa que Israel decideixi atacar les instal•lacions del programa nuclear iranià sense avisar-los prèviament. Abans Israel consultava, segons aquesta font, qualsevol acció però ara no estan tan segurs que els israelians ho facin. Aquesta mateixa font diu que en aquests moments els Estats Units no tenen intenció d’atacar l’Iran, de moment. Aquesta font diu que l’atac israelià contra les instal•lacions nuclears iranianes seria realitzat mitjançant avions i míssils balístics però adverteix que el sistema defensiu iranià suposa una amenaça per l’aviació israeliana en cas que es realitzés l’atac. Descarta l’ús d’avions no tripulats perquè aquests no poden carregar les bombes necessàries per destruir les instal•lacions i adverteix que la necessitat de reabastiment en vol faria que poguessin ser detectats fàcilment. També hi ha el fet que han de travessar l’espai aeri de diversos països que també els podrien detectar.

Els israelians no avisaran els Estats Units

Ni el primer ministre Binyamin Netanyahu ni el ministre de defensa Ehud Barak van comprometre’s a abissar al govern nord-americà si decideixen atacar les instal•lacions nuclears iranianes, en tot moment van respondre al secretari de defensa dels Estats Units Leon Panetta amb ambigüitats.

Barak havia demanat un augment del pressupost militar davant la possibilitat que hagin de fer front a un atac contra les instal•lacions iranianes en solitari.

Tinc la sensació que els israelians no es refien dels nord-americans per alguna raó, com si tinguessin por que els nord-americans anessin a trair-los. Els israelians saben que no han d’esperar que ningú els ajudi, que pot arribar el dia que ni tan sols puguin confiar en els seus aliats més pròxims. És molt probable que tinguin por que els Estats Units decideixin sacrificar Israel per mantenir les inestables aliances amb els països àrabs.

Un informe de la Nacions Unides sobre el programa nuclear iranià

L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica farà públic aquest dilluns un informe sobre el programa nuclear iranià. Es pot llegir en les parts filtrades que l’Iran va construir un contenidor per realitzar experiments amb explosius de gran potència que, segons els experts, s’usen per detonar les ogives nuclears.

Iran celebra el 32 aniversari de l’assalt a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran

Fa 32 anys, un 4 de novembre de 1979, deu mesos després del triomf de la Revolució Islàmica, l’ambaixada dels Estats Units a Teheran va ser assaltada per estudiants islamistes amb el suport del règim dels aiatol•làs. Durant 444 dies 66 ciutadans nord-americans van ser retinguts pels islamistes. Els Estats Units van trencar relacions diplomàtiques amb el règim dels aiatol•làs.

Milers d’iranians van concentrar-se per celebrar aquest fet. Els manifestants van cridar consignes contra els Estats Units i Israel: “Mort als Estats Units” i “mort a Israel”. I van acusar als Estats Units de ser un país terrorista.

Analitzem els fets: A l’Iran ningú es manifesta si no és una manifestació organitzada pel règim com va quedar clar l’any 2009 quan la gent va sortir a protestar contra els frau electoral perpetrat pel règim que va permetre a Ahmadinejad continuar en el poder. El règim va esclafar les protestes sense contemplacions matant i empresonant als manifestants. Per tant, és evident que aquesta manifestació l’ha organitzat el règim igual que aquest règim va ser responsable de l’assalt a l’ambaixada nord-americana fa 32 anys. I afegir que el govern iranià responsable d’aquesta manifestació té molta barra acusant els Estats Units d’Estat terrorista quan hi ha un parell de ministres iranians i altres alts funcionaris del règim en llistes de busca i captura pels atemptats contra l’AMIA i l’ambaixada israeliana de Buenos Aires fa 17 anys, reclamats per la Justícia argentina.

El principal orador d’aquest acte, Said Jalili, va ser secretari del consell suprem de seguretat nacional de la revolució islàmica. Aquest individu reclama que les Nacions Unides “prenguin les mesures pertinents de càstig als Estats Units i als que estiguin implicats en dur a terme accions terroristes”. Podrien començar pel govern iranià, autor dels dos atemptats abans citats a Buenos Aires i principal suport econòmic i material d’organitzacions terroristes com Hezbolà (Líban) i Hamàs (Gaza).

Jalili atribueix a l’Iran haver estat l’inspirador de la primavera àrab. Si, van derrocar una dictadura per imposar una altra de caràcter islàmic, en això té raó, i veiem que els règims totalitaris militars de l’Orient Mitjà que han anat caient poden acabar convertint-se en règims totalitaris teocràtics.

Les relacions entre l’Iran i els Estats Units en aquests 32 anys mai han estat bones però últimament han empitjorat encara més. Els Estats Units acusen al règim iranià d’orquestrar atemptats als Estats Units contra l’ambaixador de l’Aràbia Saudita i contra l’ambaixada israeliana, acusacions que el règim iranià diu que són falses. Els Estats Units van detenir a un dels terroristes que va ser detingut quan intentava contactar amb un càrtel de drogues mexicà, els ZETAS, per sol•licitar la seva ajuda, però l’iranià detingut quan va contactar amb un agent de la DEA que es feia passar per narcotraficant. Els iranians acusen als Estats Units de planejar l’assassinat de funcionaris iranians.

El règim iranià ha advertit que si els ataquen respondran amb tot el seu poder militar. Suposo que els iranians amb el que adverteixen principalment és amb començar a llançar coets en totes direccions. Veig que l’Iran està fent el mateix que l’Iraq de Saddam Hussein que durant la guerra va dedicar-se a llançar míssils SCUD contra l’Aràbia Saudita i Israel. Els míssils iranians pel que hem anat sabent tenen molt més abast, alguns models arribarien quasi a Itàlia. Probablement els iranians el que estan dient és que si algú els ataca procuraran que tothom rebi les conseqüències. Ja fa temps que el règim iranià i les seves instal•lacions haurien d’haver estat esborrades del mapa, mentre més triguin a fer-ho, els iranians estaran en capacitat d’estendre la destrucció més lluny. A Hitler el podien haver aturat l’any 33 quan encara no tenia la maquinària de guerra preparada, van esperar fins el 39 i Europa i el món en van patir les conseqüències. Les armes de llavors eren petards de fira al costat de les que hi ha ara. El règim de bojos que hi ha a l’Iran ja ha anat advertint de la seva intenció d’utilitzar les armes que tingui al seu abast, si encara no ho han fet és perquè probablement encara no estan preparats.

La zona d’exclusió a l’Iraq expira

A fi d’any la zona d’exclusió aèria sobre l’Iraq expirarà. Aquesta clàusula va ser imposada pel regim iranià per impedir que Israel pogués atacar les instal•lacions nuclears iranianes travessant l’espai aeri iraquià. Quina baixada de pantalons davant el règim iranià. Segons l’acord entre el govern iraquià i el dels Estats Units, els Estats Units han d’impedir que es pugui usar l’espai iraquià per algun país per atacar altres. El que em crida l’atenció és que aquesta clàusula la imposés el règim iranià, una clàusula que els ha permès desenvolupar el seu programa armamentístic i nuclear sense el risc que el país al que amenacen amb utilitzar aquestes armes pugui fer res per impedir-ho. Ara és més fàcil entendre que els israelians mostrin tanta desconfiança vers els nord-americans.

Teléfono rojo, volamos hacia Teherán? (II)

El ejército estadounidense preocupado por si Israel decide atacar a Irán

Un alto mando militar estadounidense ha declarado que les preocupa que Israel decida atacar las instalaciones del programa nuclear iraní sin avisarles previamente. Antes Israel consultaba, según esta fuente, cualquier acción pero ahora no están tan seguros de que los israelíes lo hagan. Esta misma fuente dice que en estos momentos los Estados Unidos no tienen intención de atacar Irán, por el momento. Esta fuente dice que el ataque israelí contra las instalaciones nucleares iraníes sería realizado mediante aviones y misiles balísticos pero advierte que el sistema defensivo iraní supone una amenaza para la aviación israelí en caso de que se realizara el ataque.Descarta el uso de aviones no tripulados para que éstos no pueden cargar las bombas necesarias para destruir las instalaciones y advierte que la necesidad de reabastecimiento en vuelo haría que pudieran ser detectados fácilmente. También está el hecho de que deben atravesar el espacio aéreo de varios países que también podrían detectar.

Los israelíes no avisarán los Estados Unidos

Ni el primer ministro Binyamin Netanyahu ni el ministro de defensa Ehud Barak se comprometieron a avisar al gobierno norteamericano si deciden atacar las instalaciones nucleares iraníes, en todo momento respondieron al secretario de defensa de los Estados Unidos Leon Panetta con ambigüedades.

Barak había pedido un aumento del presupuesto militar ante la posibilidad de que tengan que hacer frente a un ataque contra las instalaciones iraníes en solitario.

Tengo la sensación de que los israelíes no se fían de los estadounidenses por alguna razón, como si tuvieran miedo de que los estadounidenses fueran a traicionarlos. Los israelíes saben que no deben esperar a que nadie les ayude, que puede llegar el día en que ni siquiera puedan confiar en sus aliados más cercanos. Es muy probable que tengan miedo de que los Estados Unidos decidan sacrificar Israel para mantener las inestables alianzas con los países árabes.

Un informe de la Naciones Unidas sobre el programa nuclear iraní

La Organización Internacional de la Energía Atómica hará público este lunes un informe sobre el programa nuclear iraní. Se puede leer en las partes filtradas que Irán construyó un contenedor para realizar experimentos con explosivos de gran potencia que, según los expertos, se usan para detonar las ojivas nucleares.

Irán celebra el 32 aniversario del asalto a la embajada de Estados Unidos en Teherán

Hace 32 años, un 4 de noviembre de 1979, diez meses después del triunfo de la Revolución Islámica, la embajada de Estados Unidos en Teherán fue asaltada por estudiantes islamistas con el apoyo del régimen de los ayatolás. Durante 444 días 66 ciudadanos estadounidenses fueron retenidos por los islamistas.Los Estados Unidos rompieron relaciones diplomáticas con el régimen de los ayatolás.

Miles de iraníes se concentraron para celebrar este hecho. Los manifestantes gritaron consignas contra Estados Unidos e Israel: "Muerte a Estados Unidos" y "muerte a Israel". Y acusaron a los Estados Unidos de ser un país terrorista.

Analizamos los hechos: En Irán nadie se manifiesta si no es una manifestación organizada por el régimen como quedó claro en 2009 cuando la gente salió a protestar contra los fraude electoral perpetrado por el régimen que permitió a Ahmadineyad continuar en el poder . El régimen aplastó las protestas sin contemplaciones matando y encarcelando a los manifestantes.Por tanto, es evidente que esta manifestación la ha organizado el régimen al igual que este régimen fue responsable del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años. Y añadió que el gobierno iraní responsable de esta manifestación tiene mucha cara acusando a los Estados Unidos de Estado terrorista cuando hay un par de ministros iraníes y otros altos funcionarios del régimen en listas de búsqueda y captura por los atentados contra la AMIA y la la embajada israelí de Buenos Aires hace 17 años, reclamados por la Justicia argentina.

El principal orador de este acto, Said Jalili, fue secretario del consejo supremo de seguridad nacional de la revolución islámica. Este individuo reclama que las Naciones Unidas "tomen las medidas pertinentes de castigo a los Estados Unidos y los que estén implicados en llevar a cabo acciones terroristas".Podrían empezar por el gobierno iraní, autor de los dos atentados antes citados en Buenos Aires y principal apoyo económico y material de organizaciones terroristas como Hezbolá (Líbano) y Hamas (Gaza).

Jalili atribuye a Irán haber sido el inspirador de la primavera árabe. Si derribaron una dictadura para imponer otra de carácter islámico, en eso tiene razón, y vemos que los regímenes totalitarios militares de Oriente Medio que han ido cayendo pueden acabar convirtiéndose en regímenes totalitarios teocráticos.

Las relaciones entre Irán y Estados Unidos en estos 32 años nunca han sido buenas pero últimamente han empeorado aún más. Los Estados Unidos acusan al régimen iraní de orquestar atentados en Estados Unidos contra el embajador de Arabia Saudí y contra la embajada israelí, acusaciones que el régimen iraní dice que son falsas. Los Estados Unidos detuvieron a uno de los terroristas que fue detenido cuando intentaba contactar con un cártel de drogas mexicano, Los Zetas, para solicitar su ayuda, pero el iraní detenido cuando contactó con un agente de la DEA que se hacía pasar por narcotraficante. Los iraníes acusan a los Estados Unidos de planear el asesinato de funcionarios iraníes.

El régimen iraní ha advertido de que si los atacan responderán con todo su poderío militar. Supongo que los iraníes con lo que advierten principalmente es con empezar a lanzar cohetes en todas direcciones. Veo que Irán está haciendo lo mismo que el Irak de Sadam Husein que durante la guerra se dedicó a lanzar misiles SCUD contra Arabia Saudí e Israel. Los misiles iraníes por lo que hemos ido sabiendo tienen mucho más alcance, algunos modelos llegarían casi a Italia. Probablemente los iraníes lo que están diciendo es que si alguien los ataca procurarán que todos reciba las consecuencias. Ya hace tiempo que el régimen iraní y sus instalaciones deberían haber sido borradas del mapa, mientras más tarden en hacerlo, los iraníes estarán en capacidad de extender la destrucción más lejos. A Hitler lo podían haber parado el año 33 cuando aún no tenía la maquinaria de guerra preparada, esperaron hasta el 39 y Europa y el mundo sufrieron las consecuencias. Las armas de entonces eran petardos de feria comparadas a las que hay ahora. El régimen de locos que hay en Irán ya ha ido advirtiendo de su intención de utilizar las armas que tenga a su alcance, si aún no lo han hecho es porque probablemente todavía no están preparados.

La zona de exclusión en Irak expira

A fin de año la zona de exclusión aérea sobre Irak expirará. Esta cláusula fue impuesta por el régimen iraní para impedir que Israel pudiera atacar las instalaciones nucleares iraníes atravesando el espacio aéreo iraquí. ¿Qué bajada de pantalones ante el régimen iraní. Según el acuerdo entre el gobierno iraquí y el de Estados Unidos, los Estados Unidos deben impedir que se pueda usar el espacio iraquí por algún país para atacar otros. Lo que me llama la atención es que esta cláusula la impusiera el régimen iraní, una cláusula que les ha permitido desarrollar su programa armamentístico y nuclear sin el riesgo de que el país al que amenazan con utilizar estas armas pueda hacer nada para impedirlo . Ahora es más fácil entender que los israelíes muestren tanta desconfianza hacia los norteamericanos.